1. La Ciutat: Criteris i Definició
Flashcards
- Què és una ciutat?
- Espai amb molta població, densitat i activitat en els sectors secundari i terciari.
- Quin criteri quantitatiu s'utilitza per definir una ciutat?
- Nombre d'habitants (varia segons el país).
- Què implica la concentració de l'hàbitat en una ciutat?
- Espai reduït on es concentren habitants, habitatges i activitats.
- Quina activitat econòmica predomina en els nuclis urbans?
- Sector terciari (serveis).
Preguntes tipus test
- Quin criteri NO es té en compte per definir una ciutat?
- a) El nombre d'habitants.
- b) La concentració de l'hàbitat.
- c) El color dels edificis.
- d) L'activitat econòmica de la població.
Resposta: c) El color dels edificis.. El color dels edificis no és un criteri rellevant per definir una ciutat, a diferència del nombre d'habitants, la concentració de l'hàbitat i l'activitat econòmica.
- Quina activitat econòmica predomina en els nuclis urbans?
- a) Sector primari.
- b) Sector secundari.
- c) Sector terciari.
- d) Sector quaternari.
Resposta: c) Sector terciari.. En els nuclis urbans, predomina la diversitat d'activitats, especialment el sector terciari (serveis).
- Quin país té el llindar més alt d'habitants per considerar una població com a ciutat?
- a) Espanya.
- b) Bèlgica.
- c) Portugal.
- d) Països Baixos.
Resposta: d) Països Baixos.. D'acord amb el text, els Països Baixos tenen un llindar de 20.000 habitants per considerar una població com a ciutat, el més alt dels països mencionats.
2. Els Agents Socials Productors de la Ciutat
Flashcards
- Què són els agents socials urbans?
- Persones, grups o institucions que intervenen en la creació i transformació de la ciutat.
- Quin és l'objectiu principal dels propietaris privats del sòl urbà?
- Obtenir el màxim benefici econòmic.
- Què demanen els empresaris industrials i de serveis per a les seves fàbriques?
- Carreteres, accessos i infraestructures.
- Quina és la funció principal dels poders públics en l'àmbit urbà?
- Representar a tota la població i elaborar plans urbanístics.
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal dels poders públics en relació amb la ciutat?
- a) Maximitzar els beneficis econòmics dels propietaris privats.
- b) Representar a tota la població i elaborar plans urbanístics.
- c) Construir fàbriques i generar llocs de treball.
- d) Organitzar esdeveniments culturals per atreure turistes.
Resposta: b) Representar a tota la població i elaborar plans urbanístics.. Els poders públics, com ajuntaments i governs autonòmics, tenen com a funció principal representar a tota la població i elaborar plans urbanístics per al creixement de la ciutat.
- Què fan els empresaris (industrials i de serveis) per millorar la ubicació de les seves fàbriques?
- a) Demanen la construcció de carreteres, accessos i infraestructures.
- b) Inverteixen en la compra de terrenys al centre de la ciutat.
- c) Promocionen esdeveniments culturals per atreure clients.
- d) Redueixen els preus dels productes per ser més competitius.
Resposta: a) Demanen la construcció de carreteres, accessos i infraestructures.. Els empresaris, per millorar la ubicació de les seves fàbriques, solen demanar la construcció de carreteres, accessos i infraestructures que facilitin el transport i la logística.
- Quina és una de les demandes principals dels propietaris privats del sòl urbà a l'administració?
- a) Augmentar els impostos sobre la propietat immobiliària.
- b) Limitar la construcció de nous habitatges.
- c) Canviar els plans urbanístics per augmentar el valor dels seus terrenys.
- d) Prohibir la construcció d'infraestructures públiques.
Resposta: c) Canviar els plans urbanístics per augmentar el valor dels seus terrenys.. Els propietaris privats del sòl urbà sovint pressionen l'administració perquè canviïn els plans urbanístics, de manera que es permeti una major edificabilitat o usos més rendibles dels seus terrenys, augmentant així el seu valor.
3. L'Urbanisme i l'Ordenació del Territori
Flashcards
- Què és l'urbanisme?
- Necessitat d'ordenació del territori en l'àmbit de les ciutats.
- Quins són els objectius de l'urbanisme i l'ordenació del territori?
- Corregir dèficits, resoldre conflictes i planificar el desenvolupament.
- Què són els plans territorials?
- Plans que afecten comarques, regions o països sencers, marcant les línies de desenvolupament.
- Què defineixen els plans urbanístics?
- Els llocs de construcció, les pautes d'expansió i la renovació de barris.
Preguntes tipus test
- Quin és l'objectiu principal de l'urbanisme i l'ordenació del territori?
- a) Augmentar la densitat de població en àrees urbanes.
- b) Posar ordre i planificar el desenvolupament de pobles, ciutats i territoris.
- c) Promoure la construcció sense restriccions en sòl no urbanitzable.
- d) Maximitzar els beneficis econòmics dels promotors immobiliaris.
Resposta: b) Posar ordre i planificar el desenvolupament de pobles, ciutats i territoris.. L'urbanisme i l'ordenació del territori busquen posar ordre i planificar el desenvolupament, corregint dèficits i conflictes en el territori.
- Què defineixen els plans urbanístics?
- a) Només els llocs on es poden construir edificis comercials.
- b) Només les pautes d'expansió de les zones industrials.
- c) Els llocs de construcció, les pautes d'expansió i la renovació de barris.
- d) Únicament les dimensions de les carreteres i el transport públic.
Resposta: c) Els llocs de construcció, les pautes d'expansió i la renovació de barris.. Els plans urbanístics defineixen els llocs on es construeix, les pautes i ritmes d'expansió de la ciutat, i com es renoven els barris existents.
- Quin tipus de sòl disposa de carrers, traçats i subministraments d'aigua, electricitat i clavegueram?
- a) Sòl urbanitzable.
- b) Sòl no urbanitzable.
- c) Sòl urbà.
- d) Sistemes generals.
Resposta: c) Sòl urbà.. El sòl urbà és aquell que ja està construït i urbanitzat, disposant de tots els serveis necessaris per a la construcció.
4. La Morfologia Urbana: El Pla de la Ciutat
Flashcards
- Què és l'emplaçament d'una ciutat?
- El lloc físic concret on es troba una ciutat.
- Què és la localització d'una ciutat?
- La situació de la ciutat respecte a altres llocs.
- Quines són les característiques del pla irregular?
- Carrers estrets, desordenats i sinuosos, edificis sense planificació clara.
- Quines són les avantatges del pla ortogonal?
- Facilitat per organitzar l'espai, carrers amplis, llum i ventilació.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de pla urbanístic es caracteritza per carrers estrets, desordenats i sinuosos?
- a) Pla ortogonal
- b) Pla radiocèntric
- c) Pla irregular
- d) Pla funcionalista
Resposta: c) Pla irregular. El pla irregular és característic de les ciutats antigues i preindustrials, amb carrers estrets i sense una planificació clara.
- Quin avantatge principal ofereix un pla ortogonal en la morfologia urbana?
- a) Concentració d'activitats al centre
- b) Adaptació al terreny irregular
- c) Facilitat per a l'organització de l'espai i carrers amplis
- d) Disseny orgànic i natural
Resposta: c) Facilitat per a l'organització de l'espai i carrers amplis. El pla ortogonal, amb carrers que es tallen perpendicularment, facilita l'organització de l'espai, proporciona carrers amplis i permet una millor ventilació i il·luminació.
- Quin tipus de pla urbanístic es caracteritza per tenir un punt central del qual surten carrers radials?
- a) Pla ortogonal
- b) Pla radiocèntric
- c) Pla irregular
- d) Ciutat jardí
Resposta: b) Pla radiocèntric. El pla radiocèntric es defineix per tenir un centre important des del qual s'obren carrers en forma radial, facilitant la concentració d'activitats al centre.
5. Les Funcions Urbanes
Flashcards
- Què és la funció residencial en una ciutat?
- És l'espai on viu la gent, que necessita equipaments i infraestructures per garantir el benestar.
- Què és la gentrificació?
- És quan arriba turisme o gent amb diners a un nucli antic, fent que pugin els preus i marxin els veïns originals.
- On sol estar la funció industrial a les ciutats?
- En polígons industrials.
- Què són els moviments pendulars?
- Els moviments que fan els treballadors (casa-feina).
Preguntes tipus test
- Quina funció urbana es caracteritza per la concentració d'activitats culturals i educatives, com ara museus, monuments i universitats?
- a) Funció comercial
- b) Funció cultural
- c) Funció industrial
- d) Funció residencial
Resposta: b) Funció cultural. La funció cultural inclou activitats culturals i educatives com museus, monuments, espectacles i universitats.
- On és més probable trobar la funció industrial en una ciutat?
- a) Al centre històric
- b) En polígons industrials a la perifèria
- c) Als eixamples
- d) A les zones residencials de prestigi
Resposta: b) En polígons industrials a la perifèria. La funció industrial, que necessita espai i bons accessos, es localitza principalment en polígons industrials a la perifèria de la ciutat.
- Quina característica defineix la funció política i administrativa en una ciutat?
- a) Predomini de petites botigues especialitzades
- b) Concentració de funcionaris públics i burocràcia
- c) Gran quantitat de zones verdes i parcs
- d) Presència de grans fàbriques i indústries
Resposta: b) Concentració de funcionaris públics i burocràcia. La funció política i administrativa es caracteritza per la concentració de funcionaris públics, burocràcia i empreses dedicades al sector terciari superior.
6. La Ciutat Espanyola del s. XXI
Flashcards
- Què és el postfordisme?
- Sistema productiu basat en tecnologia, innovació i flexibilitat.
- Quin objectiu tenen les ciutats en competir a nivell mundial?
- Atraure empreses, turisme i inversions.
- Què són les infraestructures en el context de la competència entre ciutats?
- Transport i telecomunicacions que milloren la connectivitat.
- Com intenten les ciutats millorar la seva imatge internacional?
- Organitzant esdeveniments com Jocs Olímpics o exposicions.
Preguntes tipus test
- Quin factor és crucial perquè les ciutats competeixin amb èxit a nivell mundial?
- a) La grandària de la població local
- b) La quantitat de parcs públics
- c) Les infraestructures de transport i telecomunicacions
- d) El nombre d'edificis històrics
Resposta: c) Les infraestructures de transport i telecomunicacions. Les infraestructures de transport i telecomunicacions són essencials per connectar la ciutat amb el món i facilitar el moviment de persones, mercaderies i informació, augmentant així la seva competitivitat.
- Quina és una estratègia que fan servir les ciutats per millorar la seva imatge internacional?
- a) Augmentar els impostos locals
- b) Organitzar esdeveniments internacionals com Jocs Olímpics o exposicions universals
- c) Reduir la despesa en serveis públics
- d) Limitar l'entrada de turistes
Resposta: b) Organitzar esdeveniments internacionals com Jocs Olímpics o exposicions universals. Organitzar esdeveniments internacionals com els Jocs Olímpics o les exposicions universals augmenta la visibilitat de la ciutat i atrau turisme i inversions.
- Què caracteritza el capitalisme tardà o postfordisme?
- a) La producció en massa de béns estandarditzats
- b) L'ús intensiu de mà d'obra no qualificada
- c) L'èmfasi en la tecnologia, la innovació i la flexibilitat
- d) La centralització de la producció en grans fàbriques
Resposta: c) L'èmfasi en la tecnologia, la innovació i la flexibilitat. El capitalisme tardà o postfordisme es basa en la capacitat d'adaptació i innovació constant, impulsada per la tecnologia i la flexibilitat en els processos productius.
7. Les Xarxes i els Sistemes de Ciutats
Flashcards
- Què és una metròpoli global nacional?
- Ciutat amb influència a nivell nacional i internacional, seu de grans empreses i institucions.
- Defineix 'jerarquia urbana'.
- Classificació de les ciutats segons la seva importància, funcions i influència.
- Què és una àrea metropolitana?
- Zona d'influència on la ciutat central s'estén a altres nuclis urbans.
- Què és una conurbació?
- Teixit urbà continu que connecta diferents nuclis urbans.
Preguntes tipus test
- Quines són les dues metròpolis globals nacionals d'Espanya que tenen influència a nivell internacional?
- a) Madrid i Barcelona
- b) València i Sevilla
- c) Bilbao i Saragossa
- d) Màlaga i Múrcia
Resposta: a) Madrid i Barcelona. Madrid i Barcelona són les dues metròpolis globals nacionals d'Espanya que exerceixen una influència tant a nivell nacional com internacional, sent seus de grans empreses i institucions.
- Quina característica NO correspon a les metròpolis regionals?
- a) Bones comunicacions
- b) Serveis especialitzats com universitats i grans hospitals
- c) Influència a nivell nacional i internacional
- d) Població entre 350.000 i 800.000 habitants
Resposta: c) Influència a nivell nacional i internacional. Les metròpolis regionals, com Sevilla o València, influeixen principalment en la seva regió, no a nivell nacional o internacional. Aquesta és una característica de les metròpolis globals nacionals.
- Quina funció principal tenen les ciutats mitjanes o centres subregionals?
- a) Concentrar grans indústries
- b) Ser capitals comarcals amb equipaments bàsics
- c) Tenir un paper administratiu important i atraure població i serveis
- d) Ser seus de grans empreses internacionals
Resposta: c) Tenir un paper administratiu important i atraure població i serveis. Les ciutats mitjanes o centres subregionals, com Tarragona o Pamplona, exerceixen un paper administratiu important, atraient població i serveis a la seva àrea d'influència.
8. Transformacions en la Morfologia de les Ciutats Espanyoles
Flashcards
- Què és l'espai rururbà?
- Espai intermedi que barreja característiques rurals i urbanes.
- Quina és una característica de les ciutats difuses?
- Són extenses, denses i amb zones separades.
- Què és la suburbanització?
- El trasllat de la gent a la perifèria.
- Quins problemes deriven del caràcter històric de la ciutat?
- Envelliment dels edificis, de la població i arribada de població amb pocs recursos.
Preguntes tipus test
- Quina característica defineix el poblament rural tradicional?
- a) Alta densitat de població i molts serveis
- b) Nuclis petits i baixa densitat de població
- c) Predomini del sector secundari i terciari
- d) Gran diversitat d'activitats econòmiques
Resposta: b) Nuclis petits i baixa densitat de població. El poblament rural es caracteritza per nuclis petits i una baixa densitat de població, en contrast amb l'alta densitat del poblament urbà.
- Quin és un efecte de la transformació de la ciutat tradicional en metròpolis?
- a) Disminució de l'ús del transport privat
- b) Reducció dels costos dels serveis públics
- c) Creixement extensiu i dispers de la ciutat
- d) Augment de la densitat d'edificis
Resposta: c) Creixement extensiu i dispers de la ciutat. La transformació en metròpolis resulta en un creixement extensiu i dispers de la ciutat, amb una baixa densitat d'edificis i separació d'usos del sòl.
- Quina característica defineix la ciutat històrica o model compacte?
- a) Ús intensiu de l'automòbil
- b) Espai compacte i teixit urbà antic
- c) Baixa densitat d'edificis i separació d'usos
- d) Predomini de zones residencials a la perifèria
Resposta: b) Espai compacte i teixit urbà antic. La ciutat històrica es caracteritza per un espai compacte, un teixit urbà antic i edificis envellits, resultant en una alta densitat.
9. Els Problemes de la Ciutat Espanyola Contemporània
Flashcards
- Què és la polarització social?
- La creixent desigualtat entre classes riques i pobres.
- Què és una ciutat dual?
- Una ciutat amb grans desigualtats entre barris rics i degradats.
- Què és la segregació urbana?
- La separació de la població per classe social, origen i ètnia.
- Què són les comunitats tancades?
- Zones residencials exclusives separades per murs i tanques.
Preguntes tipus test
- Quina conseqüència té la polarització social a les ciutats?
- a) Un augment de la classe mitjana.
- b) La creació de la ciutat dual amb desigualtats.
- c) Una disminució de les diferències entre barris.
- d) Una millora en l'estabilitat laboral.
Resposta: b) La creació de la ciutat dual amb desigualtats.. La polarització social porta a la ciutat dual, on hi ha grans desigualtats entre classes riques i pobres.
- Què caracteritza les comunitats tancades en el context de la ciutat dual?
- a) Integració social i diversitat ètnica.
- b) Ser zones residencials exclusives amb serveis propis i separades per murs.
- c) Accés lliure a tots els ciutadans.
- d) Foment de la convivència intercultural.
Resposta: b) Ser zones residencials exclusives amb serveis propis i separades per murs.. Les comunitats tancades són zones residencials exclusives, separades de la resta de la ciutat i amb serveis propis.
- Què és la gentrificació?
- a) Un procés de degradació de barris perifèrics.
- b) Un procés de millora de barris amb l'arribada de persones amb més recursos.
- c) Un augment de l'estabilitat laboral en zones industrials.
- d) Una política pública per reduir la desigualtat social.
Resposta: b) Un procés de millora de barris amb l'arribada de persones amb més recursos.. La gentrificació és la millora de barris degradats amb l'arribada de persones amb més diners, però que pot desplaçar els veïns originals.
I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.
Text del document
T7: Les ciutats i les xarxes urbanes 1- Ciutat Espai on hi ha molta població, densitat i act sector secundari i terciari. 1.1- Criteris que defineixen la ciutat 1. Nombre d'habitants: Depèn del país: - Països Baixos 20.000 - Espanya 10.000 - Bèlgica 5.000 - Portugal 2.000 2. Concentració de l'hàbitat, densitat i continuïtat: Espai reduït on es concentren molts habitants, habitatges, activitats. - Barris amb densitat elevada - Barris amb baixa densitat 3. Activitat econòmica de la població - Nuclis rurals Sector primari. - Nuclis urbans Diversitat d'activitats: predomina sector terciari. 4.
Organització i la influència territorial Les ciutats a més d'activitats econòmiques concentren: poder, creativitat i oportunitats. Generen molts fluxos (mobilitat de persones productes, capitals i idees). Això les converteix en nodes de comunicació i transport tenen influència sobre el territori i altres ciutats. D'aquí surt el concepte d'àrea metropolitana. 5. Arquitectura i urbanisme: Caract principals: expansió urbana ràpida, edificis alts i avingudes llargues i amples. 6. Estils de vida i de relacions socials A les ciutats hi ha: més tolèrancia, dinamisme, oportunitats socials i personals i més possibilitats innovadores. Internet i xarxes socials han homogeneïtzat els estils de vida.
Tot i això moltes persones busquen ritmes de vida més diferents. 7. Concentració de funcions Les funcions de la ciutat depenen de les act i professions dels seus habitants. Aquestes expliquen l'existència i desenvolupament de la ciutat. 2. Els agents socials productors de la ciutat 2.1 Els agents socials productors de la ciutat Agent socials urbans: Persones, grups o institucions que intervenen en la creació i transformació de la ciutat. Cada agent té els seus interessos que poden coincidir o entrar en conflicte. 2.1 Tipus d'agents Propietaris privats del sòl urbà: Són els propietaris de terrenys o habitatges.
Quan decideixen construir es converteixen en promotors immobiliaris (venen o lloguen). Característiques: - Tenen molt poder econòmic. - Busquen obtenir el màxim bf econòmic. - El preu pot augmentar per bona ubicació o qualitat del terreny. - Per això pressionen l'administració perquè: - Canviïn plans urbanístics. - Millorin infraestructures. Empresaris: Industrials i de serveis. Busquen la millor ubicació de les seves fàbriques. Com que creen feina demanen carreteres, accessos i infraestructures. Les fàbriques antigues, situades al centre de la ciutat, s'han traslladat al polígon industrial o han tancat, deixant grans espais al centre que es venen i son utilitzats per altres agents.
Poders públics: Ajuntaments, diputacions i governs autonòmics. La seva funció principal es representar a tota la població. Elaboren plans urbanístics i decideixen els usos del sòl i creixement de la ciutat. També: - Tenen capacitat per a legislar i planificar. - Construeixen infraestructures i serveis. - Intenten reduir desigualtats. - Asseguren el benestar. - Actuen com àrbitres en conflictes. Moviments socials i urbans: Els ciutadans també són un agent clau: - Satisfan les necessitats bàsiques (habitatge, transport, educació, sanitat i oci) - Reduir problemes. - Milloren la qualitat de vida El seu paper depèn molt de la classe social i del barri al que pertanyen.
Es poden expressar de manera individual o col·lectivament (associacions de veïns, grups de defensa, plataformes, etc.). 3. L'urbanisme i l'ordenació del territori El territori urbà és una realitat complexa sobre la que intervenen diversos agents (persones, empreses i institucions) amb interessos i pressions determinats. Per això s'han d' establir unes regles que imposin un ordre. Urbanisme: necessitat d'ordenació del territori en l'àmbit de les ciutats.
3.1 Els objectius de l'urbanisme L'urbanisme i l'ordenació del territori són un conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a objectiu posar ordre a un poble, ciutat o territori: - Corregint dèficits i conflictes - Planificant - Plans territorials: Afecten a comarques, regions o països sencers i solen marcar les grans línies de desenvolupament i transformació del territori. 3.2 Els plans urbanístics Documents tècnics amb dimensió política i legal. Serveixen per organitzar el creixement i evolució de la ciutat. Defineixen: - Els llocs on es construeixen. - Les pautes i ritmes d'expansió. - Com es renoven els barris.
Aspectes que tenen en compte: - Transport: - Públic i privat - Per on circulen els vehicles. - Dimensions de les carreteres. - Necessitats futures. - Serveis i equipaments: escoles, zones verdes, aigua, gas, residus… Els fan els ajuntaments. Poden: - dividir-los en plans parcials - decidir l'orientació segons: ideologia i necessitats. ex: més habitatges, urbanitzacions, zones verdes… Tipus de plans: - Plantejament general: Organitza tota la ciutat defineix usos del sòl. - Plantejament derivat: Desenvolupa plans concrets: - Pla parcial noves zones. - Pla especial millorar barris, protegir patrimoni, infraestructures - Estudi de detall aspectes concrets (alçada, alineació).
- Instruments complementaris: Completen: - Catàlegs edificis històrics. - Ordenances normes de construcció. 3.3 La classificació del sòl - Sòl urbà: Sòl construït i urbanitzat que té carrers i traçats i subministrament d'aigua, electricitat i clavegueram. Disposa de tot el necessari perquè s'hi pugui construir. - Sòl urbanitzable: Terrenys que en un futur podran ser urbanitzats i construïts fins a conformar sòl urbà.
- Sòl no urbanitzable: Sòl que no es podrà construir mai (zones protegides pel seu valor paisatgístic, històric, natural o cultural o són zones amb riscos naturals) - Sistemes generals: terrenys destinats al funcionament general del municipi com la xarxa viària, les zones verdes, equipaments i serveis urbans, infraestructures de titularitat pública o privada, etc. 4. La morfologia urbana: el pla de la ciutat 4.1 L'emplaçament i la localització Emplaçament: Lloc físic concret on es troba una ciutat. Depèn del terreny el motiu pel que es va crear. - Dalt d'un turó (colina) funció defensiva - Prop del mar funció comercial Localització: Situació de la ciutat respecte altres llocs.
4.2 Els tipus de plans Pla: forma dels carrers de la ciutat. Cada pla i cada trama urbana solen correspondre a una època urbana. Pla irregular (ciutat antiga) propi de la ciutat preindustrial. - Carrers estrets desordenats i sinuosos. - Edificis sense planificació clara. - A vegades pot resseguir el traçat d'antigues muralles. - Lugo, Cáceres, Granada, Ávila. Pla ortogonal (quadrícula) Disseny a partir de carrers que es tallen perpendicularment entre ells. Fa que les illes de cases siguin quadrades o rectangulars, amb una disposició molt ordenada. Avantatges: - Facilitat per organitzar l'espai. - Carrers amplis. - Llum i ventilació. - Típic del s.XIX (eixamples). - Pensat per la burgesia.
- Eixample de Bcn. Pla radiocèntric o radial Punt central a partir del qual surten carrers. - Té un centre important. - Obertura de vies concèntriques a manera de cinturons urbans. - Visió centralitzada de la ciutat - Concentració d'activitats i comunicacions al centre. - Vitòria, Pamplona o Tarragona. 4.3 La morfologia urbana al segle XX Apareixen dos models de ciutat pels problemes d'industrialització. La ciutat jardí - Neix a Anglaterra (s.XIX). - Idea: combinar ciutat amb natura. - Caract: - Cases unifamiliars. - Amb jardí. - Carrers irregulars. - Idea de ciutat autosuficient. - Problema: es transformen en urbanitzacions de gent adinerada i deixa de ser model social.
- Conceptes importants: - Suburbi: Zones residencials al voltant de les regions urbanes que, sovint, els habitatges no disposen de les condicions necessàries (ciutats dormitori). - Àrea suburbana: Barris amb funció residencial ́, ben planificats, en bon estat de conservació, amb zones verdes i ben comunicats. La ciutat funcionalista o racionalista - Principis s.XX diversos urbanistes rebutgen la proposta de la ciutat jardí com a solució a la problemàtica industrial. - Caract: - Blocs de pisos alts. - Espais oberts. - Zones verdes. - Separació de funcions (viure, treballar…) - Problema en esp (anys 60-80): - Barris amb mala qualitat. - Pocs serveis i espais verds. - Bellvitge. 5.
Les funcions urbanes Activitat que la població fa cada dia i que expliquen per a què serveix cada espai. Com més gran és la ciutat més funcions i més complexes són. 5.1 Les activitats i les funcions urbanes - Funció residencial on viu la gent. Necessita equipaments i infraestructures per garantir benestar. Es distribueix per la ciutat: - Centre poca residència. - Zones industrials quasi cap. - Zones importants: - Nucli antic: - Pot estar degradat si no es reforma. - Hi viu gent amb menys recursos. - Pot haver gentrificació: arriba turisme o gent amb diners. pugen preus. marxen els veïns originals. - Eixamples (s.XIX-XX): - Zones ben valorades. - Residencials de prestigi.
- Perifèria: - Barris obrers. - Pitjor transport més desigualtat. - Funció comercial - Els intercanvis de productes són propis de les ciutats. - Abans: fires i mercats. - Ara: petites botigues especialitzades i centres comercials. - Per això són importants aeroports, estacions i centres logístics. - Genera act: - Directes magatzems, distribució… - Indirectes bancs, assegurances, publicitat… - Funció industrial Producció béns i serveis. - Afecta al paisatge urbà pq necessita espai i bons accessos. - Per això està en polígons industrials. - Conseq: Treballadors fan moviments pendulars (casa-feina).
- Funció política i la funció administrativa - Es concentren a les capitals per: bona comunicació i importància històrica. - Caract: funcionaris públics, burocràcia i empreses dedicades al sector terciari superior (serveis molt especialitzat). - Atrau: empreses, banc i institucions. - Funció cultural Act culturals i educatives: museus, monuments, espectacles o universitats. - Funció religiosa atracció de pelegrins font de riquesa.
- Funció lúdica i turística - Per interès cultural o històric (Granada o Tarragona) - Per interès natural (Santa Cruz de Tenerife o Sant Sebastià) - Genera àmplia oferta de serveis (hotels, restaurants, comerços, etc.) - Problemes: massificació, més residus i pressió sobre serveis. - Funció militar - Molt important abans: - Ciutat defensives. - Avui: menys imp però encara existeix. - Algunes ciutats: - Centres militars. - Indústria armamentista. 5.2 Les funcions exteriors La ciutat no només funciona dins també influeix fora. - Hinterland o àrea d'influència: Territori que depèn d'una ciutat. - La gent hi va a comprar, treballar, estudiar…. - La ciutat actua com a centre.
Amb la globalització millors transports i comunicacions les àrees d'influència creixen. Apareixen: ciutats globals (molt poder i influència mundial). Jerarquia urbana no totes les ciutats són iguals. Depèn de: funcions, serveis i influència això crea una jerarquia de ciutats. Xarxa urbana les ciutats estan connectades entre elles. Intercanvien: persones, productes i info. formen una xarxa de relacions. 6. La ciutat espanyola del s. XXI Avui dia les ciutats competeixen entre elles. Obj: atreure inversions industrials, tecnològiques i de serveis i modernitzar-se per fer la ciutat més accessible i connectada. Per això calen: bons transports i bones telecomunicacions.
6.1 La desindustrialització de les ciutats Capitalisme tardà o postfordisme: Sist productiu característic actual. Es basa en la tecnología, innovació i flexibilitat. A Espanya a finals del S.XX tanquen moltes fàbriques i augmenta l'atur. - Problema: queden molts espais buits. - Solució: es reutilitzen per parcs tecnològics i centres d'investigació. 6.2 Les ciutats en un món global: la competència Les ciutats competeixen a nivell mundial amb l'obj de ser més importants i atreure empreses, turisme i inversions. Competeixen mitjançant: 1. Infraestructures - Transport o telecomunicacions com millor connectada més competitivitat. 2. Imatge internacional: Les ciutats intenten ''venerse''.
- ex: Jocs Olímpics, l'Exposició Universal de Sevilla i capital cultura europea de Madrid (1992), Exposició Universal (2008), els Mobile World Congress, etc). 7. Les xarxes i els sistemes de ciutats 7.1 El model de jerarquia urbana a Espanya Les ciutats es classifiquen segons la seva importància, funcions i influència. Metròpolis globals nacionals. - Són les ciutats més imp d'Esp. (Madrid/Bcn) - Influeixen a tot el país i a nivell internacional. - Caract: - Seu de grans empreses i institucions. - Molt ben comunicades. - Gran act econòmica, cultural i política. Metròpolis regionals. - Ciutats grans 350.000 - 800.000 habitants. (Sevilla, València, Saragossa, Málaga, Murcia, Las Palmas, Bilbao).
- Influeixen en una regió. - Caract: - Bones comunicacions. - Serveis especialitzats: universitat i grans hospitals. Ciutats mitjanes o centres subregionals. - Capitals de província 100.000 - 200.000 habitants. (Santander, Segòvia, Tarragona, Pamplona). - Funció: - Paper adm imp. - Atrau població i serveis. Capitals comarcals. - 10.000 - 50.000 habitants. - Caract: - Equipaments bàsics. - Influeixen en el seu entorn proper. 7.2 Les àrees metropolitanes i conurbacions Àrea metropolitana: Zona de influencia on la ciutat central s'estén a altres nuclis urbans propers, de dimensions diverses, que queden intrigats de manera interdependent però condicionats.
Ex: Àrea metropolitana de Madrid, que integra pràcticament la totalitat de la Comunitat de Madrid (implica 6.500.000 habitants) Conurbació: Teixit urbà continu que connecta diferents nuclis urbans. 7.3 El sistema urbà espanyol A partir dels 60, les ciutats Esp s'organitzen en eixos de desenvolupament. Coincideixen en act econòmiques i xarxes de transport. - Àrea de Madrid: Aglomeració urbana més important. - Eix mediterrani: Des de França a Cartagena. Les autopistes i ferrocarrils faciliten e seu desenvolupant. Gran importància del turisme. - Eix cantàbric: De la frontera francesa fins l'aglomeració Oviedo-Gijon.
Eix discontinu que inclou zones molt urbanitzades i abans molt industrialitzades. - Eix de la vall de l'Ebre: Uneix l'eix del mediterrani i el cantàbric. Segueix el corredor natural de l'Ebre. - Eix atlàntic gallec. - Eix andalús. Dividit en dos, un que discorre la vall del Guadalquivir i l'altre pel litoral. - Arxipèlag balear i canari. 8. Transformacions en la morfologia de les ciutats espanyoles Tradicionalment hi ha dos tipus de poblament: Rural i urbà. - Poblament rural: - Nuclis petits. - Baixa densitat de població. - Pocs serveis. - Act principals: agricultura, ramaderia i explotació forestal. - Actualments també hi ha serveis (canvi recent). - Dispers cases separades.
- Concentrat agrupades. - Poblament urbà: - Alta densitat de població. - Molts serveis. - Act sector secundari i terciari. - El canvi actual: continu rural-urbà: Avui dia ja no hi ha una separació clara entre camp i ciutat perquè la població es mou del centre de la ciutat cap a la perifèria. Això passa sobretot a grans àrees metropolitanes. - Conseq: provoca noves formes d'espai. - Espai rururbà: - espai intermedi. - barreja caract rurals i urbanes. - ex: cases però també serveis urbans. - Ciutats difuses: - ciutat deixa de ser compacta. - ara és més extensa, densa i amb zones separades. 8.1 De la ciutat a la metròpolis. La ciutat tradicional creix i es transforma en metròpolis.
Això dóna lloc a la ciutat difusa. Caract: - Creixement extensiu (s'estén molt) - Dispersa (no compacta) - Baixa densitat d'edificis - Separació d'usos del sòl: zones residencials zones industrials zones comercials - Avantatge: baixa densitat població. - Inconvenient: - Alteració del paisatge. - Serveis públics més cars. - Augment ús del transport privat. - Causes: - es produeix per mobilitat laboral i residencial (la gent viu en un lloc i treballa en altre). - Suburbanització (la gent es trasllada a la perifèria). - Problemes: - Segregació social i funcional. - Dependencia del transport. - Espais: centre, industrials, serveis i residencials.
8.2 La ciutat històrica: el model compacte És el model de ciutat tradicional (nucli antic). Caract: - Espai compacte (molt dens) - Teixit urbà antic. - Edificis i infraestructures envellits. Problemes derivats del seu caràcter històric: - Envelliment dels edificis i del barri - Envelliment de la població - Arribada de població amb pocs recursos (ex: immigrants) Conseq: - Despoblament del centre - Degradació dels barris - Possibilitat de guetos 8.3 De la ciutat funcional a la ciutat territori: el model dispers Model actual, oposat al compacte. Caract: - Basat en l'ús de l'automòbil. - Ciutat dispersa i extensa.
Efectes de la dispersió humana: - Ocupació ràpida i extensa del territori - mobilitat individual - eficàcia del transport públic Problemes: - Molt cost ecològic: consum energètic alt contaminació - Especialització del territori: zones separades (habitatge, treball, comerç…) - Privatització de l'espai: més espais privats que públics 9. Els problemes de la ciutat espanyola contemporània 9.1 La ciutat i la polarització social Principis dels anys 80: - Crisis de l'estat del benestar. - Fi de l'estabilitat laboral. Conseq: Desaparició progressiva de la classe mitjana. Resultat: Polarització social - Classes riques cada cop més riques. - Classes pobres cada cop més empobrides.
Això crea la ciutat dual ciutat amb grans desigualtats. - A nivell global: - Països rics: ciutats pròsperes. - Països pobres: ciutats amb molta pobresa. - A nivell intern: - Barris rics i moderns. - Barris degradats. 9.2 Els espais de la ciutat dual La desigualtat es reflecteix en l'espai urbà. Formes que adopta: - Segregació i guetització: Separació de la població segons:classe social, origen i ètnia. En crisi econòmica encara pitjor - Comunitats tancades: Zones residencials exclusives separades amb: murs i tanques. Tenen serveis propis de seguretat i neteja. - Gentrificació: Procés en què barris degradats milloren i arriben persones amb més diners.
Problema: - pugen els preus - els veïns originals han de marxar - Perifèries degradades: Barris de les afores, sovint antics barris obrers o polígons dels anys 60-80. Problemes: - abandonament institucional - atur - desestructuració social