Medi Ambient i Societat: Estructura Territorial i Dinàmica de la Població

• a) 5%
• b) 22%
• c) 50%
• d) 75%

Resposta: b) 22%. El text indica que aproximadament el 22% de la superfície terrestre està destinada a usos exclusius.

• a) Manteniment de la biodiversitat
• b) Control de l'erosió
• c) Seguretat alimentària
• d) Atenuació del canvi climàtic

Resposta: c) Seguretat alimentària. La seguretat alimentària és una funció social, no ecològica, del sòl. Les altres tres opcions són funcions ecològiques mencionades en el text.

• a) 30%
• b) 43%
• c) 70%
• d) 98%

Resposta: c) 70%. El text indica que aproximadament el 70% de l'aigua dolça es troba en forma de gel, específicament 3/4 és a dir, un 75% aproximadament.

• a) Embornal de carboni
• b) Reserva de biodiversitat
• c) Producció d'energia geotèrmica
• d) Font de recursos naturals

Resposta: c) Producció d'energia geotèrmica. Els boscos actuen com a embornal de carboni, reserven biodiversitat i són font de recursos naturals, però no produeixen energia geotèrmica.

• a) Disminució de la contaminació acústica
• b) Generació de pluja àcida i gasos d'efecte hivernacle
• c) Reducció de la desforestació
• d) Millora de la qualitat de l'aigua

Resposta: b) Generació de pluja àcida i gasos d'efecte hivernacle. La crema de carbó allibera gasos que contribueixen a l'efecte hivernacle i poden provocar pluja àcida, impactant negativament el medi ambient.

• a) Energia solar
• b) Energia eòlica
• c) Energia hidroelèctrica
• d) Biogàs

Resposta: c) Energia hidroelèctrica. L'energia hidroelèctrica és la font d'energia renovable més important per la seva capacitat de generació establerta i la seva contribució significativa a la producció energètica.

• a) Augment de la temperatura de l'atmosfera
• b) Disminució dels riscos ambientals
• c) Pèrdua de biodiversitat
• d) Augment de la contaminació atmosfèrica

Resposta: b) Disminució dels riscos ambientals. La disminució dels riscos ambientals no és un impacte que agreuja la crisi ecològica; al contrari, la seva disminució seria un efecte positiu.

• a) Disminueix el risc d'inundacions
• b) No té cap efecte sobre les inundacions
• c) Provoca inundacions en desaparèixer l'efecte de retenció de l'aigua
• d) Augmenta la capacitat de retenció d'aigua del sòl

Resposta: c) Provoca inundacions en desaparèixer l'efecte de retenció de l'aigua. La desforestació elimina la capacitat dels arbres de retenir l'aigua, augmentant el risc d'inundacions.

• a) Inundacions
• b) Sequera
• c) Desertificació
• d) Incendis forestals

Resposta: c) Desertificació. La desertificació, que implica la pèrdua de sòl i la destrucció de la coberta vegetal, es considera el risc ambiental més important a Espanya.

• a) Sistema Mediterrani
• b) Sistema Pirinenc
• c) Serralada Transversal
• d) Depressió Central

Resposta: b) Sistema Pirinenc. El Sistema Pirinenc, amb el seu Pirineu Axial, és l'únic que presenta altituds superiors als 3000 metres i paisatges d'alta muntanya.

• a) Influència atlàntica amb pluges regulars
• b) Clima mediterrani amb estius secs i hiverns suaus
• c) Clima continental amb inversió tèrmica
• d) Clima subalpí amb temperatures fredes i innivació elevada

Resposta: c) Clima continental amb inversió tèrmica. A l'interior de Catalunya, el clima continental es caracteritza per la inversió tèrmica, amb temperatures extremes entre l'estiu i l'hivern.

• a) Serralada Prelitoral
• b) Serralada Litoral
• c) Serralada Transversal
• d) Depressió Prelitoral

Resposta: c) Serralada Transversal. La Serralada Transversal connecta el Pirineu amb el sistema Mediterrani i és un element orogràfic important que influeix en la distribució de les precipitacions.

• a) Sistema Mediterrani
• b) Sistema Pirinenc
• c) Depressió Central
• d) Serralada Transversal

Resposta: b) Sistema Pirinenc. El Sistema Pirinenc es caracteritza per paisatges alpins i altituds que superen els 3000 metres, especialment al Pirineu Axial.

• a) Serralada Litoral
• b) Serralada Prelitoral
• c) Depressió Prelitoral
• d) Plana Litoral

Resposta: b) Serralada Prelitoral. La Serralada Prelitoral, dins del Sistema Mediterrani, pot assolir altituds de més de 1500 metres en algunes zones com les Guilleries o el Montseny.

• a) Pluges regulars i temperatures baixes
• b) Hiverns suaus i estius secs
• c) Amplitud tèrmica elevada
• d) Inversió tèrmica freqüent

Resposta: b) Hiverns suaus i estius secs. El clima mediterrani es caracteritza per hiverns suaus i estius secs, especialment a la franja litoral.

• a) Domini subalpí
• b) Domini boreoalpí
• c) Estatge alpí
• d) Domini eurosiberià

Resposta: c) Estatge alpí. L'estatge alpí es caracteritza per situar-se per sobre dels 2300 metres, on hi ha manca de comunitats arbòries i arbustives, i abunden líquens i molses.

• a) Boscos de coníferes
• b) Boscos caducifolis
• c) Alzinar i espècies esclerofil·les
• d) Prats alpins

Resposta: c) Alzinar i espècies esclerofil·les. El domini mediterrani es caracteritza per la presència d'alzinar, espècies esclerofil·les i plantes enfiladisses, adaptades a la sequedat estival.

• a) 35%
• b) 45%
• c) 55%
• d) 65%

Resposta: b) 45%. La Meseta ocupa aproximadament el 45% del territori peninsular, sent una unitat geogràfica important a Espanya.

• a) Presència d'espècies esclerofil·les
• b) Predomini de boscos perennifolis
• c) Desenvolupament de boscos caducifolis
• d) Existència de matollars com la màquia i la garriga

Resposta: c) Desenvolupament de boscos caducifolis. La regió mediterrània es caracteritza per boscos perennifolis i matollars, no per boscos caducifolis, que són més típics de la regió eurosiberiana.

• a) Precipitacions regulars i temperatures suaus
• b) Fort contrast anual de temperatures
• c) Precipitacions escasses i irregulars
• d) Alta insolació i aridesa

Resposta: a) Precipitacions regulars i temperatures suaus. El clima atlàntic es caracteritza per precipitacions regulars i temperatures amb poc contrast, a causa de la influència del mar.

• a) Una depressió aïllada a nivells alts de l'atmosfera
• b) Un tipus de clima subtropical oceànic
• c) Una espècie vegetal esclerofil·la
• d) Un recurs hídric abundant a Catalunya

Resposta: a) Una depressió aïllada a nivells alts de l'atmosfera. Una DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts) és un fenomen meteorològic caracteritzat per una depressió atmosfèrica a gran altitud.

• a) L'ús excessiu de fertilitzants en l'agricultura.
• b) La modificació del règim hidrogràfic natural i el cabal dels rius.
• c) L'augment de la temperatura global.
• d) La sobreexplotació dels recursos marins.

Resposta: b) La modificació del règim hidrogràfic natural i el cabal dels rius.. La modificació del règim hidrogràfic natural i el cabal dels rius són factors clau que contribueixen a la contaminació de les aigües superficials.

• a) El 10%
• b) El 20%
• c) El 40%
• d) El 60%

Resposta: c) El 40%. Aproximadament el 40% de les aigües residuals a Catalunya es classifiquen com a 'aigües grises'.

• a) Reducció
• b) Reciclatge
• c) Reutilització
• d) Reintegració

Resposta: d) Reintegració. Les 3 'R' en la gestió de residus són: Reducció, Reciclatge i Reutilització.

• a) Fomentar el turisme massiu i la construcció d'infraestructures.
• b) Protegir la biodiversitat i assegurar activitats humanes sostenibles.
• c) Explotar els recursos naturals per al benefici econòmic immediat.
• d) Crear zones d'exclusió on no es permet cap activitat humana.

Resposta: b) Protegir la biodiversitat i assegurar activitats humanes sostenibles.. Els espais naturals protegits tenen com a objectiu principal protegir la biodiversitat i assegurar que les activitats humanes siguin compatibles amb la preservació dels valors naturals i del paisatge.

• a) Reduir, reutilitzar, reciclar.
• b) Rebutjar, retornar, reparar.
• c) Revisar, registrar, regular.
• d) Reservar, restringir, reemplaçar.

Resposta: a) Reduir, reutilitzar, reciclar.. La regla de les 3 R (Reducció, Reutilització i Reciclatge) és un principi fonamental per a la gestió sostenible dels residus, que busca minimitzar l'impacte ambiental i promoure l'economia circular.

• a) La seva immobilitat i absència de canvis al llarg del temps.
• b) La presència exclusiva d'elements naturals sense intervenció humana.
• c) L'absència de components humans com ara construccions o conreus.
• d) La seva constant evolució i transformació a causa de factors naturals i humans.

Resposta: d) La seva constant evolució i transformació a causa de factors naturals i humans.. Un paisatge dinàmic és aquell que experimenta canvis i transformacions constants a causa de factors naturals (clima, vegetació) i humans (agricultura, urbanització).

• a) Disminució de la població a les zones de muntanya i concentració a les zones agrícoles.
• b) Despoblament de les zones de muntanya i intensificació de la població als nuclis urbans del litoral.
• c) Expansió homogènia de la població per tot el territori català.
• d) Retorn a les activitats agrícoles tradicionals a les zones rurals.

Resposta: b) Despoblament de les zones de muntanya i intensificació de la població als nuclis urbans del litoral.. Al segle XX, l'urbanització a Catalunya es caracteritza pel despoblament de les zones de muntanya i la concentració de la població als nuclis urbans del litoral i prelitoral.

• a) Un paisatge homogeni amb predomini de les zones urbanes.
• b) Un mosaic paisatgístic amb permanència de la matriu agroforestal i domini dels components urbans.
• c) Un paisatge exclusivament agrícola a causa de l'abandonament de les zones urbanes.
• d) Un paisatge sense infraestructures ni sectors econòmics.

Resposta: b) Un mosaic paisatgístic amb permanència de la matriu agroforestal i domini dels components urbans.. El paisatge actual de Catalunya es caracteritza per ser un mosaic paisatgístic on coexisteixen la permanència de la matriu agroforestal, el domini dels components urbans, la presència dels sectors d'activitat econòmica i l'existència de grans infraestructures.

• a) Augment de la diversitat biològica i expansió de les activitats agrícoles tradicionals.
• b) Simplificació del mosaic agroforestal i augment de la diversitat paisatgística.
• c) Simplificació del mosaic agroforestal i dispersió de construccions.
• d) Augment de les zones naturals protegides i disminució de la urbanització.

Resposta: c) Simplificació del mosaic agroforestal i dispersió de construccions.. Els canvis importants que experimenten els paisatges inclouen la simplificació del mosaic agroforestal (abandonament d'activitats agràries tradicionals) i la dispersió de construccions i altres elements urbans.

• a) Urbanització del territori
• b) Banalització del paisatge
• c) Simplificació agroforestal
• d) Dispersió de construccions

Resposta: b) Banalització del paisatge. La banalització del paisatge es refereix a la pèrdua de diversitat i l'empobriment dels components que fan que un paisatge sigui únic.

• a) Predomini de components urbans
• b) Absència d'infraestructures modernes
• c) Permanència de la matriu agroforestal
• d) Presència dels sectors d'activitat econòmica

Resposta: b) Absència d'infraestructures modernes. El paisatge català actual es caracteritza per la presència d'infraestructures, no per la seva absència.

• a) Més de 16°C
• b) Menys de 16°C
• c) Entre 16°C i 20°C
• d) No aplicable, ja que la costa no té amplitud tèrmica.

Resposta: b) Menys de 16°C. A la costa, l'amplitud tèrmica sol ser menor a 16°C degut a la influència del mar.

• a) El nombre de defuncions per cada 1000 habitants.
• b) El nombre de matrimonis per cada 1000 habitants.
• c) El nombre de naixements per cada 1000 habitants.
• d) El nombre d'immigrants per cada 1000 habitants.

Resposta: c) El nombre de naixements per cada 1000 habitants.. La taxa de natalitat (TN) indica el nombre de naixements per cada 1000 habitants en un any determinat.

• a) La diferència entre la taxa de mortalitat i la taxa d'immigració.
• b) La suma de la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.
• c) La diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.
• d) La suma de la taxa d'immigració i la taxa d'emigració.

Resposta: c) La diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.. El creixement vegetatiu és la diferència entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions en una població durant un període determinat.

• a) Natalitat i mortalitat baixes.
• b) Natalitat alta i mortalitat baixa.
• c) Natalitat i mortalitat altes.
• d) Natalitat baixa i mortalitat alta.

Resposta: c) Natalitat i mortalitat altes.. En la fase estacionària alta, tant la natalitat com la mortalitat són elevades, resultant en un creixement poblacional lent o nul.

• a) Desastres naturals
• b) Bones condicions de vida
• c) Conflictes armats
• d) Manca d'atenció sanitària

Resposta: b) Bones condicions de vida. Les bones condicions de vida són un factor que incentiva la immigració, no l'emigració. Els desastres naturals, els conflictes armats i la manca d'atenció sanitària, en canvi, sí que poden impulsar a les persones a emigrar.

• a) Progressiva
• b) Regressiva
• c) Estable
• d) Expansiva

Resposta: d) Expansiva. Una piràmide de població expansiva representa una població amb alta natalitat i mortalitat, típica de societats en desenvolupament. Les piràmides regressives mostren una població envellida, les progressives una població en creixement moderat i les estables una població amb natalitat i mortalitat equilibrades.

• a) Oferta de treball
• b) Llibertat d'expressió
• c) Persecució política
• d) Seguretat ciutadana

Resposta: c) Persecució política. La persecució política és un factor que impulsa l'emigració, no la immigració. L'oferta de treball, la llibertat d'expressió i la seguretat ciutadana són factors que atrauen immigrants.

• a) Fàcil accés a la península.
• b) Crisi econòmica en països del sud.
• c) Dificultat d'integració lingüística.
• d) Establiment de residència d'antics turistes.

Resposta: c) Dificultat d'integració lingüística.. La facilitat d'integració lingüística, no la dificultat, és un factor que afavoreix la migració cap a Espanya.

• a) El creixement vegetatiu.
• b) La limitació de la natalitat.
• c) L'afavoriment de la natalitat o la immigració.
• d) La reducció de la població.

Resposta: c) L'afavoriment de la natalitat o la immigració.. Les polítiques populacionistes busquen augmentar la població mitjançant l'incentiu de la natalitat o l'atracció d'immigrants.

• a) Augment constant.
• b) Disminució fins a acostar-se al creixement zero.
• c) Estabilitat.
• d) Augment ràpid.

Resposta: b) Disminució fins a acostar-se al creixement zero.. La fecunditat mundial tendeix a disminuir, aproximant-se a un creixement demogràfic nul.

• a) Injusta distribució de la terra
• b) Creixement demogràfic rural
• c) Millors condicions de vida a la ciutat
• d) Disminució de la població urbana

Resposta: d) Disminució de la població urbana. La disminució de la població urbana no és un factor que impulsi la migració de camperols a les ciutats; al contrari, l'atracció sol ser l'augment de les oportunitats urbanes.

• a) Predomini d'habitatges unifamiliars
• b) Bona comunicació amb la resta de la ciutat
• c) Escassa activitat comercial
• d) Baixa densitat de serveis administratius

Resposta: b) Bona comunicació amb la resta de la ciutat. Els CBD es caracteritzen per estar ben comunicats, concentrant serveis administratius i comercials, amb escassa presència d'habitatges.

• a) La gran quantitat de serveis disponibles
• b) La segregació espacial per nivells econòmics
• c) La planificació urbanística eficient
• d) La gràcia urbana que impedeix la rehabilitació

Resposta: b) La segregació espacial per nivells econòmics. La segregació espacial fa que aquestes zones siguin ocupades per persones amb rendes baixes, limitant l'augment dels preus.

• a) Nuclis amb importància desigual.
• b) Nuclis amb importància igual o similar.
• c) Predomini d'activitats primàries.
• d) Aïllament geogràfic.

Resposta: b) Nuclis amb importància igual o similar.. Una conurbació es defineix per la presència de diversos nuclis urbans amb una importància similar, connectats per activitats econòmiques i socials.

• a) Una regió muntanyosa aïllada.
• b) Una gran regió urbana amb alta activitat econòmica.
• c) Una zona agrícola de baixa densitat.
• d) Un parc natural protegit.

Resposta: b) Una gran regió urbana amb alta activitat econòmica.. La 'Banana Blava' és una megalòpolis europea caracteritzada per una alta densitat de població i una gran activitat econòmica, especialment industrial.

• a) Tarragona.
• b) Girona.
• c) Barcelona.
• d) Lleida.

Resposta: c) Barcelona.. Barcelona és la ciutat que lidera la xarxa urbana catalana, sent un important centre econòmic i de serveis a la regió.

• a) Ser centres econòmics aïllats
• b) Estar desconnectades de les dinàmiques socials europees
• c) Actuar com a nodes de connexió entre dinàmiques locals i globals
• d) Concentrar-se exclusivament en activitats agrícoles

Resposta: c) Actuar com a nodes de connexió entre dinàmiques locals i globals. Les àrees metropolitanes estatals, com València o Sevilla, funcionen com a nodes que connecten les dinàmiques socials, econòmiques i culturals locals amb les europees i mundials.

• a) Dispersió de la població per tot el territori
• b) Concentració de població i activitats econòmiques en zones litorals
• c) Disminució de la importància de les àrees metropolitanes
• d) Augment de l'activitat agrícola a l'interior del país

Resposta: b) Concentració de població i activitats econòmiques en zones litorals. La consolidació dels eixos territorials porta a una concentració de la població i les activitats econòmiques a les zones litorals, amb l'excepció de Madrid.

• a) La igualtat de poder entre totes les ciutats espanyoles
• b) El domini exclusiu de Madrid com a centre econòmic
• c) La competència entre Madrid i Barcelona com a centres econòmics principals
• d) La manca de centres econòmics importants a Espanya

Resposta: c) La competència entre Madrid i Barcelona com a centres econòmics principals. La bicefàlia del sistema urbà espanyol està representada per Madrid i Barcelona, dos grans centres econòmics amb característiques i ubicacions geogràfiques diferents.

• a) Pla orgànic o irregular
• b) Pla reticular o ortogonal
• c) Pla radial
• d) Pla lineal

Resposta: b) Pla reticular o ortogonal. El pla reticular o ortogonal es distingeix per la seva estructura de quadrícula, on els carrers s'intersequen en angles rectes.

• a) Adaptació a la topografia del terreny
• b) Organització a partir d'un punt central
• c) Disposició al llarg d'un eix viari principal
• d) Forma de quadrícula

Resposta: a) Adaptació a la topografia del terreny. El pla orgànic o irregular s'adapta a la forma del terreny, a diferència dels plans amb estructures més rígides.

• a) En forma de quadrícula
• b) Al llarg d'un eix central
• c) A partir d'un punt central amb vies de circumval·lació
• d) Adaptades a la topografia

Resposta: c) A partir d'un punt central amb vies de circumval·lació. El pla radial es caracteritza per tenir un punt central del qual irradien vies, connectades per anells de circumval·lació.

• a) Expansió del sector primari.
• b) Predomini de la indústria pesant.
• c) Creixement del sector terciari i les TIC.
• d) Augment de la producció agrícola.

Resposta: c) Creixement del sector terciari i les TIC.. La societat postindustrial es caracteritza pel creixement del sector terciari (serveis) i l'aparició i desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

• a) Disminució de la desigualtat econòmica.
• b) Augment de la capacitat de decisió dels estats.
• c) Desigualtat econòmica i interdependència.
• d) Reducció de la formació d'àrees de lliure comerç.

Resposta: c) Desigualtat econòmica i interdependència.. El capitalisme, en el marc de la globalització, presenta problemes com la desigualtat econòmica i una major interdependència entre els sistemes productius.

• a) Mèxic, Indonèsia i Argentina.
• b) Xina, EUA, Índia, Japó i Alemanya.
• c) Singapur, Corea del Sud i Taiwan.
• d) Brasil, Rússia, Índia, Canadà i Austràlia.

Resposta: b) Xina, EUA, Índia, Japó i Alemanya.. Els països que tenen un 50% del Producte Interior Brut per Paritat de Poder Adquisitiu (PIB PPA) mundial inclouen Xina, EUA, Índia, Japó i Alemanya, que es consideren el centre de l'economia mundial.

• a) El 10%
• b) El 30%
• c) El 50%
• d) El 70%

Resposta: b) El 30%. Segons el text, aproximadament el 30% del territori català està cobert de conreus.

• a) Entre el 1% i el 2%
• b) Entre el 4% i el 2%
• c) Entre el 7% i el 8%
• d) Entre el 10% i el 11%

Resposta: b) Entre el 4% i el 2%. El text indica que entre el 4% i el 2% de la població activa a Catalunya treballa en el sector primari.

• a) Disminució de la superfície forestal
• b) Augment de la superfície agrícola
• c) Pèrdua de sòl agrícola
• d) Augment de la mida de les explotacions

Resposta: c) Pèrdua de sòl agrícola. Una de les tendències mencionades és la pèrdua de sòl agrícola a causa de la destinació del sòl a altres usos.

• a) Porcí
• b) Boví
• c) Aviram
• d) Oví

Resposta: a) Porcí. El sector porcí destaca per sobre dels altres sectors ramaders a Catalunya degut a la seva alta tecnificació i producció.

• a) Ús d'elements inorgànics en el conreu
• b) Creixement estancat del consum a Espanya
• c) Absència de colorants i conservants en l'elaboració
• d) Certificació molt estricta

Resposta: a) Ús d'elements inorgànics en el conreu. L'agricultura i ramaderia ecològica es caracteritzen per NO utilitzar elements inorgànics en el conreu, a diferència de l'agricultura convencional.

• a) Disminució de la internacionalització
• b) Deslocalització selectiva d'algunes empreses
• c) Disminució de la presència d'empreses multinacionals
• d) Disminució de la productivitat

Resposta: b) Deslocalització selectiva d'algunes empreses. La deslocalització selectiva és una tendència en el sector industrial català, on algunes empreses traslladen part de la seva producció a altres països.

• a) Sector primari
• b) Sector secundari
• c) Sector terciari
• d) Sector quaternari

Resposta: c) Sector terciari. El sector terciari, que inclou serveis, és el que ocupa la majoria de la població activa en els països desenvolupats.

• a) El sector agrícola
• b) El sector industrial
• c) La xarxa de transports i comunicacions
• d) Els recursos naturals

Resposta: c) La xarxa de transports i comunicacions. Una xarxa de transports i comunicacions eficient és essencial per al moviment de persones i mercaderies, i per tant, per a l'economia.

• a) Baixa capacitat de càrrega
• b) Congestió i impacte ambiental
• c) Alt cost per quilòmetre
• d) Dependència del clima

Resposta: b) Congestió i impacte ambiental. El transport per carretera sovint genera congestió, especialment a les grans ciutats, i té un impacte ambiental significatiu degut a les emissions.