Anàlisi geogràfica d'Espanya: Relleu, Clima, Recursos, Població i Organització Territorial

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU I ELS SÒLS D'ESPANYA 1. Característiques del relleu peninsular Relleu: conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu peninsular espanyol té 4 trets fonamentals: 1. FORMA MASSISA determinada per l'amplada i l'extensió de les costes (4.000 – 5.000 km) majoria: traçat rectilini petits trams del litoral gallec: costes retallades amb pocs refugis per la navegació 2.

ELEVADA ALTITUD MITJANA degut a: extens altiplà central – ¾ península nombroses serralades altitud mitjana = 660 metres: a Europa només superada x Suïssa (1.300 m) altitud i pendents pronunciats: dificulten l'existència de sòls aptes per l'agricultura, compliquen les comunicacions i endureixen les condicions climàtiques. 3. DISPOSICIÓ PERIFÈRICA dificulta l'accés a la Messeta Fort desnivell x arribar a les zones planes centrals Relleus perifèrics impedeixen que la influència climàtica del mar arribi fins a les terres de l'interior Hiverns i estius + extremats 4.

DIVERSITAT DEL RELLEU complexa formació geologia varietat de climes Provoquen que el territori presenti unitats naturals ben diferenciades que han influït sobre la diferenciació de regions i en la varietat de paisatges. SITUACIÓ PENINSULA IBÈRICA al punt + occidental d'Europa 1 de les 3 penínsules meridionals del continent, la forma més massissa Estrabó, la compara amb "una pell de brau estesa al sol" la seva posició complica les comunicacions i el comerç amb Europa.

Pirineus = barrera natural Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ports de muntanya (hi havia pocs), sempre van ser accessibles 14 km separen Gibraltar d'Àfrica (sud), suposa un intercanvi cultural i comercial tanca el mar Mediterrani convertint-lo en un mar interior, importància estratègica x a la navegació, especialment x al control del pas de l'estret LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I LA VEGETACIÓ D'ESPANYA I CATALUNYA ISOBARES Línies que uneixen punts d'igual pressió ISOTERMES Línies que uneixen punts d'igual temperatura ISOHIETS Línies que uneixen punts d'igual pluviositat 1.

ELS MECANISMES QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA EL CORRENT JET STREAM Vents fort que circulen a la part alta de l'atmosfera d'oest a est en la mateixa direcció però amb més velocitat que el moviment de rotació de la Terra, a una altitud de 12.000m - Origina remolins d'aire descendent; s'acumulen a la dreta del Jet Stream provoquen PRESSIONS SUBTROPICALS (temperatures càlides). - Origina remolins d'aire ascendent, s'acumulen a l'esquerra, que explica les baixes pressions (baixes temperatures).

MOVIMENT DE TRANSLACIÓ provoca desplaçaments del corrent Jet Stream - Estiu: altes pressions subtropicals 40-45 graus Nord - Hivern: davallen cap al sud 30 graus Nord baixes pressions i temperatures + fredes - Estius i hiverns molt diferenciats estacions intermèdies (primavera i tardor) PENÍNSULA IBÈRICA localitzat al tròpic de càncer Península es veu molt afectada per les altres pressions tropicals: - Açores (anticló d'aire calent) - Masses d'aire anticiclòniques càlides i seques procedents del Nord d'Àfrica CONSEQÜÈNCIES PRÀCTIQUES els avions que volen dins el corrent i en el mateix sentit economitzen combustible perquè es beneficien de la massa d'aire - Recurs utilitzat en els vols Amèrica – Europa ANTICICLÓ masses d'aire originades per l'efecte del corrent Jet o per l'existència de masses d'aire fred i dens.

Tendeixen a baixar i escalfar-se absorbeixen la humitat (no núvols ni precipitacions) - Hectopascals (hPa) unitat en la qual es mesura la pressió atmosfèrica. 1hPa = 1mbar - Anticicló + 1015 hPa (temps estable) - Giren en el sentit de les agulles del rellotge Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 DEPRESSIÓ masses d'aire originades per l'acció del corrent Jet o perquè es tracta de masses d'aire calent. Tendeixen a pujar i refredar-se la humitat es condensa (núvols i precipitacions) - Depressió -1015 hPa (temps inestable) 2.

ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA Anticiclons tropicals - anticicló de les açores (càlid i fred) ppal centre d'acció meteorològica del territori espanyol - es converteix en una massa d'aire tropical marítima quan entra en contacte amb superfícies marines - origina: masses d'aire tropical masses d'aire continental masses d'aire sahariana pluja de fang i calima (Canàries) depressions atlàntiques - creuen l'oceà atlàntic - provoquen: núvols, pluges i vents i temperatures suaus reajustaments termodinàmics entre latituds polars i latituds tropicals - reajustaments tèrmics entre les masses d'aire polar i les d'aire tropicals - masses d'aire polar que afecten a la península: massa d'aire polar marítim – descens de la temperatura massa d'aire polar continental – aire molt sec i fred comportament semi autònom de la Mediterrània Occidental: diferències tèrmiques que generen baixes pressions condensació de l'aire i precipitacions forma i relleu de la península Ibèrica amplada terres allunyades del mar es refreden a l'hivern i s'escalfen a l'estiu CLIMES D'ESPANYA OCEÀNIC O ATLÀNTIC MEDITERRANI CONTINENTAL SUBTROPICAL Localització Galicia, Astúries, Cantàbria, País Basc, extrem septentrional de Navarra i Vall d'Aran Façana atlàntica (part meridional), litoral mediterrani, illes Balears, Ceuta, Melilla, Andalusia i part d'Extremadura Castella-La Manxa, Comunitat de Madrid Illes Canàries Temperatures Suaus 11-15 graus Vents de ponent, intensitat moderada poden derivar en galernes i temporals de Estius calorosos i secs Hiverns suaus Hiverns freds (fins - 24) Estiu calorós i sec (22,5 – 45) Càlides durant tot l'any (17 graus) Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 mar de forta intensitat Amplitud tèrmica molt gran Pluviositat Precipitacions abundants (1000 -2000 mm durant + de 150 dies) Pluges escasses (primavera i tardor) 400 – 700 mm De vegades torrencials Pluges escasses i irregulars 325 – 550 mm Precipitacions causades pels alisis de les illes occidentals Escasses pluges a les illes + properes a Àfrica Costa fins 350 mm Muntanyes mitjana 500 – 1000 mm Cims 500 mm Rius Curts, excepte el Miño, i cabalosos.

Regulars Estiatges llarg i intensos. Les pluges torrencials provoquen un augment del caval i inundacions irregulars Inexistents (barrancs) Vegetació Boscos temperats, caducifolis, landa, prat natural afavorit pel clima oceànic Bosc de pins, màquia, garriga i estepa Conreus: blat, vinya i olivera Benignitat a l'hivern, a les terres de regadiu olanes litorals propsera l'horta Boscos d'alzina i pins, i arbustos Escalonada per pisos altitudinals Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ELS RECURSOS I L'ENERGIA ESPANYA Energèticament dependent.

No produeix energia, l'ha de comprar a altres països Majoria dels països consumidors d'energia no són productius La majoria dels països industrialitzats utilitzen energia d'ORÍGEN FÒSSIL: No renovable Molt contaminat Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS Precipitacions una part s'evapora però l'altre es filtra al subsol -> formació d'aqüífers Aqüífers formació geològica porosa a través de la qual flueix l'aigua subterrània.

Conca hidrogràfica conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu; el cabal fluvial i el seu règim fluvial depenen de la quantitat d'aigua que rep la conca del riu al llarg de l'any. Règim hidrogràfic mostra els factors que condicionen la xarxa fluvial espanyola i permet classificar els rius segons el seu tipus d'alimentació: Règim nival es circumscriu a les cotes + altes de les serralades i el desglaç és el que incideix en el curs. Règim fluvial és el ritme de precipitacions el que condiciona el curs de la xarxa fluvial. Curs fluvial recorregut d'un riu des del naixement fins a la desembocadura.

Cabal fluvial quantitat d'aigua que circula per una secció del riu en una quantitat de temps (m3/s). Règim fluvial variació de la quantitat del cabal d'un riu al llarg de l'any. La majoria dels rius d'Espanya tenen un règim irregular, pateixen estiatges en èpoques de sequia i crescudes quan hi ha fortes precipitacions Regim i cabal fluvial depenen de la quantitat d'aigua que rep la conca hidrogràfica al llarg de l'any Confederació hidrogràfica entitats adscrites al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha assignat.

Excepte els arxipèlags, la divisió en confederacions hidrogràfiques no es corresponen amb l'actual divisió administrativa en comunitats autònomes i això fa que sigui + complexa la seva actuació.

Algunes abracen grans conques fluvials (Ebre o Duero) Altres són agrupacions de conques menors (Xúquer) Conques i vessants hidrogràfiques (segons el vessant x on desguassen les seves aigües): Vessant cantàbric i gallec: Rius: - nombrosos - relativament cabalosos - regulars: nivell constant a causa de la regularitat de les precipitacions (clima marítim) - curts; neixen en muntanyes properes a la costa - Aigua: aigües netes (Sella, Narcea, l'Aller, Esva, Navia i Sil) + contaminada (Nerbion o curs baix del Miño) Vessant atlàntic: conques hidrogràfiques + extenses Arranquen molt a prop del Mediterrani però per la inclinació de la Messeta, descarreguen a l'Atlàntic - Tajo neix a 150 km del Mediterrani però fa 100 km i desemboca a l'Atlàntic (riu més llarg) Sequera estival Vessant mediterrani; Excepte l'Ebre: conques petites amb desnivells acusats Estius secs provoquen estiatges Pluges torrencials a la tardor produeixen inundacions Zones humides són un dels ecosistemes + rics del món i es consideren vitals x a la supervivència humana.

Dels seus terrenys inundats s'obtenen aliments, aigua potable i materials de construcció i biodiversitat. La seva existència és amenaçada pel canvi climàtic, la contaminació i l'ús dels seus terrenys per a la construcció. Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 L'AIGUA, UN RECURS ESCÀS.

POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES Els recursos hídrics a Espanya són superiors a la demanda però tot i així la diferència és petita comparada amb altre països d'Europa ÚS AGRÍCOLA I RAMADER Majoria d'aigua a Espanya – ús agrícola extensió del regadiu +nivell de vida dels agricultors 14% conreus (són de regadius) aporten un 50% del valor de la producció agrària utilització de productes químics que contaminen l'aigua prohibició d'aquests productes contaminants disminuir el consum d'aigua: ajudes als agricultors, evitar el reg a ple sol i mantenir en bon estat els canals de reg ÚS URBÀ I INDUSTRIAL INDUSTRIES - Demanda inferior a la del consum agrari Majoria indústries necessiten aigua per els processos producció, sobretot pels de refrigeració de les màquines o per netejar i eliminar els residus Provisió aigua per a USOS DOMÈSTICS elevades exigències de qualitat: potabilitat Despesa mitjana a Europa per persona i dia 200 litres ( augment a l'estiu) Aigües fluvials i dels aqüífers Principal problema INSUFICIENT garantia de subministrament per a moltes ciutats arriba a provocar restriccions greus en èpoques de sequera Problema x l'increment del consum d'aigua a l'estiu provocat x: Creixement d'urbanització a zones del litoral i complexos turístics + demanda - disponibilitat Contaminació de les aigües amb abonaments urbans i industrials d'aigües residuals que converteixen rius en clavegueres s'ha corregit a través de: Control + estricte dels abocaments Obligació d'instal·lar depuradores També es promouen processos de reaprofitament d'aigües que si no produeixen aigües potables, es fan aptes x: processos industrials regadiu manteniment i neteja de zones urbanes reg (camps de gols x exemple) LES POLÍTIQUES HÍDRIQUES mètodes orientats a obtenir aigua: 1.

Política de transvasaments desigual distribució de recursos hídrics Derivar aigua d'un riu a un altre Obres hidràuliques obres d'enginyeria i bombeig molt costoses i es perd aigua a causa de l'evaporació Cessió de cabals d'un riu produeix canvis als aqüífers limitacions per ampliar l'ús de l'aigua a les conques fluvials d'origen canvis en l'aportació de sediments 2.

Dessalinització de l'aigua satisfer demanda de les àrees deficitàries – instal·lacions de plantes dessalinitzadores Solució cara i el seu funcionament consumeix molta energia es fan progressos per millorar això Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Aigua obtinguda és de bona qualitat Canàries i Almeria, s'estan construint més a la costa mediterrània 3.

Recuperació dels aqüífers aigües subterrànies explotades per la perforació de pous i el bombeig d'aigua Aquest aprofitament ha estat molt intens x regar hortes i terres sense cap altre recurs hídric Provoca disminució nivell aqüífers dessecació total o parcial d'àrees lacustres i palustres Àrees litorals à risc + greu – salinització de l'aigua dels aqüífers extraure aigua dolça – 600m de profunditat creixement urbanització de la costa mediterrània i l'agricultura i la ramaderia intensives – filtració de productes que corrompen l'aigua. Per solucionar injectar aigua per recarregar aqüífers i depurar les aigües que contenen. 4.

Plans de sanejament dels rius finalitat: reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l'aigua i assolir un bon estat ecològic (estadi en què les lleres tenen la capacitat de generar vida) Comporten control + gran sobre els abocaments industrials i urbans instal·lació de col·lectors i plantes depuradores d'aigua x convertir rius claveguera en rius d'aigua neta.

ELS RECURSOS ENERGÈTICS Obtenció energia a Espanya: explotació jaciments carbonífers importació d'hidrocarburs aprofitament de recursos hidroelèctrics explotació minerals radioactius energies alternatives (eòlica, biomassa o solar) ESPANYA, UN PAÍS AMB DÈFICIT DE RECURSOS ENERGÈTICS L'augment de l'energia primària ha fet camí paral·lel amb els processos d'industrialització, mecanització i el desenvolupament de les comunicacions creixement de la riquesa del país demanda energètica Energèticament dependent : necessitat d'importació de recursos (baix auto abastament) PLANS ENERGÈTICS NACIONALS: Reforçar energies tradicionals (carbó o hidràulica) Reduir consum petroli i diversificar les fonts d'abastament Augmentar l'ús del gas natural Intensificar ús d'energies renovables Pla de millora xarxa ferroviària Potenciar el transport de mercaderies en tren per contaminar menys Capacitat càrrega font d'energia capacitat d'un producte que permeti que el puguem reutilitzar sense que s'exhaureixi o perdi qualitat L'AIGUA COM A RECURS ENERGÈTIC Força de l'aigua desenvolupada mitjançant salts d'aigua Els forts desnivells dels rius permeten aprofitar la força de l'aigua per al funcionament de centrals hidroelèctriques, produeixen energia: Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - energia neta - no contamina - renovable Els principal inconvenient d'aquestes centrals es el seu cost inicial, degut a la dificultat en la construcció i els costos socials, tot i que el seu manteniment és econòmic.

L'energia hidroelèctrica generada a Espanya és important, només superada per països amb territoris molt extensos. L'aigua emmagatzemada als embassaments assegura la continuïtat dels salts i per regular els cabals dels rius * embassament: acumulació d'aigua degut a l'obstrucció del jaç en un riu que tanca la seva llera.

LES ENERGIES NO RENOVABLES Es troben al planeta en quantitat limitada i s'exhaureixen a mesura que es van consumint de manera que acaben desapareixent EL CARBÓ Durant la 1aRevolució industrial el carbó va substituir l'aigua x moure màquines degut a que era més constant i eficaç, i al S.XX es va posicionar com el primer recurs energètics als hidrocarburs Dependència dels preus: preu petroli - ús carbó preu petroli - ús carbó La mineria de carbó a Espanya sempre ha estat molt important, però es troba en procés d'ajustament tancament moltes mines Principals problemes: Qualitat del carbó a Espanya baixa poca hulla per convertir-se en carbó de coc (siderúrgia) Cost de producció elevat més econòmic importar de Sud-Àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia Causes: Vetes estretes Terrenys molt fallats que impedeixen utilitzar grans màquines Carbó obtingut està barrejat amb altres materials cal rentar-lo – dificulta el transport i només es pot utilitzar en centrals tèrmiques situades a peu de mina L'Estat ha procurat mantenir l'activitat minera disminuir dependència energètica procés de concentració de la producció protegia grans empreses mineres Mines d'antracita, hulla i lignit negre es van mantenir obertes gràcies a subvencions de UE.

A finals de 2018 s'haurien de tancat les mines no competitives Manteniment de mines entra en conflicte amb el compromís de la UE amb la reducció d'emissions CO2 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 EL PETROLI I EL GAS NATURAL Hidrocarbur compost orgànic (plantes i animals en descomposició format al llarg dels anys) format per àtoms d'hidrogen i de carboni Líquid petroli Gasos gas natural 1.

El petroli: Després de la 2a Guerra Mundial creixement econòmic preu baix i poder energètic Auto abastament hidrocarburs del 0,3% enorme dependència de l'exterior Es compra a: Rússia, Mèxic, Aràbia Saudita, Nigèria i Angola Actualment , després de que Aràbia augmentes el preu POLÍTICA DIVERSIFICACIÓ de la procedència de subministrament per tal d'assegurar el proveïment i evitar riscos Es va disminuir el consum Refineries a Espanya 9 la + destacada REPSOL té a altres països (inverteix) Petroli: molt contaminant gran poder calorífic majoria de països industrialitzats fan ús d'aquesta energia 2.

Gas natural hidrocarbur en estat gasos mescla de gasos Metà 70% Nitrògen 20%aprox Diòxid de carboni 20%aprox Età 10% Energia inodora (l'olor el posen per detectar fugues) A Espanya hi ha més gas que petroli.

El gas entra a través de gasoductes proveïdor principal: Algèria L'ús augmenta cada any menys contaminació Demanda per usos domèstics i industrials La seva explotació depèn de grans grups d'empreses Risc vs beneficis guanyen els riscos ja que poden provocar conseqüències mundials i per això acabarà desapareixent aquesta energia L'ENERGIA NUCLEAR I ENERGIES RENOBABLES ALTERNATIVES Fonts d'energia alternatives al carbó i al petroli + auto abastament i – dependència energètica L'ENERGIA NUCLEAR Aquella que s'allibera com a resultat d'una REACCIÓ NUCLEAR Actualment – procés fissió nuclear Aquesta reacció allibera molta calor, la qual escalfa aigua que és evaporada i impulsa grans generadors elèctrics S'estudia nou procés – fusió nuclear Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 AVANTATGES: Gran poder calorífic Energia aparentment neta PERILLS: Fuites radioactives Dificultat emmagatzematge de residus (radioactius) Durant un temps es va plantejar l'opció de recórrer més a l'energia nuclear, però es va descartar a causa del seu perill LES NOVES FONTS D'ENERGIA RENOVABLES Aquelles que es renoven a mida que les utilitzem i es troben directament a la natura.

Han de ser l'alternativa a les d'hidrocarbur. Són l'energia hidràulica i les noves fonts d'energia renovable alternatives Es van començar a desenvolupar arran de la crisi del petroli, quan aquest va augmentar el seu preu Netes i no han de dependre de grans grups d'empreses 1. L'energia solar Font energètica: gratuïta, neta i inesgotable Potencial + alt d'Europa gràcies a la seva localització i la seva climatologia 70% territori à 2500 hores anuals de sol Poques instal·lacions illes Canàries, Huelva i Tenerife millors localitzacions Panells solars domèstics llars i negocis poden produir i consumir la seva pròpia energia 2.

L'energia eòlica Utilitza la força del vent Espanya país muntanyós amb vents de gran intensitat 2on país productor d'aquesta energia (mundial) Molins trenquen paisatge maten ocells Alternativa situar-los al mar – inconvenient: profunditat i aigua corrosiva Principals instal·lacions Castella-ka Maxa, Castella i Lleó, Galícia, Aragó i Andalusia, concretament a Tarifa(Cadis) on es troba el principal part d'instal·lacions de molins. 3. L'energia de biomassa S'obté per combustió o fermentació de la matèria orgànica Tipus: Natural: produïda a la natura de forma espontànea Residual: residus derivats (agrícoles, forestals, ramaders...) 4. L'energia geotèrmica utilitza la calor interna de la Terra.

Arxipèlag canari àrea amb més possibilitat d'ús. Els jaciments geotèrmics de baixa temperatura s'utilitzen per a calefacció i subministrament d'aigua calenta de balnearis i també per a calefacció d'hivernacles. Aquestes energies trenquen amb la dependència que tenim amb els productors d'altres energies no renovables com el carbó o el petroli.

Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ELS RECURSOS MINERS Sector espanyol ha tancat activitats tradicionals i ha forçat la reconversió de les explotacions restants L'EXPLOTACIÓ DE RECURSOS MINERS Les explotacions mineres que queden Han seguit processos de concentració empresarial i han fet innovacions tecnològiques Resultat: reducció de molts llocs de treball reconversions laborals a zones de tradició minera (Astúries, Huelva o Terol) Política minera espanyola (marc de la de la UE) incrementar competitivitat de la mineria nacional millorar el medi ambient fomentar la recerca i el desenvolupament tecnològic Tancament de molts jaciments metàl·lics a causa de l'existència d'altres amb + rendibilitat fora de la UE i dels problemes mediambiental que provoquen.

Tipus mineries: 1. Mineria metàl·lica àrees del sòcol hercinià o a les vores - ús x a indústries base metal·lúrgica o química - ús x a indústries de transformació ha patit un retrocés definitiu amb el tancament d'explotacions important (com mines de ferro) 2. Mineria NO metàl·lica formacions paleozoiques i conques terciàries - resultats molt desiguals en comparació mineria metàl·lica alta producció de sal – sal gemma la 1a productora està a Cantàbria – sal marina s'obté de salines Sals potàssiques s'usen com a fertilitzants agrícoles i en la indústria química (com a colorant x medicaments, sabons i vidres) conca potàssica als terrenys sedimentaris de formació lacustre (de Cat a Navarra) 3.

Roques industrials es troben a pedreres, s'usen per la indústria química i la construcció (Ex: calcària i argila) Els millors granits es troben a Galícia Els millors marbres a Almeria i Badajoz Més de 600 explotacions de roques industrial L'AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA Mala distribució pobra en recursos energètic i minerals L'AIGUA A CATALUNYA Cursos fluvials – gairebé tots: Curts Cabals força irregulars Marcats pel relleu muntanyós i trencat Condicionats pel clima Tot i això la població tendeix a concentrar-se al seu redós per aprofitar els seus recursos Rius catalans orientació N-S – topa amb l'orientació sistemes muntanyosos W-E Els rius es veuen obligats a obrir-se pas entre muntanyes i tallar congostos (vall que obra un riu) Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Estanys no gaires 500 als pirineus (molt petits) Estanys càrstics (Banyoles) Llacunes litorals (deltes de l'Ebre i Llobregat o aiguamolls de l'Empordà) Les aigües subterrànies suposen un 35% del total dels recursos hídrics utilitzats segons l'ACA (agència catalana de l'aigua) Conques hidrogràfiques 2 demarcacions 1.

Oriental o conques internes rius que neixen a Catalunya i desemboquen a la mar Mediterrània (51% del territori) La seva gestió és competència de la Generalitat (ACA) Conques + importants : - Llobregat (4957km2) aigües serres prepirinenques - Ter (1955km2) aigües serres pirinenques Ambdues desembocadures dibuixen planes al·luvials ben destacables Rieres que sorgeixen a les serralades litorals amb un recorregut breu i un cabal impetuós x el fort desnivell que han de salvar en tan poca distància 2.

Occidental o conques intercomunitàries inclou part catalana de les conques de l'Ebre i el Riu de la Sénia, el vessant mediterrani, i la Garona, al vessant atlàntic (49% del territori) Gestionada de manera compartida per la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i el Xúquer. Rius llargs neixen al Pirineu axial LA DEMANDA D'AIGUA 92% població de Catalunya viu al territori de les conques internes.

Consumició: Població 34% recursos hídrics Ús agrícola (conques intercomunitàries) 55% recursos hídrics Aquest desequilibri es veu agreujat pel regim de pluges i per la manca de grans inversions Problemes d'abastament es fan evidents en períodes de sequera prolongats – x resoldre s'han proposat diverses solucions: Transvasaments Instal·lació de plantes dessalinitzadores Recuperació d'aqüífers Millora dels sistemes de canalització i de reg Reutilització de l'aigua Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (2016 – 2021) – mostra que la xarxa principal de subministrament d'aigua (sistema Ter-Llobregat) és INSUFICIENT.

S'han hagut de prendre mides restrictives 5 cops en els últims 25 anys Consum mitjà de l'aigua 2013 117 litres per habitants i dia l'ACA assenyala que l'esforç realitzat en inversions i conscienciació ciutadana és insuficient A mig termini (2021 – 2027) les conseqüències derivades del canvi climàtic podrien incrementar la necessitat d'aigua de la població. Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ELS RECURSOS ENERGÈTIC I MINERALS 1.

Recursos energètics la mineria del carbó aprofitada per a centrals tèrmiques situades a peu de mina (Fígols fins 1991) Centrals nuclears d'Ascó l i Vandellós producció massiva d'energia però estan envoltades de polèmica Energia hidroelèctrica aprofita: - salts d'aigua d'embassaments als cursos de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Ter - potència riu Ebre L'electricitat suposa el 20% del consum d'energia total. L'altra 80% transport, tasques de calefacció i condicionament d'habitatges i espais comercials. Les energies renovables alternatives van guanyant pes 2. Recursos minerals Minerals no metàl·lics: potassa i sal gemma han perdut pes si s'han tancat mines.

Encara s'ha de fer front al problema de la salinització dels aqüífers i els residus generats Roques industrials sobresurt l'extracció d'àrids naturals, roca calcària i argiles amb una producció creixent en paral·lel a les èpoques de prosperitat del sector de la construcció. TRANSICIÓ CAP A LA DESCARBONITZACIÓ 80% energia prové – combustibles fòssils carbó, petroli i gas Emeten diòxid de carboni quan es cremen que canvia el clima de la Terra Descarbonització procés que consisteix a deixar enrere els combustibles fòssils i incentivar les energies renovables per tal de reduir la contaminació i solucionar altres problemes.

+ eficiència energètica (consumir – energia i = benestar) + energies renovables (no combustibles fòssils) Capturar emissions de CO2 a les centrals elèctriques abans que arribin a l'atmosfera ELS PAISATGES NATURALS I CULTURALS BIODIVERSITAT A ESPANYA Espanya grans biodiversitat gran patrimoni natural 2n país després de les selves tropicals Depèn de: - La situació: la posició de la península a l'extrem sud-occidental d'Europa presencia de dos grans dominis vegetal: mediterrani i atlàntic - Efecte refugi: Durant els períodes glacials península com a refugi per a espècies vegetals i animals - Presència de sistemes muntanyosos nombrosos sistemes muntanyosos + altiplà Meseta Gradació vegetal entre el nord i el sud 'dEuropa ACCIÓ ANTRÒPICA És la intervenció de l'ésser humà en la transformació de paisatges naturals i substitució dels boscos per conreu Pèrdua de superfície de vegetació x l'expansió de les àrees urbanes (10% territori) 45% superfície d'Espanya ocupada x activitats agràries PAISATGE Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 El paisatge és la fisonomia externa d'un territori, resultat de la interacció de factors naturals i factors humans que provoquen una evolució constant.

Producte social inclou sentiments i emocions al contemplar-lo El dinamisme s'ha accelerat fins al punt de degradar paisatges La gestió del paisatge implica conèixer els elements que condicionen cada paisatge i les seves interaccions. Així doncs, es poden introduir noves mesures d protecció. Són necessàries l'ordenació, la planificació i la gestió activa del paisatge. TIPUS DE PAISATGE Predomini dels elements abiòtics als paisatge d'alta muntanya on la vegetació és mínima. Predomini dels elements biòtics presència de vegetació i fauna. Solen ser identificats com a paisatge naturals. Predomini d'elements antròpics resultat de l'activitat humana Paisatges culturals .

Es poden identificar paisatge rurals agraris i paisatges urbans. PAISATGE NATURAL És el resultat d'una interacció exclusiva dels elements biòtic i abiòtics, en la qual l'ésser humà no ha intervingut. Avui en dia no és possible trobar un paisatge que no hagi estat modificat Quan parlem de paisatge naturals ens referim als paisatges potencials d'una zona(bioma dominant) o als pocs alterats CONTAMINACIÓ Segons al medi al qual afecta: Contaminació atmosfèrica El Co2 forada la capa d'ozó, la qual s'encarrega de controlar els rajos ultraviolats, i dificulta la filtració Contaminació de l'aigua els abocament i residus industrials contaminen rius, mars, aqüífers,etc.

aigües residuals Contaminació del sol(terra) sol contaminat per pesticides, adobs químics, dissolvents, derivats del petroli,etc.

Segons què és el que contamina Contaminació química Contaminants radioactius centrals nuclears, radiografies) Contaminació acústica Contaminació tèrmica Contaminació electromagnètica antena dels mòbils, ones emeses x ràdios) Contaminació lumínica Fanals que afectaven a la naturalesa de les plantes Contaminació visual elements desordenats que trenquin amb el paisatge PAISATGES VEGATALS D'ESPANYA Espanya Diversitat climàtica fa possible la vegetació molt variada component principal dels paisatges naturals PAISATGE VEGETAL OCEÀNIC Zona amb + influència del clima atlàntic Galícia i Serralada cantàbrica S'estén a altres zones muntanyoses Pirineus, Sistema central, Sistema Ibèric i Serralada litoral catalana Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Quan les condicions ambientals són favorables (precipitacions abundants i temperatures suaus) bosc temperat oceànic 30m alçada Espècies típiques Roure i faig Fulla ampla i caduca Rouredes s'enfilen pels vessants de les muntanyes necessiten humitat i suporten malament el fred i la neu Fagedes es combinen a vegades amb les rouredes necessiten molta humitat poc tolerants a la calor, habites entre boires i rosades Per damunt dels 1600-2000m d'altitud fred i sequedat landa PAISATGE VEGETAL MEDITERRANI Ocupa major part de la superfície peninsular Alzina + Sureres formacions boscoses més extenses Alzina fulla perenne Sureres +termòfila necessita + aigua El bosc mediterrani l'anomenem també escleròfil Preparat a dures condicions de calor i sequeres estivals Sempre és verd i es desenvolupa lentament Vida molt llarga de les alzines i sureres (8segles-20m) Acció de l'ésser humà: Regressió de l'alzina Expansió d'un matollar format x màquies, garrigues i estepes ocupa + territori q l'alzinar Espècies vegetals que l'integren: Bruc, ginesta i estepa Messeta nord Garric i llentiscle franja mediterrània Estepa margalló, espart, farigola i esparreguera extrem sud-oest peninsular i vall de l'Ebre PAISATGE VEGETAL DE LES CANÀRIES Vegetació canària escassa adaptada a una aridesa molt intensa.

Tot i així diversitat d'espècies Vents, corrents marítims i pendent dels relleus seqüència vegetal esglaonada en pisos altitudinals Per sota dels 400m matollar costaner adaptat a la sequera tabaiba i card; Boscos savines, palmeres i dragos. Entre 600-1200m Laurisilva a les zones + humides +1500 Pi canari i estepes PAISSATGE VEGETAL DE MUNTANYA La vegetació es distribueix en pisos altitudinals segons les temperatures i les precipitacions.

Pirineus Paisatge vegetal alpí Pis subalpí 1200-2400m pi negre i avet arbustos: nabinera i rododendre Pis alpí 2400-3000 més de mig any coberta de neu només es desenvolupa el prat Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Pis nival +3000m petites plantes rupícoles adaptades a les roques líquens i molses A les altres muntanyes peninsulars no hi sol haver pis subalpí, només caducifoli o perennefoli. Per damunt d'aquest pis hi ha un altre nivell amb arbustos i per damunt d'aquests prats.

PAISSATGES CULTURALS La presència i l'activitat humana sobre el territori donen lloc a l'aparició dels anomenats paisatges culturals CULTURA I FORMES DE VIDA Cultura resultat dels esforços per resoldre els problemes bàsics quotidians Les diferents cultures són les diferents maneres organitzades de resoldre problemes semblants L'entorn físic (paisatge natura) proporciona recursos x resoldre els problemes ELEMENTS QUE FORMEN LA CULTURA 4 elements que fonamenten la cultura es relacionen amb el medi físic amb el qual interactuen Medi natural diferencia les cultures entre si no es el mateix caçar animals a la selva que fer-ho a l'Àrtic, ni es produeixen el mateix tipus d'agricultura al paisatge tropical que al mediterrani.

Estructura social família, classes socials, organització, administració política, etc. resol de maneres diferents segons la part del món, problemes semblants. Creences i visions del món grans interrogants de la vida mort, orígens, destí, desigualtats, etc. es resolen x mitjà d'originaris col·lectius, pràctiques religioses, tradicions, etc. Mitjans de comunicació i de transmissió col·lectiva rituals, llengua, art transmissió de la cultura REPERCUSSIONS AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES CANVI CLIMÀTIC El canvi climàtic és la modificació que experimenta el cima en relació amb el pas del temps i a nivell global.

Sobre el clima influeix: - Òrbita de la terra - Quantitat de sol - Composició de l'atmosfera Éssers humans influents sobre el canvi climàtic Darrers anys quantitat i intensitat d'accions humanes sobre el planeta transformacions notables a grans velocitats la natura no s'adapta Canvi climàtic antropogènic (humà) condicionen el clima a llarg termini i el futur pròxim EFECTE HIVERNACLE Els gasos de les capes superiors de l'atmosfera retenen l'energia retornada de la superfície terrestre a l'espai exterior efecte hivernacle semblant als vidres d'un hivernacle de jardineria - Disposició dels continents - Corrent marítims Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 No és dolent en si sense ell la temperatura mitjana de la Terra seria de -22ºC vida humana impossible gràcies a ell la temperatura mitjana és de 14ºC FET PREOCUPANT en els darrers anys la proporció dels gasos que provoca aquest efecte ha incrementat molt impedeix que surti a l'espai exterior part de l'energia Conseqüència puja la temperatura de l'atmosfera escalfament global canvi climàtic antropogènic ESCALFAMENT GLOBAL I OCEANS Augment de la temperatura efecte directe sobre els oceans Desglaç abans del 2015 el volum de glaç disminuirà un 60% L'aigua dels oceans s'expandeix redueix capacitat d'absorció de Co2 Afecta ecosistemes bàsics (algues) Augment de la temperatura dels oceans transformar ritme i força dels corrents i la seva influencia als continents Huracans i tifons científics afirmen q son conseqüència de les alteracions tèrmiques DESTRUCCIÓ DELS PAISATGES Les accions dels éssers humans distorsionen la dinàmica de canvi dels paisatges fins a destruir-los PLUJA ÀCIDA Les emissions de sofre i nitrogen de l'atmosfera reaccionen quan entren en contacte amb l'oxigen, el vapor d'aigua i la llum produeixen àcid sulfúric i àcid nítric es desplacen x l'atmosfera i precipiten pluja àcida Acidificació del sol i de les aigües superficials i dels aqüífers Corrosió d'edificis, monument i construccions DESBOSCAMENT Incrementa un 20% les emissions de Co2 els arbres talats el frenarien per mitjà del procés de fotosíntesi si haguessin estat conservats intensifica la pobresa de persones que depenen dels boscos EROSIÓ I DESERTIFICACIÓ Destrucció del paisatge vegetal erosió desertització (degradació del sòl) Espanya país de la UE amb un índex de desertització més alt agreujat pel canvi climàtic Remei recuperació progressiva de la cobertura vegetal protectora del paisatge originari INCENDIS Una de les causes principals de destrucció dels paisatges vegetals.

Causes dels focs: Sequedat estius mediterranis dèficit de precipitacions altes temperatures + manca d'humitat = la vegetació llenyosa s'asseca i esdevé un combustible òptim Abandonament de les explotacions agràries no rendibles + zones boscoses disminució de la població i d'activitats rurals Augment de les segones residencies increment d'ús dels vehicles risc d'incendis x descurança o accidents Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 EMPREMPTA ECOLÒGICA Indicador de sostenibilitat que resumeix, per a cada individu, quina és l'àrea necessària per produir els recursos que utilitza i assimilar els residus.

Objectiu Avaluar l'impacte sobre el planeta d'una manera de viure determinada Biocapacitat mitjana del planeta per habitant per a cadascun dels 7300 milions d'habitants correspon un 1'7 x poder satisfer les necessitats d'un any cada ésser humà gasta 2'9 consumim més recursos i generem més residus dels que el planeta pot generar i admetre. ACORD DE PARÍS 2015 L'any 2015 van reunir-se a París 195 països i van aprovar un acord que entraria en vigor l'any 2016. Va ser el primer acord en que tants països es van comprometre a gestionar la transició cap a un model amb una economia baixa en carboni.

L'acord té com a objectiu: - aconseguir que l'augment de les temperatures es mantingui bastant per sota dels dos graus centígrads - compromet els signants a "fer esforços" per limitar els augments de les temperatures a 1'5 graus per comparació amb l'era preindustrial. SOSTENIBILITAT equilibri entre el consum i la capacitat de regeneració LES TRES R reutilització, reducció i reciclatge Per tal de preservar els espais naturals, es duen a terme les prohibicions d'us d'alguns espais. A Espanya: 1. Parcs Nacionals zones d'especial protecció que permet visites de persones 2. Parcs Naturals permeten la convivència d'habitatges, agricultura, ramaderia, etc.

Però hi ha activitats prohibides molt regulades. 3. Reserves naturals són les més importants, i són les integrals. En aquestes reserves només entren especialistes els quals s'encarreguen de conservar el medi 4. Reserves biosfera zones del món que es consideren essencials, tenen una protecció especial perquè són a nivell mundial Amb el pas dels anys, ha augmentat molt la consciència de protecció i s'han nomenat més zones com a espais naturals.

ELS SECTORS Divisió de l'activitat econòmica - Sector primari à agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal (silvicultura) - Sector secundari à industria i construcció - Sector terciari à tot el que no és ni primari ni secundari; és un sector que no produeix, sinó que ofereix un servei Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 EL SECTOR PRIMARI Amb la Revolució Industrial (S.XIX, S.XX i S.XXI), es produeix un canvi radical. Actualment, l'economia és de mercat i capitalista, això vol dir que destina la producció a la venda. AGRICULTURA És un element clau i necessari actualment. A Espanya, fins la dècada dels 70, l'agricultura es trobava molt endarrerida.

Va ser l'any 1985, amb l'entrada del país a la Unió Europea, quan es va produir un gran canvi. à Agricultura intensiva – requereix de cures intensives, necessita inversions de capital altes, sovint és de regadiu, no és mecanitzada, es dona a llocs on no hi ha terrenys molt extens i requereix molta mà d'obra; dona molts diners. Ex: fruita, horta, hivernacles à Agricultura extensiva – necessita extensions molt grans de terra (àmplies), molt mecanitzat i per tant no utilitza gaire mà d'obra, sol ser una agricultura de secà, inversions de capital mitjanes, genera menys diners que la intensiva.

Ex: trilogia mediterrània, blat, vinya i olivera Models d'explotacions - Latifundi à + de 100 ha; agricultura extensiva.

Actualment, degut a la gran inversió que s'ha fet, són terres molt productives a diferenciació del S.XIX - Mitjana: 10-100 ha à explotació àmbit familiar; agricultura intensiva - Petita – minifundi à - de 10 ha (Galicia) Tipus: - Tradicional (en el sentit de convencional; no de subsistència) - Científica o de laboratori à es busca la millor llavor, aquella que aguanta condicions més extrema i que dona la millor producció - Ecològica à evita substàncies químiques, llavors alterades a laboratoris, adobs químics, agricultura intensiva - inconvenient à no utilitza alguns productes que prevenen plagues o malalties, els insecticides.

- producció Km 0 à productes que s'han anat a busca a màxim 180 km, per tal d'afavorir l'agricultura del territori i evitar les importacions. La gent del camp no ocupa tot el temps de l'any amb la seva activitat així que sovint, en moments determinats, treballen al sector secundari per complementar la falta d'ingressos. A Catalunya à la majoria de propietats són mitjanes degut que antigament hi havia la figura de l'hereu i el contracte emfitèutic.

La majoria són empreses de caire familiar i en moments d'augment de la demanda i del treball contracten mà d'obra per satisfer aquesta demanda PAISATGES AGRARIS Paisatge agrari mediterrani - Terres del litoral i prelitoral mediterrani, zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i les illes Balears - Reben influència marina - Relleus accidentals (la majoria), també planes litorals i valls sedimentàries amb sòls fèrtils - Terreny forestal poc productiu - Clima à Donades les condicions climàtiques se sol practicar una agricultura de secà (trilogia mediterrània) Precipitacions escasses Sequera aguditzada a l'estiu (temperatures altes) - Zones de temperatures suaus i sòls més fèrtils à agricultura de regadiu Tècniques sofisticades de reg Difusió d'hivernacles Esmerada selecció de planters Ús de productes fitosanitaris - Ramaderia Política à produir i vendre Ideal à produir + a - cost Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Ovina i cabruna és extensiva a les zones de secà Bovina i porcina tenen caràcter intensiu a Catalunya à destinades a abastar la nombrosa població dels nuclis urbans - Estructura agrària à explotacions de grandària mitjana; a Andalusia latifundis; a les planes litorals petites explotacions conreades de manera intensiva - Població à nombrosa i tendeix a concentrar-se en pobles grans Paisatge agrari de muntanya - Altituds altes i mitjanes - Relleu costerut amb un clima fred – precipitacions en forma de neu i un contrast considerable entre el vessant sud (més càlid) i el vessant nord (temperatures més baixes) - Activitats agropecuàries i silvícoles à esgraonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació - Muntanyes nord à model alpí – terres de pastures, hortes i conreus al fons de les valls, boscos als vessants i prats d'altura - Muntanyes sud à conreus esglaonats fins a 1500 i 2000 metres a la part solana - Vessants baixos à treballats en bancals, avui abandonats per la dificultat d'utilitzar-hi maquinària - Explotació forestal à faig i castanyers – fusta molt apreciada - Ramaderia à bovina i ovina criada de forma extensiva - Estructura agrària à petites propietats d'àrees conreades en valls i al peu de les muntanyes .

Moltes superfícies forestals continuen sent de propietat municipal o mancomunada entre uns quants municipis - Poblament à escàs i concentrat en petits nuclis de les valls Les valls i les terres de peu de muntanya estan molt parcel·lades i separades per tanques Boscos s'han aclarit en nivells baixos per a pastures - Actualment aquests paisatges estan canviant per l'impacte del turisme i l'abandonament de les activitats agràries (únicament es manté l'explotació ramadera) Paisatge agrari canari - Factors físics à sòls volcànics amb relleu costrerut à s'han d'aprofitar barrancs, cims i vessants per a l'agricultura Clima càlid, subtropical, poca pluviositat – els conreus s'han de fer sota arenaments artificials perquè conservin el màxim la humitat - Sistemes agrícoles i ramaders Agricultura 1r producte à plàtans – la producció més gran està a Tenerife i La Palma 2n producte à tomàquets d'exportació – Gran Canaria, Tenerife i Fuerteventura 3r producte à patates – Tenerife i Gran Canaria Per augmentar el rendiment s'han instal·lat superfícies importants de conreus protegits sota plàstic que aconsegueixen bones collites d'hortalisses, de tomàquets d'exportació i de fruiters a Gran Canària i de fruiters i plàtans a Tenerife Ramaderia + nombrosa à bestiar cabrú Seguit per à bestiar oví Porcí o boví à en retrocés - Estructures agràries à tipus variat Zones de llarga tradició d'economia de subsistència à propietat petita Costa à propietats més extenses destinades a la comercialització de la producció - Població agrària en retrocés i la dedicada a la ramaderia està envellida.

L'habitat rural és concentrat - Explotació forestal à una bona part de la superficial forestal es troba protegida, especialment els boscos de pi canari i la laurisilva en ones declarades Patrimoni de la Humanitat RAMADERIA Les zones on hi ha pastura a Espanya són à Cantàbria, Astúries i el País Basc. Espanya és el segon país d'Europa més important quant a ramaderia. Quan Espanya va entrar a la Unió Europea va tenir un problema amb les vaques, i és que en tenia moltes i va haver de desfer-se'n ja que la UE marcava uns límits que Espanya sobrepassava.

Segons la seva localització Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Intensiva à estabulada (es troben als estables), mengen pinso i està manipulada genèticament Extensiva à es localitza als alts prats, reben una alimentació natural no contaminada. Surten diàriament a pasturar. Aquesta ramaderia està + valorada ja que es considera de millor qualitat Segons el tipus d'animal Bovina à vaques à És la més considerada à cost molt elevat tot i que genera molts guanys à Espanya és el 3er país més important de la UE à Destaquen la de Galícia i el País Basc per les condicions en què creixen. Cabruna à cabres Ovina à ovelles.

La producció de llana actualment és residual i interessa especialment la producció de carn i llet Avicultura à aus, sobretot pollastres. Està molt industrialitzada i té uns rendiments elevats. à és la més econòmica PESCA Espanya és un país globalment ric en pesca i tenia una de les millors flotes pesqueres. 1985à La PPC (Política pesquera comunitària) obliga a reduir les dimensions de les flotes à suposa un cop fort a la pesca espanyola i suposa dificultats a l'hora de vendre els seus vaixells à les seves dimensions no encaixaven amb la demanda, massa grans per algunes activitats com la pesca però no lo suficient per altres com per ser utilitzat de creuers.

2 tipus Pesca costanera o diària à es pesca al costat de la costa; surten a la matinada i tornen al migdia i el venen al mercat local Pesca d'altura à campanyes de pesca que duran mesos, s'allunyen molt de la costa i del seu lloc de residència, els vaixells espanyols arriben fins a Terra Nova (Canada) i sovint porten vaixells congeladors. - Aigües jurisdiccionals à cada país té permès pescar en 200 mil illes nàutiques des de la costa cap a l'interior. Està prohibit pescar en aigües internacionals o d'altres països però sovint es fan "pactes" com Espanya amb el Canada (per això va a pescar a Terra Nova) La Mediterrània à no dona abast suficient per abastir la demanda.

Hi ha molta varietat de peixos Zones riques en pesca Galícia à zona més rica en pesca, sobretot en marisc. Hi ha quantitat i de valor. Andalusia à també rica en pesca de marisc, sobretot en gambes.

Característiques zones riques en pesca: Plataforma continental extensa Zones amb confluència de corrents d'aigua freda i calenta à varietat d'espècies marítimes Zones riques en plàncton à acumulació de peixos à s'alimenten els uns dels altres, els peixos van a menjar plàncton i altres peixos van a menjar aquests peixos ALTERNATIVES OBSTACLES ECONÒMICS SECTOR PRIRMARI Per tal de fer front a algunes dificultats econòmiques à transformació dels productes primaris a productes industrials à increment del valor à augmenta el preu de venda - Producte agrari à producte agroalimentari.

Ex: enciam Bossa amb - quantitat i + cara Enciam (en si) + car + quantitat - Pesca en llaunes es pescava només al mar i aquest és limitat Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 o tècnica pesquera à arrossegament (activitat prohibida) és una tècnica de pesca que consisteix en abastar una gran quantitat de peixos à destrossa el fons marí o també prohibit pesca de peixos petits à mida reixes. Estafes – doble reixes Veda de pesca à aturada de la pesca durant 3 mesos per tal que el peix es regeneri Aqüicultura o piscifactories à criança del peix de forma controlada.

Piscines on tenen peixos alimentats amb pinso; s'assegura una bona alimentació Neoruralitat à la població, especialment els joves, marxen de les ciutats cap a zones rurals on l'ambient és més net à tot el contrari a l'èxode rural Tipus de població Població agrària à viu i treballa al camp; ramaders, agricultors que es dediquen al sector primari. Molts pagesos complementen l'activitat primària amb l'activitat en altres sectors per omplir la falta d'ingressos Població rural à viu al camp però es desplaça a les ciutats per treballar en el sector 3 terciari. Donada la situació d'avui en dia també pot ser aquella que teletreballa.

EL SECTOR SECUNDARI à Sector secundari à Juntament amb el terciari indica el grau de desenvolupament d'un país, ja que la indústria és un gran motor econòmic (demanda MP, desenvolupa transports,etc) Activitat industrial, construcció, mineria i producció d'energia Matèries primeres à productes elaborats/semielaborats Procés productiu à combinació dels factors productius à generació de residus LA INDÚSTRIA à Procés de transformació productiva: inputs à outputs (prod. final) à Principals INPUTS industrials (factors productius) Matèries primeres i energia Mà d'obra Capital Tecnologia Management (organització, direcció i gestió) CLASSIFICACIÓ DE LES INDÚSTRIES 1.

SEGONS LA POSICIÓ EN EL PROCÉS PRODUCTIU I EL TONATGE DE LES MP Indústries de base / pesants / de bens d'equipament Inici del procés productiu à transformació de matèries primeres a productes semielaborats à formaran part d'un altre procés productiu x la seva transformació final Matèries primeres pesants Bens d'equip = fabricació de maquinària, equips electrònics Col·laboració de l'estat à bàsica x l'economia d'un país à grans inversions Base de tota la industrialització à predomina ferro à material fonamental Indústria siderúrgica à fèrria (ferro, acer) i no fèrria (alumini, coure) Indústria química à petroquímica (plàstics) o pesant (electroquímica) * A excepció de la informàtica, la qual és una industria lleugera però de bens d'equipament Indústries de bens d'ús i consum/ lleugeres Fabricació de béns destinats a l'ús directe per part del consumidor à ús de MP i productes semielaborats Matèries primeres lleugeres àAfavoreix la transformació Productes industrials (OUTPUTS) Elaborats Semielaborats Residus Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 àNo necessita grans instal·lacions àUbicades prop del lloc de destinació + Beneficis + ràpids à atrau al capital privat à menys energia i MP à necessita menys inversions Gran diversitat (tèxtil, electrodomèstics) 2.

SEGONS EL GRAWU DE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC Indústries punta Tecnologia més avançada à en plena expansió Informàtica, telecomunicacions, electrònica, biotecnologia... De consum o de bens d'equipament, però lleugera Poc volum de MP i energia Molta inversió à Capital i R+D Grans empreses Països rics, prop de centres d'investigació Indústries madures Punt màxim de desenvolupament à estancades en la producció à tecnologia desfasada Acostumen a ser pesants (metal·lúrgia, drassanes...) 3.

SEGONS EL SEU TAMANY Indústries petites à menys de 50 treballadors Indústries mitjanes à Entre 100 i 50 treballadors Gran indústria à Més de 1.000 treballadors à Les indústries tb s'agrupen en sectors industrials els quals presenten trets comuns (siderúrgic, químic, automobilístic, tèxtil...) LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL à Activitats industrials actuals à concentrades en polígons industrials Optimitzen infraestructures i serveis comuns Espais adaptats a les necessitats (terrenys econòmics, bones comunicacions, proximitat als mercats...) Mixtosà agrupació d'empreses diverses FACTORS DE LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL Localització de les industries à decisió empresarial à criteris de rendibilitat econòmica (+ beneficis i – despeses) FACTORS FÍSICS 1.

Proximitat a matèries primeres Menor despesa de transports Important en les indústries de base à alt consum de MP à transport difícil i car 2. Proximitat a fons d'energia Menor despesa productiva Factor decisiu en les primeres indústries à mines de carbó Millora del transport energètic à afavoreix la localització industrial en altres llocs 3. Conservació del medi ambient Països rics à neguen la instal·lació d'indústries contaminants à cerca de països menys restrictius (en via de desenvolupament) Deslocalització industrial 4. Topografia Llocs plans, proximitat a ports marins o fluvials à + accés als mercats i a MP FACTORS HUMANS 5.

Mà d'obra Abundància de mà d'obra à barata à qualificació adient a la indústria Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Reubicació d'indústries que necessiten molta mà d'obra a països subdesenvolupats que els ofereixen millors condicions que els desenvolupats 6. Mercats propers Proximitat a la demanda à menor depesa de transport Prop de les aglomeracions urbanes (sobretot industries de consum) 7. Capital Localització prop dels inversors o capitalistes o on ells decideixinà necessitat de grans inversions 8. Transports Prop de xarxes de transport ben estructurades à facilitat d'accés à MP, energia mercat, etc.

Ports, ferrocarrils, autopistes à infraestructures claus a l'hora d'explicar la localització de les industries 9. Factors d'aglomeració Aconseguir economia d'escala (reduir despeses mentre creix) à Concentració d'empreses de sectors afins al mateix lloc à estalvi en transports i despeses instal·lació 10. Polítics Ajuda dels estats en determinats llocs Forma directa à empreses públiques Forma indirecta à subvencions, impostos, atorgant sòl industrial, legislacions laborals flexibles...

ALTRES FACTORS Disponibilitat/edificis Branca d'activitat/ cicle vida producte Característiques de l'empresa à Localització industrial x aquets factors pot causarà aglomeració d'indústries en un territori escàs Complexes industrials à paisatge dominat únicament x industries i instal·lacions fabrils en grans extensions de terreny Centres industrials à terrenys de menor mida localitzats prop del seu mercat objectiu en ciutats mitjanes (polígons industrials, parcs tecnològics, etc) Dispersió industrial à millors xarxes de transport + baixa de preus del transport à descongestió dels territoris à industries dispersades pel territori Districtes industrials (clúster industrial)à concentració d'empreses en un mateix entorn geogràfic relacionades amb una mateixa activitat econòmica à economies de concentració à avantatge competitiu PAISATES INDUSTRIALS à Evidència de l'activitat industrial sobre un territori à Des de la revolució industrial à evolucióà paisatges tradicionals (països negres) à moderns centres industrials à Tecnòpolis à zones suburbanes ocupades per les noves industries basades en l'alta tecnologia, cercant ubicacions més atractives i properes a las grans infraestructures de transportà autopistes, aeroports, ports, etc.

MODEL INDUSTRIAL ACTUAL I GLOBALITZACIÓ à Crisi industrial dels 70 à revolució tecnològica-informàtica àNOVA ETAPA à postindustrial/ postfordista/ informacional/ tercera revolució industrial Actualment à NOVA LÒGICA DE LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL à capacitat tècnica i logística per separar el procés de producció en diverses localitzacions i posteriorment reintegrar la unitat del procés à Nou model industrial Canvis en els patrons de localització industrial (impacte de les noves tecnologies) Factors tradicionals à (ubicar-se prop dels recursos naturals) à perden importància Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Nous factors de localització industrial à proximitat als centres d'alta tecnologia, bones comunicacions o telecomunicacions Es prioritza el baix cost laboral i la legislació à deslocalització à les empreses que necessiten molta mà d'obra poc especialitzada es traslladen cap als països en desenvolupament à conquestes socials dels països desenvolupats en perill à Problemes industrials als països del nord: OBSOLESCÈNCIA Indústries madures Noves necessitats productives Competència de tercers països Reconversió industrial Augment de l'atur Conflictivitat social Revolució dels sistemes de producció industrial à circuits integrats (xips), microprocessadors, computadors, fibra òptica, TIC...

Processos productius automatitzats à intel·ligència artificial Reajustar producció en funció de la demanda Innovacions tècniques à molta informació à enviada a llargues distàncies i utilitzada en la producció, distribució...

Noves tecnologies à augment dels fluxos materials (mercaderies, persones) i immaterials (capital, informació) à Objectiu de les empreses internacionals à augmentar producció industria, mantenir la competitivitat i oferir productes d'última generació à Investigació i estudi claus à R+D à Inversió en tecnologiaàoferir productes més atractius i estalvi de mà d'obraàActivitats industrials tendeixen a terciaitzar-se Investigadors i empreses à Agrupats en parcs tecnològics à Empreses multinacionals à Es troben en diversos països i en cadascun te les seves pròpies regles; independència Gran capacitat inversora à capacitat investigadora Grans impulsores i beneficiades de les noves innovacions Multinacionals juntament amb empreses de consum situades majoritàriament al nord à algunes en països emergents (Xina, Índia) à Empreses transnacionals à Tenen la seu a un país principal i filials a d'altres, però totes depèn de les normes de la principal 1.

Filials als països propers à difusió per contigüitat 2. Deslocalització à trasllat de les activitats o producció a llocs fora de l'espai tradicional d'una empresa à cost laboral, incentius financers, etc.

Capital industrial es concentra i s'internacionalitza (compres i fusions) à creació d'una gran xarxa de multinacionals a escala mundial à Globalització à Adaptació dels sistemes de producció i diversificació dels productes à Procés de producció fragmentat i dispersat à empreses multi-planta à divideixen la producció en diversos establiments o països especialitzats en crear models o components específics à especialització geogràfica de les fases de producció: Força del treball à cada procés considerarà la legislació laboral del país i el preu de mà d'obra Característiques socioeconòmiques i ambientals à legislació mediambiental i fiscals del país AMBIENTALS Emissió de residus Contaminació Legislació restrictiva en els països desenvolupats Augment de les despeses de producció Deslocalització industrial i d'abocadors de residus Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 à Empreses tendeixen a producció globalitzada àadquirir flexibilitat en la localització i en la relació amb les altres empreses à recurs à deslocalitzar part de les seves tasques o externalitzar operacions i processos Grans empreses globals à produccions massives iguals per a tot el mercat Altres empreses à producció flexible fabricant en funció de la demanda i evitant la producció d'estocs Aplicant aquesta nova lògica industrial (sistema món) establim la següent classificació: 1.

Activitats R+D à centres de tecnologia d'alt nivell , centres metropolitans de significació global à complexos tecnològics-industrials dels països centrals (Tokio, Silicon Valley,…