Recursos Naturals i Energètics: Guia d'Estudi

I 96 flashcards i 64 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 4: ELS RECURSOS NATURALS I ELS RECURSOS ENERGÈTICS BLOC 1: RECURSOS NATURALS Recursos naturals: béns que l'ésser humà pot obtenir de la natura per satisfer les seves necessitats biològiques o socials. A més, representen una font de riquesa per la seva explotació econòmica. Cal recordar que són patrimoni de la humanitat, per tant un bé comú i vitals per la nostra experiència. 3 criteris de classificació: 1. Ritme de consum 2. Disponibilitat 3. Taxa de regeneració: capacitat que té un recurs per regenerar-se, hi ha recursos que no es poden regenerar o que ho fan de manera lenta. Tenint en compte aquest criteri els organitzem en: a.

Recursos renovables: tenen una taxa de regeneació igual o més alta que la seva taxa d'explotació sempre n'hi ha: i. Crítics: tenen una taxa de regeneració limitada, poden ser finits si no se'n fa un bon ús (aigua, boscos, sòl, fauna, vegetació…) ii. Perennes: inesgotables, no tenen capacitat de càrrega (sol, vent, aire, onades del mar…) b. Recursos no renovables: es regeneren a una velocitat molt lenta i es consideren per tant finits. i. Consumibles o no recuperables: combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural) combustibles nuclears (urani) ii. Recuperables: sorra, grava, argila … iii.

Reciclables: minerals metàl·lics (ferro, coure…) Distribució: La distribució dels recursos naturals és desigual al planeta, aquest estament diferencial confereix més o menys importància geoestratègica als països, juntament amb la seva capacitat tecnològica i el seu desenvolupament econòmic. Això comporta la distinció entre el primer món i el tercer món el fet de tenir un recurs no garanteix malauradament la seva explotació, això és conseqüència de l'imperialisme. Tot i saber que els recursos naturals són un bé comú del qual depèn la nostra supervivència com a espècie en fem un consum abusiu, sobretot els països del primer món.

Aquest consum impedeix tres coses bàsiques: regeneració conservació dels ecosistemes equilibri ecològic estem hipotecant la vida de les generacions futures. Com s'expressa el consum abusiu? 1. Desforestació 2. Degradació del sòl 1 3. Exhauriment de les zones pesqueres (pesqueries) 4. Pèrdua de la biodiversitat Quin és el repte? Reduir el consum, fer un ús responsable, fer-ne un ús seguint les pautes de sostenibilitat ambiental. Recursos energètics: Són recursos naturals que poden convertir-se en fonts d'energia (renovable o no renovables) per abastir l'activitat humana.

Espanya és un país en dèficit en recursos energètics patim dependència energètica (el país depèn dels combustibles fòssils que no tenim). Els països industrialitzats, com Alemanya, Japó o Xina, i amb economies desenvolupades poden importar els recursos que els manquen. El fet de tenir riquesa en recursos naturals en un territori no és garantia del desenvolupament d'un país. La lluita pel control dels recursos naturals / energètics ha estat històricament un motiu d'enfrontaments i tensions polítiques. El foment de les energies renovables afavoriria a un desenvolupament solidari i contribuiria a prevenir conflictes bèl·lics (tots els països tenen fonts d'energia renovable).

Apunts llibre: pàgines 15, 16, 17, 20 i 22: PÀGINA 15 · ELS RECURSOS NATURALS I EL SÒL 1. Recursos naturals i conflictes geoestratègics (pàg. 15) La concentració de recursos naturals en zones concretes del planeta i la lluita per controlar-los ha estat, històricament, una causa important de conflictes polítics i militars. Quan els recursos són escassos o essencials per a l'economia d'un país (com l'energia o certs minerals), adquireixen una gran importància geoestratègica. A mesura que augmenta la demanda de recursos essencials, també augmenta el risc de tensions internacionals.

Per aquest motiu, l'aprofitament sostenible dels recursos, el seu repartiment més just i el foment de fonts d'energia renovables (com el sol o el vent, presents a gairebé tot arreu) poden contribuir a reduir aquests conflictes. 2. Importacions de minerals i metalls al món (pàg. 15) El mapa mostra el percentatge d'importacions de minerals i metalls respecte al total de mercaderies de cada país. S'hi observa que molts països industrialitzats depenen fortament de les importacions, fet que evidencia una dependència econòmica i estratègica dels territoris rics en recursos minerals.

2 Aquesta dependència explica per què determinades regions tenen un paper clau en l'economia mundial i en la política internacional. 3. El concepte de sòl (pàg. 15) Els recursos edàfics (el sòl), juntament amb els recursos hídrics i forestals, són essencials per a la vida. El concepte de sòl es pot entendre de dues maneres: Com a objecte d'estudi de l'edafologia, que analitza la naturalesa del sòl i la seva relació amb el medi ambient i les plantes. Com a superfície o espai disponible per a les activitats humanes. 4. El sòl com a part de l'escorça terrestre (pàg.

15) Segons la primera accepció, el sòl és la capa més externa de la superfície terrestre, formada per components minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. Aquesta capa sosté la vegetació i permet el desenvolupament de la vida animal. Tot i que pot semblar un recurs molt abundant, en realitat el sòl només cobreix algunes parts de l'escorça terrestre. En altres zones aflora directament la roca mare, de vegades lleugerament alterada pels agents meteorològics. Això fa que el sòl sigui un recurs limitat i vulnerable, especialment important per a l'agricultura i la ramaderia. EL SÒL COM A ESPAI HABITABLE 5. El sòl com a espai per a les activitats humanes (pàg.

16) El sòl també s'entén com l'espai físic sobre el qual es desenvolupen les activitats humanes, com l'agricultura, la indústria, la construcció d'habitatges i les infraestructures. Aquest ús del sòl ha anat augmentant al llarg de la història a causa del creixement de la població i del desenvolupament econòmic, fet que ha provocat una transformació intensa del territori. 6. El concepte d'ús del sòl (pàg. 16) L'ús del sòl fa referència a la destinació que es dona a una determinada superfície terrestre segons les necessitats humanes. Aquest concepte està molt relacionat amb el planejament territorial i urbanístic, ja que permet organitzar i compatibilitzar els diferents usos del territori.

Una mala planificació pot provocar problemes ambientals com la degradació del sòl, la pèrdua d'espais naturals o l'augment de riscos naturals. 7. El sòl com a recurs limitat (pàg. 16) El sòl és un recurs natural limitat perquè la seva formació és molt lenta. Processos com l'erosió, l'ocupació urbana o la pèrdua de fertilitat poden degradar-lo de manera gairebé irreversible a escala humana. Els principals problemes que amenacen la conservació del sòl són: - L'erosió - L'ocupació urbana - La pèrdua de fertilitat 3 - La contaminació PÀGINA 17 · FUNCIONS DEL SÒL I ACTIVITAT AGRÀRIA 8. Funcions ecològiques del sòl (pàg.

17) El sòl compleix funcions ecològiques fonamentals per al manteniment de la vida i de l'equilibri ambiental. Principals funcions ecològiques: - Manteniment de la biodiversitat, ja que actua com a hàbitat i reserva genètica. - Fre de l'erosió i mitigació de la desertització. - Atenuació del canvi climàtic mitjançant la fixació de carboni i la reducció de gasos com el CO i el metà. 9. Funcions socials del sòl (pàg. 17) A més de les funcions ecològiques, el sòl té una funció social clau perquè permet satisfer necessitats humanes bàsiques. Funcions socials principals: - Producció d'aliments i seguretat alimentària.

- Disponibilitat d'aigua potable mitjançant la filtració i la recàrrega d'aqüífers. - Disposició d'espai urbanitzable per a habitatges, equipaments, infraestructures i activitats de lleure. 10. Activitat agrària al món i distribució del sòl (pàg. 17) Només un 22% de la superfície continental terrestre és adequada per a l'agricultura moderna. La resta de territoris presenta limitacions relacionades amb el clima, el relleu o la composició del sòl. Les terres més fèrtils es concentren sobretot a les zones temperades, mentre que altres regions del planeta tenen una capacitat agrícola molt baixa. 11. Expansió agrícola i impactes ambientals (pàg.

17) L'extensió de les superfícies cultivables s'ha produït sovint a costa de zones forestals, com l'Amazònia o els boscos africans. Aquest procés comporta greus conseqüències ambientals. Principals impactes: - Desforestació - Erosió del sòl - Pèrdua de biodiversitat - Increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle A llarg termini, aquests impactes posen en perill la seguretat alimentària mundial i l'equilibri dels ecosistemes. 12. Idea clau per a exàmens i Selectivitat El sòl és un recurs natural limitat que compleix funcions ecològiques i socials essencials.

La seva degradació, causada principalment per l'activitat humana, posa en risc tant el medi ambient com el desenvolupament de les societats humanes. 4 PÀGINA 20 – LA BIODIVERSITAT 1. Què és la biodiversitat La biodiversitat és el conjunt de totes les espècies animals i vegetals que viuen a la Terra. Inclou tots els espais del planeta: - continents - oceans - atmosfera - indrets molt inhòspits, com les fosses marines, els cims de les muntanyes més altes o els deserts Aquesta biodiversitat no es reparteix de manera uniforme. Hi ha zones amb molta diversitat d'espècies i altres amb molta menys.

Per exemple, a prop de l'equador hi ha una gran concentració de biodiversitat, mentre que a les zones de latituds més altes (zones properes als pols) n'hi ha menys. Altres factors que influeixen en la biodiversitat són: - les condicions meteorològiques d'una zona (temperatura, pluges, humitat) - l'orientació i les característiques del relleu Aquestes variables expliquen per què alguns territoris tenen una gran riquesa biològica i d'altres són molt més pobres en espècies. 2. Importància de la biodiversitat La biodiversitat té un valor molt important, més enllà del seu valor natural.

És una font essencial de recursos per a la humanitat: - aliments - matèries primeres - energia - productes d'ús farmacèutic Tot i que l'extinció d'espècies és un fenomen natural que ha existit sempre al llarg del temps geològic, la situació actual és diferent. Avui dia, la pèrdua de biodiversitat té una magnitud sense precedents. Els científics parlen d'una sisena extinció massiva, que té una característica clau: per primera vegada en la història del planeta està causada per una sola espècie, l'ésser humà. A més, és la primera vegada que una espècie no s'adapta lentament al medi, sinó que modifica el medi per adaptar-lo a les seves necessitats. 3.

Creixement humà i impacte ambiental El creixement de la població mundial i l'augment del consum, especialment als països desenvolupats i als anomenats països emergents, comporten un increment constant de: - la demanda d'energia - l'ús de recursos naturals 5 Aquest augment provoca un greu impacte ambiental sobre els ecosistemes. L'impacte ambiental és l'alteració de les característiques originals del medi causada per l'activitat humana. Com a conseqüència directa d'aquest impacte, es produeix una pèrdua accelerada de biodiversitat a tot el planeta. 4.

Les zones sensibles de biodiversitat al món Al mapa de la pàgina 20 es mostren les zones sensibles de biodiversitat, conegudes internacionalment com a biodiversity hotspots. Aquestes zones tenen diverses característiques comunes: - són àrees escasses a la Terra - concentren una biodiversitat molt elevada - acullen ecosistemes fràgils - sovint hi viuen comunitats indígenes vulnerables Les poblacions que habiten aquestes zones depenen directament dels recursos naturals disponibles per garantir la seva supervivència. Per aquest motiu, la degradació ambiental en aquests territoris té conseqüències especialment greus, tant ecològiques com socials. 5.

Idea clau per a l'examen i la selectivitat La biodiversitat és essencial per al manteniment dels ecosistemes i per a la vida humana, però actualment està amenaçada principalment per l'activitat humana. La conservació de les zones amb major biodiversitat és fonamental per garantir l'equilibri ambiental del planeta i el futur de les generacions humanes. PÀGINA 22- ELS BOSCOS 1. El bosc com a ecosistema (pàgina 22) El bosc és un ecosistema de gran valor natural i ambiental. És el medi terrestre amb una major diversitat d'espècies animals i vegetals del planeta. Aquesta riquesa biològica fa que els boscos siguin essencials per al funcionament equilibrat de la Terra.

Els boscos compleixen una funció ecològica fonamental perquè: - Són una font important de recursos naturals. - Actuen com a reservori de biodiversitat. - Funcionen com un embornal de carboni, ja que absorbeixen diòxid de carboni de l'atmosfera. Gràcies a aquesta última funció, els boscos contribueixen a reduir la concentració de CO atmosfèric i ajuden a frenar l'escalfament global. Per aquest motiu, la seva gestió sostenible és clau per mantenir l'equilibri climàtic del planeta. 2. Evolució històrica de la superfície forestal (pàgina 22) 6 Abans de la revolució neolítica, fa aproximadament 11.000 anys, els boscos cobrien prop del 45 % de la superfície terrestre, excloent-ne l'Antàrtida.

Amb l'aparició de l'agricultura i l'expansió de les societats humanes, la superfície forestal va començar a disminuir. Aquesta reducció es va produir: - Inicialment de manera lenta. - A partir de mitjan segle XX, a un ritme molt més ràpid i a gran escala. L'augment demogràfic, el desenvolupament econòmic i la intensificació de l'explotació dels recursos naturals han accelerat la desaparició dels boscos arreu del món. 3. La desforestació: definició i causes (pàgina 22) La desforestació és el procés mitjançant el qual els boscos es transformen en espais totalment o parcialment desproveïts de la seva vegetació original a causa de l'acció humana.

Les causes de la desforestació són diverses i varien segons les regions, però les més importants són: - Les tales per a l'explotació de la fusta. - Les tales massives per crear grans plantacions comercials, com les de cotó, soja o oli de palma. - L'activitat minera. - L'obertura de vies de comunicació per facilitar el transport de productes. - L'expansió de les zones urbanes. Un factor que agreuja la desforestació és que moltes d'aquestes activitats es duen a terme de manera il·legal o descontrolada. 4.

Tipus de boscos segons el grau d'alteració (pàgina 22) Actualment, moltes de les zones que anomenem boscos no són boscos naturals originals, sinó espais que han estat modificats per l'acció humana. Es poden distingir: - Boscos primigenis o primaris, que són aquells que no han estat alterats significativament per l'activitat humana. - Boscos secundaris, que resulten de la desforestació dels boscos primaris i de la seva posterior regeneració. Els boscos secundaris tenen comunitats vegetals més simples que les dels boscos primaris, però amb el temps poden madurar si no pateixen noves pertorbacions importants. 5.

Conseqüències de la destrucció dels boscos (pàgina 22) La destrucció o empobriment dels boscos, causada per tales, incendis o urbanització, té efectes molt negatius tant a escala local com global. Les principals conseqüències són: 7 - L'alteració del cicle de l'aigua. - L'erosió del sòl. - La pèrdua de sòl fèrtil i la desertificació. - L'empobriment de la biodiversitat. - L'empitjorament de les condicions de vida de les societats humanes que viuen dins o a prop dels boscos. - L'agreujament del canvi climàtic, ja que es redueix la funció dels boscos com a embornal de carboni. 6.

Importància de la conservació i la gestió sostenible (pàgina 22) La conservació dels boscos i una gestió sostenible són imprescindibles per garantir la seva continuïtat i els beneficis que aporten a la humanitat i al medi ambient. Una gestió sostenible permet: - Mantenir la biodiversitat. - Protegir els sòls i els recursos hídrics. - Assegurar recursos per a les generacions futures. - Reduir l'impacte del canvi climàtic. Aquest aspecte és especialment rellevant en el context actual, ja que des de l'any 1990 el món ha perdut més de 400 milions d'hectàrees de bosc a causa de la desforestació, segons dades de la FAO.

La sostenibilitat i els impactes: Cal que apostem per la sostenibilitat (més democràtica) per garantir la conflictivitat de la vida a la terra, i mantenir l'equilibri ecològic1 dels ecosistemes. Però el creixement constant de la població sumat a la capacitat de transformació del món per part dels humans (cada cop som ´s i cada cop transformem més el medi) provoca que s'accentuin els impactes ambientals fins al punt d'arribar a una crisi ecològica global. Per coherència hem d'apostar per aquest desenvolupament sostenible basat en tres pilars: 1. Sostenibilitat ambiental: desenvolupament que no posi en risc l'equilibri ecològic global. 2.

Sostenibilitat social: desenvolupament equitatiu que enforteix la cohesió social una vida digna. 3. Sostenibilitat econòmica: sistema econòmic diferent a aquell que es basa en el creixement econòmic. Desenvolupament sostenible: desenvolupament econòmic i social que no comprometi el futur dels recursos naturals ni les possibilitats de vida de les generacions futures. 1 Situació en que la relació d'independència entre els elements vius i els inerts és estable i fa possible el seu desenvolupament 8 Quins són els impactes ambientals2 que cada cop s'agreugeran més a nivell global? 1.

Augment de la temperatura a l'atmosfera a causa de l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle: Sequeres Alteració de la fauna i la flora desparició de les espècies o obligació a adaptar-se Proliferació de plagues (més insectes) Desgel dels casquets polars / masses de gel Augment del nivell del mar pèrdua del paisatge costaner 2. Producció massiva dels residus: Plantejarà problemes sobre: Acumulació Tractament Emmagatzematge (dels que tenen una llarga durabilitat, nuclears sobretot) Contaminació de les aigües subterrànies, superficials i el sòl. 3. Esgotament dels recursos naturals: Es posa en perill la biocapacitat de regeneració del medi 4.

Pèrdua d'espais naturals pel creixement d'àrees urbanitzades, extensió dels conreus (sobretot monocultius) i estructures de transport: Fragmentació dels paisatges naturals empobriment de la biodiversitat. 5. Dispersió de materials plàstics COM ÉS UN SÒL SA (article)? el sòl emmagatzema carboni, actua com a embornal de CO2, per poder-ho fer necessita no estar impermeabilitzat. Produeix el 95% dels aliments que consumim. Com és un sòl sa? 1. Organisme viu (organismes mico i microscòpics 2. Restes vegetals (arrels / fullaraca…) MATERIA ORGÀNICA 3. Estructura porosa i permeable que permet absorbir i retenir l'aigua 4. No està contaminat ni té pesticides / productes químics.

La vida microscòpica és molt important ja que actuen com una mena de "microbiota intestinal" i permeten la metabolització dels nutrients. Fongs porositats i les seves hifes eviten que el material més fi s'erosioni. Bacteris estabilitzar la matèria orgànica gràcies a la seva reproducció accelerada i a la descomposició de manera orgànica. 2 Capacitat d'alterar la natura per part de la humanitat 9 FUNCIONS DEL SÒL POSEM LA BIODIVERSITAT AL CENTRE (artícle) Crísis: 1. Climàtica 2. Pèrdua d'aigua 3. Pèrdua de biodiversitat no recuperable La biodiversitat: 1. Oxígen per respirar 2. sòls per cultivar 3. Control de l'erosió 4. Regulació del cicle de l'aigua 5. Segrest de carboni 6.

Control del canvi climàtic 7. Descontaminació de l'aigua i de la terra 8. Pol·linització de les plantes silvestres i de les plantes cultivades 9. Llocs d'oci i d'esbarjo ES POT CONSIDERAR QUE LA BIODIVERSITAT PERMET LA VIDA. Les principals amenaces a la que s'enfronta aquesta biodiversitat actualment són la destrucció i fragmentació d'hàbitats naturals, la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació, la caça i pesca il·legals i la introducció d'espècies invasores.

Cada espècie té una funció en la provisió de serveis ecosistèmics Podem trobar des d'un bacteri microscòpic que depura les aigües i descontamina els sòls, fins a arbres gegantins i esculls de corall que proporcionen aliment i refugi a milers d'espècies. Les algues marines microscòpiques són les grans productores d'oxigen del planeta, responsables de més de dos terços de la producció d'oxigen mundial. Trobem també ocells que dispersen llavors i que controlen 10 plagues, insectes que pol·linitzen infinitat de plantes o que ajuden a transformar matèria orgànica en nutrients per les plantes…

Aquesta biodiversitat i les seves espècies s'estan perdent a un ritme alarmant, només comparable a les extincions prehistòriques, aquesta vegada a causa d'una sola espècie: l'espècie humana. Els científics alerten que ja estem enmig de la sisena extinció, i quan una espècie s'extingeix, és per sempre, no tornarà mai. En lloc del món aquesta pèrdua és tan dramàtica com als ecosistemes tropicals, on el ritme de destrucció dels hàbitats naturals és enorme, i si a això li afegim que tenen els nivells de biodiversitat més alts del planeta, el resultat és que ni tan sols es coneixen totes les espècies que s'hi troben.

BLOC 2: ENERGIA Energia: és la força vital, i s'obté dels recursos energètics, recursos amb la capacitat de produir energia. L'energia primària: és l'energia que no ha patit cap procés de transformació prèvia sinó que es pot utilitzar directament, com ara la solar, eòlica … Com més desenvolupat econòmicament està un país hi ha més demanda energètica: 11 Sovint l'energia no es consumeix allà on es produeix D'on ve el gas de la Unió Europea? L'energia és un element determinant per la geopolítica d'Europa (EUA s'està enriquint de la guerra d'Ucraïna). la UE està promovent un canvi cap a l'energia verda. Principals proveïdors de gas en 2024 1.

Noruega el principal proveedor de gas a la UE l'any 2024, va subministrar més del 33 % de totes les importacions de gas. 2. Altres proveïdors van ser Estats Units, Argèlia, Qtar, Regne Unit, Azerbaidjan i Rússia. Volum de gas importat per la UE en milers de milions de metres cúbics 12 Quin país consumeix més gas a la UE? Alemanya Per què França no consumeix gaire gas? Perquè té moltes centrals nuclears. CLASSIFICACIÓ DE LES ENERGIES: 1. Segons la seva disponibilitat: a. Renovable b. No renovable 2. Segons l'impacte ambiental a. Energies brutes b. Energies netes 3. Segons la disponibilitat i l'impacte ambiental a. Convencionals b.

Alternatives La ciutat més sostenible del món és Copenhaguen (Dinamarca) El país més sostenible energèticament és Islàndia degut a la quantitat d'energia geotèrmica (és infinita), ja que Islàndia està creuada per la Dorsal i és una illa volcànica. Només amb el vent la geotèrmia es pot abastir tota l'illa. Energies alternatives: 1. Eòlica 2. Solar 3. Geotèrmica 4. Biomassa crema de residus vegetals / brossa orgànica 5. Mareomotriu 6. Fusió 7. Nuclear ENERGIES RENOVABLES: Amb la revolució industrial i el conseqüent augment de la producció i el consum (també energètic) es va viure una transició cap a fonts d'energia més productives, amb l'impacte ambiental que això comportava.

El baix preu del petroli i els interessos relacionats amb aquest i la ignorància, van fer que que no s'invertís en modernitzar les energies renovables, però l'esgotament progressiu dels recursos energètics fòssils sumat als costos creixents de la seva extracció ha forçat a l'explotació de recursos energètics renovables, per produir energia, sobretot elèctrica que després s'aplicarà als mitjans de transport. 13 Avantatges: 1. Energies netes (no contaminen), no participen en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. 2. Repartiment equitatiu arreu del planeta, permetent una independència energètica dels països evitant futurs conflictes. 3.

Permeten un segon nivell de democratització energètica, ja que com a individu es pot arribar a l'autosuficiència energètica. 4. Són "inesgotables" Inconvenients: 1. La producció és irregular. 2. Escàs poder energètic i actualment no podrien abastir el consum. 3. Representen una petita part de la producció energètica mundial (12% de l'energia en general, la hidràulica un 28%) 4. Requereixen inversió en el desenvolupament tècnic per a que siguin més eficients, pot ser que en alguns països no hi hagi aquesta voluntat política per fer-ho. 5. Per fer la instal·lació d'algunes d'aquestes energies renovables, moltes vegades s'ocupen territoris rurals.

Energia Hidroelèctrica: És un recurs energètic renovable que aprofita l'energia cinètica de l'aigua. La finalitat de les centrals hidroelèctriques és aprofitar mitjançant un salt existent en un curs d'aigua l'energia potencial continguda en la massa d'aigua per convertir-la en energia elèctrica fent servir unes turbines acoblades a alternadors (els salts d'aigua poden ser naturals o artificials, amb preses creades).

14 L'aprofitament de l'energia hidràulica es realitza mitjançant la captació del cabal del riu que és conduït fins la central (amb una canonada forçada) on, utilitzant el desnivell adquirirà energia cinètica passarà per la turbina i finalment l'aigua serà tornada al riu mitjançant un canal (l'aigua surt calenta). Trobar un lloc on situar una central hidroelèctrica depèn dels nivells pluviomètrics i de les característiques topogràfiques. De les energies renovables, la hidroelèctrica és la més important del món. Els forts desnivells d'alguns rius espanyols permeten aquest reaprofitament energètic, tanmateix, patim un problema de disponibilitat de l'aigua degut al canvi climàtic. Avantatges: 1.

Energia neta, no participa en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. 2. És necessària poca mà d'obra per la gestió i funcionament de la central. 3. Evita la volatibilitat3 dels preus dels combustibles fòssils. 4. La construcció d'embassaments permet la gestió del cabal del riu i suavitza l'efecte de les crescudes i futures inundacions. Inconvenients: 1. Inundació de valls fluvials per crear embassaments. 2. Elevada inversió inicial. 3. Es trenca el cicle natural de l'aigua. 4. Es trenquen rutes migratòries d'espècies aquàtiques. 5. Retenció de sediments que provoca el retrocés dels deltes, l'erosió i la pèrdua dels marges dels rius. 6. Escalfament de l'aigua. 7.

Una part important de l'aigua emmagatzemada s'utilitza a l'hivern perquè hi ha molt augment de la demanda elèctrica. Energia solar: Producció solar tèrmica/termosolar: Es basa en l'aprofitament de la radiació directa del sol i l'acumulació de calor en uns captadors. Aplicacions: 1. Aigua calenta sanitària 2. Calefacció de locals/ habitatges 3. Climatització de piscines 3 molt canviant 15 Termosolar de concentració: S'aconsegueix concentrant els raigs solars en un captador, amb un sistema de miralls orientables com a primer pas per la producció d'electricitat per mitjà de turbines.

Central fotovoltaica: Consisteix en la captació de la radiació solar amb panells fotovoltàics que la transformen en electricitat. Com a norma general els captadors s'han d'instal·lar orientats al sud per poder captar al màxim la radiació solar. El sistema d'emmagatzematge de l'energia tèrmica és el dipòsit acumulador. Depenent del sistema i les polítiques de cada país, l'energia produïda a les centrals solars es pot connectar a la xarxa elèctrica general o bé consumir directament al lloc de producció. Actualment aporta un 3,6% de la producció mundial d'electricitat. Biomassa: És una font d'energia renovable que es dedica a la crema de residus orgànics per generar energia.

Aquests residus orgànics provenen de les activitats agrícoles o de la gestió forestal. No és una energia 100% neta perquè la crema provoca emissions de CO2, però la quantitat de CO2 és tan baixa que la massa forestal el pot recaptar i convertir-lo en oxigen a través de la fotosíntesi. No participa en l'efecte hivernacle té un impacte NEUTRE. (Qualsevol crema de matèria orgànica és biomassa, la llar de foc, el pellet… es produeix energia calorífica) Aplicacions de la biomassa: 1. Producció d'energia tèrmica: manera més lògica i senzilla de produir energia amb la combustió de matèria orgànica. produeix calor (llar de foc, estufa), et pots escalfar a tu directament o escalfar aigua. 2.

Producció d'electricitat: escalfa una massa d'aigua que genera molt vapor, aquest vapor mourà unes turbines que generaran energia elèctrica. 16 3. Producció de biogàs: s'obté fonamentalment dels residus de la ramaderia, residus agroindustrials i de les aigües residuals. D'aquesta manera es generen combustibles molt eficients. 4. Producció de biocombustibles: obtenir combustibles a partir de la matèria orgànica, se'n poden produir dos: a. Bioetanol: combustible que s'obté a partir de diferents tipus de plantes riques en cel·lulosa (remolatxa, canya de sucre, blat de moro…) b.

Biodiesel: actua com a substitut del gasoil, s'elabora a partir d'oli extret de plantes com el girasol, la palma, la soja o les algues. Beneficis ambientals: 1. Balanç neutre de les emissions de CO2, per tant, permet reduir la necessitat de combustibles fòssils. 2. Saneja els boscos i ajuda a la prevenció d'incendis forestals perquè permet aprofitar els productes de la silvicultura. 3. Recuperació de les cendres resultants de la combustió per al seu ús com a adob. 4. El preu de la biomassa és inferior que el dels combustibles fòssils estalvi econòmic amortitzar el cost de la instal·lació.

És possible cobrir totes les necessitats del planeta amb matèria orgànica (biomassa), però no obstant això no és convenient doncs no donaria el temps necessari a la terra per la seva regeneració i suposaria resultats negatius per al planeta degut a la desforestació. A més. causaria una gran generació d'emissions de CO2 sense una massa forestal que servís d'embornal d'aquest CO2. Els biocombustibles generen tant rendiment econòmic que molta part del sector primari es destina al cultiu de biocombustible enlloc d'alimentació. Energia eòlica: L'energia eòlica és un recurs renovable que es basa en l'aprofitament de l'energia cinètica del vent mitjançant els aerogeneradors (molins).

Les comunitats autònomes que han apostat per aquesta font d'energia són: 1. Castella i Lleó 2. Aragó 3. Castella la manxa 4. Galicia 5. Andalusia Territoris plans alguns elevats on hi ha vent constant. A tarifa hi ha un dels parcs eòlics més importants d'Europa. Requisits per la instal·lació: Cap barrera que impedeixi l'arribada del vent. 17 Que el territori sigui pla. Que faci vent fort i regular Els parcs eòlics poden estar instal·lats a terra ferma o a mar obert. La instal·lació a mar obert té com a avantatge que els vents són més forts i regulars, com a part negativa hi ha l'impacte ambiental, visual i acústic. Cal tenir en compte també el manteniment.

També s'ocupen espais rurals / marins condicionant rutes migratòries. És difícil trobar els materials necessaris per la construcció de les pales. Per què és necessària a Catalunya? Cal electrificar la societat catalana 1. Les energies que té Catalunya estan orientades a la generació d'electricitat 2. Les tecnologies elèctriques tenen, en general, una millor eficiència energètica 3. Es preveu que el consum d'electricitat es multipliqui per 2,26 Les limitacions de territori marquen el mix renovable 1. Catalunya no disposa de gaire territori i està molt utilitzat 2. Els objectius d'eòlica terrestre es consideren un màxim tècnic 3.

L'eòlica marina permet treure fora del territori una part important de la generació necessària L'eòlica marina té unes bones característiques 1. El vent en el mar és més elevat i més adequat per a la generació d'electricitat 2. Es preveu que el 2050 l'eòlica marina representi l'11,4% de la producció amb una potència de 3.500 MW (5,7%) 3. El perfil horari de la producció ajuda a la gestió del sistema elèctric Energia geotèrmica: L'energia geotèrmica és aquella que s'obté mitjançant l'aprofitament de la calor interna de la terra que globalment es pot considerar inesgotable.

L'ús més estès d'aquesta energia a Catalunya és l'aprofitament geotèrmic de baixa temperatura mitjançant bombes de calor per la climatització d'edificis. Conclusió: Les energies renovables a Catalunya aporten un 17,4% de la producció d'energia elèctrica. A Catalunya encara la producció energètica depèn: - Centrals nuclears 57,7% - Combustó de combustibles fòssils Sistema de cicle combinat Sistema de congeneració Actualment el consum energètic a Catalunya: - 45,1% transport - 25,5% indústria - 17,4% llars - 13,1 serveis 18 Quin és el repte energètic de Catalunya?

- Aconseguir la neutralitat climàtica - Guanyar competitivitat - Guanyar eficiència en l'ús de recursos - Descentralització de la producció - Descarbonització - Que l'energia eòlica suposi el 50% de la generació energètica del país. Hi ha el compromís de reduir els gasos d'efecte hivernacle un 55% per l'any 2030. Per aconseguir tots aquests objectius es va dissenyar el PROENCAT (Prospectiva Energètica de Catalunya), document que defineix les estratègies sobre la transició energètica catalana. Aquest document va de la ma de la llei de canvi climàtic i transició energètica de l'estat espanyol.

Cal una visió de futur a nivell energètic perquè hem d'aconseguir viure igual o millor amb menys consum d'energia o consumir d'una altra manera. L'ideal és reduir el consum energètic a Catalunya un 30,7% entre el 2017 i el 2050. S'ha de produir mentre alhora es produeix un creixement demogràfic i econòmic PROBLEMA. Què s'hauria de fer? Impulsar la fotovoltaica i la eòlica instal·lant plaques a totes les teulades i als espais degradats. Augmentar la capacitat d'emmagatzematge de les energies netes. Buscar altres fonts renovables més enllà que la solar i l'eòlica.

ENERGIES NO RENOVABLE SO CONVENCIONALS Els minerals energètics, anomenats comunament combustibles fòssils, són materials ( carbó, petroli i gas natural) que s'han format durant llargs períodes geològics a partir de restes orgàniques enterrades en antics dipòsits sedimentaris de l'escorça terrestre. Van ser cabdals pel desenvolupament industrial i encara avui són la principal font d'energia. Malauradament, el fet de ser finits i els greus impactes ambientals que generen obliguen la seva substitució (transició cap a la descarbonització).

MESURES: - Millorar l'eficiència energètica en molts àmbits (construccions més sostenibles per exemple, i autosuficients - Transició cap a les energies renovables. - Capturar les emissions de CO2. Carbó: és una roca fòssil molt abundant amb diverses varietats i cada una té un grau energètic diferent. Va ser utilitzat massivament durant la primera revolució industrial. Com que el seu transport és molt costós tradicionalment es tendeix a construir i a comercialitzar en les zones properes a mines. Actualment el carbó proporciona el voltant del 27% de l'energia primaria mundial i s'utilitza per generar electricitat en centrals tèrmiques, responsables d'emissions contaminants i pluja àcida.

A més s'utilitza en la indústria siderúrgica, química i farmacèutica. 19 Genera quasi el doble que el gas natural i és responsable de quasi el 40% d'emissions globals. La Unió Europea encara segueix generant el 13% de la seva electricitat en generals tèrmiques amb carbó. Els principals països productors són: 1. Xina 2. Estats Units 3. Austràlia 4. Índia En el cas d'Europa és: 1. Alemanya 2. Polònia 3. Bulgària Gas: el gas natural és un subproducte de la formació del petroli, tot i que durant molt de temps aquesta energia no va ser aprofitada perquè es desconeixia la seva aplicació. El gas està format per una barreja d'hidrocarburs dels quals el més important és el metà.

És una font d'energia molt eficient i versàtil, però per contra, necessita l'instal·lació de costoses infraestructures per la seva distribució. El fet de que es pugui liquar i regasificar després (per això versàtil) facilita el seu transport a llargues distàncies. El transport es realitza principalment a través de gasoductes, per exemple Metgaz, Nord Stream, Turkstream… Sota el perill de fruita. Els principals productors són Rússia, Canadà, Algèria, Regne Unit (té menys importància). Les centrals on es transforma aquest recurs energètic és a les centrals tèrmiques, participen a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

La Unió Europea des de l'any 2022 va canviar la taxonomia i considera que tant l'energia nuclear i el gas natural és una energia verda, perquè la nuclear no emet gasos d'efecte hivernacle i el gas natural emet menor quantitat d'aquests gasos (participa en el canvi climàtic). Igualment, aquestes dues energies no haurien de ser-ho considerades. 20 Hi ha una certa necessitat de ser autònoms perquè rebem pressions per les energies: El gas natural se ha convertido en un elemento geopolítico de primer orden en las relaciones de poder que Europa mantiene con otros países.

Actualment és una font d'energia d'importància a Europa perquè les seves emissions són inferiors a altres combustibles fòssils i la seva extracció és menys contaminant. La seva distribució és més fàcil que la del petroli. Tot i que no pot considerar-se una energia 100% neta i sostenible (ja que no és renovable) la Unió Europea la classifica d'energia veda, igual que l'energia nuclear. Actualment, proporciona el 23,2% de l'energia primaria mundial, el 40% d'aquest és per generar electricitat a les centrals tèrmiques i la resta (60%) és per ús domèstic, calefacció, aigua calenta … i industrial. Petroli: és el motor de l'economia mundial actual.

Orient mitjà concentra més de la meitat de les reserves actuals existents mentre que els països occidentals en són deficitaris (excepte els Estats Units), això demostra una distribució desigual del petroli i els conflictes que genera. El poder de les regions exportadores ha donat com a resultat efectes com la crisi econòmica del 1973 provocada per la pujada espectacular i sobtada del preu del petroli fixat per la OPEP (organització de Països Exportadors del Petroli, un d'aquests és l'Aràbia Saudita). No obstant, és important esmentar que el petroli es consumeix majoritàriament en regions on no es produeix, creant forces dependències energètiques.

El petroli s'extreu en cru, està format per una barreja d'hidrocarburs en estat líquid, sòlid i gasós. Com a producte no té cap aplicació directe, li cal passar per un seguit de processos que el refinen, això es fa a les refineries. Port més important de Catalunya és Tarragona perquè arriben vaixells amb productes hi hi ha fàbriques, refineries…

21 El petroli és transportat a través d'oleoductes, però la forma més habitual de fer-ho és amb petrolers (vaixells), que tenen un elevat risc d'accident amb grans conseqüències mediambientals, ja que com el petroli és més lleuger que l'aigua si es produeix una fuita, aquesta s'extendrà per la superfície marina, surant impedint l'entrada d'oxigen i destruint tota la vida del fons marí.A més s'adhereixen a les plomes de les aus, la pell dels mamífers marins… dificultant la seva mobilitat i el seu aïllament tèrmic (perden temperatura corporal moren de fred). QUan succeeixen aquests accidents s'anomenen marees negres.

Altres riscos provocats per l'ús del petroli són derivats de la seva combustió per la quantitat de CO2 que emeten a l'atmosfera. Els usos del petroli i gasos liquats (d'ús domèstic i industrial a calefaccions i calderes). Un altre ús seria la gasolina o el querosè per la indústria química i com a combustible pels avions. El gasoil per als vehicles dièsel, el fuel per les centrals tèrmiques per generar electricitat. També serveix per fer fertilitzants, pesticides, fibres sintètiques, pintures, medicines. Si el petroli comences a escassejar o li afegissim al seu preu tots els "costos ocults" que van lligats al seu ús el seu preu es dispararia.

La fracturació hidràulica o fracking és un sistema d'extracció de gas i petroli amb unes repercussions força greus en el territori on es du a terme. És un sistema molt invasiu amb greus conseqüències perquè cal excavar amb molta profunditat i per pujar el petroli cal utilitzar una sèrie de químics que acaben contaminant els aqüífers i el sòl. Nuclear: l'urani tal com s'extreu de la natura no és un combustible fòssil ni un mineral energètic, però pot esdevenir-ho després d'un procés a les centrals nuclears. La crisi del petroli de 1973 va posar en alerta a tots aquells països que depenien del petroli i van decidir fer una transició cap a la nuclear, per aconseguir més autonomia energètica.

Però no tots els països tenen urani, el cas d'Espanya hi ha reserves d'urani però la seva qualitat no és l'adequada i per això cal enriquir-lo o comprar-lo a l'estranger. L'energia nuclear és molt eficient ja que amb poc urani es genera una gran quantitat d'energia i a més en el seu procés no emet gasos d'efecte hivernacle o CO2 a l'atmosfera. Malauradament existeix un elevat risc d'accidentalitat i a més genera residus radioactius de llarga durada. La majoria de les centrals nuclears es troben en països desenvolupats, ja que aquestes instal·lacions requereixen un elevat nivell tecnològic i una forta inversió econòmica.

Actualment al món hi ha més de 400 reactors nuclears operatius que generen el 10% de l'electricitat del món. S'ha de recordar que darrerament s'ha produït un canvi en la percepció global de l'energia nuclear des de que el consell europeu l'ha inclòs entre les energies verdes que millora la neutralitat climàtica del món i que és una energia estratègica. Inclús ha estat proposada com a solució per reduir les emissions. Hi ha 24 països que s'han compromès a augmentar la seva potència nuclear fins l'any 2050, entre ells Canadà, Finlàndia… Espanya però va en contra d'aquesta tendència i preveu el tancament definitiu l'any 2028 de la central de Almaraz a Extremadura.

22 Funcionament de la central: L'energia nuclear és l'energia resultant d'una reacció nuclear anomenada fissió que produeix molta calor (elevat poder calorífic). Per tant el reactor s'escalfa i escalfa l'aigua generant molt vapor que fa moure les turbines que activen el generador o alternador, que transforma l'energia calorífica en energia mecànica i després en energia elèctrica que es connecta a la xarxa. El vapor surt per la torre de refrigeració i l'aigua sobrant es refreda. Aplicacions: Tot i que la funció principal és generar electricitat també s'utilitza en medicina (radiografies, radioteràpia…) també en armament o en la indústria.

També hi ha països en desenvolupament (que cada cop tenen més recursos) com Pakistà, Mèxic i l'India estan apostant per l'energia nuclear. Els països més consumidors de l'energia nuclear són Japó, Rússia, Estats Units i Europa com a conjunt. AVANTATGES DESAVANTATGES – El procés de fissió no produeix CO2 alternativa als combustibles fòssils. – Gran poder calorífic – Elevada accidentalitat – Elevat cost d'instal·lació – Proliferació d'arsenals nuclears en països d'inestabilitat política – Desperten molt rebuig social – S'utilitza per l'armament nuclear. Accidents nuclears: Txernòbil 1986 Fukushima 2011 23