Geografia de Catalunya i Espanya: Diversitat Territorial i Organització Política

I 192 flashcards i 128 preguntes més al document.

Text del document

U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 1 GEOGRAFIA 2n BAT. ................................................................. 2n BAT. Curs 2025-26 2 ÍNDEX pàg. 1. LA DIVERSITAT TERRITORIAL I DE PAISATGES ........................... 3 1. Relleu, clima i vegetació de Catalunya .............................................................. 3 2. Relleu, clima i vegetació d'Espanya .............................................................. 7 3. Gestió del patrimoni natural .......................................................................... 11 4.

Espais naturals protegits ....................................................................................... 13 5. El paisatge i la seva diversitat ........................................................................... 13 2. EL MEDI I LA SOCIETAT ........................................................................... 15 1. Els recursos naturals ....................................................................................... 15 2. La producció i el consum d'energia ............................................................... 20 3. Sostenibilitat i impactes ambientals ............................................................... 26 4.

Els riscos ambientals i la seva prevenció ............................................................... 27 3. LA DINÀMICA I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ............................ 31 1. La dinàmica de la població ........................................................................... 31 2. Estructura de la població ....................................................................................... 37 3. Els moviments de població ............................................................................ 42 4. Les polítiques demogràfiques ............................................................................ 46 4. UN MÓN DE CIUTATS. LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS .... 48 1.

La ciutat i les seves funcions ............................................................................ 48 2. La morfologia urbana: el pla de la ciutat ................................................................ 49 3. Els agents productors de ciutat. Urbanisme i ordenació del territori ................. 51 4. Els sistemes urbans ........................................................................................ 53 5. CATALUNYA I ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT .................. 61 1. La globalització de l'economia ............................................................................. 61 2.

Els sectors de producció i la UE ............................................................................. 64 3. Activitats econòmiques a Catalunya ................................................................. 70 4. Activitats econòmiques a Espanya ................................................................. 76 6. L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL ............................. 85 1. Àrees geopolítiques i institucions internacionals ..................................................... 85 2. Formació i organització política i territorial de la UE .......................................... 88 3.

Les institucions europees ......................................................................................... 93 4. L'Europa de les nacions ......................................................................................... 96 5. La política regional de la UE ............................................................................. 96 U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 3 Tema 1 LA DIVERSITAT TERRITORIAL I DE PAISATGES 1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya Relleu Sistema pirinenc: s'estén pel nord del país i la seva direcció és d'oest a est.

El podem dividir entre: -Pirineu axial: format per roques antigues (esquits i granit). Té altituds de més de 3000m. -Prepirineu: format per roques més modernes (calcàries).Està formada per plegaments i congostos. Altituds que poden arribar als 2000 m. Sistema mediterrani: que transcorre paral·lel a la costa del Cap de Creus fins el Delta de l'Ebre. Està format per una doble alineació de sistemes muntanyosos: - A l'interior hi ha la Serralada prelitoral: serralades formades per alçades entre 1000 i 1500m i amb roques de diferent naturalesa com granits, calcàries... En podem destacar: les Guilleries, Montserrat, Montseny, els Ports...

- Prop de la costa hi ha la Serralada litoral formada per diferents alçades, entre 500 i 1000m. En destaquen: Massís del Garraf, Collserola, serra de la Marina.. Entre aquests grups de serralades i trobem la depressió prelitoral, una fossa allargassada, que dóna lloc a una àrea molt poblada i amb forces vies de comunicació que la travessen. També podem destacar la plana litoral que transcorre entre la serralada litoral i la costa. Zona de formacions deltaiques (Ter, Llobregat...). I la depressió central situada entre el Pirineu i el sistema mediterrani. Està formada per conques d'erosió (plana del Bages , de Vic..) altiplans (Moianès) i planes (d'Urgell, Segrià). És una zona agrícola.

Conques hidrogràfiques 4 Estan formades per tres xarxes fluvials que desemboquen a l'Ebre o al Mediterrani a excepció de La Garona que pertany al sistema atlàntic i que desemboca a l'oceà Atlàntic. Xarxa pirinenca: (Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i Segre). Rius llargs i cabalosos. De règim nivopluvial. Desemboquen al Segre i d'aquí a l´Ebre. Xarxa pirinenca-mediterrània (Muga, Fluvià, Ter i Llobregat) Rius de recorregut mitjà o llarg. Desemboquen al Mar Mediterrani. Son de tipus pluvial. Xarxa mediterrània:(Francolí, Gaià, Foix, Besos i Tordera). Són rius curts i amb poc cabal. Desemboquen al mar Mediterrani. Són de tipus torrencial i pateixen forts estiatges.

A banda d'aquestes xarxes tenim l´Ebre. El riu més cabalós d' Espanya que neix a la Serralada Cantàbrica. És de règim pluvial. A la seva desembocadura forma un delta que actualment està en recessió. El clima Catalunya forma part de diversos dominis climàtics degut a: -Coordenades geogràfiques; 41ºN 49' de latitud i 1ºE 52' de longitud -Situada a l'occident d'Euràsia - Li arriben masses d'aire siberià i també masses càlides d' Àfrica -Influència del mar Mediterrani , que provoca hiverns suaus i estius càlids; pluges a la primavera i a la tardor (més abundants i molts cops en forma torrencial). - El relleu fa que la majoria del clima sigui mediterrani amb tendència continental.

- Excepció de la Vall d´Aran que rep influència atlàntica. -Vents de procedència diversa: ponent de l'oest, tramuntana del nord, mestral del nord-est, llevant de l'est i marinada estacional de l'est A continuació teniu els mapes de precipitacions i de temperatures mitjanes a Catalunya U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 5 Tots aquests condicionants donen una diversitat climàtica força gran a un territori que no és molt gran. Els tipus de clima que trobem són: Clima mediterrani litoral: les temperatures són suaus tant a l' estiu com a l'hivern. Les pluges són escasses. Plou a la primavera i a la tardor, molts cops en forma torrencial.

Clima mediterrani continental: predomina a les terres baixes de l'interior. Les temperatures són més extremes i molt poca precipitació. Clima mediterrani de muntanya: es dóna a l'alta muntanya a partir de 1500m. Les plou i neva tot l'any. Per sota els 1500m les temperatures són fredes a l' hivern i els estius són suaus i freds. La majoria de precipitacions són a la tardor. Clima alpí: es dóna a les muntanyes més altes del Pirineu, amb hiverns molt freds i molta precipitació, en forma de neu mots cops. Clima atlàntic: es dóna a la Vall d'Aran. Els hiverns són suaus i plujosos i els estius i frescos i humits 6 .

La vegetació La diversitat climàtica i de relleu donen tres grans dominis de vegetació al nostre país, tal i com podeu observar al següent mapa: Domini boreoalpí: situat per sobre dels 1600m al Pirineu i al Prepirineu. Entre els 1600 i els 2300m trobem boscos de pi negre i avets, amb un sotabosc format per ginebró i neret. Per damunt U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 7 els 2300m trobem el prat alpí, no hi ha arbres a causa de la neu i el fred. Boscos que han estat talats per aconseguir fusta. Domini eurosiberià: trobem boscos de rouredes i fagedes. També podem trobar bosc de ribera (salzes, oms i àlbers).

El paisatge ha estat substituït per camps de conreu i també per espècies al·lòctones com els pollancres i castanyers. Domini mediterrani: el paisatge típic és l'alzinar. Però molts cops ha estat substituït pel pi blanc. Aquesta vegetació a causa de l' acció de l' home i per causa dels incendis ha estat substituïda per vegetació de garriga o màquia. 2. El relleu, el clima i la vegetació d' Espanya Relleu La geomorfologia de la península està formada per massissos antics de formes planes i arrodonides (Massís Galaic i Sierra Morena) i per plegaments alpins amb grans alçades (Pirineus i Serralades Bètiques).

Els arxipèlags tenen orígens diversos: Balear: prolongació de les Serralades Bètiques i Costaneres Catalanes Canari: d'origen volcànic. ( Tenir en compte les diferents unitats de relleu i el tipus de costa ) La xarxa hidrogràfica 8 Xarxa atlàntica(Miño, Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir). Són rius llargs i cabalosos però irregulars ja que depenen dels seus afluents. Són de règim pluvial i nivopluvial. Aquesta xarxa conté la majoria de rius de la península degut a la lleugera inclinació d' aquesta cap a l'oest. Xarxa cantàbrica: (Eo, Navia, Nerbión, Bidasoa, Sella, Deva) Són curts i força cabalosos a causa del clima atlàntic. Són de règim pluvial i nivopluvial.

Xarxa mediterrània: (Túria, Xúquer, Segura, Millars, Llobregat, Ter) Rius curts i amb poc cabal. Tenen règim torrencial, si exceptuem els que neixen al Prepirineu, que tenen règim pluvial. Pateixen forts estiuatges. Ebre: és l' excepció de la xarxa mediterrània. Es comporta de forma diferent perquè neix a la Serralada Cantàbrica i rep l´aigua del Pirineu i del Prepirineu. Ni l' arxipèlag balear ni el cantàbric tenen cursos estables d'aigua.

El clima Com podem veure en el mapa que tenim a continuació la península ibèrica fa de frontera de masses d' aire de diferents orígens, i aquest fer junt amb la seva situació geogràfica amb una latitud al centre de la península de 35ºN i 9ºO, fa que estigui sota la influència del clima mediterrani i del clima atlàntic. L'arxipèlag canari té clima subtropical. U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 9 Clima mediterrani: es caracteritza pels hiverns suaus i poc plujosos, i els estius calorosos i secs. Les pluges són escasses i cauen sobretot a la primavera i a la tardor, quan molts cops cauen en forma torrencial a causa del fenomen de la gota freda.

L'estiu es caracteritza per períodes d'aridesa. Com més a l'interior més extrem és el clima, degut a que es perd l'efecte suavitzador del mar. 10 Clima atlàntic: els estius són frescos i els hiverns suaus. La precipitació és abundant durant tot l'any amb un màxim al' hivern. Clima Illes Canàries: tenen clima subtropical amb temperatures suaus tot l'any i amb diferències de precipitació segons les illes. Les orientals com Fuerteventura i Lanzarote són quasi bé desèrtiques i les occidentals com la Gomera, Hierro... tenen més precipitació depenen de l' altura i dels vents dominants.

Vegetació: Hi ha tres grans regions: Regió mediterrània: compren tot el litoral mediterrani, l'interior i sud de la península i les illes Balears. Està formada per boscos perennifolis (pi, alzina i alzines sureres) acompanyats de zones amb poca vegetació com la màquia, la garriga i l'estepa. Regió eurosiberiana: compren el nord i el nord-est de la península. Està formada per boscos d' arbres caducifolis com els roures i els faigs. El sotabosc està format per falgueres i molses. Regió macaronèsica: compren les Illes Canàries. Depèn de la situació de les illes i de l'alçada del terreny podem trobar des de zones desèrtiques a zones que tenen boscos perennifolis de llorer i de pinedes.

U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 11 3. La gestió del patrimoni natural 3.1 El patrimoni natural és vulnerable Patrimoni natural: conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna Béns naturals serien espais protegits (parcs nacionals), monuments naturals ( formacions geològiques) espècies valuoses ( en perill d' extinció) i paisatges de gran bellesa) Tot aquest patrimoni natural s´ha vist alterat per l'home i s'hi ha produït impactes per part de l´home que l´han alterat. 3.2. Impactes mediambientals de la societat La producció de béns ha comportat perills pel patrimoni natural.

Els més destacats són: a) Creixement urbà descontrolat, a causa de la manca de planificació, de l' especulació urbanística, de deficiències en l' habitabilitat i també hi ha influït la formació de continus urbans. b) Creixement urbà dispers: formació de ciutats jardí o suburbis, ocupació del sol agrícola i la mobilitat obligada que ha portat a l' ús del cotxe. c) Generació de residus urbans: que poden ser d' origen domèstic (aigües negres, restes de menjar...) o d' origen no domèstic (residus de construcció) d) Generació de residus urbans e) Generació de productes fitosanitaris i de residus ramaders com els purins.

f) Hàbits consumistes, demanda de productes que poden causar impactes (pedrera) g) Mobilitat i accés al lleure, que poden portar a la preservació però també a l'erosió, degradació, incendis.... 3.3. La gestió del medi ambient La majoria de problemes que afecten als béns naturals tenen a veure amb el creixement urbà, però també amb l' agricultura i ramaderia. Per això les diferents institucions han adoptat mesures per pal·liar-ne els efectes. L'expansió urbana Qualsevol expansió urbana transforma el medi natural perquè és basa en el consum de sòl i en l' abastiment de recursos naturals. El sòl és un bé limitat i que té usos excloents. I els recursos naturals són en gran part limitats.

La Unió Europea va fer al 2006 una Estratègia temàtica per al medi ambient urbà de cara a frenar 12 l'expansió urbana, minimitzar els impactes i harmonitzar les legislacions urbanístiques. L' aigua dolça L' aigua dolça és un bé escàs i més en un país amb una aridesa marcada a l' estiu i on l'escassetat de precipitacions es notable en bona part del territori. Els impactes més destacables són: contaminació de les aigües superficials, modificació del règim hidrogràfic natural i la sobreexplotació i contaminació dels aqüífers.

També hem de tenir en compte que la majoria d'aigua dolça prové de les aigües superficials, que són les que es poden contaminar de manera més ràpida L'aigua domèstica i industrial abans de retornar-la a la natura, l´hem de tractar, això s´anomena sanejament hidràulic i es fa a les estacions depuradores d´aigües residuals (EDAR). Qui s' encarrega de la regulació de les depuradores és l'agència catalana de l' aigua (ACA). Els residus La perillositat dels residus està lligada a la seva naturalesa, però la seva acumulació és el perill més gran. De la seva gestió se n´ocupa l' agència de residus de Catalunya (ARC) i tracta bàsicament de diferents tipus de residus: els industrials i els urbans.

Els residus industrials es divideixen en especials ( tòxics i inflamables), inerts (no afecten al medi) i els no especials. Els urbans es divideixen en ordinaris, que són competència municipal (contenidors, deixalleries...) U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 13 i els no ordinaris (industrials, sanitaris) que se´n fa càrrec l' ARC. 4. Espais naturals protegits Els primer espai natural protegit va ser a EEUU, fou el parc de Yelowstone, el 1872. A Catalunya la primera legislació es va fer el 1985 i fou el Pla d' espais d' interès natural (PEIN) que delimita els espais naturals i a l' hora permet activitats humanes compatibles.

L'any 1992 la UE va crear la Xarxa Natura 2000 per tal de protegir habitats naturals, creant la ZEPA (zones d'especial protecció d'aus) i les ZEC (zones especials de conservació) A Catalunya els diferents espais protegits són: 5. El paisatge i la seva diversitat Paisatge: fesomia que ofereix una porció de territori a un observador. Aquest paisatge està format per components naturals (relleu, aigua, vegetació) i per components humans (construccions, vies de comunicació...) El paisatge és dinàmic ja que experimenta canvis al llarg del temps.

Aquests canvis poden ser periòdics ( es produeixen a cada estació) o evolutius (al llarg del temps) A Catalunya el paisatge ha anat modificant-se al llarg del temps. Els agents que han contribuït a aquest canvi de paisatge són: a) Agricultura i ramaderia. Mitjançant la transformació del bosc en pastures. L'abancalament del terreny. El drenatge de la terra. Els canals i els regs. b) Indústria: Mitjançant l'extracció de matèries primeres, mines i pedreres. La construcció d'infraestructures com línies elèctriques i polígons. La construcció de fàbriques, colònies tèxtils... c) Urbanització: que provoca despoblament i creixement de nuclis urbans.

Actualment Catalunya està formada per paisatge agro forestal, per paisatge amb components urbans amb sectors d'activitat econòmica i amb grans infraestructures. Tot això està gestionat per la Llei de Paisatge de Catalunya de l'any 2005, que, entre d'altres va crear catàlegs de paisatge que delimiten les unitats de paisatge i estableix la qualitat paisatgística. Tipus d´espais naturals protegits 14 Parcs nacionals o regionals: àrees on els ecosistemes naturals estan poc alterats a causa de la seva bellesa o per raons de representativitat o singularitat (de la flora, fauna, formacions geològiques...).

Parcs naturals: el valor natural és compatible amb les activitats humanes (habitatge, cert tipus d' agricultura i ramaderia, turisme...) però exigeix una gestió estricte i un ús reglamentat, equilibrat i sostenible dels recursos. Reserves naturals: són espais en què es procura una protecció d' ecosistemes, comunitats o elements biològics que, per criteris de raresa, fragilitat, importància o singularitat, mereixen una valoració especial. A les reserves naturals, la protecció és absoluta. U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 15 Tema 2 EL MEDI I LA SOCIETAT 1.

Els recursos naturals 1.1 Tipus de recursos naturals Recursos naturals: són tots aquells que la humanitat pot obtenir de la natura per tal de cobrir les necessitats biològiques (aliments, aigua...) o per satisfer necessitats socials (energia, matèries primeres...) renovables perennes crítics Dividits en consumibles no renovables recuperables reciclables El creixement demogràfic ha contribuït a l'exhauriment dels recursos i el seu desigual repartiment en tot el món ha donat lloc a un comerç i una explotació dels recursos que s'ha de controlar.

El consum abusiu dels recursos ha comportat: - Exhauriment dels bancs de peixos - Desforestació - Desertització - Degradació del sòl 1.2 Distribució dels recursos naturals Els recursos naturals estan distribuïts de manera desigual en tot el planeta. En general els països desenvolupats importen recursos ja que molts cops en són deficitaris. El fet de posseir recursos naturals no sempre és sinònim de riquesa. Font: wordpress. com 1.3 El sòl Es pot dividir en: a) part de l' escorça terrestre: compren la part més externa de l'escorça terrestre (8848m Everest- 10994m Fossa Marianes).

Té diferents funcions, com podem veure al quadre adjunt: 16 Hem de tenir en compte que només el 22% de la superfície continental terrestre es apte per l'agricultura. Incrementar-la té un enorme cost mediambiental. Els usos del sòl també són diversos. Ho podem veure al mapa que hi ha a la pàgina següent. Aquest recurs és limitat i està exposat a: -sobrepastura - activitats agropecuàries -desforestació - activitats industrials b) com espai habitable: és el lloc on es desenvolupen les activitats humanes i la vida. El usos del sòl també varien, poden ser d'ús conjunt (agricultura i ramaderia) o excloent (ús urbà o agrícola. Tot això ens porta a que es necessari una ordenació del usos del sòl.

1.4 L'aigua dolça L' aigua dolça és un recurs escàs i essencial per la vida. Al planeta està format per un 70% d'aigua i un 30% de terra. De tot el conjunt d' aigües només un 3% és aigua dolça i d' aquesta un 70% està als icebergs i les glaceres. L' accés a l' aigua potable als diferents països és molt desigual. Mireu el següent mapa: U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 17 Pel que fa als usos aquests són molt diversos i en comporten una enorme despesa: a) Ús agrícola i ramader: si ens fixem amb el cas d' Espanya es destina la major part d' aigua potable al regadiu. Font: Miliarium.com, Enginyeria Civil i Medi Ambient.

A l'actualitat es rega un 14% de les terres que aporten un 50% del valor de la producció agrària. L'aigua utilitzada per a ús agrícola i ramader planteja alguns problemes de sostenibilitat de recursos hídrics. Un d'aquests problemes és la contaminació produïda per adobs químics, pesticides i purins. Un altre n'és l'ús excessiu i per això els agricultors reben ajudes per transformar el sistema de reg d' inundació per sistemes més sostenibles com aspersió o degoteig. b) Ús urbà i industrial. L'ús industrial és poc important, malgrat hi ha indústries que n'utilitzen pel seu procés de fabricació com el paper o el cuir. També n'hi ha que en necessiten per refrigerar maquinària i netejar.

Pel que fa a l'ús urbà, aquest és molt important i es necessita que es garanteixi la potabilitat. La mitjana de despesa d' aigua potable per persona i dia a Europa es d'uns 200 litres que s' augmenta en èpoques estivals i en llocs de gran afluència de turistes. L'aigua l' obtenim d'aigües fluvials i aqüífers. Per assegurar-ne la qualitat es necessari que hi hagi depuradores i un control més estricte dels abocaments. 20% 14% 66% Consum d' aigua per sectors urbà 19,8% industrial1 3.7% 18 c) Per produir energia hidràulica. S'utilitza força quantitat d' aigua per produir aquest tipus d' energia però de forma controlada com veurem més endavant.

Polítiques hídriques: estan orientades a obtenir aigua. Podem diferenciar-les en: a) política de transvasaments: molts cops el poder abastir a grans ciutats depèn dels transvasaments. Per poder-los fer són necessàries obres hidràuliques que comportes forces problemes: alteracions cabal del riu, dels aqüífers, aportacions de sediments... Es un tema de discussió entre governs. b) dessalinització de l'aigua del mar, actualment hi ha en funcionament plantes dessalinitzadores, però és un recurs car i que consumeix molta energia. c) recuperació dels aqüífers, les aigües subterrànies s'exploten per mitjà de la perforació de pous i del bombeig d'aigua.

Aquest recurs ha estat molt intens en zones com la mediterrània amb manca d'aigua. Això ha comportat la dessecació d'àrees de llacs subterranis i la salinització d' aquesta. Es volen buscar solucions com injectar aigua o depurar les aigües que contenen. Per últim el següent mapa ens mostra la diferència que hi ha entre les conques hidrogràfiques espanyoles; 1.5 La biodiversitat Biodiversitat: conjunt de totes les espècies animals i vegetals que es distribueixen sobre la superfície terrestre.

Aquesta biodiversitat és font de: -matèries primeres -recursos alimentaris -recursos energètics - recursos farmacèutics Sotmesos a gran pressió i que provoca amenaces, ja que l'espècie humana adapta l'entorn a les seves necessitats no a l´inrevés. U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 19 Àrees de la terra on la biodiversitat està greument amenaçada.

Per últim s' ha de tenir en compte l'empremta ecològica que és una mesura d' impacte ambiental que expressa la superfície mínima (en hectàrees per habitant) necessària per subministrar la matèria i l'energia bàsiques requerides per a una determinada activitat, per exemple, fer possible el nostre estil de visa (alimentació, habitatge, calefacció, transport, consum... 1.6 Els boscos Bosc: ecosistema de gran valor que conté el percentatge més alt de diversitat d'espècies animals i vegetals. Són la reserva de la biodiversitat i una gran font de recursos naturals.

Des del neolític hem reduït un 45% la superfície dels boscos fins al punt que ja no queden gaires boscos primaris ( que mai han estat explotats ni transformats pels humans). Al mapa podrem observar la distribució dels principals tipus de bosc. Hem de tenir en compte que els boscos tropicals són el bioma més ric d' espècies de tota la Terra. 20 2. La producció i el consum d'energia 2.1. Les fonts energètiques no renovables Petroli Conegut des de l'antiguitat (Antiga Mesopotàmia) però que no es va comercialitzar fins a finals del s. XIX ja que es va poder refinar.

A l' actualitat molts productes d´ús diari són fets a base de petroli ( hidrocarburs, plàstics, base de la industria química…) Els seus principals perills són -poques reserves Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Energy_Information_Administrat ion_Crude_Oil_Proved_Reserves.jpg/500px-E -accidents en el seu transport Prestige, el 13 de novembre del 2002 el petroler va tenir un accident a 2000km de la costa espanyola, francesa i portuguesa.

Va acabar partint-se i abocant part 77000 tones de cru a l' oceà , provocant un dels majors desastres que han afectat a les costes gallegues i arreu del món -genera CO2 en el procés de combustió: contribueix a l' efecte hivernacle: és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. Part de la radiació solar que arriba a l'atmosfera terrestre és reflectida, una altra part és absorbida, i la major part arriba a la superfície terrestre.

Això fa que s'escalfi la superfície, i que es transformi part d'aquesta calor en forma de radiació, però a longituds d' ona és grans que la de la radiació solar original. Part d'aquesta radiació infraroja torna a l'espai, però una altra part escalfa l'atmosfera, i de retruc, reescalfa la superfície terrestre. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra, tot contribuint a fer que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui apta per a la vida. Quan l'energia és reflectida des de la Terra es produeix un fenomen diferent.

Alguns gasos de l'atmosfera, com el CO2 i el vapor d'aigua, la retenen, absorbeixen gran part de l'energia i eviten que torni a l'espai. Això contribueix a mantenir el planeta calent. Així, doncs, l'atmosfera deixa passa la radiació del Sol per tal que escalfi la U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 21 Terra, però impedeix que la radiació de la Terra escapi a l'espai. Carbó És un mineral força abundant i que amb capacitat calorífica diferent segons la seva varietat (antracita, hulla, lignit...). Perills: -les reserves es comencen a esgotar.

Font: https://es.slideshare.net/TecnoLogics/carb -genera gasos d' efecte hivernacle i provoca pluja àcida Pluja àcida és una precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre (SO2) i òxids de nitrogen (NO, NO2) amb els vapor d'aigua atmosfèric. 22 Gas natural Principalment format per gas metà. Es difícil de transportar però requereix poca transformació per poder-lo usar. Els seus principals perills són: Difícil d' extreure Poques reserves També contribueix a l'efecte hivernacle Urani S'extreu de la natura i amb un procés de transformació es converteix en un mineral energètic.

S' utilitza per fabricar electricitat a les centrals nuclears. No és contaminant. Perills: Existeix risc d' accident nuclear (Txernòbil , Fukushima) https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_de_Txern%C3%B2bil https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_nuclear_de_Fukushima_I Els residus són contaminants. Problemes de transport i emmagatzematge. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/100-000-anys/video/5623046/ 2.2 Les fonts d'energia renovables Són fonts poc utilitzades perquè tenen un desenvolupament escàs.

La utilització d' aquestes fonts comporta una sèrie d' avantatges: Menys risc per les persones Més descentralització Fonts inesgotables Per poder veure com n´és d'escassa la utilització d'aquestes fonts d' energia renovables, mirem els gràfics de producció d' electricitat al món: U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 23 Els diferents tipus de fonts d'energia renovables són els següents: Energia hidroelèctrica L' aprofitament de la força de l' aigua s' ha dut a terme des de fa molt temps, per a usos com moldre gra a través de l´ús de molins. Des del s. XIX s´ha produït la conversió de l'energia mecànica en energia elèctrica mitjançant turbines.

Per fer-ho s' utilitza la força de l' aigua, quan aquest procés no es pot garantir de forma natural es quan s' han de construir embassaments per poder-ne produir. És aquest un dels principals problemes d'aquest tipus d'energia. Energia eòlica També utilitzada des de fa temps per accionar molins i vaixells. Actualment se n'utilitza la força del vent a través d'aerogeneradors. De la seva utilització se´n deriven dos tipus de centrals: Minicentrals: instal·lacions autònomes Parcs eòlics: destinats a subministrar electricitat a la xarxa elèctrica per ser distribuïda.

L'aprofitament d'aquesta energia comporta la localització de les instal·lacions en llocs amb unes condicions de vent òptimes (velocitat, freqüència, orientació...) https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_e%C3%B2lic_de_la_Serra_del_Tallat Energia solar Prové directament de la radiació solar. Hi ha diversos sistemes d' aprofitament de la radiació solar: 24 Energia tèrmica: obtingué artificialment o bé de forma natural i que s'allibera en forma de calor: bullir aigua, escalfadors... Energia fotovoltaica: s'obté mitjançant la incidència de la radiació solar en dispositius semiconductors (cèl·lules fotovoltaiques). Com a avantatge podem dir que no contamina.

Com a desavantatge és que necessita Sol i per tant s' ha de poder acumular i una correcta alineació envers el Sol, sinó perd capacitat productiva. Energia termosolar: aprofitament de la radiació solar per escalfar aigua o un altre fluid. En aquest blog trobareu informació més detallada de cadascun dels tipus d' energia solar. http://sol.blog.cat/2008/11/21/tipus-d-energia-solar/ Biomassa L'aprofitament de la biomassa com a combustible està poc desenvolupat. S'ha produït un augment de calefaccions domèstiques que funcionen amb pèl·lets.

S' aprofita la biomassa verda per la fabricació de biocarburants: Bioetanol: a partir de la fermentació i posterior destil·lació de productes vegetals com el blat de moro o la remolatxa s' obté alcohol etílic (etanol) que es fa servir com a combustible per automoció Biodièsel: olis vegetals que se sotmeten a processos químics i s'obtenen productes semblants al gasoil mineral. Geotèrmica Energia que s'obté mitjançant l'aprofitament del calor intern de la terra. Maremotriu Energia que s´obté per mitjà de l' acció de les marees. 2.3 La producció energètica a Catalunya Catalunya és depenent energèticament, només produeix un 32% del total de l'energia que consumeix, la resta l' ha d'importar.

L'energia que es produeix al país és fonamentalment elèctrica, que s'obté pels mitjans següents: Centrals tèrmiques nuclears, que proporcionen al voltant d'un 80% de l'energia elèctrica produïda. Centrals hidroelèctriques, que proporcionen a voltant d'un 15% Centrals tèrmiques convencionals, que generen un 5% de l' energia. La producció d'energia amb recursos renovables es basa en l' hidroelèctrica, que equival al 58,1% de la producció, la segueix la biomassa (36,5% del total),l' eòlica (1,9%) i la solar (0,4%).

El mapa que tenim a continuació ens mostra les infraestructures energètiques a Catalunya U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 25 2.4 La producció energètica a Espanya La major part de l' energia que consumeix Espanya prové dels recursos energètics que compra a l' exterior (petroli i gas natural), per tant, depenem energèticament de l' exterior. El 65% de l' energia elèctrica es produeix a Espanya mitjançant el gas natural, l' energia nuclear i l' energia hidràulica. Actualment a Espanya hi ha vuit central nuclears en funcionament 26 La destinació final de l' energia ha anat variant des del 1990 fins avui.

En aquest període de temps, el consum energètic de la indústria ha baixat a causa de la baixada de les activitat secundàries i de la millora de l'eficiència energètica. En canvi, han augmentat el consum en els transports i el consum domèstic. S' han promogut polítiques de planificació energètica que tenen com a eixos bàsics: Reduir la dependència energètica de les importacions de petroli Incrementar el consum de gas natural (menys contaminant) Reforçar l' ús de l'energia hidràulica Utilització de més energies renovables. Totes les millores s´impulsen per mitjà dels Plans Energètics nacionals https://www.cne.gob.do/plan-energetico-nacional-pen/ 3.

Sostenibilitat i impactes ambientals 3.1 Un planeta amb límits Els humans consumim molts recursos i el planeta té recursos limitats. Hi ha diferents maneres de mesurar el consum excessiu que en fem dels recursos i que van interrelacionades : Empremta ecològica: és un indicador de sostenibilitat que resumeix, per a cada individu; quina és l' àrea necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera. El seu objectiu consisteix a avaluar l' impacte sobre el planeta d' una manera determinada de viure. Biocapacitat: capacitat d' una àrea específica biològicament productiva de generar recursos renovables i s' absorbir els residus de consum.

Aquesta s´ha establert en 1,7ha per habitant. Espanya el 2016 (últim any amb dades) tenia una biocapacitat de 4,04ha. A nivell mundial el dia de la sobre capacitat ( dia en que s' esgoten tots els recursos que la Terra pot generar en un any) el 2020 va ser el 22 d'agost segurament a causa de la pandèmia, ja que el 2018 va ser l' 1 d'agost i el 2019 va ser el 29 de juliol. Tot això ens porta a pensar que hem s' assegurar la sostenibilitat per aconseguir la nostra supervivència i mantenir l' equilibri ecològic (situació en què les relacions entre els components físics i biològics del medi ambient són estables durant un període llarg de temps).

Cada cop generem més impactes ambientals que estan a punt de conduir-nos a una crisi ecològica global. Per contrarestar-ho hem de promoure el desenvolupament sostenible (desenvolupament econòmic i social que no compromet el futur dels recursos naturals de la Terra ni les possibilitats U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 27 de vida i desenvolupament de les generacions futures).

Aquest és basa en: Sostenibilitat ambiental Sostenibilitat econòmica Sostenibilitat social 3.2 Impactes ambientals i crisi ecològica global https://www.youtube.com/watch?v=4iKt-7oV3hc Com ens han mostrat les imatges sempre hi hagut impacte sobre el medi, però és a partir de la revolució industrial que se n´ha generat més. Actualment podem destacar els següents impactes: Augment de la temperatura a l' atmosfera a causa de l' efecte hivernacle.

Producció massiva de residus, que no para de créixer i planteja greus dificultats derivades de l' acumulació, el tractament i la contaminació d'aquests Dispersió dels materials plàstics, que afecten tant a la superfície marina com a la terrestre Esgotament dels recursos naturals, és l' anomenada biocapacitat.

Pèrdua d' espais naturals 3.3 Desigualtats socials i medi ambient Existeixen grans diferències entre països desenvolupats i subdesenvolupats que porten a diferències en les condicions de vida que es manifesten en: Disponibilitat d' aigua potable Accés a l'educació o a la sanitat Condicions de treball Les diferencies també s' expliquen per la major exposició dels habitants dels països subdesenvolupats als desastres ecològics i això genera refugiats del medi ambient o eco refugiats. Un altre greu problema és la insalubritat de l' aigua que provoca malalties com el còlera.

Les diferències també es troben en les pautes de consum, un país ric consumeix productes d'un sol ús que tenen molt d' embalatge i son barats ( molts cops degut a les males condicions de treball dels que els produeixen). Totes aquestes desigualtats ens porten a dir que l'empremta ecològica es molt desigual segons el lloc de naixement, com hem vist al mapa de la pàgina anterior. Aquesta empremta cada cop és més gran ja que els països subdesenvolupats i els països en via de desenvolupament generen més empremta a causa de la mundialització de l'economia. 4.

Els riscos ambientals i la seva prevenció 4.1 El medi i els riscos ambientals Els fenòmens naturals ( pluja, erosió...) poden esdevenir riscos naturals quan estan associats a la presència humana, és a dir, han d' afectar potencialment les persones o els béns personals. Quan els efectes causats pels fenòmens naturals en les persones són molt importants es parla de desastres naturals, catàstrofes o calamitats. Quan els riscos estan associats a les activitats humanes s' anomenen riscos antròpics ( vessaments de petroli, accidents de trànsit o els incendis).

Els riscos antròpics els podem classificar en: D' origen tecnològic: transport de mercaderies perilloses ( Càmping dels Alfacs, el 1978 hi van haver 217 morts per un accident d' un camió que transportava gas ) Associats a fenòmens naturals (incendis a la conca mediterrània) D' origen divers (accidents de transit) Risc ambiental és quan els danys provocats pels fenòmens naturals s' agreugen per la intervenció humana (p.e incendi d' un bosc).

Aquests es caracteritzen per la: 28 Magnitud Perillositat Freqüència Exposició Vulnerabilitat El següent quadre ens mostra els principals fenòmens naturals potencialment perillosos: Atmosfèrics Geològics Simples: aiguats, calamarsa, neu, vent, gel, llamps, boira, onades de calor o de fred. Mixtos: temporals de vent i pluja, tornados, huracans, temporals de neu, sequeres Moviments de masses: esllavissades, allaus, subsidències... Erupcions volcàniques, terratrèmols, tsunamis Hidrològics Biològics Inundacions, saturacions dels sòls, icebergs, avanç de glaceres Plagues, epidèmies.

La prevenció dels riscos ambientals és el conjunt de mesures preses amb anticipació per tal d'evitar o disminuir aquest tipus de riscos i, quan es desencadenen, pal·liar els danys produïts. La prevenció és basa en l' adopció de mesures abans, durant i després que es produeixin els fenòmens, les quals poden ser dels tipus següents: Mesures de predicció Mesures d' intervenció immediata Mesures de recuperació Mesures posteriors Mesures de sensibilització. 4.2 Els riscos ambientals a Catalunya. A Catalunya tenim riscos antròpics: Incendis forestals Instal·lacions productives perilloses: refineries, centrals nuclears Transport de mercaderies perilloses.

I tenim dos tipus de riscos ambientals: Condicions meterològiques aiguats nevades pedregades temporals de vent Condicions geològiques: esllavissaments allaus terratrèmols o sismes La seva prevenció es fa per mitjà de diversos plans que alerten a les persones responsables d' actuar. INUNCAT: inundacions NEUCAT: fortes nevades SISMICAT: terratrèmols INFOCAT: foc PLASEQCAT: indústria química U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 29 TRANSCAT: mercaderies perilloses PENTA: emergència nuclear ( no depèn de la Generalitat sinó de l' estat espanyol) Dos mapes que ens mostren el risc d' inundació i de fortes nevades.

4.3 Els riscos naturals a Espanya Els riscos més importants a Espanya són: Inundacions a la zona mediterrània Sequera a la zona sud est que pot comportar desertificació Incendis Risc sísmic al sud i sud est peninsular Vegeu-ho als mapes següents: Risc de desertització 30 Risc d' incendis Risc d' inundació U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 31 Risc sísmic Tema 3 LA DINÀMICA I L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ 1. La dinàmica de la població 1.1 Un món en creixement demogràfic El nostre planeta està en constant creixement demogràfic. Aquest creixement s' ha produït al llarg del s. XX i XXI.

Vegem les xifres ( en nombres aproximats) 1900 -1.650.000 habitants 1950- 2.520.000 habitants 2000- 6.060.000 habitants 2020- 7.500.000 habitants Font: Fondo de población de las Naciones Unidas (FNUAP) Per poder analitzar aquest creixement i entendre la dinàmica demogràfica, hem de conèixer una sèrie d' indicadors demogràfics: Indicador Definició Formula per calcular Taxa de natalitat Nombre de naixements en un territori en el període d'un any per cada mil habitants. S' expressa en tants per mil naixements 1000 població total Taxa de mortalitat Nombre de defuncions en un territori en el període d'un any per cada mil habitants.

S'expressa en tants per mil defuncions 1000 població total 32 Creixement vegetatiu Diferència entre natalitat i mortalitat Naixements - defuncions Saldo migratori Diferència entre emigració i immigració Emigració- immigració La combinació d' aquests factors ens dóna una dinàmica demogràfica diferent a cada territori, mireu el següent quadre: Creixement vegetatiu positiu Creixement vegetatiu negatiu Creixement migratori positiu La natalitat supera la mortalitat i la immigració supera l'emigració = creixement de la població (Suècia) La mortalitat supera la natalitat i la immigració supera l' emigració; si la immigració és molt nombrós, la població pot augmentar.

(Alemanya) Creixement migratori negatiu La natalitat supera la mortalitat i l'emigració supera la immigració; si la natalitat és elevada, la població pot augmentar (Marroc) La mortalitat supera la natalitat i l'emigració supera la immigració; és produeix una disminució de la població ( Lituània) L'augment de població ha tingut diferents fases que els diferents països del món han realitzat o estan realitzant. Es l' anomenat model de transició demogràfica de Warren Thompson. U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 33 Han contribuït a aquest creixement dos factors: el descens de la mortalitat i les taxes de natalitat elevades.

Però aquests no es donen a tot el planeta de la mateixa manera i això ha fet que la població no estigui repartida de la mateixa manera per tot el planeta. 34 Per últim hem de dir que les previsions de l'ONU són que al 2050 s' arribarà a una població d'uns 9.000 milions d'habitants i que a finals de segle s' estabilitzarà. 1.2 La disminució universal de la fecunditat La fecunditat ens permet explicar per què es produeix el creixement demogràfic i quines conseqüències pot tenir aquest creixement. Un índex molt útil per mesurar la fecunditat és l'índex sintètic de fecunditat (ICF): nombre mitjà de fills d'una dona al llarg de la seva vida fèrtil (dels 15 als 49 anys).

La fecunditat ha anat disminuint arreu del món des de fa cinquanta anys, és calcula que cap el 2050 la mitjana mundial de fecunditat s' aproximarà força a l' índex de reemplaçament poblacional: nombre mitjà de fills per dona per sota del qual la població ja no es reemplaça i comença a disminuir. Aquest índex és de 2,1 als països desenvolupats i oscil·la entre 2,5 i 3 als països menys desenvolupats a causa de l' elevada mortalitat.

Molts cops es pot establir una relació entre l' ICF i el PIB, com podem observar al següent gràfic: Podem destacar una sèrie de factors que han fet disminuir la fecunditat, com: Factors biològics (alimentació, lactància....) Factors socials ( edat i durada del matrimoni, grau d' instrucció de les dones....) Per últim, el gràfic ens diu com estem al nostre voltant: U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 35 1.3 Catalunya del creixement migratori a l' estancament demogràfic La població catalana es caracteritza per un creixement des de fa 300 anys. Del s. XVIII al XIX fou fruit del creixement vegetatiu, i el s. XX i XXI per causa de la immigració.

Vegeu les dades: ANY Població (hab.) 1795 932.000 1860 1.673.642 1900 1.966.382 1950 3.240.313 2001 6.253.305 2016 7.448.332 2019 7.619.494 2023 7.899.056 Font: Idescat Actualment el creixement vegetatiu és escàs per diferents motius: - Manteniment de baixes taxes de fecunditat (2019- 1,26 ICF i el 2021-1,21- Font Idescat) - Envelliment de la població (esperança de vida el 2019-84,01 i el 2020- 82,38- Font Idescat) - Augment de l' edat mitjana de la maternitat (32,68 anys el 2021- Font Idescat) En els mapes següents podem veure que el creixement vegetatiu està repartit de manera desigual en tot el territori, així com l' envelliment de la població.

Situació que accentua més les desigualtats entre els diferents territoris del país, un litoral on viu la major part de la població, més jove i amb més creixement i, per contra, l'interior del país i el Pirineu, més envellit i amb creixement escàs. 36 U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 37 1.4 El creixement demogràfic a Espanya S´ha produït un fenomen semblant al de Catalunya , un creixement des del s. XVIII, però el s. XIX suposà un creixement més lent que el Català, motivat per una economia menys avançada que la catalana, amb un camp endarrerit, l'eliminació tardana de les epidèmies i una industrialització escassa.

Vegem les dades: ANY Població (hab) 1787 10.268.110 1857 15.464.340 1900 18.616.630 1950 28.117.873 2000 40.665.545 2020 47.328.981 2023 48.196.693 Font. INE La situació espanyola es semblant a la catalana, a l' actualitat trobem que: - Hi ha poc creixement vegetatiu a causa de la baixa natalitat i de la baixa fecunditat ( 7,86 per mil i 1,19 ICF el 2022 – Font INE) - Un envelliment de la població que porta a augmentar el nombre de morts (Esperança de vida 83,58 anys el 2019 i 82,33anys el 2020) - Desigual repartiment de la població concentrada a la costa i a la zona de Madrid 2.

L´estructura de la població 2.1 Les piràmides de població A més de saber el número de persones d'un territori n'hem de conèixer la seva estructura, per això tenim una representació gràfica que ena ajuda, són les piràmides de població: gràfic que representa la quantitat o el percentatge de persones d'una població dividides per sexes (eix horitzontal) i per edats (eix vertical).

Per llegir una piràmide ens hem de fixar en tres grups de franges d' edat: població jove (0-15anys), població adulta (16 a 65anys) i població vella (+de 65anys), i en la seva forma: 38 Les piràmides de població mostren les migracions, variacions en la fecunditat, taxes de mortalitat elevades, desnatalitat ( caiguda accentuada i ràpida de la natalitat a causa de crisis econòmiques o guerres). Aquests canvis tenen relació amb situacions històriques o socials: guerres, revolucions, crisis econòmiques... Per això necessitem un cert coneixement històric del país o zona que estem estudiant.

També reflecteixen la taxa de dependència ( relació entre la població adulta d'un territori i la constituïda per persones grans i joves. S'expressa en tants per cent). Com exemple de piràmide, vegem la piràmide de població de França el 2011. (Extret de llibre de Geografia de l´editorial Barcanova) U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 39 2.2 L' envelliment de la població A tot el planeta s' està produint un augment de la població vella, als països desenvolupats el nombre de persones velles va superar als infants al 1998 i es calcula que a escala mundial això succeirà el 2045.

També és calcula que la taxa d'envelliment ( percentatge de persones de 65 anys o més sobre el total de la població) arribi al 22% el 2050. Les causes demogràfiques de l'envelliment d'una societat són el descens de la fecunditat, la disminució de la taxa de mortalitat a causa de l'augment de l'esperança de vida i les migracions: Disminució de la fecunditat: com que el nombre de naixements és més petit, això provoca successives minves de les generacions més jove i provoca un augment de la importància dels grups de més edat.

Disminució de la taxa de mortalitat: com que aquesta taxa disminueix augmenta l'esperança de vida (càlcul de la mitjana dels anys que pot esperar viure una persona en el moment de néixer o a partir d'una determinada edat), que a Catalunya se situa en el 2020- homes 79,67 anys i dones 85,04- Font Idescat. Aquest descens de la mortalitat comporta un augment de l'edat mitjana de la societat i un increment de l' índex de sobre envelliment ( quocient entre el nombre de persones de 80 anys o més i el nombre de persones de 65 anys o més) Migracions: tenen més influència en els països d' emigrants, ja que normalment marxa la població jove i això fa augmentar l´envelliment de la població.

L´envelliment de la població té diverses conseqüències: Àmbit econòmic: afecta a la productivitat, les inversions, el consum , el mercat, les pensions.... Àmbit social: composició familiar i demanda de serveis d'atenció a les persones de la tercera edat. 40 Àmbit demogràfic: feminització de la societat, ja que l'esperança de vida es més gran en les dones que no pas els homes. En el següent mapa podem veure la quantitat total de joves i vells en cada regió mundial l' any 2011. 2.3 Catalunya: la immigració frena l'envelliment A Catalunya pel que fa a l'estructura de població podem destacar dos fets: a) Ràpid procés d'envelliment: a principis del s.

XXI Catalunya estava molt envellida fruit de dècades d'estancament demogràfic i de baixa natalitat. L' arribada d' immigrants va frenar aquest envelliment, però després de la crisi del 2008 s´ha frenat l'arribada d'emigrants i l'índex d'envelliment (relació entre el nombre de persones de 65 anys o més i el nombre de persones entre 0-14. S'expressa en tants per cent de vells sobre el total de joves) és ara, al 2020, de 124,3 (Font: Idescat) . A aquest envelliment també hi ha contribuït l' augment de l' esperança de vida.

L' envelliment està repartit de manera desigual pel territori català, així trobem més envellit l'interior més dedicat al sector primari( Terra Alta, Conca de Barberà, Priorat, Pirineu, Pre-Pirineu...) i el Barcelonès , ja que la població jove no pot viure en una ciutat on el preu de l' habitatge és molt car. b) Increment de l'índex de masculinitat: el creixement vegetatiu de les primeres dècades del s. XXI han provocat l'augment d'aquest índex, ja que han arribat més homes immigrants que dones. Com a exemple vegeu el que passa a Barcelona.

U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 41 Font: https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp- content/uploads/2020/07/1_La_poblacio_de_Barcelona_2020.-Sintesi-resultats.pdf 2.4 Espanya. Ràpid procés d'envelliment A Espanya també s' ha produït un ràpid procés d' envelliment fruit del descens de la natalitat, de la fecunditat i un increment de l'esperança de vida. Aquest últim factor és un tret característic del país, ja que presenta una gran diferència entre homes 80,9 i les dones 86,2, dades del 2019 extretes de l'INE. Aquesta és la piràmide de població d' Espanya el 2019, extreta de l' INE 42 3.

Els moviments de població 3.1 Les migracions Les migracions són desplaçaments de població dins d'una mateixa regió o país, o entre països. Les migracions poden ser voluntàries ( recerca de feina, millora de la qualitat de vida...) o involuntàries ( tràfic d'essers humans, neteja ètnica...) Parlem d' immigrants quan parlem respecte al lloc d'arribada i d'emigrants respecte al lloc de sortida.

Les migracions es poden classificar segons: Internes legals Fronteres legislació Externes il·legals temporals durada cícliques definitives Hi ha tot una sèrie de factors que impulsen l' emigració o que incentiven la immigració, com podem veure al següent quadre: U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 43 A aquests factors i podem afegir: -moviments de capital -conflictes violents interns -globalització econòmica Les conseqüències dels moviments migratoris són diverses, tant pel territori d'origen com per la societat d'acollida, tal i com podem veure, 3.2 Les migracions internacionals Aquestes migracions són generalment en recerca de feina.

Aquests moviments tenen beneficis tant pels països receptors (mà d'obra més barata que l'autòctona,, jove i disposada a consumir) com pels països emissors (reben ingressos econòmics mitjançant enviament de diners). Les condicions en les que es produeixen aquests moviments varien, ja que poden ser legals (a través de contractes en els països d'origen o bé immigració controlada) o il·legals ( mitjançant el tràfic de persones o amb visats de turisme). Amb les condicions econòmiques actuals molts d'aquests moviments han esdevingut regionals i temporals.

Malgrat que la majoria de migracions són per raons econòmiques, els conflictes bèl·lics a Àfrica i Àsia mouen al voltant de 65 milions de persones. Els països que reben més immigrants són.: EEUU, Alemanya, Aràbia Saudita, Austràlia i el Canadà). Països molt grans amb poca densitat de població, o països amb molts recursos naturals que necessiten mà d'obra per poder treballar. També hem de tenir en compte els moviments de transferències cap els països emissors, en països com Kirguizistan, Moldàvia, Líban, Nepal o Hondures aquestes representen entre el 20% i el 50% del PIB.

44 Font: //www.reddit.com/r/MapPorn/comments/jf7v86/percentage_of_inmigrant_population_in_every/ 3.3 La immigració a Catalunya Catalunya ha sigut terra d' immigrants que han vingut en diferents etapes: U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 45 1920-30: creixement de la industrialització i no hi havia prou població amb la que havia anat des de l'interior del país (Pirineu i zones poc aptes pel conreu) cap a la costa on es concentra la indústria. Els immigrants arriben del País Valencià, Aragó, Múrcia. Són zones pròximes i molts cops amb la mateixa llengua. La població passa de 2 a 3 milions.

1950-1975: industrialització provinent de "Planes de Desarrollo" del franquisme. Situada a la costa de Barcelona i en menor part a la de Tarragona. Immigració provinent d' Andalusia, Extremadura i Galicia. Població de 3 milions a 6. 1998-2010: millora econòmica que comporta més serveis i més turisme i la necessitat de més mà d'obra. Provenen del Marroc, Amèrica Llatina, Europa de l' est. Població de 6 milions a 7,5. Arran de la crisi a partit de 2007 retorn de part de la població als seus països d'origen. La població immigrada no s´ha distribuït de manera uniforme per tot el territori, sempre ha anat on hi ha més possibilitats de trobar feina. Així podem veure: Durant el s.

XX, es concentra sobretot en l'àrea de Barcelona i rodalies perquè és la zona on hi ha la major part de la indústria. En menor part a Tarragona per la presència de la indústria petroquímica. S. XXI, es produeix un repartiment cap a la resta del territori per la necessitat de mà d'obra pel camp i pel sector turístic. Si mireu el següent enlloc trobareu la distribució de la població immigrant a Catalunya. https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=4 3.4 Espanya: la finalització del cicle migratori La distribució de la població a Espanya es fruit de moviments al llarg del temps: Moviment de l' interior cap al litoral des de fa dos-cents anys per l' inici de la industrialització.

Un canvi a curt termini, molt intens entre 1960-1975, que va comportar un moviment molt important com a conseqüència del desenvolupament econòmic. Fruit d'aquests moviments la població s' ha distribuït a : Costa mediterrània: turisme i indústria Costa cantàbrica: mineria Madrid: efecte capital del país Capitals de província: població de la pròpia província Interior: despoblat Aquesta distribució comporta que l' interior del país estigui envellit, tant per l' emigració dels seus habitants joves, com per la falta d' aquests per poder tenir fills. 46 https://elordenmundial.com/mapas/densidad-de-poblacion-en-espana/ A finals del s.

XX, Espanya va rebre immigrants procedents d' altres països, fet que era el contrari del que havia succeït fins el moment, ja que el país era un lloc d' emigrants, a Amèrica a finals del s. XIX i començament del s. XX, i a Europa (Suïssa, Alemanya, França) durant els anys 50- 60. Aquesta necessitat de rebre persones d' altres països s' explica pel buit demogràfic a partir de 1975 i la necessitat de mà d'obra per la millora econòmica a partir dels anys 90. L'arribada de població immigrant va suposar, a banda de la mà d'obra, un augment de la fecunditat que havia arribat a ser de les més baixes d' Europa.

Arran de la crisi de 2008 els immigrants arriben en menys nombre i molts acaben marxant cap els seus països d'origen per la manca d' oportunitats. Actualment una petita part de població espanyola emigra cap altres països en busca d'oportunitats. Acostumen a ser persones amb molta formació i que marxen atretes per sous més competitius, possibilitats d' ampliar la seva formació, poder fer recerca...., i és molt jove. 3.5 la immigració a la UE https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/tps00176/default/map?lang=en Europa té moviments de població tant interns com externs, es a dir hi ha moviments tant entre els països que formen la UE com provinents d'altres llocs.

Així 2/3 parts dels immigrants europeus provenen de països extracomunitaris. La resta són de països de la pròpia UE. El repartiment dels immigrants no es equitatiu en tot el territori. Van a les zones amb més poder adquisitiu i més desenvolupades. 4. Les polítiques demogràfiques. Des de mitjans S .XX s'han produïts diverses polítiques demogràfiques arreu dels països del món. Aquestes son tractades a conferències internacionals: 1954- Roma. Va ser de caràcter tècnic i informatiu. És el moment del començament del boom demogràfic. 1974- Bucarest i 1984 Mèxic- es posa de manifest el paper de les dones en la planificació familiar i l'ús d'anticonceptius.

1994- El Caire- es fa un pla d' acció fins el 2014 (l' ONU el va allargar més enllà) on es té en compte l'IDH i el paper de les dones. També es parla de desenvolupament social i sostenible. Les polítiques demogràfiques no són un fet nou a la història. Hi ha dos grans tipus de polítiques, U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 47 les maltusianes i les populistes. Les maltusianes tenen com a objectiu fonamental la reducció del creixement vegetatiu de la població i es basen, sobretot, en el control de la natalitat. Les populistes pretenen, contràriament l'increment de la població mitjançant l'afavoriment de la natalitat i la immigració.

Malgrat sigui molt difícil fer previsions es necessari estudiar les tendències de la població mundial. Aquests càlculs s´anomenen projeccions demogràfiques i ens han de servir per preveure situacions geopolítiques conflictives o de control de recursos. La hipòtesi de la qual parteixen totes les previsions actuals és que després de tocar sostre cap el 1970, la fecunditat decreixerà fins a arribar al creixement zero. Això portarà a una estabilització de la població mundial, cap el 2100, d´uns 11.000 milions de persones. Per últim parlar de la situació demogràfica d' Europa.

La preocupació principal de la UE és l' envelliment de la població a causa de la baixa fecunditat i l'allargament de l'esperança de vida. I això provoca un estancament o un descens de la població. Si hi ha menys població no hi ha prou gent en edat de treballar, cosa que pot provocar un descens del PIB i fer augmentar els recursos necessaris per les pensions i les prestacions socials. Per evitar-ho, la Comissió Europea recomana als estats membres l' aplicació de polítiques destinades a aturar aquest…