Les Ciutats i els Sistemes Urbans: Anàlisi i Planificació Territorial

Aquest document explora les ciutats i els sistemes urbans, incloent-hi la seva formació, funcions, xarxes i planificació territorial, amb un focus especial en Catalunya i Espanya.

Geografia · Selectivitat (PAU Catalunya)

22 pàgines · 15 temes · 150 flashcards · 105 preguntes tipus test

Índex

  1. Urbanització i Sistemes Urbans · p. 1-2
  2. Les Funcions dels Espais Urbans · p. 2
  3. Xarxes i Sistemes Urbans · p. 3
  4. Ciutat Global · p. 4
  5. Tipus de Regions Urbanes · p. 4-5
  6. Xarxa Urbana Catalana · p. 6
  7. Xarxa Urbana Espanyola · p. 7-8
  8. Especialització Funcional dels Sistemes Urbans Català i Espanyol · p. 8-9
  9. Ciutats Compactes i Difuses · p. 11
  10. El Continu Rural-Urbà · p. 11-13
  11. Espais Agraris Periurbans · p. 14-15
  12. La Ciutat com a Ecosistema · p. 15
  13. Morfologia i Estructures Urbanes · p. 16
  14. Els Agents Urbans · p. 17
  15. Planejament Urbanístic · p. 17-18

Urbanització i Sistemes Urbans

Flashcards

En quin segle els avenços tècnics van permetre augmentar la producció agrícola amb un menor esforç de treball, portant a la Primera Revolució Industrial?
Al segle XVIII
Quines són les causes principals de la migració cap a les ciutats?
La mala distribució de la terra, el creixement demogràfic rural, crisis i desastres, i l'atracció del mercat laboral urbà.
Quins són els criteris de població que defineixen una ciutat a Espanya, Canadà, EUA i Japó?
Espanya: +10.000 habitants; Canadà: +1.000 habitants; EUA: +2.500 habitants; Japó: +30.000 habitants.
Quines són les quatre funcions principals dels espais urbans?
Funció administrativa i de serveis, funció comercial, funció residencial i funció industrial.

Preguntes tipus test

  1. Quina és la relació entre urbanització i economia?
    • a) Està lligada al desenvolupament econòmic.
    • b) És independent del creixement demogràfic.
    • c) Només ocorre en països desenvolupats.
    • d) No té relació amb la industrialització.

    Resposta: a) Està lligada al desenvolupament econòmic.. La urbanització està intrínsecament lligada al desenvolupament econòmic, on el creixement de les ciutats a Europa i Amèrica del Nord ha estat impulsat per la industrialització, la mineria i el sector serveis.

  2. Com ha estat el procés d'urbanització a Àsia i Àfrica en comparació amb Europa i Amèrica del Nord?
    • a) La industrialització sempre precedeix l'urbanització.
    • b) L'urbanització és independent de la industrialització.
    • c) L'augment de la població urbana ha precedit la industrialització.
    • d) No hi ha urbanització.

    Resposta: c) L'augment de la població urbana ha precedit la industrialització.. A Àsia i Àfrica, l'augment de la població urbana ha precedit la industrialització, marcant una diferència significativa en el procés d'urbanització en comparació amb Europa i Amèrica del Nord.

  3. On se sol ubicar la funció administrativa i de serveis a les ciutats?
    • a) Exclusivament a les zones industrials.
    • b) Només als centres històrics.
    • c) Sempre a les zones rurals.
    • d) Tradicionalment al centre històric, però també a zones perifèriques modernes (CBD).

    Resposta: d) Tradicionalment al centre històric, però també a zones perifèriques modernes (CBD).. La funció administrativa i de serveis se sol ubicar tradicionalment al centre històric de les ciutats, però també s'estén a zones perifèriques modernes com els CBD (Central Business District).

Les Funcions dels Espais Urbans

Flashcards

Quantes funcions principals tenen les ciutats segons el document?
Quatre.
Quins serveis inclou la funció administrativa i de serveis d'una ciutat?
Sanitat, finances, cultura, lleure i administració pública.
On s'ubicaven tradicionalment els serveis administratius i de serveis?
Al centre històric.
Què significa l'acrònim CBD en el context de les funcions urbanes?
Central Business District.

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents NO és una funció principal dels espais urbans?
    • a) Funció agrícola
    • b) Funció comercial
    • c) Funció residencial
    • d) Funció administrativa i de serveis

    Resposta: a) Funció agrícola. Les funcions principals dels espais urbans són l'administrativa i de serveis, la comercial, la residencial i la industrial. La funció agrícola no és una de les funcions principals dels espais urbans, ja que l'agricultura es desenvolupa principalment en espais rurals.

  2. Els serveis com la sanitat, les finances i la cultura formen part de quina funció urbana?
    • a) Funció comercial
    • b) Funció industrial
    • c) Funció administrativa i de serveis
    • d) Funció residencial

    Resposta: c) Funció administrativa i de serveis. Els serveis com la sanitat, les finances, la cultura, el lleure i l'administració pública són exemples clars de serveis que s'engloben dins de la funció administrativa i de serveis de les ciutats.

  3. On es troben les grans àrees comercials actualment, segons el text?
    • a) En antics mercats
    • b) A les zones industrials
    • c) Com a evolució dels antics mercats
    • d) Exclusivament al centre històric

    Resposta: c) Com a evolució dels antics mercats. La funció comercial té el seu origen en els antics mercats, que han evolucionat fins a les grans àrees comercials que coneixem avui dia. No es limiten exclusivament als antics mercats ni només al centre històric, ni tampoc a les zones industrials.

Xarxes i Sistemes Urbans

Flashcards

Què és un sistema urbà?
Un sistema urbà és un conjunt dinàmic de ciutats interconnectades que es relacionen entre elles per motius econòmics.
Quin és un dels elements físics clau que formen part dels sistemes urbans?
Les infraestructures, que inclouen el sòl, els edificis i les xarxes de comunicació i transport.
Què significa un 'grau d'integració alt' en un sistema urbà?
Implica que hi ha molta circulació de persones i productes entre les ciutats que conformen el sistema.
Què indica un 'grau d'integració baix' en un sistema urbà?
Significa que les relacions i intercanvis entre les ciutats són escasses.

Preguntes tipus test

  1. Quin dels següents NO és un element clau dels sistemes urbans?
    • a) Infraestructures
    • b) Intercanvis
    • c) Aïllament geogràfic
    • d) Grau d'integració

    Resposta: c) Aïllament geogràfic. Els elements clau dels sistemes urbans són les infraestructures, els intercanvis i el grau d'integració. L'aïllament geogràfic és el contrari del que es busca en una xarxa urbana, que implica connexió.

  2. Quina és una característica principal de les 'ciutats dormitori'?
    • a) Rendes altes i bona planificació.
    • b) Població amb rendes baixes i poca planificació.
    • c) Zones perifèriques ben planificades amb zones verdes.
    • d) Nuclis històrics amb cases baixes.

    Resposta: b) Població amb rendes baixes i poca planificació.. Les ciutats dormitori es caracteritzen per tenir una població amb rendes baixes, poca planificació i una manca de serveis, ja que sovint s'han desenvolupat sense una estratègia urbana clara.

  3. Quin factor ha contribuït a la disminució de la indústria dins les ciutats actualment?
    • a) L'augment de la proximitat als mercats.
    • b) La millora dels sistemes de transport urbà.
    • c) El creixement de sectors tecnològics, investigació i innovació.
    • d) La disponibilitat de mà d'obra abundant al centre.

    Resposta: c) El creixement de sectors tecnològics, investigació i innovació.. La disminució de la indústria tradicional dins les ciutats s'explica pel creixement i la rellevància dels sectors tecnològics, d'investigació i innovació, que sovint requereixen espais diferents o s'ubiquen en parcs tecnològics fora del nucli urbà dens.

Ciutat Global

Flashcards

Què defineix una Ciutat Global?
Una ciutat amb influència a escala mundial en economia, cultura i política.
Quins són tres exemples de Ciutats Globals esmentats al text?
Nova York, Hong Kong, Tòquio.
Què mesura l'Índex de Ciutats Globals (CGI)?
Mesura com n'estan d'integrades i connectades globalment les ciutats, quantificant la seva competitivitat.
Quins cinc paràmetres utilitza l'Índex de Ciutats Globals per quantificar la competitivitat d'una ciutat?
Activitat financera, capital humà, intercanvis d'informació, activitat cultural i compromís polític.

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents NO és una característica principal d'una Ciutat Global?
    • a) Té influència a escala mundial.
    • b) Es limita a un paper regional.
    • c) Exerceix poder en economia.
    • d) És un centre cultural i polític.

    Resposta: b) Es limita a un paper regional.. Una Ciutat Global es caracteritza per la seva influència a escala mundial en economia, cultura i política. Limitar-se a un paper regional contradiu la seva definició.

  2. Quin dels següents és un exemple correcte d'Àrea Metropolitana segons el text?
    • a) Randstad
    • b) Conca del Ruhr
    • c) Londres (GLA)
    • d) Tòquio-Yokohama

    Resposta: c) Londres (GLA). El text esmenta Londres (GLA) com un exemple d'Àrea Metropolitana, mentre que Randstad i la conca del Ruhr són exemples de Conurbació. Tòquio-Yokohama és una regió urbana principal, però no s'especifica directament com a Àrea Metropolitana en la llista d'exemples d'Àrea Metropolitana.

  3. Quina de les següents afirmacions descriu millor una Conurbació?
    • a) Una gran ciutat central amb ciutats satèl·lit.
    • b) Un conjunt de ciutats d'importància similar sense un centre dominant.
    • c) Una regió urbana amb més de 20 milions d'habitants i zones rurals intercalades.
    • d) Un nucli especialitzat en serveis quaternaris.

    Resposta: b) Un conjunt de ciutats d'importància similar sense un centre dominant.. Una Conurbació es defineix per tenir diverses ciutats d'importància similar sense un centre dominant, amb una estructura polinuclear i intercanvis intensos.

Tipus de Regions Urbanes

Flashcards

Què és una Àrea metropolitana?
Una gran ciutat que té al seu voltant ciutats petites i mitjanes, totes ben integrades amb bones comunicacions i intercanvis constants.
Quines són les característiques principals d'una Conurbació?
Es caracteritza per tenir diverses ciutats d'importància similar, sense un centre dominant, amb una estructura polinuclear i intercanvis intensos entre elles.
Com s'especialitzen les funcions dins d'una Àrea metropolitana?
El nucli central s'especialitza en serveis terciaris i quaternaris (innovació, recerca), mentre que les ciutats properes solen ser residencials, industrials o comercials.
Què és una Megalòpolis?
És una gran regió urbana que inclou múltiples conurbacions i àrees metropolitanes, s'estén centenars de quilòmetres i pot tenir més de 20 milions d'habitants.

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents descripcions s'ajusta millor a una Àrea metropolitana?
    • a) Una regió amb diverses ciutats aïllades sense connexió.
    • b) Un conjunt de ciutats de mida similar sense un centre dominant.
    • c) Una gran ciutat amb ciutats petites i mitjanes al seu voltant, ben integrades amb intercanvis constants.
    • d) Una zona on només hi ha activitats industrials.

    Resposta: c) Una gran ciutat amb ciutats petites i mitjanes al seu voltant, ben integrades amb intercanvis constants.. Una Àrea metropolitana es defineix per la integració de la ciutat central amb les ciutats del seu voltant, mitjançant bones comunicacions i intercanvis constants, no per ser un conjunt de ciutats aïllades o sense un centre clar.

  2. Quina és la característica principal d'una Conurbació?
    • a) Una gran ciutat que domina tot el territori circumdant.
    • b) Diverses ciutats d'importància similar sense un centre dominant, amb una estructura polinuclear.
    • c) Una zona exclusivament rural amb poca densitat de població.
    • d) Una regió amb un únic tipus d'activitat econòmica.

    Resposta: b) Diverses ciutats d'importància similar sense un centre dominant, amb una estructura polinuclear.. La Conurbació es caracteritza per tenir diverses ciutats d'importància similar que creixen i s'uneixen, formant una estructura polinuclear sense un centre clarament dominant, a diferència de l'Àrea metropolitana que té un nucli principal.

  3. Qui s'encarrega de gestionar els serveis comuns (transport, residus) en una Àrea metropolitana?
    • a) Entitats metropolitanes.
    • b) Els ajuntaments de cada ciutat individualment.
    • c) El govern central exclusivament.
    • d) Les empreses privades locals.

    Resposta: a) Entitats metropolitanes.. Les entitats metropolitanes són organismes creats específicament per gestionar serveis que afecten a tota l'àrea, com el transport, els residus o la planificació, garantint una coordinació eficient entre tots els municipis que la conformen.

Xarxa Urbana Catalana

Flashcards

Quines són les dues característiques principals de la xarxa urbana catalana?
La xarxa urbana catalana es caracteritza per ser ben integrada i jerarquitzada en quatre nivells.
Quins són els quatre nivells de jerarquia de la xarxa urbana catalana?
Els quatre nivells de jerarquia són: Regió metropolitana de Barcelona, Ciutats d'influència supracomarcal, Centres comarcals i Centres subcomarcals.
Quina és la funció principal de la Regió metropolitana de Barcelona?
La Regió metropolitana de Barcelona té una funció central administrativa, econòmica i de serveis.
Quines comarques s'inclouen més enllà de la ciutat de Barcelona dins de la Regió metropolitana de Barcelona?
La Regió metropolitana de Barcelona inclou comarques com el Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Barcelonès, Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf.

Preguntes tipus test

  1. Com es distribueix la xarxa urbana catalana en relació amb el litoral i l'interior?
    • a) És principalment dispersa al litoral i densa a l'interior.
    • b) És densa al litoral i dispersa a l'interior.
    • c) Té una densitat homogènia arreu del territori.
    • d) Només es concentra en grans ciutats, sense xarxa a l'interior.

    Resposta: b) És densa al litoral i dispersa a l'interior.. La xarxa urbana catalana es caracteritza per ser densa a la costa, especialment al litoral, i més dispersa a l'interior del territori, com s'indica en la distribució de la població.

  2. Quina és la funció central principal de la Regió metropolitana de Barcelona?
    • a) Administrativa, econòmica i de serveis.
    • b) Principalment industrial i agrícola.
    • c) Exclusivament residencial.
    • d) Turística i de lleure.

    Resposta: a) Administrativa, econòmica i de serveis.. La Regió metropolitana de Barcelona té una funció central administrativa, econòmica i de serveis, sent el motor principal de la xarxa urbana catalana.

  3. Quants nivells jeràrquics té la xarxa urbana catalana segons el document?
    • a) Dos nivells: ciutats grans i ciutats petites.
    • b) Tres nivells: metropolitanes, comarcals i rurals.
    • c) Quatre nivells: Regió metropolitana, ciutats supracomarcals, centres comarcals i subcomarcals.
    • d) Cinc nivells, incloent-hi les capitals de província.

    Resposta: c) Quatre nivells: Regió metropolitana, ciutats supracomarcals, centres comarcals i subcomarcals.. La xarxa urbana catalana es classifica en quatre nivells jeràrquics: Regió metropolitana de Barcelona, Ciutats d'influència supracomarcal, Centres comarcals i Centres subcomarcals.

Xarxa Urbana Espanyola

Flashcards

Quines són les dues principals regions metropolitanes d'Espanya?
Madrid i Barcelona
Quina és la principal connexió de la xarxa urbana espanyola amb Europa?
L'Eix Mediterrani
Quin subsistema urbà espanyol és el més important per nombre d'habitants i ciutats?
El subsistema Mediterrani
Quina ciutat forma el centre del subsistema urbà Central d'Espanya?
Madrid

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents afirmacions és una característica general de la xarxa urbana espanyola?
    • a) No té connexió amb la xarxa urbana europea.
    • b) Està dominada per una única regió metropolitana.
    • c) La seva principal connexió amb Europa és l'Eix Mediterrani.
    • d) Està completament aïllada dels sistemes urbans veïns.

    Resposta: c) La seva principal connexió amb Europa és l'Eix Mediterrani.. La xarxa urbana espanyola està integrada dins la xarxa urbana d'Europa Occidental, i la seva principal connexió és l'Eix Mediterrani que va de Barcelona a Marsella i Lió.

  2. Quin dels següents subsistemes urbans és el més important a Espanya per nombre d'habitants i ciutats?
    • a) Cantàbric
    • b) Central
    • c) Atlàntic
    • d) Mediterrani

    Resposta: d) Mediterrani. El subsistema Mediterrani és el més important per nombre d'habitants i ciutats, i forma part de l'Arc Mediterrani europeu.

  3. El subsistema urbà Meridional d'Espanya inclou dos eixos urbans principals. Quins són?
    • a) Vall de l'Ebre i Eix Central.
    • b) Vall del Guadalquivir i Eix litoral.
    • c) Cornisa Cantàbrica i Eix Mediterrani.
    • d) Litoral Canari i Vall del Duero.

    Resposta: b) Vall del Guadalquivir i Eix litoral.. El subsistema Meridional es caracteritza per tenir dos eixos urbans: la Vall del Guadalquivir (de Cadis a Jaén) i l'Eix litoral (de Cadis a Almeria).

Especialització Funcional dels Sistemes Urbans Català i Espanyol

Flashcards

Quina tendència econòmica ha afavorit el creixement del sector serveis en els sistemes urbans?
La terciarització de l'economia.
Quin fenomen ha provocat la deslocalització industrial en el context de l'especialització funcional?
La globalització.
Quines dues ciutats són els principals centres de serveis a Espanya?
Madrid i Barcelona.
Menciona un tipus de servei destacat que s'acumula a Madrid i Barcelona com a centres urbans principals.
Financers, jurídics, comercials, culturals, sanitaris, turístics o logístics.

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents no és una de les tendències de context que afecten l'especialització funcional dels sistemes urbans?
    • a) La globalització amb deslocalització industrial.
    • b) La pèrdua del sector primari.
    • c) La terciarització de l'economia.
    • d) L'augment de la producció agrícola amb menor esforç de treball.

    Resposta: d) L'augment de la producció agrícola amb menor esforç de treball.. Les tendències de context que afecten l'especialització funcional són la globalització (deslocalització industrial), la pèrdua del sector primari i la terciarització de l'economia. L'augment de la producció agrícola amb menor esforç de treball es relaciona amb la Primera Revolució Industrial, però no és una tendència directa que defineixi l'especialització funcional actual dels sistemes urbans.

  2. Quins dos serveis destacats s'acumulen principalment a Madrid i Barcelona segons el text?
    • a) Agrícoles i ramaders.
    • b) Metal·lúrgics i químics.
    • c) Financers i jurídics.
    • d) Educatius i esportius.

    Resposta: c) Financers i jurídics.. Madrid i Barcelona són els principals centres de serveis d'Espanya, destacant en serveis financers, jurídics, comercials, culturals, sanitaris, turístics i logístics.

  3. Quina característica defineix la funció de Madrid com a capital política?
    • a) La seva especialització en la indústria càrnia.
    • b) L'acumulació de centres de decisió com ministeris i grans empreses.
    • c) Ser el principal centre de producció vitivinícola.
    • d) La seva alta productivitat agrícola.

    Resposta: b) L'acumulació de centres de decisió com ministeris i grans empreses.. Madrid, com a capital política, acumula centres de decisió com ministeris, grans empreses, lobbies i multinacionals, essent un nucli important de poder i influència.

Ciutats Compactes i Difuses

Flashcards

Què s'entén per poblament?
La forma en què la població es distribueix en un territori.
Com es defineix la densitat de població?
El nombre d'habitants per quilòmetre quadrat, que indica com es reparteix la població.
Quines són les característiques principals del poblament urbà?
La majoria de la població viu en ciutats i hi ha una gran concentració d'activitats econòmiques com la indústria, els serveis i el comerç.
Quines van ser les raons principals del desplaçament de la població cap a les perifèries?
L'alt preu de l'habitatge al centre i la possibilitat de teletreball, especialment durant la pandèmia del 2020.

Preguntes tipus test

  1. Quina és la característica principal del poblament rural concentrat?
    • a) Habitatges aïllats o petits nuclis disseminats.
    • b) Població agrupada en un únic nucli.
    • c) Gran concentració d'activitats econòmiques.
    • d) Majoria de la població vivint en ciutats.

    Resposta: b) Població agrupada en un únic nucli.. El poblament rural concentrat es caracteritza per tenir la població agrupada en un únic nucli, a diferència del dispers, que té habitatges aïllats o petits nuclis disseminats.

  2. Quin dels següents és un tret distintiu d'una ciutat compacta?
    • a) Un alt consum de sòl i aigua.
    • b) Una major dependència del vehicle privat.
    • c) Un creixement extensiu i dispers.
    • d) Una alta densitat i poc espai entre construccions.

    Resposta: d) Una alta densitat i poc espai entre construccions.. Les ciutats compactes es caracteritzen per una alta densitat, edificis alts i poc espai entre construccions, cosa que afavoreix la concentració d'activitats econòmiques i serveis. El creixement extensiu és propi de les ciutats difuses.

  3. Quines són les raons principals que han impulsat el desplaçament de la població cap a les perifèries urbanes?
    • a) L'alt preu de l'habitatge i el teletreball.
    • b) La manca de serveis públics al centre.
    • c) L'augment de la contaminació a les perifèries.
    • d) La prohibició de construir al centre de les ciutats.

    Resposta: a) L'alt preu de l'habitatge i el teletreball.. Les raons principals citades per al desplaçament de la població cap a les perifèries són l'alt preu de l'habitatge al centre de les ciutats i l'auge del teletreball, que permet viure en zones menys denses sense afectar la feina.

El Continu Rural-Urbà

Flashcards

Què descriu el concepte de 'desplaçament de la població cap a les perifèries' en el context del continu rural-urbà?
El desplaçament de la població del centre de les ciutats cap a zones menys denses.
Quines són les dues raons principals que impulsen el desplaçament de la població cap a les perifèries urbanes?
Preu alt de l'habitatge i teletreball.
Quins són els dos tipus principals d'espais urbans contrastats en el text?
Ciutat compacta i ciutat difusa.
Quines són les característiques principals d'una ciutat compacta?
Alta densitat, edificis alts i poc espai entre construccions.

Preguntes tipus test

  1. Quina és una característica principal d'una ciutat compacta?
    • a) Alta densitat i edificis alts.
    • b) Baixa densitat i edificis baixos.
    • c) Predomini d'espais verds.
    • d) Ús exclusiu de vehicles privats.

    Resposta: a) Alta densitat i edificis alts.. La ciutat compacta es caracteritza per una alta densitat d'edificis alts i poc espai entre ells, el que afavoreix l'eficiència en l'ús del sòl i els recursos.

  2. Quina característica defineix millor una ciutat difusa?
    • a) Alta densitat i ús eficient del sòl.
    • b) Creixement extensiu i dispers.
    • c) Ús intensiu del transport públic.
    • d) Concentració de serveis al centre.

    Resposta: b) Creixement extensiu i dispers.. La ciutat difusa es caracteritza per un creixement extensiu i dispers, el que resulta en una menor densitat de població i edificacions més espaiades.

  3. Quins factors principals impulsen el desplaçament de la població cap a les perifèries?
    • a) Millora del transport públic i serveis.
    • b) Augment de les oportunitats laborals al centre.
    • c) Preu alt de l'habitatge i teletreball.
    • d) Polítiques de densificació urbana.

    Resposta: c) Preu alt de l'habitatge i teletreball.. El preu alt de l'habitatge i el teletreball són factors que impulsen a les persones a traslladar-se a zones perifèriques on l'habitatge és més assequible i poden treballar de forma remota.

Espais Agraris Periurbans

Flashcards

Quines són les funcions principals dels espais agraris periurbans?
Conservar la biodiversitat i la sostenibilitat, contribuir a la conservació del paisatge i el patrimoni rural, i promoure el turisme i activitats educatives.
Segons l'EESC (2004), quina mesura és necessària per protegir l'agricultura periurbana?
La reducció de la pressió urbanística amb regulacions legals.
Esmenta un avantatge de la ciutat compacta.
Estalvia sòl i recursos.
Quin inconvenient pot tenir una ciutat compacta si la seva densitat és excessiva?
Poden sorgir problemes sanitaris, socials i de contaminació si la densitat és massa elevada.

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents NO és una funció principal dels espais agraris periurbans?
    • a) Conservar la biodiversitat.
    • b) Promoure activitats industrials intensives.
    • c) Contribuir a la conservació del paisatge.
    • d) Promoure activitats educatives.

    Resposta: b) Promoure activitats industrials intensives.. Les funcions principals dels espais agraris periurbans són la conservació de la biodiversitat i la sostenibilitat, la conservació del paisatge i el patrimoni rural, i la promoció del turisme, activitats esportives i educatives. La promoció d'activitats industrials intensives no és una de les seves funcions principals.

  2. Segons l'EESC (2004), quina de les següents NO és una necessitat de protecció per als espais agraris periurbans?
    • a) Plans de preservació per protegir l'agricultura.
    • b) Reducció de la pressió urbanística.
    • c) Ampliació de zones residencials de baixa densitat.
    • d) Gestió integral per garantir la seva dinamització.

    Resposta: c) Ampliació de zones residencials de baixa densitat.. L'EESC (2004) esmenta la necessitat de plans de preservació, la reducció de la pressió urbanística i la gestió integral. L'ampliació de zones residencials de baixa densitat aniria en contra de la protecció d'aquests espais.

  3. Quin dels següents és un avantatge d'una ciutat compacta?
    • a) Major dependència del vehicle privat.
    • b) Consum elevat de sòl.
    • c) Reducció de distàncies entre treball, habitatge i serveis.
    • d) Creixement extensiu i dispers.

    Resposta: c) Reducció de distàncies entre treball, habitatge i serveis.. La ciutat compacta es caracteritza per la reducció de distàncies entre el treball, l'habitatge i els serveis, cosa que facilita la mobilitat i l'accés. Els altres punts són característiques o problemes de la ciutat difusa.

La Ciutat com a Ecosistema

Flashcards

Per què es pot considerar una ciutat com a ecosistema?
Les ciutats tenen un impacte ambiental creixent i poden ser considerades ecosistemes perquè formen part de l'entorn natural.
Quins són els elements vius d'un ecosistema urbà?
Els elements vius d'un ecosistema urbà inclouen persones, animals i plantes.
Quins elements inorgànics formen part d'un ecosistema urbà?
Els elements inorgànics d'un ecosistema urbà són els edificis i les infraestructures.
Quins tipus d'intercanvis es produeixen en un ecosistema urbà?
Un ecosistema urbà es caracteritza per intercanvis constants de materials i energia tant amb el seu interior com amb l'exterior.

Preguntes tipus test

  1. Quina és una característica de l'ecosistema urbà pel que fa a la seva capacitat de producció?
    • a) Alta capacitat de producció, sent autosuficient.
    • b) Baixa capacitat de producció, depenent del seu entorn.
    • c) Capacitat de producció variable, sense dependència clara.
    • d) Capacitat de producció inexistent, només consum.

    Resposta: b) Baixa capacitat de producció, depenent del seu entorn.. Una de les característiques fonamentals d'un ecosistema urbà és que té una baixa capacitat de producció i, per tant, depèn en gran mesura del seu entorn per a l'obtenció de recursos.

  2. Quins elements són considerats inorgànics dins de l'ecosistema urbà?
    • a) Persones i animals.
    • b) Plantes i rius.
    • c) Edificis i infraestructures.
    • d) Energia i materials.

    Resposta: c) Edificis i infraestructures.. Els elements inorgànics d'un ecosistema urbà, segons la definició, són els edificis i les infraestructures construïdes per l'ésser humà, que formen part de l'entorn físic de la ciutat.

  3. Segons el concepte, per què les ciutats poden ser considerades ecosistemes?
    • a) Perquè formen part de l'entorn natural i tenen elements vius i inorgànics.
    • b) Perquè són completament autosuficients en recursos i energia.
    • c) Perquè només contenen elements inorgànics i no tenen impacte ambiental.
    • d) Perquè estan aïllades de qualsevol entorn natural.

    Resposta: a) Perquè formen part de l'entorn natural i tenen elements vius i inorgànics.. Les ciutats es consideren ecosistemes perquè formen part de l'entorn natural i mantenen interaccions constants amb aquest, incloent elements vius i inorgànics i intercanvis de materials i energia.

Morfologia i Estructures Urbanes

Flashcards

Què estudia la morfologia urbana?
La morfologia urbana estudia la forma de la ciutat.
Quina és la funció de l'estructura urbana?
L'estructura urbana analitza com s'organitzen i relacionen els espais construïts i lliures d'una ciutat.
Anomena dos factors naturals que determinen l'estructura urbana.
Factors naturals inclouen la localització, el relleu, els recursos hídrics i els materials de construcció.
Quins són alguns factors humans (antròpics) que influeixen en l'estructura urbana?
Factors humans (antròpics) inclouen la tecnologia, l'economia, la política i les vies de comunicació.

Preguntes tipus test

  1. Quin terme s'utilitza per estudiar la forma de la ciutat?
    • a) Morfologia urbana
    • b) Estructura urbana
    • c) Teixit urbà
    • d) Planificació urbana

    Resposta: a) Morfologia urbana. La morfologia urbana es defineix explícitament com l'estudi de la forma de la ciutat. L'estructura urbana analitza l'organització i relació dels espais, mentre que els teixits urbans són tipus de formes específiques.

  2. Quin dels següents és un element principal de l'estructura urbana?
    • a) Densitat de població
    • b) Funció administrativa
    • c) Xarxa viària
    • d) Desenvolupament econòmic

    Resposta: c) Xarxa viària. La xarxa viària, la parcel·lació, els espais construïts i els espais lliures són els quatre elements principals de l'estructura urbana esmentats. La densitat de població és un indicador, però no un element estructural en el sentit definit aquí.

  3. Quin tipus de teixit urbà es caracteritza per tenir una forma de quadrícula amb carrers perpendiculars?
    • a) Orgànic
    • b) Reticular
    • c) Radial
    • d) Lineal

    Resposta: b) Reticular. El teixit urbà reticular es descriu com una forma de quadrícula amb carrers perpendiculars, característic de les ciutats grecoromanes i els eixamples moderns.

Els Agents Urbans

Flashcards

Què busquen els propietaris del sòl en el creixement urbà?
Per obtenir beneficis econòmics
De què s'encarreguen els promotors, immobiliàries i entitats financeres?
Construcció, venda i lloguer d'habitatges, locals i naus industrials
Què fan els propietaris d'empreses industrials per alliberar terrenys a la ciutat?
Traslladen fàbriques als polígons industrials de la perifèria
Quin rol juguen els ciutadans en l'ús del sòl urbà?
Pressionar perquè l'ús del sòl respongui a necessitats col·lectives

Preguntes tipus test

  1. Quin és l'objectiu principal dels propietaris del sòl en el creixement urbà?
    • a) Obtenir beneficis econòmics
    • b) Millorar la qualitat de vida dels ciutadans
    • c) Preservar el medi ambient
    • d) Fomentar la igualtat social

    Resposta: a) Obtenir beneficis econòmics. Els propietaris del sòl busquen que el creixement urbà es faci en terrenys de la seva propietat per maximitzar els seus beneficis econòmics. Aquesta és la motivació principal que impulsa la seva acció en el context del desenvolupament urbà.

  2. Quina funció addicional realitzen els promotors, immobiliàries i entitats financeres en el sector urbà?
    • a) Regular l'ús del sòl
    • b) Dissenyar espais públics
    • c) Oferir préstecs per a operacions immobiliàries
    • d) Gestionar els serveis públics

    Resposta: c) Oferir préstecs per a operacions immobiliàries. Els promotors, immobiliàries i entitats financeres faciliten l'accés al finançament per a la construcció i adquisició d'habitatges, locals i naus industrials. Aquesta funció és crucial per al desenvolupament de projectes immobiliaris.

  3. Per què els propietaris d'empreses industrials traslladen les fàbriques a la perifèria?
    • a) Construir nous habitatges
    • b) Alliberar terrenys per a altres usos urbans
    • c) Crear zones verdes
    • d) Ampliar les infraestructures

    Resposta: b) Alliberar terrenys per a altres usos urbans. Els propietaris d'empreses industrials traslladen les seves fàbriques a la perifèria per alliberar terrenys a l'interior de la ciutat, que poden ser més valuosos per a altres usos urbans. Aquesta decisió respon a factors econòmics i d'eficiència.

Planejament Urbanístic

Flashcards

Què és el planejament urbanístic?
Organitzar i planificar el creixement de les ciutats, regulant com s'han de distribuir els espais i les activitats.
Quins són els tres tipus principals de classificació del sòl segons la legislació urbanística?
Sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable.
Menciona quatre agents urbans que influeixen en la formació de l'espai urbà.
Promotors immobiliaris, ciutadans, organismes públics i propietaris del sòl.
Quina és la funció principal de la Llei del Sòl?
La Llei del Sòl regula el dret a edificar i el valor del sòl.

Preguntes tipus test

  1. Quin és l'objectiu principal del planejament urbanístic?
    • a) Organitzar el creixement de les ciutats.
    • b) Construir edificis alts.
    • c) Augmentar la contaminació.
    • d) Reduir els espais verds.

    Resposta: a) Organitzar el creixement de les ciutats.. El planejament urbanístic busca organitzar i regular el creixement de les ciutats, determinant com es distribueixen els espais i activitats.

  2. Quina funció té la Llei del Sòl?
    • a) Regular el trànsit.
    • b) Protegir el medi ambient.
    • c) Regular el dret a edificar.
    • d) Fomentar el turisme.

    Resposta: c) Regular el dret a edificar.. La Llei del Sòl regula el dret a edificar i el valor del sòl, establint les bases legals per a la construcció i l'ús del sòl.

  3. Per a què s'utilitza el sòl urbà i urbanitzable?
    • a) Únicament per a espais naturals.
    • b) Per a habitatges, indústries i serveis.
    • c) Només per a activitats agrícoles.
    • d) Exclusivament per a parcs públics.

    Resposta: b) Per a habitatges, indústries i serveis.. El sòl urbà és apte per a habitatges, indústries, serveis i logística, ja que compta amb els serveis urbanístics bàsics.

I 90 flashcards i 60 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 4: LES CIUTATS I ELS SISTEMES URBANS PART 1 - URBANITZACIÓ I SISTEMES URBANS 1.1) Com es formen les ciutats? Durant mil·lennis, la major població mundial vivia al camp treballant de l'agricultura i la ramaderia Segle XVIII avenços tècnics que van permetre augmentar la producció agrícola amb un menor esforç de treball. Això va portar a la Primera Revolució Industrial. A partir del segle XIX la proliferació i el creixement de les zones urbanes van començar a prendre força (procés d'urbanització). 1.2) Ciutats i urbanització Relació entre urbanització i economia La urbanització està lligada al desenvolupament econòmic.

Europa i Amèrica del Nord, el creixement de les ciutats ha anat acompanyat de la industrialització, la mineria i, més tard, el sector serveis. A Àsia i Àfrica, el procés ha estat invers: l'augment de la població urbana ha precedit la industrialització. Causes de la migració cap a les ciutats Mala distribució de la terra: camperols no tenien terres pròpies. Creixement demogràfic rural: la població augmentava però els recursos eren limitats. Crisi i desastres: fams, pestes i guerres han obligat moltes persones a marxar. Atracció del mercat laboral urbà: més treball i millors condicions de vida. Què defineix una ciutat?

No hi ha definició universal de ciutat, ja que cada país té els seus propis criteris: Espanya: +10.000 habitants. Canadà: +1.000 habitants. EUA: +2.500 habitants. Japó: +30.000 habitants. Altres factors a tenir en compte (quan volem determinar què és una ciutat) % baix de població en el sector primari (agricultura, ramaderia, pesca). Alta densitat de població. Funcions econòmiques, administratives i socials dins el territori. 1.3) Les funcions dels espais urbans Les ciutats tenen 4 funcions principals: 1 Funció administrativa i de serveis Serveis: Sanitat, finances, cultura, lleure, administració pública, etc. UBICACIÓ: Tradicionalment, al centre històric.

Ara també a zones perifèriques modernes internacionalment conegudes com (CBD - Central Business District) bem comunicades amb la resta de la ciutat. 2 Funció comercial Origen en antics mercats actualment, grans àrees comercials. CARACTERÍSTIQUES: Concentració d'activitats de compra i venda. Especialització interna: carrers dedicats a una mateixa cosa cultura, lleure, finances, etc. 3 Funció residencial Tipus de zones residencials: Nuclis històrics (cases baixes). Eixamples (s. XIX - XX, classes mitjanes, ara zones de serveis pujada de preus i gentrificació). La gent ha hagut de marxar per no poder pagar l'habitatge. Polígons de blocs grans i barris adossats.

Zones residencials perifèriques: Ciutats dormitori (població amb rendes baixes, poca planificació, falta de serveis). Zones suburbanes zones perifèriques de l'àrea metropolitana (ben planificades, zones verdes, bones comunicacions). 4 Funció industrial Ubicació històrica: Dins o a prop de la ciutat per aprofitar: Proximitat als mercats. Bons sistemes de transport. Mà d'obra abundant. Situació actual: Disminució de la indústria dins les ciutats. Creixement de sectors tecnològics, investigació i innovació. 1.4)Xarxes i sistemes urbans Les ciutats no són aïllades Formen xarxes urbanes i es relacionen per motius econòmics. Sistema urbà = conjunt dinàmic de ciutats interconnectades.

1 Elements dels sistemes urbans - Infraestructures: sòl, edificis, xarxes de comunicació i transport. - Intercanvis: persones, vehicles, mercaderies, energia, diners, informació. - Grau d'integració: Alt molta circulació de persones i productes. Baix relacions escasses entre ciutats. 2 Ciutat global Ciutat amb influència a escala mundial en economia, cultura i política. Exemples: Nova York, Hong Kong, Tòquio. 3 Tipus de regions urbanes Àrea metropolitana - Una gran ciutat + ciutats petites i mitjanes al seu voltant. - Ben integrades (bones comunicacions i intercanvis constants). - Especialització: Nucli central serveis terciaris i quaternaris (innovació, recerca).

Ciutats properes residencial, industrial i comercial. Administració: entitats metropolitanes gestionen serveis comuns (transport, residus). Exemples: Barcelona (AMB), Londres (GLA), Kolkata (KMDA). Conurbació - Diverses ciutats d'importància similar, sense un centre dominant. - Estructura polinuclear, moltes activitats secundàries (indústria) i terciàries (serveis). - Intercanvis intensos entre les ciutats. Exemples: Randstad (Amsterdam, Rotterdam, La Haia, Utrecht), conca del Ruhr (Alemanya). Megalòpolis - Gran regió urbana amb múltiples conurbacions i àrees metropolitanes. - Es pot estendre centenars de quilòmetres i tenir més de 20 milions d'habitants.

- Activitat econòmica intensa, amb grans fluxos de mercaderies, persones i serveis. - No és un continu urbà total dins d'una megalòpolis hi pot haver zones naturals o rurals. 4 Delimitació de regions urbanes Factors per definir una regió urbana: Població de la ciutat central. Densitat de població. Moviments diaris per feina o estudis. Consum de serveis i comunicacions (trucades, transport, etc.). Problema: No hi ha un criteri únic acceptat mundialment, cosa que dificulta establir-ne els límits. 1.5) Xarxa urbana catalana Distribució de la població: Alta densitat a la costa (especialment a la Costa Central). Baixa densitat al Pirineu.

Xarxa urbana catalana densa al litoral, dispersa a l'interior. Barcelona principal ciutat de l'Arc Mediterrani de la UE (amb Milà). 1 Característiques de la xarxa urbana catalana Ben integrada Grans intercanvis diaris (persones, mercaderies, informació). Jerarquitzada 4 nivells: - Regió metropolitana de Barcelona - Ciutats d'influència supracomarcal - Centres comarcals - Centres subcomarcals 2 Regió metropolitana de Barcelona Funció central Administrativa, econòmica i de serveis. Més enllà de Barcelona ciutat Inclou: Maresme, Vallès O., Vallès O., Barcelonès, Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf.

Es divideix en dues zones: Àrea metropolitana: Barcelona + municipis propers (L'Hospitalet, Cornellà, Badalona, Sant Adrià…). Corona metropolitana: Ciutats industrials al voltant (Mataró, Mollet, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilanova i la Geltrú…). 3 Ciutats d'influència supracomarcal Exercixen influència més enllà de la seva comarca. Exemples: Reus-Tarragona Centre del Camp de Tarragona. Tortosa Capital de les Terres de l'Ebre. Lleida Nucli central de les Terres de Ponent. Girona Centre de les comarques nord-orientals. Manresa Regió central de Catalunya. Vic Eix de comunicació del riu Ter i riu Congost.

4 Centres comarcals i subcomarcals Centres comarcals Ciutats que ofereixen serveis a tota la comarca. Exemples: Figueres, Olot, Balaguer, Tremp, Valls, Falset. Centres subcomarcals Pobles que fan de centre per poblacions més petites. Exemples: Roses Centre de la franja costanera de l'Alt Empordà. Bellver de Cerdanya Centre intermedi entre nuclis de muntanya. 5 Relacions entre ciutats No només segueixen la jerarquia També hi ha intercanvis entre ciutats del mateix nivell. Exemples de connexions importants: Manresa Vic Figueres Olot Sabadell Terrassa Catalunya té una xarxa urbana fortament integrada, on les ciutats es complementen i mantenen relacions constants.

1.6) Xarxa urbana espanyola Característiques generals: Madrid i Barcelona Regions metropolitanes principals. Integrada dins la xarxa urbana d'Europa Occidental. Principal connexió amb Europa Eix Mediterrani (Barcelona – Marsella – Lió). 1 Estructura del sistema urbà espanyol Dividit en 6 subsistemes urbans: 1) Mediterrani Més important per nombre d'habitants i ciutats. Principal connexió amb Europa. Forma part de l'Arc Mediterrani europeu. 2) Central Format per Madrid, el centre urbà més important de l'interior peninsular. 3) Meridional Té dos eixos urbans: Vall del Guadalquivir (Cadis – Jaén). Eix litoral (Cadis – Almeria).

4) Cantàbric Ciutats de la Cornisa Cantàbrica + nord de Castella i Lleó, La Rioja i Navarra. Bilbao és la ciutat més important, però no articula tot el sistema. 5) Atlàntic Format per la Corunya, Santiago de Compostel·la i Vigo. Connecta amb el sistema urbà portuguès a través de Porto. 6) Canari Sistema urbà independent per l'aïllament de les illes. Centrat en Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife. 2 Origen del sistema urbà actual 1960-1975: Desenvolupament econòmic. Industrialització. Moviments interns de població. 3 Transformacions urbanes recents Consolidació d'eixos territorials La població i les activitats econòmiques es concentren en zones específiques.

Reforç de les 7 àrees metropolitanes principals: Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga. Bicefàlia urbana: Madrid Centre econòmic, polític i financer. Barcelona Gran centre econòmic amb millor ubicació (mar + proximitat a Europa). 1.7) Especialització funcional dels sistemes urbans català i espanyol Context: Globalització Deslocalització industrial. Pèrdua del sector primari des de mitjans del segle XX. Terciarització de l'economia Creixement del sector serveis. 1 Centres administratius i de serveis Madrid i Barcelona Principals centres de serveis d'Espanya.

- Serveis destacats: Financers Jurídics Comercials Culturals Sanitaris Turístics Logístics Madrid com a capital política Acumula centres de decisió com ministeris i grans empreses. Té una gran presència de lobbies i multinacionals. 2 Funció industrial Catalunya Zones industrials més importants: Àrea metropolitana de Barcelona. Baix Camp i Tarragonès. Gironès i Segrià. Sectors destacats: Metal·lúrgia, química, farmacèutica i transport Zones urbanes. Agroindústria Zones agrícoles. Indústria càrnia Osona i Gironès. Vitivinícola Penedès i Priorat. Producció d'oli Baix Camp i Garrigues. Espanya Zones industrials principals: Catalunya, València, Cornisa Cantàbrica i Andalusia.

Madrid i Vall de l'Ebre Sectors industrials rellevants. 3 Les Agrociutats Característiques: Municipis amb desenes de milers d'habitants. Alta productivitat agrícola. Agroindústria forta però poca diversificació econòmica. Exemples: El Ejido i Écija (Andalusia). 4 Transformació de la funció comercial Tendències actuals: Dificultats del petit comerç Moltes botigues tanquen. Creixement del comerç online.. Proliferació de grans centres comercials Canvien els hàbits de consum. PART 2 - CIUTATS COMPACTES I DIFUSES 2.1) Poblament i densitat de població Poblament Forma en què la població es distribueix en un territori.

Densitat de població Nombre d'habitants per km², indicador de com es reparteix la població. Tipus de poblament - Poblament urbà Majoria de la població viu en ciutats. Gran concentració d'activitats econòmiques (indústria, serveis, comerç). - Poblament rural 1) Poblament rural concentrat Població agrupada en un únic nucli. 2) Poblament rural dispers Habitatges aïllats o petits nuclis disseminats. Activitats principals: agricultura i ramaderia * La densitat de població varia molt segons la zona. * Les ciutats tenen una densitat més alta que les zones rurals. *Històricament, el poblament rural estava lligat a l'agricultura i la ramaderia.

2.2) El continu rural-urbà Desplaçament de la població cap a les perifèries La població es desplaça del centre cap a zones menys denses. Raons: preu alt de l'habitatge i teletreball (especialment durant la pandèmia del 2020). Barcelona (2020-2022): Pèrdua de 26.500 habitants per mortalitat i migració cap a pobles més petits (molts no contigus a la ciutat). Tipus d'espais urbans i rurals Ciutat compacta Ciutat difusa (perifèries urbanes) - Densitat alta, edificis alts, poc espai entre construccions. - Afavoreix activitats econòmiques i serveis. - Pot generar contaminació i saturació si la població és massa elevada. - Creixement extensiu i dispers, menys densitat.

- Consum elevat de recursos com sòl i aigua. - Major dependència del vehicle privat. Zones urbanes i rurals: Àrea urbana: Nucli central amb més població i serveis. Àrees suburbanes: Urbanitzacions extenses (cases). Àrees periurbanes: Grans infraestructures (centres comercials, autopistes). Espai rururbà: Zona entre el rural i l'urbà, amb activitats industrials i de serveis. PAISATGE RURURBÀ Espais agraris periurbans Funcions principals: Conserven biodiversitat i sostenibilitat. Contribueixen a la conservació del paisatge i el patrimoni rural. Promoció de turisme, activitats esportives i educatives. Necessitats de protecció (EESC, 2004): 1.

Plans de preservació per protegir l'agricultura periurbana. 2. Reducció de la pressió urbanística amb regulacions legals. 3. Gestió integral per garantir la seva dinamització. Distribució del poblament a Catalunya Tipus de poblament: Poblament rural concentrat: Pirineus i sectors occidental i septentrional. Poblament rural dispers: Nord-est de Catalunya (riu Llobregat). Nuclis grans de població: Catalunya Nova (Lleida). Nuclis urbans recents: Creixement per industrialització i terciarització. Zones rururbanes: Límits entre rural i urbà cada cop més difusos. Àrea metropolitana de Barcelona: Ciutats com Sabadell, Terrassa, Badalona, l'Hospitalet.

Transformacions urbanes a Catalunya Canvis en les ciutats: Expansió urbana: Nous municipis s'integren per millores en el transport. Dispersió poblacional: Creixement de pobles petits a prop de ciutats grans. Especialització de zones: Grans centres comercials i logístics. Parcs tecnològics i àrees de lleure. Zones residencials diferenciades segons nivell socioeconòmic. Urbanització difusa: Augment del consum de sòl (ex: segones residències i turisme). Ciutat compacta vs. ciutat difusa Avantatges ciutat compacta: Estalvia sòl i recursos. Facilita transport públic i serveis. Redueix distàncies entre treball, habitatge i serveis.

Inconvenients ciutat compacta: Si la densitat és massa elevada, poden sorgir problemes sanitaris, socials i contaminació. Problemes ciutat difusa: Dependència del cotxe per treball, escola i serveis. Major consum de recursos i infraestructures. 2.3) La ciutat com a ecosistema Les ciutats tenen un impacte ambiental creixent i poden ser considerades ecosistemes, ja que formen part de l'entorn natural. Contenen: Elements vius (persones, animals, plantes). Elements inorgànics (edificis, infraestructures). Intercanvis de materials i energia amb l'interior i l'exterior. CARACTERÍSTIQUES DE L'ECOSISTEMA URBÀ Baixa capacitat de producció Depenen molt del seu entorn.

Alt consum Necessiten molta energia, aigua i materials. Generació de residus Gran quantitat de deixalles i contaminació. Canvis en l'ús del sòl Expansió urbana i especulació. Equilibri fràgil Creixement continuat que pot portar al col·lapse ecològic i humà. MESURES PER UNA CIUTAT SOSTENIBLE Reduir deixalles i fomentar el reciclatge. Millorar el transport públic per reduir la contaminació. Usar energies renovables (per exemple, enllumenat públic). Crear espais verds i reforestar amb espècies autòctones. Preservar el sòl agrari i evitar que es destini a altres usos.

PART 3 - LA FORMA URBANA I EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC 3.1) Morfologia i estructures urbanes Les ciutats tenen formes molt diverses, que es creen a partir de la combinació entre els espais urbans (edificis, carrers, solars...) i els elements naturals (relleu, rius, clima...). Diferències clau: Morfologia urbana Estudia la forma de la ciutat. Estructura urbana Analitza com s'organitzen i relacionen els espais construïts i lliures. Els factors que determinen l'estructura urbana són: Naturals Localització, relleu, recursos hídrics, materials de construcció... Humans (antròpics) Tecnologia, economia, política, vies de comunicació...

ELEMENTS PRINCIPALS DE L'ESTRUCTURA URBANA Parcel·lació Mida i forma de les parcel·les. Xarxa viària Carrers i vies de comunicació. Espais construïts Edificis residencials, comercials i de serveis. Espais lliures Parcs, places i zones verdes. TIPUS DE TEIXITS URBANS Reticular Forma de quadrícula, carrers perpendiculars. Característic de la ciutat grecoromana i dels eixamples moderns. Orgànic Forma irregular, adaptat al terreny. Ciutats medievals, sovint amb muralles. Radial Carrers organitzats des d'un punt central. Present en grans reformes urbanes i algunes urbanitzacions modernes. Lineal Crec en llarg d'un eix viari principal. Poc habitual, apareix a finals del s. XIX.

Collage urbà La majoria de ciutats combinen diferents tipus de teixits urbans segons la seva evolució històrica. 3.2) Els agents urbans La formació de l'espai urbà està influenciada per diversos agents urbans, que poden tenir interessos contraposats. PRINCIPALS AGENTS URBANS Propietaris del sòl Busquen que el creixement urbà es faci en terrenys de la seva propietat per obtenir beneficis econòmics. Promotors, immobiliàries i entitats financeres S'encarreguen de la construcció, venda i lloguer d'habitatges, locals i naus industrials. També ofereixen préstecs per finançar aquestes operacions.

Propietaris d'empreses industrials Traslladen fàbriques de l'interior de la ciutat als polígons industrials de la perifèria, alliberant terrenys valuosos per altres usos urbans. Ciutadans Pressionen perquè l'ús del sòl respongui a necessitats col·lectives com l'habitatge i els serveis públics. La participació ciutadana ajuda a equilibrar els interessos urbans. Organismes públics (ajuntaments, governs...) Decideixen l'ús del sòl i planifiquen el creixement urbà. Tenen poder per establir normatives, aprovar o denegar permisos d'obra i definir zones urbanitzables. Equilibri de forces El desenvolupament urbà depèn de la relació i les negociacions entre aquests agents.

3.3) Planejament urbanístic El planejament urbanístic consisteix en organitzar i planificar el creixement de les ciutats, regulant com s'han de distribuir els espais i les activitats. Un aspecte clau és com es classifica i valora el sòl, ja que això determina: On es pot construir (ús urbà) Quins espais han de protegir-se (ús agrícola o natural) MARCO LEGAL Llei del sòl Regula el dret a edificar i el valor del sòl. 1a llei: 1956 Llei actual: Text refós del 2015 A Espanya: L'urbanisme i l'ordenació del territori són competència de les comunitats autònomes.

A Catalunya: Llei de política territorial (1983) Llei del Pla territorial general (1995) La legislació assigna, al territori, usos i condicions d'edificació i espe­ cifica els drets i deures generals que estan vinculats a cada ús. Els usos assignats són els se­ güents: CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Sòl urbà i urbanitzable Per a habitatges, indústries, serveis i logística. Sòl no urbanitzable Espais agrícoles, forestals, naturals i paisatgístics. Objectiu Un bon planejament urbanístic garanteix ciutats ordenades i sostenibles.

3.4) Ordenació del territori a Catalunya ESTO NO ENTRA Marc europeu Perspectiva Europea d'Ordenació del Territori (PEOT) - Desenvolupament policèntric i equilibrat - Preservació del patrimoni natural i cultural - Competitivitat equilibrada a Europa PLANEJAMENT TERRITORIAL A CATALUNYA Eina principal Pla territorial general de Catalunya (PTGC) Defineix els objectius generals d'equilibri territorial Guia la resta de plans territorials i urbanístics Plans territorials parcials (PTP) Divisió en 8 àmbits territorials Espais naturals a conservar Zones agrícoles i forestals d'interès Usos específics per a cada territori Nuclis urbans que dinamitzen el territori Infraestructures clau (transport, energia, sanejament) Plans territorials sectorials (PTS) Plans especialitzats en àmbits concrets PEIN Protecció d'espais naturals PITC Infraestructures de transport fins al 2026 Pla de transports de viatgers Transport públic PTSIRM Gestió de residus municipals Pla de ports Horitzó 2030 Infraestructures portuàries Objectiu general Equilibri entre desenvolupament urbà, medi ambient i infraestructures.

mindmap part 1)

Més apunts de Geografia

Exàmens, temes i apunts de Geografia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat