Organització Política i Territorial: Àrees Geopolítiques i la Unió Europea

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

UD8: ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL 1. Àrees geopolítiques i organitzacions internacionals: L'escenari del món està constituït per àrees geopolítiques. Àrees geopolítiques: és un espai definit per unes característiques geogràfiques determinades i per un conjunt de relacion polítiques. Quins factors determinen el seu poder en la política internacional establint espais d'influència d'acord amb interessos geoestratègics: 1. Potència econòmica 2. Extensió del territori 3. El pes demogràfic Ex: Estats Units, Rússia, Japó, Xina…

1.1 Evolució de les àrees geopolítiques: Mentre que durant la Guerra Freda es tractava d'un sistema polític bipolar per l'enfrontament entre EUA i URSS, a l'actualitat parlariem d'un sistema polític multipolar, és a dir amb múltiples focus de decisió com a conseqüència de la globalització, on parlariem d'EUA, Xina, Índia, Japó, UK i UE. Per tant, al segle XX els centres econòmiques es situaven al voltant de l'oceà atlàntic, però al segle XXI els centres de poder se situen a l'oceà pacífic. Les àrees geopolítiques a l'actualitat presenten les dinàmiques següents: 1. EUA: Encara es la primera potencia armamentística mundial i mostra debilitat davant de l'auge Xinés.

Aplica polítiques aranzelàries per forçar el consum del producte nacional i alhora també aquest aranzels suposen un encariment de tot el producte importat (sobretot el de la Xina), els territoris tradicionalment aliats amb EUA com la Unió Europa, també podrien arribar a patir aquestes polítiques aranzelàries. 2. XINA: Ja ha superat als EUA pel seu volum econòmic en pic, alhora ha augmentat la seva influència política. Per tant parlem del veritable competidor a molts nivells dels EUA, però pel que realment competeixen és per l'hegemonia mundial. 3. PAÏSOS EMERGENTS: Cada cop tenen més influència més important; Mèxic, India, Brasil, Turquia, Indonesia, Egipte, Tailandia… 4.

RÚSSIA: Té molt interès en l'escala mundial i recuperar el seu vell poder que antigament formaven part de la URSS. Països de l'antiga URSS i de l'europa oriental i ____ es un país competir a nivell econòmic per la gran quantitat de recursos energètics i fòssils i un important arsenal nuclear (armes). Hi ha dos espais regionals que destaquen: 5. UE I COREA DEL SUD I JAPÓ: Són potències econòmiques amb poc pes diplomàtic i econòmic i practiquen polítiques d'aliança amb els Estats Units 6.

PAÏSOS ISLÀMICS: S'estén des de Magreb (conjunts de països del nord d'Àfrica) fins al Pakistà, es una zona amb gran valor geoestratègic perquè té la reserva més important d'hidrocarburs, malauradament pateix una gran inestabilitat política 7.

ÀFRICA SUBSAHARIANA: Països que presenten problemes de desenvolupament i on s'hi creuen els interessos d'empreses multinacionals de l'Europa Occidental, d'Estatus Units i Xina, que són les que controlen els recursos, però també se li suma, els casos continus de corrupció política dels governs autòctons, però a més la manca de control sobre les pròpies autonomies, es fa possible que la població vegi tota aquesta riquesa que pot generar el seu país repercuteixen en la seva economia. 8.

AMÈRICA CENTRAL I AMÈRICA DEL SUD: Trobem països molt vinculats als EUA, com Mèxic, Xile, ia ltre scom Cuba, Venezuela, Bolivia i Colòmbia que intenten construir una alternativa de poder en mig de desigualtats socials greus i canvis polítics. En conclusió, les situacions que generen més conflictes i tensions són: - Domini energètics - Domini comercial - Domini dels recursos minerals - L'accés a l'aigua potable - Tensions ètiques En el món actual, els estats cada vegada tenen menys capacitat per funcionar de manera completament independent, ja que molts són petits en extensió o població i no disposen de tots els recursos econòmics, tecnològics o militars necessaris.

Per aquest motiu, la cooperació entre països és imprescindible en gairebé tots els àmbits. Aquest procés s'ha intensificat sobretot després de la Segona Guerra Mundial, moment en què es van multiplicar les organitzacions internacionals, i també perquè molts dels estats actuals són de creació recent (més de la meitat s'han creat des de la segona meitat del segle XX). Les organitzacions entre estats són institucions creades per facilitar aquesta cooperació i es poden classificar segons els seus objectius principals: Objectius polítics: busquen la cooperació entre governs, el diàleg i la coordinació internacional.

Exemples són la Unió Africana, el G7, l'Organització d'Estats Americans o l'Organització de Cooperació de Xangai. Objectius ideologicoculturals: fomenten la cooperació en cultura, educació, religió o identitat compartida. Per exemple, l'Organització de la Conferència Islàmica o la Cimera Iberoamericana. Objectius de seguretat: tenen com a finalitat la defensa comuna i la cooperació militar entre estats. Destaquen l'OTAN o l'ANZUS. Objectius econòmics: són les més nombroses i busquen facilitar el comerç, les finances i el desenvolupament. Alguns exemples són l'OCDE, l'OPEP, el Fons Monetari Internacional, l'EFTA o el G20.

Segons l'abast territorial, aquestes organitzacions també es poden classificar en tres nivells. Les organitzacions mundials tenen abast global, com l'Organització de les Nacions Unides o l'Organització Mundial del Comerç. Les organitzacions supraregionals inclouen països de diferents continents, com l'OTAN o l'OCDE. Finalment, les organitzacions regionals agrupen estats d'una mateixa zona, com la Unió Europea, la Unió Africana o l'NAFTA. Entre les organitzacions internacionals més importants destaquen el G7, el G20, l'OMC i l'ONU, ja que tenen un gran pes en la política i l'economia mundial. 1.

El G7 és un fòrum de les principals potències econòmiques avançades creat després de la crisi del petroli de 1973. Es reuneix anualment per tractar temes econòmics i polítics globals. Està format per Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó, el Regne Unit i els Estats Units, amb la Unió Europea com a observadora. 2. El G20 es va crear el 1999 per promoure la cooperació entre països desenvolupats i emergents i garantir l'estabilitat financera mundial. Inclou els països del G7 més altres grans economies com la Xina, l'Índia, el Brasil o Mèxic, i també la Unió Europea. 3.

L'Organització Mundial del Comerç (OMC), creada el 1995, regula el comerç internacional establint normes comunes entre països i resolent conflictes comercials. Reuneix la major part dels estats del món i té la seu a Ginebra. 4. L'Organització de les Nacions Unides (ONU), fundada el 1945, té com a objectiu mantenir la pau i la seguretat mundial, fomentar la cooperació entre estats i protegir els drets humans. Està formada per diversos organismes especialitzats que treballen en àmbits diferents. La construcció de la Unió Europea: Després de la segona guerra mundial van sorgir diferents veus que reclamaven la construcció d'un espai comú que poses fi als enfrontaments històrics entre països.

L'any 1950, Robert Schuman va proposar la creació d'un organisme supraestatal amb capacitat de control per damunt dels estats de tota la producció del carbó i l'acer de França i la RFA (alemania occidental), s'anomena el pla Schuman, fins l'any 1951 no es construirà la CECA (comunitat europea del carbó i l'acer), a França i Alemanya s'hi afegirà també el Benelux (1948, agrupació de Bèlgica, Països baixos i Luxemburg) i també s'uneix Itàlia. No només es va crear la CECA per evitar tensions sinó també per aconseguir uns bons resultats econòmics.

1958, signatura tractats de Roma que donaran lloc a la creació de dos organitzacions fundamentals: - CEE (comunitat econòmica europea, també coneguda com el Mercat Comú) - CEEA (comunitat europea de l'energia atòmica) L'objectiu comú de les organitzacions és la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital pels territoris dels estats membres, serà a partir d'aquest moment que apareixerà el sentiment de pertinença europea dels ciutadans. 1987, signatura de l'acte única europea amb l'objectiu de reformar les institucions comunitàries i preparar l'adhesió d'Espanya i Portugal.

1991, (12 estats membres) ronda de negociacions per enfortir i establir vincles polítics i socials, fins ara només era un tractat econòmic, més enllà de les relacions econòmiques. 1993, signatura del tractat de la Unió Europea, també conegut com el tractat de Maastricht, aquí és on neix la Unió Europea. Aquest tractat modificarà profundament la dinàmica comunitaria i preparar als estats per una unió monetària introduint a l'hora elements d'unió política, estructura l'organització en tres grans àrees: 1.

Àrea comunitària: Es donarà impuls a l'establiment d'una ciutadania europea, es crearà el banc central europeu i l'euro, s'estimularà la cooperació entre països i s'ampliarà el protagonisme del parlament europeu. 2. Àrea de Política exterior i seguretat comunes: Estableix les decisions en política exterior que tindran un caràcter unitari, així com temes de defensa i seguretat. Destaca la defensa dels drets humans i la democràcia com a pilars. 3. Àrea de justícia i afers interns: S'instaura la cooperació judicial i policial en temes com terrorisme, narcotràfic, crim organitzat… L'últim tractat significatiu, 207, signatura del tractat de Lisboa, que entrarà en vigor al 2009.

Té l'objectiu de fer la UE més democràtica, més eficient i amb més capacitat de fer front als problemes del segle 21, com seria el canvi climàtic. Amb aquest tractat es reforça la importància de les regions, es reconeix la diversitat cultural i lingüística Com a institucions importants hi ha: El parlament Europeu amb 750 diputats, el consell europeu, la comissió europea on cada estat membre té un comissari. Criteris per formar part de la Unió Europea, el països han de complir uns criteris d'admissió coneguts com els criteris de copenhaguen: 1.

Criteri polític: L'estat aspirant ha de garantir institucions estables que garanteixin la democràcia, l'estat de dret, els drets humans i la protecció de minories 2. Criteri econòmic: El país ha de garantir que té una economia de mercat en funcionament, competitiva, viable, amb la capacitat de fer front a la pressió competitiva del mercat de la UE. 3.

Acceptació de les lleis i els objectius polítics i econòmics d'àmbit europeu Beneficis pels països que s'adhereixen: - Estabilitat política - Llibertat de moviment dels ciutadans per estudiar, viure o treballar - Augment de la financiació i inversió Com a respnsabilitats: - Aplicació de mesures i normes mediambientals i de consum molt estrictes Beneficis per la UE en les ampliacions: - Augment de la prosperitat i les oportunitats pels ciutadans i les empreses - Més diversitat cultural - Més pes en la escena mundial - Promoció de la democrà, l'estat de dret i els drets humans Incorporacions cronològicament: - 1958: Països fundadors - 1973: Regne Unit, Irlanda i Dinamarca - 1981: Grècia - 1985: Groenlandia es retira - 1986: Espanya i Portugal - 1990: Reunificació d'Alemanya i, per tant, incorporació de - 1995: Suècia, Finlandia, Austria - 2004: Polònia, Hungria, República texca, eslovaquia, eslovenia, estonia, Letonia, Malta i la part grega de Xipre - 2007: Bulgària i Romania - 2013: Croacia - 2020: Sortida del Regne Unit (Brexit) Pèrdua del dret a viure i desplaçar-se per la UE sense discriminació per la nacionalitat, pèrdua de participació política a la UE, pèrdua del dret de petició dins del parlament europeu pèrdua de participació política la Unió europea Candidats per a les properes incorporacions: - Sèrbia - Turquia - Montecnegro Països com Noruega, Suïssa i Islàndia ja no volen formar part de la UE, a causa de la oposició de la majoria de la seva població.

Països com albania, macedonia del nord, Kossovo, Ucraina i bosnia, que no poden començar les negociacions fins que no resolguin els seus problemes territorials i garanteixin els drets humans. Quins són els grans objectius de la Unió Europea cap al futur? 1. Aconseguir l'ocupació per al 75% de la població entre 20 i 64 anys 2. Invertir en 3% el PIB europeu en R+D+I 3. Reduir les emision d'efecte hivernacle i aconseguir que el 20% de l'energia procedeixi de fonts renovables 4. Reduir la taxa d'abandonament escolar 5.

Reduir i lluitar contra la pobresa i l'exclusió social Tractat de Schengen: No serà fins al 1995, amb l'acord schengen que es posa fi al control de les fronteres als estats signants. Objectiu: Establir el règim de lliure circulació de persones i mercaderies entre els països signants. Irlanda i Xipre formen part de la UE, però no del espai schengen. En canvi, Islàndia, Noruega, Suïssa i Lichtenstein formen part de l'espai schengen, però no de la UE. A l'actualitat s'han enfortit les fronteres externes de l'espai schengen amb l'objectiu d'obstaculitzar l'entrada d'immigrants il·legals: creació de l'agència frontex.

L'europa de les regios: La UE ha anat desenvolupament una regionalització del poder, implementant el principi de subsidiarietat (donar ajuda a aquelles regions que tenen unes condicions més precàries dins la UE), també coneguda com la política de solidaritat. L'any 1993, arran del tractat de Maastricht que aquest principi passa a formar part en la dinàmica quotidiana de la legislació europea i es crea el comitè de regions (CDR).

Es tracta d'un òrgan consultiu format per 350 membres dels 27 estats i s'organitza en 6 comissions: 1) Cohesió territorial 2) Medi ambient, canvi climàtic i energia 3) Polítiques econòmiques o socials de les regions 4) Comissió en educació, joventut i cultura 5) Comissió de recursos naturals 6) Comissió en ciutadania, governança i assumptes exteriors El comitè permet participar en la legislació comunitària de les regions i de les ciutats i els seus representants poden expressar la seva opinió sobre la legislació que repercuteix directament sobre la seva ciutat. Que considera una relgió per la UE?

Segons la UE, una regió es un espai territorial amb dinàmiques demogràfiques i econòmiques coune si amb uns trets geogràfics determinats. Alhora, aquesta delimitació que estableix la UE té un caràcter administratiu i estadístic. Donat que cada país s'organitza territorialment de manera diferent (comunitats autònomes, departaments a frança, landers a alemania…) La UE crearà, el 1988, les NUTS i estableix una jerarquia de NUT1, NUT2 i NUT3, segons la dimensió. Aquesta política de solidaritat és un instrument de solidaritat financera i una eina per la integració i cohesió econòmica per reduir les desigualtats entre països, però a vegades també per reduir les desigualtats dins d'un mateix estat.

Per fomentar aquestes polítiques de cohesió disposa de 2 mecanismes financers: 1. Fons estructurals: Tenen com objectiu ajudar les regions més desfavorides i amb més desigualtats a. FEDER: Fons europeu de desenvolupament i que va ser creat el 1975. Aquests fons, actualment, donen ajuts econòmics en quatre àmbits: Innovació i investigació, tecnologia de la informació i comunicació, ajuts al PIME, construcció d'infraestructures i foment de l'economia amb baixes emissions de carboni b. FSE: Fon social europeu, establert el 1985. Té per objectiu fer créixer l'ocupació, promoure la inclusió social, millorar l'educació, lluitar contra la pobresa i fer que l'administració públic sigui eficaç.

països com polonia, italia, portugal, espanya i grecia són els països que més capital han rebut d'aquests fons 2. Fons de cohesió: Creat el 1984 arran del tractat de maastricht. Està destinat a aquells països on el PIB per capità és inferior al 90% de la mitjana comunitaria. per ser concedit cal que el país no tingui un dèficit públic superior al 3% del PIB. del 2014 al 2020 el reben: bulgaria, estonia, hungria, rumania, eslovaquia, eslovenia… Mapa de Nuts 2