La Ciutat i els Sistemes Urbans: Forma Urbana i Planificació

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

LACIUTATIELSSISTEMESURBANS La forma urbana i el planejament urbanístic La forma urbana i el planejament urbanístic Morfologia urbana: estudi de les formes urbanes Estructura urbana: interrelació entre elements construïts i els no construïts i les interrrelacions entre entre els elements formals i els funcionals d'una ciutat Tant l'una com l'altra queden condicionades per factors naturals: localització, relleu, clima, etc i factors antròpics: tecnologia, vies de comunicació, política, aspectes defensius, etc Elements principals de l'estructura urbana: parcel·lació (forma i mida de les parcel·les) xarxa viària (circulació entre les àrees) espais construïts (per residir-hi, serveis, equipaments productius) espais lliures (espais no construïts, d'ús públic com parcs i espais verds Tipus de teixits urbans o plànols de la ciutat Reticular, ortogonal o en quadrícula: és un teixit regular, en forma de quadrícula amb els carrers que es creuen perpendicularment.

Ja l'utilitzaven a l'antiga Grècia i Roma. No es recupera fins a l'Edat Moderna, però sobretot amb la construcció dels eixamples o les ciutats noves contemporànies. Cal millorar el trànsit traçant vies en diagonal. Tipus de teixits urbans o plànols de la ciutat Orgànic o irregular: L'espai urbà s'adapta a la topografia. Amb formes irregulars. Característic de ciutats amb nucli urbà medieval compacte, encerclat per muralles. Dificulta la circulació. Tipus de teixits urbans o plànols de la ciutat Radial o radiocèntric: Organitza la xarxa viària a partir d'un punt central, des d'on s'allunyen els carrers cap a la perifèria.

Cal traçar vies que circumval·lin aquest punt central per a millorar la connexió entre els diferents barris. Tipus de teixits urbans o plànols de la ciutat Lineal: La xarxa viària i els espais construïts es disposen al llarg d'un eix viari principal, des d'on s'ordena l'espai a banda i banda.

La majoria de ciutats mitjanes o grans presenten un collage de plànols urbans, en els que coexisteixen diversos teixits urbans fruits de diferents èpoques o criteris urbanístics Andorra la Vella Cañada del Rabadán (Còrdova) AGENTS URBANS Són aquelles persones , corporacions o institucions, de vegades amb interessos contraposats, que intervenen en la formació de l'espai urbà Propietaris de sòl: Aconsegueixen guanys amb la millora dels espais urbans i amb el pas del temps La ciutat és una mercaderia. Esdevé un negoci especulatiu molt lucratiu. Tota millora o acció sobre la ciutat fa que el sòl incrementi el seu valor Promotors , empreses immobiliàries i entitats financeres.

Basen la seva activitat econòmica en la construcció, en la venda o el lloguer d'habitatges, locals comercials i naus industrials Propietaris d'empreses industrials: EN traslladar les seves instal·lacions des de l'interior de les ciutats cap als polígons de la perifèria alliberen terrenys. Els ciutadans, els residents: Exerceixen pressió per millorar espais urbans. La participació ciutadana actua de contrapès enfront dels interessos d'altres agents Els organismes públics: Són els responsables dels usos als quals es destinarà el sòl i l'orientació del creixement urbà.

S'encarreguen dels plans urbanístics i les normatives, permisos, qualificació dels terrenys, etc EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC Urbanisme: Estudia les ciutats, el territori on s'ubiquen i la seva planificació El planejament urbanístic regula els diferents interessos dels agents urbans i organitza el desenvolupament de les àrees urbanes i com s'articula en elles la vida i les activitats.

L'urbanisme planeja a partir de la Llei del sòl, que determina i delimita els usos i el valor dels sòls (per a edificar, com a espai agrari o forestal, de valors naturals, etc) L'urbanisme i l'ordenació dels territoris són competència de les comunitats autònomes La llei divideix el territori en: Sòl urbà i sòl urbanitzable: residencial, industrial, logístic i serveis terciaris Sòl no urbanitzable: ús rústic, forestal, de valor paisatgístic, agrícola, de protecció d'espais naturals o d'altres L'ordenació del territori a Catalunya Planejament territorial: Estableix condicions i prioritats d'usos del territori per a generar un desenvolupament integral i harmònic Equilibri territorial: Distribució de les activitats pel territori per generar oportunitats i condicions de vida similars a tothom Els objectius que es plantegen són la cohesió econòmica i social procurant un desenvolupament policèntric i equilibrat, la preservació del patrimoni natural i cultural i una competitivitat equilibrada A Catalunya ens regim pel Pla territorial general de Catalunya, del qual depenen tots els plans territorials parcials i sectorials i els urbanístics Hi ha un Pla territorial parcial (PTP) per cadascun dels 8 àmbits territorials de Catalunya, que estableixen els espais naturals que cal conservar, les terres d'ús agrícola o forestal per conservar-les o ampliar-les, les àrees on cal promoure usos específics, els nuclis urbans que han d'exercir de dinamitzadors i reequilibradors del territori i l'emplaçament de grans infraestructures i grans equipaments d'interès general Alguns PTS serien aquests: Pla d'espais d'interès natural: delimita els espais per a protegir i el tipus de protecció i gestió Pla d'infraestructures del transport de Catalunya: defineix la xarxa d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya Pla de transports de viatgers de Catalunya: defineix directrius i actuacions dels serveis de transport públic a Catalunya i la seva gestió Pla d'infraestructures de gestió de residus municipals: determinen criteris de funcionament i d'implantació d'instal·lacions per als residus Pla de ports Horitzó 2030: defineix línies de planificació i ordenació de les infraestructrures del sistema portuari competència de la Generalitat.

Plans territorials sectorials (PTS) Són plans específics per àmbits temàtics que defineixen prioritats i criteris de distribució territorial EXCLUSIÓ SOCIAL I DESIGUALTATS URBANES Les ciutats presenten greus desequilibris arreu del món. Sobretot en alguns països d'Àfrica, Àsia i Amèrica. Però també als països més rics del món existeixen bosses de pobresa i exclusió social En moments de crisi econòmica es produeixen molts acomiadaments que aboquen a moltes famílies a una situació de pobresa.

Però la pobresa no és l'única raó per a l'exclusió social El risc de pobresa es situa a Catalunya al voltant del 20% de la població (una de cada cinc), sent una mica superior en el cas de les dones El risc d'exclusió social per raons d'habitatge Les ciutats dels països rics han vist augmentar la xifra de persones excloses per raons d'habitatge Podem diferenciar dues tipologies: Els sensesostre: viuen i dormen al carrer. Es tapen amb mantes, cartrons o bosses de plàstic Els sensellar: es passen el dia pel carrer, però dormen sota un sostre (locals o naus abandonades, albergs d'acollida, etc) Els preus de lloguer i compra són molt elevats en relació al salari mitjà.

Molta gent ha de compartir lloc de residència, molts ho fan sense condicions dignes o acaben al carrer A més del mercat de l'habitatge, altres factors poden ser: la situació laboral, la situació familiar, l'edat, l'origen, el marc cultural. Les ajudes i les intervencions socials poden alleugerir en alguns casos aquestes situacions (per exemple, el lloguer social). Actualment, no només l'atur ens hi pot abocar, sinó que molta gent s'hi troba malgrat treballar a jornada completa (precarització laboral) La pobresa energètica És la situació de les persones que tenen un accés difícil a l'energia per dur a terme una vida digna.

Per manca de suministrament, pels preus cars o per una combinació de factors Exclusió d'exclusió social per vulnerabilitat de gènere, d'edat o de procedència o ètnia De gènere Les dones poden patir sovint sobrecàrrega domèstica i possible pèrdua d'independència econòmica. Sobretot quan hi ha persones dependents a la llar. Es calcula que la bretxa salarial a l'àrea metropolitana de Barcelona està al voltant del 20% També s'agreuja si existeix violència de gènere. O en el cas de les famílies monoparentals, que sovint estan formades per dones adultes que es poden veure superades i en risc social, emocional i de salut.

Aquest risc augmenta en els menors i joves i en la gent més gran Hi ha infants mal atesos sobre els quals els progenitors no tenen bona cura. Els adolescents poden patir fracàs i abandonament escolar, addiccions, trastorns emocionals, insercions laborals marginals o nul·les. El 33,4% dels infants i joves de Catalunya (un de cada tres) viu en situació de pobresa (uns 462.000) En la gent gran, els factors són bàsicament: la salut, l'economia i la solitud La gent gran és la que pateix més malalties, cobren pensions de jubilació o viduïtat precàries. També hi ha casos de dones que no han cotitzat mai i no han pogut gaudir de cap pensió. La solitud també és un factor.

Al voltant del 36% de les persones de més de 80 anys viu sola (unes 150.000 persones, en gran majoria dones). Moltes queden molt desprotegides i en situació de declivi físic i mental El risc d'exclusió social per raons d'edat El risc d'exclusió social per raons de procedència L'any 2020, al voltant del 16% de la població catalana era d'origen estranger. I aquestes xifres segueixen augmentant. Si són persones originàries de zones més pobres que Catalunya, aumenta el risc d'exclusió, ja estiguin legalitzats o si estan en situació de no regulació.

Els no regulats ho pateixen més profundament, perquè no tenen més remei que sobreviure dins de l'economia submergida, sense cotitzar i no poden accedir a un habitatge de forma legal. No se senten incloses en el seu entorn social i poden acabar patint problemes psíquics. Encara s'agreuja més si parlem del cas de menors que viuen sols. La segregació urbana o segregació espacial és el fenomen que distribueix i separa la població en àrees diferents segons les característiques socioeconòmiques, ètniques, culturals, racials o d'altres tipus De vegades, també cal afegir-hi altres qüestions que poden dificultar la inclusió social, com per exemple l'orientació sexual.

I també es pot donar per la diversitat funcional És per això que són importantíssimes les polítiques socials públiques, que fan arribar ajudes econòmiques per a un percentatge de la població