Organització Econòmica, Política i Social de les Societats

I 140 flashcards i 96 preguntes més al document.

Text del document

BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/organitzacioeconomica.htm L'ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS (1/2) FUNCIONAMENT DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA L'ACTIVITAT ECONÒMICA Les activitats econòmiques intenten satisfer les necessitats de les persones mitjançant la producció de béns i la prestació de serveis, de la forma més ràpida i menys costosa. PRODUCCIÓ, COMERCIALITZA- CIÓ I CONSUM 1) PRODUCCIÓ. La producció de béns i serveis combina els recursos naturals, la tècnica i el treball. Els béns poden ser: – Béns de consum o finals, que satisfan directament les necessitats dels consumidors.

– Béns de producció o intermedis, utilitzats per produir altres béns. 2) COMERCIALITZACIÓ. La comercialització comporta la distribució i venda de béns i serveis. La venda pot fer-se a l'engròs (a comerciants i a empreses) o al detall (al públic). 3) CONSUM. La compra de béns i serveis permet que les persones satisfacin les seves necessitats. FACTORS DE PRO0DUCCIÓ Els factors necessaris per produir béns o serveis són: recursos naturals, treball i capital. RECURSOS NATURALS I PRIMERES MATÈRIES L'ésser humà troba recursos a la natura i mitjançant la seva transformació, domesticació o extracció produeix nous béns.

La font més important per produir béns o productes de consum són els recursos naturals. Els recursos naturals són les matèries primeres necessàries per obtenir béns. Els recursos naturals són escassos i n'hem d'evitar la sobreexplotació. TREBALL El treball és l'activitat humana que serveix per produir béns i serveis, així com per satisfer les necessitats de la població. – Pot ser de dos tipus:treball per compte d'altri (per a una empresa o per al'administració) o treball autònom (per compte propi). CAPITAL I TECNOLOGIA Per produir béns o serveis és imprescindible disposar de capital.

El capital es compon dels terrenys, dels edificis, de les instal·lacions, de la tecnologia o de la maquinària, així com dels diners necessaris per a la producció dels béns i dels serveis. ECONOMIA DE MERCAT QUÈ ÉS? En general, el sistema econòmic predominant al món d'avui és l'economia de mercat (capitalisme), la idea fonamental de la qual és que només amb el lliure joc de l'oferta i la demanda s'assoleixen els preus justos que permeten satisfer un nombre més gran de necessitats. FUNCIONA- MENT DEL MERCAT: L'OFERTA I LA DEMANDA Mercat, venedors i compradors. Al mercat es compren i venen mercaderies. Preu dels productes.

El preu depèn de la quantitat de productes i de compradors Llei de l'oferta i la demanda: si l'oferta és escassa i molts compradors desitgen el producte, el preu puja; si hi ha molta oferta i pocs compradors, el preu baixa. ALTRES FACTORS QUE ALTEREN ELS PREUS La publicitat i la propaganda poden generar més demanda d'un producte i, com a conseqüència, apujar els preus. – La publicitat és necessària per fer conèixer els productes o els serveis. Presenta un producte mostrant-ne les seves qualitats o funcions. – La publicitat enganyosa no mostra realment el producte, sinó que indueix a la compra per seducció.

– La publicitat influeix enormement a la societat perquè la trobem pertot arreu i condiciona la conducta de les persones. BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/organitzacioeconomica.htm L'ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS (2/2) AGENTS ECONÒMICS QUÈ SÓN? Els agents econòmics són les persones, grups o institucions que intervenen decisivament en el funcionament de l'economia. Existeixen tres agents econòmics essencials: les famílies, les empreses i l'Estat. LES ECONOMIES DOMÈSTIQUES Les famílies són un dels principals agents de consum.

Cada família dedica una bona part dels seus recursos econòmics (obtinguts amb el treball dels seus membres) a comprar béns i serveis per cobrir les seves necessitats. EL SECTOR PRIVAT: LES EMPRESES Les empreses són el principal agent de producció i distribució. Mitjançant el treball i el capital, produeixen i comercialitzen els béns i serveis que s'ofereixen al mercat. Al mercat, els productes es venen a un preu una mica superior al preu que ha costat obtenir el producte. La diferència entre el cost d'aquests productes i el preu de venda constitueix el benefici de l'empresa.

Les empreses es classifiquen segons la grandària (petites, mitjanes o multinacionals) o segons el sector d'activitat (primari, secundari o terciari). EL SECTOR PÚBLIC O ESTATAL El sector públic és el conjunt d'activitats i iniciatives econòmiques i socials que realitza l'Estat, finançades amb els impostos que paguen els ciutadans i les empreses. Amb els diners dels impostos l'Estat pot: – Mantenir l'administració pública. – Promoure l'activitat econòmica i les relacions socials entre les persones. – Oferir serveis públics. – Oferir altres prestacions socials com pensions de jubilació o de malaltia, d'atur, etc.

MERCAT LABORAL EL MERCAT DE TREBALL Per desenvolupar la seva activitat, les empreses necessiten persones preparades per fer una funció determinada. La demanda i l'oferta de treball constitueixen el mercat de treball. LA POBLACIÓ ACTIVA La població activa la formen les persones ocupades a produir béns i serveis, incloent-hi les que estan a l'atur o les que busquen feina per primera vegada. L'activitat econòmica de les persones pot dependre del sexe. Hi sol haver desigualtat entre homes i dones en relació amb l'índex d'ocupació, el salari i la possibilitat d'obtenir càrrecs de responsabilitat. També depèn del sector en què treballin.

El sector terciari és el que ocupa més persones i elprimari és el que genera menys llocs de treball. L'automatització de la producció i la deslocalització han portat moltes empreses a reduir les plantilles. Aquestes raons són algunes de les que expliquen que moltes persones hagin quedat a l'atur. SINDICATS I ORGANITZA- CIONS EMPRESARIALS La legislació reconeix el dret dels treballadors a elegir uns representants, que exerceixin la funció d'interlocutors davant dels empresaris per negociar i arribar a pactes i convenis individuals o col·lectius per millorar la seva situació laboral.

Els treballadors tenen també el dret d'afiliar-se a sindicats i de recórrer a la vaga com a manera de demostrar el seu descontentament. També els empresaris tenen dret a crear organitzacions empresarials per defensar els seus interessos. BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/organitzaciopolitica.htm L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS (1/3) L'ESTAT L'ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT L'Estat és el conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones que comparteixen un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

Territori: espai (ben delimitat per fronteres) sobre el qual l'Estat exerceix el seu poder. Població: sotmesa al poder i a les lleis de l'Estat; tots els ciutadans tenen una sèrie de drets i d'obligacions. – Dins d'un Estat poden conviure persones de cultures i nacionalitats diferents. Poder: per exercir-lo, l'Estat fa diverses funcions: – Estableix les lleis (Parlament), que regulen les relacions socials, i vetlla pel seu compliment (poder judicial). – Controla l'ordre interior (policia) i la seguretat exterior (exèrcit). – Dirigeix la política exterior. – Recapta els impostos, dirigeix l'economia i finança serveis i infraestructures públiques.

L'EXERCICI DEL PODER: LA DEMOCRÀCIA ELEMENTS DELS ESTATS DEMOCRÀTICS Estat democràtic: els ciutadans participen en les tasques de govern. En una democràcia, la sobirania (l'exercici del poder) resideix en el poble, que elegeix els governants. Tipus de democràcia – Directa: quan els ciutadans prenen les decisions reunits en assemblea o a través d'un referèndum. – Representativa: si els ciutadans voten en les eleccions els qui prendran les decisions i exerciran la sobirania en nom dels ciutadans. Les eleccions democràtiques han de ser lliures, plurals, fer-se per sufragi universal i periòdiques.

Els ciutadans solen participar en la política per mitjà dels partits polítics, que presenten els seus programes i les seves candidatures per ser elegits en les eleccions. Divisió de poders evita abús de poder – Parlament: elabora i vota les lleis (funció legislativa). – Govern: determina la política a seguir per l'Estat i l'aplica a través de l'Administració (funció executiva). – Poder judicial (tribunals): aplica les lleis (funció judicial). ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS TIPUS D'ESTATS DEMOCRÀTICS Monarquies i repúbliques – Monarquies parlamentàries: el cap d'Estat és el Rei, que regna però no governa; la màxima autoritat és el Rei, però la sobirania la té el poble.

– Repúbliques parlamentàries: el cap d'Estat és el President de la República, elegit per la ciutadania. Estats liberals i estats socials – Estats liberals: no intervenen en l'economia de les empreses ni en les relacions socials. – Estats socials: intervenen en alguns àmbits socioeconòmics. Estats centralistes i estats descentralitzats – Estats centralistes: totes les decisions que afecten els territoris de l'Estat les pren el govern central. – Estats descentralitzats: l'Estat delega una part del poder en els governs territorials, cedint-los competències.

TIPUS D'ESTATS NO DEMOCRÀTICS Monarquies i dictadures – Monarquia absoluta: el Rei concentra tots els poders o escull directament les persones que han de fer aquestes funcions en nom seu. – Dictadura: una persona, amb el suport d'un partit polític, grup ètnic o exèrcit, governa amb un poder absolut. BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/organitzaciopolitica.htm L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS (2/3) L'ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ ESTAT I GLOBALITZACIÓ Tradicionalment, els estats han exercit el poder i la sobirania de manera exclusiva.

Amb la globalització econòmica de l'economia i les noves tecnologies, els estats s'han transformat. Per fer funcionar el nou sistema mundial, han acordat crear organitzacions supranacionals, renunciant a part del seu poder per a resoldre problemes de fora del seu àmbit d'acció. ESTAT I REGIONALIT- ZACIÓ Territori local o regional: aquell que té una activitat econòmica ben desenvolupada i una personalitat cultural i social ben diferenciada. La tipologia regional és molt diversa: – Nacions sense Estat, com el Quebec (Canadà). – Regions molt consolidades i diferenciades, com Baviera (Alemanya). – Grans àrees urbanes o ciutats globals, com Nova York, Tòquio i Londres.

FUNCIÓ DE L'ESTAT ACTUALMENT L'Estat ha perdut l'exclusivitat en el poder (dispersió de competències), però manté la seva rellevància. Actualment, els estats fan aquestes funcions: – Coordinar regions i ciutats del seu territori, ja que distribueixen competències i riquesa i asseguren el compliment de les lleis i la igualtat de drets i de deures de tots els ciutadans de l'Estat. – Crear i mantenir infraestructures bàsiques, que comuniquen les diverses parts del territori i el connecten amb altres països. – Lluitar contra el terrorisme mundial.

TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZA- CIONS SUPRANACIO- NALS RELACIONS ENTRE ESTATS Iniciatives conjuntes dels estats: – Signatura de Tractats, Convenis i Declaracions Internacionals de Drets: compromís a fer certes actuacions o a evitar-ne d'altres. – Creació d'organismes supraestatals: Organitzacions Internacionals o Supranacionals, on hi deleguen certes funcions. TRACTATS, CONVENIS I DECLARACIONS Actualment, hi ha nombrosos Tractats i Convenis Internacionals, firmats pels estats sobre les matèries més diverses: control d'armament, no proliferació d'armes nuclears, canvi climàtic, etc.

També hi ha molt diverses Declaracions Internacionals de Drets, però no tots els països del món els han signat i acceptat. ORGANITZA- CIONS SUPRANACIO- NALS Després de la IIGM, han proliferat les organitzacions supranacionals, creades per resoldre els problemes generats per les noves i complexes relacions internacionals. Intenten solucionar problemes comuns. Existeixen: – Organitzacions d'àmbit mundial, com l'Organització de les Nacions Unides (ONU) La més important de totes) i l'Organització Mundial del Comerç (OMC). – Organitzacions d'àmbit continental o regional, com la Unió Europea (UE) i la Lliga Àrab.

L'ORGANITZA- CIÓ DE LES NACIONS UNIDES (ONU) La més important és l'Organització de les Nacions Unides (ONU) Vetlla per la pau, la seguretat, la cooperació internacionals i els drets humans. Objectius de l'ONU (establerts a la seva Carta fundacional): – Mantenir la pau i la seguretat internacionals. – Fomentar entre les nacions relacions d'amistat. – Cooperar en la solució dels problemes internacionals de tipus econòmic, social, cultural i humanitari. – Desenvolupar i estimular el respecte als drets humans.

BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/organitzaciopolitica.htm L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS (3/3) LES ORGANITZA- CIONS NO GOVERNAMEN- TALS (ONG) LES ONG Són entitats privades que no depenen de governs ni de partits: estan formades per empreses, centres d'investigació o associacions per dur a terme accions assistencials, o per al respecte dels drets humans o del medi ambient. Satisfan necessitats i urgències, i col·laboren al desenvolupament de la consciència i la responsabilitat de les persones. Poden estar formades per milers de persones, que fan aportacions econòmiques o recullen fons.

Per fer la seva feina, freqüentment compten amb centenars de persones que hi treballen o hi col·laboren. TIPUS D'ONG – Les que promouen accions humanitàries, realitzant tasques de prevenció o actuacions directes, en cas d'emergència davant conflictes bèl·lics, fams o catàstrofes naturals. – Les que promouen els drets humans i denuncien els llocs on no són respectats. – Les que tenen com a finalitat la protecció de la natura i la denúncia de la destrucció del medi ambient. IMPORTÀNCIA DE LES ONG La força creixent de les ONG es deu al paper essencial que compleixen per satisfer necessitats o proporcionar serveis a la població, a les regions del món on els estats no fan aquestes funcions.

Molts estats veuen en les ONG una manera de solucionar problemes d'urgència i de necessitat. Però l'actuació de les ONG va més enllà i es plantegen el desenvolupament integral de les persones (salut, cultura, tecnologia), quan els estats no compten amb els mecanismes econòmics i socials necessaris per fer-hi front. ÀMBITS CULTURALS DEL MÓN LA CULTURA I LES DIFERÈNCIES CULTURALS Cultura: conjunt de costums, de coneixements i de maneres de viure que un grup de persones sent com a propi i alhora diferent d'altres grups. Elements bàsics d'una cultura: llengua, història, alimentació, vestit, música...

Diferències culturals (diversitat cultural): causades no per les característiques físiques de les persones sinó per l'educació, la formaa de viure i de pensar, etc. Totes les cultures tenen dret a desenvolupar-se lliurement i digna. Pluralisme cultural (multiculturalitat): defensa la coexistència de grups humans diversos, respectant-se mútuament. CULTURA DE MASSES I DE CONSUM Cultura de masses: caracteritzada per la generalització d'unes mateixes pautes de consum i de formes de vida. Així, les formes culturals de les persones cada vegada són més similars (homogeneïtzació).

– A aquesta homogeneïtzació contribueixen els mitjans de comunicació, l'augment en el nombre i la facilitat dels transports. – Aquest procés d'uniformar i estendre la cultura del consum, en ocasions origina tensions i contradiccions en relació amb les cultures locals o tradicionals, que no sempre es poden adaptar als seus canvis ràpids. BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/ciutats.htm LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ (1/2) EL POBLAMENT URBÀ: LA CIUTAT CONCEPTE DE CIUTAT Diversos criteris per definir el concepte de ciutat: – Quantitat d'habitants (a Espanya ha de ser de més de 10 000). – Activitat econòmica: majoritàriament, sectors secundari i terciari.

– Morfologia urbana: medi construït i amb espais densament ocupats. – Estil de vida: lloc de trobada i d'intercanvi. FUNCIONS URBANES 1. Funció administrativa i política. Seu d'institucions públiques. 2. Funció militar. Lloc històric de defensa i protecció. 3. Funció comercial i financera. Control àrea de mercat. 4. Funció industrial. Indústries i disponibilitat de mà d'obra. 5. Funció cultural i turística. Equipaments culturals i oferta turística. 6. Funció religiosa. Lloc de peregrinatge, centre religiós destacat. 7. Funció residencial i convivencial. Barris dormitori, urbanitzacions. Hi ha ciutats multifuncionals o amb una funció preponderant.

MORFOLOGIA URBANA LA TRAMA URBANA Morfologia urbana: distribució dels carrers i edificis d'una ciutat. Tipus de plans urbans: irregular, radiocèntric i ortogonal. Pla urbà: representació gràfica, a escala, d'una ciutat. A gairebé totes les ciutats europees, podem diferenciar el barri antic, l'eixample i els barris perifèrics. BARRI ANTIC El barri antic es correspon normalment amb el centre històric de la ciutat. El pla irregular: trama densa, intricada i irregular amb carrers estrets. EIXAMPLE Amb la industrialització (s.XIX) una gran majoria de ciutats van optar per ampliar la seva trama urbana d'una forma planificada (eixamples). Dos tipus de plans: – Radiocèntric.

Punt central, amb carrers radials. – Ortogonal o reticular. Carrers tallats perpendicularment, formant una quadrícula. BARRIS PERIFÈRICS Dos tipus: – Grans blocs de vivendes obreres amb capacitat per a molta població. – Cases unifamiliars i àmplies zones verdes (model ciutat jardí). CREIXEMENT URBÀ ACTUAL PROCÉS D'URBANIT- ZACIÓ Actualment, procés d'urbanització accelerat (ciutat, centre atractiu) Sorgiment de grans aglomeracions urbanes, de diversos tipus: – Àrea metropolitana: una gran ciutat i la zona urbana que l'envolta. – Conurbació: unió de dues o més àrees metropolitanes. – Megalòpolis: suma de vàries conurbacions. JERARQUIA URBANA És el nivell d'importància que té una ciutat.

Segons aquesta jerarquia Diversos tipus de ciutats: – Metròpolis globals: decisives en la política i l'economia mundials. – Metròpolis mundials: seus de multinacionals, gran oferta cultural... – Metròpolis nacionals: capitals d'Estat (diverses funcions i serveis). – Centres regionals i comarcals: influència en els pobles del voltant. UN MÓN DE GRANS CIUTATS GRANS CIUTATS AL MÓN ACTUAL Les grans ciutats del món es caracteritzen per: – Ser grans aglomeracions urbanes que van creixent. – Mantenir moltes desigualtats internes (= barris molt diferents) – Tenir alts nivells de desenvolupament. – Ser competitives entre elles en un context mundial.

CIUTATS DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS Característiques: – Centre urbà, que sol ser el nucli històric (Europa), o un centre modern de negocis (Amèrica i Austràlia). – Zona molt edificada al voltant del centre. – Perifèria d'urbanització difusa. Els cal: equipaments i infraestructures, planificació de la urbanització, completa xarxa de comunicacions i transports. CIUTATS DELS PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT Problemàtica: – Ciutats enormes i molt denses. – Creixement desordenat. – Dèficit d'infraestructures i equipaments. – Desequilibris socials entre els seus residents. – Gran diferència entre les ciutats d'un mateix país, mal comunicades entre elles.

BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/ciutats.htm LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ (2/2) LA CIUTAT, UN ECOSISTEMA HUMÀ Una ciutat es pot entendre com un ecosistema perquè: – La ciutat és dinàmica: neix, creix i evoluciona. – Té entrades (inputs) de persones, aliments, aigua, matèries primeres, energia... i sortides (outputs) de persones, productes, residus... LA CIUTAT EUROPEA AL LLARG DEL TEMPS CIUTATS PREINDUSTRIALS Eren nuclis aïllats, escassament connectats, però eren centres de poder econòmic, polític i/o religiós: – La ciutat antiga té origen en les colonitzacions gregues i en la conquesta romana.

De les urbs romanes destaquen el seu pla ortogonal i les seves infraestructures. – La ciutat medieval, de mida petita i emmurallada per a la seva defensa i seguretat, tenia carrers estrets i un traçat irregular. – La ciutat moderna començava a tenir una planificació ordenada i edificis públics i privats importants. Les capitals dels Estats van començar a destacar. CIUTATS INDUSTRIALS Sorgeixen amb la industrialització (segle XIX). – Les activitats industrials suposen la construcció de grans edificis: les fàbriques. – Les fàbriques s'instal·len als nuclis urbans i transformen totalment el paisatge.

– La població de les ciutats va augmentar amb rapidesa, per l'arribada massiva de treballadors des de zones rurals buscant feina i millors condicions de vida. – El creixement accelerat comporta la destrucció de les muralles i explica la construcció dels eixamples. CIUTATS POSTINDUSTRIA LS Sorgeixen a finals del segle XX. – Les indústries van expandir-se, des de l'interior de la ciutat cap a emplaçaments perifèrics, com els polígons industrials, cap a llocs millor comunicats, o les van traslladar a països amb mà d'obra barata. – Les persones, les activitats i els equipaments ocupen un territori molt més extens que el d'una sola ciutat, sorgint així les àrees o regions metropolitanes.

L'ESPAI URBÀ A ESPANYA JERARQUIA DE CIUTATS A ESPANYA Jerarquia de ciutats, d'acord amb els seus habitants, les funcions que fan i l'extensió de la seva àrea d'influència: – Metròpolis nacionals (Madrid i Barcelona): influència nacional i internacional. – Metròpolis regionals: entre 500000 i 1500000 habitants. – Metròpolis subregionals: entre 200000 i 500000 habitants. – Centres subregionals: entre 50000 i 200000 habitants. – Capitals comarcals: entre 10000 i 50000 habitants. EIXOS DEL SISTEMA URBÀ ESPANYOL Els eixos de desenvolupament urbà relacionen les seves activitats a través de xarxes de transport.

– A Espanya són cinc: eix mediterrani, eix cantàbric, eix de la vall de l'Ebre, eix atlàntic i eix andalús. EL FET URBÀ A CATALUNYA EVOLUCIÓ RECENT DEL POBLAMENT URBÀ El cerixement del poblament urbà a Catalunya està marcat pels processos d'industrialització i l'arribada d'immigrants: – A mitjan segle XIX pels immigrants que arribaven del camp per treballar. Va originar falta d'habitatges i d'equipaments; es van projectar plans d'eixample per organitzar l'expansió. – Entre 1950 i 1975, pels molts immigrants de la resta de l'Estat. Va provocar un creixement molt gran i força caòtic. BARCELONA I EL SISTEMA URBÀ CATALÀ El sistema urbà català està dominat per Barcelona i el seu entorn.

– Barcelona és una metròpoli nacional i regional, i també té un paper important en el sistema mundial i en l'arc mediterrani. – Des de mitjan segle XX Barcelona s'estengué més enllà del seu municipi fins a constituir una conurbació o contínuum urbà amb altres localitats veïnes (Àrea Metropolitana de Barcelona), tot i que la seva influència és més àmplia (Regió Metropolitana de Barcelona). A Catalunya també hi ha altres nuclis importants: les tres capitals provincials i les capitals de comarca.

BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/urbanisme.htm L'ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI URBÀ (1/2) GLOBALITZACIÓ I ESPAI URBÀ TRANSFOR- MACIÓ DE L'ESPAI URBÀ Des del final del segle XX, la globalització econòmica ha transformat l'espai urbà i ha generat un nou tipus de ciutats: les ciutats globals. Les ciutats globals són llocs privilegiats perquè: – Concentren les seus dels principals bancs, borses i mercats financers. – Són centres de producció de les activitats més innovadores i dels serveis més avançats. – Controlen la gran majoria dels intercanvis internacionals. Principals ciutats globals: Nova York, Londres i Tòquio.

Altres centres importants: Hong Kong, Osaka, Frankfurt, París, Los Angeles, San Francisco, Amsterdam i Milà. TRANSFORMA- CIONS A LES GRANS CIUTATS Les grans ciutats han fet grans inversions, tant públiques com privades: construcció de noves infraestructures de transports, millors xarxes de telecomunicacions i nous serveis. Com a conseqüència de tot plegat, les grans ciutats han experimentat una forta puja dels preus del sòl i dels edificis. LES XARXES URBANES Fluxos de tota mena uneixen les ciutats formant xarxes urbanes. Al món actual, totes les xarxes urbanes estan interconnectades i formen una xarxa global que té les grans ciutats com a nodes o punts de connexió.

Això les converteix en llocs privilegiats. DESIGUALTATS TERRITORIALS I SOCIALS DIFERÈNCIES SOCIALS I TERRITORIALS La globalització ha agreujat les desigualtats socials i territorials dintre de les ciutats. Noves zones privilegiades. Les persones amb ingressos més alts viuen en urbanitzacions privades, a les zones més privilegiades de la ciutat. Zones marginades. A la perifèria de les ciutats d'arreu solen existir bosses de marginació o zones d'assentaments precaris. Centre de les ciutats. Hi ha hagut canvis, d'elitització o de degradació: – Elitització: s'han recuperat espais del centre històric (edificis o centres comercials), transformats en hotels o botigues de luxe.

Aquests serveis exclusius provoquen l'augment dels preus del sòl i atreuen residents amb un nivell de vida alt. – Degradació: si els barris del centre es deterioren per manca d'inversions, apareixen zones degradades amb un dèficit de serveis. LA CIUTAT DIFUSA LÍMITS ENTRE EL QUE ÉS RURAL I EL QUE ÉS URBÀ A les àrees metropolitanes, es difuminen els límits entre la ciutat i el camp. La ciutat avança sobre el camp i es genera una àrea on es barregen activitats urbanes i rurals. Es tracta d'una zona molt dinàmica i canviant, que pot rebre diversos noms: ciutat difusa, àrea periurbana o franja rururbana.

USOS I FUNCIONS DE LA CIUTAT DIFUSA A la ciutat difusa s'hi instal·len activitats urbanes que difícilment podrien situar-se dintre de la ciutat: urbanitzacions, polígons industrials, instal·lacions esportives, camps, centres comercials, aeroports, etc. Es tracta d'una mena de difusió de les funcions i activitats tradicionals de la ciutat que ara es desenvolupen en un territori més extens. Per això es parla de ciutat difusa. CAUSES DE LA CIUTAT DIFUSA El creixement de la ciutat difusa és causat bàsicament per l'alt preu del sòl de la gran ciutat, el desenvolupament del transport privat i l'augment de les infraestructures viàries, que faciliten l'apropament de certes àrees rurals a la ciutat.

REPERCUSSIONS DE LA CIUTAT DIFUSA Si no es duu a terme una planificació urbanística adequada, les repercussions del model de creixement de la ciutat difusa, amb un ús del sòl poc sostenible, poden ser molt negatives per aquestes raons: – Consumeix molt sòl. – Augmenta la necessitat de serveis. – Exigeix una alta mobilitat de les persones. – Desenvolupa un model social individualista. BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/urbanisme.htm L'ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI URBÀ (2/2) ELS NOUS ESPAIS DE LES ÀREES METROPOLI- TANES ELS NOUS ESPAIS La ciutat difusa ha reorganitzat l'espai urbà i les funcions de la ciutat central.

Les activitats industrials abandonen el centre per instal·lar-se a la perifèria de les àrees metropolitanes. Se situen en àrees amb bona accessibilitat, i eviten els problemes de la ciutat central: congestió, alts preus del sòl, conflictes amb el veïnat... L'aparició de noves activitats econòmiques ha creat nous usos del sòl destinats a la instal·lació de parcs tecnològics i grans zones comercials. RELOCALITZA- CIÓ DE L'ACTIVITAT INDUSTRIAL Des de mitjans anys vuitanta, una gran part de les indústries tradicionals van començar a desconcentrar-se i es van establir a la perifèria d'aquestes metròpolis o de les seves àrees metropolitanes.

La construcció de noves autopistes i l'ampliació de les que ja hi havia han permès la localització de les indústries lluny de la ciutat central, però a prop les unes de les altres i a llocs amb bona accesibilitat. FUNCIONS DE LA GRAN CIUTAT O CIUTAT CENTRAL Les grans ciutats continuen rebent moltes inversions i han reforçat el seu paper d'enllaç entre l'economia mundial i l'economia nacional. Les grans ciutats són el lloc elegit per les multinacionals per instal·lar els seus centres de decisió i d'imatge.

Aquesta situació comporta canvis en l'ús de la ciutat central, que va orientant-se a serveis més especialitzats per a empreses i activitats relacionades amb la cultura, el turisme, oci, comerç, etc. ELS PARCS TECNOLÒGICS Els parcs tecnològics estan situats prop de les ciutats. S'hi concentren indústries d'alta tecnologia, empreses pertanyents als sectors amb més capacitat per a innovar en el camp de la microelectrònica, la informàtica i les telecomunicacions. Els parcs tecnològics treballen en estreta col·laboració amb centres d'investigació i universitats. ELS CENTRES COMERCIALS Els centres comercials són centres de consum, oci i relació social. Característiques: – Són espais tancats.

– Són espais d'ambient controlat pel que fa a condicions físiques, com la temperatura, la humitat, la llum, etc. – Han de ser espais segurs. ELS PROBLEMES AMBIENTALS REPTES ECOLÒGICS La creació de nous nuclis urbans altera l'espai natural i crea un espai humanitzat. Les característiques naturals són explotades, modificades o utilitzades com a recursos per construir l'espai urbà. El progrés de la urbanització provoca: – L'escassetat de vegetació. Un dels impactes ambientals principals, conseqüència de l'avenç de la urbanització, és el desboscament i la manca de zones verdes. – L'escassetat d'aigua potable, per l'excés de consum i per la contaminació de les capes freàtiques.

– L'augment de la contaminació atmosfèrica, a causa del fum dels vehicles i de les fàbriques. – L'increment de la contaminació acústica, a causa del soroll dels vehicles, de les fàbriques, de la maquinària i del comportament incívic dels ciutadans. – L'acumulació greu de residus sòlids, degut al consum massiu de les ciutats (societat consumista), difícils de tractar i d'eliminar. – El gran consum d'energia no renovable. BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/organitzaciosocial.htm LES SOCIETATS HUMANES (1/3) ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT HUMANA ORGANITZACIÓ SOCIAL Els éssers humans viuen en societat i s'organitzen sobre un territori.

L'organització d'una societat és una qüestió complexa perquè hi intervenen moltes variables: – L'economia: la forma en què s'organitza la producció. – La cultura: inclou elements com el llenguatge, l'art i la religió. – La tecnologia: el conjunt de coneixements tècnics i la seva aplicació. – Els valors: la forma de govern i de propietat, l'estratificació social, la família, etc. Aquestes variables canvien amb el temps. Si no ho fan al mateix ritme, es produeixen desajustaments en aquesta organització.

DIVERSITAT SOCIAL La diversitat social mostra les diferències entre individus, segons unes característiques pròpies com l'ètnia, la religió, les opinions polítiques, les possibilitats econòmiques, el físic, l'estil de vida, etc. També hi pot haver diversitat entre grups, perquč els individus tendeixen a agrupar-se entre ells quan comparteixen trets. DESIGUALTATS I CONFLICTES En una societat diversa es produeixen situacions de conflicte quan sorgeix la desigualtat, quan dins d'un grup social es discrimina algú per la seva ètnia, religió, etc., i no se li concedeixen els mateixos drets ni oportunitats que als altres.

CONSTRUIR LA DIVERSITAT Per evitar els conflictes els països democràtics promulguen lleis per assegurar la igualtat de drets. En aquest sentit, han desenvolupat l'Estat del benestar, que dota dels mateixos serveis totes les persones (ensenyament, salut, etc.), malgrat les seves característiques. L'Estat fa equipaments i infraestructures en benefici de tota la població i administra els serveis públics que pertanyen a tots per igual. Les persones tenen accés lliure, universal i equitatiu a l'ensenyament, la sanitat, els mitjans de transport, etc.

EVOLUCIÓ DE LA SOCIETAT HUMANA LES SOCIETATS HUMANES En la seva evolució, han passat per tres tipus de societats: tradicionals, modernes i postmodernes. 1. SOCIETATS TRADICIONALS Societats tradicionals (o preindustrials): formes d'organització política, econòmica i cultural que existien abans de la Revolució Industrial i del desenvolupament del capitalisme. Característiques: – Una economia basada en les activitats agrícoles i ramaderes. – És una societat de caràcter essencialment rural. – La forma de poder és personalista i autoritària. – Els comportaments i mentalitats acostumen a ser molt estables.

– La comunicació entre els pobles i les persones i la informació sol ser limitada perquè hi ha poques possibilitats de viatjar. 2. SOCIETATS MODERNES Societats modernes (o industrials): apareixen amb la Revolució Industrial i el desenvolupament del liberalisme i del capitalisme. Característiques: – Pas d'una economia basada en l'agricultura i la ramaderia a una economia basada en la indústria. – Part de la població abandona el camp i emigra a les ciutats a la recerca de feina a les fàbriques. És una societat de caràcter urbà. – La burgesia es consolida com a classe dominant. – S'estableix l'Estat de dret.

– Els treballadors reivindiquen millores a les seves condicions laborals i de vida a través del moviment obrer i els sindicats. – Més informació i una transmissió més gran de coneixements. BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/organitzaciosocial.htm LES SOCIETATS HUMANES (2/3) EVOLUCIÓ DE LA SOCIETAT HUMANA 3. SOCIETATS POSTMODER- NES Societats postmodernes (o postindustrials): es desenvolupen a partir de la segona meitat del segle XX.

Característiques: – Una economia tecnificada fonamentada en el consum i basada en els serveis (gran expansió del sector serveis en comparació amb el sector industrial) – És una societat plenament urbana, amb grans ciutats. – La identitat de les persones es construeix al pertànyer a una comunitat de tipus cultural. – El mercat laboral valora no només el coneixement, sinó també el control de la informació i la creativitat. – El poder de la societat està a mans de qui posseeix més coneixement. – Gran augment i difusió de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

DIVERSITAT CULTURAL EN EL MÓN D'AVUI LA CULTURA La cultura és el conjunt de costums, coneixements i formes de vida pròpies d'un grup de persones, que considera com a propi i l'identifica d'altres grups. – Components fonamentals de la cultura: la llengua, la religió, les tradicions, els valors, etc. – La cultura és una cosa individual i personal, però també és una cosa col·lectiva i plural. – Cadascun d'aquests elements crea una comunitat cultural. LA DIVERSITAT CULTURAL El pluralisme cultural o multiculturalitat defensa la coexistència de grups humans diversos perquè representa un enriquiment mutu.

– Al món existeix una gran diversitat lingüística representada per més de 6000 llengües, de les quals es diferencien les oficials (reconegudes per l'Estat) de les no oficials (moltes d'elles minoritàries i en perill de desaparició). A més, existeixen les internacionals, que són les considerades oficials a l'ONU (xinès mandarí, anglès, castellà, francès, àrab i rus). – La diversitat religiosa del món també és important; existeixen grans religions (cristianisme, judaisme, budisme, hinduisme, islam, etc.). La religió és un element decisiu en la configuració de les característiques de les zones on s'han desenvolupat.

LA SOCIETAT EUROPEA UNA SOCIETAT DEL BENESTAR La Unió Europea és un referent mundial en relació amb l'organització econòmica, política i social. Ha elaborat diverses lleis pel que fa a política social: – Garanteix el dret de circular, treballar o residir en qualsevol país membre. – Protegeix la salut i la seguretat dels ciutadans al seu lloc de treball. – Garanteix la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. – Protegeix els consumidors. LA RIQUESA DE LA DIVERSITAT La Unió Europea és una gran potència econòmica, és una de les regions del món més pròsperes i riques.

– El nivell de vida dels ciutadans europeus ha registrat una millora notable des que es va fundar la Comunitat Econòmica Europea el 1957. – En els darrers anys el model europeu està en crisi, degut a la greu crisi econòmica que viuen els països membres. S'estan fent retallades pressupostàries, encara que s'intenta mantenir la seguretat social. – Malgrat la crisi recent, la Unió Europea ha estat durant molts anys un lloc atractiu, cosa que ha provocat l'arribada d'immigrants.

– Algunes persones han vist aquest fenomen com una amenaça, però des de la democràcia, el pluralisme de partits, el respecte i la tolerància que regeixen la Unió Europea, s'intenta assegurar la convivència entre tots els ciutadans i es valora la diversitat. BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/organitzaciosocial.htm LES SOCIETATS HUMANES (3/3) LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA CANVIS A LA SOCIETAT ESPANYOLA Fins a finals de la dècada de 1950, l'economia i l'organització social d'Espanya encara estaven basades en les activitats agrícoles i ramaderes.

A principis de la dècada de 1960 va començar un període d'industrialització que va conduir Espanya a un procés de modernització. A l'actualitat, Espanya és un exemple de societat postindustrial, ja que en ella predomina el sector serveis. Es va observar una transformació de les mentalitats i els comportaments que han passat a ser essencialment urbans. CANVIS DE L'ESTRUCTURA FAMILIAR I LABORAL La incorporació de la dona al món laboral remunerat ha estat un factor important de desenvolupament econòmic i ha suposat un canvi en l'organització familiar i social.

A la societat espanyola actual, juntament amb la família extensa tradicional s'han generalitzat les famílies nuclears, les monoparentals o les integrades per persones que viuen soles. UN NIVELL DE BENESTAR SOCIAL ELEVAT El benestar social està relacionat amb els factors següents: – El creixement econòmic. – La qualitat de vida. – El nivell assistencial. LA SOCIETAT CATALANA Catalunya té un nivell de benestar social dels més alts d'entre totes les comunitats autònomes i molt per damunt de la mitjana espanyola. Les formes de vida dels catalans són plenament urbanes. Barcelona és una gran metròpoli cosmopolita d'abast internacional que exerceix la influència sobre tot el territori català.

A Catalunya hi ha moltes associacions ciutadanes i un gran nombre d'institucions culturals. El país atreu inversions d'empreses de tota mena gràcies al nivell de professionalització, tecnificació i creativitat. Es dona una gran diversificació social i un multiculturalisme molt positius. Per últim, a Catalunya, els trets que caracteritzen la societat postindustrial s'han fet molt més evidents en les últimes dècades. La població que s'ocupa en el sector terciari va creixent, així com la que viu a les ciutats; també és força elevat el nombre de dones que treballen de forma remunerada, i l'ús que se'n fa de les tecnologies de la informació i la comunicació s'equipara a l'europeu.

BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/organitzacioterritorial.htm L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI (1/3) SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL Espanya és, segons la Constitució, una monarquia parlamentària. El rei és el cap d'Estat. LA CORONA La Corona, en la persona del rei, representa l'Estat: és àrbitre i moderador de les institucions, però no pot legislar, governar ni jutjar. Funció del rei: aconsellar, impulsar i advertir a qui exerceix el poder. El càrrec de rei és vitalici i hereditari. DIVISIÓ DE PODERS La divisió de poders és un dels principis organitzatius de les democràcies parlamentàries.

A Espanya la funció legislativa la té el Parlament; la funció executiva, el Govern; i la funció judicial, els jutges i els tribunals de justícia. PARLAMENT A Espanya el Parlament s'anomena Corts Generals. Està format per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Funcions fonamentals de les Corts: – La legislativa, que consisteix en l'elaboració i aprovació de les lleis. – La de control del Govern. El Govern i el seu President són elegits i vigilats pel Parlament. GOVERN El Govern espanyol està format pel President i els Ministres. És l'òrgan que aplica les lleis, dirigeix la política i fixa els objectius que cal assolir i decideix quines són les estratègies i mitjans per assolir-los.

El Govern pot dissoldre el Parlament. El Govern executa les estratègies a través dels Ministeris i d'altres òrgans de l'Administració. JUTGES I TRIBUNALS DE JUSTÍCIA L'aplicació de les lleis la duen a terme els jutges i els tribunals de justícia, que són independents dels altres poders de l'Estat. PARTICIPACIÓ POLÍTICA I PARTITS POLÍTICS A l'Estat espanyol els ciutadans elegeixen, cada quatre anys, els membres del Congrés i del Senat, els membres dels parlaments autonòmics i els regidors dels respectius ajuntaments. Els partits polítics són els canals a través dels quals els ciutadans solen participar en la vida política.

L'ESTAT DE LES AUTONOMIES MODELS D'OR- GANITZACIÓ TERRITORIAL Models d'organització territorial del poder de l'Estat: – Centralista: un únic centre amb capacitat per decidir la política de l'Estat en tots els àmbits d'actuació. – Descentralitzat: diversos centres de decisió política. El model centralista va imperar a Espanya des del començament del segle XVIII fins a la Constitució de 1978. L'ESTAT ESPANYOL I LES COMUNITATS AUTÒNOMES La Constitució Espanyola de 1978 va reconèixer el dret de les nacionalitats i de les regions a constituir-se en comunitats autònomes, així com l'organització descentralitzada de l'Estat.

A partir de 1978, es va establir l'Estat de les Autonomies = un Estat descentralitzat format per diferents comunitats autònomes. Entre 1979 i 1983, es van organitzar les 17 comunitats autònomes actuals (7 amb una província única). L'any 1995, Ceuta i Melilla es van constituir en ciutats autònomes. ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES Cada comunitat es regeix per un Estatut d'Autonomia, que estableix les institucions, les normes i les competències, així com els recursos econòmics que els corresponen per exercir les seves funcions. Les competències poden ser plenes o compartides amb l'Estat.

El Tribunal Constitucional és l'encarregat de resoldre els conflictes entre l'Estat i les autonomies sobre el repartiment de competències. L'AUTOGOVERN DE LES AUTONOMIES Per poder exercir les seves competències, totes les comunitats autònomes tenen els seus propis òrgans o institucions d'autogovern: – Una assemblea o Parlament. – Un President autonòmic. – Un Govern o Consell. – Una Administració autonòmica.

BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/organitzacioterritorial.htm L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI (2/3) L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA L'ESTATUT DEL 1932 Les aspiracions d'autogovern de Catalunya van ser recollides, per primer cop, durant la Segona República Espanyola, en la Constitució del 1931, que va facilitar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932. Durant la dictadura del general Franco l'Estatut va restar suspès. ELS ESTATUTS DEL 1979 I DEL 2006 En el període de transició democràtica dels anys setanta es va restablir un model d'autogovern autònom, amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979.

L'any 2003 es va impulsar la reforma de l'Estatut, per tal d'adaptar-lo a les noves necessitats de la Catalunya actual. El 18 de juny de 2006, el nou Estatut va ser aprovat en referèndum pels ciutadans catalans. INSTITUCIONS D'AUTO- GOVERN: LA GENERALITAT L'Estatut defineix les institucions d'autogovern que té Catalunya, i els seus poders. La Generalitat està constituïda per tres institucions: – El Parlament. És l'encarregat de legislar, d'aprovar els pressupostos i de controlar l'acció del Govern català. – La Presidència. El President és el màxim representant de l'Estat espanyol a Catalunya, dirigeix la Generalitat i passa comptes de la seva activitat davant el Parlament català.

– El Consell Executiu. Forma el govern de la Generalitat de Catalunya. Té funcions executives i administratives. La Generalitat també la integren altres cossos, com el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges. PODERS EFECTIUS DE LA GENERALITAT La Generalitat té competències exclusives en organització de les institucions d'autogovern, desenvolupament del dret català, cultura, administració local, etc. És responsable de l'aplicació correcta dels convenis internacionals en les àrees en què exerceix la competència.

La majoria dels ingressos de la Generalitat procedeix de les transferències cedides per l'Estat en funció dels serveis i de les competències traspassades. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA SEGONS LA CONSTITUCIÓ I SEGONS L'ESTATUT L'organització territorial de Catalunya: – Segons la Constitució, Catalunya es divideix en quatre províncies, que són les unitats administratives que organitzen el territori espanyol i que estan constituïdes per l'agrupació de molts municipis. El seu govern el formen les diputacions provincials. – Segons l'Estatut d'Autonomia del 2006, Catalunya organitza el seu territori en municipis i comarques.

També s'hi estableix la divisió en vegueries, però això encara no s'ha desenvolupat. ELS MUNICIPIS El municipi és la unitat territorial bàsica de Catalunya. Catalunya està formada per 946 municipis, regits a través de l'Administració local o municipal. El govern municipal és responsabilitat de l'Ajuntament, i està format per l'alcalde i els regidors. LES COMARQUES La comarca és una entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis. Té una personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer les seves polítiques. Durant la Segona República es va proposar la divisió territorial de Catalunya en 38 comarques, agrupades en nou regions.

La Guerra Civil i la dictadura impediren aquesta divisió territorial. L'any 1987 es recuperŕ la divisió comarcal aprovada per la Generalitat republicana el 1936. L'any 1995 el Parlament va aprovar un Pla territorial general, que divideix Catalunya en sis àmbits territorials: l'àmbit metropolità de Barcelona, les comarques gironines, el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, l'àmbit de Ponent i les comarques centrals.

BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - GEOGRAFIA http://www.buxaweb.cat/dossiers/organitzacioterritorial.htm L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI (3/3) LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA TRANSFORMA- CIÓ DE LA SOCIETAT ESPANYOLA Després d'un període d'industrialització i modernització, Espanya i especialment Catalunya són avui una societat postindustrial: predomina el sector serveis i hi ha una indústria molt qualificada. També s'ha produÏt un canvi notable en la localització de la població, que ha passat de ser netament rural a un predomini de les zones urbanes i metropolitanes. La població, abans rural, ha esdevingut urbana.

CANVIS EN L'ESTRUCTURA FAMILIAR En les darreres dècades, la família extensa tradicional ha estat substituďda per la família nuclear (només pares i fills). Avui també s'han generalitzat altres models familiars, com les famílies monoparentals o les unitats familiars unipersonals. Com a conseqüència dels fluxos migratoris, a Espanya han augmentat els matrimonis i parelles de fet entre persones de nacionalitat diferent. La legislació espanyola accepta que persones del mateix sexe puguin contreure matrimoni. LA INCORPORACIÓ DE LA DONA AL MÓN LABORAL REMUNERAT Tradicionalment, les dones han estat vinculades a les tasques domèstiques, de manera que el seu treball no ha estat remunerat ni reconegut.

En les darreres dècades s'ha produït una incorporació massiva de les dones al mercat laboral. La incorporació de la dona al món laboral remunerat ha representat un canvi en l'organització familiar i social. Un dels problemes principals que es plantegen les dones és que, de vegades, el seu salari és menor que el dels homes que realitzen la mateixa feina. També hi ha discriminació sexual en altres àmbits laborals (lloc de treball, categoria laboral...). UN NIVELL DE BENESTAR ELEVAT Gaudim d'un nivell de benestar elevat: – En el nivell de benestar s'hi posen en relació el creixement econòmic, la qualitat de vida i el nivell assistencial de la població.

– El nivell de benestar d'un país es mesura amb diversos indicadors: l'ensenyament, la sanitat, l'esperança de vida i el consum.