Geografia per a les PAU: Clima, Economia i Territori

Apunts de geografia per a la preparació de les proves d'accés a la universitat (PAU), que cobreixen temes com el clima, els recursos naturals, la globalització, els sectors econòmics i l'organització territorial.

El clima

Flashcards

Què és l'atmosfera i quina és la seva funció principal?: És la capa conformada per gasos que envolta la Terra i permet la vida tal com la coneixem, mantenint una temperatura mitjana de 15°C.
Quins són els tres factors principals que condicionen el clima?: La latitud és la distància d'un punt respecte a l'equador, l'altitud és la distància respecte del nivell del mar i la continentalitat és la distància respecte al mar o la seva influència.
Com afecta l'altitud a la temperatura?: La temperatura baixa a raó de 0,5°C per cada 100 metres que s'ascendeix, a causa de la disminució de la pressió atmosfèrica (pes de l'aire).
Quin paper tenen els oceans i mars en la regulació tèrmica dels climes?: Actuen com a reguladors tèrmics, suavitzant les temperatures dels territoris que els envolten, ja que l'aigua tarda més a escalfar-se i a refredar-se que la terra.

Preguntes tipus test

Quina temperatura mitjana ideal manté l'atmosfera a la Terra?
- a) 5°C
- b) 10°C
- c) 15°C
- d) 20°C
Resposta: c) 15°C. L'atmosfera és essencial per a la vida a la Terra, i una de les seves funcions clau és mantenir una temperatura mitjana d'aproximadament 15°C, que es considera ideal per al desenvolupament dels ecosistemes.
En quina capa de l'atmosfera es produeixen la majoria dels fenòmens meteorològics?
- a) La troposfera
- b) L'estratosfera
- c) La mesosfera
- d) La termosfera
Resposta: a) La troposfera. La troposfera és la capa més baixa de l'atmosfera i és on es produeixen gairebé tots els fenòmens meteorològics i climàtics que observem.
Quantes àrees climàtiques principals es poden establir a la Terra a causa de la latitud?
- a) 2
- b) 3
- c) 4
- d) 5
Resposta: b) 3. La inclinació de l'eix de la Terra i la latitud permeten establir tres àrees climàtiques principals: la zona central (càlida), la zona temperada (amb totes les estacions) i les zones extremes (fredes).

Els recursos naturals

Flashcards

Què són els recursos naturals?: Són elements presents en el medi natural que permeten cobrir les necessitats biològiques i socials de les societats humanes, i que l'home pot utilitzar i aprofitar, extrets de l'escorça terrestre i modificats mitjançant l'activitat industrial.
Defineix energia primària.: És aquella font que s'obté del medi natural i que no ha sofert cap procés de transformació, com el carbó, el petroli, el gas natural o l'urani.
Què és l'energia final o secundària?: És el resultat del procés de transformació dels recursos naturals en energia útil, com l'energia química, mecànica, lumínica, calòrica o elèctrica.
Quins són alguns dels minerals metàl·lics més importants per a les societats industrialitzades?: Ferro, pirita, plom, zinc, coure, mercuri, tungstè i estany.

Preguntes tipus test

Quina de les següents afirmacions defineix correctament els recursos naturals?
- a) Són només aquells elements que no han sofert cap transformació.
- b) Es refereixen exclusivament a fonts d'energia renovables.
- c) Són elements del medi natural que permeten cobrir necessitats humanes i són modificats industrialment.
- d) Són el resultat de la transformació d'energia primària en energia útil.
Resposta: c) Són elements del medi natural que permeten cobrir necessitats humanes i són modificats industrialment.. Els recursos naturals s'extreuen de l'escorça terrestre i són modificats mitjançant l'activitat industrial per cobrir les necessitats humanes. Les altres opcions descriuen altres conceptes o són incorrectes.
Respecte als tipus d'energia, quina afirmació és correcta?
- a) El carbó és una energia final, ja que es crema per produir electricitat.
- b) El petroli és un exemple d'energia primària.
- c) L'energia lumínica es considera energia primària.
- d) L'urani és una energia final, ja que s'utilitza en centrals nuclears.
Resposta: b) El petroli és un exemple d'energia primària.. L'energia primària és aquella que s'obté directament del medi natural sense transformació, mentre que l'energia final és el resultat de la transformació d'aquests recursos en energia útil. El petroli és un exemple d'energia primària.
Quins dels següents són exemples de minerals no-metàl·lics?
- a) Ferro i coure.
- b) Granit i marbre.
- c) Petroli i gas natural.
- d) Sals potàssiques i caolí.
Resposta: d) Sals potàssiques i caolí.. Les sals potàssiques, la sal comuna, les argiles especials, el caolí i el quars són exemples de minerals no-metàl·lics, utilitzats en la construcció i la indústria química.

Paisatges naturals

Flashcards

Què entenem per paisatge natural?: La configuració singular, característica i pròpia d'una zona determinada del medi natural, resultant de la interrelació d'elements biòtics (vegetació) i abiòtics (relleu).
Quin és el factor més rellevant que condiciona els paisatges naturals i per què?: El clima és el factor més rellevant, ja que determina la insolació, l'oscil·lació de temperatures i la distribució de precipitacions.
Com influeix el relleu en el clima local i el desenvolupament de la vegetació?: L'ascens de l'altitud comporta un descens de les temperatures i un augment de les precipitacions. L'orientació del relleu també influeix en la llum solar rebuda.
Quina és la vegetació principal del paisatge Eurosiberià?: Es caracteritza per un bosc caducifoli amb roures, faigs, castanyers, avellaners i oms.

Preguntes tipus test

Quin dels següents arbres NO és característic del bosc caducifoli del paisatge Eurosiberià?
- a) Roures
- b) Faigs
- c) Alzina
- d) Castanyers
Resposta: c) Alzina. L'alzina és un arbre característic del bosc esclerofil·le o durisilva, propi del clima mediterrani, no del bosc caducifoli eurosiberià.
Què defineix principalment un paisatge natural segons el document?
- a) Només elements biòtics.
- b) Només elements abiòtics.
- c) La configuració singular d'una zona natural resultant de la interrelació d'elements biòtics i abiòtics.
- d) Un entorn exclusivament modificat per l'ésser humà.
Resposta: c) La configuració singular d'una zona natural resultant de la interrelació d'elements biòtics i abiòtics.. Un paisatge natural es defineix per la seva configuració singular, que és el resultat de la interrelació entre elements biòtics (vegetació) i abiòtics (relleu). No es limita només a un tipus d'elements ni a entorns humanitzats.
Com afecta l'ascens de l'altitud la temperatura i les precipitacions en un paisatge natural, segons el text?
- a) Augmenta tant la temperatura com la precipitació.
- b) Disminueix la temperatura i disminueix la precipitació.
- c) Disminueix la temperatura i augmenta la precipitació.
- d) Augmenta la temperatura i disminueix la precipitació.
Resposta: c) Disminueix la temperatura i augmenta la precipitació.. El document estableix que l'ascens de l'altitud comporta un descens de les temperatures i un augment de les precipitacions, influint directament en el clima local i el desenvolupament de la vegetació.

Els riscos naturals i mediambientals

Flashcards

Què entenem per riscos naturals?: Els riscos naturals són aquells fenòmens de la natura que es desenvolupen en les estructures interna i externa de la terra, i que poden provocar catàstrofes naturals.
Quin és el risc meteorològic més freqüent a Espanya?: Les inundacions són el risc meteorològic més freqüent a Espanya.
A quines zones d'Espanya són més freqüents les sequeres?: Les sequeres es presenten principalment al sud i al sud-est de la Península Ibèrica.
Què pot ocasionar una 'gota freda'?: Una gota freda es produeix pel xoc de masses d'aire càlides i fredes a la Península Ibèrica, a causa de la seva situació geogràfica i latitud.

Preguntes tipus test

Quin dels següents no és un risc d'origen geològic esmentat al document?
- a) Els sismes
- b) L'activitat volcànica
- c) Els lliscaments
- d) Les sequeres
Resposta: d) Les sequeres. El document classifica les sequeres com un risc d'origen meteorològic, no geològic. Els sismes, l'activitat volcànica i els lliscaments són riscos d'origen geològic.
Quina de les següents és una conseqüència comuna de les sequeres?
- a) Desbordament de rambles
- b) Augment del risc d'incendi
- c) Naufragis
- d) Temporals de neu
Resposta: b) Augment del risc d'incendi. Entre les conseqüències de les sequeres, el document esmenta l'augment del risc d'incendi i la desertització, a més de l'impacte en l'agricultura i els ecosistemes hídrics.
Quina és la principal causa dels vents forts segons el document?
- a) Les baixes temperatures
- b) Les masses d'aire polar continental
- c) Les borrasques
- d) El xoc de masses d'aire càlides i fredes
Resposta: c) Les borrasques. El text indica clarament que els vents forts tenen les borrasques com a causa principal.

La globalització

Flashcards

Què és la globalització?: La globalització és un procés d'integració que influeix en àmbits econòmics, socials, culturals, polítics i tecnològics.
Quins són els dos factors principals que han accelerat la globalització?: Els avenços de la tecnologia (revolució tecnològica) i la necessitat d'expansió dels fluxos comercials per tot el planeta.
Defineix la globalització econòmica.: És el procés d'integració de les economies mundials en un mateix sistema, el capitalisme o economia de lliure mercat.
Com han possibilitat les noves tecnologies de la comunicació la globalització econòmica?: Han facilitat els contactes i els intercanvis dins de les empreses d'una manera instantània i simultània.

Preguntes tipus test

Quina de les següents NO és una de les causes principals que han accelerat el procés de globalització?
- a) Els avenços de la tecnologia.
- b) La necessitat d'expansió dels fluxos comercials.
- c) L'augment de les polítiques proteccionistes nacionals.
- d) L'aplicació de les noves tecnologies de la comunicació.
Resposta: c) L'augment de les polítiques proteccionistes nacionals.. La globalització implica una reducció de les barreres comercials i financeres, no un augment de les polítiques proteccionistes nacionals. Al contrari, el liberalisme econòmic ha eliminat aranzels i traves a la importació per facilitar el comerç global.
A què es refereix el concepte de 'deslocalització industrial' en el context de la globalització?
- a) La concentració d'indústries en països desenvolupats.
- b) La reubicació d'operacions empresarials a regions amb costos més baixos o avantatges específics.
- c) El tancament de fàbriques per manca de demanda.
- d) La nacionalització d'empreses estrangeres.
Resposta: b) La reubicació d'operacions empresarials a regions amb costos més baixos o avantatges específics.. La deslocalització industrial es refereix al trasllat d'operacions empresarials a països o regions amb costos més baixos o avantatges específics, buscant optimitzar la producció i reduir despeses.
Quin d'aquests fenòmens ha intensificat el procés de mundialització des del final de la Segona Guerra Mundial?
- a) L'aparició de blocs econòmics proteccionistes.
- b) La disminució dels acords comercials internacionals.
- c) El desenvolupament de la societat de la informació i l'abaratiment dels transports.
- d) La reducció de la influència de les empreses multinacionals.
Resposta: c) El desenvolupament de la societat de la informació i l'abaratiment dels transports.. La societat de la informació i la millora dels transports són factors clau que han intensificat la globalització, ja que han permès una comunicació i mobilitat més eficients a escala mundial.

Indicadors econòmics

Flashcards

Què és un indicador econòmic?: Una dada o mesura estadística que proporciona informació sobre l'estat o la dinàmica d'una economia, un sector econòmic o una activitat específica.
Per a què serveixen els indicadors econòmics?: Permeten als governs avaluar la salut de l'economia i ajustar les polítiques econòmiques, ajuden les empreses a prendre decisions, i ofereixen informació a la ciutadania.
Què mesura el PIB (Producte Interior Brut)?: El valor total dels béns i serveis produïts en una economia/país en un període de temps determinat.
Com es defineix la Productivitat en el context dels indicadors econòmics?: La relació entre la producció i els recursos utilitzats (treballadors, capital, etc.).

Preguntes tipus test

Quin és un dels usos principals dels indicadors econòmics per a les institucions i governs?
- a) Augmentar la despesa pública en infraestructures sense avaluació prèvia.
- b) Determinar exclusivament el tipus de canvi de la moneda.
- c) Permetre als governs prendre decisions basades en evidències per ajustar polítiques econòmiques.
- d) Avaluar únicament la quantitat de diners gastats per les famílies.
Resposta: c) Permetre als governs prendre decisions basades en evidències per ajustar polítiques econòmiques.. Els indicadors econòmics són fonamentals per a la política econòmica, ja que permeten als governs prendre decisions basades en evidències, com establir taxes d'interès o ajustar impostos, per tal d'avaluar la salut de l'economia i ajustar les polítiques.
Quin dels següents no és un indicador de producció segons la classificació per activitat econòmica?
- a) PIB (Producte Interior Brut)
- b) Taxa d'atur
- c) Producció Industrial
- d) Productivitat
Resposta: b) Taxa d'atur. El PIB, la Producció Industrial i la Productivitat són exemples d'indicadors de producció. La Taxa d'atur és un indicador de l'activitat del mercat laboral, no de producció.
Què analitza l'Índex de Confiança del Consumidor?
- a) El nivell d'optimisme dels consumidors sobre l'economia.
- b) La quantitat de diners gastats per les famílies en béns i serveis.
- c) El percentatge de persones desocupades respecte a la població activa.
- d) La relació entre la producció i els recursos utilitzats.
Resposta: a) El nivell d'optimisme dels consumidors sobre l'economia.. L'Índex de Confiança del Consumidor mesura el nivell d'optimisme dels consumidors sobre l'economia, la qual cosa influeix directament en la seva despesa i comportament en el mercat.

Grans acords econòmics i comercials al món

Flashcards

Quin és un dels objectius principals del GATT/OMC?: Reduir les barreres comercials
Quants països membres té actualment la Unió Europea?: 27 països
Quina és l'organització reguladora del T-MEC?: Comissió del T-MEC
Quin és l'objectiu principal de l'Acord de París?: Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle

Preguntes tipus test

Quina de les següents NO és una conseqüència positiva dels grans acords econòmics i comercials?
- a) Creixement econòmic
- b) Reducció de costos
- c) Pèrdua de sobirania
- d) Foment del comerç internacional
Resposta: c) Pèrdua de sobirania. La pèrdua de sobirania és una conseqüència negativa, ja que implica que els estats membres cedeixen part de la seva autonomia en la presa de decisions econòmiques i polítiques a favor dels acords internacionals.
Quin any es va fundar la Unió Europea?
- a) 1947
- b) 1993
- c) 1967
- d) 2004
Resposta: b) 1993. La Unió Europea, com a entitat d'integració econòmica i política, va ser fundada l'any 1993 amb el Tractat de Maastricht.
L'ASEAN agrupa principalment països de quina regió?
- a) Sud-amèrica
- b) Àsia-Pacífic
- c) Sud-est Asiàtic
- d) Carib
Resposta: c) Sud-est Asiàtic. L'ASEAN, l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, té com a membres 10 països d'aquesta regió amb l'objectiu de fomentar la cooperació econòmica i política.

Organismes econòmics internacionals

Flashcards

Quin és l'any de fundació de l'Organització Mundial del Comerç (OMC)?: 1995
On es troba la seu principal del Banc Mundial?: Washington D.C., EUA
Qui és l'actual responsable del Fons Monetari Internacional (FMI)?: Kristalina Georgieva
Quin és un dels objectius principals de l'OMC?: Aconseguir que els corrents comercials circulin amb facilitat, llibertat i previsibilitat possible.

Preguntes tipus test

Quina de les següents no és una estructura de l'Organització Mundial del Comerç (OMC)?
- a) Conferència Ministerial
- b) Consell general
- c) Junta de governadors
- d) Comitè des-negociations
Resposta: c) Junta de governadors. La Junta de governadors és una estructura del Fons Monetari Internacional (FMI), no de l'OMC. Les altres opcions sí que formen part de l'estructura de l'OMC.
Quin és l'objectiu principal del Banc Mundial en relació amb la pobresa?
- a) Fomentar la cooperació monetària global.
- b) Lluitar contra la pobresa extrema.
- c) Administrar el sistema mundial de normes comercials.
- d) Promoure un gran nivell d'ocupació.
Resposta: b) Lluitar contra la pobresa extrema.. L'objectiu explícit del Banc Mundial és "Lluitar contra la pobresa extrema", tal com s'indica en els seus àmbits d'actuació. Les altres opcions corresponen a objectius d'altres organismes o són massa generals.
L'any de fundació del Fons Monetari Internacional (FMI) va ser:
- a) 1995
- b) 1994
- c) 1944
- d) 1999
Resposta: c) 1944. El Fons Monetari Internacional (FMI) va ser fundat l'any 1944. Els altres anys corresponen a la fundació de l'OMC (1995), el Banc Mundial (1994) i el G20 (1999).

El sector primari

Flashcards

Quina és la definició del sector primari segons el document?: El sector primari integra les activitats econòmiques que obtenen productes de la natura sense transformar-los.
Quines activitats econòmiques formen part del sector primari?: Les activitats inclouen agricultura, ramaderia, silvicultura, pesca, mineria i piscifactories.
Quins són els cinc factors principals que influeixen en l'agricultura?: L'altitud, l'orografia, el clima (pluviositat i temperatura), el tipus de sòl i la disponibilitat d'aigua.
Quina és la diferència entre latifundis i minifundis en l'estructura de les explotacions agràries a Espanya?: Els latifundis són grans propietats que predominen en regions com Andalusia, Aragó i Extremadura, dedicades majoritàriament a conreus de secà i pastures. Els minifundis són petites propietats molt fragmentades, comunes a Galícia, la Comunitat Valenciana i la Submeseta Nord, amb problemes de rendibilitat i modernització.

Preguntes tipus test

Segons les dades del 2020, quin percentatge de la població activa es dedicava al sector primari a Catalunya?
- a) Espanya (4%)
- b) Unió Europea (3,6%)
- c) Catalunya (4%)
- d) Catalunya (1,8%)
Resposta: d) Catalunya (1,8%). Les dades del 2020 mostren que la població activa dedicada al sector primari a Catalunya és de l'1,8%, a Espanya del 4% i a la Unió Europea del 3,6%. Per tant, Catalunya té el percentatge més baix dels tres.
Com afecta l'altitud als conreus segons els factors que influeixen l'agricultura?
- a) Augmenta la temperatura mitjana i afavoreix la pluja.
- b) No té cap efecte significatiu en els conreus.
- c) Redueix la temperatura mitjana i augmenta el risc de glaçades.
- d) Incrementa la fertilitat del sòl i la disponibilitat d'aigua.
Resposta: c) Redueix la temperatura mitjana i augmenta el risc de glaçades.. El document explica que l'altitud redueix la temperatura mitjana i augmenta el risc de glaçades, factor que pot dificultar els conreus.
Quin és l'ús principal del blat de moro en l'agricultura espanyola?
- a) Principalment per a l'alimentació humana.
- b) Principalment per a pinsos per animals.
- c) En la fabricació de cervesa.
- d) És el cereal menys rendible per la seva baixa producció.
Resposta: b) Principalment per a pinsos per animals.. El document especifica que el blat de moro s'utilitza principalment com a matèria primera de pinsos per animals, especialment a l'Espanya humida.

El sector primari a Catalunya

Flashcards

Quin percentatge del PIB català aporta el sector primari?: Aporta només el 1,7% del PIB català.
Quina proporció de la població ocupa el sector primari a Catalunya?: Ocupa el 2% de la població activa, per sota de la mitjana espanyola i europea.
Quin percentatge de les terres de les explotacions agràries a Catalunya són en propietat?: El 67% de les terres són en propietat.
Quina mida d'explotacions agràries predomina a Catalunya?: Predominen les explotacions petites, amb un 52% que tenen menys de 10 ha.

Preguntes tipus test

Quin és el pes econòmic del sector primari en el Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya?
- a) El 1,7% del PIB català.
- b) El 10,4% del PIB català.
- c) El 2% del PIB català.
- d) Més del 5% del PIB català.
Resposta: a) El 1,7% del PIB català.. El sector primari a Catalunya aporta únicament el 1,7% del PIB català, indicant una contribució econòmica modesta en comparació amb altres sectors.
Quina mida d'explotació agrària és la més freqüent a Catalunya?
- a) Les que tenen entre 10 i 50 ha.
- b) Les que superen les 50 ha.
- c) Les que tenen menys de 10 ha.
- d) Les que es dediquen exclusivament a la ramaderia.
Resposta: c) Les que tenen menys de 10 ha.. Les explotacions petites, amb un 52% que tenen menys de 10 hectàrees, són les que predominen en el paisatge agrari català, reflectint una estructura de propietat fragmentada.
Respecte al valor de la producció final agrària a Catalunya, quina afirmació és correcta?
- a) L'agricultura representa més del 50% del valor total.
- b) La ramaderia representa el 58% del valor agrari català.
- c) Ambdós sectors tenen una contribució similar al valor agrari català.
- d) La producció forestal és el component més valuós.
Resposta: b) La ramaderia representa el 58% del valor agrari català.. La ramaderia representa el 58% del valor agrari català, superant significativament el 38,5% que representa l'agricultura. Això subratlla la importància de la ramaderia en el sector primari de Catalunya en comparació amb l'agricultura.

El sector primari a la UE

Flashcards

Quins són els objectius principals de la política agrícola a la Unió Europea?: La política agrícola a la UE se centra en una major competència del sector agrari i forestal, la millora de la qualitat de vida, la millora del medi ambient i la diversificació de l'economia rural.
Quina extensió de territori de la UE ocupen els boscos i altres superfícies forestals?: Els boscos i altres superfícies forestals ocupen aproximadament 160 milions d'hectàrees, el que representa el 35% del territori de la UE.
Per què ha disminuït la capacitat de producció de la ramaderia a la UE en els últims anys?: La ramaderia ha baixat la seva capacitat de producció a causa de la poca rendibilitat, la davallada de preus en origen i l'augment desmesurat dels costos de producció.
Quin és el problema més significatiu que afronta el sector de la pesca a la UE?: El principal problema al qual s'enfronta el sector pesquer a la Unió Europea és la sobreexplotació.

Preguntes tipus test

Quin dels següents NO és un objectiu fundacional de la Política Agrícola Comuna (PAC)?
- a) Incrementar la productivitat agrícola.
- b) Disminuir el nivell de vida dels agricultors.
- c) Estabilitzar els mercats.
- d) Garantir la seguretat dels proveïments.
Resposta: b) Disminuir el nivell de vida dels agricultors.. El text indica que un dels objectius fundacionals de la PAC és 'Garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola', no disminuir-lo. Les altres opcions són objectius esmentats.
Quin percentatge de la població europea viu en zones rurals, segons la informació proporcionada?
- a) 30%
- b) 45%
- c) 60%
- d) 75%
Resposta: c) 60%. El document especifica que 'Zones rurals (60% de la població europea viu en zones rurals)'.
Quina és la raó principal de la decadència del sector pesquer a la UE?
- a) Manca de demanda.
- b) Sobreexplotació.
- c) Alts costos del combustible.
- d) Insuficiència de subvencions governamentals.
Resposta: b) Sobreexplotació.. El text afirma clarament que 'El sector de pesca en la Unió Europea s'enfronta a problemes que ja han experimentant altres indústries dins d'aquest sector. La pesca excessiva sobreexplotació'. Per tant, la sobreexplotació és el problema principal.

La UE: La política regional europea

Flashcards

Quan va ser creada la PAC i què representa?: La Política Agrícola Comuna (PAC) va ser creada el 1962 i representa una associació entre l'agricultura i la societat, entre Europa i els seus agricultors.
Quins són els objectius fundacionals de la Política Agrícola Comuna (PAC)?: Els objectius fundacionals de la PAC inclouen incrementar la productivitat agrícola, garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola, estabilitzar els mercats, garantir la seguretat dels proveïments i assegurar preus raonables als consumidors.
Quines estratègies actualitzen els objectius de la PAC al llarg del temps?: Els objectius de la PAC s'actualitzen amb estratègies com els Plans Estratègics de la PAC, el Pacte Verd Europeu, l'Estratègia «De la Granja a la Mesa» i l'Estratègia sobre Biodiversitat.
A quins àmbits contribueixen els Plans Estratègics de la PAC?: Els Plans Estratègics de la PAC contribueixen a l'acció pel clima, la protecció dels recursos naturals, la conservació i millora de la biodiversitat, i al reforç del teixit socioeconòmic de les zones rurals.

Preguntes tipus test

En quin any va ser creada la Política Agrícola Comuna (PAC)?
- a) 1992
- b) 2002
- c) 1962
- d) 1972
Resposta: c) 1962. La Política Agrícola Comuna (PAC) va ser establerta el 1962, no el 1992, el 2002 o el 1972.
Quin dels següents és un objectiu fundacional de la PAC?
- a) Estimular la importació massiva de productes agrícoles
- b) Garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola
- c) Promoure la desocupació en zones rurals
- d) Prohibir la innovació tecnològica en el camp
Resposta: b) Garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola. Un dels objectius fundacionals de la PAC és garantir un nivell de vida equitatiu per a la població agrícola. L'estímul a la importació de productes, la promoció de la desocupació rural o la prohibició de la innovació tecnològica no són objectius de la PAC.
Què és el Pacte Verd Europeu en el context de la PAC?
- a) El pla de la UE per a aconseguir una economia sostenible, neutral en carboni per a 2050
- b) Un acord de lliure comerç amb països asiàtics
- c) Una estratègia militar per a la defensa europea
- d) Un pla de desenvolupament urbà exclusivament per a capitals
Resposta: a) El pla de la UE per a aconseguir una economia sostenible, neutral en carboni per a 2050. El Pacte Verd Europeu és el pla de la UE per aconseguir una economia sostenible, neutral en carboni per a 2050. No és un acord de lliure comerç, una estratègia militar o un pla de desenvolupament urbà exclusiu.

El sector secundari

Flashcards

Quines dues activitats principals s'engloben dins del sector secundari?: L'activitat industrial i la construcció.
Què són les indústries de base?: Són aquelles que inicien el procés productiu, transformant primeres matèries en productes semielaborats per a altres indústries, com la siderúrgia o la química bàsica.
Quina és la funció principal de les indústries de béns d'equip?: Es dediquen a transformar productes semielaborats en equips productius per a equipar altres indústries, com maquinària o equips electrònics.
Quina característica distingeix les indústries de béns de consum respecte a altres tipus?: Produeixen béns destinats a l'ús directe del consumidor (tèxtil, electrodomèstics) i generen beneficis més ràpids amb menys inversió.

Preguntes tipus test

Quines activitats principals s'engloben dins de l'anomenat sector secundari?
- a) Agricultura i serveis
- b) Indústria i construcció
- c) Comerç i turisme
- d) Pesca i ramaderia
Resposta: b) Indústria i construcció. El sector secundari es defineix com el conjunt d'operacions necessàries per transformar una primera matèria en un producte elaborat o semielaborat, i s'engloba juntament amb la construcció. Per tant, inclou la indústria i la construcció.
Quin tipus d'indústria es dedica a fabricar béns destinats a l'ús directe per part del consumidor?
- a) Indústries de base
- b) Indústries de béns d'equip
- c) Indústries de béns de consum
- d) Indústries pesants
Resposta: c) Indústries de béns de consum. Les indústries de béns de consum fabriquen productes com el tèxtil o els electrodomèstics, que estan destinats a l'ús directe per part del consumidor final. Aquest tipus d'indústria es caracteritza per generar beneficis més ràpids i requerir menys inversions que altres sectors.
Quina de les següents és una característica de les indústries punta?
- a) Utilitzen tecnologies molt avançades i estan en plena expansió.
- b) Tenen la seva producció estancada i utilitzen tecnologia desfasada.
- c) Es basen principalment en la transformació de primeres matèries de gran tonatge.
- d) La seva principal funció és equipar altres indústries amb maquinària.
Resposta: a) Utilitzen tecnologies molt avançades i estan en plena expansió.. Les indústries punta es caracteritzen per utilitzar tecnologies molt avançades i per la seva constant expansió, especialment en sectors com la informàtica i les telecomunicacions. Normalment, són grans empreses que requereixen molta inversió.

La indústria a Catalunya

Flashcards

Quines són les característiques principals de la indústria a Catalunya?: La indústria catalana es caracteritza per una estructura productiva diversificada, un pes petit de les activitats extractives i energètiques, una majoria d'empreses de mida petita i mitjana, una productivitat per sota de la mitjana europea, una alta concentració a l'àrea metropolitana de Barcelona i ser molt exportadora.
Quin és el primer sector de la indústria a Catalunya segons la facturació?: El sector agroalimentari és el primer sector de la indústria catalana.
Quin percentatge d'empreses de la indústria catalana són petites i mitjanes?: El 80% de la indústria catalana està composta per empreses de mida petita i mitjana.
Per què la productivitat de la indústria catalana es troba per sota de la mitjana europea?: La baixa productivitat de la indústria catalana, en comparació amb Europa, es deu al poc pes de la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) i en la formació dels treballadors.

Preguntes tipus test

Quin sector industrial és el primer a Catalunya per facturació global i nombre d'empleats?
- a) Agroalimentari
- b) Automoció
- c) Químic i farmacèutic
- d) Metal·lúrgic
Resposta: a) Agroalimentari. El document indica clarament que el sector agroalimentari és el primer sector de la indústria catalana amb una facturació global de 48.231 M€, superant els altres esmentats en importància econòmica.
Quin percentatge de la indústria catalana està formada per empreses de mida petita i mitjana?
- a) El 50%
- b) El 80%
- c) El 60%
- d) El 70%
Resposta: b) El 80%. El text especifica que el 80% de la indústria catalana prové d'empreses de mida petita i mitjana, destacant la importància d'aquestes en el teixit industrial.
Quina és la causa principal de la productivitat de la indústria catalana que encara es troba per sota de la mitjana europea?
- a) La manca de recursos naturals propis.
- b) L'alta dependència de la importació de matèries primeres.
- c) El poc pes de la inversió en recerca i desenvolupament i en la formació dels treballadors.
- d) La baixa concentració industrial en àrees clau.
Resposta: c) El poc pes de la inversió en recerca i desenvolupament i en la formació dels treballadors.. La productivitat catalana, tot i ser superior a la mitjana estatal, encara està per sota de l'europea. Això s'atribueix directament al poc pes de la inversió en recerca i desenvolupament i en la formació dels treballadors.

El sector terciari

Flashcards

Quina és la definició principal del sector terciari?: El sector terciari és el que reuneix totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials, sinó que ofereixen serveis que la societat demana. Per aquesta raó, també es coneix com a sector serveis.
Esmenta almenys cinc activitats que s'inclouen dins del sector terciari.: Comerç, transports, comunicacions, finances, oci, turisme, Administració pública, salut i educació.
Quin paper juga el sector terciari com a indicador de desenvolupament d'un país?: Indica el desenvolupament i el benestar en la majoria dels països. Com més gran és el desenvolupament econòmic, més elevat és el nombre d'hospitals, escoles i comerços, augmentant la població activa ocupada en aquest sector.
Què s'entén per 'activitats no retribuïdes' en el context del sector terciari?: Són activitats no retribuïdes que no estan comptabilitzades per les estadístiques oficials.

Preguntes tipus test

Quina de les següents afirmacions defineix millor el sector terciari?
- a) El que produeix béns materials a gran escala.
- b) El que ofereix serveis i no produeix béns materials.
- c) El que s'encarrega de l'extracció de matèries primeres.
- d) El que agrupa exclusivament activitats governamentals.
Resposta: b) El que ofereix serveis i no produeix béns materials.. El sector terciari es defineix per oferir serveis i no produir béns materials, a diferència dels sectors primari (extracció de recursos) i secundari (transformació de béns).
Quines de les següents activitats s'inclouen dins del sector terciari?
- a) Agricultura, ramaderia i pesca.
- b) Indústria manufacturera i construcció.
- c) Oci, turisme i educació.
- d) Mineria i explotació forestal.
Resposta: c) Oci, turisme i educació.. L'oci, el turisme i l'educació són exemples clars de serveis que s'ofereixen a la societat i als consumidors, i que no impliquen la producció directa de béns materials.
Quin percentatge de la població activa ocupada en el sector terciari és típic en països desenvolupats?
- a) Més del 50% de la població activa ocupada en el sector terciari.
- b) Menys del 20% de la població activa ocupada en el sector terciari.
- c) La majoria de la població activa en el sector primari.
- d) Una economia basada principalment en la indústria.
Resposta: a) Més del 50% de la població activa ocupada en el sector terciari.. En els països desenvolupats, el sector terciari sol ocupar més del 50% de la població activa, sent un indicador clau del seu nivell de desenvolupament i benestar.

El comerç

Flashcards

Quina és la definició de comerç?: És l'intercanvi de mercaderies entre un venedor i un comprador.
Què és el mercat en el context del comerç?: És el lloc on s'efectuen els intercanvis de productes i serveis, i on compradors i venedors determinen preus i quantitats.
Quina és la funció principal del comerciant majorista en un circuit de distribució tradicional?: La seva funció principal és comprar grans quantitats de productes directament als productors o fabricants, emmagatzemar-les i distribuir-les als comerciants minoristes.
Quin és el paper dels comerciants minoristes?: Són els encarregats de vendre els productes al consumidor final en quantitats petites i mantenen una oferta variada i constant treballant amb els majoristes.

Preguntes tipus test

Segons la definició de comerç, què és el mercat?
- a) El sistema de transport de mercaderies a escala global.
- b) El lloc o àmbit on s'efectuen els intercanvis i es determinen preus i quantitats.
- c) La distribució de productes des del productor al consumidor final.
- d) L'espai geogràfic que atrau població per la seva oferta de serveis.
Resposta: b) El lloc o àmbit on s'efectuen els intercanvis i es determinen preus i quantitats.. El document defineix el mercat com el lloc o àmbit on s'efectuen els intercanvis, i també com un mecanisme per determinar preus i quantitats. Les altres opcions descriuen elements del comerç però no la definició de mercat segons el text.
Quins són els factors principals que condicionen la localització comercial segons el document?
- a) Comunicacions, població i capital econòmica.
- b) Amplitud tèrmica i precipitacions.
- c) Tipus de sòl i relleu.
- d) Proximitat a recursos naturals i fonts d'energia.
Resposta: a) Comunicacions, població i capital econòmica.. El text indica que la localització dels magatzems i la distribució dels productes estan condicionades per factors com les comunicacions, la densitat de població i la presència d'una capital econòmica gran, a més de transports i consum.
Quin dels següents és un exemple de comerciant minorista tradicional?
- a) Un distribuïdor de fruita i verdura que proveeix mercats municipals.
- b) Un gran magatzem amb seccions de productes diversos.
- c) Una xarcuteria de barri.
- d) Una plataforma de comerç electrònic.
Resposta: c) Una xarcuteria de barri.. El document especifica que les botigues de barri, xarcuteries, forns de pa o carnisseries són exemples de comerciants minoristes, ja que venen productes en petites quantitats directament al consumidor final.

El transport

Flashcards

Com es defineix el transport?: El transport es defineix com el mitjà pel qual es trasllada alguna cosa d'un lloc a un altre, ja siguin persones, aliments o qualsevol tipus de material. Està format per la xarxa d'infraestructures que ho fan possible i pels fluxos que la recorren.
Quina és una funció econòmica clau del transport?: El transport satisfà les necessitats econòmiques posant en contacte la producció amb el mercat i fent possible la distribució de béns i serveis.
Esmenta un punt fort de la xarxa de carreteres de l'Estat.: Un dels punts forts de la xarxa de carreteres de l'Estat és la seva alta capacitat, incloent autopistes de peatge i autovies lliures de pagament, i la facilitat d'enllaç amb xarxes internacionals.
Quins són els punts febles de la xarxa de carreteres de l'Estat?: Els principals punts febles de la xarxa de carreteres de l'Estat inclouen la saturació en zones urbanes i en hores punta, la dependència de les carreteres per al transport i la necessitat de reformes en algunes d'elles.

Preguntes tipus test

Segons la definició, el transport serveix per traslladar:
- a) Només persones.
- b) Només aliments i materials.
- c) Persones, aliments o tota mena de materials.
- d) Principalment mercaderies de gran volum.
Resposta: c) Persones, aliments o tota mena de materials.. La definició de transport inclou el trasllat de qualsevol element, ja siguin persones (per exemple, passatgers en un autobús o avió), aliments (transport de productes frescos) o tota mena de materials (mercaderies en camions o vaixells). No es limita a una sola categoria.
Quin dels següents no és un punt fort de la xarxa de carreteres de l'Estat?
- a) Alta capacitat.
- b) Facilitat d'enllaç amb xarxes internacionals.
- c) Reducció de temps de viatge entre grans nuclis urbans.
- d) Saturació en zones urbanes.
Resposta: d) Saturació en zones urbanes.. La saturació en zones urbanes i en trams clausurats en hores punta és un punt feble de la xarxa de carreteres de l'Estat, no un punt fort. Els altres tres punts (alta capacitat, facilitat d'enllaç i reducció de temps de viatge) són considerats avantatges.
Quina característica fa que el ferrocarril sigui 'imbatible' en distàncies mitjanes?
- a) La seva baixa densitat de xarxa.
- b) La seva capacitat per transportar mercaderies i usuaris.
- c) L'alta velocitat.
- d) La seva elevada seguretat.
Resposta: c) L'alta velocitat.. El text afirma que el ferrocarril és 'imbatible' en distàncies mitjanes gràcies a l'alta velocitat. La capacitat i la seguretat són punts forts generals, però no la raó específica per la qual és 'imbatible' en distàncies mitjanes. La baixa densitat de xarxa és un punt feble.

El turisme

Flashcards

¿Qué es el aprendizaje significativo?: Es el tipo de aprendizaje en el que el estudiante relaciona la nueva información con conocimientos previos, dándole un sentido lógico.
Menciona una característica del aprendizaje memorístico.: Implica la repetición y retención de información sin necesariamente comprender su significado o relacionarla con conocimientos existentes.
¿Cuál es la principal diferencia entre el aprendizaje por descubrimiento y el aprendizaje receptivo?: En el aprendizaje por descubrimiento, el estudiante construye su propio conocimiento, mientras que en el receptivo, la información es dada de forma acabada.
¿Qué tipo de aprendizaje es más duradero y aplicable en diversas situaciones?: El aprendizaje significativo.

Preguntes tipus test

¿Qué tipo de aprendizaje se caracteriza por la asimilación de nueva información al conectarla con conceptos existentes en la estructura cognitiva del estudiante?
- a) Aprendizaje por descubrimiento
- b) Aprendizaje memorístico
- c) Aprendizaje significativo
- d) Aprendizaje por imitación
Resposta: c) Aprendizaje significativo. El aprendizaje significativo ocurre cuando el estudiante integra nueva información con sus conocimientos previos, creando una red de significados más profunda y duradera.
¿Cuál de las siguientes estrategias es más efectiva para fomentar el aprendizaje significativo?
- a) Repetición constante de conceptos
- b) Presentación de información de forma aislada
- c) Uso de analogías y ejemplos relacionados con la experiencia del estudiante
- d) Exámenes basados exclusivamente en la memorización de datos
Resposta: c) Uso de analogías y ejemplos relacionados con la experiencia del estudiante. Las analogías y ejemplos ayudan al estudiante a relacionar el nuevo material con lo que ya conoce, facilitando la construcción de significado y la retención a largo plazo.
Un estudiante que aprende a resolver problemas matemáticos aplicando principios generales que ya domina, ¿qué tipo de aprendizaje está demostrando principalmente?
- a) Aprendizaje por ensayo y error
- b) Aprendizaje por condicionamiento clásico
- c) Aprendizaje significativo
- d) Aprendizaje por imitación
Resposta: c) Aprendizaje significativo. Al aplicar principios generales a nuevos problemas, el estudiante está conectando nuevos escenarios con conocimientos previos y construyendo un entendimiento más profundo, lo cual es característico del aprendizaje significativo.

La ciutat: Conceptes i Estructures

Flashcards

Com es defineix una ciutat segons el document?: És un espai heterogeni on es barregen diversos elements, un conjunt de carrers i edificis que ha de complir una sèrie de criteris per ser considerada ciutat.
Quina és la diferència entre els criteris quantitatius i qualitatius per definir una ciutat?: Els criteris quantitatius es refereixen a la densitat de població o el nombre d'habitants del nucli urbà, mentre que els qualitatius descriuen la forma de vida, les relacions socials, la densitat de treball i els tipus de barris.
Quants habitants es consideren necessaris per a una ciutat a Espanya i als països nòrdics?: A Espanya es considera ciutat a partir de 10.000 habitants, mentre que als països nòrdics és a partir de 200 habitants.
Què és una megalòpolis?: És la fusió de diverses conurbacions, formant una extensa àrea amb múltiples ciutats grans, alta densitat de població i activitat econòmica concentrada, amb interconnexió i dependència avançada.

Preguntes tipus test

Quin dels següents NO és un element que es barregi en un espai urbà segons la definició de ciutat?
- a) Naturals
- b) Econòmics
- c) Geogràfics
- d) Socials
Resposta: c) Geogràfics. Els elements que es barregen en una ciutat, segons el document, són naturals, econòmics, socials, polítics i culturals. La geografia no és un element que es barregi en el sentit descrit, sinó la disciplina que l'estudia.
Segons els criteris quantitatius, a partir de quants habitants es considera una ciutat a Espanya?
- a) 200 habitants
- b) 2.500 habitants
- c) 5.000 habitants
- d) 10.000 habitants
Resposta: d) 10.000 habitants. El document especifica que a Espanya una ciutat es considera a partir de 10.000 habitants en el nucli urbà.
Què descriu millor el concepte de 'conurbació'?
- a) Una ciutat principal que influencia les del voltant
- b) Dues ciutats que creixen i s'uneixen físicament
- c) Una extensa àrea amb múltiples ciutats grans fusionades
- d) Una àrea rural amb alta densitat de població
Resposta: b) Dues ciutats que creixen i s'uneixen físicament. Una conurbació es refereix a dues ciutats que creixen i s'acaben tocant, sent de la mateixa categoria i compartint serveis i infraestructures essencials.

La xarxa urbana espanyola

Flashcards

Quina és la característica principal de la xarxa urbana espanyola?: La concentració de les activitats econòmiques i població en eixos territorials definits, destacant la importància de les àrees metropolitanes.
Quins són els dos eixos d'integració del model urbà espanyol a l'Europa urbana?: L'eix mediterrani (Barcelona - Marsella - Lió) i l'eix atlàntic (Bilbao - Bordeus).
Quines funcions principals tenen els 'llocs centrals' en la jerarquització urbana espanyola?: Ser nusos de comunicacions, centres de producció i distribució, i proveïdors de serveis.
Quin dels set eixos del sistema urbà espanyol es considera clau en la connexió amb Europa i presenta una alta densitat de xarxes de transport?: L'eix mediterrani.

Preguntes tipus test

Quina afirmació descriu millor la xarxa urbana espanyola segons el document?
- a) És una xarxa equilibrada amb una distribució homogènia de la població.
- b) Es caracteritza per una gran quantitat de ciutats petites i una baixa densitat de població.
- c) Es basa en la concentració d'activitats i població en eixos territorials definits.
- d) Prioritza el desenvolupament de zones rurals sobre les urbanes.
Resposta: c) Es basa en la concentració d'activitats i població en eixos territorials definits.. La xarxa urbana espanyola es caracteritza per la concentració d'activitats econòmiques i població en eixos territorials ben definits, amb una gran rellevància de les àrees metropolitanes. No es descriu com a equilibrada, ni com a predominantment rural o amb una baixa importància de les ciutats grans.
Quines ciutats formen part de l'eix atlàntic, que és secundari, en la integració de la xarxa urbana espanyola a l'Europa urbana?
- a) Barcelona i Marsella.
- b) Oviedo i Gijón.
- c) Cartagena i Lió.
- d) Bilbao i Bordeus.
Resposta: d) Bilbao i Bordeus.. L'eix atlàntic, que és secundari, connecta Bilbao amb Bordeus. Barcelona i Marsella pertanyen a l'eix mediterrani, mentre que Oviedo i Gijón formen part de l'eix cantàbric.
Quin paper exerceix Madrid dins de l'eix central del sistema urbà espanyol?
- a) És la major aglomeració urbana i centralitza comunicacions, economia i poder polític.
- b) Actua com a port estratègic i centre comercial principal.
- c) És el nucli principal de la indústria pesada espanyola.
- d) Es caracteritza per una baixa densitat demogràfica i un continu urbà.
Resposta: a) És la major aglomeració urbana i centralitza comunicacions, economia i poder polític.. Madrid és la major aglomeració urbana de l'eix central i es destaca per la centralització de comunicacions, economia i poder polític. No s'esmenta com a port estratègic o centre turístic principal.

L'organització administrativa d'Espanya i Catalunya

Flashcards

Quin és l'himne de la Unió Europea i quan va ser adoptat?: L'himne europeu és la melodia de l'"Oda a l'alegria" de Beethoven i va ser adoptat el 1985.
Quina data se celebra el Dia d'Europa i què commemora?: El Dia d'Europa se celebra el 9 de maig i commemora l'aniversari de la "Declaració Schumann", que va proposar la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.
Què simbolitza la bandera europea i quants i quines estrelles hi ha?: La bandera europea simbolitza la Unió Europea i la unitat d'Europa. Està formada per 12 estrelles grogues en cercle sobre un fons blau, que representen els ideals d'unitat, solidaritat i harmonia entre els pobles d'Europa.
Quin és el lema de la Unió Europea i què significa?: El lema de la UE és "Units en la diversitat", adoptat l'any 2000. Es refereix a la manera com els europeus s'han unit per treballar a favor de la pau i la prosperitat.

Preguntes tipus test

Quin dels següents NO és un objectiu de la Unió Europea dins les seves fronteres?
- a) Promoure la pau
- b) Establir fronteres interiors
- c) Establir un mercat interior
- d) Combatre l'exclusió social
Resposta: b) Establir fronteres interiors. Un dels objectius de la UE és oferir llibertat, seguretat i justícia sense fronteres interiors, la qual cosa implica la supressió de les fronteres internes, no el seu establiment. Els altres punts (promoure la pau, establir un mercat interior i combatre l'exclusió social) són objectius declarats de la UE dins les seves fronteres.
Quina és la primera etapa que ha de completar un país per adherir-se a la Unió Europea?
- a) Adhesió
- b) Candidatura
- c) Negociacions
- d) Ratificació
Resposta: b) Candidatura. La primera etapa del procés d'adhesió a la UE és la 'Candidatura', on el país interessat presenta una sol·licitud i la Comissió Europea avalua la seva capacitat per complir els criteris d'adhesió.
Quina institució és l'encarregada de comprovar la capacitat d'un país candidat per complir els criteris d'adhesió a la UE?
- a) El Parlament Europeu
- b) El Consell Europeu
- c) La Comissió Europea
- d) El Banc Central Europeu
Resposta: c) La Comissió Europea. És la Comissió Europea l'encarregada de comprovar la capacitat del país candidat per complir els criteris d'adhesió i supervisar els seus avanços durant les negociacions.

La demografia. La població mundial. Les projeccions demogràfiques

Flashcards

Què són les Comunitats Autònomes a Espanya?: Entitats territorials amb autonomia política i administrativa, amb govern i parlament propi, reconegudes per la Constitució espanyola.
Quantes ciutats autònomes hi ha a Espanya i quines són?: Dues: Ceuta i Melilla.
En quin any es van constituir Catalunya i el País Basc com a Comunitats Autònomes?: 1979.
Des de quin any les províncies funcionen com a unitat d'organització territorial a Espanya?: Des de 1833.

Preguntes tipus test

Quina de les següents és una ciutat autònoma a Espanya?
- a) València
- b) Melilla
- c) Sevilla
- d) Saragossa
Resposta: b) Melilla. Melilla és una de les dues ciutats autònomes d'Espanya, juntament amb Ceuta, tal com s'indica en la descripció de les Comunitats Autònomes.
Des de quin any les províncies actuen com a unitat d'organització territorial a Espanya?
- a) 1979
- b) 1981
- c) 1833
- d) 1945
Resposta: c) 1833. Les províncies actuen com a unitat d'organització territorial a Espanya des de 1833, segons el document.
Quina característica defineix principalment una Comunitat Autònoma?
- a) És una agrupació de municipis amb característiques comunes.
- b) És una entitat territorial amb autonomia política i administrativa pròpia.
- c) És la subdivisió més petita dirigida directament pel govern central.
- d) Representa la màxima divisió territorial a Catalunya.
Resposta: b) És una entitat territorial amb autonomia política i administrativa pròpia.. Les Comunitats Autònomes es defineixen com a entitats territorials amb autonomia política i administrativa pròpia, amb govern i parlament propi, reconegudes per la Constitució espanyola.

La dinàmica de la població. Indicadors

Flashcards

Què són les projeccions demogràfiques?: Són estimacions sobre la futura evolució de la població d'un determinat territori, basades en l'anàlisi de dades actuals i tendències passades, utilitzant models estadístics.
Quins factors s'utilitzen per calcular les projeccions demogràfiques?: La taxa de natalitat, la taxa de mortalitat, l'esperança de vida, l'envelliment, les migracions i la fecunditat.
Per a què serveixen les projeccions demogràfiques?: Permeten planificar serveis públics, preveure l'evolució del mercat laboral, analitzar la sostenibilitat de les pensions i la seguretat social, i anticipar desafiaments ambientals.
Què indica la natalitat?: Indica el nombre de naixements que es produeixen en una població i temps determinats.

Preguntes tipus test

Com es realitzen les projeccions demogràfiques?
- a) Basant-se exclusivament en dades futures i suposicions arbitràries.
- b) Analitzant dades actuals i tendències passades amb models estadístics.
- c) Mitjançant enquestes d'opinió sense considerar dades històriques.
- d) Projectant el creixement lineal de la població sense cap ajust.
Resposta: b) Analitzant dades actuals i tendències passades amb models estadístics.. Les projeccions demogràfiques es calculen a partir de l'anàlisi de dades actuals i tendències passades, utilitzant models estadístics per predir el nombre d'habitants i la seva distribució per edats, sexes i altres factors. No es basen únicament en dades futures ni en variables aleatòries sense fonament històric.
Quin és un dels propòsits principals de les projeccions demogràfiques?
- a) Per preveure desastres naturals amb exactitud.
- b) Per gestionar conflictes internacionals i diplomàcia.
- c) Per planificar serveis públics i anticipar desafiaments socials.
- d) Per decidir la política monetària d'un país.
Resposta: c) Per planificar serveis públics i anticipar desafiaments socials.. Un dels usos clau de les projeccions demogràfiques és la planificació de serveis públics. Això inclou l'educació, la sanitat, les infraestructures i altres serveis essencials per a la població futura. No es limiten a la previsió de desastres naturals o a la gestió de conflictes internacionals.
Segons les previsions, quina és la població mundial estimada per al 2100?
- a) 7.500 milions d'habitants.
- b) 8.800 milions d'habitants.
- c) 9.700 milions d'habitants.
- d) 10.400 milions d'habitants.
Resposta: d) 10.400 milions d'habitants.. La projecció per al 2100 indica que la població mundial podria arribar als 10.400 milions d'habitants, després d'una estimació de 9.700 milions per al 2050. Les altres opcions no corresponen a les dades proporcionades.

L'estructura de la població. Piràmides de població

Flashcards

Com es divideix la població segons l'edat en l'estudi de les piràmides de població?: La població es divideix en tres grans grups: joves (0-14 anys), adults (15-64 anys) i gent gran (65 anys o més).
Quina és la característica principal d'una piràmide de població de tipus 'Tradicional'?: És una piràmide amb una base ampla, indicant moltes persones joves, però les barres s'escurcen ràpidament cap al vèrtex, reflectint natalitat i mortalitat altes amb un creixement de població lent.
Descriu la forma i les implicacions demogràfiques d'una piràmide de 'Reajustament de la natalitat'.: La piràmide té una amplada similar en gairebé totes les edats, amb una base més estreta que el centre, indicant una reducció de la natalitat i una mortalitat baixa, resultant en un creixement demogràfic gairebé zero.
Quines són les característiques de natalitat i mortalitat en una piràmide de tipus 'Moderna'?: La natalitat i la mortalitat són baixes, el que comporta un creixement negatiu o molt baix de la població, típic de països desenvolupats.

Preguntes tipus test

Quin tipus de piràmide de població presenta una base estreta i un vèrtex ampli, indicant natalitat i mortalitat baixes?
- a) Descens gradual de la mortalitat
- b) Reajustament de la natalitat
- c) Tradicional
- d) Moderna
Resposta: d) Moderna. La piràmide 'Moderna' es caracteritza per una base més estreta que la part superior i un vèrtex ampli, reflectint natalitat i mortalitat baixes i un creixement negatiu o molt baix de la població, típic de països desenvolupats.
Quin rang d'edat correspon al grup demogràfic dels 'adults'?
- a) 0-14 anys
- b) 15-64 anys
- c) 65 anys o més
- d) 18-35 anys
Resposta: b) 15-64 anys. Segons la classificació per edat, el grup d'adults comprèn les persones entre 15 i 64 anys. Els altres grups són joves (0-14) i gent gran (65 o més).
En quina fase del model de transició demogràfica la natalitat es manté alta, però la mortalitat comença a descendir gràcies a avenços sanitaris i millores alimentàries?
- a) Fase tradicional
- b) Reajustament de la natalitat
- c) Descens de la mortalitat
- d) Fase moderna
Resposta: c) Descens de la mortalitat. La fase de 'Descens de la mortalitat' es caracteritza per una natalitat que es manté alta, però la mortalitat disminueix significativament gràcies a l'avenç sanitari, higiènic i les millores alimentàries.

Els moviments migratoris

Flashcards

Què s'entén per moviment migratori?: Qualsevol mena de desplaçament de la població des del seu lloc de residència a un altre lloc, de manera permanent.
Quina és la diferència entre emigració i immigració?: Emigració és el moviment de sortida, mentre que immigració és el d'entrada.
Esmenta una causa política o religiosa dels moviments migratoris.: Guerres i persecucions polítiques o religioses.
Quines són les causes econòmiques dels moviments migratoris?: La recerca de millors oportunitats laborals o de més possibilitats per a subsistir, o la desigualtat en la distribució de recursos.

Preguntes tipus test

Quina de les següents afirmacions defineix millor un moviment migratori?
- a) El desplaçament permanent de la població d'un lloc de residència a un altre.
- b) Qualsevol viatge temporal per turisme o negocis.
- c) El canvi de domicili dins de la mateixa ciutat.
- d) La mobilitat diària de treballadors entre el seu lloc de residència i el de feina.
Resposta: a) El desplaçament permanent de la població d'un lloc de residència a un altre.. Un moviment migratori es defineix com el desplaçament permanent de la població des del seu lloc de residència habitual a un altre, implicant un canvi de llar definitiu.
Quina de les següents és una causa econòmica principal dels moviments migratoris?
- a) Guerres i persecucions polítiques.
- b) Inundacions i terratrèmols.
- c) Recerca de millors oportunitats laborals.
- d) Diferències culturals i lingüístiques.
Resposta: c) Recerca de millors oportunitats laborals.. La recerca de millors condicions laborals és una motivació econòmica clau per a la migració, ja que les persones es desplacen amb l'objectiu de millorar la seva subsistència i oportunitats de feina.
Quina és una conseqüència demogràfica habitual dels moviments migratoris per als països de destinació?
- a) Un descens de la població total.
- b) Un increment de la població, sobretot jove.
- c) Un augment significatiu de la població anciana.
- d) Una disminució de la mà d'obra disponible.
Resposta: b) Un increment de la població, sobretot jove.. Els països de destinació sovint experimenten un increment de la seva població, especialment de joves, a causa de l'arribada d'immigrants que busquen noves oportunitats.

I 144 flashcards i 96 preguntes més al document.

Text del document

GEOGRAFIA PAU 1 TRIMESTRE 2. El clima CLIMA I TEMPS Fenòmens atmosfèrics hi ha fenòmens atmosfèrics perquè a la terra tenim l'atmosfera capa conformada per gasos que envolta la terra, gràcies a aquesta hi ha vida tal com la coneixem, l'atmosfera fa que a la terra hi hagui una temperatura mitjana de 15° que és la ideal. A la troposfera és on hi ha tots els fenòmens meteorològics, aquesta mesura 600 km Clima És el conjunt de condicions atmosfèriques típiques (periòdiques i sistemàtiques) d'un territori. Temps L'estat de l'atmosfera en un lloc concret i en un determinat moment. FACTORS QUE CONDICIONEN EL CLIMA Hi ha 3 elements que condicionen el clima en qualsevol lloc del món 1.

Latitud Distància d'un punt respecte a l'equador. La inclinació de l'eix de la terra fa que les diverses àrees/parts de l'eix de la terra rebin major o menys insolació (rajos de sol). Fa que en la terra es puguin establir 3 àrees climàtiques: 1. Central: Durant tot l'any fa la mateixa temperatura, són climes càlids 2. Zona temperada: Hi ha totes les estacions 3. Extrems: els climes freds La latitud també provoca que els canvis de condicions climàtiques siguin més canviants o menys. Exemple: en les zones equatorials les temperatures sempre són similars i poc canviants (les temperatures no baixen dels 20°) 2.

Altitud Distància respecte del nivell del mar A mesura que es va ascendint la temperatura va baixant a raó de cada 100 m hi ha 0,5° menys, ja que a mesura que ascendeixes la pressió atmosfèrica baixa (pes de l'aire). 3. Continentalitat Distància respecte al mar o la influència del mar L'aigua del mar tardà mas a escalfar-se que la terra, i l'aigua tarda més a refredar-se que la terra. Els oceans i mars actuen com a reguladors tèrmics (contribueixen a suavitzar les temperatures dels territoris que els envolten). ELEMENTS DEL CLIMA - Insolació La insolació és la percepció directa de la radiació solar.

Es mesura amb un aparell que és una bola de vidre fent efecte lupa, amb un paper pautat, el seu nom és heliògraf. La seva unitat de mesura es hores x dia. - Nuvolositat No es veu la insolació - Boira La boira és la condensació de la part inferior de l'aire tocant a la superfície. Contrast amb la temperatura del sol i l'aire. Les zones de clima interior tenen més probabilitats de boira i en àrees de clima continental. És un fenomen típic de l'hivern. La boira conserva la temperatura - Temperatura La temperatura és la quantitat d'energia calòrica que hi ha a l'aire. La temperatura es mesura amb un termòmetre, la seva unitat de masora són els graus centígrads i els graus Fahrenheit.

- Poca quantitat Diem que fa fred, hi ha poca energia calòrica - Molta quantitat Diem que fa calor, hi ha molta energia calòrica Els mesuraments de temperatura solen fer-se atenent la temperatura mínima i a la temperatura màxima (en 24 hores), la seva finalitat és estadística per mesurar mitjanes (dades que ens indiquen una tendència, però no reflecteixen tota la realitat).

La temperatura és una dada estadísticament freda (el que marca el termòmetre no és el que nosaltres percibim de manera sensorial, la sensació que nosaltres tenim pot incrementar-se), els elements que causen això són: - La humitat (una temperatura superior als 23° i un nivell superior al 50% d'humitat incrementa notòriament la sensació de calor) - Vent (temperatures baixes i vents incrementen la sensació de fred) - Pluja La pluja és la precipitació en forma líquida, sòlida o semisòlida (pluja, calamarsa i neu) de la condensació dels núvols, es produeix per un contrast de temperatura.

La pluja es mesura amb un pluviòmetre, la seva escala de mesura són litres per metre quadrat o mil·límetres (és el mateix) - Humitat La humitat és la quantitat de vapor d'aigua a l'aire. La humitat es mesura amb un higròmetre. La seva unitat de mesura és el percentatge (%). - Pressió atmosfèrica La pressió atmosfèrica és el pes de l'aire. Ens indica la presència de masses d'aire d'altes pressions o de baixes pressions.

- Altes pressions Temps estable (no plourà) - Baixes pressions Temps inestable (Arriba un front de pluja) Pressió atmosfèrica està representada amb unes línies que es diuen isòbares, com més juntes estan les línies el vent bufa més fort (gradient tèrmic), també marquen la direcció del vent. Mesurem la pressió amb un baròmetre, la seva unitat de mesura son ml (mil·libars) i hectopascals. - Vent El vent és l'aire en moviment, és el fruit del xoc de dues masses d'aire de diferents pressions i temperatura. ELS CLIMES D'ESPANYA Climes d'Espanya Localització Temperatures Precipitacions Mediterrani Tota la franja litoral Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 16 °C i 18 °C.

hi ha bastant humitat. Els estius són càlids i humits i els hiverns són suaus. A mesura que ens desplacem cap al sud les temperatures augmenten. Entre 230 i 600 mm anuals. A la tardor i primavera són els mesos que plou més. Continental/Interior A la part interior de la península, especialment a la Meseta Entre 9,8 i 18 °C. Un clima amb una notable amplitud tèrmica. Hiverns molt freds, estius molt càlids. Entre 350-400 mm fins a 600-700 mm hiverns plujosos, estius molt secs. Atlàntic/Oceànic Zona cantàbrica Interior Sud, litoral atlàntic andalús Entre 14 i 18 °C. Els hiverns són frescos, i els estius són moderats Entre 500 i 800 mm.

Són regulars Muntanya A totes les àrees muntanyoses d'Espanya. A partir dels 700 m d'alt. Entre -4 °C i 6,4 °C, temperatures mitjanes negatives, temperatures mínimes negatives i màximes no superen els 10 °C. Estius frescos i hiverns molt freds. Són regulars i abundants. L'hivern en forma de neu. Més de 1000 mm anuals Subtropical/Canari Latitud subtropical Temperatures mitjanes entre 15 °C i 20 °C. Estiu i hiverns molt suaus i els estius suaus Precipitacions escasses i irregular. Uns 300 mm anuals a les illes occidentals i uns 100 mm a les orientals.

Climes d'Espanya Localització Temperatures Precipitacions Mediterrani Clima mediterrani suavitzat Zona nord del litoral mediterrani (costa brava) Al voltant dels 16 °C Precipitacions al voltant dels 500 o 600 mm anuals Clima mediterrani sec Litoral oriental (Illes de Menorca i Mallorca) Temperatures mitjanes de 17 °C Precipitacions escasses, al voltant de 400 mm anuals Clima mediterrani àrid Al sud del cap de la nau (Alacant fins a Màlaga.

Eivissa i Formentera) Temperatures mitjanes de 18 °C, amb una amplitud tèrmica sobre els 10 °C Les precipitacions se situen entre els 230 mm anuals a Almeria i els 414 mm a l'illa de Formentera Continental/Interior De matís continental suau A la zona de transició entre el domini oceànic i l'interior peninsular 9,8 °C a Lleó 18 °C a Sevilla Les precipitacions se situen entre els 950 mm i els 550 mm anuals. De matís continental acusat A l'interior de la península, Meseta. Hiverns freds (mitjanes de 3 °C). Estius càlids (de 20 °C a 24 °C). Les precipitacions se situen entre els 400 mm anuals.

Atlàntic/Oceànic Clima oceànic Zona costanera de Galícia i la cornisa cantàbrica Temperatures mitjanes pròximes als 14 °C Força humitat i precipitacions abundants, 800 mm anuals. Clima oceànic de transició Cap a l'interior Augmenta l'amplitud tèrmica, prop dels 15 °C Les precipitacions superiors als 700 mm anuals. Clima oceànic d'influència subtropical Al sud, al litoral atlàntic andalús Temperatures mitjanes pròximes als 18 °C Precipitacions mitjanes, pròximes als 500 mm anuals. Muntanya Influència oceànica Serralada cantàbrica i els Pirineus La temperatura mitjana se situa a prop del 5 °C Abundants precipitacions, de 1700 mm anuals al cantàbric i 1200 mm anuals als Pirineus.

Influència continental Sistema Ibèric i Central, Monts de Toledo i Sierra Morena. Temperatura mitjana anual de 6,4 °C. Hi ha unes precipitacions de 1170 mm anuals. Influència subtropical Sistema Bètic Els estius són més càlids i freds. Poden arribar als 2200 mm anuals. Subtropical/Canari Latitud subtropical Temperatures mitjanes entre 15 °C i 20 °C. Estiu i hiverns molt suaus i els estius suaus. Precipitacions escasses i irregular. Uns 300 mm anuals a les illes occidentals i uns 100 mm a les orientals. 3. Els recursos naturals Definicions: 1.

Recursos naturals: Els recursos són aquells elements presents en el medi natural que permeten cobrir les necessitats (biològiques i socials) de les societats humanes i que l'home pot utilitzar i aprofitar. S'extreuen de l'escorça terrestre i són modificats mitjançant l'activitat industrial 2. Energia primària: És aquella font que s'obté del medi natural i que no ha sofert cap procés de transformació. Per exemple, el carbó, el petroli, el gas natural o l'urani 3. Energia final: També anomenada secundària, és el resultat del procés de transformació dels recursos naturals en energia útil (energia química, mecànica, lumínica, calòrica, elèctrica…) Recursos naturals no renovables: 1.

Minerals metàl·lics: Són els més importants per al funcionament de les societats industrialitzades. Quins són? - Ferro - Pirita - plom - zinc - coure - mercuri - tungstè - estany Per a què s'utilitzen? S'utilitzen sobretot en les indústries bàsiques, en la metal·lúrgia i en la química, així com en les indústries de transformació 2. Minerals no-metàl·lics: Quins són? - Sals potàssiques - sal comuna (a partir de la gemma o la marina) - les argiles especials (sepiolita, attapulgita, bentonita) - Caolí - Quars Per a què s'utilitzen? En la construcció i la indústria química Roques industrials: Quines són?

- Calcàries (a tots els territoris) - pissarres - granit - marbre - guix Per a què s'utilitzen? S'utilitzen especialment en la construcció Recursos renovables: (Fonts d'energia) 1. Carbó: Roca sedimentària fòssil i combustible, formada per l'acumulació de restes vegetals sotmeses a un procés de carbonització Tipus: - Torba: Carbó menys evolucionat, el que té la matèria orgànica menys alterada i menys carbonitzada - Lignit: es fa servir en algunes centrals tèrmiques per a produir energia elèctrica.

- Hulla: Es va servir en la indústria siderúrgica - Antracita: Percentatge de carboni més elevat Ús del carbó: Es va servir principalment per a la producció d'electricitat, la siderúrgia, la calefacció de sectors residencials, de comerç i serveis. 2. Petroli: Mescla líquida d'hidrocarburs en estat sòlid, líquid o gasós. El 80% de l'energia que es gasta al món procedeix del petroli, som dependents del petroli. Quin és el seu ús?

Serveix com a matèria primera per produir diversos productes com els derivats del petroli: - Transport de mercaderies i persones - Maquinària industrial - Generació d'electricitat - Il·luminació i calefacció - Fabricació de plàstics i altres materials - Pressió política i econòmica per part dels estats, ja que som dependents Com fan pujar el preu del petroli? Redueixen l'oferta, però la demanda és la mateixa 3. Gas natural: Font d'energia l'origen de la qual és similar a la del petroli, ja que és un hidrocarbur en estat gasós. Quin és el seu ús?

- Combustible domèstic i industrial: Gran poder calorífic - Matèria primera de la indústria petroquímica Energies alternatives (Renovables) - L'energia solar: Producció d'energia a partir de les radiacions del sol amb la instal·lació de plaques solars - Passiva Obté estalvi energètic en calefacció, mitjançant l'orientació i l'aïllament dels edificis - Tèrmica Aprofita directament les radiacions solars per a escalfar un fluid, o per a produir aigua calenta, vapor o energia elèctrica - Fotovoltaica Transforma la radiació solar en energia elèctrica - L'energia eòlica: Transforma la força del vent en energia elèctrica a través de generadors (molins de vent) - Energia mareomotriu: Aprofita la força de les marees per a produir energia - Energia geotèrmica: Aprofita la calor interior de la terra per a obtenir aigua calenta, vapor i electricitat - Energia hidràulica: Utilitza la força de l'aigua en el seu curs per a generar l'energia elèctrica i es produeix, normalment, en preses.

- Energia de la biomassa: Obté energia a partir de l'aprofitament dels residus orgànics, agrícoles, ramaders, forestals o industrials per mitjà de la combustió directa. _________________________________________________________________________ - Els 5 països principals productors de petroli: 1. Estats Units (18,9%) 2. Aràbia Saudí (12,9%) 3. Rússia (11,9%) 4. Canadà (5,9%) 5. Iraq (4,8%) - Els 5 principals països productors de gas natural 1. els Estats Units 2. Rússia 3. Iran 4. Xina 5. Canadà - Els 5 primers països consumidors de petroli: 1. els Estats Units 2. Xina 3. Índia 4. Aràbia Saudí 5. Rússia Espanya a qui compra petroli i gas natural?

Petroli a Mèxic, Nigèria, Aràbia Saudí Gas natural Rússia, Estat Units Què és l'OPEP? És l'organització de països exportadors de petroli. És una organització permanent i intergovernamental que agrupa els principals països que produeixen aquest combustible. La componen 13 membres que són: Iran, Iraq, Kuwait, Aràbia Saudita i Veneçuela van ser els 5 primers membres fundadors. Després es van sumar Qatar, Indonèsia, Líbia, Emirats Àrabs Units, Algèria, Nigèria, Equador, Gabon, Angora, Guinea Equatorial i el Congo. Són estats que tenen una situació socioeconòmica molt baixa Qui no hi és a l'OPEP? Els Estats Units tot i ser principals productors, perquè compren molt petroli i les guarda.

Els Estats Units són els que tenen la reserva de petroli més gran del món. Té com a objectius unificar les polítiques petrolieres dels països membres per tal de garantir uns preus justos i estables perquè els convé que els comprin i mantenir una producció estable. Un preu estable és beneficiós pels productors, ja que els compren, i pels consumidors, ja que així poden comprar. - Pros i contres de fer servir energia renovable: PROS CONTRES Reducció de la contaminació: Generen menys emissions de gasos d'efecte hivernacle Dependència del clima.

Depenem del clima per produir energia Són recursos universals i il·limitats Cost inicial elevat Creació de llocs de treball Impacte ambiental Reducció de la dependència energètica Necessitat d'espai No contribueix al canvi climàtic Falta de tecnologia per l'ús eficient dels recursos El seu ús fa que es redueixi l'ús dels combustibles fòssils Poca implicació en l'àmbit domèstic - Pros i contres de fer servir energies no renovables: PROS CONTRES Disponibilitat i infraestructura existent Contaminació ambiental Alta densitat energètica Esgotament de recursos Estabilitat i fiabilitat Riscos per a la salut humana Menor cost inicial Dependència energètica Proveïment de matèries primeres per a la indústria Concepte sostenibilitat: Recerca de l'equilibri entre l'explotació de recursos naturals i la preservació del medi ambient.

La despesa de combustibles fòssils que fem actualment és insostenible. 1. Centrals nuclears al món Hi ha al voltant 460 1. Els Estats Units (93) 2. França (56) 3. Corea del Sud 4. Xina 5. Rússia Alemanya i Itàlia no tenen centrals nuclears 2. Centrals nuclears a Espanya N'hi ha 10, però només en funcionen 6. 1969 es va posar en funcionament la primera - Almaraz I (Careces) - Almaraz II (Caceres) - Ascó I (Tarragona) - Ascó II (Tarragona) - Vandellòs I (Tarragona) - Vandellòs II (Tarragona) - Cofrentes (València) - Trillo (Guadalajara) - José Cabrera (Burgos) - Santa Maria de Garoña 3.

Coses bones i dolentes de l'ús de l'energia nuclear Coses positives Coses negatives - Zero emissions de gasos d'efecte hivernacle - Alt rendiment energètic (ja que és molt eficient) - Reducció de la dependència de combustibles fòssils - Desenvolupament tecnològic - Gran poder de producció - No crea dependència energètica - Producció d'energia continuada - El manteniment de les instal·lacions és de cost baix una vegada es manté - Generació de residus radioactius - Risc d'accidents - Alts costos de manteniment - Alts costos de construcció i desconstrucció - Limitació/falta de recursos 4.Paisatges naturals Què són els paisatges?

Entenem per paisatge natural la configuració singular, característica i pròpia d'una zona determinada del medi natural. És el resultat de la interrelació (interacció) d'elements biòtics (vegetació) i d'elements abiòtics (relleu) Factors condicionants - El clima: És el factor més rellevant, ja que les característiques del clima de la zona determinen el nivell d'insolació i oscil·lació de les temperatures i també la quantitat i distribució de les precipitacions.

La temperatura, la llum solar i la disponibilitat d'aigua determinen quines espècies es poden desenvolupar en un indret - El relleu: Les característiques del relleu influeixen en el clima local de la zona, i per tant en el desenvolupament de la vegetació. L'ascens de l'altitud comporta un descens de les temperatures i un augment de les precipitacions. La vegetació ve determinada per l'orientació, del que depèn si donarà més o menys llum solar. - El sòl: Les propietats químiques del sol també influeixen en la vegetació que s'hi pot desenvolupar. La major part de les espècies vegetals creixen preferentment sobre un tipus determinat pel sòl.

Paisatges: A escala Espanyola - Eurosiberià: - Clima: Zona de clima oceànic i oceànic de transició. - Localització: Galícia i costa cantàbrica - Vegetació: - Bosc caducifoli Roures, faigs, castanyers, avellaners, oms… - Sotabosc Molsa, matolls, falgueres, boix.

Plantes arbustives - Prats - Landa Grups d'arbres aïllats i espais sense arbres (bosc degradat) - Mediterrani: - Localització: tota la franja mediterrània de la península - Clima: Clima mediterrani i interior - Vegetació: - Bosc esclerofil·le o durisilva: Alzina, pi, roure, olivera silvestre (arbres), - Màquia, Garriga i Estepa: Arbustos formats per ullastre o olivera silvestre, romaní, farigola, espígol, garrofer, llentiscle - Alta muntanya: Localització: A totes les muntanyes de la península Clima: de muntanya - Subdomini alpí: - Subalpí: Entre 1200 i 2400 metres Vegetació: Coníferes de fulla perenne, avet, pi negre - Estatge alpí: Entre 2400 i 3000 metres Vegetació: Coníferes, pi negre - Estatge nival: Sobre els 3000 metres Vegetació: Rupícola (està enganxada a la roca), herbes, molses - Domini macaronèsic: Localització: Illes Canàries - Fuerteventura i Lanzarote: Vegetació subdesèrtica - Illes occidentals - Estatge canari basal: 300-400 m d'altitud.

Vegetació: Matoll xeròfil de cardó, tabaiba, plantes espinoses - Estatge canari intermedi: 400-800 m Vegetació: Savina, llentiscle, o ullastre - Estatge canari superior: 800-1300 Vegetació: Matolls de faies i de brucs, bosc laurifoli - Estatge canari de muntanya: 1300-2200 Vegetació: Cedres - Estatge supracanari: <2200 Vegetació: Taginastes, violetes del Teide, plantes endèmiques 5. Els riscos naturals i mediambientals Riscos naturals: Són aquells fenòmens de la natura que es desenvolupen en les estructures interna i externa de la terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. A Espanya, els riscos naturals més freqüents tenen un origen meteorològic o geològic.

- Riscos d'origen meteorològic: - Inundacions: És el risc més freqüent. - Sequeres: Consisteix en una escassetat prolongada de precipitacions. Es presenten sequeres al sud i al sud-est - Causes: Escassetat prolongada de precipitacions - Conseqüències: Impacte en l'agricultura, debilitació de la vegetació, impacte en els ecosistemes hídrics, restriccions d'aigües, augment del risc d'incendi i desertització - Inundacions: - Causes: Per la seva situació geogràfica i la seva latitud, a la Península es troben masses d'aire calides i fredes que poden xocar entre si i donar lloc a una gota freda.

- Conseqüències: Intenses precipitacions que arriben a provocar el desbordament de les rambles i els torrents. Inundacions del ràpid desglaç de les neus o l'alliberament brusc d'aigües en curs. - Vents forts: - Causes: Les borrasques - Conseqüències: Poden ocasionar naufragis, danys en el port i en les poblacions, pèrdues en l'agricultura, tall elèctrics i en les comunicacions.

Onades de fred: - Causes: Tenen el seu origen a les masses d'aire polar continental molt fred i sec que es produeixen a l'hivern - Conseqüències: Temporals de neu: - Causes: Produït per les baixes temperatures - Conseqüències: Poden deixar aïllades a moltes poblacions durant els mesos d'hivern, sobretot al nord i l'interior peninsular, ja que es produeixen talls en les comunicacions. Afecten també en l'agricultura i la vegetació natural.

L'únic fenomen que es pot evitar són les inundacions sent conscients de les zones inundables per no construir infraestructura i edificis - Riscos d'origen geològic: - Els sismes (terratrèmols): - Causes: Terratrèmols que es produeixen pel moviment de plaques tectòniques a l'escorça terrestre - Conseqüències: Aixecaments de l'escorça, destrucció d'infraestructura, mort de persones, destrucció d'edificis, danys a l'agricultura, desplaçament de la població, alteració dels ecosistemes - Activitat volcànica: - Causes: Moviment de plaques tectòniques a l'escorça terrestre i pressió de gasos interns - Conseqüències: Destrucció de pobles i infraestructures, contaminació atmosfèrica, canvis climàtics, morts de persones, danys a l'agricultura, expulsió de gasos que contaminen l'atmosfèrica, desplaçament de la població, alteració dels ecosistemes - Els lliscaments: - Causes: Desplaçaments de masses de terra o roques, pel trencament de material que pot provocar allaus de terra o pels moviments sísmics.

Causats per la pluja - Conseqüències: Destrucció de pobles i infraestructures, contaminació atmosfèrica, canvis climàtics, morts de persones, danys a l'agricultura, contaminació d'aigua potable, desplaçament de la població, alteració d'ecosistemes - Les esllavissades: - Causes: Són caigudes i desplaçaments de terres o masses de roca d'un vessant o d'una superfície inclinada del relleu causades pel debilitament de la base vessant a causa dels moviments externs o tensions internes o per desforestació - Conseqüències: Destrucció d'infraestructura, pèrdues dels terrenys agrícoles, risc d'inundacions, morts de persones, danys a l'agricultura, contaminació d'aigua potable, desplaçament de la població Diferència entre lliscaments i esllavissades: La grandària del que es desprèn és diferent.

Una esllavissada sempre té una causa relacionada amb la pluja que arrossega material, en canvi, un lliscament suposa un trencament de tota l'escorça Mesures que ajuden a minimitzar els riscos: - Esllavissades: Evitar la desforestació, Problemes mediambientals - Degradació de la vegetació: Suposa la desaparició de la cobertura vegetal a causa de la desforestació o a causa de la substitució de la vegetació natural per cultiu agrari. - La desforestació és una de les causes més importants. Es produeix, sobretot, a causa de la rompuda dels boscos i els incendis. Motius de la desforestació: 1. Aprofitament de la fusta 2. Obtenció de noves terres de conreus 3. Construcció d'infraestructura.

- L'erosió: Destrucció del sòl que ha perdut la seva capacitat primera Causes: poden ser l'aridesa (absència de vegetació), les precipitacions abundants que provoquen inundacions i arrossegaments de terres. La desforestació, les modificacions produïdes pels cultius intensius. - Desertificació: Avenç del desert (el desert guanya terreny) Es produeix per l'activitat humana en sòls que han estat prèviament desforestats i erosionats, però també és deguda a causes naturals, com el grau d'aridesa i les escasses precipitacions. - Els residus nuclears: Plantegen dos problemes: 1. Accidents nuclears: que poden alliberar radioactivitat a l'atmosfera 2.

Els residus - Residus sòlids: Són les deixalles produïdes o generades pels nuclis urbans. El creixement de la població i l'auge de la industrialització han comportat un gran augment del volum de residus sòlids urbans i industrials Conseqüències: Impacte paisatgístic o la contaminació del sòl o de les aigües subterrànies.

A més poden comportar riscos per a la salut humanal - La contaminació: Té lloc quan en un medi hi ha una alteració en els elements que el conformen de manera natural - De l'aire: Es produeix per l'emissió de gasos i partícules nocives en suspensió, provinent d'indústries, cotxes centrals termo elèctriques, etc., que es mesclen amb components naturals de l'atmosfera i són perjudicials per al medi ambient i les persones.

Conseqüències: Efecte hivernacle, malalties respiratòries, la pluja àcida (Quan plou les gotes capten substàncies sòlides en suspensió i fa caigui sobre nosaltres i les plantes), disminució de la capa d'ozó, illes de calor ( - De l'aigua: Poden ser contaminades per les aigües procedents de reg agrícola, per les aigües residuals urbanes, pels abocaments de la indústria i pels abocaments procedents de la navegació. - Del sòl: A causa dels fertilitzants i plaguicides que s'utilitzen en l'agricultura. Altres formes de contaminació són provocades per la pluja àcida i pels abocaments incontrolats.

- Acústica: Causada pels sorolls provocats pels automòbils, camions, transports públics, avions, tallers, indústries, construccions, etc Protecció del medi: - Parcs: Són àrees naturals poc transformades per l'explotació o ocupació humanes, que posseeixen un valor ecològic, estètic, educatiu i científic. Es limita l'aprofitament dels recursos naturals i l'entrada de visitants per garantir-ne la protecció - Reserves naturals: Espais destinats a la protecció d'ecosistemes que mereixen una valoració especial per tal d'evitar accions que puguin provocar-ne la destrucció - Monuments naturals: Espais de la natura destacats per la seva singularitat, raresa o bellesa.

S'hi inclouen les formacions geològiques i els jaciments paleontològics que destaquen pels seus valors culturals i científics. - Paisatges protegits: Són llocs concrets que mereixen una especial protecció a causa dels seus valors estètics o culturals. - Llista de parcs naturals (nom i ubicació): 1. Aigüestortes i estany de Sant Maurici (Alt Pirineu) 2. Arxipèlag de cabrera (Mallorca, Illes Balears) 3. Cabañeros (Ciutat Real) 4. Caldera Taburiente (Tenerife) 5. Doñana (Huelva) 6. Illes atlàntiques de Galícia (Pontevedra) 7. Garajonay (Tenerife) 8. Monfragüe (Extremadura) 9. Ordesa i mont perdut (Osca) 10. Pics d'Europa (Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó) 11.

Serra de Guadarrama (Madrid) 12. Serra de les neus (Màlaga) 13. Tablas Daimiel (Ciudad Real) 14. Teide (Tenerife) 15. Timanfaya (La Palma) - Catalunya: Protecció del medi La protecció mediambiental de Catalunya s'organitza en tres nivells: - Primer nivell: Afecta a tot el conjunt del territori català, i es realitza a partir d'un conjunt de lleis mediambientals i d'urbanisme que regulen la protecció de la vegetació i la fauna - segon nivell: Afecta 165 països. Per exemple, les illes Medes, els aiguamolls de l'Empordà, el massís dels Montseny o el de Montserrat, o la zona del delta del Llobregat.

- tercer nivell: Està format per espais naturals de protecció especial, entre les quals figuren els parcs naturals nacionals (Aigüestortes i estany de Sant Maurici), els parcs naturals i els paisatges naturals. 2 TRIMESTRE 1.LA GLOBALITZACIÓ Definició de globalització: La globalització és un procés d'integració en el món que influeix en diversos àmbits com l'econòmic, el social, el cultural, el polític i el tecnològic. Hi ha dos factors principals que han accelerat el procés cap a un nou món globalitzat: Els avenços de la tecnologia, coneguts com a revolució tecnològica. La necessitat cada vegada més evident d'expansió dels fluxos comercials per tot el planeta.

Definició de globalització econòmica: L'aplicació de les noves tecnologies de la comunicació ha possibilitat la globalització econòmica, perquè faciliten els contactes i els intercanvis dins de les empreses d'una manera instantània i simultània. A escala mundial, la globalització econòmica ha propiciat la deslocalització i la desestructuració industrial, l'augment dels serveis d'informació i de cultura, la mobilitat geogràfica i la lliure circulació de capitals. És el procés d'integració de les economies mundials en un mateix sistema: el capitalisme/economia de lliure mercat Que ha contribuït a la globalització: (que ha provocat/causat).

Des del final de la Segona Guerra Mundial 1945 hi va haver una tendència a l'augment de les relacions comercials internacionals i del pes de les multinacionals en l'economia. Però una sèrie de fenòmens han intensificat el procés de mundialització. - Societat de la informació: La globalització ha estat possible gràcies a l'aplicació de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, que ha permès organitzar la producció a escala mundial. - Transport: la millora i l'abaratiment dels transports ha facilitat els fluxos de mercaderies i persones.

- Liberalisme econòmic: Els governs han posat en marxa polítiques de liberalització com ara: han liberalitzat els mercats financers facilitant l'entrada i la sortida de capitals. Els governs han eliminat aranzels i altres traves a la importació. Així els productes d'un país es venen lliurement a quasi tot el món. - Enfonsament del bloc comunista: després de la caiguda del Bloc Comunista a partir de 1989, en aquests estats s'ha implantat el sistema capitalista. Això ha obert les fronteres a les inversions i els productes d'altres estats.

- Avenços tecnològics: El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), com Internet i la telefonia mòbil, ha permès connectar persones i empreses a escala global. Això també ha transformat sectors com l'educació, la salut i els serveis. - Desenvolupament de les infraestructures: Ports, aeroports, carreteres i sistemes logístics més eficients han millorat la mobilitat de béns, serveis i persones, accelerant el creixement econòmic. - Intercanvi cultural: Els mitjans de comunicació i les xarxes socials han facilitat l'intercanvi d'idees, costums i productes culturals, creant una consciència global.

- El paper de les empreses multinacionals: Impulsen l'expansió dels mercats i una economia mundial interconnectada. Paper de les EMN (multinacionals): Les multinacionals són clau en la globalització, impulsant l'expansió dels mercats i una economia mundial interconnectada. Aprofiten costos baixos, incentius fiscals i recursos naturals en diversos països, creant una economia interdependent. Per internacionalitzar-se, adopten estratègies locals, globals o transnacionals que els permeten optimitzar recursos, reduir costos i assolir economies d'escala, consolidant el seu lideratge global.

Organitzades amb una matriu central i filials locals, coordinen xarxes globals de producció i absorbeixen competidors, millorant eficiència i innovació. A més, exporten tecnologia i coneixement, contribuint al desenvolupament global. En països en vies de desenvolupament, generen llocs de treball i inversions, però també creen desigualtats, dificultant la competència local. Les multinacionals impulsen la integració econòmica global i la innovació, però també plantegen desafiaments en concentració de poder i impactes desiguals que requereixen solucions equilibrades. Impacte de la globalització en l'economia. A nivell mundial.

- Desestructuració industrial (Deslocalització): Les empreses traslladen les seves operacions a regions amb avantatges salarials, legislatius i mediambientals, desestructurant sectors industrials en països desenvolupats. Això permet fraccionar els sistemes productius i millorar la ubicació en funció de la demanda. - Lliure circulació de capitals i liberalització financera: La liberalització dels mercats financers permet moviments de capital ràpids a escala global, facilitant inversions però incrementant la volatilitat i la dependència econòmica.

- Concentració de capital: La creació de grans multinacionals fomenta monopolis o oligopolis, centralitzant el poder econòmic i afectant la competitivitat de les petites i mitjanes empreses. - Creixement del comerç internacional: La disminució d'aranzels i els acords comercials han impulsat el comerç internacional, però han accentuat les desigualtats entre regions i sectors productius. - Augment de les desigualtats econòmiques: La globalització ha incrementat les diferències entre països rics i pobres, així com les desigualtats internes en els països desenvolupats. - Dependència econòmica global: Cap país és autosuficient, i la interdependència pot provocar crisis sistèmiques (efecte dominó).

- Externalització i subcontractació: Les empreses opten per delegar activitats productives a països amb costos més baixos, creant llocs de treball però sovint amb condicions laborals precàries. - Impactes ambientals: Les indústries contaminants es traslladen a països en desenvolupament amb regulacions mediambientals més laxes. Això inclou l'explotació de recursos naturals, exportació de residus tòxics i pèrdua de biodiversitat. - Canvis polítics: Els governs perden capacitat de decisió econòmica, condicionats per les multinacionals, els mercats financers i institucions com el FMI o el Banc Mundial.

- Homogeneïtzació cultural: Es promou un model cultural occidental dominant, però també es reforcen les identitats locals i tradicionals com a resposta. - Innovació científica i cooperació: Hi ha una major col·laboració internacional en recerca i desenvolupament, però les patents poden limitar l'accés a avenços tecnològics en països menys desenvolupats. - Transformacions socials: La globalització ha impulsat moviments migratoris, nous models de consum, canvis en les estructures familiars i la incorporació massiva de la dona al mercat laboral.

- Intercanvi desigual: La globalització ha intensificat l'intercanvi desigual, beneficiant principalment un grup reduït de països desenvolupats, que concentren gran part de la riquesa mundial, amb alts nivells de PIB per càpita, IDH, estabilitat política i urbanització. Aquests països, que representen aproximadament el 20% de la població global, es localitzen majoritàriament a l'hemisferi nord. Mentrestant, la majoria de la població mundial habita en països subdesenvolupats o en procés de desenvolupament, situats a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, que pateixen altes taxes de pobresa, endarreriment tecnològic i sovint conflictes interns.

Els països desenvolupats i emergents, com la Xina, sovint exploten els recursos naturals d'aquests països per al seu propi benefici, mantenint situacions de dependència i, en alguns casos, recolzant governs corruptes favorables als seus interessos. A més, alguns països sense recursos naturals o immersos en guerres internes queden totalment al marge del sistema global. Tot i això, existeixen economies emergents, com els BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), que mostren un creixement ràpid i comparteixen característiques del món ric i del pobre, encara que mantenen grans desigualtats socials internes.

En conjunt, aquest sistema d'economia globalitzada ha generat benestar i progrés per a una minoria privilegiada, mentre perpetua la dependència i les desigualtats en una gran part del món, agreujant les diferències entre el nord ric i el sud global. Principals EMN del món: llista 10 més importants del sector. 1. Apple (EUA): Líder en tecnologia i productes de consum, com l'iPhone i els MacBooks. 2. Saudi Aramco (Aràbia Saudita): La principal productora de petroli a nivell mundial. 3. Microsoft (EUA): Dominant en programari, serveis en núvol i solucions empresarials. 4. Amazon (EUA): Líder en comerç electrònic global i infraestructures al núvol (AWS). 5.

Alphabet (Google) (EUA): Gegant de la recerca en línia i la publicitat digital. 6. Tesla (EUA): Pionera en vehicles elèctrics i energia renovable. 7. Berkshire Hathaway (EUA): Conglomerat d'inversions diversificat liderat per Warren Buffett. 8. Meta (Facebook) (EUA): Líder en xarxes socials i realitat virtual. 9. NVIDIA (EUA): Dominant en el sector dels semiconductors i la intel·ligència artificial. 10. Tencent (Xina): Empresa clau en videojocs, entreteniment digital i xarxes socials. 2. INDICADORS ECONÒMICS Un indicador econòmic és una dada o mesura estadística que proporciona informació sobre l'estat o la dinàmica d'una economia, un sector econòmic o una activitat específica.

Els indicadors econòmics són eines essencials per analitzar el comportament de l'economia i prendre decisions informades, tant en l'àmbit empresarial com institucional. Què són Són variables quantitatives o qualitatives que ajuden a mesurar fenòmens econòmics com el creixement, la inflació, el mercat laboral, el comerç, entre d'altres. Per a què serveixen - Permeten a les institucions i governs avaluar la salut de l'economia i ajustar les polítiques econòmiques. - Ajuden les empreses i inversors a prendre decisions sobre inversions i estratègies comercials. - Ofereixen informació a la ciutadania sobre l'entorn econòmic en què es troben.

AGRUPACIONS SEGONS L'ACTIVITAT ECONÒMICA Els indicadors econòmics es poden classificar segons diferents àmbits de l'activitat econòmica: 1. Producció Mesuren el nivell de producció de béns i serveis en una economia. Exemples: - PIB (producte interior brut): Valor total dels béns i serveis produïts (tot el que es produeix) en una economia/país en un període de temps determinat. - Producció Industrial: Índex que reflecteix la producció de la indústria. - Productivitat: Relació entre la producció i els recursos utilitzats (treballadors, capital, etc.). 2. Intercanvi Es refereixen a l'intercanvi de béns, serveis o capital entre diferents sectors o països.

Exemples: - Balança comercial: Diferència entre les exportacions i les importacions d'un país. - Exportacions - importacions = Balança comercial positiva (ideal) - Importacions - exportacions = Balança comercial negativa La Balança comercial es pot calcular globalment, però també tenim les balances comercials bilaterals (Espanya i un altre país, entre països) - Tipus de canvi: Valor d'una moneda en relació amb una altra. - Exportacions i importacions: Volum i valor dels intercanvis comercials amb altres economies. 3. Activitat del mercat laboral Reflecteixen l'estat de l'ocupació i l'atur en una economia.

Exemples: - Taxa d'atur: Percentatge de persones desocupades respecte a la població activa. - Creació de llocs de treball: Nombre de nous llocs de treball creats en un període determinat. - Cost laboral: Cost mitjà que les empreses han d'assumir per empleat. 4. Consum i demanda Analitzem el comportament dels consumidors en la demanda de béns i serveis Exemples: - Índex de confiança del consumidor: Nivell d'optimisme dels consumidors sobre l'economia. - Despesa de consum: Quantitat de diners gastats per les famílies en béns i serveis. 5. Preus i inflació Reflecteixen les variacions en el nivell general de preus.

Exemples: - IPC (Índex de Preus al Consum): Mesura l'evolució dels preus dels béns i serveis que consumeixen les famílies. Per mesurar-ho es fa un llistat dels productes (cistella de la compra) que la població consumeix més habitualment es controla diàriament. Això es fa per comprar els preus dels productes - Inflació: Augment generalitzat i sostingut dels preus dels béns i serveis en una economia. És un indicador que reflecteix la pèrdua de valor adquisitiu de la moneda. La inflació es mesura mensualment i a final d'any és la inflació anual que és la suma de totes les dels darrers mesos. La inflació és un fenomen que es calcula amb l'IPC, els estats l'han de controlar.

- Deflació: Descens generalitzat dels preus. - Tipus d'interès: Cost dels diners, fixats per les autoritats monetàries. (Preu dels diners) Ús pràctic dels indicadors econòmics Els indicadors són fonamentals per: - Política econòmica: Permeten als governs prendre decisions basades en evidències, com establir taxes d'interès o ajustar impostos. - Estratègies empresarials: Empreses i inversors analitzen tendències per identificar oportunitats o riscos.

- Seguiment del benestar: Avaluen l'impacte de les polítiques en la qualitat de vida de les persones ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ (IDH) L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) és un indicador creat pel Programa dels Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) que mesura el desenvolupament d'un país més enllà del creixement econòmic. L'objectiu és oferir una visió més completa sobre el benestar i la qualitat de vida de les persones, veure quina és la qualitat de vida de les persones d'un país. L'IDH és una mesura resumida per avaluar el progrés a llarg termini en tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà: una vida llarga i saludable, l'accés al coneixement i un nivell de vida digne. 1.

L'IDH es basa en tres dimensions principals: 1.1. Salut: Es mesura mitjançant l'esperança de vida en néixer, que reflecteix les condicions de salut i la longevitat de la població. 1.2. Educació: Es calcula a partir de dos indicadors: - Anys mitjans d'escolarització (els anys que, de mitjana, una persona de 25 anys o més ha estat escolaritzada). - Anys esperats d'escolarització (els anys que es preveu que un infant passarà a l'escola). 1.3. Ingressos: Es mesura mitjançant l'Ingressos Nacionals Bruts (INB) per càpita. Tenint en compte el (PPA), paritat de poder adquisitiu. Això dona una idea del nivell de vida de les persones. 3.

Fórmula de l'IDH, en el nostre cas hem calculat el d'Espanya: Índex de salut basat en l'esperança de vida. Índex d'educació basat en la mitjana d'anys d'educació i els anys d'escolarització esperats. Índex d'ingressos basat en la RNB per càpita ajustada per PPA. CÀLCUL DE L'IDH 1. Índex de salut: Esperança de vida 83,08 anys. Valor mínim de l'esperança de vida 20 anys. Valor màxim de l'esperança de vida 85 anys 2. Índex d'educació: Mitjana d'anys d'educació 12,5 anys Anys d'escolarització esperats 16 anys (suposat). Valor màxim de la mitjana d'anys d'educació 18 anys. Valor màxim d'anys d'escolarització esperats 20 anys.

Per calcular l'Índex d'educació (com a mitjana ponderada dels dos components 50% per cada una): 3. Índex d'ingressos: RNB per càpita ajustada per PPA 52.400 dòlars. Valor mínim de RNB per càpita 100 dòlars. Valor màxim de RNB per càpita 75.000 dòlars. 4. Resultat final de l'IDH Desenvolupament humà molt alt: IDH entre 0.8 i 1 Desenvolupament humà alt: IDH entre 0.799 i 0.7 Desenvolupament humà mitja: IDH entre 0.699. i 0.550 Desenvolupament humà baix: IDH entre 0.550 i 0 5. L'IDH al món IDH molt alt: Principalment, a Europa Occidental, Amèrica del Nord, alguns països d'Oceania i Àsia desenvolupada.

IDH alt: Es troba en països d'Europa central i Oriental, alguns països asiàtics, Llatinoamèrica, i alguns a Àfrica. IDH mitjà: Majoritàriament a Àfrica Sub-Sahariana, alguns països asiàtics i Llatinoamèrica. IDH baix: La majoria dels països en aquesta categoria es troben a Àfrica Sub-Sahariana i algunes regions d'Àsia i Orient Mitjà. 3. GRANS ACORDS ECONÒMICS I COMERCIALS AL MÓN Conseqüències positives: 1. Creixement econòmic 1.1. Foment del comerç i la competitivitat internacional 1.2. Inversió estrangera 2. Especialització en sectors amb avantatges 3. Desenvolupament d'infraestructures 4. Cooperació internacional 5. Reducció de costos Conseqüències negatives: 1. Desigualtats econòmiques 2.

Pèrdua de sobirania 3. Impacte en petites empreses 4. Deslocalització d'empreses 5. Erosió de drets laborals i ambientals 6.

Dependència econòmica Pactes econòmics: (Només nom i funció) GATT/OMC (Acord General sobre Aranzels i Comerç / Organització Mundial del Comerç) - Any de fundació: 1947 (OMC 1995) - Països membres: 164 membres - Objectius: Reduir les barreres comercials - Organització reguladora: Organització Mundial del Comerç (OMC) Unió Europea - Any de fundació: 1993 - Països membres: 27 països - Objectius: Integració econòmica i política - Organització reguladora: Comissió Europea T-MEC (Tractat entre Mèxic, Estats Units i Canadà) - Any de fundació: 1944 - Països membres: EE.UU., Mèxic i Canadà - Objectius: Comerç lliure i just - Organització reguladora: Comissió del T-MEC ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic) - Any de fundació: 1967 - Països membres: 10 països del Sud-est Asiàtic - Objectius: Cooperació econòmica i política - Organització reguladora: Secretaria de l'ASEAN MERCOSUR (Mercat Comú del Sud) - Any de fundació: 1991 - Països membres: Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai, Veneçuela (suspès) - Objectius: Mercat comú a Sud-amèrica - Organització reguladora: Secretaria del MERCOSUR APEC (Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic) - Any de fundació: 1989 - Països membres: 21 països del pacífic - Objectius: creixement econòmic sostenible - Organització reguladora: Secretaria de l'APEC Acord de París - Any de fundació: 2015 - Països membres: 195 països - Objectius: Reduir les emissions de gossos d'efecte hivernacle - Organització reguladora: Secretaria de la CMNUCC (Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic).

Aliança del Pacífic - Any de fundació: 2011 - Països membres: Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú - Objectius: Fomentar la competitivitat global - Organització reguladora: Secretaria Rotativa Pro-Tempore Zona euro - Any de fundació: 1999 - Països membres: 20 països de la UE - Objectius: Unió monetària - Organització reguladora: Banc Central Europeu CEFTA (Acord Centreeuropeu de Lliure Comerç) - Any de fundació: 1992 - Països membres: Balcans occidentals - Objectius: Preparar per a l'adhesio a la UE - Organització reguladora: Secretaria CEFTA CARICOM (Comunitat del Carib) - Any de fundació: 1973 - Països membres: 15 paisos del Carib - Objectius: Mercat i politica comuna al Carib - Organització reguladora: Secretaria de CARICOM EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç) - Any de fundació: 1960 - Països membres: Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa - Objectius: Comerç cooperació econòmica - Organització reguladora: Secretaria de l'EFTA OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) - Any de fundació: 1960 - Països membres: 13 països productors de petroli - Objectius: Estabilitzar els mercats de petroli - Organització reguladora: Secretaria de l'OPEP COMESA (Mercat Comú de l'Àfrica Oriental i Austral) - Any de fundació: 1994 - Països membres: 21 països d'Àfrica - Objectius: Integració econòmica a Àfrica - Organització reguladora: Secretaria de COMESA SADC (Comunitat de Desenvolupament de l'Àfrica Austral) - Any de fundació: 1980 (formalitzat 1992) - Països membres: 16 països de l'Àfrica Austral - Objectius: Desenvolupament socioeconòmic i estabilitat política - Organització reguladora: Secretaria de la SADC OMPI (Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual) - Any de fundació: 1967 - Països membres: 193 països - Objectius: Promoure la propietat intel·lectual - Organització reguladora: Organització mundial de la propietat intel·lectual TPP/CPTPP (Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica / Acord Integral i Progrés per a l'Associació Transpacífica) - Any de fundació: 2018 (Com a CPTPP) - Països membres: 11 països (Japó, Canadà, Mèxic, Austràlia…) - Objectius: Comerç lliure a Asia-Pacific - Organització reguladora: Secretaria del CPTPP SAARC (Associació del Sud d'Àsia per a la Cooperació Regional) - Any de fundació: 1985 - Països membres: 8 països del sud d'Àsia - Objectius: Integració econòmica i social - Organització reguladora: Secretaria de SAARC Acord de Schengen - Any de fundació: 1995 - Països membres: 27 països europeus (UE i associats) - Objectius: Lliure circulació de persones a Europa - Organització reguladora: Agència Europea de fronteres (Frontex) CETA (Acord Econòmic i Comercial Global) - Any de fundació: 2016 - Països membres: Canadà i UE - Objectius: Comerç lliure entre Canadà i l'EU - Organització reguladora: Comitè mixt del CETA RCEP (Acord Econòmic Integral Regional) - Any de fundació: 2020 - Països membres: 15 països de l'Àsia pacífic - Objectius: Comerç lliure a Asia-Pacific - Organització reguladora: Secretaria provisional de RCEP UNCTAD (Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament) - Any de fundació: 1964 - Països membres: 195 països membres de l'ONU - Objectius: Comerç i desenvolupament sostenible - Organització reguladora: Conferència de les Nacions Unides sobre comerç i desenvolupament AfCFTA (Zona de Lliure Comerç Africana) - Any de fundació: 2018 - Països membres: 54 països africans - Objectius: Comerç lliure a Àfrica - Organització reguladora: Secretaria de l'AfCFTA ALBA (Aliança Bolivariana per als Pobles de Nostra Amèrica) - Any de fundació: 2004 - Països membres: Veneçuela, Cuba, Bolívia, Nicaragua i altres - Objectius: Integració econòmica basada en la solidaritat - Organització reguladora: Secretaria de l'ALBA BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) - Any de fundació: 2009 - Països membres: Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-africa - Objectius: Fomentar la cooperació entre les economies emergents - Organització reguladora: No té una organització reguladora permanent, però acords es gestionen en trobades anuals dels membres.

ORGANISMES ECONÒMICS INTERNACIONALS OMC (Organització Mundial del Comerç) (Només nom i funció) - Any de fundació: 1995 - Seu: Ginebra, Suïssa - Integrants (per països): 166 - Responsable: Ngozi Okonjo - Iweala - Estructura - Conferència Ministerial - Consell general - Consell de comerç de mercaderies - Consell dels aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç - Consell del comerç de servei - Comitè des-negociations - Objectius/Àmbits d'actuació: - Aconseguir que els corrents comercials circulin amb facilitat, llibertat i previsibilitat possible - Administrar el sistema mundial de normes comercials i ajuda als països en desenvolupament a millora la seva capacitat per comerciar - Ajudar els seus membres a usar el comerç com a mitjà per elevar els nivells de vida, crear llocs de treball i millorar la vida de les persones Banc Mundial - Any de fundació: 1994 - Seu: Washington D.

C., EUA - Integrants (per països): 189 - Responsable: Ajay Banga - Estructura - President grup banc mundial - Directius d'alt nivell - Grup de lideratge - Objectius/Àmbits d'actuació: - Lluitar contra la pobresa extrema - Prosperitat compartida, que combina el creixement amb la igualtat - Finançament de projectes pel desenvolupament econòmic - Atorgar préstecs i donacions quasi sense interès (relacionat amb el punt anterior) - Proporcionar segurs contra riscos polítics FMI (Fons Monetari Internacional) - Any de fundació: 1944 - Seu: Washington D.

C., EUA - Integrants (per països): 152 - Responsable: Kristalina Georgieva - Estructura - Junta de governadors - Comitè monetari i financer internacional - Comitè conjunt del Banc Mundial i l'FMI per al desenvolupament - Directori executiu - Oficina d'avaluació independent - Director gerent - Subdirectors gerents - Departament funcional i de serveis especials - Departaments regionals - Serveis de suport - Objectius/Àmbits d'actuació: - Fomentar la cooperació monetària global - Assegurar l'estabilitat financera - Facilitar el comerç internacional - Promoure un gran nivell d'ocupació i un creixement econòmic sostenible - Concedir + préstecs als estats amb dificultats (sota condicions) G20 - Any de fundació: 1999 - Seu: Rotatòria - Integrants (per països): Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Regne Unit, Itàlia, Japó, Rússia, la Unió Europea, Aràbia, Saudita, Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Corea del Sud, Índia, Indonèsia, Mèxic, Sud-àfrica i Turquia.

- Responsable: El president del país que organitza la trobada - Estructura - Comissió estatal del país que organitza la trobada - Objectius/Àmbits d'actuació: - Coordinar les polítiques entre els seus membres per a aconseguir: - Estabilitat política mundial - Creixement sostenible - Promocionar les regulacions financeres que permetin disminuir el risc de prevenir una nova crisi - Redissenyar l'arquitectura financera internacional 5. EL SECTOR PRIMARI Definició El sector primari integra les activitats econòmiques que són les que obtenen productes de la natura, però sense transformar-los.

Activitats - Agricultura - Ramaderia - Silvicultura - Pesca - Mineria - Piscifactories (Riu) POBLACIÓ ACTIVA: dades del 2020: - Població activa dedicada al sector primari a Catalunya - Catalunya 1,8% - Espanya 4% - Unió Europea 3,6% FACTORS QUE INFLUEIXEN L'AGRICULTURA: Altitud: - Les millors condicions per a l'agricultura es troben per sota dels 200 m d'altitud. - L'elevada altitud en gran part del territori espanyol pot dificultar els conreus. Orografia: - El relleu muntanyós dificulta la mecanització i pot provocar erosió. - Es fan servir terrasses o bancals per aprofitar el terreny en zones inclinades.

Clima: - Pluviositat: Es diferencien zones humides (Galícia, Astúries, etc.) i seques (gran part del territori, amb menys de 700 mm de pluja anual). Les crescudes sobtades i les tempestes poden afectar negativament els conreus. - Temperatura: Les oscil·lacions tèrmiques són més altes a l'interior que a les zones costaneres. A més, l'altitud redueix la temperatura mitjana, augmentant el risc de glaçades. Tipus de sòl: - Fertilitat depenent de característiques com la textura franca, estructura granular, porositat adequada, contingut de nutrients i pH neutre.

- Zones específiques amb sòls molt fèrtils inclouen terres volcàniques a les Canàries i terres al·luvials a la Comunitat Valenciana i Múrcia. Disponibilitat d'aigua: - Conreus de secà: zones amb baixa disponibilitat d'aigua, on es cultiven cereals, vinya i olivera. - Conreus de regadiu: zones amb sistemes de regadiu que permeten produccions elevades, especialment en hortalisses i fruites. ESTRUCTURA DE LES EXPLOTACIONS: L'estructura de les explotacions agràries a Espanya és un reflex de les seves característiques històriques, socials i econòmiques, i es defineix principalment per la mida de les propietats i el règim de propietat.

La diversitat geogràfica i cultural del territori espanyol ha originat diferents models d'explotació, que van des de grans extensions de terres concentrades en poques mans fins a petites parcel·les molt atomitzades. Aquestes diferències no només afecten la productivitat i l'eficiència del sector agrari, sinó que també han influït en dinàmiques socials com l'èxode rural i la distribució del treball agrícola. 1. La mida: - Latifundis Grans propietats que predominen a regions com Andalusia, Aragó i Extremadura i algunes zones de la Submeseta Sud. Aquestes terres es dediquen majoritàriament a conreus de secà i pastures, amb una reducció significativa de les zones de regadiu.

Aquesta concentració limita les possibilitats de diversificació i innovació. - Minifundis Petites propietats molt fragmentades, comunes a Galícia, la Comunitat Valenciana i la Submeseta Nord. Aquestes explotacions, especialment les no destinades al regadiu, presenten problemes de rendibilitat i modernització a causa dels alts costos de producció (maquinària, fertilitzants, llavors). Aquesta situació ha propiciat l'èxode rural, especialment durant el segle XX, amb el desplaçament de població cap a les zones urbanes. 2.

La propietat: - La major part de les terres agràries són gestionades pels seus propietaris, que poden treballar-les directament o contractar jornalers per a tasques temporals (verema, collita de l'oliva, etc.). - Règims de tinença: - Arrendament: El propietari cedeix l'ús de la terra a un pagès a canvi d'un pagament fix, similar a un lloguer. - Parceria: Contracte variable on el pagès comparteix amb el propietari una part proporcional de la producció obtinguda. - Tendències actuals: És l'eliminació dels contractes de parceria pel fet que són propis d'economies de pagesos amb poca solvència econòmica, ja que paguen al propietari en espècie.

En canvi, en els últims decennis han augmentat els contractes d'arrendament. Finalment, existeixen les terres que són propietat del Patrimoni Forestal de l'Estat o d'altres entitats públiques. 6. PRODUCTES AGRÍCOLES. LA SILVICULTURA. EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA PRODUCTES AGRÍCOLES: Els Cereals: Els cereals són el cultiu tradicional de secà. Els més comuns són el blat, l'ordi, la civada i el sègol. El blat El blat va ser fins fa poc el cereal més cultivat. L'ordi Ús en l'alimentació del bestiar i en la fabricació de cervesa. Blat de moro A l'Espanya humida. Matèria primera de pinsos per animals. Arròs un dels més rendibles, ja que les collites són abunda. Producte fàcilment exportable.

Les hortalisses Alts nivells de productivitat per l'ampliació de zones de regadiu. Els fruiters Una cinquena part de la renda agrícola s'obté a partir dels arbres fruiters. Cítrics Fruites més cultivades Fruita seca Destaca la producció de l'ametlla que és la que més ha augmentat. Existeix una gran demanda d'aquest fruit, encara que la competència exterior és molt dura Fruites d'horta Aquestes són les maduixes, melons, síndries, préssecs, cireres, albercocs, peres i figues. La vinya s'adapta molt bé al clima mediterrani, ja que necessita estius secs i escasses precipitacions. L'olivera L'olivera és un arbre propi del clima mediterrani.

A causa que és sensible a les glaçades habitualment no creix més de 700 m altitud, i al sud d'Espanya 1000 m. Les patates i els llegums Mongetes, faves, llenties, cigrons i patates Els conreus industrials Destaquen: Gira - sol poca quantitat d'aigua i de terra això juntament amb l'alta demanda d'oli ha provocat una expansió del conreu. Remolatxa sucrera Planta amb la qual s'obté el sucre. El seu conreu està regulat i el seu preu està fixat Cotó Reduït la seva superfície de cultiu a conseqüència de la introducció de fibres sintètiques. Tabac Depèn de l'estat, intervé per regular els tipus que s'han de cultivar, la superfície de conreu i preus.

Els conreus farratgers Cereals d'hivern i l'alfals, destinats a la ramaderia. LA SILVICULTURA: La silvicultura és l'explotació dels boscos de manera sostenible per obtenir-ne recursos com la fusta. Els productes forestals: La producció de fusta Principal recurs que ofereixen els boscos. S'utilitza en la fabricació de mobiliari, i en la fabricació de pasta de paper Suro S'obté de les sureres. Amb ell es fabriquen: Taps d'ampolles, material de decoració… Resina Primera matèria de pintures i coles. Baies i fruits silvestres S'usen en pastisseries. També els bolets en els plats gastronòmics. Ús cinegètic Caça d'animals, està regulada.

L'EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ: En els últims anys hem presenciat una constant evolució productiva gràcies a diversos factors com: - Millora de sistemes agraris tecnificats, mitjançant la mecanització dels sistemes agraris tecnificats (Agricultura que es caracteritza per incorporar tecnologies i eines més avançades que permeten augmentar la producció i ser més eficients): Les empreses necessiten adquirir equipaments i maquinària amb tecnologia cada vegada més avançada per poder fer front a l'economia de mercat i la globalització. Moltes vegades aquestes màquines pertanyen al propietari de la terra, encara que a vegades és llogada o compartida.

- Aplicació de tècniques d'enginyeria genètica i biològica: Alguns exemples concrets d'aquesta són: - La selecció i manipulació de llavors - Sistemes informàtics per a controlar - Utilització de productes químics: Les empreses químiques han investigat i llançat al mercat fertilitzant i adobs químics per a obtenir un creixement ràpid. També han produït productes fitosanitaris per prevenir i erradicar plagues. Amb el control de variables han contribuït en multiplicar els conreus en hivernacles. - Nous sistemes de reg: La canalització d'aigua i els nous sistemes de reg han permès l'ampliació de les zones de regadiu. Els productes de regadiu són òptims per aconseguir un major benefici.

S'han utilitzat sistemes de reg (bombes i motors de regatge d'aspersió) i pous d'extracció d'aigua dels aqüífers per convertir camps de conreu secà en camps de regadiu. - Cultius hidropònics: Les plantes s'alimenten directament de substàncies químiques i d'aigua, sense sòl. - Tècniques de l'arenament o del cultiu: Sistemes per mantenir la humitat, aquests sistemes són més tradicionals - Agricultura sostenible: Combinar de manera equilibrada la tecnologia, el benefici econòmic i respectar el medi ambient, el seu objectiu és satisfer les necessitats de la població. - Drons i sensors: S'utilitzen dispositius…

Geografia per a les PAU: Clima, Economia i Territori

Índex

El clima

Flashcards

Preguntes tipus test

Els recursos naturals

Flashcards

Preguntes tipus test

Paisatges naturals

Flashcards

Preguntes tipus test

Els riscos naturals i mediambientals

Flashcards

Preguntes tipus test

La globalització

Flashcards

Preguntes tipus test

Indicadors econòmics

Flashcards

Preguntes tipus test

Grans acords econòmics i comercials al món

Flashcards

Preguntes tipus test

Organismes econòmics internacionals

Flashcards

Preguntes tipus test

El sector primari

Flashcards

Preguntes tipus test

El sector primari a Catalunya

Flashcards

Preguntes tipus test

El sector primari a la UE

Flashcards

Preguntes tipus test

La UE: La política regional europea

Flashcards

Preguntes tipus test

El sector secundari

Flashcards

Preguntes tipus test

La indústria a Catalunya

Flashcards

Preguntes tipus test

El sector terciari

Flashcards

Preguntes tipus test

El comerç

Flashcards

Preguntes tipus test

El transport

Flashcards

Preguntes tipus test

El turisme

Flashcards

Preguntes tipus test

La ciutat: Conceptes i Estructures

Flashcards

Preguntes tipus test

La xarxa urbana espanyola

Flashcards

Preguntes tipus test

L'organització administrativa d'Espanya i Catalunya

Flashcards

Preguntes tipus test

La demografia. La població mundial. Les projeccions demogràfiques

Flashcards

Preguntes tipus test

La dinàmica de la població. Indicadors

Flashcards

Preguntes tipus test

L'estructura de la població. Piràmides de població

Flashcards

Preguntes tipus test

Els moviments migratoris

Flashcards

Preguntes tipus test

Text del document

Més apunts de Geografia