Recursos Naturals i Polítiques Energètiques

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

RECURSOS NATURALS Els recursos naturals són aquells béns que la humanitat pot obtenir de la natura per satisfer les seves necessitats biològiques ( aliments, aigua…) o per satisfer les seves necessitats socials (energia, matèries primeres …).

La seva classificació descansa sobre criteris de: Disponibilitat en el temps Taxa de regeneració (aquí podríem parlar de (capacitat de càrrega)) Ritme de consum Segons això diferenciem entre recursos renovables i no renovables: RECURSOS NATURALS No renovables Consumibles: combustibles fòssils (carbó, gas natural, petroli, etc) Recuperables: roques (sorra, grava, argila, etc.) Reciclables: minerals metàl·lics (alumini, ferro, coure, etc.) Renovables Crítics: aigua, sòl, boscos, peixos, etc. Perennes: sol, vent, energia hidràulica, etc. Renovables: aquells que tenen una renovació natural igual o superior a la taxa d'explotació. Perennes: sol, vent, energia hidràulica.

Crítics: poden ser finits si no se'n fa un ús responsable o controlat i se supera la seva capacitat de càrrega o de regeneració. No renovables: es regeneren a una velocitat molt lenta, de manera que a escala pràctica els considerem finits. Combustibles fòssils: carbó, petroli, gas natural. Combustibles nuclears (urani) Minerals no energètics [aquells minerals que no són aptes per produir energia, en contraposició a aquells que sí que ho són] (metàl·lics – ferro, alumini, coure…- no metàl·lics -grava, sorra, fosfats, potassi-). (Vegeu definicions: minerals metàl·lics, minerals no metàl·lics, roques industrials).

Tanmateix cal diferenciar aquells que són reciclables o recuperables, com les roques i alguns metalls, d'aquells que es consumeixen de manera definitiva com els combustibles fòssils. Distribució dels recursos naturals És evident que la natura proporciona una gran varietat d'elements i substàncies (recursos) que poden ser aprofitats per satisfer les necessitats de les societats humanes. Però també és cert que la seva distribució mundial es caracteritza per un repartiment desigual.

Aquest element diferencial és el que confereix a determinats recursos (aigua, petroli …) una importància geoestratègica, que juntament amb la capacitat tecnològica i el desenvolupament econòmic determina la posició de cada país en el club del primer món o del tercer món. La ubicació espacial actual dels recursos és el resultat de processos geològics de milions d'anys de durada i de condicions biofísiques (clima, orografia, geologia …) molt determinades. L'escenari actual de creixement demogràfic i d'augment global del consum està provocant un esgotament d'aquests recursos naturals, alhora que augmenten perillosament l'acumulació de residus i la contaminació.

Per tant, el món es troba en una cruïlla ecològica superable solament si som capaços de fer-ne un ús sostenible. El consum abusiu de recursos provoca entre altres: dificultats importants en la seva regeneració, compromet l'equilibri ecològic, redueix les possibilitats de conservació del medi ambient, desforestació, pèrdua de biodiversitat, degradació del sòl …. Resumint compromet el futur de la vida al planeta (sostenibilitat ambiental). Localització dels principals recursos minerals no energètics i energètics: no sempre es compleix l'axioma país extens = més recursos.

En el mapa adjunt podem observar com països molt extensos com la Xina i Brasil disposen de pocs recursos i altres com Rússia, Canadà, Estats Units, Austràlia controlen quasi la meitat dels recursos minerals energètics del món. Tampoc l'axioma accés al recurs = país desenvolupat, es compleix sempre. En tenim dos bons exemples Nigèria i Veneçuela tenen importants reserves de petroli, i en canvi no es troben entre els països més desenvolupats. En conseqüència als darrers temps hem assistit a importants conflictes per control dels recursos (Iraq 2003) i aliances geoestratègiques (Pacte de Crimea 2014 –Ucraïna, Rússia i UE- control gas natural).

La solució ha de ser global, i ha d'incloure: l'aprofitament sostenible dels recursos, el foment de les energies renovables, un repartiment més equitatiu i una menor dependència d'uns països respecte als altres. El sòl El sòl és la part de la superfície terrestre on entren en contacte els materials inerts de la litosfera i la matèria orgànica. En aquesta zona, aquests dos elements es barregen i se superposen i interactuen mútuament. La ciència que estudia aquestes interaccions és l'edafologia. Per altra banda, l'estudi del sòl, com a capa externa de l'escorça de la Terra, també s'estudia en una altra branca de la geografia i es relaciona amb la noció de superfície o espai disponible.

Els sòls es troben en contínua evolució, i són el resultat de la superposició de: minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. Aquesta capa sosté la vegetació i permet el desenvolupament de la vida. Segons la seva composició i les seves característiques fisicoquímiques, els sòls s'estructuren en diferents capes, que anomenem horitzons (cadascuna de les capes o estrats que formen el perfil del sòl), i en funció d'aquests horitzons poden ser aptes pel desenvolupament de les funcions ecològiques i/o socials.

Funcions del sòl Funcions ecològiques Funcions socials Manteniment de la biodiversitat Control de l'erosió Atenuació del canvi climàtic Seguretat alimentària Disponibilitat d'aigua potable Urbanització Reserva genètica Adaptació de les espècies Conservació de la natura Mitigació de la deserificació Qualitat del sòl Manteniment dels ecosistemes Reducció del N2O Fixació del carboni Oxidació del CH4 Producció agrària Qualitat alimentària Alimentació de la ramaderia Purificació de l'aigua Recàrrega dels aqüífers Filtració Habitatge Lleure Abocament dels residus Infraestructur es L'aigua dolça L'aigua, al mateix temps que constitueix el líquid més abundant a la terra, representa el recurs natural més important i la base de tota forma de vida.

L'aigua és un recurs escàs (solament el 0,008% és dolça, potable i a l'abast de l'ésser humà), però d'importància vital per la societat i la natura, ja que forma part, en un tant per cent molt elevat, de la constitució de tots els éssers vius. De tota l'aigua que hi ha al planeta, solament aquesta petita part és aprofitable per l'ésser humà. Malgrat el que puguem pensar a àmplies zones del planeta viuen milions de persones que no tenen el privilegi d'accés a aquest bé tan preuat: 1a. Malgrat que des de 1990 2.600 milions de persones tenen accés a aigua potable, encara en queden 663 milions que no hi tenen accés directe.

2n 1.800 milions de persones al món utilitzen una font d'aigua potable contaminada per matèria fecal. 3r. 2.400 milions d'éssers humans no tenen serveis de sanejament fonamentals com lavabos o latrines. 4t. Cada dia moren una mitjana de 1.000 nens, com a conseqüència de malalties que es podrien solucionar si tinguessin accés a aigua potable. 5è. L'energia hidroelèctrica representa el 16% de tota l'electricitat produïda al món (2011). 6è. Aproximadament el 70% de l'aigua disponible és utilitzada per regadius. 7è. El 70% de les morts per desastres naturals són provocats per riades.

L'aigua és un recurs que proporciona energia i vida i malgrat que els tractaments desenvolupats en els darrers anys han permès un augment de la seva disponibilitat, la peculiar forma de vida humana a les grans ciutats, les tècniques de producció, que exigeixen grans quantitats del líquid element, sumades al fort creixement demogràfic, els problemes que genera el canvi climàtic en el cicle de l'aigua, la contaminació de les activitats humanes i el consum excessiu de recursos, amenacen la producció d'aliments, l'estabilitat política i social i la salut.

Espanya Consum per sectors econòmics: Com podem observar a la taula adjunta, a Espanya del total de consum d'aigua disponible, el 80%correspon a l'agricultura de regadiu, quantitat incrementada conseqüència de la pressió del regadiu (més de 4.500 ha /14% de les terres conreades / 50% del valor total de la producció agrària). Evidentment aquest ús agrícola i ramader comporta problemes com la contaminació derivada de l'ús d'adobs químics, pesticides i purins. Un 14% és utilitzada per la indústria, i el 6% restant és d'ús domèstic.

Com ja hem comentat, l'agricultura és el sector que més aigua consumeix, un 70% del total, es calcula que el 2030 serà necessari augmentar en un 50% la producció agrícola mundial, amb les conseqüències d'un major consum del líquid element. En els darrers anys s'han fet evidents els problemes de contaminació de les aigües, com a conseqüència dels vessaments incontrolats d'indústries i zones urbanes (aigües residuals). L'aigua de les ciutats i de les indústries, però també en alguns casos la de l'agricultura (purins, pesticides, adobs químics), està contaminada per productes difícilment degradables, com els olis i els detergents.

Aquests productes es vessen als rius, amb el que disminueixen les proporcions d'oxigen. Alguns productes poden actuar directament com a verins per algunes espècies que viuen a l'aigua, o que la utilitzen, és el cas de la contaminació per mercuri i altres metalls pesants. Aquests productes, a través de l'aigua, es dipositen als sols i entren a formar part de la cadena tròfica i de l'alimentació humana.

Aquesta contaminació s'ha corregit en gran part gràcies a un control més estricte dels abocaments i a la instal·lació de depuradores que retornen a la natura una aigua, no potable per l'ús humà però sí raonablement descontaminada que pot ser reutilitzada en els processos industrials, reg, manteniment i neteja de zones urbanes. Un altre problema important, és la pèrdua de part de l'aigua disponible conseqüència de les deficients conduccions, es pot arribar a perdre fins a un 40% del total emmagatzemat als embassaments.

Cal destacar també la problemàtica associada al creixement d'urbanitzacions al litoral mediterrani i els complexos turístics, que incrementen la demanda d'aigua precisament en aquella època de l'any en què n'hi ha menys disponibilitat. El balanç hídric per conques hidrogràfiques (superàvit i dèficit). La disponibilitat d'aigua varia en termes absoluts entre unes conques i altres en funció de la distribució del recurs i fonamentalment en funció de la relació que s'estableix entre disponibilitat i demanda. Les majors demandes es concentren en l'arc mediterrani, més dinàmic econòmicament i demogràficament, precisament una zona amb recursos escassos.

Mentre que si ens fixem en les conques atlàntiques, observem que tenen superàvit. Conques amb excedent d'aigua: nord (1, 2), Duero (3), Ebre (10) i Tajo (4). En equilibri: Guadiana (5) i Guadalquivir (6). Deficitàries: sud (7), Segura (8), Xúquer (9), Pirineus Orientals (11), Canàries (13) i Balears (12). Les polítiques hídriques espanyoles s'han orientat als darrers anys a obtenir aigua: 1. Política de transvasaments 2. Dessalinització d'aigua de mar. 3. Recuperació d'aqüífers (formació geològica porosa a través de la qual flueix l'aigua subterrània) 4. Sanejament dels rius). 5. A més, moltes organitzacions estan treballant per aconseguir una gestió sostenible de l'aigua.

Totes aquestes polítiques governamentals i les accions dutes a terme per la societat civil, han intentat implicar als consumidors per aconseguir un canvi d'hàbits de consum que en permeti la seva racionalització. 1. Transvasaments: la majoria de les ciutats (Madrid, Barcelona, Bilbao, València, Cadis, Sevilla, Múrcia …) depenen de petits transvasaments per garantir el seu abastament. Més enllà d'aquest fet, les grans obres per transferir cabals importants dels grans rius ha trobat forta oposició de la població. En tenim alguns exemples el transvasament del Tajo-Segura (executada la primera fase), el de l'Ebre (abandonat).

Actualment algunes organitzacions proposen actuacions partint de tres criteris de sostenibilitat per tal de millorar la gestió i eficiència dels Plans Hidrològics Nacionals: a) Sostenibilitat econòmica: cal garantir que les inversions que es facin tinguin un retorn social adequat (social return investment) b) Sostenibilitat social: els projecte de transvasaments han tingut històricament un alt grau de conflictivitat social entre CC.AA, territoris dins de cada comunitat, i sectors econòmics i socials diferents. Cal per tant, fomentar la participació activa de tots els agents socials i econòmics implicats en cada territori, que permeti escoltar totes les sensibilitats i eviti el conflicte.

c) Sostenibilitat ambiental: és un fet que el canvi climàtic està afectant el nostre entorn immediat (hàbitat). La disponibilitat d'aigua és, i possiblement serà, cada cop menor (vegeu mapa adjunt), per tant no es pot obviar aquesta realitat i cal planificar alhora que es garanteix la viabilitat dels rius com a ecosistemes. 2.Dessalinització: instal·lació de plantes dessalinitzadores (Canàries, Almeria). Parlem d'un elevat consum energètic, tot i que s'està abaratint el procés i millorant la qualitat de l'aigua obtinguda. 3. Aqüífers: Ha estat un dels recursos hídrics més castigats en els darrers anys a zones com el Maestrat, la Mancha, Campo de Níjar.

La seva explotació es fa mitjançant la perforació de pous i el bombeig d'aigua. L'extracció d'aigua ha provocat, a banda de la disminució del nivell dels aqüífers, la dessecació total o parcial d'àrees lacustre i palustres. La problemàtica resideix en el seu esgotament i per tant la dessecació de les àrees lacustres i palustres. A les zones litorals provoca la salinització dels pous i rius subterranis. A aquesta problemàtica, cal afegir la contaminació provocada per l'excessiva urbanització de la costa mediterrània i l'agricultura i ramaderia intensives, que han afavorit la filtració d'aigües residuals, purins i productes químics. 4.

Sanejament de rius: dins del Plan Nacional de Calidad de las Aguas (2007-2015), els diferents governs han iniciat un seguit de plans de sanejament amb la finalitat de reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l'aigua i assolir un bon estat ecològic. Aquests plans suposen un major control sobre els abocaments industrials i urbans i per tant, la instal·lació de col·lectors i plantes depuradores d'aigua i així convertir alguns rius claveguera en rius d'aigua neta. En tenim bons exemples al País Basc (riu Ego), i a Catalunya (Besòs).

Per tant aquesta política incideix en la millora i recuperació de: rius, torrents, rierols, zones humides, amb els següents objectius: Garantir la qualitat de l'aigua (seguint la normativa de la UE). Prevenir, reduir i tractar la producció de residus i els seus efectes. Elevar la protecció de les aigües i fer-ne un ús sostenible. Recuperar el valor ecològic i cultural dels rius. FONTS D'ENERGIA Cada cop resulta més evident que el model energètic basat en combustibles fòssils, que ha permès els dos darrers segles el desenvolupament industrial no dóna per a més. Ni és generalitzable a tot el planeta, ni és sostenible.

Aquesta afirmació descansa en dues constatacions evidents: primera els tradicionals recursos naturals (petroli i gas natural) s'estan acabant i segona les emissions de CO2 a l'atmosfera són insostenibles. Actualment, la dependència mundial dels combustibles fòssils és molt elevada: representa un 59,3% de l'energia primària.

Es calcula que el ritme actual de consum d'aquests combustibles provocaria un exhauriment de les reserves de petroli en 40 anys, del gas natural en 65, i del carbó en 200-230 anys En relació al balanç entre renovables i no renovables des d'una perspectiva de sostenibilitat, el model energètic actual és clarament no sostenible, ja que, el consum d'energies no renovables és molt més gran que el de renovables. El consum de renovables representava el 2011 només l'11% del total. A més a més, entre les energies primàries consumides només l'energia nuclear no produeix CO2.

La majoria de renovables, com la hidroelèctrica, l'eòlica i la fotovoltaica, tampoc generen CO2 i no contribueixen a l'efecte hivernacle. Fonts d'energia no renovables: avantatges i inconvenients: L'energia produïda pels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural), generen fortes emissions de gasos efecte hivernacle (CO2, òxid nitrós, metà) i són responsables del canvi climàtic, incrementen la contaminació atmosfèrica amb substàncies perilloses com els òxids de carboni amb conseqüències com la destrucció de la capa d'ozó i la pluja àcida.

L'explotació de les mines de carbó, base de la revolució industrial, són de dubtosa viabilitat econòmica (en el cas espanyol les mines d'antracita, lignit i hulla s'exploten gràcies a les subvencions estatals i de la UE). Principal activitat econòmica a les conques mineres d'Astúries i Lleó. Però donat que la seva utilització com a font d'energia genera fortes emissions de CO2 (les centrals tèrmiques contaminen l'atmosfera i produeixen pluja àcida) la Unió Europea s'ha compromès a reduir les emissions produïdes per la combustió de carbó i avançar cap a la gradual desaparició de la combustió de carbó a Europa.

El petroli, base del creixement de finals del segle XIX fins al 1973, està sotmès a les variacions de preu del mercat, repercutint a tot el sistema productiu, l'esgotament de les reserves pronostiquen una crisi de model. Avantatges: Quasi tot el que veieu al vostre voltant està fet amb derivats del petroli, a partir d'un dels seus subproductes, els plàstics. El trobem als components dels CD, els cotxes, la roba, el teclat dels ordinadors, etc. La major part dels fertilitzants sintètics estan fets a partir de derivats del petroli. Tots els combustibles d'ús massiu (gasolina, dièsel, querosè, gas …) També forma part de molts tipus de colorants, additius i inclús a les medicines.

Adhesius, melamines, tèxtils … Inconvenients: Bona part dels productes fabricats a partir de derivats del petroli no són degradables i en el cas que sigui possible el cost econòmic és molt elevat. La major part dels plàstics continuen contaminant durant llargs períodes de temps. El seu transport, extracció, refinament, distribució i comercialització genera molta contaminació. Alt preu d'obtenció respecte a altres fonts d'energia com les renovables. La seva extracció comporta un elevat risc ecològic i mediambiental. Pluja àcida, produïda per la combustió del petroli (òxids de nitrogen). El seu emmagatzematge és perillós. Per al seu ús cal transformar-lo a partir d'un procés de destil·lació.

Contribueix a l'efecte hivernacle i al canvi climàtic. És una font finita d'energia. Emissions de CO2. El gas natural es transporta principalment amb gasoductes des de les zones de producció fins als països consumidors. Sovint aquests gasoductes tenen un traçat de varis milers de quilòmetres i travessen diferents països, com per exemple el gasoducte que subministra gas natural des de Rússia fins a Alemanya a través d'Ucraïna, Hongria i la rep. Txeca, o el gasoducte submarí que des d'Algèria ha de distribuir gas a Espanya. Un altre sistema de transport és per mitjà de grans vaixells.

Aquests gasoductes transnacionals estan subjectes a les disputes entre els països per on discorren, a causa dels preus del gas i la demanda de compensacions per permetre el seu pas, que en algunes ocasions ha provocat problemes en el subministrament. Els països amb més reserves de gas natural són: Rússia, Uzbekistan, Iran, Estats Units, Aràbia Saudita, Nigèria, Veneçuela, Algèria. Avantatges: Reserves mundials molt superiors a les de petroli. Elevat rendiment econòmic: fet que redueix els costos i augmenta la productivitat del combustible, per la qual cosa es considera barat.

Menys contaminació directa: les seves baixes emissions de CO2 en relació als altres combustibles fòssils i les seves baixes emissions de partícules a l'atmosfera. Menys contaminació indirecta: el fet que arriba canalitzat de manera soterrada directament a les indústries i a les llars el fa segur. Es considera el més ecològic, el més net, dels combustibles fòssils. Inconvenients: És un recurs energètic no renovable. És un gas menys pesat que l'aire i en casos d'escapament en recintes tancats pot ser explosiu. Tot i que emet menys CO2, no deixa de ser un combustible que contribueix a l'efecte hivernacle. L'elevat cost de la xarxa de distribució.

La canalització a través de gasoductes provoca impactes ambientals. Les reserves estan molt localitzades a escala mundial, el que el converteix en un recurs geoestratègic de primer ordre: genera superioritat dels productors i dependència dels consumidors (ex: Rússia i els països del seu entorn). Davant de l'exhauriment a mitjà termini de les reserves actuals conegudes de petroli i les grans reserves disponibles de gas natural, hi ha qui postula el gas natural com a principal substitutiu del petroli quan aquest darrer comenci a ser escàs, sense haver -se modificar així el model energètic global basat en el consum dels combustibles fòssils.

Però no podem oblidar que tot i que la seva contaminació és menor que la dels altres combustibles fòssils i les reserves mundials són més importants, planteja també problemes de contaminació atmosfèrica. No pot considerar-se neta o mediambientalment sostenibles perquè no és renovable, (és un combustible fòssil d'origen orgànic que a escala humana s'exhaurirà en el futur). No produeix tants residus com el carbó o el petroli però en la seva combustió genera CO2 i, per tant contribueix a l'efecte hivernacle i el canvi climàtic. El seu subministrament està monopolitzat per uns pocs països, fet que provoca conflictes geopolítics.

Tot i això és un tipus d'energia molt eficient i versàtil pel consum urbà i si es descompta el CO2 produït, per mitjà de la reforestació d'àrees desertitzades o utilitzant els mecanismes de compensació que proposa el Protocol de Kyoto els seus efectes nocius es poden minimitzar. L'energia d'origen nuclear es va generalitzar als països desenvolupats a partir de la crisi del petroli del 1973 com a estratègia per superar la dependència energètica del petroli. Obtinguda pel mètode de fissió dels àtoms radioactius no produeix CO2, per aquest motiu es postula aquesta energia com a alternativa als combustibles fòssils per reduir l'efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Especialment s'utilitza urani enriquit. S'utilitza com energia primària per a l'obtenció d'electricitat. Avantatges: L'energia nuclear té un poder calorífic molt alt: amb uns pocs quilograms d'urani ja es pot posar en funcionament una central nuclear i la rendibilitat econòmica de l'energia és alta. Inconvenients: A causa de l'alt nivell tecnològic necessari i d'una inversió econòmica inicial molt alta, la majoria de les centrals nuclears es troben als països desenvolupats: EUA, Europa, Rússia i el Japó. En els darrers anys alguns països en vies de desenvolupament, com l'Índia, el Pakistan, Mèxic o la Xina també han incorporat aquest tipus d'energia.

Pel que fa a les reserves, els principals països productors d'urani del món són el Canadà, Austràlia, Nigèria i Namíbia. El principal problema de la utilització d'aquesta energia es l'alt cost ecològic que té, des de l'obtenció del mineral d'urani, el procés d'enriquiment, i la utilització com a combustible genera una sèrie de residus contaminants que són molt difícils de tractar, amb una vida radioactiva molt llarga i que cal emmagatzemar en algun lloc. Un altre inconvenient és el risc d'accident que poden tenir conseqüències nefastes tal com han demostrat els accidents de les centrals nuclears de Harrisburg als EUA el 1978, el de Txernobil a l'URSS el 1986 i Fukushima el 2001.

Pel fet que la tecnologia és força complexa i els residus radioactius són potencialment utilitzables en la fabricació d'armes nuclears, la tecnologia es troba en mans d'uns pocs països, fet que crea dependència tecnològica i conflictes geopolítics (acords de limitació nuclear que alguns estats no accepten… proliferació d'arsenals nuclears a països amb inestabilitat política (Pakistan, Iran, Corea del Nord, etc.). Resumint, és considerada com a no sostenible en utilitzar com a font energètica l'urani i el plutoni, elements químics no renovables i molt escassos a la natura.

Tampoc és una energia neta, ja que produeix residus radioactius que mantenen el seu poder contaminant durant un període molt llarg de temps. A més, la utilització d'aigua dels rius o del mar per refrigerar els reactors provoca un gran augment de la seva temperatura que modifica les condicions fluvials i marines quan es retorna al seu medi. Fonts d'energia renovables: avantatges i inconvenients Energia solar: és una font d'energia renovable que s'obté del sol i amb la que es pot generar calor i electricitat. Avantatges: És una font d'energia renovable, els seus recursos són il·limitats.

És una font d'energia molt amigable amb el medi ambient, la seva producció no produeix cap emissió contaminant. Els costos d'operació són molt baixos. El manteniment és senzill i de baix cost. Els mòduls tenen un període de vida fins de 20 anys. Es pot integrar en les estructures de construccions noves o existents. Es poden fer panells fotovoltaics de totes les mides. El transport de tot el material és pràctic. El cost disminueix a mesura que la tecnologia va avançant. És un sistema d'aprofitament d'energia idoni per a zones on no arriba l'electricitat. Els panells fotovoltaics són nets i silenciosos. Inconvenients: S'ha d'instal·lar en un lloc on hi hagi radiació solar.

La seva instal·lació ha de ser en zones on la radiació solar sigui majoritària, diària i anual. Energia eòlica: és el resultat d'un procés en el qual intervé l'energia mecànica, que utilitza la força del vent per convertir-lo en energia cinètica, que al transportar la força de l'aire en moviment es transforma en energia eòlica, permetent accionar màquines (aerogeneradors) que generen l'energia elèctrica. Es poden instal·lar minicentrals, com a instal·lacions autònomes o parcs eòlics que subministren electricitat a la xarxa general. Per a la seva instal·lació es precisen l'existència de vents constants i amb força suficient per moure les pales de l'aerogenerador.

Avantatges: És renovable i abundant. No utilitza combustió, per tant és una energia econòmica. Es neta i no contamina. Utilitza per a la instal·lació dels aerogeneradors zones àrides. No perjudica el sòl i les activitats agrícoles i ramaderes. Genera llocs de treball. És segura. El seu impacte ambiental és baix. Evita la dependència energètica de les energies fòssils. Es pot instal·lar al mar o a indrets improductius o agrícoles, etc. Inconvenients: És discontínua, la seva intensitat i direcció canvien sobtadament. Requereix cables d'alta tensió de diàmetre quatre cops més grans que les xarxes tradicionals. No es pot emmagatzemar. Provoca un fort impacte visual en el paisatge.

Efectes sobre els ocells i les aus migratòries quan interfereixen amb les rutes de desplaçament d'aquestes. L'energia hidroelèctrica es pot considerar neta i ambientalment sostenible, ja que en la seva producció intervé un recurs renovable com els salts d'aigua que es generen a les centrals situades en els embassaments i no produeix residus. Tot i que no podem oblidar: L'impacte sobre el paisatge de les centrals hidroelèctriques tradicionals associades a grans embassaments d'aigua (costos socials per la inundació de valls fèrtils).

La creixent demanda agrícola i urbana d'aigua que qüestiona l'aprofitament hidroelèctric, donat que una part considerable dels cabals dels rius s'utilitza a l'hivern, època de més demanda elèctrica, fet que provoca l'esgotament de les reserves que podrien aprofitar-se per al reg a l'estiu. Tanmateix, la seva utilització pot trencar l'equilibri de l'ecosistema fluvial i dels deltes. Cal per tant que en la gestió de les centrals hidroelèctriques es minimitzin els impactes mediambientals. L'energia obtinguda dels biocombustibles (biomassa procedent de residus vegetals, olis, alcohols, etc.) és considerada ambientalment sostenible a causa de la renovació ràpida de la biomassa.

S'ha de considerar, però, que la despesa energètica invertida en la producció del recurs sigui també sostenible, evitant inputs d'adobs que han comportat una despesa energètica important, i incloent-hi en el balanç la despesa energètica de la maquinària emprada en les tasques de conreu. Tot i que la combustió dels biocombustibles emet CO2 i per tant contribueix a l'efecte d'hivernacle, en la fase de creixement dels vegetals s'absorbeix CO2 de manera que el balanç s'equilibra. No és una energia neta, ja que la seva combustió emet, a més de CO2, altres gasos i partícules contaminants de l'aire.

Cal comentar que, les centrals que utilitzen la biomassa com a combustible produeixen CO2 i altres gasos i partícules contaminants de l'aire, tot i que la seva contribució a l'efecte hivernacle per la producció de CO2 pot ser contrarestada si es replanta la massa vegetal utilitzada com a combustible, ja que la vegetació absorbeix i fixa en els seus teixits el CO2 de l'aire i, per tant, el balanç entre emissió i absorció de CO2 s'equilibra. L'avantatge principal és que poden ser una alternativa energètica per als països actualment dependents del petroli i els països en vies de desenvolupament.

Com en el cas del gas natural si es descompta el CO2 absorbit utilitzant els mecanismes de compensació que proposa el Protocol de Kyoto, els seus efectes sobre el clima es poden minimitzar. No obstant cal assenyalar els efectes col·laterals que pot provocar la seva producció massiva en les economies dels països en vies de desenvolupament, desplaçant la producció d'aliments bàsics en benefici dels biocombustibles, els quals assoleixen millors preus en el mercat mundial, i provoquen l'encariment dels productes alimentaris de primera necessitat. Energia geotèrmica: és una energia renovable que s'obté mitjançant l'aprofitament del calor de l'interior de la Terra.

La calor de la Terra és produeix a causa de la desintegració d'elements radioactius al seu interior, i de la calor permanent que es va originar al formar-se. Es fa servir molt per a ús sanitari, per balnearis, per cultivar en hivernacles a l'època de les nevades, per reduir el temps de creixement dels peixos, per a usos industrials com la pasteurització de la llet o per a la implantació de calefacció a les cases. Avantatges: Produeix pocs residus i poc contaminants (molt menys que els derivats del petroli, carbó …). Té un rendiment de producció d'energia constant al llarg de l'any.

És un complement excel·lent per a les plantes hidroelèctriques, ja que el seu flux no depèn de variacions estacionals (cabal d'aigua…). Pot substituir a l'energia que s'obté per la crema de matèria fòssil, fissió nuclear o altres medis. Estalvi tant econòmic com energètic, perquè és el sistema de climatització que menys energia consumeix. Inconvenients: L'emissió d'àcid sulfhídric que es pot detectar per una olor molt forta, però que en quantitats molt elevades no es nota i és mortal. La contaminació d'aigües pròximes amb substàncies com l'arsènic, amoníac, etc. La contaminació tèrmica. La destrucció del paisatge. No es pot transportar.

Energia mareomotriu: és un tipus d'energia hidràulica renovable que s'obté a partir de les marees i de les ones. Avantatges: És una energia autorenovable. No contamina. Les centrals són silencioses. Disponible en qualsevol clima i època de l'any. Inconvenients: Impacte visual i estructural sobre el paisatge. Localització puntual (depenent de l'amplitud de les marees) Trasllat d'energia molt costós. Efecte negatiu sobre la flora i la fauna. Energia limitada. Per tant el s. XXI requereix d'un trencament amb el passat, basat en la transformació de la tecnologia, els sistemes de producció i els models de consum.

La major part dels experts coincideixen en afirmar que es tracta de passar en menys de 50 anys d'un paradigma energètic que obté els seus recursos en més d'un 80% de les energies fòssils, a un paradigma postcarbó capaç de reduir a la meitat les emissions mundials de CO2 d'aquí al 2050 (Grup Intergovernamental d'Experts sobre l'Evolució del Clima. IPCC en les seves sigles en anglès Intergovernmental Panel on Climate Change). Els possibles escenaris de futur defineixen: Una primera opció de no intervenció energètica, poc probable donat que seria insostenible a llarg termini, i una segona, la més desitjable i probable, de polítiques energètiques intervencionistes.

En el primer cas i en funció d'un creixement demogràfic que ens acostarà als 9.000 milions d'habitants al 2050, i a un alentiment del creixement econòmic per sota del 3% al mateix any, les hipòtesis preveuen que el món doblarà el seu consum mundial d'energia (20 i 25 GTEP – giga tones equivalents de petroli-, enfront de les 10 de l'any 2000). Aquest escenari es continuaria alimentant de les reserves de combustibles fòssils, i donat el seu esgotament, aquesta situació provocaria tensions pel control dels recursos (augment dels preus, conflictes oberts pel seu control).

Però, la conseqüència més dramàtica seria que es multiplicarien per dos les emissions de CO2(concentració a l'atmosfera de més de 900 parts per milió (ppm)). De donar-se aquesta situació, els membres del GIEC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre l'Evolució del Clima) preveuen un 50% de possibilitats de que es produeixi un augment de 5 o C de la temperatura i un 30% de possibilitats de que es superin els 7 o C. El segon escenari, intentaria limitar a 2 o C l'augment de temperatura (referent a l'època preindustrial), per tant no es podria superar una concentració de gasos hivernacles del 450 ppm.

Per a fer-ho possible caldria estabilitzar les emissions de CO2 abans del 2020 i començar a reduir-les per aconseguir que el 2050 siguin el 50% del nivell de l'any 2000. Opcions compatibles amb el control del canvi climàtic: a) Reducció del consum energètic. b) Tecnologies d'eficàcia energètica. c) Desenvolupament de les energies renovables. d) Desenvolupament de l'energia nuclear (cal valorar-ne la perillositat i el problema dels residus radioactius i els possibles accidents nuclears. e) Tecnologies de captura i emmagatzemen de CO2 Política energètica de la UE La UE planteja a nivell de política energètica un seguit de reptes davant els desafiaments del segle XXI.

Objectius: Mercat de l'energia més integrat Seguretat del subministrament energètic. Sostenibilitat del sector energètic. Importacions de combustibles fòssils UE-27 (1995-2012). Aquests objectius descansen sobre un seguit de constatacions com són: l'excessiva dependència de les importacions, una diversificació molt limitada, els elevats preus de l'energia i la seva volatilitat, la creixent demanda mundial d'energia, els riscos de seguretat que afecten als països productors, l'amenaça del canvi climàtic, un progrés molt lent en l'eficiència energètica, els desafiaments plantejats per les energies renovables.

Per tant la Comissió Europea ha posat en marxa un pla per crear a Europa una Unió de l'Energia i garantir que els ciutadans i les empreses de la UE tinguin un subministrament energètic segur, assequible i respectuós amb el clima: 1. L'energia circularà lliurement entre les fronteres nacionals. 2. Les noves tecnologies, les mesures d'eficiència energètica i la renovació de les infraestructures provocaran una disminució dels preus, alhora que permeten l'aparició de nous llocs de treball i qualificacions. 3.

Europa es dotarà d'una economia sostenible, amb baixes emissions de carbó i respectuosa amb el medi ambient, liderant la producció d'energies renovables i la lluita contra el escalfament global. 4. Tanmateix, la Unió Energètica ha de permetre una Europa amb una sola veu en les qüestions energètiques mundials. Objectius 2020: Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 20%, com a mínim respecte als nivells de 1990. Obtenir un 20% de l'energia de fonts renovables. Millorar l'eficiència energètica en un 20%. Objectius 2030: Reducció d'un 40% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Obtenir, com a mínim un 27% de l'energia de fonts renovables.

Augmentar l'eficiència energètica en un 27-30%. Aconseguir el 15% d'interconnexió elèctrica (vol dir poder transportar el 15% de l'electricitat generada a la UE a tots els estats membres). Objectiu 2050: 80-95% de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte als nivells de 1990.