Anàlisi del Sector Primari i la Globalització

I 108 flashcards i 72 preguntes més al document.

Text del document

L'economia global: sector primari Bloc 1: Globalització La globalització és la interdependència política, cultura i social entre els diferents països del món. La globalització és un procés irreversible, que només es faria reversible si els estats tornessin a tenir economies tancades, amb tipus de canvi fixos i monedes no convertibles, aranzels alts, control dels moviments de capitals, nacionalització de les empreses multinacionals, restriccions als mercats financers i tancament de les fronteres a la immigració. Aquesta és l'alternativa real [...].

Un dels resultats de la globalització és allunyar de la vida quotidiana dels ciutadans els centres de decisió sobre moltes coses que afecten la seva vida. El tancament d'una fàbrica es decideix a l'altre costat de l'Atlàntic, per exemple, a Corea del Sud, o no se sap a on. Una especulació que fa tombar una moneda neix en algun mercat financer llunyà que es transmet en pocs minuts al mercat local. La política monetària ja no és competència d'un estat, ni la comercial, ni l'agrícola, ni l'exterior, ni la política de defensa, ni gairebé cap política. Tot se n'ha anat cap a Brussel·les o Washington. Amb la fugida de les competències també hi ha hagut una fugida de responsabilitats.

«No podem fer-hi res» o «no podem canviar perquè els mercats financers no ho tolerarien», diuen els polítics. En aquestes circumstàncies no se sap a qui protestar sobre els problemes ni a qui exposar les preocupacions. Naturalesa i Governança de la Globalització La globalització és un procés que integra les economies en una xarxa global de dependències mútues. Segons les fonts, la seva reversibilitat només seria possible mitjançant un tancament total de les economies (aranzels alts, monedes no convertibles i fronteres tancades). Pèrdua de Sobirania Estatal: Els estats han perdut competències en polítiques monetàries, comercials, agrícoles i de defensa.

Les decisions que afecten la vida quotidiana (com el tancament d'una fàbrica) es prenen sovint en continents diferents. Fugida de Responsabilitats: Existeix una tendència política a justificar la inacció davant les demandes ciutadanes sota el pretext que "els mercats financers no ho tolerarien", creant una desconnexió entre el poder de decisió i la responsabilitat davant la ciutadania. Evolució de l'Organització Econòmica Mundial L'organització del món ha transcorregut des de l'era industrial fins a l'actual societat postindustrial i els nous paradigmes del segle XXI. De la Indústria a la Tecnologia Fins a mitjans del s.

XX: L'economia es basava en la localització de la indústria als països occidentals. País industrial era sinònim de país ric. Societat Postindustrial: L'aparició de la robòtica, la informàtica i la IA va canviar el focus. El control econòmic ja no depèn de la producció física, sinó del domini de la tecnologia, la recerca i els serveis (financers, logístics) Augmenta la interdependència econòmica entre totes les parts del sistema productiu (per exemple, per la desigual distribució dels recursos naturals o les diferents evolucions i la seva progressiva manca de capacitat de decisió de cada estat) Conseqüències de la globalització 1. ECONÒMIQUES: a.

Augment de desigualtats entre els països desenvolupats i els més pobres (també entre regions dins dels mateixos països rics ) b. Augment del poder de les empreses multinacionals. c. Manteniment de l'intercanvi desigual del comerç internacional. 2. MEDIAMBIENTALS a. Deslocalització d'indústries més contaminants cap a països del 3er món. b. Explotació dels recursos naturals per part de multinacionals que aprofiten la manca de normativa de protecció del medi ambient. c. Aparició de conflictes territorials en funció dels interessos dels EUA (única superpotència actualment). 3. SOCIALS a. L'Augment de les desigualtats econòmiques entre països N-S ha comportat un augment dels fluxos migratoris. b.

Fenòmens d'exclusió social (crisi de l'estat del benestar) c. S'introdueixen nous valors (com l'individualisme i el consumisme). 4. CULTURALS a. Homogeneïtzació cultural basada en el model dominant dels EUA a través del control dels mitjans de comunicació que afavoreix un fenomen "la banalització de la cultural". Tendències Actuals: Relocalització i Reindustrialització L'any 2020 va marcar un punt d'inflexió degut a la crisi de la COVID-19 i el confinament. Els inconvenients de tenir la producció allunyada es van fer evidents, sumats a l'escalada de preus dels combustibles. Renaixement Industrial Europeu: La UE promou la relocalització de produccions estratègiques per assegurar la sobirania.

Un exemple és la Llei Europea de Xips (2022). Valor Afegit: La nova industrialització es basa en sectors d'alt valor afegit i tecnològic. El Model Centre-Perifèria El model elaborat als anys 70 classifica els territoris segons el seu nivell de desenvolupament i capacitat de decisió: Territori Característiques Principals Regions/Països Exemples Centre (Tríada) Control del comerç i tecnologia, alta productivitat, economies diversificades i ingressos elevats. Situació de domini. EUA, Unió Europea, Japó. Semiperifèria Estats emergents que segueixen directrius del centre, però generen desenvolupament propi i lideratge regional. Brasil, Argentina, Sud-àfrica, Índia, Xina, Turquia.

Perifèria Baixa productivitat, base agrària, desenvolupament industrial escàs. Dependència desavantatjosa cap a l'exterior. Àfrica Subsahariana, països sense recursos rellevants. Dinàmiques d'intercanvi entre Centre i Perifèria: Del Centre a la Perifèria: Exportació de manufactures d'alt valor, serveis, inversions de capital, patents i decisions geoestratègiques. De la Perifèria al Centre: Exportació de matèries primeres, manufactures simples, pagament d'interessos del deute i mà d'obra no qualificada (fuga de cervells en el cas de treballadors qualificats). Blocs Econòmics i Fluxos Globals L'economia global s'articula mitjançant grans acords comercials i el moviment constant de recursos.

Blocs Principals: Unió Europea, NAFTA (EUA, Canadà, Mèxic), Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai; amb Bolívia com a sol·licitant), ASEAN (Sud-est Asiàtic), Pacte Andí i la Unió del Magrib Àrab. Fluxos Visibles: Productes Industrials: Representen 3/4 parts dels intercanvis (automòbils, electrònica, maquinària). La Xina actua com la "factoria del món". Energia: Mercat dominat pels hidrocarburs, considerats prioritat estratègica i causa de conflictes. Agricultura: Exportació de cereals (països desenvolupats) versus productes tropicals (països en desenvolupament). Fluxos No Visibles: Capital: Circulació global de productes financers a les borses.

Informació: Gràcies a internet, s'ha passat d'una xarxa estàtica (Web 1.0) a serveis i informació personalitzada (Web 3.0). Reptes de Sostenibilitat i Indicadors La globalització genera impactes negatius que posen en dubte la seva viabilitat a llarg termini: Impacte Ambiental: La concentració de la producció a Àsia obliga a un transport massiu. L'ús de combustibles fòssils en avions i vaixells portacontenidors genera gasos d'efecte hivernacle i residus. Intermodalitat: L'ús coordinat de diferents mitjans de transport és clau per a la logística global, però augmenta la petjada ecològica. Desigualtat Social: Creixement de la bretxa entre rics i pobres.

Els indicadors socioeconòmics com l'IDH (Índex de Desenvolupament Humà) i la Taxa de mortalitat de menors de 5 anys s'utilitzen per mesurar aquestes diferències de benestar. Sector primari/Espai rural Sector primari: Són el conjunt d'activitats econòmiques dedicades a l'obtenció de productes del medi natural que es convertiran en matèries primeres que seran posteriorment transformades per altres sectors o consumides directament.

Les activitats que formen part d'aquest sector: L'agricultura, la ramaderia, la silvicultura (explotació forestal), la pesca i l'explotació minera L'espai rural: Es denomina espai rural aquell territori no urbà que per les seves característiques no pot ser classificat com una àrea típicament urbana. Aquest tipus de zones es troben especialment destinades per a la realització d'activitats agropecuàries, agroindustrials, extractives, de conservació de l'ambient i de silvicultura. La qual cosa no implica que en aquests tipus d'espais no s'hi duguin a terme altres activitats.

Les activitats agràries han modificat històricament el medi natural i són les responsables de la diversitat de paisatges agraris (ramaderia i agricultura). Agricultura mediterrània: Horta i trilogia mediterrània (olivera, blat i vinya). Són conreus que necessiten poca aigua, per tant, estan adaptats als períodes de sequeres del clima mediterrani. 1. Exemples de paisatges agraris: Paisatge en mosaic: des de certa alçada en la imatge es veu un mosaic, bocage perquè es separen per vegetació alta. El paisatge en mosaic al mediterrani es separa amb pedra seca.

En terrassa o escalonat per aprofitar els desnivells Prats ramaders per les pastures Paisatge d'hivernacles o de flors ornamentals (ex Maresme) o de regadiu. Paisatge d'arbres fruiters o de fruita de secar La separació de parcel·les agrícoles al Mediterrani és el sistema de pedra seca. Quan es fa la parcel·la utilitzen totes les pedres que es treuen per separar les parcel·les. Parlem de paisatge agrari com el resultat de la confluència de factors físics (especialment el relleu) i la intervenció humana, en funció dels models socials de desenvolupament. Actualment, els espais agraris ocupen el 38% de la superfície terrestre, d'aquest 38%, el 12% és paisatge agrícola i el 26% és ramader.

Les activitats agràries encara ocupen el 45% de la població activa mundial, sobretot en aquells països menys desenvolupats. En canvi, en els països desenvolupats ocupa una petita part de la població activa, a la UE, només un 8% es dedica al sector agrari i, un 3%, als Estats Units (és el país amb més producció de blat de moro). A Espanya, tot l'interior peninsular i moltes zones d'Andalusia trobem hàbitats rurals concentrats, són nuclis envoltats de latifundis. En canvi, tota la façana litoral seria un hàbitat rural dispers. Hi ha dos grans tipus de sistemes agraris: 1.

Agricultura tradicional de subsistència: Està orientada a l'autoconsum o a la venda en mercats locals i està basada en dos factors de producció, que són: la terra i el treball familiar. (El de tota la vida) 2. Sistemes agraris comercials o agricultura de mercat: (Industrialització) Aquest tipus és propi dels països desenvolupats i està dedicada sobretot a l'exportació (Itàlia i Espanya són l'horta d'Europa, alimenten al continent europeu).

El pas d'un sistema a l'altre va ser conseqüència de la industrialització en què es van afegir noves tècniques de conreu cada cop més mecanitzades, també l'augment de les hectàrees dedicades al regadiu, la diversificació dels conreus i l'ús d'adobs (primer naturals i després químics). Això farà augmentar la producció agrària i de manera directa una millora de l'alimentació que portarà un creixement demogràfic, també provocarà un augment de la immigració a la recerca de llocs de treball en el sector primari.

El gran creixement demogràfic a partir del segle XX va fer témer la capacitat de poder alimentar tota la població mundial, això va impulsar un nou tipus d'agricultura que es fonamenta en l'obtenció de llavors altament productives i resistents, modificades genèticament, patentades, a les quals se'ls aplica tecnologia mecànica (tractors…) i química (adobs de síntesi química, herbicides, plaguicides, pesticides…). Tot plegat per incrementar la producció de les collites. Aquests procés que va començar l'any 1940 i va durar fins a l'any 1970 s'anomena la revolució verda, després es va normalitzar.

Per tant, és un procés d'adopció de pràctiques i tecnologia a l'agricultura, principalment els cereals, amb l'objectiu d'augmentar la producció i aconseguir la suficiència alimentària. Però la terra té una capacitat limitada per produir aliments sobretot si la desnodrim amb l'abús de productes químics i sobreproducció. A més a més, per adaptar-se a l'economia de mercat els agricultors van haver d'invertir capital en augmentar les superfícies de regadiu, comprar maquinària, adaptar les seves instal·lacions, adquirir bestiar de raça, per fer-ho es van haver d'endeutar. Impactes ambientals de l'agricultura convencional 1. Excés d'adobs químics a. Causa: Necessitat d'augmentar la productivitat b.

Conseqüències: Contaminació de les aigües subterrànies i del sòl 2. Excés de purins a. Causa: Elevada producció de carn porcina b. Conseqüència: Contaminació de les aigües subterrànies per nitrats 3. Abocament de pesticides/plaguicides a. Causa: Assegurar la producció per evitar que el conreu emmalalteixi b. Conseqüència: Desaparició de la biodiversitat i empitjora la salut de les persones en contacte amb aquest conreu i amb el producte (empitjora salut del consumidor i del treballador del camp) 4. Desforestació massiva a. Causa: Necessitat d'ampliar la superfície conreable b. Conseqüència: Pèrdua de biodiversitat, pèrdua de sòl forestal i erosió del sòl 5. Introducció de noves llavors a.

Causa: Per assegurar la resistència i la productivitat i perquè són espècies més comercials b. Conseqüència: Desaparició de les varietats locals perquè els pagesos prefereixen apostar per aquestes llavors 6. Emissió de gasos d'efecte hivernacles per la mecanització del camp a. Causa: Assegurar la rapidesa i l'efectivitat de l'activitat agrícola b. Conseqüència: Contribueix en l'escalfament global i la contaminació que genera 7. Consum excessiu dels recursos hídrics a. Causa: Garantir la producció b.

Conseqüència: L'exhauriment dels recursos hídrics Recordar que les tècniques d'agricultura intensiva són aquelles que permeten dirigir les explotacions amb pocs efectius humans, però amb una productivitat molt alta, gràcies a la maquinització. Criteris de classificació de l'espai rural 1. Segons la superfícies ocupada: Distingim entre tres tipus d'explotacions a. Latifundis: Són aquelles explotacions de més de 100 hectàrees. A Espanya la seva localització és Andalusia, Extremadura i Castella la Manxa (Castella i Lleó en grau més baix).

En el passat, en aquest tipus d'explotacions, s'hi practicava una agricultura de baix rendiment, normalment de secar, que requeria molta mà d'obra, que els jornalers/bracers. Aquestes explotacions es caracteritzaven per l'absentisme del propietari. En l'actualitat amb la mecanització del camp són explotacions econòmicament rendibles que generen importants collites que es comercialitzen a nivell internacional obtenint beneficis elevats. Solen ser explotacions de mono conreu, per tant, és una feina molt especialitzada. b. Explotació de mida mitjana: Al voltant d'unes 30 hectàrees. És el tamany que fomenta la Unió Europea.

S'hi practica una agricultura intensiva per obtenir productes de qualitat per un mercat exigent. Per aconseguir aquest tamany d'explotació s'incentiva el reagrupament parcel·lari en una mateixa explotació. Reagrupament parcel·lari: És quan diversos agricultors s'agrupen en cooperatives agrícoles per compartir les despeses i les inversions sobretot pel que fa a la maquinària que una petita explotació no es podria permetre, a més, també facilita aconseguir subvencions i crèdits i desgravar impostos. c. Minifundis: Són els que tenen menys de 10 hectàrees. A Espanya es localitzen a la meitat nord de la península i als dos arxipèlags.

Aquesta parcel·lació dificulta la mecanització del camp i això provoca un escàs volum de producció. En aquest tipus d'explotació si practica una agricultura intensiva aprofitant al màxim l'espai disponible, a vegades instal·lant hivernacles com al Maresme o a Almeria. En ser petites, els propietaris acostumen a estar-hi molt implicats, participen en l'explotació amb ajuda de familiars o amb la contractació d'assalariats. Molts cops, si l'explotació és propera a un nucli urbà, el propietari treballa les terres a temps parcial i ho combina amb una altra feina d'àmbit urbà, per assegurar-se una estabilitat econòmica. 2.

Segons els límits de l'explotació: Poden ser camps oberts open-fields o camps tancats bocage. 3. Segons els sistemes de conreu: Poden ser de secar o de regadiu i monoconreu o policonreu 4. Segons els tipus d'agricultura o ramaderia: a. Intensiva: Es duu a terme en llocs molt poblats amb poc espai disponible i on el terreny és car. En el cas de Catalunya el territori que compleix aquestes característiques és el maresme. Es tracta de produir en grans quantitats amb el menor espai possible per obtenir el màxim rendiment per hectàrea. Per fer-ho, utilitzen adobs, fertilitzants, llavors seleccionades, sistemes de reg… Això no vol dir que no existeixi agricultura intensiva ecològica.

Utilitza poca mà d'obra, són explotacions que requereixen estar sota control constant per complir les exigències del conreu i requereixen elevats inputs de capital. Contrasta amb les formes d'agricultura sostenible tals com l'agricultura (o ramaderia) ecologica o extensiva. Impactes: 1. Requereix grans aportacions d'energia i aigua 2. Els plaguicides maten insectes que serien necessaris i útils pel conreu 3. Destrueix l'hàbitat natural d'animals i plantes 4. Provoca l'erosió del sòl 5. L'ús de fertilitzants, que porten molts nitrats, alteren la biologia dels rius, llacs i aigües subterrànies. b.

Extensiva: L'agricultura o ramaderia extensiva es dona a llocs poc poblats amb molta disponibilitat de terres i requereix poca mà d'obra. L'objectiu és obtenir una gran quantitat de productes al preu més baix possible (són per volum de producció). Utilitza tècniques modernes, està molt mecanitzada, i selecció de llavors. L'agricultura extensiva es practica a la Meseta, i es dedica sobre tot al cereal, i també a zones d'Andalusia. Pel que fa a la ramaderia extensiva a Espanya hi destaca Extremadura on trobem aquestes deveses, també es practica en zones interiors d'Andalusia. Característiques: 1. La mecanització, al ser grans extensions, és més efectiva 2.

Pel que fa als animals, s'incrementa el benestar animal, ja que tenen més espai i no els han de confinar en gàbies 3. No necessiten tans inputs químics, però cada cop s'estan introduint més per fer-ho cada cop més productius 4. Poden sorgir alguns problemes que serien: Els rendiments son baixos a curt termini i l'altre problema és que requereixen grans superfícies que obliguen a deforestar i per tant es limita la vida silvestre 5. Segons el tipus de pesca a. Intensiva: Producció induïda de peixos amb l'objectiu d'incrementar la producció. També hi trobaríem els vaixells de gran tonatge, se'ls coneix com a pesca d'altura. b.

Extensiva: vaixells més petits, de menys tonatge, que pesquen en menys quantitats i que cada dia tornen a port. Hi ha dos tipus: - Pesca d'arrossegament: Capten aquelles espècies enterrades - Encerclament: Vaixell molt petit que utilitza llums per captar peixos 6. Tipus de poblament a. Poblament concentrat: Són habitatges que estan concentrats en un nucli b. Poblament dispers: Els habitatges estan aïllats, per tant, cada habitatge familiar té els seus camps de conreu 7. Règim de tinença: Fa referència a qui gestiona l'explotació a. Règim de tinença de propietat: La persona que explota les terres és la que les posseeix b.

Règim de tinença d'arrandament: la persona que explota les terres fa una aportació econòmica (lloguer) al propietari per tenir dret a l'explotació c. Règim de tinença de parceria: La persona que explota la propietat fa una aportació al propietari en forma d'una proporció de la collita Sistema agrari a Espanya AGRICULTURA TRADICIONAL Abans de 1960 AGRICULTURA ACTUAL Des de 1960 MÀ D'OBRA Era molt abundant, vivien en una situació molt precària (jornalers). S'hi dedicava el 45% de la població activa a Espanya. Hi ha hagut una reducció important de la població activa que es dedica al sector primari.

L'any 2022 era del 4,3% (a Espanya) DEMOGRAFIA Major densitat i dinamisme demogràfic (molta població jove treballava al camp) Envelliment, baixa densitat demogràfica i masculinització del món rural, com a conseqüència de l'històric èxode rural TAMANY DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES Estava pol·laritzat, o eren minifundis o latifundis Es mantenen aquests dos models, però la tendència és a l'augment de l'explotació mitjana, impulsat per la Unió Europea TIPUS D'EXPLOTACIÓ Era preferentment extensiva, menys especialitzada, dedicada a l'autoconsum (alimentar a la família) i als mercats de proximitat (mercats locals) Augmenta l'intensificació i l'especialització tan en l'agricultura com en la ramaderia i neix la necessitat de ser competitius en el mercat únic de la Unió Europea.

NIVELL TECNOLÒGIC Endarreriment tecnologic, predomini de la força del treball humà i animal. Es fan servir adobs naturals Mecanització del camp, selecció genètica de llavors i races ramaderes i ús de productes químics RENDIMENT Molt baix Elevat Al llarg del segle XIX Espanya va passar d'una agricultura de subsistència a una de mercat, com demostra la taula. (Al segle XIX) La introducció de noves tècniques agrícoles i nous conreus va permetre l'augment de la producció agrària i així poder alimentar una població creixent.

Al mateix temps, la millora dels ingressos en el sector agrari farà que aquest capital es transfereix-hi a un nou sector econòmic que està en desenvolupament, que és el sector industrial (sector secundari). L'estructura de família tradicional en el camp espanyol és patriarcal, per tant, hi ha un cap de família que dirigeix tota l'explotació. Hi conviuen una, dos o tres generacions en un mateix edifici. Els canvis estructurals que va provocar la industrialització van comportar la necessitat de comercialitzar els excedents agraris en el mercat per tal de garantir ingressos cap a la indústria.

Tot plegat obligarà al sector agrari a entrar dins l'economia de mercat, en la qual el pagès és venedor, però a l'hora comprador (de fertilitzants, plaguicides, tractors, llavors…). D'altra banda, la mecanització del camp, provocarà l'èxode rural. Amb l'entrada d'Espanya a la Unió Europea les subvencions i crèdits europeus van permetre finalitzar el procés de reconversió de les explotacions agràries i ramaderes. Característiques del sector primari Espanyol a l'actualitat: 1. Manteniment de la SAU (superfície agrària utilitzada), malgrat la disminució del nombre d'explotacions Les explotacions s'uneixen en cooperatives 2. Tendència a l'augment del regadiu i disminució de secar 3.

Expansió de la superfície de boscos a causa del baix ús de les pastures 4. Pèrdua de sòl agrícola degut al creixement urbà i la construcció d'infraestructures (carreteres/vies de comunicacions) 5. Augment de la importància de la ramaderia i cal destacar l'increment de les explotacions ramaderes ecològiques 6. Pèrdua d'importància del sector pesquer i forestal (silvicultura) 7. Envelliment de la població activa del sector primari 8. Forta vinculació de les activitats agroramaderes amb la indústria alimentària (el producte s'envia a la indústria per a la seva transformació) 9.

La caiguda de preus i de la renda agrària per la competència del mercat mundial fa que les petites explotacions es trobin amb greus dificultats per poder competir i moltes famílies acaben abandonant l'activitat agrària 10. L'atracció d'activitats urbanes en el sector secundari i terciari que estan més remunerades i són més segures fan que disminueixi la població activa agrària. Podem resumir les causes anteriors en tres blocs: 1. Factors econòmics: els productes agraris al llarg del segle XX, però sobretot en la segona meitat del segle, han anat depreciant-se en relació amb els productes industrials i el preu dels serveis.

Aquest fet ha comportat que cada cop les explotacions agràries hagin estat menys competitives i els sous agraris proporcionalment més baixos, de forma que bona part dels pagesos han deixat el camp, cosa que ha comportat la disminució del nombre d'explotacions i l'abandonament de les terres de conreu menys rendibles. 2. Factors socials: la possibilitat de feina en altres sectors econòmics i la millor qualitat de vida a les ciutats, junt al desprestigi de l'activitat agrícola i de la vida a les zones rurals va originar que sobretot a partir dels anys 60 s'intensifiqués molt el procés d'èxode rural. 3.

Factors tècnics: la possibilitat de mecanitzar moltes de les tasques agrícoles ha permès que el nombre mitjà d'hectàrees conreades per explotació sigui cada cop més gran. Per això, tot i la pèrdua d'explotacions i d'actius agraris, la pèrdua de superfície cultivada, tot i evident, no és ni molt menys proporcional a la disminució global del nombre d'explotacions. Paisatges agraris d'Espanya Aspectes ATLÀNTIC MEDITERRANI INTERIOR MUNTANYA CANÀRIES Localització Espais litorals i prelitorals de la serralada Cantàbrica i Galícia Terres del litoral i del prelitoral. Zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir Castella i Lleó i Castella-la Manxa.

Enclavaments de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir Altituds baixes i mitjanes del nord peninsular i altituds elevades i mitjanes del sud Arxipèlag a l'oest d'Àfrica, a l'oceà Atlàntic Clima i relleu Clima plujós i temperatures suaus. Zones muntanyoses i relleu accidentat Precipitacions escasses i temperatures elevades. Relleu accidentat, planes litorals i valls sedimentàries Tendència continental.

Precipitacions escasses Relleu abrupte i clima fred Clima càlid subtropical amb pluviositat escassa Agricultura Policonreu per autoconsum i monoconreu de blat de moro (farratges) i pomeres Agricultura de secà (trilogia mediterrània i fruita seca) i de regadiu (hortofrutícola) Rotacions de conreus biennal i triennal. Cereal principal: ordi. Feines mecanitzades i ús d'adobs químics. Horta vora els cursos d'aigua Terres de pastura, hortes i conreus segons l'altitud Arenaments artificials. Productes principals: plàtans, tomàquets i patates Ramaderia i silvicultura Bestiar boví per obtenir llet i carn Extensiva: bestiar oví i cabrum.

Intensiva: bestiar boví i porquí Bestiar oví, boví, porquí i avicultura. Terreny forestal escàs Explotació forestal (faigs i castanyers). Ramaderia bovina i ovina extensiva Bestiar cabrum i oví en augment; porquí i boví en recessió Estructura agrària Minifundista amb concentració parcel·lària. Explotacions petites i familiars. Indústries làctia i càrnia Explotacions mitjanes de secà. Predomini de latifundis al sud. Minifundi a les planes litorals Terres molt parcel·lades amb xarxa de camins. Zones de secà amb predomini de latifundis Petites propietats conreades a les valls i al peu de les muntanyes.

Molta massa forestal sense explotar Coexistència de petites propietats tradicionals amb explotacions destinades a l'economia de mercat Població i poblament Dispersa o en petits nuclis Molt nombrosa. Pobles grans, nuclis petits i cases aïllades Escassa i envellida. Nuclis petits i ciutats de tradició agrària Escassa i concentrada en petits nuclis de les valls Hàbitat rural concentrat Els diferents tipus de conreus es divideixen d'acord amb els següents percentatges de la SAU (superfície agrària utilitzada) total d'Espanya: - Conreus herbacis (cereals, lleguminoses, llavors oleaginoses, tubercles i arrels, farratges, etc.): 38 %. - Pastures permanents: 32 %.

- Conreus llenyosos (arbres fruiters, vinya, olivera, vivers d'arbres de Nadal, etc.): 20 %. - Terres en guaret: 10 %. Pel que fa als conreus de regadiu en el context de la Unió Europea, Espanya és el principal país productor de fruita, amb els cítrics com a producte estrella. També és el primer productor d'hortalisses, entre les quals destaquen els tomàquets. Si ens centrem en els conreus de secà, Espanya és el principal productor europeu d'olives per a l'elaboració d'oli, amb gairebé el 60 % de la producció total i el tercer productor de raïm per a l'elaboració de vi, després d'Itàlia i França.

La ramaderia proporciona més de la tercera part del valor econòmic de la producció final agrària espanyola. La ramaderia industrial, amb estabulació del bestiar, mecanització dels processos de creixement i elevades concentracions d'animals, s'ha imposat com a model majoritari. - El sector ramader més important, per quantitat de bestiar i per producció econòmica, és el porcí. Espanya és el país amb més bestiar porcí d'Europa (nombre de caps de bestiar), però el segon, després d'Alemanya, pel que fa a la quantitat de carn produïda. A escala mundial és el quart país productor.

- El sector boví és el tercer de la UE per ordre d'importància i ha assolit una gran rellevància per la seva producció de carn i de llet. L'activitat pesquera a Espanya representa només un 0,75 % del PIB. La sobreexplotació dels caladors propers ha fet que sigui un sector en recessió des de la dècada dels anys 80 del segle xx. A escala europea, és una flota molt important, ja que representa el 25 % del tonatge brut total de les embarcacions dedicades a la pesca. Amb aquest tonatge (326.822 tones), la flota espanyola és la primera en quantitat de quilos de peix viu capturat. Les captures del 2020 van ser de 800.000 tones, el 20 % del total de la Unió Europea.

La major part es va pescar a l'Atlàntic Nord i a la Mediterrània, però també a l'Atlàntic Central i Sud i a l'oceà Índic. La producció del sector espanyol de l'aqüicultura representa el 27,5 % del total de la Unió Europea. Producció ramadera, a la Unió Europea, de les principals espècies, 2019 (per milers de caps) El sistema agrari a Catalunya A Catalunya, com en la resta del món desenvolupat, el sector agrari és el que té un percentatge més baix de participació en el PIB i el que registra un percentatge d'ocupació més baix de la població. Si bé fa un segle el 33 % de la població treballava en aquest sector, actualment només dona feina a un 1,3 % de les persones ocupades.

L'escassa població dedicada a les activitats agràries pot sorprendre si tenim present que prop d'un 30 % del territori català està cobert de conreus. Aquest contrast s'explica per la intensa i progressiva mecanització de les activitats agràries i ramaderes i per l'aplicació de tècniques intensives de treball, que permeten dirigir les explotacions amb pocs efectius humans però amb una productivitat força alta. Les tendències principals que ha experimentat en els darrers anys el sector agrari català són les següents: 1.

El descens de la superfície conreada en benefici d'altres usos del territori (urbans, industrials, infraestructures) o de l'extensió de la superfície forestal (boscos i bosquines). 2. L'augment de la superfície de regadiu gràcies a la millora dels sistemes de regatge i a la construcció de nous regs. 3. La reducció del nombre d'explotacions i l'augment de la mida per fer créixer la productivitat. 4. L'augment del nombre d'explotacions ecològiques. 5. La millora de la renda agrària gràcies a diversos factors (disminució del nombre d'explotacions, increment de la productivitat, ajuts públics, etc.).

Totes aquestes tendències es veuen afectades pels problemes de la inflació i la incertesa ja esmentats. Mentre que l'any 2020 la renda agrària catalana va augmentar un 10 % per la pujada de preus de productes com l'oli, els cereals i la fruita fresca, el 2021 va baixar un 14,8 % per l'encariment dels subministraments necessaris per a la producció i per la baixada de preu als mercats de produccions com la del sector porcí.

Entre les característiques actuals del sector agrari català destaquen les següents: - La diversificació en un ventall de subsectors que comprèn tant productes propis de l'agricultura continental (ramats de carn i de llet, farratges, etc.) com de l'agricultura mediterrània (cereals, vinya, fruiters, etc.). - La importància de la ramaderia, sobretot de la ramaderia intensiva, la qual s'ha convertit en el principal subsector agrari de Catalunya. - La mida petita o mitjana de les explotacions agrícoles, atès el caràcter familiar de les explotacions tant pel que fa a la titularitat com a la mà d'obra.

El règim de tinença de la terra dominant en aquestes explotacions és la propietat, per davant d'altres com l'arrendament o la parceria. Les principals produccions agrícoles de Catalunya són els farratges, els cereals, la fruita dolça i la vinya. L'activitat ramadera es desenvolupa a totes les comarques catalanes, però no a totes les comarques per igual aportant riquesa a la població i aliments d'alta qualitat. La ramaderia extensiva es troba principalment en les comarques de muntanya on juga un paper fonamental en l'economia local.

En canvi la ramaderia intensiva la trobem en tot el territori especialment en aquelles comarques situades en l'eix que uneix la plana de Lleida, osona, comarques de la catalunya central i comarques de girona. Pel que fa a la producció ramadera, el bestiar que aporta més valor econòmic és el porcí, seguit de l'aviram i el boví. El sector ramader es caracteritza per l'alt grau de tecnificació (ús intensiu de pinsos, productes zoosanitaris, selecció genètica, etc.) i per la concentració dels sistemes productius. La resta de subsectors del sector primari (pesca, forestal i silvicultura i aqüicultura) no tenen la mateixa importància que l'agricultura o la ramaderia.

El sector pesquer a Catalunya és un sector petit i en clar retrocés des de fa dècades, a causa de la disminució del volum de captures. El total de quilos de peix subhastats a les llotges catalanes el 2018 va ser equivalent a només el 40 % del total de quilos de l'any 1994. Per tal d'aturar aquest descens de captures, actualment es prenen una sèrie de mesures, dirigides des de la Unió Europea, per aconseguir que el sector pes­ quer català esdevingui sostenible. Algunes d'aquestes mesures són la retirada d'embarcacions obsoletes, l'establiment de quotes màximes de captures, el control de la mida mínima del peix que arriba a la llotja o l'establiment de períodes de veda.

L'aqüicultura és aquell conjunt d'activitats dedicades a la cria i l'engreix d'espècies aquàtiques destinades a la comercialització i al consum. A Catalunya l'aqüicultura és un sector econòmic força petit, però que es troba en procés de creixement i consolidació, igual que passa a la resta del món, circumstància causada per la crisi general dels recursos pesquers tradicionals. La seva producció es classifica en aqüicultura continental, principalment truites de riu, i aqüicultura marina, la qual es divideix en la producció de peix, com dorades i llobarros, i en la producció de mol·luscs, principalment musclos.

Distribució territorial de l'activitat agrícola Ebre, Montsià , delta de l'ebre Aprofitant la proximitat al riu ebre, la major part dels conreus són de regadiu, hi destaca l'arròs Plana litoral (Empordà i Maresme, i zones de cursos baixos dels rius) S'hi practica una agricultura intensiva d'elevada productivitat gràcies a un tipus de sòl molt fèrtil, els sòls d'al·luvió, al bon clima i a la disponibilitat d'aigua. Tot i això l'activitat agrícola es veu amenaçada per l'urbanisme creixent, el turisme i el traçat de noves vies de comunicació.

Al maresme hi trobem l'execpció, pel que fa als conreus, perquè l'únic espai de Catalunya on hi trobem hivernacles de flor ornamental que es combina amb l'horta. També hi ha l'horta del Baix Llobregat (aiguamolls…) . D'aquestes és la que es troba més amenaçada de totes a conseqüència de les ampliacions de l'aeroport del Prat. A la plana de l'Empordà hi trobem arbres fruiters, arròs, cereals, horta i vinya. Terres interiors regades per el riu Segre i el canal d'Urgell Arbres fruiters dedicats en bona part a l'exportació. El Segrià és una de les comarques amb més treballadors dedicats a l'agricultura. El regadiu ha permès, a més dels fruiters, el conreu de farratges.

Majoritàriament l'organització d'aquestes explotacions és de cooperatives Camp de Tarragona Hi trobem conreus de secà (cereals, olivera o vinya) i els sectors on hi ha més disponibilitat d'aigua hi trobem hivernacles amb horta. Zones de muntanya i zones humides de Girona, Pirineu i Prepirineu Conreus de Farratge i blat de moro. A les zones més muntanyoses hi predomina l'activitat ramadera extensiva que pastura els prats. En aquestes zones moltes vegades l'activitat agrícola es combina amb activitats econòmiques d'un altre sector Producció agrària ecològica Denominada també producció biològica i organica.

És un sistema d'elaboració que té com objectiu l'obtenció d'aliments d'òptima qualitat nutritiva, lliure de residus, minimitzant l'impacte negatiu en el medi ambient i en la societat. Utilitza els recursos naturals de manera òptima, contribuint a preservar la biodiversitat vegetal i animal, apostant per impulsar el desenvolupament local sostenible. Característiques: 1. Utilitza espècies, varietats i races adaptades a l'entorn 2. Respecta la fertilitat natural de la terra, que incrementa amb l'ús d'adobs naturals. Aquest adobs naturals són d'origen orgànic, tan sigui animal, vegetal o mixt (aigües fecals, dejeccions animals, fems, restes vegetals, fangs de depuradora…) 3.

Evita contaminacions ambientals, prohibint la utilització de productes de síntesi química com plaguicides, fungicides (per evitar fongs), herbicides i pesticides. 4. No es permet la modificació genètica en cap sentit, ni en les llavors ni en races animals. 5. S'assegura que els productes elaborats conservin al màxim les seves propietats naturals 6. El manteniment de la salut dels vegetals i dels animals ha d'assolir-se mitjançant l'ús de mesures preventives. Aquestes mesures poden ser: a. L'elecció d'espècies animals i varietats de conreu adpatades a les condicions locals que resisteixen millor als paràsits i a les malalties b.

L'establiment d'una adequada rotació de conreus al llarg del temps c. La utilització de mètodes de lluita mecànics i físics així com tot allò que potenciï l'efecte contra els enemics naturals de les plagues. Quan aquests mètodes no són suficients i es constata l'existència d'una amenaça sanitaria només llavors es poden fer servir productes fitosanitaris que estiguin autoritzats en la producció ecològica El CCPAE, el consell català de producció agrària ecològica, és l'organisme que regula tota la producció ecologia, per tant, són els que emeten les llicències que permeten tenir l'etiqueta que li donen un valor afegit al producte. Ramaderia ecològica: 1.

S'han de garantir bones condicions pels animals que han de tenir un espai per pasturar amb llibertat i en cas d'estabolament (dins d'un estable) aquest ha d'estar net, ventilat i sec 2. Tractaments mèdics el més naturals possible: a. Es fa servir homeopatia i fitoteràpia amb un màxim de tres tractaments al·lopàtics (medicina no natural) 3. Mètodes de reproducció natural, no es pot induir artificialment el cel de l'animal 4. S'ha de garantir una alimentació ecològica 5. No es pot forçar el creixement artificial amb hormones 6. Han d'haver nascut en explotacions ecològiques 7. Han de ser races autòctones adaptades al clima 8.

S'ha de garantir una mort digna, sense patiment, a l'animal Agricultura ecològica: 1. Millora la riquesa del patrimoni agrari i paisatgístic 2. No permet l'ús d'organisme modificats geneticament (OMG) ni productes fitosanitaris ni adobs químics 3. Importància de les rotacions dels conreus per incrementar i potenciar la diversitat de matèria orgànica al sòl (lleguminoses que aporten nutrients i fibra al sòl) Conclusió: Després de 30 anys d'assaig comparatiu entre els dos sistemes agrícoles s'ha demostrat que: 1. Els rendiments amb producció ecològica coincideixen amb els convencionals 2.

La producció ecològica agrícola supera a la convencional en anys de sequera, ja que hi ha llavors adaptades a períodes de sequera, les modificades no 3. Els sistemes de producció ecològica construeixen matèria orgànica del sòl 4. Utilitza un 45% menys d'energia i és més eficient 5. Els sistemes de producció convencional produeixen un 40% més de gasos d'efecte hivernacle 6. Els sistemes de producció ecològica són més renidbles que els convencionals a llarg plaç No confondre productes de quilòmetre zero amb productes ecològics, ja que els de proximitat, com a aspecte positiu, tenen l'estalvi en transport, apart d'això no estan garantint que no hagi contaminat.

En una explotació ecològica també cal tenir en compte els aspectes socials, per tant, és important garantir unes condicions de treball a totes les persones implicades en l'explotació per assolir una justícia social. El sector primari a Europa i la PAC El sector primari sempre ha estat prioritari en la Unió Europa que dedica a la política agrària gran part del pressupost comunitari. Ho fa a través de dues línies d'actuació: 1. PAC (política agrària comunitaria) 2. PPC (política pesquera comunitaria) Tant una com l'altre comparteixen cinc objectius per poguer autoavastir-se: 1. Augmentar la productivitat del sector 2. Assegurar el nivell de vida de la població implicada en el sector 3.

Estabilitzar els mercats 4. Garantir l'aprovisionament d'aliments 5. Assegurar preus raonables pel consumidor Una altra eina és l'anomenada OCM (organització comuna de mercat) que té com a objectiu estandarditzar el mercat dels productes agraris europeus, tot i que això presenta problemes, ja que els interessos dels productors d'alguns països són diferents que els interessos d'uns altres