Geografia de Catalunya i Espanya: Climes, Relleu, Població i Economia

I 105 flashcards i 72 preguntes més al document.

Text del document

GEOGRAFIA.pdf LauraDapena Geografía 1º Prueba de Acceso a la Universidad PAU Cataluña Accede al documento original Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. . GEOGRAFIA – Tema 1 ELS CLIMES D'ESPANYA I DE CATALUNYA Climes de Catalunya Catalunya està situada al mig de masses d'aire molt càlides i molt fredes. També entre dos masses d'aigua: la mar Mediterrània i l'oceà Atlàntic. D'aquest últim oceà, la influència és molt baixa pel relleu de la comunitat autònoma. També està dins d'una península entre 2 continents: Europa i Àfrica.

Respecte a Europa, està situada a la zona meridional (sud). Al estar en contacte amb el mar, aquest suavitza les temperatures. Tot i ser molt petita, té un relleu molt complicat i bufen vents de procedència molt diversa: la tramuntana (procedeix nord, és fred i sec), mestral (procedent del nord-oest), llevant (bufa de mar a terra, és molt humit). A Catalunya, predomina el clima mediterrani, amb quatre tendències: Clima mediterrani litoral Influència del mar, que evita que les temperatures es disparin. Pluges intenses però escasses. És un clima sec on sempre hi ha dos o tres mesos àrids. Es localitza a la costa mediterrània.

Clima mediterrani continental o d'interior Clima extremat, allunyat de l'efecte del mar. És el clima que més amplitud tèrmica té, però no temperatures negatives. Les màximes temperatures coincideixen amb les mínimes precipitacions. Interior de la península i Depressió Central (Catalunya). Clima mediterrani de muntanya baixa i mitjana Clima mediterrani d'alta muntanya Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 .

Clima oceànic o atlàntic Tots els mesos de l'any són humits, plou abundantment i els hiverns són freds, però no tenen mai temperatures mitjanes negatives. Les temperatures a l'estiu són suaus. Es localitza la Vall d'Aran, Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc... influència de l'Atlàntic. Clima de muntanya, continental o d'interior Es localitza a llocs per sobre dels 1.800 metres (zona més alta dels Pirineus) i es caracteritza per ser l'únic de Catalunya amb temperatures mitjanes negatives. Els hiverns són molt freds i els estius molt suaus; les precipitacions, molt abundants, i la major part d'elles en forma de neu. No hi ha mai mesos secs.

Climes d'Espanya L'únic clima que Espanya no té paral·lel a Catalunya és el clima subtropical. Característiques: Té temperatures càlides durant tot l'any, amb una mitjana de 17º C i precipitacions escasses, més abundants a l'hivern i mínimes a l'estiu. Està influenciat pel vent sec saharià i l'oceà Atlàntic. Propi de les Illes Canàries. Septentrional: nord, Meridional: sud, Occidental: oest, Oriental: est. La varietat climàtica a la Península ibèrica es deu a la complexitat de la seva forma i relleu. Clima de muntanya Efecte Coriolis A l'hemisferi nord, els anticiclons es mouen a favor de les agulles del rellotge i les borrasques en contra. A l'hemisferi sud passa l'efecte oposat.

Això es deu a la pròpia rotació de la Terra. Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . DIFERÈNCIA ENTRE TEMPS I CLIMA o Temps Conjunt de valors (temperatura, humitat, vents, precipitacions...) que caracteritzen l'estat de l'atmosfera en un moment donat i en un lloc concret. Varia constantment. La ciència que l'estudia és la meteorologia, que té el propòsit de descriure el que ha passat i pronostica el que passarà.

o Clima Resultat d'estudiar durant 30 anys com ha sigut el temps d'un lloc determinat, basant-se en un anàlisi estadístic. L'estudia la climatologia. DIFERÈNCIA ENTRE ELEMENT I FACTOR o Element Varia constantment: temperatura, humitat, precipitació, vents. o Factor No canvia mai: altitud, proximitat al mar, latitud. Com interpretar un mapa d'isòbares (predicció meteorològica) o Isòbara línia imaginària que representa la pressió gràficament als mapes meteorològics. o Pressió atmosfèrica Pes de l'aire que tenim a sobre, una força que estem acostumats a sentir. Equival a 1013 mb (mil·libars). 1) Anticicló: pressió superior a 1013 mb, estabilitat.

Pocs núvols i escàs vent, el que normalment anomenem a "bon temps". 2) Borrasca o depressió: pressió inferior a 1013 mb, inestabilitat. Front línies que separen masses d'aire amb característiques diferents. Els fronts càlids porten masses d'aire més càlides amb relació a les que ens envolten, i els fronts freds porta masses d'aire a una temperatura inferior. Els vents són masses d'aire en moviment que sempre circulen de les altes pressions a les baixes pressions. El clima és una pel·lícula de la qual el temps no és més que una seqüència. Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . Conceptes Vents alisis: Bufen de manera relativament constant a l'estiu i menys a l'hivern. Circulen entre els tròpics, dirigint-se des de les altes pressions subtropicals cap a les baixes pressions equatorials. Mar de núvols: Acumulacions horitzontals de núvols causades pels vents alisis, en passar per damunt de l'oceà Atlàntic, que es carreguen d'humitat i en pujar pels vessants de sobrevent es condensen. Inversió tèrmica: Fenomen atmosfèric pel qual la temperatura augmenta amb l'alçada, el contrari del que és usual.

Anticicló de les Açores: Zona de dispersió de masses d'aire. Una part d'aire formarà vents alisis que s'adrecen cap a les baixes pressions de la zona tropical. Latitud: Distància de qualsevol punt terrestre a l'equador de la Terra. Efecte Foehn: Fenomen que fa que quan l'aire flueix cap a la muntanya, obligat a pujar pel vessant de sobrevent a causa del relleu, l'aire es refredi i condensi la humitat, formant núvols i pluges. Contràriament, quan l'aire, sec, inicia el descens pel vessant de sotavent, succeeix el contrari: l'aire s'escalfa progressivament i arriba sec i calent al peu de la muntanya.

CORRENT EN JET O JET STREAM Conjunt de vents de gran diàmetre que envolten la Terra en els hemisferis nord i sud. Bufen d'oest a est, la mateixa direcció que el moviment de rotació de la Terra, i la recorren a una velocitat major a la que gira el planeta. Els avions les utilitzen per estalviar combustible i volar més ràpidament. Estiu el corrent en jet circula per l'extrem nord d'Europa: prové de l'oceà Atlàntic i es desplaça cap a l'est, passant per Escòcia, Noruega i Finlàndia. Hivern descendeix cap al sud i, des de l'oceà Atlàntic, arriba a la Bretanya francesa, el nord de França, els Països Baixos, el nord d'Alemanya i Polònia.

El corrent en jet no afecta a la península Ibèrica a l'estiu, i a l'hivern descendeix cap al sud i passa relativament a prop del nord peninsular. Aquest tampoc afecta a les Canàries per la seva situació més meridional. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . CLIMOGRAMA Què és un climograma? Els climogrames són gràfics de doble entrada en els quals es presenten els valors de precipitació i temperatura recollits en una estació meteorològica determinada. Com fer un climograma? 1.

Tracem una línia horitzontal que divideix en dotze intervals (els mesos de l'any). A l'eix vertical esquerra situarem la temperatura en ºC, tenint en les inferiors a 0 ºC deixant un espai i, a la dreta, les precipitacions en mm. 2. Precipitació (mm): es representa amb barres (totes elles estan en contacte) blaves (pintades). La precipitació sempre és positiva. 3. Temperatura (ºC): es representa amb punts vermells units per una línia. Per que aquesta sigui més realista, amb llapis marcar les dades "teòriques" (assumint que són les que ja sabem) del mes anterior i posterior al climograma, seguint la línia fins la vora del gràfic. Al acabar, esborrar el llapis. 4. Calcular...

AMPLITUD TÈRMICA (AT, ºC) Diferència entre la màxima i la mínima temperatura. à í TEMPERATURA MITJANA ANUAL (ºC) 12 PRECIPITACIÓ TOTAL ANUAL (mm) Més de 1.000 molt abundant Entre 800 i 1.000 abundant Entre 300 i 800 escassa Entre 150 i 300 molt escassa Menys de 150 desèrtica Menys de 8 molt baixa Entre 9 i 12 baixa Entre 12 i 16 moderada Entre 16 i 20 alta Si és més de 20 molt alta Menys de 10 baixa Entre 10 i 12,5 fresca Entre 12,5 i 15 moderada Entre 15 i 17 càlida Més de 17 alta Esta Cuenta NoCuenta no te pide nada y tú te exiges mucho, baby Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . . MÉS COSES A SABER… 1) Temperatura mínima (hivern) Temperatura mínima entre menor a 6ºC Fred Temperatura mínima entre 10 i 6ºC Moderat Temperatura mínima major a 10ºC Suau 2) Temperatura màxima (estiu) Temperatura màxima major a 22ºC Calorós Temperatura màxima menor a 22ºC Fresc 3) Mesos La barra P no arriba a la T corresponent Secs La barra P arriba a la T corresponent Humits 4) Precipitació 6 barres de mesura similar Regular 6 barres de completament desiguals Irregular Com comentar un climograma? 1. Si es coneix el lloc "Aquestes dades corresponen a x" 2.

Parlar de la temperatura (AT, Temperatura mitjana anual, T.mín -hivern-, T.màx -estiu-) "A partir de l'anàlisi de les dades de temperatura, ..." 3. Parlar de la precipitació (P. Total anual, màxim i mínim, tipus de precipitació, existència de mesos secs/àcids). Desertització i desertificació La desertització és un procés natural pel qual una regió evoluciona cap a unes condicions climàtiques i ambientals pròpies del desert. Aquest fenomen es produeix sense la intervenció humana, a diferència de la desertificació. L'expansió de les àrees desèrtiques deterioren la natura i els ecosistemes, afavorit l'empobriment econòmic de la regió com a conseqüència de la greu erosió del sòl.

Atès el patró actual de l'increment en els gasos d'efecte hivernacle, s'espera que cada dècada successiva sigui més calorosa que l'anterior. Esta Cuenta NoCuenta no te pide nada y tú te exiges mucho, baby Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . GEOGRAFIA – Tema 2 EL MEDI FÍSIC D'ESPANYA I DE CATALUNYA El relleu és la dimensió vertical de la terra. S'expressa en termes d'altitud, pendent i orientació. Afecta al clima, el flux de l'aigua, els vents... Característiques del relleu peninsular Forma massissa No té entrades de mar.

Elevada altitud mitjana Deguda a un extens altiplà central i les nombroses serralades que travessen el territori. Disposició perifèrica del relleu que dificulta l'accés a la Meseta, envoltada per unes serralades. Diversitat del relleu a causa de la seva complexa formació geològica. La formació del relleu peninsular és el resultat de processos com les forces geològiques internes de la Terra i la destrucció de relleus per efecte de l'erosió. LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS D'ESPANYA El relleu litoral peninsular Costa atlàntica 1: Costa cantàbrica Corre paral·lela a la Serralada Cantàbrica, és rocosa, amb penya-segats abundants i hi apareixen petits ports naturals.

En aquesta costa es troben els caps de Machichaco i Peñas, la ria de Bilbao i la badia de Santander. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . Costa atlàntica 2: Costa gallega És rocosa i hi sobresurten els caps d'Ortegal i Fisterra. També hi trobem les ries de Ferrol, la Corunya, Noia... Costa atlàntica 3: Costa atlàntica andalusa És en la major part arenosa i s'estén des de la desembocadura del Guadiana fins a l'estret de Gibraltar.

Costa mediterrània Presenta una sèrie de petits arcs els extrems dels quals són caps rocosos que tanquen badies amples. S'alternen costes altes i rocoses amb costes baixes i arenoses. La costa meridional, que va des de Gibraltar fins al cap de Palos, compta amb els caps de Gata i Palos, i les badies; mentre la costa de Llevant té els caps de la Nau, Sant Antoni i Creus, els golfs de València i Roses, el delta de l'Ebre i el mar Menor. L'arxipèlag balear i l'arxipèlag canari LES COSTES PENINSULARS ESPANYOLES Les grans unitats del relleu de Catalunya Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . Conceptes Erosió Procés de degradació i de transformació del relleu. Depressió Terreny situat a un nivell inferior a la seva superfície veïna. Les depressions poden ser conseqüència d'un enfonsament de la Terra entre altres causes. Serralada Conjunt de muntanyes que tenen una formació comuna i característiques semblants. Relleu tabular Relleu estructural determinat per estrats horitzontals resistents a l'erosió i limitat per una cornisa, un cingle o un talús abrupte.

Corbes de nivell o hisopses Línies imaginàries que uneixen tots els punts que es troben a la mateixa altitud. Interval de nivell o equidistància Diferència d'altitud física entre dues corbes de nivell consecutives. Països d'Europa Altitud = cota Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . PERFIL TOPOGRÀFIC Què és un perfil topogràfic? El perfil topogràfic és la representació gràfica d'una secció vertical del relleu.

Els mapes es fan a escala; és a dir, les distàncies reals es redueixen a la mateixa mida per mitjà d'una divisió. Així, l'escala 1:50.000 vol dir que 1 cm del mapa correspon a 50000 cm (o 500 m) de distància real. Com fer un perfil topogràfic? 1. Triem dos punts al mapa que seran els extrems per al perfil topogràfic. 2. Marquem en un full auxiliar per on passen les corbes de nivell que hi ha entre els dos punts seleccionats, escrivint a sota el valor de l'altitud de cada corba de nivell. 3. Portem les marques fetes a un gràfic per començar a construir el perfil. 4. El gràfic estarà format per dos eixos, l'eix X estarà format per la distància i l'eix Y per l'alçada en quilòmetres.

Només es tracta d'aixecar les marques de les corbes de nivell i fer-les coincidir amb la seva alçada corresponent. 5. Un cop tot acabat, eliminem les marques i posem l'escala del mapa. SIGNIFICATS... Les corbes de nivell juntes indiquen un pendent inclinat. Les corbes de nivell molt distanciades indiquen un terreny relativament pla. Les corbes de nivell separades uniformement indiquen un pendent regular. Les corbes de nivell separades desigualment indiquen un pendent irregular. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 .

GEOGRAFIA – Tema 3 ELS RECURSOS I L'ENERGIA El capitalisme es basa en el consum continuat de recursos. Premissa falsa: es diuen que aquests recursos són il·limitats, però això és fals. Consumim i necessitem energia. Al no ser un país autosuficient pel que fa a la producció d'energia, depenem d'altres països dels que importem grans quantitats de petroli per al seu consum: som una societat petrodependent. Risc: La petrodependència comporta el risc econòmic de que si passa algun problema en els països que subministren fonts d'energia, geostratègicament lligat a l'exterior.

Actualment, Espanya es troba en un procés de transició energètica, buscant altres alternatives al petroli, carbó, gas natural i energia nuclear. Algunes d'aquestes serien la solar, eòlica, hidràulica... La transició energètica es deu a tres motius: perquè les energies no renovables s'esgoten, per disminuir la contaminació i perquè és un focus generador de conflictes internacionals. Comentari d'un gràfic Aquest gràfic lineal múltiple representa el consum d'energia primària a Espanya en el període 1965-2010 expressat en milions de tones equivalents de petroli. La font és desconeguda.

L'energia primària és aquella que es troba a la natura i que necessita ser transformada per tal de poder-la consumir. En 45 anys, el consum d'energia primària a espanya s'ha disparat, amb un punt d'inflexió al 2008 degut a la inflació que es va produir. Les energies no renovables representen un percentatge considerablement major en comparació amb les renovables, que resulten gairebé insignificants. Som un país petrodependent en una etapa d'iniciació de transició d'energia. L'energia (J, joules) és la capacitat d'un sistema físic per a produir un treball. Ahorra hoy con ING lo que tu yo disfrutón se gastará en el futuro (mañana) Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . Energia primària Font d'energia que es troba a la natura abans de ser convertida o transformada. Energia secundària o final No la trobem present a la natura i prové de la transformació de l'energia primària. Exemple: Energia solar (primària) Energia elèctrica (secundària) Energia renovable S'obté a través de fonts naturals inesgotables. Redueixen la contaminació i la petrodependència. ENERGIA HIDRÀULICA Utilitza la força de l'aigua. Les centrals hidroelèctriques produeixen una energia neta.

Tot i així, el seu cost inicial és molt elevat, tant per les dificultats de la construcció com pels costos socials que sol comportar la inundació de valls fèrtils. L'energia hidroelèctrica que es genera a Espanya és important i només és superada per països amb territoris molt extensos o bé per països amb grans possibilitats hidràuliques. ENERGIA EÒLICA Utilitza la força del vent. Mitjançant aerogeneradors, l'energia eòlica mou una hèlix que fa girar el rotor d'un generador que produeix energia elèctrica. L'energia eòlica suposa el 20% del total d'energia produïda a l'estat espanyol. Espanya és el segon país del món productor d'aquest tipus d'energia, per darrera d'Alemanya.

ENERGIA SOLAR Font energètica gratuïta, neta i inesgotable. El potencial de l'energia solar a Espanya és el més alt d'Europa gràcies a la seva privilegiada situació i climatologia. Tanmateix, hi ha poques instal·lacions d'aquest tipus. Energia no renovable S'obté d'un recurs limitat que quan s'esgota no pot ser substituït. La producció d'aquestes energies solen produir gasos d'efecte hivernacle com el CO2, contribuint al canvi climàtic. Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . PETROLI Espanya no té reserves importants d'hidrocarburs. És un hidrocarbur fòssil que es troba a l'interior de grans bosses subterrànies que poden ser sota el mar. La seva extracció es fa perforant fins a arribar a la bossa i obrint pous petrolífers. Després de la Segona Guerra Mundial, el petroli va protagonitzar el creixement econòmic dels països industrialitzats pel seu baix preu i el poder energètic. Tot i així, la crisi del 1973 va posar en qüestió el possible esgotament d'aquest recurs. GAS NATURAL Energia bruta, però no tant com el petroli i el gas.

Mescla de gasos trets del subsol, en la qual el metà és el que té un percentatge més gran, seguit del nitrogen, el diòxid de carboni i l'età. El gas natural és una font energètica d'importància creixent a Espanya ateses les dificultats que plantegen altres energies i els avantatges quant a impacte ambiental, ja que produeix menys contaminació. Espanya té reserves de gas natural, però per al proveïment depèn totalment de l'exterior. ENERGIA NUCLEAR L'energia nuclear és la que s'allibera com a resultat d'una reacció nuclear, principalment a partir de l'urani, un mineral escàs i no gaire car.

Hi ha 2 mètodes d'obtenció: fissió nuclear (actual) i fusió nuclear (s'està estudiant per a resoldre problemes de proveïment energètic). CARBÓ El carbó és un mineral altament tòxic i contaminant que es pot trobar al subsol o a cel obert. Té un poder energètic alt. La combustió del carbó provoca l'emissió de CO2, a més de cendres i altres partícules en suspensió que contaminen l'aire. El consum de carbó va començar a la Revolució Industrial (1760) per alimentar les màquines, substituint l'aigua. Des de fa unes dècades, la mineria del carbó a Espanya es troba en un procés d'ajustament. S'han tancat moltes mines i empreses a causa de la baixa rendibilitat de les explotacions.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . La descarbonització: A tot això s'hi suma la descarbonització, la necessitat de substituir el carbó com a font d'energia. La Unió Europea s'ha compromès a reduir les emissions de CO2 produïdes, avançant cap a la gradual desaparició de la combustió del carbó a Europa. Conceptes Recurs energètic Tota aquella substància sòlida, líquida o gasosa, de la qual podem obtenir energia a través de diversos processos.

Recurs potencialment renovable Aquell que, si els gestionem d'una manera correcte, es regenera de manera natural. Però si el sobreexplotem, els podem exhaurir. Exemple: Aigua dolça. Energia neta Aquella que no té cap impacte mediambiental. Energia bruta Té un impacte ambiental. Pobresa energètica Situació que pateixen moltes famílies arran de la crisi econòmica iniciada el 2007, consisteix en una manca de disposició de recursos per fer front a les despeses d'electricitat o gas necessàries. Indústria extractiva Explotació de recursos del subsol. Biomassa Matèria orgànica d'origen vegetal (com ara la llenya) o animal (fens / estiércol) que pot ser utilitzada com a combustible.

Les centrals que utilitzen la biomassa com a combustible produeixen CO2, però aquest fet pot ser contrarestat si es replanta la massa vegetal utilitzada com a combustible, ja que la vegetació absorbeix el CO2 de l'aire. Canvi climàtic Modificació que experimenta el clima en relació amb el pas del temps i a nivell global. Efecte hivernacle L'energia solar escalfa la superfície terrestre. Una part de l'energia retorna a l'espai exterior i l'altra part queda retinguda pels gasos de les capes superiors de l'atmosfera. Esta Cuenta NoCuenta no te pide nada y tú te exiges mucho, baby Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . GEOGRAFIA – Tema 4 REPERCUSSIONS AMBIENTALS El canvi climàtic és un problema recent d'abast global que afecta a tothom, d'una magnitud mai coneguda. És el primer canvi climàtic antròpic (causat pels habitants del planeta). A partir de la Revolució Industrial, la humanitat dispara la combustió del combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) per a obtenir energia. Amb això, hem alterat les PPM (partícules per milió) de CO2 artificials a la atmosfera, provocant que el planeta s'escalfi i altres conseqüències irreversibles.

Països d'Europa amb capitals Els paisatges vegetals d'Espanya La diversitat climàtica i altitudinal fa possible l'existència de tipus de vegetació molt variats. Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . EL PAISATGE VEGETAL OCEÀNIC Zona amb més influència del clima atlàntic: Galícia i la Serralada Cantàbrica. S'estén als Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric i Serralada Litoral Catalana.

Quan hi ha precipitacions abundants i temperatures poc caloroses, el bosc temperat oceànic assoleix alçades d'uns 30m. Espècies típiques: Rouredes (150- 300 anys): Els roures necessitem humitat i són de fusta dura, utilitzada per construccions i usos domèstics. Fagedes (80-100 anys): Els faigs (fulla ampla i caduca) té poca tolerància a la calor i necessiten molta humitat. Produeixen bona fusta. Landa (damunt dels 1600-2000 m d'altitud): Matollar que creix en un ambient fred i sec. Format principalment per: brucs, ginebrons, ginesta. Solen patir cremes i artigatges, per poder pastorar els animals.

EL PAISATGE VEGETAL MEDITERRANI Aquest tipus de paisatge, amb variants diverses, ocupa la major part de la superfície peninsular. L'alzinar és la formació boscosa més extensa de la península i, juntament amb les sureres, forma el bosc mediterrani o escleròfil. Aquest tipus de bosc sempre és verd i es desenvolupa lentament. Està preparat per a les dures condicions de calor i de sequera estivals. Les capçades dels arbres del bosc mediterrani són amples i tancades, per evitar que la calor arribi al sòl i reduir-ne així la pèrdua d'humitat per evaporació. Les fulles són dures, petites i dentades, preparades per resistir l'evaporació provocada per la calor.

Els troncs són llenyosos i les arrels són profundes. Alzina: Espècie de fulla perenne. No perd mai la fulla, així pot aprofitar les pluges. La surera és termòfila (necessita altes temperatures) i exigent en pluja. L'acció de l'ésser humà ha provocat la regressió de l'alzinar. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . EL PAISATGE VEGETAL DE LES CANÀRIES Es caracteritza per una escassa vegetació adaptada a l'aridesa del paisatge. Trobem creuament d'espècies europees, africanes i sud- atlàntiques.

En funció de l'altura: Per sota dels 400m: tabaiba i cardó. Damunt 400m: boscos de savines, palmeres i dragos. Entre 600-1200m: laurisilva i bruc. Damunt dels 1500m: pi canari, estepes i matollar de cim. A partir dels 2600m: violes del Teide. EL PAISSATGE VEGETAL DE MUNTANYA Vegetació distribuïda en pisos altitudinals segons temperatures i precipitacions. 1) Pis subalpí (1200-2400m): Pi negre i avet, sotabosc de nabinera i rododendro. 2) Pis alpí (2400-3000m): Mig any cobert de neu, que fa que hi hagi només prat. 3) Pis nival (>3000m): Plantes rupícoles a les roques, com líquens i molses. Escalfament global Conseqüència (augment T) = canvi climàtic.

L'abús d'emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle han donat pas al canvi climàtic. Efectes: fenòmens meteorològics extrems, desglaç de grans plaques de gel, increment del nivell del mar... Protocol de Kyoto: Acord internacional celebrat el 1997 que pretén reduir el nombre total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle entre 187 països. Cada país contribuirà de tal manera que la mitja de tots arribi a un 5,2%, diferenciant les propostes entre països. Estats Units no va participar. Acord de París: 195 països acorden que la humanitat ha de prendre mesures per evitar que l'increment de la temperatura mitja global no superi els 2ºC. Com augmentem emissions CO2? 1.

Crema de combustibles fòssils 2. Desertització, degradació sòl, desforestació, incendis, residus... (a continuació) Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . EFECTES DE L'ESCALFAMENT GLOBAL Sobre l'aigua... o Augment del nivell del mar. o Pèrdua d'esculls coral·lins i extinció de moltes espècies. o Expansió tèrmica de l'oceà, és a dir, quan la temperatura augmenta, l'aigua s'escalfa, disminueix la seva densitat i ocupa més volum.

o Fusió de les glaceres i dels casquets polars. Sobre el sòl... o Pèrdua de cultius i acidificació de sòls. o Erosió i desertització. o Increment dels incendis forestals. Socials, polítics i econòmics... o Migracions massives de persones de les zones costaneres cap a l'interior. o Augment del racisme i la xenofòbia com a conseqüència de la immigració. o Increment de les malalties respiratòries per l'empitjorada qualitat de l'aire. o Desequilibri econòmic entre països rics i països pobres. DEGRADACIÓ DELS SÒLS Sòl: base de l'activitat agrícola i ramadera i per tant de la nostra alimentació. Es degrada per la sobreexplotació de conreus agrícoles o ramader.

DESFORESTACIÓ Acció de suprimir els boscos o les masses forestals per obtenir materials diversos i implantar-hi explotacions agrícoles, ramaderes, industrials, etc. Els boscos alliberen grans quantitats d'oxigen, són uns grans captadors de CO2 i donen un grau d'humitat al planeta que genera gran quantitat de precipitacions. La selva només té una capa molt fina de terra fèrtil, i les arrels dels arbres no actuen en profunditat. Això fa que la vegetació sigui aaaaaaaaaaaaaaaaaaaa fràgil en terrenys amb pendent i condicions aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa climatològiques extremes.

Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . En els països civilitzats, la desforestació es produeix de manera selectiva i controlada, fent un ús responsable de la natura, a diferència d'altres països. Conseqüències de la desforestació: Conseqüències econòmiques. Reducció de la biodiversitat. Població autòctona cada cop més separada de la civilització.

Agreujament de l'escalfament global: deixem de retenir CO2 i n'emetem més: el 20% del CO2 de l'atmosfera prové de la crema de la llenya (residus). INCENDIS Crema de matèria orgànica que produeix CO2, incrementant l'escalfament global. Abans eren d'origen natural, però actualment tres quartes parts són d'origen humà, ja siguin negligents (sense voler) o intencionals (desig previ) o accidentals (causes naturals, exemple: descàrregues elèctriques a les tempestes..). RESIDUS La generació de residus depèn del nivell de vida i del grau de desenvolupament. L'eliminació dels residus sòlids urbans s'ha convertit en un greu problema de caràcter mediambiental.

Mètodes d'eliminació: Abocament de residus Pràctica molt comuna, consisteix en emmagatzemar els residus i enterrar-los periòdicament amb terra. Requereix grans superfícies de terreny i s'emeten gasos d'efecte hivernacle. Compostatge Matèria orgànica que es converteix en fertilitzant. Reciclatge Donar una segona utilitat als residus. Incineració Eliminació de residus mitjançant la combustió. Genera gasos. FORAT DE LA CAPA D'OZÓ La capa d'ozó té la funció de reduir les radiacions ultraviolades (UV) a la Terra. El forat de la capa d'ozó és un efecte de la contaminació atmosfèrica de la Terra que consisteix a una disminució d'ozó a l'estratosfera. Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . Causes: Ús de productes clorofluorocarbonis o CFC: quan són alliberats a l'atmosfera, es descomponen per acció de la llum solar, formant monòxid de clor (ClO), reduint la quantitat d'ozó a la capa. Emissió de gasos d'efecte hivernacle que afecten a la quantitat de radiació solar que arriba a la superfície de la Terra. Efectes: escalfament global, augment del risc de patir càncer de pell, increment de desastres naturals, reducció de la biodiversitat...

PLUJA ÀCIDA Precipitació de substàncies contaminants, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, que es combinen amb la humitat de l'atmosfera i formen àcids que cauen amb la pluja. Causes naturals: Erupcions volcàniques, incendis forestals, descàrregues elèctriques a les tempestes. Causes antròpiques: Emissions a l'atmosfera d'agents contaminants. Efectes: Erosions que produeixen pèrdues naturals (reducció biodiversitat) i culturals. Efectes dramàtics sobre la vida a l'aigua: acidificació de les aigües dels llacs i embassaments. Glossari Canvi climàtic antròpic Modificació que experimenta el clima en relació amb el pas del temps i a nivell global generada per l'activitat humana.

Emparenta ecològica Quantitat de planeta necessari per a obtenir els recursos i eliminar els residus que un individu genera. Avalua l'impacte sobre el planeta d'una manera de viure determinada. Biodiversitat Diversitat d'espècies que hi ha un ecosistema. Incendis naturals Es produeixen sense la intervenció humana. Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . . GEOGRAFIA – Tema 5 DEMOGRAFIA Demografia Ciència que estudia la població.

Serveix per explicar com és la població i per fer projeccions. Font demogràfica Aquella que proporciona informació de la població. Cens Recompte de la població que es realitza en un estat cada 10 anys, registrant la gent que viu a cada edifici. Padró municipal Registre administratiu on consten els veïns d'un municipi. Registre civil Constància dels fets relatius a l'estat civil de les persones. VARIABLES DE LA DEMOGRAFIA Natalitat Nombre de naixements en una població i en un temps determinat. Mortalitat Nombre de morts en una població i en un temps determinat. Immigració Nombre de persones estrangeres que s'estableixen en un país. Emigració Nombre de persones que marxen d'un país.

La natalitat i la mortalitat es mesuren en . PIRÀMIDE DE LA POBLACIÓ Gràfic de barres horitzontals que divideix la població d'un territori en un any en funció de dos criteris: el sexe i l'edat (en grups de cinc anys). La suma de tots els percentatges ha de donar 100. L'evolució de la població espanyola 1. Fase demogràfica tradicional o preindustrial (Neolític-1920) Taxes de natalitat i mortalitat molt altes, l'última sobretot per l'alta mortalitat infantil degut a la manca de mesures sanitàries i higièniques. Períodes de mortalitat catastròfica (fams, epidèmies, guerres...).

Creixement natural o vegetatiu = Natalitat – Mortalitat Creixement o saldo migratori = Immigració – Emigració Creixement real = Creixement natural + Creixement migratori Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . 2. Fase de descens gradual de la mortalitat (1920-1980) La mortalitat descendeix a causa de les millores higièniques, sanitàries i alimentàries.

La població experimenta un fort creixement natural (explosió demogràfica) o baby boom dels seixanta. 3. Fase de reajustament de la natalitat (1980-2000) La mortalitat va continuar baixant per les millores mencionades. La taxa de natalitat va s'estanca per factors econòmics (crisi del petroli, escolarització obligatòria, incorporació de la dona al món laboral, establiment de pensions per jubilació) i socials (canvi de model familiar, de família rural extensa a vida en parella). 4. Règim demogràfic modern (2000-Actualitat) Fase 4.1 (2000-2008) Lleuger augment en la natalitat vinculada amb l'arriba d'immigrants estrangers, però sovint baixa degut a la crisi de 2008.

Fase 4.2 (2008-actualitat) Taxes de mortalitat molt baixes (esperança de vida: 82 anys). Taxes de fecunditat baixes. Creixements naturals negatius. La població catalana Característiques de la piràmide de la població catalana a l'actualitat: La base de la piràmide (joves) és estreta a causa de la baixa natalitat. El tronc de la piràmide (població adulta) és molt ample, fruit del baby boom dels anys seixanta i del volum de població immigrant. Un augment de l'amplada del cim de la piràmide (població de 65 anys i més) per l'increment continu d'esperança de vida, amb un volum major de dones. La distribució de la població catalana al territori no és homogènia.

Existeix una concentració creixent de la població catalana a la província de Barcelona (73,5% el 2015), mentre les densitats de població són baixes a l'interior. Causes de la baixa natalitat: Actualment, les parelles es casen molt tard i tenen un baix nombre de fills (si en tenen). El primer fill arriba més tard i els divorcis són molt freqüents. Dificultats econòmiques a partir de la crisi de 2008. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 .

Tipus de piràmides EXPANSIVA ESTABLE CONTRACTIVA L'ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ Aquest problema afecta a la majoria de països desenvolupats. Alguns demògrafs el veuen com un triomf, ja que es signe d'avanços en l'àmbit sanitari del territori. Conseqüències: Comporta la necessitat de garantir una política social i sanitària adequada, com ara centres geriàtrics per a la gent gran. A més, introdueix dificultats per a jubilar-se. Índex d'envelliment (%) = ( Població amb 65 anys o més Població nascuda amb 15 anys o menys ) · 100 Inversió de la corba demogràfica La població no solament està estancada: entra en una regressió amb taxes de creixement negatiu.

El problema de l'atur La crisi de 2008 va disparar l'atur a Espanya. Tot i que actualment el percentatge d'aturats respecte del total d'actius està disminuint, l'economia espanyola continua generant molts pocs llocs de treball. Població ocupada Població que treballa sota un contracte laboral. Taxa d'activitat Proporció entre els que estan actius i els que estan en edat de treballar. Després de Grècia, Espanya té la desocupació més elevada de la Unió Europea, amb un percentatge d'aturats respecte del total d'actius d'un 22,1%. El sector terciari en els últims anys ha passat d'ocupar molt poca gent a la majoria de la població, i el sector primari ha patit l'efecte contrari.

Base ampla: població jove nombrosa. Tronc i cúspide estrets: població adulta i anciana es redueixen. Base es va estrenyent: disminució dels joves. Cúspide una mica més ampla: augmenta la població anciana. Base molt estreta: forta disminució dels joves. Tronc i cúspide amples: població adulta i anciana molt nombrosa. Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . Glossari o Densitat de població Relació entre població i superfície.

o Població de dret Població resident que manté uns drets i uns deures respecte del municipi on és censada. o Població de fet Persones que, tot i no estar empadronades en el lloc on s'efectua l'operació censal, es troben en aquest indret en el moment d'ésser realitzada. o Taxa de fecunditat Nombre mitjà de fills que una dona té en edat fèrtil (15- 49 anys). o Taxa de reemplaçament Número de fills que una dona hauria de tenir per ser substituïda per una altra dona. Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . GEOGRAFIA – Tema 6 ELS FLUXOS MIGRATORIS Les migracions Una migració és un canvi definitiu de residència per tal de millorar les condicions de vida al lloc d'arribada. Pot ser: 1) Interior Dins d'un mateix estat. 2) Exterior o internacional Marxar a un altre país. CAUSES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS Causes demogràfiques i econòmiques L'augment de la població sense la creació en paral·lel de llocs de treball mentre en un altre país hi ha necessitat de mà d'obra. Causes per catàstrofes naturals Terratrèmols, plagues, sequeres... Causes polítiques Guerres, persecucions i exilis.

Causes socioculturals Desig de viure en estats democràtics, atracció per les bones condicions climàtiques i socials... CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS Per al país d'origen L'emigració ajorna els problemes urgents (per exemple, l'atur cau), però suposa una pèrdua de força de treball, l'envelliment de la població i el despoblament del territori. Per al país de destinació Conflictes laborals (salaris a la baixa), problemes d'acceptació en una part de la societat. Tot i així, aporten diversitat cultural i el rejoveniment de la població. Per a la persona emigrant Necessitat de prendre decisions i adaptar-se, possibles problemes d'identitat.

Grans fluxos migratoris: Nord d'Àfrica cap a Europa. Pròxim Orient, Àsia Central i Turquia cap a Europa. Amèrica Llatina cap a Estats Units. Extrem Orient cap a Estats Units i Europa. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 .

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA Migracions interiors (camp-ciutat): El desenvolupament de les comunicacions a la ciutat i la mà d'obra abundant i barata que necessitava la indústria (anys 20 i anys 50-70) va causar grans migracions a les àrees industrials de les províncies de Madrid, Barcelona, València i el País Basc. Migracions exteriors: Cap als països industrialitzats d'Europa degut als forts creixements econòmics de països com França, Alemanya i Suïssa davant la situació desfavorable que aleshores (1950-1873) vivia Espanya. Perfils d'immigrants Espanya 1) Jubilats europeus Venen perquè la sanitat espanyola és bona, el clima també i els preus són baixos.

2) Executius d'empreses multinacionals o esportistes d'elit. 3) Provinents de països del 3r món. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA La població estrangera va evolucionar un 10% fins el 2009, i va anar decreixent (aproximadament un -2%) fins el 2015, com a resposta de la passada crisi. Països d'origen: Romania, Marroc, Regne Unit, Xina, Itàlia, Bolívia i Alemanya. Situació a Catalunya dels immigrants estrangers: Sovint, i especialment si no són persones qualificades, desenvolupen tota mena de feines (serveis domèstics, atenció especialitzada a gent gran, construcció...) en condicions molt dures. Ben poques persones de les que demanen asil aconsegueixen aquest estatus.

D'altra banda, la immigració interna que va arribar a Catalunya entre el 1950 i el 1960 provenia principalment d'Andalusia, Aragó, Extremadura, Castella - La Manxa, Castella i Lleó i Galícia. La població estrangera resident a Catalunya és heterogènia, ja que està distribuïda de forma desigual. A l'àrea metropolitana (comarques del Barcelonès, Vallès Occidental i el Baix Llobregat) resideixen molts estrangers, seguida del litoral i les zones de muntanya, on hi ha gran oferta en sectors com l'hostaleria degut al turisme i la restauració. Esta Cuenta NoCuenta no te pide nada y tú te exiges mucho, baby Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . Problemes de l'immigració Rebuig Per prejudicis culturals (Exemples: competència laboral, inseguretat que pot suposar per a la població...). Exclusió social Prohibicions a persones per ser diferents. Xenofòbia Odi a l'estranger, relacionat amb la discriminació econòmica. Polítiques selectives Només tenen possibilitats d'interès legal aquells immigrants altament capacitats. Polítiques restrictives Mesures de control i defensa de les fronteres.

Glossari Reagrupament familiar Dret pel qual els estrangers que resideixin legalment a un país poden sol·licitar fer venir als seus familiars una vegada hagin passat un any al territori. És per això que els immigrants tendeixen a concentrar-se a llocs determinats. Dret d'asil Obligació dels països a admetre qui pateix de persecució, i s'estableixin drets i deures. Mobilitat quotidiana o habitual Desplaçaments que habitualment es fan sense canviar de residència (Exemple: viure a Sant Cugat i anar a estudiar diàriament a Barcelona). Esta Cuenta NoCuenta no te pide nada y tú te exiges mucho, baby Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . GEOGRAFIA – Tema 7 L'ESPAI RURAL El sector primari comprèn l'agricultura, la ramaderia i la pesca. També inclou la mineria i l'explotació forestal. En els països industrialitzats, només el 10% de La població es dedica al sector primari. No obstant això, els seus productes alimenten tot el país.

Subsectors del sector primari espanyol i català AGRICULTURA DE MERCAT El pas de l'agricultura de subsistència (tècniques manuals molt cansades, necessitava moltes persones) a l'agricultura de mercat va començar als països desenvolupats amb la Revolució Industrial. L'agricultura de mercat té dos grans objectius: augmentar les vendes i reduir els costos. Tot això s'aconsegueix mitjançant: La mecanització del camp Permet estalviar mà d'obra, augmentar la producció i disminuir els preus dels productes agrícoles. L'especialització de la producció agrària. La ràpida comercialització dels productes agraris.

Actualment, els agricultors són venedors que disposen de crèdits a un interès baix i subvencions estatals i autonòmiques. Per a obtenir més rendibilitat, haurien de disminuir el nombre d'explotacions que tenen i augmentar-hi les dimensions. En aquell moment, les millores de les activitats agràries van fer possible obtenir productes sobrants o excedents per alimentar una població creixent. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 .

El sector primari a Catalunya i Espanya: Com a conseqüència del pes del sector industrial i de les activitats relacionades amb els serveis, el sector primari participa amb un percentatge molt baix en l'economia catalana: el 2015, aquest sector només va representar un 0,9% del PIB. Tot i que el nombre de productors disminueix, augmenta la seva producció a causa dels avanços de la tecnologia. Parcel·la: Tros de sòl dedicat al conreu. Segons l'extensió de la propietat: 1. Minifundi Menys de 10 hectàrees. Pot ser que no produeixi ni tan sols el suficient per a viure una família. 2. Explotació mitjana De 10 a 100 hectàrees 3. Gran explotació De 100 a 250 hectàrees 4.

Latifundi Més de 250 hectàrees. Segons el règim de tinença de l'explotació: 1. Directe El pagès és el propietari de la terra. 2. Indirecte El pagès no és el propietari de la terra. L'explota en règim de: Arrendament agrari Contracte per mitjà del qual el propietari de la terra (arrendador) cedeix a un altre (arrendatari) el dret d'explotar-la per un preu (renda) i un temps determinats. Parceria El propietari aporta la explotació i l'altra, una part de la collita. Els beneficis es reparteixen proporcionalment. Segons el sistema de cultiu: Secà Només rep l'aigua de la pluja. Paisatges de regadiu L'aigua s'extreu del subsol o d'embassaments i es condueix cap als camps per mitjà de canals.

o Monoconreu Quan es cultiva un sol producte. Ex: Camps de blat a EEUU. o Policonreu Quan hi ha diversitat de productes. A Catalunya, predomina la propietat i els arrendaments. La majoria de les explotacions són petites explotacions familiars. La tendència dels darrers anys mostra un augment de la dimensió mitjana i la desaparició de les propietats més petites, amb l'objectiu de ser més productives i competitives. Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . PRODUCCIÓ RAMADERA És una indústria altament competitiva dins del marc europeu. Espanya és el segon país de la Unió Europea per la seva importància ramadera. ACTIVITAT PESQUERA Espanya és una gran potència pesquera dins de la Unió Europea. Tanmateix, el sector pesquer s'enfronta a una dura crisi a causa de les dificultats per accedir als seus caladors (zones on es pot pescar amb garantia) tradicionals (a Galícia i a la costa africana) i de l'exhauriment de moltes espècies per sobrepesca. La població rural i agrària Població rural Aquella que viu en una zona rural encara que treballi en el sector secundari o en el terciari.

Població agrària Aquella dedicada només a activitats del sector primari. Jornaler Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornades. CAUSES DEL DESCENS DEL NOMBRE D'EXPLOTACIONS AGRÀRIES Augment de la productivitat agrícola La mecanització dels processos productius , l'ús d'inputs de la indústria química i farmacèutica i la selecció de les espècies vegetals que es conreen (Revolució verda). La caiguda de preus i de la renda Les petites explotacions es troben amb dificultats per poder competir i acabin per abandonar l'activitat agrària. L'atracció d'activitats urbanes en el sector secundari i terciari Millor remunerades i més segures, fa que baixi la població activa agrària.

AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA ÚTIL (SAU) SAU (Superfície Agrícola Útil) Terra apta per al conreu. La SAU augmentat lleugerament mentre que ha disminuït el nombre d'explotacions ja que la dimensió mitjana de les explotacions s'ha incrementat. El percentatge de població activa agrària sobre el total nacional va ser 4,5% al 2016. Aquest petit percentatge està envellint, ja que cada cop és més difícil obtenir retribucions beneficioses, pel que poca població jove s'hi dedica. Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . Paisatges agraris És el paisatge modificat amb la finalitat d'obtenir productes de la natura. PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC I MEDITERRANI Paisatge agrari atlàntic Paisatge agrari mediterrani Localització Espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica. Terres del litoral i del prelitoral mediterrani. Illes Balears. Població La població agrària viu en poblets anomenats caseríos Població nombrosa que tendeix a concentrar-se en pobles grans Clima Oceànic (plujós, temperatures suaus). Mediterrani (precipitacions escasses que porten sequeres). Agricultura Blat de moro farratger, pomeres...

Agricultura de secà. Trilogia mediterrània: cereals, vinya i oliveres. Ramaderia Cria de bestiar boví. Ramaderia ovina i cabruna. Estructura agrària Minifundis. Explotacions de grandària mitjana. Latifundis a Andalusia. PAISATGE AGRARI D'INTERIOR Comprèn les terres interiors de Castella i Lleó, Castella-La Manxa i les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. El clima és continental: les temperatures extremes i la falta de precipitacions limiten el tipus d'agricultura i el creixement de boscos. Agricultura: Cereals (ordi). Ramaderia: bestiar oví. Explotacions grans i mitjanes amb una agricultura mecanitzada. PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA Se situa en altituds altes i mitjanes. Clima de muntanya.

Agricultura: faigs i castanyers (fusta). Ramaderia: bovina i ovina. Petites propietats d'àrees conreades en valls i al peu de les muntanyes. PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES Clima subtropical: poca pluviositat. Agricultura: plàtans, tomàquets, patates. Ramaderia: bestiar cabrú. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 .

GEOGRAFIA – Tema 8 LA INDÚSTRIA I LA CONSTRUCCIÓ La indústria espanyola PROCÉS D'INDUSTRIALITZACIÓ La Revolució Industrial es va iniciar a Espanya a partir de 1830, amb retard respecte a d'altres països europeus a causa de l'escassesa de recursos energètics, humans i tecnològics, i també de la inestable situació política i la pèrdua de les últimes colònies al final del segle XIX. Etapes de l'evolució de la indústria espanyola: 1. Fins al 1939 En un primer moment, la indústria espanyola es va dedicar, sobretot, a la producció de béns de consum immediat, i van sorgir uns quants focus industrials a Catalunya, Astúries, el País Basc i Madrid. 2.

L'estancament de la indústria espanyola (1939-59) A la dictadura franquista es va establir una política d'autarquia. Aquest aïllament va assegurar a la indústria espanyola el mercat interior sense competència. 3. El canvi de política industrial (1959-1975) Durant els anys seixanta, Espanya va viure un gran creixement econòmic i industrial gràcies a l'eliminació de les barreres aranzelàries al comerç exterior. 4. El model actual de desenvolupament industrial (1975-Actualitat) A Espanya, als anys setanta van coincidir la Crisi de Petroli (1973), una situació industrial deficient i la crisi política del final de la dictadura franquista.

Al començar la dècada dels vuitanta ("tercera revolució industrial") es va crear un nou model industrial, on es dona importància a les noves tecnologies, la innovació i la investigació. Sectors més dinàmics en l'actualitat: La indústria d'automòbil, sector químic, tecnologia de la informació, robòtica i biotecnologia. LES PIME Predominen a la indústria espanyola i catalana. Petites i mitjanes empreses. Són aquelles que ocupen menys de 250 persones i que tenen un volum de negoci anual que no passa els 50 milions d'euros. Ahorra hoy con ING lo que tu yo disfrutón se gastará en el futuro (mañana) Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . La indústria catalana Genera un 30% de la producció de la indústria espanyola. PROCÉS D'INDUSTRIALITZACIÓ La primera industrialització a Catalunya es va produir entre els segles XVIII i XIX quan, gràcies a la facilitat de la importació del carbó, la indústria tèxtil es localitza al litoral barceloní. Canvi de model de la indústria catalana: Es basava en la mà d'obra barata i poc qualificada, escassa tecnologia i poca recerca (I+D+I).

S'ha canviat de model per adaptar-se a les circumstàncies d'un món més integrat i globalitzat, en el qual les empreses deslocalitzen la seva producció. Conseqüències: Reducció de la mà d'obra no qualificada degut a la creixent automatització i informatització. EL SECTOR INDUSTRIAL CATALÀ A Catalunya predominen les PIME, però també destaquen algunes grans. La productivitat és baixa Supera la mitjana estatal, però encara està per sota de la Unió Europea. Causa: Poc pes de les inversions en recerca i desenvolupament i en la formació dels treballadors. Sector de l'automoció i la indústria del transport Està localitzat a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Sector de la indústria química i petroquímica Localitzat al Baix Camp i el Tarragonès, formen la segona àrea industrial de Catalunya. Sector de la indústria agroalimentària Està localitzat a l'àrea urbana de Lleida i el Segrià. Sector tèxtil Té encara una certa presència en els eixos fluvials del Llobregat i del Ter. DISTRIBUCIÓ DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS La distribució dels establiments industrials a Catalunya és irregular: un 65,5% de la indústria està concentrada a la província de Barcelona. Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . Canvis i tendències en el model industrial espanyol i català o Els canvis tecnològics poden ser aplicats en els dissenys industrials, en el procés productiu, en l'emmagatzematge i en la distribució dels productes. o Evolució positiva de tots els sectors Especialment metal·lúrgic, de maquinària, agroindustrial i químic. o Presència creixent de les empreses multinacionals. LA DESLOCALITZACIÓ Selecció de la localització més òptima de les indústries (normalment cap a països en vies de desenvolupament) per a maximitzar beneficis.

L'OBERTURA ALS MERCATS EUROPEU I MUNDIAL L'ingrés d'Espanya a la Unió Europea va suposar l'obertura del mercat a la competència exterior. Les empreses no competitives a escala mundial es van reconvertir, i els fons rebuts es van invertir en la millora d'infraestructures bàsiques, el desenvolupament tecnològic i la integració en projectes internacionals d'investigació. Problemes del sector industrial comunitari en l'actualitat: La UE exigeix als Estats membres que controlin la contaminació i les emissions de CO2, i Espanya es troba entre els països amb emissions més elevades.

Reducció progressiva de la influència dels governs estatals en la presa de decisions de caràcter industrial: Malgrat ser una potència industrial, Espanya no té cap paper rellevant en l'economia mundial, ja que nombroses decisions es prenen fora d'Espanya. Glossari Parcs científics i tecnològics Instal·lacions d'empreses i centres de recerca que cooperen en la investigació de nous productes. Se situen en universitats i centres d'investigació. Logística Conjunt d'activitats empresarials dedicades a la planificació, l'emmagatzematge i la distribució dels productes per a la seva venda. Sòl industrial Sòl dedicat a la instal·lació d'activitats industrials o del sector terciari.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3026282 . GEOGRAFIA – Tema 9 LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI El comerç interior espanyol Es desenvolupa dins d'un estat. És un sector amb nombroses pimes que estan distribuïdes de manera desigual. El comerç es localitza principalment a les comunitats amb alta densitat de població i renda per càpita: Madrid, Catalunya, Navarra i País Basc. El comerç exterior espanyol Intercanvi de béns i mercaderies entre països.

Balança de pagaments: Indica el conjunt de transaccions econòmiques d'un Estat amb l'exterior. La balança de pagaments a Espanya mostra un saldo negatiu: elevat valor de la importació de productes energètics (petroli) i exportacions no tan elevades, en part a causa de l'endeutament extern de l'economia espanyola. El sector terciari Engloba activitats econòmiques que no produeixen béns materials de manera directa. Té un pes creixent als països més desenvolupats, ja que la importància econòmica…