Les perifèries degradades
Flashcards
- On es localitzen la major part dels processos d'empobriment a les grans ciutats?
- La major part dels processos d'empobriment a les grans ciutats es localitzen als barris perifèrics.
- Quines són les raons principals de la degradació dels barris perifèrics?
- Aquests barris no van ser dissenyats amb suficients criteris d'integració social i espacial, i pateixen l'abandó per part de les administracions.
- Quin tipus d'habitatges són comuns als barris perifèrics degradats?
- Habitatges d'autoconstrucció o blocs racionalistes en polígons residencials.
- Quines classes socials havien habitat tradicionalment els barris perifèrics que ara es degraden?
- Classes treballadores o mitjanes.
Preguntes tipus test
- Segons el text, on es concentren principalment els processos d'empobriment a les grans ciutats?
- a) En barris cèntrics i històrics.
- b) En zones rurals pròximes a les ciutats.
- c) Als barris perifèrics de les grans ciutats.
- d) En nuclis urbans de recent construcció.
Resposta: c) Als barris perifèrics de les grans ciutats.. La major part dels processos d'empobriment es localitzen als barris perifèrics de les grans ciutats, tal com s'estableix en el text.
- Quin factor contribueix a la degradació accelerada dels barris perifèrics, segons el document?
- a) La inversió excessiva en infraestructures.
- b) La manca de població.
- c) L'abandó per part de les administracions.
- d) El disseny amb criteris d'integració social.
Resposta: c) L'abandó per part de les administracions.. L'abandó per part de les administracions és una de les causes directes de la degradació que pateixen aquests barris, com s'indica en el document.
- Quin tipus d'habitatges són característics dels barris degradats als extraradis de les grans ciutats?
- a) Apartaments de luxe i xalets unifamiliars.
- b) Habitatges d'autoconstrucció o blocs racionalistes en polígons residencials.
- c) Edificis històrics i palaus.
- d) Cases rurals i masies.
Resposta: b) Habitatges d'autoconstrucció o blocs racionalistes en polígons residencials.. El text menciona que aquests barris als extraradis tenen habitatges d'autoconstrucció o blocs racionalistes en polígons residencials.
L'evolució de la ciutat a Espanya
Flashcards
- Quin element es pren com a punt de referència per distingir les etapes en l'evolució de la ciutat a Espanya?
- La indústria va ser el punt de referència clau que va marcar una profunda transformació de les ciutats, distingint diverses etapes en la seva evolució.
- Com es caracteritzaven les ciutats preindustrials fins al segle XVIII a Espanya?
- Eren nuclis aïllats d'intercanvis comercials i de producció artesana, centres politicoadministratius i militars, i nodes de comunicacions. La majoria de la població vivia al camp, ja que l'activitat agrària era la predominant.
- Quina civilització mediterrània va ser la més influent en la creació de la xarxa urbana a la península Ibèrica antiga?
- Roma va crear la xarxa de ciutats i de camins més densa i jerarquitzada, dissenyada per dominar el territori.
- Quines ciutats romanes destacaven a la península Ibèrica per la seva importància estratègica?
- Emerita Augusta (Mèrida), Toletum (Toledo), Tarraco (Tarragona) i Caesaraugusta (Saragossa).
Preguntes tipus test
- Quina afirmació descriu millor la ciutat preindustrial a Espanya fins al segle XVIII?
- a) La majoria de la població vivia a la ciutat, ja que l'activitat agrària era mínima.
- b) Eren principalment centres de producció industrial a gran escala.
- c) Eren nuclis aïllats d'intercanvis comercials i de producció artesana, amb la majoria de la població al camp.
- d) La seva estructura urbanística era sempre planificada amb grans avingudes.
Resposta: c) Eren nuclis aïllats d'intercanvis comercials i de producció artesana, amb la majoria de la població al camp.. La ciutat preindustrial, fins al segle XVIII, es caracteritzava per ser un nucli on predominava l'activitat comercial i artesana, i no una producció industrial massiva, que seria característica de la Revolució Industrial.
- Quin tret urbanístic era distintiu de les ciutats romanes a la península Ibèrica?
- a) Un traçat irregular i carrers estrets.
- b) Una estructura ortogonal i infraestructures avançades com calçades pavimentades i canalitzacions d'aigües.
- c) La manca de subministrament d'aigua potable a les llars.
- d) La concentració exclusiva de poder militar, sense presència política.
Resposta: b) Una estructura ortogonal i infraestructures avançades com calçades pavimentades i canalitzacions d'aigües.. Les ciutats romanes es caracteritzaven per la seva estructura ortogonal i la presència d'una infraestructura avançada, incloent calçades pavimentades, subministrament d'aigua potable i canalitzacions d'aigües residuals, elements que denoten una planificació rigorosa.
- Cap a l'any 1000, quina ciutat de la zona musulmana de la península Ibèrica era la més poblada d'Europa?
- a) Còrdova.
- b) Toledo.
- c) València.
- d) Granada.
Resposta: a) Còrdova.. Còrdova, amb més de 450.000 habitants cap a l'any 1000, era la ciutat més poblada d'Europa, superant amb escreix les altres ciutats musulmanes mencionades.
La ciutat industrial del segle XIX
Flashcards
- Quina relació hi ha entre la Revolució Industrial i el fet urbà al segle XIX?
- La Revolució Industrial va marcar l'inici d'una profunda transformació de les ciutats al segle XIX, que es va consolidar al llarg del segle XX, augmentant el nombre d'habitants i canviant les seves funcions i organització social.
- Quina era la característica principal de la producció industrial al segle XIX?
- Es caracteritzava per l'ús de màquines i l'ocupació de mà d'obra assalariada, substituint el treball artesà.
- Quin impacte van tenir les fàbriques en les ciutats industrials?
- Les fàbriques, que eren edificis nous i de grans dimensions, van tenir un notable impacte arquitectònic i urbanístic, propiciant el creixement accelerat del fenomen urbà.
- On es van localitzar principalment les indústries tèxtils i siderúrgiques a Espanya durant el segle XIX?
- La majoria de les indústries tèxtils es van localitzar a ciutats de Catalunya, mentre que la indústria siderúrgica va prosperar a Bilbao i la seva rodalia.
Preguntes tipus test
- Quin va ser el principal efecte de la Revolució Industrial en el desenvolupament de les ciutats al segle XIX?
- a) Va provocar la desindustrialització de les ciutats.
- b) Va iniciar una profunda transformació de les ciutats, augmentant la població i canviant les seves funcions.
- c) Va tenir un impacte mínim en l'organització social urbana.
- d) Va concentrar la població en zones rurals en lloc de ciutats.
Resposta: b) Va iniciar una profunda transformació de les ciutats, augmentant la població i canviant les seves funcions.. La Revolució Industrial va ser el catalitzador d'una transformació urbana profunda al segle XIX, que va continuar i es va consolidar al segle XX, augmentant la població de les ciutats i modificant les seves funcions i estructura social.
- Com va evolucionar el tipus de treball predominant durant el segle XIX amb l'arribada de la producció industrial?
- a) Va reforçar el treball artesà tradicional.
- b) Va introduir la producció manual a gran escala.
- c) Va substituir el treball artesà per la producció industrial amb màquines i mà d'obra assalariada.
- d) Va promoure la producció a domicili sense màquines.
Resposta: c) Va substituir el treball artesà per la producció industrial amb màquines i mà d'obra assalariada.. Al llarg del segle XIX, el treball artesà va ser gradualment substituït per la producció industrial, la qual es caracteritzava per l'ús de màquines i la mà d'obra assalariada.
- Quin paper van jugar les fàbriques en el desenvolupament urbà del segle XIX?
- a) Van tenir un notable impacte arquitectònic i urbanístic, propiciant el creixement accelerat del fenomen urbà.
- b) Van ser construïdes principalment en zones rurals allunyades dels nuclis urbans.
- c) No van afectar significativament l'estructura de les ciutats ja existents.
- d) Eren edificis petits que s'integraven en l'estructura artesana tradicional.
Resposta: a) Van tenir un notable impacte arquitectònic i urbanístic, propiciant el creixement accelerat del fenomen urbà.. Les fàbriques, com a edificis nous i de grans dimensions, van tenir un impacte significatiu tant en l'arquitectura com en l'urbanisme de les ciutats, sent un factor clau en el seu creixement accelerat.
La ciutat industrial del segle XX
Flashcards
- Quines van ser les dues causes principals de l'expansió ininterrompuda de les ciutats espanyoles durant el segle XX?
- La immigració (procedent del camp) i l'increment de la natalitat.
- Quina política econòmica va portar moltes zones rurals a la misèria a la postguerra, provocant migració a les ciutats?
- La política econòmica autàrquica de la postguerra.
- Quines tres grans ciutats van experimentar un augment significatiu de població i agreujament dels desequilibris espacials a partir de la dècada de 1950?
- Madrid, Barcelona i Bilbao.
- Com es van veure afectats els eixamples i els nuclis antics de les grans ciutats per l'augment de la població?
- Es densificaven mitjançant la subdivisió d'habitatges entre diverses famílies, a causa de la pobresa generalitzada.
Preguntes tipus test
- Quins factors van impulsar la contínua expansió de les ciutats espanyoles durant el segle XX?
- a) La disminució de la natalitat i l'augment de l'èxode urbà.
- b) Una planificació urbanística estricta i l'estancament de la població rural.
- c) La immigració des del camp i l'increment de la natalitat.
- d) La política econòmica autàrquica i la reducció dels serveis públics.
Resposta: c) La immigració des del camp i l'increment de la natalitat.. Les ciutats espanyoles van continuar la seva expansió ininterrompuda durant el segle XX a causa de la immigració (gent del camp) i l'increment de la natalitat, tal com s'indica en el document.
- Quina va ser la principal conseqüència del fracàs de la política econòmica autàrquica de la postguerra per a les zones rurals?
- a) Un augment significatiu de la inversió en infraestructures rurals.
- b) La misèria a moltes zones rurals i l'emigració forçada cap a les ciutats.
- c) Una distribució equitativa de la població entre el camp i la ciutat.
- d) La creació de noves indústries en zones rurals per retenir la població.
Resposta: b) La misèria a moltes zones rurals i l'emigració forçada cap a les ciutats.. El fracàs de la política econòmica autàrquica de la postguerra va portar moltes zones rurals a la misèria, obligant nombroses famílies a emigrar cap a les ciutats industrials amb més oportunitats de feina.
- Com va evolucionar la immigració cap a les ciutats espanyoles durant la segona meitat del segle XX?
- a) Es va accelerar a la dècada del 1950 i es va desbordar a partir del 1959.
- b) Va començar a disminuir progressivament des de la dècada del 1940.
- c) Va ser constant al llarg de tot el segle XX sense canvis significatius.
- d) Va ser un fenomen limitat i de poca importància fins al final del segle.
Resposta: a) Es va accelerar a la dècada del 1950 i es va desbordar a partir del 1959.. La immigració cap a les ciutats es va accelerar a la dècada del 1950 i es va desbordar a partir del 1959, segons el text proporcionat.
Jerarquia urbana a Catalunya
Flashcards
- Com es caracteritza la distribució de la xarxa urbana a Catalunya?
- La xarxa urbana a Catalunya és molt densa al litoral i prelitoral, poc densa a l'interior i pràcticament buida a la zona del Pirineu.
- Quants nivells de jerarquia urbana es poden diferenciar a Catalunya?
- Quatre nivells: Regió metropolitana de Barcelona, Ciutats supracomarcals, Centres comarcals i Centres subcomarcals.
- Quin tipus de centralitat exerceix la Regió metropolitana de Barcelona?
- La Regió metropolitana de Barcelona té una clara centralitat administrativa, econòmica i de serveis a tot Catalunya.
- Quines són les dues corones en què es divideix la Regió metropolitana de Barcelona?
- La primera corona està formada per l'àrea metropolitana i els municipis més propers (Badalona, Hospitalet, Sant Adrià, Sta. Coloma). La segona corona inclou capitals de comarca i ciutats molt industrialitzades (Mataró, Granollers, Terrassa, Sabadell, Martorell, Vilanova i la Geltrú).
Preguntes tipus test
- Quina és la característica principal de la Regió metropolitana de Barcelona dins la jerarquia urbana catalana?
- a) Una xarxa de ciutats amb poca influència exterior.
- b) Un centre exclusivament industrial.
- c) Una clara centralitat administrativa, econòmica i de serveis a tot Catalunya.
- d) Una àrea principalment agrícola.
Resposta: c) Una clara centralitat administrativa, econòmica i de serveis a tot Catalunya.. La Regió metropolitana de Barcelona es caracteritza per la seva clara centralitat administrativa, econòmica i de serveis a tot Catalunya, exercint una influència que va més enllà dels seus límits geogràfics.
- Quines de les següents ciutats formen part de la segona corona de la Regió metropolitana de Barcelona?
- a) Badalona, Hospitalet i Sant Adrià.
- b) Mataró, Granollers i Terrassa.
- c) Reus, Tortosa i Lleida.
- d) Figueres, Olot i Puigcerdà.
Resposta: b) Mataró, Granollers i Terrassa.. La segona corona de la Regió metropolitana de Barcelona inclou Mataró, Granollers, Terrassa, Sabadell, Martorell i Vilanova i la Geltrú, que són capitals de comarca i ciutats industrialitzades.
- Quina de les següents afirmacions descriu correctament una ciutat supracomarcal i la seva influència?
- a) Vic, com a node central de l'eix de comunicacions de les valls del riu Ter i del riu Congost.
- b) Roses, pel seu paper en el turisme costaner de l'Alt Empordà.
- c) Balaguer, per la seva forta relació amb Girona.
- d) Badalona, per ser un municipi proper a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Resposta: a) Vic, com a node central de l'eix de comunicacions de les valls del riu Ter i del riu Congost.. Vic és un node central de l'eix de comunicacions de les valls del riu Ter i del riu Congost, sent una ciutat supracomarcal amb una influència destacada en aquesta àrea geogràfica.
Problemàtica urbana a Catalunya
Flashcards
- Quina és una de les principals causes de la segregació social als barris centrals de les ciutats catalanes?
- La forta immigració dels darrers anys.
- Quina conseqüència té la saturació de població en habitatges sense condicions?
- Provoca una forta degradació dels barris, augment de la problemàtica social i marginació.
- Quina situació es pot trobar als pisos de moltes ciutats dormitori de Catalunya a causa de la caiguda de demanda de la població autòctona?
- La generació de guetos socials.
- Quin fenomen es coneix com a "mobilitat residencial" en el context urbà català recent?
- El trasllat de famílies benestants a ciutats amb menys de 100.000 habitants fora de les àrees metropolitanes.
Preguntes tipus test
- Quina és una de les principals conseqüències de la saturació de barris centrals deguda a la immigració a Catalunya?
- a) Una millora generalitzada de les condicions d'habitatge.
- b) La reducció dels índexs d'atur en aquestes zones.
- c) Una forta degradació i augment de la problemàtica social.
- d) Un augment de la cohesió social.
Resposta: c) Una forta degradació i augment de la problemàtica social.. La saturació de barris per la immigració ha provocat amuntegament en habitatges sense condicions, alts índexs d'atur i, en conseqüència, una forta degradació i augment de la problemàtica social.
- Quin fenomen s'associa a la caiguda de la demanda de població autòctona en ciutats dormitori de Catalunya?
- a) L'augment de la cohesió social.
- b) La generació de guetos socials.
- c) La revitalització econòmica de la zona.
- d) La reducció de la mobilitat residencial.
Resposta: b) La generació de guetos socials.. La caiguda de la demanda de la població autòctona en ciutats dormitori està començant a generar guetos socials.
- Quina afirmació és correcta sobre la mobilitat residencial de les famílies benestants a Catalunya?
- a) Es traslladen principalment a les grans àrees metropolitanes.
- b) Busquen ciutats amb més de 100.000 habitants.
- c) Implica un augment de la mobilitat pendular diària.
- d) Redueix la densitat del trànsit privat.
Resposta: c) Implica un augment de la mobilitat pendular diària.. El trasllat de famílies benestants a ciutats més petites fora de les àrees metropolitanes intensifica la mobilitat pendular diària, augmentant així el trànsit privat.
I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.
Text del document
1. Les perifèries degradades La major part dels processos d'empobriment es localitzen als bar-ris perifèrics de les grans ciutats, molts dels quals no van ser disse-nyats amb suficients criteris d'integració social i espacial. Aquests barris als extraradis (amb habitatges d'autoconstrucció o amb blocs racionalistes en poligons residencials), que havien estat la casa de les classes treballadores o mitjanes, comencen a patir l'abandó per part de les administracions, la qual cosa implica entrar en processos acce-lerats de degradació. L'atur i la desestructuració social afegeixen raons per a l'esclat d'una cadena conflictiva i d'una espiral de desanim.
Alguns barris de l'extraradi de Madrid, Barcelona, València o Sevilla o de localitats si-tuades a les seves arees metropolitanes són exponents d'aquests problemes. A vegades, el component racista se suma als esclats vio-lents d'aquests barris convertits en guetos. Tanmateix, no totes les experiències de contactes multiètnics són conflictius i violents. Hi ha barris tant de la periféria com del centre de les grans ciutats espanyoles on el xoc que comporta la diversitat és vist com alguna cosa consubstancial de la vida urbana contempo-rània.
Al costat d'una alta carrega de tolerància, es fa necessária una flexibilitat més elevada dels plans urbanístics i de les polítiques urba-nes, amb la finalitat d'obrir les posibilitats a l'aparició de comunitats híbrides constituïdes per ciutadans de diversos orígens. 2. L'EVOLUCIÓ DE LA CIUTAT A ESPANYA Prenent com a punt de referència el paper que va tenir la indústria en la transformació de la ciutat, els historia-dors, els economistes i els geografs distingeixen diverses etapes en l'evolució de la ciutat dels paisos desenvolupats. Cadascuna d'aquestes etapes és un reflex de l'organització social i económica que hi havia a cada moment. 5.1.
La ciutat preindustrial fins al segle XVIII Abans del procés d'industrialització, en general, les ciu-tats eren nuclis aillats d'intercanvis comercials i de producció artesana, centres politicoadministratius i militars i de nodes de comunicacions. Fins al segle XVIII, a la ciutat hi vivien comerciants, arte-sans, terratinents, funcionaris de l'exèrcit i funcionaris de l'administració. No obstant això, la majoria de la poblacio vivia al camp, atès que l'activitat agraria era la predominant. 1.
La ciutat romana De les diverses civilizacions mediterránies que van colonitzar la península Ibèrica en l'antiguitat, Roma va ser la que va crear la xarxa de ciutats i de ca-mins més densa i jerarquitzada. Aquesta xarxa estava dissenyada esencialment per dominar el territori i hi destacaven ciutats com a Emerita Augusta (Mèrida), Toletum (Toledo), Tarraco (Tarragona) i Caesaraugusta (Saragossa). Les ciutats romanes solien tenir una estructura ortogonal i disposar de calçades pavimentades, construccions per a suministrament d'aigua potable, canalitzaci-ons d'aigües residuals, teatres, temples, palaus..., i a vegades aplegaven uns quants milers d'habitants.
En aquestes ciutats es concentraven el poder politic delegat per Roma i el poder militar de les legions. Des de les ciutats de la costa s'exportaven productes agrícoles i esclaus. 2. La ciutat medieval Als segles IX i X, mentre els cristians del nord de la península vivien dispersos pel camp o en petits nuclis al costat de monestirs i castells, els arabs van fundar nombroses ciutats. Cap a l'any 1000, a la zona musulmana existien vuit grans ciutats de més de 15000 habitants: Toledo, Almeria, Granada, Palma de Mallorca, Saragossa, Mà-laga i València, així com Cordova, que amb més de 450 000 habitants era la ciu-tat més poblada d'Europa.
A partir del segle XI, la majoria de les ciutats del nord peninsular van comen-car a guanyar població: les localitats situades en cruilles de camins o punts de contacte entre el pla i la muntanya es van convertir en centres privilegiats d'inter-canvis comercials de productes agrícoles i artesans. Van destacar Toledo, Burgos, Valladolid, Santiago de Compostel la, Saragossa i Barcelona, entre d'altres. Va començar així una etapa d'esplendor económica, política i cultural que es va reflectir en la construcció de palaus i catedrals dins del recinte emmurallat de la ciutat medieval.
Aquests edificis importants acostumaven a estar a la plaça central, que estava envoltada de carrers estrets i de traçat irregular. Sota la protecció del rei, els gremis i la nova classe burgesa formada per mercaders i artesans van governar les ciutats al costat de la noblesa. El rei va concedir a moltes ciutats el privilegi d'encunyar moneda, administrar justícia o recaptar impostos. Unes ciutats van créixer grácies a l'especialització en activitats manufacture-res (Segòvia, Conca, València), altres gracies a les seves activitats comercials (Burgos, Barcelona), a les seves universitats (Salamanca) o com a seus eclesias-tiques o nobiliaries (Toledo, Valladolid).
Burgos, Salamanca, Valladolid, Saragos-sa i Barcelona van ser les ciutats més grans de l'época, amb una població que oscil-lava entre els 7000 i els 15000 habitants. 3. La ciutat moderna Entre els segles XV i XVIII, les ciutats van perdre pes polític davant el procés de centralització de l'Estat. Felip II, l'any 1561, imitant el model francès de Ver-salles, va establir la capital a Madrid, com a residencia del rei i la seva cort i seu de l'aparell de l'Estat. Malgrat aixo, en aquest període Andalusia va continuar sent una de les zones més urbanitzades d'Europa: tenia 53 ciutats amb més de 5000 habitants, la qual cosa representava més de la meitat de la seva població total.
Això s'explica per l'herència del període andalusí, per les altes productivitats agrícoles de la vall del Guadalquivir (blat, oli i vi) i pel florent comerç amb Amè-rica. Cadis, Sevilla, Jaén, Baeza, Úbeda, Cordova, Jerez i Granada superaven els 20000 nabitants. A Castella, el nivell d'urbanització també va ser considerable. A més d'un bon nombre de ciutats petites, Madrid era la seu de la cort, Toledo feia la funció de capital religiosa i centre manufacturer de la seda i de la fabricació d'armes, Burgos controlava el comer cap al nord, Valladolid era seu de la nombrosa noblesa castellana, Medina del Camp es dedicava al comer de llana, i Salamanca i Alcalá eren seus universitaries destacades.
Cap a finals del segle XVII i durant el segle XVIII es va iniciar un considerable canvi de dinámica, ja que el creixement urbà es va concentrar en la costa mediterránia, alhora que les ciutats castellanes perdien població a causa de la crisi económica. 5.2. La ciutat industrial del segle XIX La Revolució Industrial guarda una estreta relació amb el fet urbà, ja va marcar l'inici d'una profunda transformació de les ciutats al segle XIX, que es va consolidar al llarg del segle XX: la ciutat va augmentar de manera vertiginosa el nombre d'habitants i, també, va canviar les seves funcions i la seva organizació social. 1.
La fabrica i la producció industrial Al Ilarg del segle XIX, el treball artesà va deixar pas a la producció industrial, ca-racteritzada per l'ús de maquines i per l'ocupació de mà d'obra assalariada. Aquesta producció es va localitzar en un tipus d'edifici nou i de grans dimensions, les fàbriques, que van tenir un notable impacte arquitectònic i urbanístic a les ciu-tats i van propiciar el creixement acelerat del fenomen urbà. Encara que van apa-rèixer unes quantes fabriques tèxtils en algunes ciutats castellanes, la majoria de les indústries d'aquest sector es van localizar en ciutats de Catalunya, mentre que la indústria siderúrgica prosperava a la ciutat de Bilbao i la seva rodalia. 2.
La immigració urbana i l'èxode rural La producció industrial requeria molta mà d'obra, fet que, juntament amb el canvi en les técniques i els mètodes agraris, va generar un èxode rural cap a les ciutats industrials a la recerca de feina. La concentració de la població a les ciu-tats va iniciar el procés d'urbanització de la població. A Espanya, l'èxode rural es va produir de manera continuada entre els anys 1860 i 1936: en aquest període, el nombre de ciutats que tenien més de 10000 habitants va passar de 84 a 178.
La implantació d'una nova divisió provincial el 1833 i la subsegüent designació de les capitals provincials va representar la concentració en aquestes ciutats de nombroses funcions de tipus politicoad-ministratiu que van donar feina a moltes persones, de manera directa o indi-recta, alhora que van alterar completament la jerarquia del sistema de ciutats espanyol. 3. L'expansió i la segregació de la ciutat Les ciutats van patir un procés d'expansió rapid i incessant davant la demanda d'espai per poder instal-lar les noves zones productives, les residencials i les infra-estructures i els serveis.
L'enderroc de les muralles i el desenvolupament dels transports van permetre planificar el creixement de la ciutat a través dels eixam-ples, de manera que el fenomen de la urbanizació es va estendre amb rapidesa. A vegades, es van obrir grans avingudes enmig de la ciutat preexistent, com una manera de renovar la trama urbana, revalorant-la i assegurant el control social. Com a resultat del conflicte d'interessos entre empresaris i treballadors van començar a sorgir dues classes socials eminentment urbanes: el proletariat obrer i la burgesia industrial.
A poc a poc, totes dues classes van quedar no so-lament socialment diferenciades sinó també espacialment aillades als seus barris respectius, separats entre si per nivells diferents de condicions de vida, de disponibilitat i qualitat de serveis, infraestructures i equipaments. El 1930, a Espanya ja hi havia dues ciutats (Madrid i Barcelona) amb més d'un milió d'habitants cadascuna, i que tenien les taxes de creixement més altes de tot el país. 5.3.
La ciutat industrial del segle XX Al Ilarg de tot el segle XX, les ciutats espanyoles van continuar la seva expan-sió ininterrompuda a causa tant de la immigració (les ciutats van seguir atraient gent procedent del camp) com de l'increment de la natalitat. 1. El creixement descontrolat El fracàs de la política econòmica autarquica de la postguerra va portar mol-tes zones rurals del país a la misèria. Nombroses famílies es van veure obligades a emigrar cap a les ciutats industrials amb més possibilitats de feina. La immigració es va accelerar a la dècada del 1950 i es va desbordar a partir del 1959.
Ciutats com ara Madrid, Barcelona i Bilbao van augmentar la població, la qual cosa va provocar que s'agreugessin els desequilibris espacials que ja hi havia entre aquestes ciutats i la resta del país. L'augment de la població en aquests nuclis urbans va densificar els eixamples i els nuclis antics, sovint mit- jançant la practica de subdividir els habitatges entre diverses families, a causa de la pobresa generalitzada. Al mateix temps que es densificaven els centres urbans, la perifèria de Ma-drid, Barcelona i Bilbao, i en menor mesura d'altres grans ciutats espanyoles, va créixer de manera anarquica.
Van aparèixer nous barris de barraques autocons- truïdes en les quals no hi havia electricitat, aigua, canalització de les aigües resi-duals, recollida d'escombraries ni els serveis públics mínims. 2. De la ciutat a l'area metropolitana Una altra part de la població immigrada es va establir en municipis propers a Madrid, Barcelona i Bilbao, els quals també van patir un creixement caotic i sen-se previsió ni planificació i van anar acumulant greus dèficits en habitatges i in- fraestructures.
El creixement de la metropolis o ciutat central com una taca d'oli va depassar els límits municipals i va enllaçar amb les zones de creixement de les ciutats properes, de manera que de la idea de gran ciutat es va passar a la de conurbació o continu urbanitzat, i d'aquí, a la idea d'area metropolitana. Aquestes noves arees urbanes de vegades eren molt extenses, fet que va comportar la generalització dels mitjans de transport més rapids, així com la difusió de l'automobil com a mitjà de locomoció. 3.
La planificació urbanística i la participació ciutadana Es va generalitzar l'especialització funcional: van sorgir les ciutats dormitori, els polígons industrials i, posteriorment, les zones comercials i d'oci. Aquestes zones i barris nous eren de grans dimensions per atreure milers de persones, la qual cosa requeria una estricta planificació en les infrastructures, els serveis i els accessos. Aquesta planificació en molts casos no va existir o es va fer de manera precipitada, i això va generar greus problemes.
Al costat de les reivindicacions obreres de millores en les condicions i els llocs de treball, van aparèixer moviments ciutadans i associacions de veins que protestaven per les pèssimes condicions de vida de les grans ciutats i reclama-ven la solució dels déficits en serveis i equipaments. L'incompliment dels plans urbanístics va fer que aquesta situació no es comencés 6. JERARQUIA URBANA A CATALUNYA Hem comentat com l'evolució diferencial de les ciutats catalanes ha generat una xarxa molt densa al litoral i prelitoral, poc densa a l'interior i pràcticament buida a la zona del Pirineu.
Aquesta evolució ha donat com a resultat una xarxa urbana molt jerarquitzada en la que podem diferenciar quatre nivells: 1. Regió metropolitana de Barcelona: amb una clara centralitat administrativa, econòmica i de serveis a tot Catalunya. Evidentment aquesta centralitat sobrepassa amb escreix tant els límits de la ciutat com de la seva àrea metropolitana arribant a exercir una clara influència sobre el Maresme (Mataró), el Vallès Occidental (Terrassa i Sabadell), el Vallès Oriental (Granollers), el Baix Llobregat (Sant Feliu del Llobregat), l'Alt Penedès (Vilafranca), el Garraf (Vilanova) i per descomptat sobre tot el Barcelonès.
Podem dividir aquesta gran regió urbana en dos corones: una primera formada per l'àrea metropolitana i els municipis més propers com Badalona, Hospitalet, Sant Adrià, Sta.Coloma entre d'altres, i una segona corona formada per una anella que envolta la primera i que inclou tot un seguit de capitals de comarca i ciutats molt industrialitzades (Mataró, Granollers, Terrassa, Sabadell, Martorell, Vilanova i la Geltrú). 2.
Ciutats supracomarcals: formen el segon nivell urbà de Catalunya amb una forta influència econòmica i social sobre els seus respectius territoris: Eix Reus-Tarragona (Camp de Tarragona) Tortosa (Terres de l'Ebre) Lleida: especialment important la seva capitalitat com a nucli central de les Terres de Ponent, arribant la seva influència des del Pirineu fins a la Depressió Central. Girona (comarques nord-orientals del país) Manresa: centralitat a la regió central de Catalunya. Vic: nodus central de l'eix de comunicacions de les valls del riu Ter i del riu Congost. 3. Centres comarcals: capitalitat sobre les seves respectives comarques com a facilitadores de serveis.
Mantenen una forta relació amb els seus centres supracomarcals de referència. (Figueres i Olot amb Girona; Balaguer i Mollerussa amb Lleida; Puigcerdà amb clara influència transfronterera). 4. Centres subcomarcals: malgrat que no tenen capitalitat reconeguda realitzen funcions de centralitat sobre poblacions properes (Roses sobre la costa de l'Alt Empordà). Dins d'aquesta xarxa jerarquitzada de ciutats, cal destacar el paper que exerceixen ciutats d'un mateix nivell entre elles, seria el cas de Manresa i Vic, Figueres i Olot, Sabadell i Terrassa, connectades de forma complementària en una xarxa informal de relacions.
Tanmateix podem fer una segona classificació de la jerarquia urbana de Catalunya, basant-nos en aspectes econòmics: Àrea metropolitana de Barcelona. Formada per la capital, Barcelona, i algunes de les principals ciutats de Catalunya com Terrassa, Sabadell, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i altres. Inclou set comarques: Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Alt Penedès i Garraf. Concentra la major part de la població de Catalunya (uns dos terços) i també la majoria de l'activitat econòmica tant de serveis, concentrats a Barcelona, com d'indústria. Àrea urbana de Tarragona-Reus (o Camp de Tarragona).
És la segona zona urbana de Catalunya per població i activitat econòmica, amb una concentració important a la costa. Inclou les ciutats de Tarragona i Reus com a principals centres, a més d'altres com Valls, Cambrils, Vila-seca o Salou; les comarques on s'integra són el Tarragonès, l'Alt Camp i el Baix Camp. La indústria química, el Port de Tarragona i el pol turístic de la Costa Daurada són les principals activitats econòmiques. L'àrea de Girona.
Girona exerceix de centre de serveis d'una àrea amb ciutats petites com Salt, Banyoles, Olot, Figueres, Sant Feliu de Guíxols o Lloret; les comarques abastades són el Gironès, la Selva, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa. Nuclis industrials que al mateix temps fan de centres comarcals, com Figueres i Olot i de tipus turístic a la costa. L'àrea de Lleida. Lleida és la capital i centre de serveis de les terres de Ponent, amb algunes ciutats petites a la vora, com Mollerussa, Balaguer o Tàrrega. Comarques: Segrià, Pla d'Urgell i part de Noguera i Urgell, especialment al llarg de l'A-2. Importància de la indústria agroalimentària com a activitat econòmica central.
La Catalunya central: comarques d'Osona, Bages, part del Berguedà i Anoia. Ciutats mitjanes o petites amb antic desenvolupament industrial i centres de serveis comarcals, com ara Manresa, Vic, Berga o Igualada. PROBLEMÀTICA URBANA A CATALUNYA Hem considerat ja com a característica bàsica de l'espai urbà català la seva distribució desigual pel territori, aquest fet planteja un seguit de problemàtiques entre les quals podem destacar: La segregació social: la forta immigració dels darrers anys ha provocat una certa saturació dels barris centrals (històrics o vells) i de les ciutats catalanes.
En tenim un bon exemple a Barcelona on les dades mostren l'evolució de la població immigrada respecte a la resta de Barcelona: Aquesta saturació ha provocat en moltes ocasions l'amuntegament de població en habitatges sense condicions, molts cops amb lloguers irregulars, amb alts índexs d'atur (el Raval de Barcelona registra un atur del 30%). En conseqüència aquests barris pateixen una forta degradació, un augment de la problemàtica social i graus elevats de marginació de la seva població.
La mateixa situació trobarem als pisos de moltes de les ciutats dormitori arreu de Catalunya, on davant la caiguda de la demanda per part de la població autòctona, està començant a generar guetos socials que actuen com a filtres socials davant la manca de cohesió social i oportunitats. Mobilitat residencial: un dels fenòmens més ben coneguts dels darrers anys és el trasllat de bona part de les famílies benestants cap a ciutats amb població inferior als 100.000 habitants situades fora de les àrees metropolitanes. Aquest canvi residencial ha implicat una intensificació de la mobilitat pendular diària del lloc de residència al lloc de treball, augmentant la densitat del trànsit privat.
Impacte ambiental: el podem caracteritzar de diferents maneres: nivell de soroll, densitat de trànsit, consum energètic, emissió de gasos. Aquí destacarem la gestió de residus i el consum d'aigua. Gestió de residus: i de manera especial els residus sòlids urbans (RSU). En general la seva reutilització és escassa a Catalunya. La majoria d'ells són traslladats a abocadors, plantes incineradores o ecoparcs (Barcelona, Montcada i Reixac, Besòs). Consum d'aigua: el consum d'aigua creixent de les nostres poblacions fa necessari transvasar o dessalar, solucions d'un elevat impacte ecològic i ambiental.
La urbanització difusa: vinculada a l'estancament de llocs de treball a Barcelona i els canvis en la localització industrial. La sortida de població de la regió metropolitana que comporta aquest fenomen, ha fet augmentar la distància entre el lloc de treball i el de residència, provocant la dispersió de la població i les activitats en el territori. Les conseqüències són ben conegudes: augment del consum de sòl urbà; intensificació del trànsit, bàsicament del transport privat; creixement del cost de les despeses energètiques per capita, de les infraestructures urbanes (gestió de residus, subministrament d'aigua, equipaments públics …).