Medi Ambient i Societat: Recursos, Energia, Sostenibilitat i Riscos

• a) Béns obtinguts de la natura exclusivament per a la producció d'energia.
• b) Béns obtinguts de la natura per cobrir les necessitats biològiques i socials.
• c) Recursos que es regeneren més ràpidament que el consum humà.
• d) Minerals concentrats en àrees geopolítiques específiques.

Resposta: b) Béns obtinguts de la natura per cobrir les necessitats biològiques i socials.. Els recursos naturals són definits com els béns que la humanitat pot obtenir de la natura per satisfer tant les necessitats biològiques (com aliments i aigua) com les socials (com energia i cures).

• a) Radiació solar
• b) Vent
• c) Aigua
• d) Petroli

Resposta: c) Aigua. L'aigua és un recurs renovable crític perquè, tot i ser renovable, pot esgotar-se si se'n fa un mal ús. La radiació solar i el vent són perennes, mentre que el petroli és no renovable.

• a) No recuperables
• b) Recuperables
• c) Auto-regenerables
• d) Reciclables

Resposta: c) Auto-regenerables. Les classificacions de recursos no renovables esmentades són 'no recuperables', 'recuperables' i 'reciclables'. 'Auto-regenerables' no és una categoria de recurs no renovable.

• a) Un 10% de l'aigua total és dolça.
• b) Més del 50% de l'aigua dolça es troba en rius i llacs.
• c) Menys d'un 3% de l'aigua és dolça i la major part es concentra als pols o al subsòl.
• d) La majoria de l'aigua dolça és directament accessible per al consum humà.

Resposta: c) Menys d'un 3% de l'aigua és dolça i la major part es concentra als pols o al subsòl.. El percentatge d'aigua dolça al planeta és inferior al 3%, i la major part d'aquesta es troba en forma de gel als pols o com a aigua freàtica al subsòl.

• a) És una situació de manca d'aigua generada pel consum humà.
• b) Es produeix només en països amb escasses precipitacions.
• c) Resulta de la contaminació de les fonts d'aigua.
• d) Indica una sobreabundància d'aigua en una regió.

Resposta: a) És una situació de manca d'aigua generada pel consum humà.. L'estrès hídric és una condició causada pel consum humà que porta a la manca d'aigua suficient per cobrir les necessitats d'abastiment.

• a) És l'aigua que s'utilitza en activitats recreatives.
• b) És l'aigua oculta que intervé en tota la cadena productiva.
• c) És l'aigua que s'emmagatzema en grans reserves subterrànies.
• d) És l'aigua que es recicla i es reutilitza en la indústria.

Resposta: b) És l'aigua oculta que intervé en tota la cadena productiva.. L'aigua virtual és l'aigua que es necessita per produir béns i serveis, i que no es veu directament en el producte final. La petjada hídrica és el volum d'aigua dolça que consumeix una persona o per a la producció d'un bé.

• a) La congelació d'aigua als pols
• b) L'aigua que no es veu i intervé en la cadena productiva
• c) El consum humà d'aigua que supera la disponibilitat
• d) La quantitat d'aigua dolça disponible al subsòl

Resposta: c) El consum humà d'aigua que supera la disponibilitat. L'estrès hídric és una situació de manca d'aigua dolça generada principalment per la demanda i el consum humà, que supera la capacitat de renovació del recurs.

• a) La superfície mínima necessària per subministrar matèria i energia bàsiques per a una activitat
• b) El volum d'aigua dolça que consumeix una persona
• c) La quantitat de CO2 emesa a l'atmosfera per la producció de béns
• d) La capacitat de regeneració d'un recurs natural

Resposta: a) La superfície mínima necessària per subministrar matèria i energia bàsiques per a una activitat. La petjada ecològica és una mesura ambiental que expressa la superfície mínima necessària per subministrar la matèria i l'energia bàsiques requerides per a una activitat humana, quantificant així l'impacte sobre el planeta.

• a) La franja polar
• b) La franja equatorial
• c) Les zones desèrtiques
• d) Les zones muntanyoses

Resposta: b) La franja equatorial. La major part de la biodiversitat terrestre es concentra a la franja equatorial, que és una zona amb condicions climàtiques favorables per a una gran varietat d'espècies.

• a) Generar energia elèctrica.
• b) Regular el nivell del mar.
• c) Actuar com a embornal de carboni.
• d) Produir combustibles fòssils.

Resposta: c) Actuar com a embornal de carboni.. Els boscos són coneguts com a "pulmons del planeta" per la seva capacitat d'absorbir diòxid de carboni i transformar-lo en oxigen, actuant com a embornals de carboni.

• a) Són boscos amb biodiversitat reduïda prop dels pols.
• b) Són boscos que han estat explotats per activitats humanes.
• c) Són ecosistemes no explotats per activitats humanes.
• d) Són els més propers a l'Equador.

Resposta: c) Són ecosistemes no explotats per activitats humanes.. Els boscos primaris es defineixen com aquells que no han estat explotats ni alterats significativament per activitats humanes, mantenint el seu estat natural.

• a) Canvi climàtic i contaminació de l'aire.
• b) Tales massives i plantacions comercials.
• c) Estrès hídric i pèrdua de biodiversitat.
• d) Augment del nivell del mar i fenòmens meteorològics extrems.

Resposta: b) Tales massives i plantacions comercials.. La desforestació és causada principalment per les tales massives dutes a terme per l'ésser humà i la conversió de terres forestals en plantacions comercials.

• a) Absorbeix CO2 i produeix oxigen.
• b) Regula la temperatura terrestre i distribueix la calor.
• c) És la font principal d'energia per al planeta.
• d) Concentra la major part de la biodiversitat aquàtica.

Resposta: b) Regula la temperatura terrestre i distribueix la calor.. L'Oceà Global és fonamental per a la regulació tèrmica del planeta, ja que té la capacitat de retenir i redestribuir la calor. Les altres opcions descriuen funcions d'altres ecosistemes o aspectes més amplis de la biodiversitat.

• a) La desforestació submarina.
• b) El creixement del nivell del mar.
• c) L'acidificació dels oceans.
• d) La pèrdua de biodiversitat marina.

Resposta: b) El creixement del nivell del mar.. El document menciona explícitament que les illes estan amenaçades pel creixement del nivell del mar, un fenomen directament relacionat amb els canvis en l'Oceà Global.

• a) Reduir la contaminació per plàstics en un 30% per al 2030.
• b) Establir zones de pesca controlada en el 50% dels oceans.
• c) Conservar el 30% dels oceans per al 2030, incloent zones marines protegides en aigües internacionals.
• d) Eliminar completament les emissions de CO2 d'origen marítim.

Resposta: c) Conservar el 30% dels oceans per al 2030, incloent zones marines protegides en aigües internacionals.. El Tractat global dels oceans té com a objectiu la conservació del 30% dels oceans per a l'any 2030, incloent-hi zones marines protegides en aigües internacionals.

• a) Generar vapor d'aigua
• b) Obtenir carburants per a vehicles
• c) Produir electricitat en centrals tèrmiques
• d) Escalfar edificis domèstics

Resposta: b) Obtenir carburants per a vehicles. El petroli és principalment valorat per la seva capacitat de produir carburants essencials per al moviment de vehicles.

• a) Metà (CH4)
• b) Diòxid de sofre (SO2)
• c) Diòxid de carboni (CO2)
• d) Òxids de nitrogen (NOx)

Resposta: c) Diòxid de carboni (CO2). L'ús del petroli té un impacte ambiental significatiu per l'emissió de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera, que contribueix a l'efecte hivernacle.

• a) És un combustible fòssil amb alts costos de transport.
• b) És un mineral utilitzat en centrals nuclears.
• c) És molt eficient i versàtil per a la producció d'electricitat i usos domèstics.
• d) Les seves reserves s'esgotaran en 40 anys.

Resposta: c) És molt eficient i versàtil per a la producció d'electricitat i usos domèstics.. El gas natural és altament eficient i versàtil, sent utilitzat per a la producció d'electricitat, en la indústria i per a usos domèstics.

• a) 16%
• b) 3.6%
• c) 57.7%
• d) 6.6%

Resposta: d) 6.6%. El document especifica que l'energia eòlica representava el 6.6% de la producció mundial elèctrica en els anys 80.

• a) Fotovoltaica
• b) Termosolar
• c) Termo Solar de Concentració
• d) Solar passiva

Resposta: d) Solar passiva. El document esmenta l'energia solar fotovoltaica, termosolar i termosolar de concentració com a formes d'aprofitament de l'energia solar. La solar passiva no s'esmenta en aquest context.

• a) Energia mareomotriu
• b) Hidrogen verd
• c) Energia geotèrmica
• d) Biomassa

Resposta: c) Energia geotèrmica. L'energia geotèrmica s'identifica com l'aprofitament de la calor superficial de la Terra.

• a) Abundància
• b) Autosuficiència
• c) Pobresa
• d) Capacitat d'exportació

Resposta: c) Pobresa. El document indica clarament que Catalunya pateix una 'pobresa de fonts energètiques pròpies', la qual cosa condueix a una dependència energètica significativa.

• a) 17,40%
• b) 42%
• c) 57,7%
• d) 59,2%

Resposta: c) 57,7%. S'especifica que l'energia nuclear representa el 57,7% de la producció energètica a Catalunya, sent la major part de la seva dependència.

• a) Generar electricitat a partir del vent.
• b) Escalfar aigua aprofitant la calor del gas natural.
• c) Produir energia a partir de biomassa.
• d) Separar l'hidrogen de l'oxigen.

Resposta: b) Escalfar aigua aprofitant la calor del gas natural.. El cicle combinat s'explica com un procés que 'aprofita l'escalfor que s'allibera de la combinació del gas natural per escalfar aigua', utilitzant aquesta calor per a fins energètics.

• a) 7%
• b) 32%
• c) 42%
• d) 59,2%

Resposta: c) 42%. El document estableix que un dels objectius estratègics d'Espanya és assolir un 42% de consum de renovables per al 2030.

• a) 32%
• b) 59,2%
• c) 42%
• d) 7%

Resposta: b) 59,2%. La dependència energètica de la Unió Europea, principalment de petroli i gas, és del 59,2%.

• a) No consumir més del que la Terra és capaç de produir.
• b) Augmentar les emissions de gasos d'efecte hivernacle per estimular l'economia.
• c) Dependre exclusivament dels combustibles fòssils.
• d) Assegurar el 7% de l'electricitat generada amb fonts no renovables.

Resposta: a) No consumir més del que la Terra és capaç de produir.. La neutralitat climàtica per al 2050 es defineix com no consumir més del que la Terra és capaç de produir.

• a) Tenen una gran quantitat de centrals nuclears.
• b) Són pobres en recursos energètics fòssils.
• c) No tenen la tecnologia per a energies renovables.
• d) La seva població consumeix molta més energia que altres continents.

Resposta: b) Són pobres en recursos energètics fòssils.. La principal raó de l'alta dependència energètica de la UE és la seva escassetat de recursos energètics fòssils propis.

• a) 32%
• b) 42%
• c) 59,2%
• d) 7%

Resposta: c) 59,2%. La dependència energètica de la UE s'estableix en un 59,2%.

• a) Algèria
• b) Rússia
• c) Noruega
• d) Estats Units

Resposta: b) Rússia. Els països esmentats com a principals subministradors de petroli i gas per a la UE són Noruega, EEUU, Algèria i Austràlia. Rússia no apareix en la llista proporcionada.

• a) Regressió de les masses de gel
• b) Desertificació dels ecosistemes terrestres i marins
• c) Males collites a causa de les sequeres
• d) Pujada del nivell del mar

Resposta: c) Males collites a causa de les sequeres. Les males collites per sequeres són un canvi en els components antròpics, és a dir, que afecten directament les activitats humanes i la seva subsistència, no un component biofísic natural.

• a) Huracans i terratrèmols
• b) L'evolució de les espècies animals
• c) El dia, la nit i les estacions
• d) Els moviments de masses continentals

Resposta: c) El dia, la nit i les estacions. Els 'canvis cíclics graduals' són aquells que es poden observar de manera regular i previsible, com el cicle del dia i la nit o les estacions de l'any.

• a) Els moviments de masses continentals durant llargs períodes
• b) La industrialització del segle XIX
• c) Els canvis esporàdics com els terratrèmols
• d) L'evolució biològica de les espècies

Resposta: b) La industrialització del segle XIX. La industrialització del segle XIX va ser el punt d'inflexió que va accelerar l'augment de les temperatures globals, principalment per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

• a) Canvis cíclics graduals
• b) Canvis esporàdics
• c) Canvis evolutius geològics
• d) Canvis evolutius biològics

Resposta: b) Canvis esporàdics. Els canvis esporàdics, com els huracans o els terratrèmols, són per definició difícils de preveure, a diferència dels cíclics o evolutius que tenen una cadència o procés més lent i previsible.

• a) La formació de la capa d'ozó
• b) La disminució de les radiacions UVA
• c) L'escalfament global a causa de l'efecte hivernacle
• d) La variació dels cicles estacionals intermitjos

Resposta: c) L'escalfament global a causa de l'efecte hivernacle. L'escalfament global s'ha intensificat a causa de l'efecte hivernacle, que al seu torn és provocat per l'emissió de gasos com el CO2 i el CH4, principalment derivats de l'activitat industrial iniciada al segle XIX.

• a) Redueix la temperatura de l'atmosfera
• b) Ajudar a la regeneració de la capa d'ozó
• c) Permet que la calor del Sol s'alliberi més ràpidament
• d) Atrapa la calor del Sol a l'atmosfera

Resposta: d) Atrapa la calor del Sol a l'atmosfera. L'excés de CO2 a l'atmosfera actua com una manta, atrapant la calor del Sol i impedint que s'alliberi de nou a l'espai, cosa que incrementa la temperatura de la Terra i contribueix a l'escalfament global.

• a) Tenen un accés privilegiat als béns naturals.
• b) Tenen poques possibilitats d'accés als béns naturals.
• c) L'accés als béns naturals no és un problema per a ells.
• d) Els béns naturals són irrellevants per a la seva subsistència.

Resposta: b) Tenen poques possibilitats d'accés als béns naturals.. El document indica clarament que els habitants més pobres tenen "possibilitats d'accés als béns naturals -> habitants + pobres -> àrees + vulnerables (poques infraestructures) + greus: impedeixen satisfer les necessitats bàsiques".

• a) Guerres
• b) Destrucció d'ecosistemes
• c) Terratrèmols
• d) Explotació irracional

Resposta: c) Terratrèmols. El document classifica els terratrèmols com a causes ambientals que generen amenaces temporals. Les altres opcions són antròpiques o polítiques.

• a) La petjada ecològica
• b) La petjada de carboni
• c) L'Antropocè
• d) La sostenibilitat

Resposta: c) L'Antropocè. El document defineix l'Antropocè com "etapa de la història on l'ésser humà està alterant el funcionament de la Terra. (nova era geològica)".

• a) La petjada de carboni
• b) La biomassa
• c) La petjada ecològica
• d) L'Antropocè

Resposta: c) La petjada ecològica. La petjada ecològica és la mesura ambiental que expressa la superfície mínima necessària per subministrar la matèria i l'energia bàsiques requerides per a una activitat, quantificant així l'impacte d'una activitat sobre el planeta.

• a) Una nova era geològica caracteritzada per l'alteració humana del funcionament de la Terra.
• b) Un concepte que mesura el volum de gasos d'efecte hivernacle emesos per una activitat.
• c) La suma total de la massa d'organismes vius en un ecosistema determinat.
• d) Un període de temps en què els fenòmens naturals són especialment perillosos.

Resposta: a) Una nova era geològica caracteritzada per l'alteració humana del funcionament de la Terra.. L'Antropocè es defineix com l'etapa de la història on l'ésser humà està alterant el funcionament de la Terra, sent considerada una nova era geològica a causa de la significativa influència humana.

• a) La petjada ecològica
• b) La petjada de carboni
• c) La biomassa
• d) La desinformació

Resposta: d) La desinformació. La desinformació és un factor decisiu que situa les persones en un nivell de risc, especialment en l'exclusió en la presa de decisions, no un element de la petjada humana sobre la Terra.

• a) Qualsevol fenomen natural que es produeixi a la Terra.
• b) Un fenomen natural en interacció amb la presència humana o un risc de caràcter mixt.
• c) Únicament els vessaments de petroli i els accidents de trànsit.
• d) La probabilitat que un desastre natural es produeixi sense cap intervenció humana.

Resposta: b) Un fenomen natural en interacció amb la presència humana o un risc de caràcter mixt.. Un risc ambiental sorgeix de la interacció entre un fenomen natural i la presència humana, o pot ser de caràcter mixt, agreujat per l'activitat humana. No es limita només a fenòmens naturals sense implicació humana ni exclusivament a accions humanes sense base natural.

• a) Magnitud
• b) Perillositat
• c) Freqüència
• d) Vulnerabilitat

Resposta: c) Freqüència. La 'freqüència' és el factor que mesura el nombre de vegades que es produeix un risc. La magnitud es refereix a la dimensió, la perillositat a la probabilitat, i l'exposició al nombre de persones sotmeses al risc.

• a) Aiguats
• b) Sequeres
• c) Tornados
• d) Huracans

Resposta: a) Aiguats. Els 'aiguats' són un exemple de fenomen atmosfèric simple, mentre que les sequeres, tornados i huracans són exemples de fenòmens atmosfèrics mixts, ja que solen implicar la combinació de diversos factors climàtics o condicions extremes.

• a) Clima atlàntic
• b) Clima continental
• c) Clima mediterrani
• d) Clima alpí

Resposta: c) Clima mediterrani. Els principals riscos ambientals a Catalunya estan estretament relacionats amb les condicions meteorològiques i geomorfològiques pròpies del clima mediterrani.

• a) La caiguda de cristalls de neu.
• b) El desplaçament de masses de neu.
• c) Inundacions i torrentades en zones boscoses.
• d) Bufades intenses de vent sense precipitació.

Resposta: c) Inundacions i torrentades en zones boscoses.. Els aiguats es defineixen com a inundacions i torrentades on l'aigua baixa amb molta força, especialment en zones amb rieres i boscos.

• a) Terremols, sequera i vent.
• b) Sequera, vent i orografia.
• c) Inundacions, orografia i sequera.
• d) Activitats industrials, vent i pluja.

Resposta: b) Sequera, vent i orografia.. Els incendis forestals són un risc antròpic que es veu influenciat per la sequera, el vent i les característiques de l'orografia del terreny.

• a) INUNCAT
• b) INFOCAT
• c) NEUCAT
• d) PLACAT

Resposta: c) NEUCAT. NEUCAT és el Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya, dissenyat específicament per a la gestió de riscos derivats de les nevades.

• a) Despreniments de masses de neu.
• b) Desplaçaments de terreny per acció de la gravetat.
• c) Incendis provocats per la sequera.
• d) Inundacions causades per riuades.

Resposta: b) Desplaçaments de terreny per acció de la gravetat.. Una esllavissada és un desplaçament de terreny d'un vessant cap a l'exterior, causat principalment per l'acció de la gravetat.

• a) Únicament l'activitat humana.
• b) Sequera, vent i orografia.
• c) Només la indústria petroquímica.
• d) Riuades i desgel.

Resposta: b) Sequera, vent i orografia.. Els incendis forestals estan directament relacionats amb condicions naturals com la sequera, la força del vent i les característiques topogràfiques del terreny (orografia).

• a) Llargues sequeres
• b) Inundacions
• c) Desertificació
• d) Tsunami

Resposta: d) Tsunami. El text menciona llargues sequeres, inundacions i desertificació com a riscos naturals propis del clima mediterrani a Espanya. Els tsunamis no s'esmenten com un risc predominant d'aquest clima en el context espanyol.

• a) A la costa atlàntica
• b) Al Pirineu i al litoral mediterrani
• c) A la Meseta Central
• d) A les Illes Balears

Resposta: b) Al Pirineu i al litoral mediterrani. El document especifica que el risc hidrològic és alt al Pirineu i al litoral mediterrani a causa de les riuades.

• a) Andalusia
• b) Catalunya
• c) Galícia
• d) Comunitat Valenciana

Resposta: c) Galícia. El text destaca Galícia amb un risc d'incendis alt a l'estiu, malgrat el clima mediterrani general, sent un punt específic a recordar.

• a) La gestió exclusiva de desastres naturals.
• b) L'augment dels riscos ambientals.
• c) La prevenció i la reducció dels riscos.
• d) La identificació de nous tipus de perills.

Resposta: c) La prevenció i la reducció dels riscos.. Les eines i polítiques de la Unió Europea tenen com a objectiu principal la prevenció i la reducció dels riscos, abordant-los de manera proactiva i reactiva per minimitzar el seu impacte.

• a) Tres.
• b) Quatre.
• c) Sis.
• d) Cinc.

Resposta: d) Cinc.. La Comissió Europea ha establert explícitament cinc objectius per a la gestió dels riscos: anticipació, preparació, alerta, resposta i seguretat.

• a) Anticipació.
• b) Recuperació.
• c) Alerta.
• d) Seguretat.

Resposta: b) Recuperació.. Els cinc objectius de la Comissió Europea són anticipació, preparació, alerta, resposta i seguretat. La 'recuperació' no està llistada directament com un dels cinc objectius fonamentals en aquesta secció, tot i que podria ser una fase posterior a la resposta.

• a) Generar nuevo conocimiento.
• b) Evaluar la efectividad de intervenciones.
• c) Garantizar la financiación de proyectos futuros.
• d) Mejorar la atención al paciente.

Resposta: c) Garantizar la financiación de proyectos futuros.. Aunque la financiación es necesaria para llevar a cabo la investigación, no es un objetivo intrínseco de la investigación en sí misma, sino un medio para lograr los objetivos científicos y de salud. Los otros son objetivos directos de la investigación en salud.

• a) La profundidad en el análisis de casos individuales.
• b) La representatividad de la muestra.
• c) La flexibilidad en el diseño del estudio.
• d) La interpretación subjetiva de los datos.

Resposta: b) La representatividad de la muestra.. La representatividad de la muestra es crucial en la investigación cuantitativa para asegurar que los resultados obtenidos en el grupo estudiado puedan aplicarse de manera válida a la población más amplia de la que se extrajo la muestra.

• a) Beneficencia.
• b) No maleficencia.
• c) Justicia.
• d) Autonomía.

Resposta: d) Autonomía.. El principio de autonomía se refiere al respeto por la capacidad de los individuos para tomar decisiones informadas y voluntarias sobre su participación en un estudio, lo que se garantiza mediante el proceso de consentimiento informado.

• a) Són rius curts i de poc cabal que sovint es desborden amb pluges intenses.
• b) Neixen a la Serralada Prelitoral i Litoral i tenen un règim pluvial irregular.
• c) Tenen un règim nivopluvial i són cabalosos, amb pantans i centrals hidroelèctriques.
• d) La majoria d'ells desemboquen directament a França.

Resposta: c) Tenen un règim nivopluvial i són cabalosos, amb pantans i centrals hidroelèctriques.. La Xarxa Pirinenca es caracteritza per rius com el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, que tenen un règim nivopluvial i són cabalosos, utilitzats per a centrals hidroelèctriques.

• a) El Segre i la Noguera Pallaresa.
• b) El Ter i el Llobregat.
• c) El Congost i el Besòs.
• d) El Garona i el Segura.

Resposta: b) El Ter i el Llobregat.. La Xarxa Pirinenca-Mediterrània es compon de rius com el Ter i el Llobregat, que neixen als Pirineus però desemboquen al Mediterrani. El seu règim és principalment pluvial i són cabalosos.

• a) Desemboca al mar Mediterrani.
• b) És el riu més cabalós de Catalunya.
• c) Neix a la Serralada Prelitoral.
• d) Neix als Pirineus i desemboca a França.

Resposta: d) Neix als Pirineus i desemboca a França.. El riu Garona és una excepció dins dels rius pirinencs de Catalunya, ja que neix als Pirineus però es dirigeix cap a França per desembocar-hi, no a l'Ebre ni al Mediterrani català.

• a) Hiverns molt freds i humits
• b) Hiverns suaus i secs
• c) Hiverns freds i pluviosos
• d) Hiverns calorosos i secs

Resposta: b) Hiverns suaus i secs. La influència del Mediterrani a la costa es caracteritza per hiverns suaus i secs, estius calorosos i precipitacions intenses a la tardor i primavera.

• a) Només càlides d'Àfrica
• b) Només fredes/polars
• c) Fredes/polars i càlides d'Àfrica
• d) Humides del Pacífic

Resposta: c) Fredes/polars i càlides d'Àfrica. El clima de Catalunya està influenciat tant per masses d'aire fredes/polars de latituds altes com per masses càlides d'Àfrica, el contacte de les quals pot provocar onades de calor o fred.

• a) Té precipitacions intenses i regulars
• b) Presenta una gran amplitud tèrmica i menys precipitacions
• c) Els seus hiverns són suaus i secs
• d) Està sota una forta influència atlàntica

Resposta: b) Presenta una gran amplitud tèrmica i menys precipitacions. El clima continental a la depressió central de Catalunya es caracteritza per una gran amplitud tèrmica (diferència entre temperatures màximes i mínimes) i una quantitat menor de precipitacions.

• a) La densitat de població, les vies de comunicació i l'activitat econòmica.
• b) Les formes de relleu, les condicions climàtiques i la vegetació.
• c) El tipus de sòl, la fauna predominant i la presència de rius.
• d) La proximitat a la costa, l'altitud mitjana i els recursos minerals.

Resposta: b) Les formes de relleu, les condicions climàtiques i la vegetació.. Les regions fisiogràfiques es defineixen per la combinació de les formes de relleu, les condicions climàtiques i la vegetació.

• a) Alt Pirineu
• b) Regió oriental
• c) Tramuntana
• d) Cap de Creus

Resposta: c) Tramuntana. La Tramuntana és una de les subregions de la Catalunya seca, juntament amb el Litoral, l'Altiplà central, el Prepirineu i la Continental. L'Alt Pirineu i la Regió oriental pertanyen a la Catalunya humida.

• a) Predomina la vegetació mediterrània perennifòlia.
• b) Es caracteritza per boscos de coníferes densos i vegetació caducifòlia.
• c) La vegetació és escassa a causa de l'aridesa.
• d) Hi ha una gran presència d'alzinars.

Resposta: b) Es caracteritza per boscos de coníferes densos i vegetació caducifòlia.. La Catalunya humida es caracteritza efectivament per tenir reserves principals d'aigua, vegetació caducifòlia i boscos densos de coníferes.

• a) Serralada Cantàbrica
• b) Sistema Central
• c) Serralada Ibèrica
• d) Sierra Morena

Resposta: c) Serralada Ibèrica. La Serralada Ibèrica és la que s'estén des de la Serralada Cantàbrica fins al Mediterrani, arribant a Portugal i amb una altitud màxima de 2300m, tal com s'indica al document.

• a) Costes baixes i rectilínies amb aigua blava
• b) Mares considerables, aigua verdosa i moltes ries
• c) Penya-segats i poques platges
• d) Gran activitat volcànica submarina

Resposta: b) Mares considerables, aigua verdosa i moltes ries. La costa Atlàntica de la Península Ibèrica es caracteritza per tenir marees considerables, aigua verdosa i moltes ries, que són entrants de mar que s'endinsen en la terra.

• a) Fuerteventura i Lanzarote
• b) Tenerife i Gran Canària
• c) La Palma i El Hierro
• d) La Gomera i La Graciosa

Resposta: a) Fuerteventura i Lanzarote. Fuerteventura i Lanzarote són les illes Canàries que es descriuen com a planeres i més properes a la costa africana, el que contribueix al seu clima gairebé desèrtic.

• a) Menorca
• b) Formentera
• c) Eivissa
• d) Mallorca

Resposta: d) Mallorca. El text indica que Mallorca té un relleu accidentat, destacant la Serra de Tramuntana i el Puig Major.

• a) Balear
• b) Canari
• c) Pitiüses
• d) Cap Verd

Resposta: b) Canari. El text especifica que Tenerife i Gran Canària formen part de l'arxipèlag Canari.

• a) 350m
• b) 400m
• c) 1400m
• d) 3700m

Resposta: c) 1400m. El text menciona que el Puig Major, a la Serra de Tramuntana de Mallorca, té una altitud de 1400m.

• a) Fluvià i Ter
• b) Duero i Tajo
• c) Narcea i Nervión
• d) Ebre i Llobregat

Resposta: b) Duero i Tajo. El Duero i el Tajo són rius de la submeseta nord que desguassen a l'Atlàntic, característics d'aquesta xarxa hidrogràfica.

• a) Són molt llargs i tenen un cabal regular.
• b) S'originen al Sistema Cantàbric.
• c) Són curts, amb règims pluvials i torrencials, sovint provocant inundacions.
• d) El seu cabal és principalment nivopluvial.

Resposta: c) Són curts, amb règims pluvials i torrencials, sovint provocant inundacions.. Els rius mediterranis, a excepció de l'Ebre, són curts i tenen un règim pluvial i torrencial, cosa que els fa propensos a desbordaments en moments de fortes precipitacions.

• a) Tajo
• b) Guadalquivir
• c) Ebre
• d) Duero

Resposta: c) Ebre. L'Ebre és el riu més cabalós d'Espanya i el seu règim és nivopluvial, influenciat tant per les pluges com pel desgel de la neu del Pirineu i el Sistema Ibèric.

• a) Abundants i regulars tot l'any.
• b) Irregulars i escasses, especialment al sud-est.
• c) Concentrades principalment a l'estiu.
• d) Sempre en forma de neu a l'hivern.

Resposta: b) Irregulars i escasses, especialment al sud-est.. Les precipitacions al domini Mediterrani són irregulars i escasses, amb una aridesa accentuada al sud-est peninsular.

• a) Molt freds amb abundants nevades.
• b) Suau, amb depressions de latituds mitjanes.
• c) Extremadament secs i aspres.
• d) Humits i amb temperatures molt baixes.

Resposta: b) Suau, amb depressions de latituds mitjanes.. Els hiverns al domini Mediterrani són suaus, influenciats per depressions de latituds mitjanes que porten aire fred i humit.

• a) La proximitat a la costa europea.
• b) La presència de grans cadenes muntanyoses.
• c) La proximitat a la costa africana.
• d) Les corrents oceàniques fredes.

Resposta: c) La proximitat a la costa africana.. La influència principal del clima subtropical oceànic a les Illes Canàries és la seva proximitat a la costa africana, que contribueix a les temperatures càlides i a les precipitacions escasses.

• a) 0,7 graus
• b) 1,7 graus
• c) 2,7 graus
• d) 3,6 graus

Resposta: b) 1,7 graus. La temperatura mitjana a Espanya ha incrementat 1,7 graus a causa del canvi climàtic.

• a) L'escurçament de l'hivern
• b) L'allargament de la primavera
• c) L'allargament de l'estiu en 5 setmanes
• d) La desaparició de la tardor

Resposta: c) L'allargament de l'estiu en 5 setmanes. El canvi climàtic ha provocat un allargament de l'estiu en 5 setmanes a Espanya.

• a) 50%
• b) 75%
• c) 90%
• d) 100%

Resposta: c) 90%. Les glaceres a Espanya han perdut el 90% de la seva extensió a causa de l'escalfament global.