Recursos Naturals i Energia: Conceptes Clau i Sostenibilitat

I 126 flashcards i 84 preguntes més al document.

Text del document

Pestanya 1 Recursos naturals i energia Conceptes clau de la unitat - Petjada ecològica: Indicador que mesura l'impacte ambiental d'una persona, societat o país, calculant la quantitat de recursos naturals que consumeix i els residus que genera en relació amb la capacitat de la Terra per regenerar-los. - Eficiència energètica: Capacitat d'obtenir el mateix servei energètic (llum, calor, transport…) utilitzant menys energia, reduint el consum i l'impacte ambiental. - Sobirania energètica: Capacitat d'un territori o país de controlar la seva producció i gestió de l'energia, prioritzant fonts pròpies i sostenibles sense dependre de l'exterior.

- Capacitat de regeneració: Habilitat dels ecosistemes per renovar els recursos naturals i absorbir residus de manera natural en un temps determinat. - Dependència energètica: Situació en què un país necessita importar energia d'altres territoris perquè no en produeix prou per cobrir les seves necessitats. - Capacitat de càrrega: Nombre màxim de persones o nivell d'activitat que un territori pot suportar sense degradar els seus recursos naturals ni el medi ambient. - Monopoli energètic: Situació en què una sola empresa o un petit grup controla la producció i distribució de l'energia, limitant la competència.

- Democratització energètica: Procés pel qual la producció i gestió de l'energia es reparteix entre la ciutadania, cooperatives o comunitats locals, fomentant l'accés just i sostenible. Bloc 1: Recursos naturals Recursos naturals Recursos naturals: Són béns que l'ésser humà pot obtenir de la natura per satisfer les seves necessitats biològiques o socials. A més, representen una font de riquesa per la seva explotació econòmica. Cal recordar que són patrimoni de la humanitat, per tant, un bé comú, vitals per la nostra existència. Capacitat de càrrega: És el límit d'explotació d'un recurs natural per garantir la seva taxa de regeneració que permeti abastir les generacions futures.

Hi ha tres criteris de classificació: 1. Ritme de consum 2. Disponibilitat 3. Taxa de regeneració a. Recursos renovables Tenen una taxa de regeneració igual o més alta que la seva taxa d'explotació. i. Crítics Capacitat de càrrega limitada. Poden ser finits si no se'n fa un ús responsable: Aigua, boscos i altres tipus de vegetació, el sòl i la fauna ii. Perennes Són inesgotables i, per tant, no necessiten capacitat de càrrega. El sol, el vent, l'aire i les onades del mar b. Recursos no renovables Regeneren a una velocitat molt lenta i es consideren, per tant, finits. i. Consumibles o no recuperables Combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural) i les combustibles nuclears com l'urani ii.

Recuperable La sorra, grava, argila… iii. Reciclables Minerals metàl·lics (ferro, coure…) La distribució és desigual al planeta, aquest element diferencial confereix més o menys importància geoestratègica als països, juntament amb la seva capacitat tecnològica i el seu desenvolupament econòmic. A partir d'això es fa la distinció entre el Primer Món i el Tercer Món. Tercer Món: El fet de tenir un recurs natural no garanteix, malauradament, la seva explotació. Hi ha molts països que tenen molts recursos naturals (africa) que són explotats per països del Primer Món. Tot i saber que els recursos naturals són un bé comú del qual depèn la nostra supervivència, com a espècie en fem un consum abusiu.

Sobretot els països del Primer Món. Aquest consum impedeix tres elements: 1. La regeneració 2. La conservació dels ecosistemes 3. L'equilibri ecològic Estem hipotecant la vida de les persones futures Com s'expressa el consum abusiu? 1. Desforestació 2. Degradació del sòl 3. Exhauriment de les pesqueries (zones pesqueres) 4. Pèrdua de biodiversitat Quin és el repte de la societat actual? - Consum més responsable reduir el consum - Fer-ne un ús seguint les pautes de sostenibilitat ambiental Recursos energètics Són recursos naturals que poden convertir-se en fonts d'energia (renovables o no renovables) per abastir l'activitat humana.

Espanya és un país amb dèficit en recursos energètics dependència energètica, perquè encara depenem dels combustibles fòssils. Els països industrialitzats, com Alemanya o Japó, i amb economies desenvolupades, poden importar els recursos que els manquen El fet de tenir riqueses en recursos naturals en territori no es garantia de desenvolupament d'un país. La lluita pel control dels recursos naturals ha estat històricament motiu d'enfrontaments i tensions polítiques. Per tant, el foment de les energies renovables afavoriria un desenvolupament més solidari i contribuiria a prevenir conflictes bèl·lics. APUNTS LLIBRE: PÀGINES: 15, 16, 17, 20 i 22 1.

Distribució dels recursos naturals Els recursos naturals no estan repartits de manera uniforme al planeta. Factors com la geologia, el clima o el relleu creen ambients molt diferents i, per tant, recursos molt variats. Alguns recursos només apareixen en pocs llocs. A més, que un recurs existeixi en un territori no vol dir necessàriament que es pugui explotar, ja que pot ser massa costós o difícil d'extreure. Els països més extensos solen tenir més probabilitats de disposar de minerals (Rússia, EUA, Canadà, Austràlia). Tot i això, ser gran no garanteix riquesa en recursos, com passa amb la Xina o el Brasil.

Els països rics poden importar els recursos que no tenen, mentre que els països pobres no tenen aquesta capacitat. Disposar de recursos no assegura el desenvolupament: Nigèria n'és un exemple clar malgrat ser productor de petroli. La concentració de recursos en uns pocs llocs provoca tensions, conflictes i guerres. Per evitar problemes: ús sostenible dels recursos, repartiment més just i aposta per energies renovables com el sol i el vent, presents arreu. 2. El sòl 2.1. El sòl com a part de l'escorça terrestre El sòl és la capa superficial de la Terra formada per minerals, matèria orgànica, aigua, aire i éssers vius.

És essencial per al creixement de plantes, per als ecosistemes i per a l'agricultura. Tot i que sembla abundant, només el 22 % de la superfície terrestre és adequada per a l'agricultura moderna. Molts sòls fèrtils estan ocupats per ciutats i indústries. Expandir les zones de cultiu és difícil i comporta un alt cost ambiental, sobretot si implica desforestar zones com l'Amazones.

Funcions del sòl Ecològiques: Manteniment de la biodiversitat Conservació de la natura Fixació de CO i reducció del canvi climàtic Manteniment d'ecosistemes Filtració d'aigua i recàrrega d'aqüífers Socials: Producció d'aliments i alimentació del bestiar Aigua potable Espai per habitatges, infraestructures i equipaments Zones de lleure El sòl és limitat, fràgil i difícil de regenerar. Els principals perills són l'erosió, la pèrdua de fertilitat i la urbanització massiva. 2.2. El sòl com a espai habitable El sòl també és l'espai físic on es desenvolupen les activitats humanes: agricultura, indústria, habitatges, infraestructures, etc.

Els usos del sòl poden ser compatibles (agricultura + ramaderia) o excloents (una zona urbanitzada ja no pot ser agrícola). Humans i ciutats han modificat profundament el sòl: asfaltatge, pavimentació, incendis… tot això en redueix les funcions naturals. L'escassetat de sòl urbà provoca que les zones marginals s'ocupin i afavoreix el creixement en altura (urbanisme vertical). 3. La biodiversitat Biodiversitat = conjunt de totes les espècies animals i vegetals del planeta. La seva distribució és desigual: molta a l'equador, poca als pols. Ens proporciona recursos essencials: aliments, medicines, matèries primeres, energia, etc.

Actualment, el planeta viu una sisena extinció massiva, causada principalment per l'activitat humana. Les causes principals són l'augment de població, el consum creixent i la pressió sobre els ecosistemes. 4. Els boscos Els boscos són els ecosistemes més rics del planeta i un autèntic reservori de biodiversitat. Regulen el cicle de l'aigua, protegeixen el sòl, absorbeixen CO i ofereixen multitud de recursos naturals. Fa 11.000 anys cobrien el 45 % de la Terra; avui la seva superfície és molt menor.

Causes de la desforestació Tala per a la venda de fusta Plantacions industrials (soja, cotó, oli de palma, cafè…) Mineria i obertura de carreteres Urbanització Activitats il·legals o sense control Conseqüències Erosió i desertificació Pèrdua de sòl i de biodiversitat Alteració del cicle de l'aigua Pitjor qualitat de vida a les comunitats locals Increment del canvi climàtic per pèrdua d'embornals de carboni Tipus de boscos Boreals Temperats Subtropical Tropical La sostenibilitat i els impactes Com ja sabem els recursos naturals són limitats i els éssers humans els necessitem per garantir la nostra supervivència.

Per tant, apostem per la sostenibilitat per garantir la continuïtat de la vida a la terra i mantenir l'equilibri ecològic dels ecosistemes. Equilibri ecològic: És una situació en què la relació d'interdependència entre els elements vius i inerts és estable i fa possible el seu desenvolupament. Però el creixement constant de la població sumat a la capacitat de transformació del medi per part dels humans provoca que s'accentuïn els impactes ambientals fins al punt d'arribar a una crisi ecològica global. Per tant, per coherència hem d'apostar per al desenvolupament sostenible, basat en tres pilars: 1. Sostenibilitat ambiental: desenvolupament que no posi en risc l'equilibri ecològic global 2.

Sostenibilitat social: Parlem d'un desenvolupament equitatiu que enforteixi la cohesió social i garanteixi una vida digna. 3. Sostenibilitat econòmica: Hauríem d'estar parlant d'un sistema econòmic diferent d'aquell basat en el creixement econòmic constant i amb un consum constant. Desenvolupament sostenible: És el desenvolupament econòmic i social que no comprometi el futur dels recursos naturals ni les possibilitats de vida de les generacions futures. Impacte ambiental: És la capacitat d'alterar la natura per part de la humanitat. Impactes: 1.

L'augment de la temperatura a l'atmosfera a causa de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle: - Sequeres - Alteració de la fauna i la flora, desaparició d'espècies o obliga les espècies a adaptar-se - Proliferació de les plaques - Desgel dels casquets polars - Augment del nivell del mar i modificació de la línia de la costa 2. Producció massiva de residus: - Plantegen problemes d'acumulació, de tractament, d'emmagatzematge, sobretot d'aquells de llarga durabilitat, els nuclears. A més a més, aquests residus també provoquen la contaminació de les aigües subterrànies, superficials i el sòl. 3. Esgotament dels recursos naturals posant en perill la biocapacitat de regeneració del medi: 4.

Pèrdua d'espais naturals - Creixement àrees urbanitzades, no només edificis sinó que també l'extensió dels conreus, que moltes vegades són monoconreus, i la construcció d'infraestructures de transport fragmentació del paisatge natural i, per tant, un empobriment de la biodiversitat. 5. Dispersió de materials plàstics Com és un sòl sa? Perquè és el sòl tan important: El sòl, la terra, és la base de la vida i del planeta en què vivim.

Ens proporciona: - Serveis ecosistèmics com la producció del 95% dels aliments que consumim - L'hàbitat per a milers d'espècies - El suport per a les nostres construccions - La resiliència davant d'inundacions - El reciclatge de nutrients i aigua - La regulació del clima emmagatzemant carboni i influenciant les emissions de gasos amb efecte hivernacle. De fet, el sòl és el major reservori de carboni orgànic dels ecosistemes terrestres i, com a embornal, només el superen els oceans. Tots aquests atributs fan que, quan pensem en solucions davant el canvi climàtic, el sòl hagi de ser una de les peces clau. Que és un sól sa?

Ha d'allotjar una diversitat important d'organismes micro i macroscòpics com artròpodes, fongs, bacteris, cucs, etc. i una proporció considerable de parts o restes vegetals com arrels o fullaraca. Així, gràcies a la biodiversitat tenim oxigen per respirar, sòls fèrtils per cultivar, control de l'erosió, regulació del cicle de l'aigua, segrest de carboni i control del canvi climàtic, descontaminació de l'aigua i de la terra, pol·linització de plantes silvestres i cultivades, llocs d'oci i d'esbarjo, etc. No hem d'oblidar la fotosíntesi o producció primària, que permet sostenir els ecosistemes i tota la humanitat sencera.

Bloc 2: Energia Energia País més desenvolupat (econòmicament) més demanda energètica Si utilitzen l'energia sense cap finalitat (innecessàries) perquè tenen un impacte. D'on ve el gas de la Unió Europea? L'energia és un element determinant per la geopolítica d'Europa - la UE està promovent un canvi cap a l'energia verda. Noruega va ser el principal proveïdor de gas a la UE el 2024, en subministrar més del 33% de totes les importacions de gas.

Classificació de les energies Segons disponibilitat: - No renovables - Renovables Segons l'impacte ambiental: - Brutes - Netes Segons la disponibilitat i l'impacte ambiental - Convencionals (carbó, gas natural, petroli) - Alternatives (eòlica, solar…) Ciutat més verda del món: Copenhaguen País més verd del món: Islàndia, gràcies a l'energia generada pels volcans (dorsal atlàntica) és l'energia més eficient del planeta i és infinita Energies renovables Amb la revolució industrial i el consegüent augment de la producció i el consum (també consum energètic) es va viure una transició cap a fonts d'energia més productives, amb l'impacte ambiental que això comportava.

El baix preu del petroli, els interessos relacionats amb aquest i la ignorància van fer que no s'invertís a modernitzar les energies renovables durant un període, però l'esgotament progressiu de recursos energètics fòssils (petroli, carbó, urani…) sumat als costos creixents de la seva extracció ha forçat a l'explotació de recursos energètics renovables, per produir energia elèctrica que després s'aplicarà en vehicles de transport. En general, les energies renovables presenten uns avantatges i inconvenients.

Avantatges: - No contaminen, energies netes perquè no participen en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle - El seu repartiment és més equitatiu, permeten als països dependència energètica evitant futurs conflictes per l'energia - Permeten un segon nivell de democratització energètica, ja que com a individu es pot arribar a ser autosuficient energèticament.

- Que són inesgotables Inconvenients: - La producció és irregular - Tenen un escàs poder energètic i actualment no podrien abastir els consum - Encara representen una petita part de la producció energètica mundial, només el 12%, l'energia hidràulica n'és un 28% - Requereixen inversió en desenvolupament tècnic i pot ser que en alguns països no hi hagi voluntat política per fer-ho - Per fer la instal·lació d'alguna d'aquestes energies renovables moltes vegades s'ocupen territoris rurals Energia hidroelèctrica És un recurs energètic renovable que aprofita l'energia cinètica de l'aigua.

La finalitat de les centrals hidroelèctriques és aprofitar mitjançant un salt existent en un curs d'aigua, l'energia potencial continguda en la massa d'aigua per convertir-la en energia elèctrica, fent servir unes turbines acoblades a alternadors L'aprofitament de l'energia hidràulica es realitza mitjançant la captació del cabal del riu que és conduït fins a la central, amb una canonada forçada on, utilitzant el desnivell adquirirà energia cinètica, passarà per la turbina i, finalment, serà tornat al riu, mitjançant un canal (l'aigua surt calenta) Trobar un lloc on situar una central hidroelèctrica depèn dels nivells pluviomètrics i les característiques topogràfiques.

Actualment, l'energia hidroelèctrica, és la renovable més important del món. Els forts desnivells d'alguns rius espanyols permeten aquest aprofitament energètic, tanmateix, patim un problema de disponibilitat de l'aigua a conseqüència del canvi climàtic.

Avantatges: - Energia neta, per tant, no participa en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle - És necessària poca mà d'obra per la gestió i funcionament de la central - Evita la volatilitat dels preus dels combustibles fòssils - La construcció d'embassaments permet la gestió del cabal del riu i suavitza l'efecte de les crescudes i futures inundacions Inconvenients: - Inundació de valls fluvials per crear l'embassament - Elevada inversió inicial - Es trenca el cicle natural de l'aigua - Es trenquen rutes migratòries d'espècies aquàtiques - Retenció de sediments que provoca el retrocés dels deltes i l'erosió i pèrdua dels marges dels rius - Escalfament de l'aigua - Una part important de l'aigua emmagatzemada (per les pluges torrencials) s'utilitza a l'hivern per l'augment de la demanda elèctrica.

Aquesta aigua s'hauria d'utilitzar a l'estiu per regar, però es consumeix abans, per generar energia. Energia solar Depenent del sistema i les polítiques de cada país, l'energia produïda a les centrals solars es pot connectar a la xarxa elèctrica general o bé consumir directament al lloc de producció. Actualment, aporta un 3,6% de la producció mundial d'electricitat. Producció solar tèrmica: L'energia solar tèrmica consisteix en l'aprofitament directe en forma d'escalfament o energia calorífica de la radiació solar incident. Una instal·lació solar tèrmica està formada per un camp de captadors solars, un conjunt de canonades aïllades tèrmicament i un dispositiu acumulador d'aigua.

Com a norma general els captadors han d'instal·lar-se orientats al sud per captar el màxim de radiació solar, el sistema d'emmagatzematge de l'energia tèrmica obtinguda és el dipòsit acumulador. Aplicacions: Una de les més comunes és la producció d'aigua calenta sanitària. Una altra és la calefacció de locals o habitatges i la tercera la climatització de piscines. També anomenada termosolar: Es basa en l'aprofitament de la radiació directa del sol i l'acumulació de calor en uns captadors. Central fotovoltaica: Consisteix en la captació de la radiació solar amb panells fotovoltaics que la transformen en electricitat.

Termosolar de concentració S'aconsegueix concentrant els raigs solars en un captador, amb un sistema de miralls orientables com a primer pas per la producció d'electricitat per mitjà de turbines. Biomassa La Biomassa és una font d'energia renovable que es dedica a la crema de residus orgànics per generar energia. Aquests residus orgànics provenen de l'activitat agrícola o la gestió forestal. No és una energia 100%, perquè la crema de matèria orgànica provoca l'emissió de C02, tot i això, la quantitat és mínima i és captat per la massa forestal, per tant, no participa en l'efecte hivernacle, té un impacte neutre. Aplicació de la biomassa 1.

Producció d'energia tèrmica: És la manera més lògica i senzilla de produir energia amb la combustió/crema de la matèria orgànica per produir escalfor (llar de foc, estufa de pellets) 2. Producció d'electricitat: Que la crema de matèria orgànica escalfes una massa d'aigua per generar vapor i que aquest poses en moviment unes turbines per produir electricitat. 3. Producció de biogàs: Aquest biogàs s'obté fonamentalment dels residus de la ramaderia, l'agricultura i de les aigües residuals (depuradores). D'aquesta manera es generen combustibles molt eficients. 4. Producció de biocombustibles: Obtenir combustibles a partir de la matèria orgànica.

Se'n poden produir dos: - Bioetanol: És un combustible que s'obté a partir de diferents tipus de plantes riques en cel·lulosa: La remolatxa, la canya de sucre, el blat de moro - Biodièsel: Que actua com a substitut del gasoli. S'elabora a partir d'oli extret de plantes com el gira-sol, la palma, la soja o les algues Beneficis ambientals: 1. Balanç neutre d'emissions de CO , per tant, permet reduir la necessitat de combustibles fòssils 2. Saneja els boscos i ajuda la prevenció d'incendis forestals 3. Recuperació de les cendres (residu) resultants de la combustió per al seu ús com adob 4.

El preu de la biomassa és inferior als dels combustibles fòssils, així, l'estalvi econòmic permet amortitzar abans el cost de la instal·lació És possible cobrir totes les necessitats energètiques del planeta amb matèria orgànica (biomassa), però, no obstant això, no és convenient, perquè no donaria el temps necessari a la terra per la seva regeneració i suposaria resultats negatius per al planeta a causa de la desforestació.

A més causaria una gran generació d'emissions de CO sense una massa forestal (capaç d'absorbir) que servis d'embornal d'aquest CO Energia eòlica L'energia eòlica és un recurs renovable que es basa en l'aprofitament de l'energia cinètica del vent mitjançant els aerogeneradors (molins de vent) Les quatre comunitats que més energia eòlica produeixen són: Castellà Lleó, Aragó, castellà la manxa i Andalusia. Totes quatre són bastant planes i tenen molt vent.

Requisits per construir una central eòlica: - Que no hi hagi cap barrera que impedeixi l'arribada del vent - Territori el més pla possible - Un vent fort i regular Els parcs eòlics, per tant, poden estar instal·lats en terra ferma o en mar obert. La instal·lació a mar obert té com a avantatge que els vents són més forts i regulars, però, com a part negativa, tindríem l'impacte visual i mediambiental, i requereix un gran alt nivell de manteniment.

Impactes: - Impacte visual - Impacte acústic - Ocupació moltes vegades d'espais rurals o marins - Condicionen les rutes migratòries de les aus - És difícil trobar els materials de l'estructura de les pales Aquest llistat serveix per justificar la instal·lació d'un parc eòlic marí. - Augmentar la generació d'energia elèctrica - Allibera el territori - Garanteix un vent regular i fort Geotèrmica És aquella que s'obté mitjançant l'aprofitament de calor interna de la terra, que globalment es pot considerar inesgotable. L'ús més estès d'aquesta energia a Catalunya és l'aprofitament geotèrmic de baixa temperatura, a través de bombes de calor per la climatització d'edificis.

Conclusió Les energies renovables a Catalunya aporten un 17,4% de la producció d'energia elèctrica. A Catalunya, encara la producció energètica depèn de centrals nuclears i la combustió de combustibles fòssils. Combustió: 1. Sistema de cicle combinat 2. Sistema de cogeneració Actualment, el conjunt energètic de Catalunya, el sector de transport és el que més consumeix, el 45,1%, el segon la indústria, amb un 25,5%, després les llars amb un 17,4% i, per últim, els serveis amb un 13,1%.

Quin és el repte energètic de Catalunya: - Aconseguir neutralitat climàtica - Guanyar competitivitat - Guanyar eficiència en l'ús de recursos - Descentralització de la producció - Descarbonització - Que l'eòlica suposi el 50% de la generació elèctrica del país (llibre pàg. 33) Per aconseguir tots aquests objectius es va dissenyar el proencat (prospectiva enargita a Catalunya), que és el document que defineix les estratègies sobre la transició energètica catalana. Aquest document va de la mà de la llei de canvi climàtic i transició energètica de l'estat espanyol.

Per tant, a Catalunya li cal una visió de futur, a nivell energètic, perquè hem d'aconseguir viure igual o millor amb menys consum d'energia o consumir d'una altra manera. L'ideal seria reduir el consum energètic en un 30,7% a Catalunya entre el 2017 i el 2050. S'ha d'impulsar la fotovoltaica i l'eòlica instal·lant plaques en totes les teulades d'Espanya i en tots els espais degradats, per no haver d'acabar amb espai rural. També s'ha d'augmentar la capacitat d'emmagatzematge de l'energia i buscar altres fonts renovables més enllà que l'eòlica i la solar.

Energies no renovables o convencionals Els minerals energètics, anomenats comunament combustibles fòssils, són materials (carbó, petroli i gas natural) que s'han format durant llargs períodes geològics a partir de restes orgàniques enterrades en antics dipòsits sedimentaris de l'escorça terrestre. Van ser cabdals pel desenvolupament industrial i encara avui són la principal font d'energia. Malauradament, el fet de ser finits i els greus impactes ambientals que generen obliguen la seva substitució (Transició cap a la descarbonització). El carbó: El carbó és una roca fòssil molt abundant amb diverses varietats i cada una d'aquestes varietats de carbó té un grau energètic diferent.

El carbó va ser utilitzat massivament durant la primera revolució industrial. Com que el seu transport és costos, tradicionalment es tendeix a consumir i comercialitzar a les zones properes a mines. Actualment, el carbó proporciona al voltant del 27% de l'energia primària mundial i s'utilitza per generar electricitat en centrals tèrmiques, responsables d'emissions contaminants i pluja àcida. A més, s'utilitza en la indústria siderúrgica, química i farmacèutica. Genera quasi el doble de CO que el gas natural i és responsable de quasi el 40% d'emissions globals. La Unió Europea encara segueix generant el 13% de la seva electricitat amb carbó.

Els principals països productors són: La Xina, Estats Units, Austràlia i l'Índia. I en el cas d'Europa el país amb més carbó és Alemanya. El gas: El gas natural és un subproducte de la formació del petroli, tot i que durant molt de temps aquesta energia no va ser aprofitada perquè es desconeixia la seva aplicació. El gas està format per una barreja d'hidrocarburs dels quals el més important és el metà. És una font d'energia molt eficient i versàtil, però per contra, necessita l'instal·lació de costoses infraestructures per la seva distribució. El fet de que es pugui liquar i regasificar després (per això versàtil) facilita el seu transport a llargues distàncies.

El transport es realitza principalment a través de gasoductes, per exemple Metgaz, Nord Stream, Turkstream… Sota el perill de fuita. Els principals productors són Rússia, Canadà, Algèria, Regne Unit (té menys importància). Les centrals on es transforma aquest recurs energètic és a les centrals tèrmiques, participen a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. La Unió Europea des de l'any 2022 va canviar la taxonomia i considera que tant l'energia nuclear i el gas natural és una energia verda, perquè la nuclear no emet gasos d'efecte hivernacle i el gas natural emet menor quantitat d'aquests gasos (participa en el canvi climàtic).

Igualment, aquestes dues energies no haurien de ser-ho considerades. Hi ha una certa necessitat de ser autònoms perquè rebem pressions per les energies: El gas natural se ha convertido en un elemento geopolítico de primer orden en las relaciones de poder que Europa mantiene con otros países. Actualment és una font d'energia d'importància a Europa perquè les seves emissions són inferiors a altres combustibles fòssils i la seva extracció és menys contaminant. La seva distribució és més fàcil que la del petroli. Tot i que no pot considerar-se una energia 100% neta i sostenible (ja que no és renovable) la Unió Europea la classifica d'energia veda, igual que l'energia nuclear.

Actualment, proporciona el 23,2% de l'energia primària mundial, el 40% d'aquest és per generar electricitat a les centrals tèrmiques i la resta (60%) és per ús domèstic, calefacció, aigua calenta … i industrial. El petroli: Motor de l'economia mundial actual. Orient Mitjà concentra més de la meitat de les reserves actuals existents mentre que els països occidentals en són deficitaris, excepte USA. Això demostra una distribució desigual i els conflictes que genera.

El poder de les regions exportadores ha donat com a resultat efectes com la crisi econòmica de 1973, provocada per la pujada espectacular i sobtada del preu del petroli fixat per l'OPEP (organització de països exportadors de petroli). No obstant, és important esmentar que el petroli es consumeix majoritàriament en regions on no es produeix creant fortes dependències energètiques. El petroli s'extreu en cru, és a dir, està format per una barreja d'hidrocarburs en estat sòlid líquid i gasos. Per la seva aplicació s'ha de refinar, ja que la manera en la qual s'obté no se'n pot fer res.

El petroli és transportat a través d'oleoductes, però la forma més habitual de fer-ho és a través dels petrolers (vaixells), que presenten un alt risc d'accident amb gravíssimes conseqüències mediambientals, ja que, com el petroli és més lleuger que l'aigua si es produeix una fuita des del vaixell aquesta s'estén per la superfície marina, queda surant, impedint l'entrada d'oxigen i destruint tota la vida del fons marí. A més a més, s'adhereix a les plomes de les aus, la pell dels mamífers marins, dificultant alhora el seu aïllament tèrmic, per tant, perdent la seva temperatura corporal. Aquests accidents s'anomenen marees negres.

Altres riscos provocats per l'ús del petroli són derivats de la seva combustió per les quantitats de CO que s'emeten a l'atmosfera. Els usos del petroli, entre les utilitats del petroli es poden esmentar - Gasos liquats (d'ús domèstic i industrial, en calefaccions i calderes) - Gasolina - Querosè (per la indústria química i com a combustibles pels avions) - Gasoil (vehicles dièsel) - Fuel per les centrals tèrmiques (per generar electricitat) - Fertilitzants, pesticides, fibres sintètiques, pintures, medicines Si el petroli comences a escassejar o li afegíssim al seu preu tots els "costos ocults" (econòmics, ecològics…) que van lligats al seu ús, el seu preu es dispararia.

La fracturació hidràulica o "fracking" és un sistema d'extracció de gas i petroli amb afectacions greus al territori. Es fa ús d'aquest mètode que s'ha de perforar a més profunditat per a explotar el gas o el petroli provoca contaminació del sòl i de la terra L'energia nuclear L'urani, tal com s'extreu de la natura, no és un combustible fòssil ni un mineral energètic, però pot esdevenir-ho després d'un procés a les centrals nuclears. La crisi del petroli de 1973 va posar en alerta a tots aquells països que depenien del petroli i van decidir fer una transició cap a la nuclear per aconseguir més autonomia energètica, però no tots els països tenen urani.

En el cas d'Espanya hi ha reserves d'urani, però la qualitat de l'urani espanyol no és adequada i s'ha d'enriquir L'energia nuclear és molt eficient, ja que amb poca quantitat d'urani es genera una gran quantitat d'energia i, a més a més, en el seu procés, no emet gasos d'efecte hivernacle, per tant, no participa en el canvi climàtic. Malauradament, existeix un elevat risc d'accidentalitat i, a més a més, genera residus radioactius de llarga durada. La majoria de centrals nuclears es troben en països desenvolupats/rics, ja que aquestes instal·lacions requereixen un elevat nivell tecnològic i una forta inversió econòmica.

Actualment, hi ha més de 400 reactors nuclears operatius que generen el 10% de l'electricitat del món. S'ha produït últimament un canvi en la percepció global de l'energia nuclear des que el Consell Europeu l'ha inclòs entre les energies verdes/sostenibles que millora la neutralitat climàtica del món i que és una energia estratègica. Hi ha 24 països que s'han compromès a augmentar la seva potència nuclear fins a l'any 2050, entre ells, Canadà, Finlàndia… Espanya, però, va en contra d'aquesta tendència i preveu el tancament definitiu l'any 2028 de la central de Almaraz a Extremadura.

Funcionament de la central: L'energia nuclear és l'energia resultant d'una reacció nuclear anomenada fissió que produeix molta calor (elevat poder calorífic), per tant, el reactor escalfa l'aigua generant molt vapor que fa moure les turbines que activen el generador o alternador que transforma l'energia calorífica en energia mecànica i després energia elèctrica que es connecta a la xarxa. El vapor surt per la torre refrigeració i l'aigua sobrant es refreda. Aplicacions: Tot i que la funció principal és generar electricitat també s'utilitza en medicina, quan es fan radiografies, també en armament o en la indústria.

També hi ha països en desenvolupament, com Mèxic, Pakistan i l'Índia estan apostant per l'energia nuclear. Els països que més consumeixen són: Japó, Rússia, Estats Units i Europa (França). Txernòbil, 1986, Fukushima 2011 Accidents nuclear més grans Les nuclears segueixen generant molt rebuig social, per perill de fuita, armament nuclear (bombes atòmiques).