Geografia: Climes, Hidrografia, Vegetació i Impacte Ambiental

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

GEOGRAFIA SELECTIVITAT GEOGRAFIA FÍSICA CLIMES I CLIMOGRAMES FACTORS QUE DETERMINEN EL CLIMA A. LATITUD La latitud és la distància d'un punt de la Terra a l'equador. Com més lluny de l'equador estàs, la quantitat d'energia solar que reps és menor. LES FRANGES CLIMÀTIQUES Zona càlida: Temperatures altes durant tot l'any, entre el tròpic de Càncer i de Capricorn. Precipitacions abundants - A prop de l'equador hi ha pluges durant tot l'any. - A prop dels tròpics hi ha l'estació humida amb moltes pluges i la seca, en la qual gairebé no plou. Zones temperades: Les temperatures varien segons les estacions, entre els tròpics i els cercles polars.

- A prop del mar les pluges solen ser destacables amb vents amb molta humitat influenciats pels corrents marins càlids que fan que hi hagi més evaporació. - A l'interior hi sol haver menys pluges a les quals no arriben els vents humits. Zones fredes: Temperatures molt baixes durant tot l'any, a les terres polars. - Les pluges són baixes perquè no hi ha gairebé evaporació, ja que no hi ha quasi llum solar i l'aigua es glaça i no s'evapora. B. ALTITUD L'altitud és la distància en vertical d'un lloc de la Terra respecte al nivell del mar. L'aire que es troba més a prop de la superfície terrestre és més càlid, i la seva temperatura va disminuint a mesura que ens elevem. C.

CONTINENTALITAT La continentalitat es produeix per la distància d'un lloc respecte a la costa. Com més a prop del mar està un lloc, més suaus són les seves temperatures. Com més lluny del mar està un lloc, més contrastades són les temperatures entre l'hivern i l'estiu. Els mars i oceans són reguladors de les temperatures perquè les aigües s'escalfen i es refreden més lentament que l'escorça terrestre. ELS CLIMOGRAMES Els climogrames són gràfics en les quals es presenten resumits els valors de precipitació i temperatura recollits en una estació meteorològica determinada durant un any.

Els períodes d'aridesa es reconeixen perquè els nombres de les precipitacions estan per sota de la corba de les temperatures. - En climes mediterranis de l'hemisferi nord, això passa els mesos de juny, juliol i agost. GEOGRAFIA SELECTIVITAT CATALUNYA: RELLEU, HIDROGRAFIA, CLIMA I VEGETACIÓ RELLEU (mapa) HIDROGRAFIA (mapa) Xarxa pirinenca: Comencen al Pirineu i desguassen a l'Ebre a través del Segre. Règim hidrogràfic nivopluvial, on l'aigua s'aprofita a través de molts embassaments i centrals hidroelèctriques. Xarxa Pirinenca-mediterrània: Utilitzats per les colònies tèxtils i de règim pluvial. Xarxa Mediterrània: Neixen a la serralada Prelitoral i són de règim torrencial.

RÈGIMS - Règim nivopluvial: Els rius reben l'aigua principalment de la pluja i de la neu que es fon, amb variacions segons l'estació de l'any. - Règim pluvial: És el cabal d'un riu al llarg de l'any, que depèn de les pluges de la zona. - Règim torrencial: Rius que porten molta aigua durant un temps curt després de pluges fortes, però la resta del temps tenen molt poca o cap aigua. CLIMA Clima mediterrani litoral: Zona més propera a la costa amb temperatures suaus a l'hivern i poc caloroses a l'estiu per l'efecte suavitzador del mar. Hi plou poc, però les pluges es concentren a la primavera i tardor.

Clima mediterrani continental o d'interior: Zona de la Depressió Central on les temperatures són contrastades per la llunyania del mar, fredes a l'hivern i molt caloroses a l'estiu. Les pluges són poques, però més abundants a la part est que a l'oest on plou poc tot l'any i a l'estiu hi ha boires. Clima mediterrani de muntanya. Zona dels Pirineus i serralada Transversal on les temperatures són fredes a l'hivern i fresques a l'estiu. Plou força tot l'any però especialment a la primavera i tardor, ja que a l'hivern hi sol nevar. Aquestes característiques creixen o disminueixen depenent de l'alçada. Clima atlàntic.

Zona de la Vall d'Aran on les temperatures són fredes a l'hivern i fresques a l'estiu i les pluges són abundants tot l'any. VEGETACIÓ A. DOMINI BOREALPÍ (zones més altes de les muntanyes) estatge subalpí (1600-2300 m): Boscos de pi negre i avets. Estatge alpí (+2300 m): Prats naturals amb plantes adaptades al fred i la neu. B. DOMINI EUROSIBERIÀ (zona de les muntanyes mitjanes) Prepirineu, Serralada Transversal, algunes zones de la Serralada Prelitoral. Fagedes i rouredes, boscos de ribera i de pi roig. C. DOMINI MEDITERRANI (zones baixes, planes i muntanyes petites) Fins a 800 m Alzinars, pinedes de pi blanc, la màquia i la garriga (matollars de poca altura). GEOGRAFIA SELECTIVITAT 3.

ESPANYA: RELLEU, HIDROGRAFIA, CLIMA I VEGETACIÓ RELLEU (mapa) Espanya comparat amb altres estats europeus, és un país que hi ha molta varietat de relleu. HIDROGRAFIA (mapa) CLIMES (mapa) Clima oceànic o atlàntic: Clima de zones properes a l'oceà amb pluges regulars tot l'any, hiverns suaus i estius frescos. Clima mediterrani (litoral): Clima típic de zones properes al mar Mediterrani, amb hiverns suaus, estius calorosos i secs, i pluges concentrades a la tardor i primavera. Clima continental (mediterrani continental): Clima de l'interior de la península, amb estius molt calorosos, hiverns molt freds i poques pluges.

Clima subtropical: Clima de zones càlides i humides, amb temperatures suaus durant tot l'any i pluges escasses o concentrades. Es troba a les Illes Canàries. Clima d'alta muntanya: Clima de zones muntanyoses, amb hiverns molt freds, estius frescos i moltes precipitacions, sovint en forma de neu. Clima semidesèrtic: Clima sec de zones com Almeria i Múrcia, amb poques pluges, estius molt calorosos i vegetació escassa adaptada a la sequera. VEGETACIÓ La vegetació a Espanya és la mateixa que a Catalunya, però s'hi afegeix: Macaronèsica: És el tipus de vegetació característic de les zones desèrtiques, és a dir el que hi ha a les illes Canàries.

- Boscos perennifolis de llorer (laurisilva) o pinedes de pi canari. PAISATGES I PATRIMONI NATURAL LA GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL A. LA VULNERABILITAT DEL PATRIMONI NATURAL El patrimoni natural és tot el que la natura ens ha donat com a herència, com els paisatges, els animals, les plantes i els paisatges geològics. Aquest patrimoni és el resultat d'un llarg procés de canvi de la Terra al llarg del temps. És molt important conservar el patrimoni natural perquè és essencial per a la vida de tots els éssers humans. Aquest patrimoni no és permanent i pot ser danyat per les activitats humanes.

Per això, cal tenir cura del medi ambient i mantenir l'equilibri ecològic, una tasca molt important avui dia. L'aprofitament sostenible del medi natural vol dir utilitzar els recursos de la natura de manera que no s'esgotin i es puguin continuar usant en el futur. Aquests recursos són essencials per a la vida de les persones i per protegir la biodiversitat.

La conservació i gestió responsable dels recursos naturals són molt rellevants perquè ajuden a: controlar el clima combatre el canvi climàtic mantenir la qualitat dels sòls per a l'agricultura garantir els aliments prevenir desastres naturals com inundacions o sequera GEOGRAFIA SELECTIVITAT La conservació de la natura és una responsabilitat que tenim totes les persones i societats, perquè la natura funciona com un sistema on tot està connectat.

Les activitats que afecten el medi ambient, com l'efecte hivernacle o la presència d'espècies invasores, tenen conseqüències que afecten tot el planeta, per tant, qualsevol canvi en la natura, sigui una pèrdua o una millora, impacta també en altres llocs del món. B. ELS IMPACTES MEDIAMBIENTALS DE LA SOCIETAT Creixement urbà descontrolat: El creixement de les ciutats pot ser descontrolat per la falta de planificació, la construcció sense control o el moviment de persones d'un lloc a un altre. Això és comú en moltes ciutats, sobretot a països menys desenvolupats, causant molts problemes: - Ocupació excessiva del terreny (construir massa edificis).

- Condicions de vida dolentes per les persones que hi viuen. - Danys al medi ambient, com la pèrdua d'espais naturals, contaminació de l'aigua i del sòl, i molts residus. Creixement urbà dispers: Creació d'extensions urbanes poc densament poblades, com les ciutats jardí o els suburbis. Aquestes àrees ofereixen un entorn còmode per viure, però també causen problemes per al medi ambient: - Ocupació de terres agrícoles per construir-hi habitatges. - Augment del consum d'energia perquè la gent ha de desplaçar-se més lluny, normalment en cotxe, per treballar o fer altres activitats.

- Necessitat de més recursos per escalfar cases aïllades o mantenir piscines, cosa que contribueix a l'augment de la contaminació i al canvi climàtic. Generació de residus urbans: La gran quantitat de deixalles que es produeixen a les ciutats, tant de les cases com de comerços o empreses. A vegades, aquests residus es poden abocar de manera il·legal, creant contaminació, a més, recollir i tractar aquests residus costa molts diners. Alguns exemples són: les aigües negres, restes de menjar i altres materials orgànics, embalatges com caixes i plàstics, materials voluminosos com mobles vells o residus de la construcció com restes de materials d'obra.

Generació de residus industrials: Alguns residus es poden tractar de manera similar als residus de les ciutats, però n'hi ha d'altres, com els metalls pesants, els materials radioactius o els components electrònics, que són molt perillosos per al medi ambient i per als éssers vius. Aquests cal tractar-los com residus especials per evitar danys. Generació de residus agraris - Agricultura: Els residus agrícoles, com els productes químics utilitzats per protegir les plantes (fitosanitaris) que poden ser molt perillosos per al medi ambient i la salut de les persones si no es gestionen correctament.

- Ramaderia: A la ramaderia, els residus com els purins (excrements dels animals) poden contaminar els sòls i les aigües, afectant tant les aigües superficials (llacs) com les aigües subterrànies (que utilitzem per beure). Hàbits consumistes: La gran demanda de productes i serveis fa que es consumeixi més energia i se sobreexplotin recursos naturals, com els boscos i els oceans. Això amenaça la sostenibilitat dels ecosistemes. Millora de la mobilitat i l'accés al lleure: Les activitats humanes han acostat les persones a la natura i han ajudat a valorar-la, però també han causat problemes com l'erosió del terreny, el dany als ecosistemes i més incendis forestals. GEOGRAFIA SELECTIVITAT C.

LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT La majoria dels impactes que la societat té sobre la natura estan relacionats amb la creació de ciutats i pobles, i amb com vivim en aquestes zones urbanes, però també afecta l'agricultura i les activitats d'oci. Els principals aspectes que cal gestionar són: L'expansió urbana: Canviar la natura per construir ciutats, carreteres, i altres infraestructures. Consumint sòl, que és limitat, i necessita recursos naturals com aigua, energia o materials que no es troben a les ciutats i que venen de fora. Per això, és molt important planificar com creixeran les ciutats fent un ús responsable del sòl i dels recursos naturals.

Així, es pot evitar malgastar-los i garantir que hi hagi espais verds, aigua i altres recursos per al futur. L'aigua dolça: A Catalunya, l'aigua és un recurs escàs, especialment a l'estiu, i és molt important per al benestar de la població. Alguns dels impactes més importants són: - Contaminació de les aigües superficials: Les aigües dels rius i llacs poden quedar contaminades per abocaments de residus d'origen urbà, industrial o agrari. - Canvis en el cabal dels rius: Quan s'aprofiten les aigües per a la generació d'energia o altres usos, es modifica el flux natural dels rius.

- Sobreexplotació i contaminació dels aqüífers: Els aqüífers es poden sobreutilitzar i contaminar, la qual cosa redueix la seva qualitat i disponibilitat. A Catalunya, l'aigua que es consumeix prové principalment dels rius i embassaments. Després de ser recollida, es tracta a les plantes potabilitzadores per fer-la apta per al consum. ACA (Agència Catalana de l'Aigua) Els residus: La gestió dels residus és una despesa bastant important per part de les administracions públiques. ARC (Agència de Residus de Catalunya) D. ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS Des de 1985, Catalunya té el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), que estableix quins llocs naturals estan protegits i com s'han de gestionar.

A la nostra zona, alguns dels espais protegits són: El Montsant, Poblet, els Ports de Beseit, El Delta de l'Ebre El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l'únic parc de Catalunya que té la categoria de Parc Nacional, que és el nivell més alt de protecció. PARCS NATURALS DE CATALUNYA Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici son els dos parcs naturals de Catalunya més importants. GEOGRAFIA SELECTIVITAT EL PAISATGE I LA SEVA DIVERSITAT El paisatge és tot allò que es pot veure d'un lloc quan el mires des d'un punt concret, és la imatge del territori davant dels teus ulls. Els paisatges estan formats per elements naturals com les muntanyes, els rius i les plantes.

A més, també poden tenir elements creats per les persones, com cases, camins, camps i altres construccions. A. EL PAISATGE ÉS DINÀMIC Els components del medi natural, com el sòl, l'aigua i el clima, estan interconnectats i influencien el tipus de vegetació que creix en un lloc determinat. A més, les activitats humanes, com el conreu de la terra, també alteren aquests components naturals i canvien el paisatge. El paisatge no és fix, sinó que canvia amb el temps. Aquests canvis poden ser: Periòdics: com els que passen cada dia o amb les estacions de l'any. Evolutius: que es produeixen a mesura que passen els anys. B.

ELS CANVIS EN EL PAISATGE DE CATALUNYA Al llarg del temps, el paisatge de Catalunya ha experimentat canvis que n'han alterat l'aspecte: Agricultura i ramaderia (agroforestal) Indústria Urbanització del territori - Aquests paisatges es poden combinar entre ells, com a la Selva Des de l'Edat Mitjana, el paisatge de Catalunya ha estat agroforestal, és a dir, una combinació de zones cultivades, boscos i pobles. Aquest paisatge sembla un mosaic format per diferents peces de diverses mides: conreus, àrees forestals, nuclis de població.

Els conreus són la base del paisatge, mentre que les masses forestals (boscos) i els corredors ecològics (rieres o boscos de ribera) formen taques que es distribueixen pel territori que ajuden a mantenir la vida animal i vegetal. - En els últims anys, moltes terres de cultiu menys rendibles han quedat abandonades, i els boscos han crescut fins a cobrir el 63% del territori de Catalunya. C. LA GESTIÓ DELS PAISATGES A CATALUNYA Alguns paisatges importants per la natura i la cultura estan desapareixent, i això ha preocupat molta gent perquè és un element que cal cuidar i protegir.

L'any 2005 es va aprovar la Llei del Paisatge de Catalunya, que té l'objectiu de protegir, gestionar i ordenar els paisatges per evitar la seva pèrdua. Els paisatges han de ser ben conservats, variats i harmònics, respectant el passat i mantenint els seus valors. Han de transmetre tranquil·litat, permetre'n el gaudi sense danyar el patrimoni i contribuir al benestar social. GEOGRAFIA SELECTIVITAT VOCABULARI Estiatge: Període en què un riu té un cabal molt baix, generalment durant l'estiu a causa de la manca de pluges, la forta insolació i l'evaporació. Pot ser causat per la sequera, el canvi climàtic o la disminució de les aigües subterrànies.

Als rius mediterranis és especialment notable, amb cabals mínims observats a l'estiu o a l'hivern segons el tipus de riu. Aridesa estival: És el període de sequera que es produeix durant l'estiu, quan les pluges són molt poques i les temperatures són altes, causant una falta d'aigua en el sòl. Aqüífer: Formació de roca on es guarda i circula l'aigua subterrània que es troba a través dels espais i fissures de la roca i es pot extreure mitjançant pous. Biosfera: És l'espai de la Terra on hi ha vida, hi inclou tots els ecosistemes, és a dir, tots els éssers vius del planeta i el seu entorn natural.

Ecosistema: És un conjunt d'éssers vius i el lloc on viuen, hi inclou les relacions entre els organismes i entre aquests i el seu entorn. Abancalament (bancal): És l'acció de preparar un terreny inclinat per conrear-lo, creant bancals o terrasses, sovint amb murs de pedra per evitar l'erosió. Paisatge agroforestal (mosaic agroforestal): És el que es forma per les activitats agrícoles i ramaderes, amb zones de conreus i boscos que es van alternant. Ordenació del paisatge: conjunt d'accions per millorar o recuperar els paisatges. Purins: Fems líquids que es poden utilitzar com a fertilitzants per l'agricultura.

Poden causar problemes ambientals perquè tenen molts nitrats, que es filtren i contaminen les aigües subterrànies. Fitosanitaris: Productes que ajuden a protegir les plantes per garantir el seu bon creixement, tant per a l'alimentació com per a la indústria. Poden ser sintètics o biològics i s'utilitzen per combatre les males herbes, els insectes, els àcars, els fongs i les malalties bacterianes. - herbicides: eliminen les males herbes. - insecticides: controlen els insectes nocius, els acaricides, fungicides i bactericides combaten els àcars, els fongs i les infeccions bacterianes.