La Gestió del Patrimoni Natural i els Paisatges de Catalunya

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

La gestió del patrimoni natural: Paisatges d'Espanya i Catalunya El patrimoni natural està format pel conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna; és el resultat d'una llarguíssima evolució dels components biofísics de la Terra, la qual ha generat una gran diversitat geològica i biològica, ha permès la vida de moltes espècies i fa possible l'existència de la humanitat. És possible conservar el patrimoni natural malgrat els impactes humans? La conservació en bon estat del patrimoni natural és essencial per a la vida de cada persona i del conjunt de la humanitat.

El seu valor, però, no està associat només a les necessitats de supervivència física (alimentació, energia, refugi, etc.), sinó també a les necessitats de desenvolupament humà (ciència, cultura, educació, etc.) i econòmic (producció agrària, activitat turística, etc.). Habitualment s'associa la noció de patrimoni natural als espais protegits, com els parcs nacionals; als monuments naturals, com les formacions geològiques; a les espècies pròpiament valuoses, com els animals o les plantes en perill d'extinció; o als paisatges de gran bellesa com les reserves de la biosfera.

Aquests béns formen part del patrimoni natural, però, en un sentit més ampli, també s'hi poden incloure tots els recursos naturals que fan possible el desenvolupament de la vida i el benestar de les persones, com ara l'aigua, el sol i l'aire. El patrimoni natural és vulnerable El patrimoni natural no és immutable ni immune a l'acció de les societats, sinó que és vulnerable, ja que es pot alterar i degradar a causa de l'acció humana en el medi ambient. Per aquesta raó, el manteniment de l'equilibri ecològic s'ha convertit en un dels grans reptes actuals.

Per tal de frenar la pèrdua del patrimoni natural que ha sofert el territori a causa del procés d'urbanització, de l'explotació dels recursos naturals i de la degradació del medi ambient, accentuada els darrers anys pels efectes del canvi climàtic, molts països han endegat estratègies per protegir i valorar el seu patrimoni. Aquestes estratègies són, lògicament, coherents amb els acords internacionals de protecció de la natura i lluita contra el canvi climàtic.

El patrimoni natural és vulnerable Catalunya disposa de l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, que orienta l'acció del govern català per frenar la degradació del patrimoni natural i la pèrdua de biodiversitat i per garantir l'ús sostenible dels recursos naturals i poder gaudir dels recursos i beneficis que ens aporta el medi natural sense comprometre'n el futur. L'aprofitament sostenible del medi natural i de la biodiversitat són una font permanent de recursos: aigua potable, sòls fèrtils, atmosfera neta, etc., imprescindibles per a la supervivència de les persones i per a la conservació de la biosfera.

La conservació i la gestió responsable dels recursos naturals són decisives per a aspectes com la regulació del clima, la mitigació del canvi climàtic, el manteniment de la fertilitat dels sòls, la producció agrària i l'abastament alimentari, i la prevenció dels desastres naturals. La conservació de la natura és una responsabilitat ètica de les societats i les persones, en tant que la biosfera funciona com un sistema complex, on tots els elements estan relacionats. Les dinàmiques ambientals, efecte hivernacle, espècies invasores, etc., tenen un efecte que va més enllà de les fronteres.

Tota pèrdua o guany del patrimoni natural, encara que sigui a una escala local, acaba perjudicant o beneficiant a escala global. El patrimoni natural, a part del valor ecològic i econòmic, té també una dimensió social destacada, perquè contribueix al benestar humà. Ens proporciona espais per al repòs, el lleure, la descoberta i l'aprenentatge. Forma part de la nostra identitat i és una font d'inspiració per a les obres de pintors, escriptors i altres artistes. La societat industrial ha representat un gran salt quantitatiu i qualitatiu pel que fa a la producció de béns.

Tanmateix, aquest progrés també ha comportat importants problemes ambientals i perills per a la conservació del patrimoni natural, entre els quals destaquem els següents: El creixement urbà descontrolat a conseqüència dels moviments migratoris, de la manca de planificació o de l'especulació urbanística. Sovint aquest creixement produeix una ocupació abusiva del sòl, unes condicions deficients d'habitabilitat i impactes ambientals importants: pèrdua d'espais naturals, contaminació de les aigües i del sòl, generació de residus, formació de continus urbans, etc. Àrees extenses de moltes ciutats, especialment dels països poc desenvolupats, pateixen aquests tipus de problemes.

Els impactes mediambientals de la societat Quan l'empremta ecològica que comporta el creixement urbà és superior a la taxa de creixement demogràfic, es pot considerar que és ambientalment insostenible. Atès el consum desmesurat de sòl a causa del creixement urbà, l'any 2006 la Unió Europea va promoure l'Estratègia temàtica per al medi ambient urbà amb els objectius de frenar l'expansió urbana, de minimitzar els impactes ambientals i d'harmonitzar les diverses legislacions en matèria urbanística.

El creixement urbà dispers, és a dir, la formació d'extensions urbanes de baixa densitat, com ara les ciutats jardí els suburbis, que, tot i oferir condicions d'habitabilitat confortables als seus habitants, generen impactes ambientals indirectes com l'ocupació de sòls agraris, l'increment del consum energètic a causa de la mobilitat obligada i de l'ús de l'automòbil privat com a mitjà majoritari de transport, l'augment de la contaminació i l'escalfament atmosfèric, entre altres problemes.

La generació de residus urbans en grans quantitats i d'origen, domèstic i no domèstic: aigües negres, restes de menjar i altres matèries orgàniques, embalatges, materials voluminosos, residus de la construcció, etc. De vegades alguns d'aquests residus s'aboquen sense control i poden ocasionar problemes de contaminació. En general, el seu transport i el seu tractament posterior comporten despeses importants. Els impactes mediambientals de la societat La generació de residus industrials, associada a la utilització de matèries primeres i als processos productius propis dels diversos sectors industrials.

Alguns d'aquests residus poden ser objecte d'un tractament similar al dels residus urbans, però en altres casos, com ara els metalls pesants, els materials radioactius, els components electrònics, han de ser tractats com a residus especials a causa de la perillositat per al medi ambient i per als éssers vius. La generació de residus agraris, vinculada a la producció agrària i ramadera. Els productes fitosanitaris dels residus agraris tenen un gran impacte en el medi natural i en la salut humana si no són objecte d'un tractament rigorós.

Pel que fa als residus ramaders, cal destacar els impactes associats a la contaminació dels sòls i de les aigües superficials i freàtiques a causa dels plurins. Els impactes mediambientals de la societat Els residus de la ramaderia tenen un impacte potencial molt gran sobre les aigües subterrànies. El mapa mostra les principals zones vulnerables per nitrats i els centres de gestió de purins de Catalunya. Els hàbits consumistes de vida i l'accés al consum d'un nombre cada vegada més gran de persones, la qual cosa comporta una demanda massiva de béns i serveis de tota mena.

Aquesta demanda es tradueix en l'augment de la producció i del consum energètic, i en una sobreexplotació de moltes espècies que porta al límit la sostenibilitat dels ecosistemes (desforestació dels boscos tropicals, pèrdua de fertilitat dels sòls, esgotament de les pesqueres, etc.). La millora de la mobilitat i l'accés al lleure, que han permès apropar les persones al medi natural i han afavorit el descobriment i la valoració del patrimoni natural, encara que també han comportat nous impactes a conseqüència de la relació amb el medi natural, com ara l'erosió del terreny, la degradació dels ecosistemes o l'augment dels incendis forestals.

Els impactes mediambientals de la societat Entre els impactes més importants cal destacar els següents: la contaminació de les aigües superficials, per efecte dels abocaments d'origen urbà, industrial o agrari, la modificació del règim hidrogràfic natural i del cabal dels rius a causa del seu aprofitament hidràulic, la sobreexplotació i la contaminació dels aqüífers. L'aigua que consumeix la major part de la població de Catalunya prové de la captació d'aigües superficials i arriba a les llars mitjançant la xarxa de distribució, procedent dels rius o dels diversos embassaments un cop tractada a les plantes potabilitzadores i garantida la seva puresa.

Tan sols una part reduïda de la població s'abasta a través de l'aigua dels pous. Residus electrònics L'increment del consum mundial ha provocat un gran augment dels residus electrònics. En els països industrialitzats cada any es llencen centenars de milers d'ordinadors, telèfons mòbils i altres aparells similars usats. Alguns es reciclen, però un nombre molt important van a parar als abocadors o s'incineren. Molts d'aquests residus s'exporten —a vegades il·legalment— a països en vies de desenvolupament; especialment a Àsia, on els treballadors que desmunten els components sovint són infants que ho fan en condicions precàries i en contacte amb substàncies tòxiques.

La fabricació de productes electrònics que siguin nets i fàcilment reciclables al final del seu cicle de vida ha de ser un objectiu urgent si es vol evitar l'impacte perillós d'aquests en el medi ambient i en la salut de les persones. Els espais naturals protegits D'ençà de la creació del primer parc nacional del món com a part del patrimoni de la nació americana (Yellowstone, 1872), el nombre de països que promouen la protecció dels espais naturals sota diverses figures legals (parcs nacionals, parcs naturals, reserves naturals i altres) no ha parat d'augmentar.

Catalunya disposa, des de l'any 1985, d'un Pla d'espais d'interès natural (PEIN) que deli- mita els espais naturals protegits i estableix el tipus de protecció i de gestió de cadascuna de les categories d'espais existents. El PEIN té com a objectiu protegir els espais naturals i alhora assegurar el manteniment de les activitats humanes compatibles amb la preservació dels valors naturals i del paisatge de cada indret. Cada espai natural disposa d'un pla es- pecial i d'un òrgan que en garanteix la gestió.

Els espais naturals protegits D'altra banda, l'any 1992 la Unió Europea va crear la Xarxa Natura 2000 per tal de protegir hàbitats naturals d'interès comunitari: zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i zones especials de conservació (ZEC). L'any 2006 el govern de Catalunya va aprovar els espais catalans que formarien part d'aquesta xarxa europea i que quedarien inclosos en el PEIN. Si l'any 1992 la superfície dels espais protegits era del 21 % del territori català, el 1992 es va ampliar fins a arribar al 30 % i actualment representa el 32 %. El Parc Natural del Montseny és reserva de la biosfera des del 1978.

L'any 1970 la UNESCO va concebre aquesta figura dins el programa MaB (sigla en anglès d'Home i Biosfera) per tal de promoure el desenvolupament sostenible i la comprensió del medi ambient com un recurs o patrimoni natural, mitjançant la creació d'una xarxa mundial d'àrees significatives dels ecosistemes i de la biodiversitat. Els espais naturals protegits Des de l'any 2013, les Terres de l'Ebre són el segon espai de Catalunya reconegut per la UNESCO, com a Reserva Natural de la Biosfera, gràcies a la representativitat dels seus ecosistemes mediterranis, la diversitat de paisatges i el model de conservació de la biodiversitat. És una de les reserves d'aquest tipus més extenses de l'Estat.

En el seu àmbit inclou dos parcs naturals: el del Delta de l'Ebre i el del Massís dels Ports. El tram final de la conca del riu Ebre, fins a la seva desembocadura al mar, és l'eix que estructura el territori i el principal element geogràfic que li confereix caràcter, però tota la reserva és rica en contrastos i en valors naturals i culturals. L'extensió de l'àmbit de la reserva de la biosfera del Montseny és de 50.166 hectàrees, amb una població de 51.760 habitants. El paisatge i la seva diversitat El paisatge és dinàmic. Els colors d'aquest paisatge del Segrià a la primavera mostren els canvis en el cicle vegetatiu dels fruiters. Edifici de calderes de l'antiga Fàbrica Pirelli.

Xemeneia industrial Plaça de Cal Ganeta Durant el segle xx, el paisatge del litoral català, com bona part del litoral mediterrani, va experimentar canvis importants, com els que mostren aquestes dues fotografies de la platja de Lloret de Mar. En la imatge, paisatge a prop de la serra de Rubió (comarca de l'Anoia) 134 unitats de paisatge mostren la diversitat paisatgística de Catalunya.

Font: Observatori del Paisatge de Catalunya La gestió dels paisatges de Catalunya Les ràpides i intenses transformacions agràries, urbanes i, en general, dels gèneres de vida a Europa durant els últims seixanta anys, han abocat els paisatges agraris del nostre continent a unes transformacions radicals que posen en perill el manteniment de la diversitat paisatgística. Alguns paisatges de gran valor ecològic i cultural comencen a ser es cassos, i aquest fet ha posat en estat d'alerta la societat.

El paisatge ha esdevingut un bé que cal protegir, un patrimoni col·lectiu que convé gestionar adequadament perquè contribueix a mantenir la qualitat de vida de les persones i la identitat de les poblacions. Amb la finalitat de frenar el procés de pèrdua de diversitat paisatgística a Europa, el Consell d'Europa va aprovar, l'any 2000, el Conveni Europeu del Paisatge, que és un tractat internacional que compromet els països signataris a emprendre accions a favor del manteniment de la qualitat dels paisatges com a part essencial del benestar dels ciutadans europeus i del seu patrimoni natural i cultural.

La gestió dels paisatges de Catalunya A través de la Llei del paisatge de Catalunya, aprovada l'any 2005, el nostre país ha fet seus els objectius i els compromisos del Conveni Europeu del Paisatge. La Llei del paisatge impulsa la protecció, la gestió i l'ordenació del paisatge. Per tal d'assolir els seus objectius, la Llei del paisatge ha promogut l'elaboració de set catàlegs de paisatge, un per cada àmbit territorial, la redacció de directrius de paisatge per al planejament territorial, l'elaboració d'estudis d'impacte paisatgístic de les activitats i la creació de l'Observatori del Paisatge com a entitat assessora que col·labora en el desenvolupament dels objectius de la llei.

Els catàlegs de paisatge són documents que caracteritzen els paisatges de Catalunya, que delimiten les unitats de paisatge i que estableixen els objectius de qualitat paisatgística. A partir d'aquests, les administracions públiques concreten les aspiracions de la societat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn. La gestió dels paisatges de Catalunya A part dels objectius de qualitat paisatgística de cada unitat de paisatge, es pretén que els paisatges del conjunt de Catalunya tinguin aquestes deu característiques principals: Que estiguin ben conservats, gestionats i ordenats. Que siguin vius i dinàmics, tant els existents i com els de nova creació.

Que siguin heterogenis, que reflecteixin la rica diversitat paisatgística de Catalunya. Que siguin endreçats i harmònics, que evitin el desordre i la fragmentació. Que siguin singulars, que s'allunyin de la banalització. Que mantinguin i potenciïn els seus valors. Que siguin respectuosos amb el llegat del passat. Que transmetin tranquil·litat, que no tinguin d'elements dissonants. Que permetin gaudir-ne sense posar en perill el patrimoni. Que atenguin la diversitat social i contribueixin al benestar individual i social de la població.