Estudi de la Demografia i Població

I 90 flashcards i 60 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 5: DEMOGRAFIA O POBLACIÓ ÍNDEX DEL TEMA: 1. DINÀMICA DE LA POBLACIÓ (creixement de la població) 1.0.0. Indicadors demogràfic 1.0.0.0. La població al món 1.0. Creixement de la població 1.1. Model de transició demogràfica 1.2. Taxa de mortalitat 1.3. Taxa de natalitat i taxa de fecunditat 2. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ 2.1. Piràmides de població 2.2. Envelliment de la població (i sobreenvelliment) 3. MIGRACIONS 3.1. Causes 3.1. Conseqüències 3.3. Cas de Catalunya 3.4. Espanya 4. POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES Demografia: Ciència que estudia la població humana Per a què serveix?

- repartiment de R.N o financers - conèixer millor les condicions i necessitats de les societats i fer propostes de millors - utilitzat x govern i empreses pel target - Planificació urbanística - Eines per fer prediccions - Té una gran importància abans de prendre decisions Com incentivar la natalitat? com augmentar la taxa de fecunditat (fills x dona)? com augmentar l'esperança de vida? Per tant, els demògrafs són col·laboradors amb els polítics, però els resultats dels estudis demogràfics poden ser fonts de polèmica dependent de quina empresa faci una lectura. On podem trobar les dades? INE: Instituto Nacional de Estadística IDESCAT: Institut d'Estadística de Catalunya I d'on s'extreuen? 1.

Cens de població: font més fiable per obtenir dades, es fa cada 10 anys periòdicament des del segle XIX, es recull l'estat civil, nivell d'estudis, llengües, composició familiar. 2. Padró municipal 3. Enquestes de població no gaire fiables 4. Registre civil: naixement, defunció, matrimoni i divorci 1.0.0.

INDICADORS DEMOGRÀFICS Tot el que són taxes és permil Algunes explicacions: Taxa de mortalitat infantil: molt utilitzada per veure com de desenvolupat està un país Hi ha dos indicadors que parlen del creixement: Creixement natural o vegetatiu: té en compte la taxa de natalitat - la taxa de mortalitat Creixement real: té en compte també el saldo migratori (natalitat + migracions) - (mortalitat + emigració).

Saldo migratori: immigració - emigració resultat en positiu = hi ha més immigració resultat en negatiu = hi ha més emigració Creixement de població: Model de transició demogràfica: L'any 1929 Warren Thompson formula el model de transició demogràfica que permet explicar la dinàmica històrica de la població als països occidentals. Es tracta d'un model que explica el pas d'una societat agrària preindustrial a una societat industrial.

ETAPA 1: estacionària alta / règim demogràfic antic: La mortalitat és molt elevada i fluctuant és elevada per causes estructurals, motius constants (fam, alimentació poc diversificada i precària, manca de serveis sanitaris, males condicions higièniques, també elevada mortalitat infantil). Però, se li pot afegir la mortalitat catastròfica, provocant que fluctui, com les guerres, epidèmies… La natalitat és molt elevada i constant perquè no hi ha mètodes anticonceptius, perquè els fills es veien com a una inversió (aportació econòmica a l'economia familiar). Com que la mortalitat infantil era molt elevada i calia garantir la descendència la mitjana de fills era entre 5 i 6.

A Espanya aquesta situació començarà a canviar en dos territoris de manera lenta: a tot el litoral mediterrani i al País Basc, ja que seran els primers territoris en ser industrialitzats. En aquesta fase la població està estancada, ni creix ni decreix. ETAPA 2: primera expansió / primera transició: La natalitat és alta pels mateixos motius que a l'etapa anterior. Al final d'aquesta etapa comença a reduir-se perquè hi ha urbanització i industrialització de la població que obliga a unes pactes reproductives cada cop inferiors. Tot i que no tenen mètodes anticonceptius decideixen voluntàriament reduir el nombre de fills.

Comença una important reducció de la mortalitat sobretot per la millora de la alimentació gràcies al sistema Norfolk, a la qual se li sumaran a mida que avança el temps els avenços mèdics i les millores higièniques i sanitàries… Això comportarà la desaparició de les epidèmies, permetrà controlar les malalties fent augmentar l'esperança de vida. A Espanya aquesta segona etapa seria a l'inici del segle XX. Aquest creixement demogràfic es veurà interromput per la guerra civil (1936 - 1939). ETAPA 3: segona transició / expansió tardana: El tret característic de la 3a etapa és la reducció de la taxa de natalitat i també de la reducció de l'índex de fecunditat.

La reducció de la taxa de natalitat també coincideix amb 'l'accés del sistema de pensions i la legalització del divorci Quan es divorcien no tens nens Pensions la gent té casa i ja no ha de ser cuidada x ningú Causes de la reducció de natalitat: - L'ús de mètodes anticonceptius i planificació familiar - La millora general de la qualitat de vida - la de reducció de la mortalitat infantil (ja no es moren tant) - La incorporació de la dona al món acadèmic, això farà endarrerir l'edat de la seva fecunditat - Incorporació de la dona al món laboral (any 70'-80') La mortalitat s'estabilitza a nivells molt baixos, ja que els avenços mèdics estan totalment normalitzats, augmenta l'esperança de vida.

El creixement natural de la població comença a estabilitzar-se perquè la diferència entre natalitat i mortalitat és inferior. ETAPA 4: règim demogràfic modern / estacionària baixa: Aquesta etapa correspon a societats desenvolupades en què veiem una taxa de natalitat a nivells molt baixos perquè la natalitat es converteix en una decisió conscient, ja que els fills suposen una despesa i no una inversió. No obstant això, la natalitat serà fluctuant, perquè hi ha crisi econòmica, arribada d'immigrants èpoques de bonança econòmica… A més, és l'època en què els nens del baby-boom comencen a tenir edat de ser pares i mares.

D'una banda, la taxa de mortalitat és molt baixa i constant però cap al final té una tendència ascendent molt suau degut a l'envelliment de la població. La població és nombrosa, però està estancada. Globalment del 1950 al 1975 serà una etapa de creixement de la població degut a l'augment de població dels països del tercer món i en la reducció de la taxa de mortalitat en aquests mateixos països. Aquest model de transició demogràfica va quedar desactualitzat. L'any 1986 es dissenya el model de segona transició demogràfica per descriure els canvis de la composició familiar i les parelles dels països occidentals. En general destaquen dos aspectes: En general destaca; 1.

la disminució de la natalitat que farà disminuir alhora el creixement vegetatiu del planeta 2. El creixement de la mortalitat a conseqüència de l'envelliment de la població 1.0.0.0. LA POBLACIÓ AL MÓN Per a mitjan segle XX la població mundial ha experimentat un creixement mai vist. L'any 1959 hi havia 2500 milions (d'habitants) i actualment som quasi 9 mil milions i les previsions diuen que a finals d'aquest segle la població mundial s'estabilitzà a 11 mil milions d'habitants. Les causes d'aquest augment gradual de la població són 2: 1. Reducció de la taxa de mortalitat, tant general com infantil, però a Europa la taxa de mortalitat és força elevada per l'envelliment de la població. 2.

Manteniment de taxes de natalitat elevades a nivell global, tot i que a partir del 1973 la taxa de natalitat globalment en haver-hi tants joves del baby boom es manté l'augment de la població. Les tendències mundials: 1. Taxa de mortalitat: La taxa de mortalitat és elevada a l'Amèrica del Sud i Central, degut al gran nombre de població jove i a les condicions sanitàries i alimentàries relativament acceptables. Aquests factors contribueixen a un augment de l'esperança de vida. Les taxes de mortalitat més altes es troben a l'Àfrica Subsahariana per les males condicions alimentàries i sanitàries. També a Europa degut a l'envelliment de la població. 2.

Fecunditat i natalitat: A nivell global parlarem de la disminució de la fecunditat. La fecunditat és el nombre mitjà que té una dona en edat fèrtil (14-49) anys). És possible un país amb una alta taxa de fecunditat i una baixa taxa de natalitat? Sí, degut a l'envelliment de la població. Existeixen 2 indicadors per mesurar la fecunditat: 1. La taxa de fecunditat: nombre de naixements anuals dividit per la població femenina i l'edat fèrtil. (tant x mil) 2. ICF (índex de conjuntural/sintètic de fecunditat): nombre mitjà de fills per dona fèrtil. Actualment l'ICF de Catalunya és de 1,1 i el ICF necessari per garantir el relleu gerenacional és de 2,1.

Causes de la reducció de la fecunditat: - Encariment del manteniment dels fills als països del primer món - Planificació familiar conscient - l'edat de tenir el primer fill és elevada - Allargament de l'educació de la dona - Reducció de la mortalitat infantil Aquesta reducció de la natalitat i la mortalitat comportarà una sère de canvis demogràfics i socials: 1. Sobreenvelliment de la població i augment de les generacions madures 2. Allargament de les etapes vitals 3. Més inversió en els pocs fills que es tenen Què determina la diferència de fecunditat entre països? Factors biològics: 1. Alimentació 2. Període de lactància 3. Edat d'accés a la maternitat Factors socials: 1.

Tradicions i cultura 2. Formes d'unió de les parelles 3. Paper de la dona a la societat 4. Edat d'accés al matrimoni Envelliment de la població: Les dades demostren que la població vella (65 anys o més) augmenta arreu del món. Hem de pensar que al segle XVIII de cada 100 persones només 20 arribaven als 60 anys i només 3 de 100 als 80. En canvi, a l'actualitat de cada 100, 90 arriben als 60 i entre 50 i 60 persones arriben als 90. Aquest envelliment no es produeix només a europa, sinó també a la resta del món. L'envelliment de la població i la reducció de la fecunditat com a tendències mundials afecten profundament a l'estructura de la població.

Les piràmides de població cada cop apareixen més en forma de bulb degut a l'augment de l'esperança de vida. L'envelliment és tan alt que a les regions més desenvolupades del món, ja que es coemnça a calcular l'índex de sobreenvelliment (+ de 85), ja que en l'actualitat aquest grup d'edat ja suposa entre un 2% i un 4% de la població. A les regions menys desenvolupades també hi ha un augment de l'envelliment degut a la millora d'alimentació i condicions sanitàries. Causes del sobreenvelliment - Com que el nombre de naixements és reduït es produeixen successives disminucions de generacions joves.

- Per l'increment de l'esperança de vida i l'augment de la supervivència en totes les franges d'edat comport a un augment de l'edat mitjana de la societat i un creixement del índex d'envelliment - Emigracions: els joves que emigren (a la recerca d'oportunitats sovint) impliquen per a un territori una pèrdua de població en edat fèrtil i alhora per tant un descens dels naixements futurs. Conseqüències: - Àmbit econòmic: afecte a la productivitat, les inversions, els consumidors, el mercat de treball, la capacitat d'estalviar… La major preocupació seria el sistema de pensions.

- Àmbit social: l'envelliment de la població influeix en la composició familiar, a la demanda de serveis (mèdics, rehabilitació, casals d'avis…). També influeix en un canvi en el comportament electoral (més conservador). - Àmbit demogràfic: hi haurà una feminització de la població, , als grups d'edat de més de 65 anys hi predominen les dones. ÍNDEX D'ENVELLIMENT º + 65 º 15 * 100 ÍNDEX DE SOBREENVELLIMENT º + 85 º + 65 * 100 DINÀMICA DE POBLACIÓ A CATALUNYA: La dinàmica de població a Catalunya no ha estat gens popular, hi ha hagut etapes amb un ràpid creixement demogràfic (exemple: explosió demogràfica / baby boom) i etapes de creixement lent o d'estancament com seria l'actualitat.

Durant el segle XVIII i el segle XIX el creixement de la població era el resultat del creixement vegetatiu/natural (natalitat - mortalitat), no es tenien en compte les migracions. En canvi, durant el segle XX i el XXI el creixement de la població és resultat de les migracions, que també provoquen el rejoveniment de les zones envellides. L'escàs creixement vegetatiu català és degut a 3 etapes; 1. Manteniment de nivells de fecunditat molt baixos des del 1980 2. Envelliment de la població 3.

L'augment de l'edat mitjana a la maternitat De l'any 200 al 2008 la fecunditat i taxa de natalitat viurà un repunt, ja que hi ha bonança econòmica que atraurà molta població emigrant, també hi haurà més fecunditat perquè arribaran a l'edat adulta tots aquells nens nascuts en el baby-boom i a més és que s'allargarà l'edat de tenir fills. Durant la segona dècada del segle XXI va tornar a haver-hi una reducció de la natalitat i fecunditat degut a les conseqüències de la crisi econòmica, l'aturada de l'arribada d'immigrants, el retorn de molts immigrants al seu país d'origen i a més va arribar a l'edat fèrtil un grup d'edat menor que el baby-boom.

Existeix una correlació inversa entre el ISF/ICF i l'IDH1 (Índex de Desenvolupament Humà): - Quan més IDH = menys ISF - Quan menys IDH = més ISF En què podem basar aquestes diferències d'IDH i ISF, entre països es poden relacionar amb el paper social de la dona, el cost dels fills, amb l'accés al sistema de salut i si és una societat rural, urbana o industrialitzada. 1 Mesura el desenvolupament humà a partir de diversos factors: PIB per càpita, Educació, Esperança de vida. Onades migratòries a Catalunya: 1) Dècada dels anys 20: Aquesta primera onada serà població de les comunitats autònomes properes de Catalunya (Múrica, Aragó, C.

Valenciana), vindran majoritàriament, per oportunitats laborals, aquests s'instal·laran a Terrassa, Sabadell o Barcelona, és a dir a zones industrials. Van viure una integració molt ràpida, ja que compartien la mateixa llengua. A més, a aquest moviment de població extern se li sumarà un moviment de població dins de Catalunya: èxode rural de les comarques més rurals cap a les comarques més industrialitzades (Vallès Oriental, Barcelonès, Maresme). Gràcies a aquesta primera onada la població catalana creixerà dels 2 als 3 milions d'habitants.

2) Dècada de 1950-70': Els immigrants nouvinguts venen de les mateixes zones que a l'onada anterior però se li sumen també els que venen d'Extremadura, Galícia i Andalusia. La motivació és les oportunitats laborals, educatives i alguns per persecució política i s'instal·laran al litoral i prelitoral català. Aquesta immigració massiva provocarà el moviment del barraquisme, en el cas de Barcelona, començaran a aparèixer en barris de barraques o barris d'autoconstrucció. Durant aquest període, però hi haurà molts espanyols que emigraran a Suïssa i França del nord, i alemanya com a mà d'obra barata.

1973 crisi del petroli aturada de la natalitat de la immigració 3) Década 1999-2008: Etapa d'expansió econòmica causada per la bombolla immobiliària que atrau la immigració de l'estranger sobretot del Magreb amb pautes reproductives superiors a les nostres. També vindran d'Amèrica Llatina i de l'Europa de l'Est, fent accelerar el ritme de creixement de la població que arribarà al 7,5 milions. 2008 - 2011: sorta crisi econòmica s'aturen naixements, la immigració i a més molts immigrants tornaran al seu país d'origen. Molta formació acadèmica marxa d'Espanya (fuga de cervells).

4) 2013 - 2014: El creixement vegetatiu començarà a recuperar-se i s'activa la natalitat un cop passada la crisi econòmica. Actualment, l'arribada d'immigració és molt menor però més constant, hi haurà un nou moviment de població dins del territori català, que és un retorn a les zones rurals (èxode urbà) perquè l'accés a l'habitatge a les ciutats cada cop és més complicat, perquè es busca qualitat de vida i zones més segures. Aquesta nova ruralitat és una població que sovint no es dedica al món rural, molts d'ells conserven les seves feines antigues gràcies, les eines digitals (també als mitjans de comunicació i de transport).

La població actual de Catalunya és de 8017 milions de persones de les quals 3.398.219 viuen en l'area metropolitana de Barcelona, per tant, podem veure una concentració demogràfica molt alta. Futur demogràfic a Catalunya: - Disminuirà el creixement vegetatiu - Saldo migratori negatiu - Descens més accentuat de la natalitat - Augment de l'esperança de vida Les comarques més envellides de Catalunya són les de l'interior; Terra Baixa, algunes comarques del Prepirineu (Ripollès, Berguedà) i la Conca de Barberà. Aquestes tenen en comú que tenen una quantitat elevada de població dedicada al sector primari i estan situades a l'interior del país i en zones muntanyoses.

En canvi, les més poblades; - litoral i prelitoral català - área metropolitana - eixos fluvials del Llobregat i del congost - eixos de Tarragona, Reus, Lleida i Girona L'any 2022, la principal immigració a Catalunya va ser; Marroc, Romania, Itàlia, Colòmbia i Xina Catalunya és un país amb sobreenvelliment de 85) igual que la resta d'Europa, però l'elevadíssim creixement migratori entre el 2000 i el 2010 va reduir l'envelliment que va tornar a augmentar l'any 2022. Cal tenir en compte que es reparteix de manera desigual al territori.

DINÀMICA DE POBLACIÓ A ESPANYA: La dinàmica demogràfica espanyola es caracteritza per un creixement continu des del segle XVIII fins a l'actualitat, tot i que no ha estat constant sempre. Durant el segle XVIII el creixement va ser lent, però es va anar accelerant al llarg dels segles XIX i XX. Aquest augment de població es va deure principalment al creixement vegetatiu, és a dir, a la diferència entre natalitat i mortalitat. Inicialment, el creixement vegetatiu era feble a causa de l'elevada mortalitat, però amb el temps es va produir una disminució de les mortalitats catastròfiques i, sobretot, de la mortalitat infantil, mentre que la natalitat es va mantenir elevada.

Gràcies a això, Espanya va passar de 10 a 20 milions d'habitants entre 1787 i 1910, i va tornar a doblar la població entre 1910 i 2001. La transició demogràfica espanyola es va desenvolupar entre els anys 1830 i 1960. Un cop superades les fases segona i tercera de la primera transició demogràfica, Espanya va entrar en la quarta fase fa aproximadament cinquanta anys. Actualment, ja en el segle XXI, es troba en la segona transició demogràfica, com altres països europeus. L'any 2022, la població espanyola era de 47.615.034 habitants. Distribució territorial de la població: El creixement demogràfic espanyol s'ha concentrat principalment a les zones costaneres.

Des del segle XVII, les regions de l'interior peninsular, especialment l'altiplà central, han anat perdent pes demogràfic en favor de les regions litorals. Tot i que a finals del segle XVI la meitat de la població vivia a l'interior, actualment només una quarta part hi resideix, i la meitat d'aquesta població es concentra a l'àrea metropolitana de Madrid. Aquest procés de despoblament interior també afecta Portugal. Situació demogràfica actual: Actualment, el creixement vegetatiu a Espanya és negatiu. L'any 2021 la taxa de natalitat era del 7,1% i la de mortalitat del 9,5%, fet que dona un creixement vegetatiu de -2,4%.

La natalitat va augmentar lleugerament entre 1996 i 2008, però des d'aleshores ha disminuït de manera continuada fins a assolir mínims històrics, cosa que fa que el creixement vegetatiu sigui negatiu des del 2015. La mortalitat es manté relativament estable, amb l'excepció de l'any 2020, quan va augmentar a causa de la pandèmia de la covid-19. La mortalitat infantil continua disminuint i és una de les més baixes del món, mentre que la mortalitat general augmenta a causa de l'envelliment de la població.

Les taxes de natalitat relativament més elevades d'Espanya es concentren al sud-est peninsular, a Almeria i Múrcia, mentre que les taxes de mortalitat elevades i el creixement vegetatiu negatiu dominen àmpliament en tota la superfície del territori. Actualment, més del 90 % de les províncies presenten un creixement vegetatiu negatiu, sobretot a la zona nord-occidental de la Península, on es registren les taxes més negatives. En comparació amb la resta d'Europa, la natalitat espanyola és molt baixa, situant-se per sota de la mitjana europea i sent la segona més baixa del continent després d'Itàlia.

En canvi, la taxa de mortalitat és relativament baixa, ja que una part important de la població està formada per persones nascudes entre 1960 i 1975, que actualment tenen entre 50 i 65 anys i encara no han arribat a la vellesa. Causes del creixement vegetatiu negatiu: La manca de creixement vegetatiu a Espanya respon a causes similars a les d'altres països europeus desenvolupats. Una de les principals és la baixa fecunditat, provocada pel retard en l'edat de la maternitat, ja que el primer fill es té, de mitjana, als 32,6 anys.

Això fa que el nombre de fills per dona sigui reduït, amb un indicador conjuntural de fecunditat de només 1,19 fills per dona, molt per sota del nivell necessari per mantenir la població. A aquesta baixa fecunditat s'hi suma una baixa natalitat, causada també per l'envelliment de la població i pel nombre elevat de dones que no tenen fills. De fet, aproximadament el 20 % de les dones espanyoles de més de 45 anys no han tingut descendència.

Aquest comportament reproductiu està influït per factors econòmics, com el cost de manteniment dels fills, els salaris baixos i les escasses ajudes a la maternitat; per factors socials, com la precarietat laboral i el retard en la formació de parelles estables; i per factors relacionats amb els valors, com la importància social que es dona a tenir fills o la confiança en el futur. L'important increment de població que s'ha produït al segle XXI no s'ha distribuït de manera equilibrada pel territori, sinó que s'ha concentrat en determinades àrees.

S'ha reforçat el pes demogràfic de la costa mediterrània, des de Girona fins a Màlaga, que s'ha consolidat com la principal zona de concentració de població de la península Ibèrica. També destaca el paper de l'àrea metropolitana de Madrid, que concentra una gran part de la població al centre peninsular. Entre totes dues zones acumulen aproximadament la meitat de la població d'Espanya. En canvi, continua la pèrdua de població a l'interior peninsular, sobretot en moltes províncies de Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura i Aragó, situades a l'entorn del Sistema Central i del Sistema Ibèric.

En aquestes zones són freqüents els municipis amb població molt envellida, serveis deficients o fins i tot abandonats. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ: Piràmides: Per entendre la població del passat, la del present i per fer previsions del futur la demografia utilitza les piràmides de població. Pel que fa a les prediccions del futur s'utilitzen les projeccions demogràfiques. Una projecció demogràfica és una simulació estadística basada en hipòtesis de comportament, per tant, aquestes projeccions poden no complir-se per fets imprevisibles (guerres, pandèmies, desastres naturals, crisi…).

Les piràmides de població ens informen sobre la composició d'una població segons els grups d'edat i segons el sexe d'un territori en un moment determinat. Les piràmides ens permeten: 1. Conèixer la història d'aquella població (migracions, guerres, economia…) 2. Serveixen per fer prediccions de futur i preveure les necessitats futures d'aquella societat. 3. Establir semblances i diferències amb altres poblacions 4. Reflectir l'índex de masculinitat (com més alt sigui l'índex més població masculina hi haurà).

També reflecteix l'índex de dependència , diu el % de població ó (0 15 ) + ó (65 +) ó (15 65 ) · 100 que depen econòmicament d'algú que forma part de la població activa (en edat de treballar o de buscar feina). A partir d'aquest índex podem deduir les necessitats com sanitàries i educatives. Piràmide expansiva: Es pot veure que el gruix de la població és la població jove, ens informa de que les taxes de natalitat són molt altes. La taxa de mortalitat és elevada i l'esperança de vida és baixa (degut a que la població jove es veu escurçada ràpidament).

Correspondria als països del Tercer Món Piràmide progressiva: Té una taxa de natalitat elevada, però augmenta la població adulta, significa que augmenta l'esperança de vida i la població total. Correspondria als països en vies de desenvolupament. Piràmide estable: Es pot veure una primera reducció de la taxa de natalitat degut a l'augment de la supervivència dels fills. L'esperança de vida també augmenta i això comporta l'envelliment de la població. Piràmide regressiva: Clara i preocupant reducció de la taxa de natalitat i mostra una tendència a l'envelliment i sobreenvelliment de la població. L'esperança de vida és molt elevada.

POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES: Les polítiques demogràfiques són el conjunt de mesures que adopten els governs amb l'objectiu de controlar el nombre d'habitants d'un territori. Al llarg de la història, aquestes polítiques s'han aplicat de manera irregular, però a partir del segle XX, amb estats més organitzats i amb més capacitat d'intervenció, van començar a desenvolupar-se de forma planificada. Es poden distingir dos grans tipus de polítiques demogràfiques: les maltusianes i les populacionistes. Les polítiques maltusianes tenen com a finalitat reduir el creixement vegetatiu de la població, principalment mitjançant el control de la natalitat.

Tenen el seu origen en la teoria demogràfica de Thomas R. Malthus, que defensava la necessitat de limitar el creixement de la població per evitar que la demanda d'aliments superés la capacitat de producció agrícola. Durant la segona meitat del segle XX, especialment entre els anys 1950 i 1980, moltes polítiques aplicades van ser de tipus neomaltusià, ja que es considerava que l'augment demogràfic era una de les causes principals del subdesenvolupament econòmic. Per contra, les polítiques populacionistes tenen com a objectiu incrementar la població d'un país.

Aquestes polítiques fomenten la natalitat o la immigració i solen aplicar-se en països amb baixa fecunditat o amb un fort envelliment de la població. Amb el pas del temps, l'experiència ha demostrat que quan el desenvolupament econòmic va acompanyat del desenvolupament humà, la fecunditat tendeix a disminuir de manera natural. Polítiques de protecció a la infància, la millora dels drets legals, laborals i sanitaris, així com l'accés de les dones a la salut reproductiva, tenen un impacte directe en la reducció de la natalitat. Això posa de manifest que el progrés social és un factor clau en l'evolució demogràfica.

MIGRACIONS: Són desplaçament de població dins d'una mateixa regió o entre un país o un altre. Poden ser voluntàries o involuntàries (tràfics de persones o neteges ètniques). Cal distingir les migracions dels moviments pendulars diaris entre el lloc de residència i el lloc de feina o d'estudis. Tampoc s'ha de confondre amb el peregrinatge i el turisme. Recordem que la dinàmica de població depèn de la mobilitat que ha estat constant al llarg de la història de la humanitat. L'any 2015 va haver una arribada massiva a la Unió Europea d'immigrants, més d'un milió, la majoria degut a la guerra de Síria, va arribar tanta gent en tant poc temps que es parla d'una crisi migratòria.

Aquesta crisi migratòria va facilitar que molta mafia organitzada cobrés pel moviment d'aquestes persones des de Turquia cap a la Unió Europea. Un cop aquests refugiats arribaven a la Unió Europea, la Unió Europea feia una reubicació dels sol·licitants d'asil (dret d'asil). La Unió Europea va 1. activar un programa de reubicació d'emergència, la majoria va anar a Alemanya (va complir amb el percentatge que li havia tocat), Espanya (no va complir amb el percentatge que li tocava 15890 - 1325). 2. Reassentar en països veïns o de trànsit als refugiats, per exemple camps de refugiats a Turquia 3. Repatriar (tornar al país d'origen) a tots aquells que no complien els requisits d'asil.

Davant d'aquesta situació la Unió Europea signa el conegut popularment com a "El pacte de la vergonya". EU pagava un import molt elevat a Turquia perquè es retingués els immigrants a Turquia i així aturar la immigració. Causes de la immigració: QUÈ LES IMPULSA? INCENTIVEN FÍSIQUES - Desastre natural - Recerca de millors condicions climàtiques. ECONÒMIQUES - Manca de feina - Mal repartiment econòmic - Manca d'atenció sanitària En general, males condicions de vida - Recerca d'oportunitats laborals - Oferta d'habitatge digne - Millor educació - Millors serveis mèdics En general, bones condicions de vida. POLITICOSOCIALS - Persecució per idees polítiques o religioses.

- Orientació sexual - Conflictes bèl·lics - Fam Manca de llibertats - Llibertats: política, expressió, religiosa, sexual… - Seguretat Dins d'Europa també hi ha un moviment de població cap a Espanya de jubilats europeus que decideixen viure la seva jubilació amb unes pensions elevades del seu país d'origen. Venen buscant bon clima, gastronomia i per la bona atenció mèdica pública. També hi ha els "expats", persones que viuen i treballen en territori espanyol i que gràcies a les noves tecnologies poden seguir conservant la feina, el sou i els impostos del seu país d'origen.

Aquests són un dels causants de la gentrificació de ciutats com Barcelona, expulsen la població local que no pot pagar els preus dels lloguers i s'instal·len als seus habitatges pagant el que se'ls hi demana (que per ells no és tant). Conseqüències de la immigració: PEL PAÍS D'ORIGEN POSITIU - La emigració fa disminuir la pressió social per desocupació i ajorna els problemes urgents.

- Recepció de divises NEGATIU - Envelliment de la població - Despoblament del territori - Separacions familiars - Fuga de cervells (normalment qui marxa són els més llestos, preparats i resistents) - Pèrdua de població activa PEL PAÍS DE DESTINACIÓ POSITIU - Aportació de força de treball - Dinamització econòmica (seran futurs consumidors) - Rejoveniment de la població i per tant de la fertilitat i de la natalitat. - Diversitat cultural. NEGATIU - Pot crear conflictivitat social perquè la població local ho rep com una amenaça a la seva identitat. Xenofòbia: odi o repulsió a persones estrangeres o a cultures diferents. - Segregació social (guetització).

- Falta de recursos per garantir un bon acolliment i una bona integració. - Problemes d'adaptació MOVIMENTS MIGRATORIS ESPANYOLS: Distingirem migracions internes i externes 1) INTERNES: La distribució de la població espanyola actual és resultat de dos processos migratoris importants: a) Les migracions que durant 300 anys han despoblat l'interior peninsular incrementant la població de les zones litorals i prelitorals. b) Moviment de població molt intens entre 1960 i 1973 des de les zones rurals cap a les ciutats a conseqüència del desenvolupament econòmic i les oportunitats que genera.

La causa d'aquest èxode rural tan intens que hi ha un augment demogràfic (baby-boom/explosió demogràfica) que es produeix a les zones rurals. A finals dels anys 50, es comença a tenir molts fills, perquè Espanya surt de l'autarquia del primer franquisme (millores laborals…), les famílies tenen més fills. A les zones rurals, aquest creixement se li suma una escassa productivitat, un predomini dels latifundis i la mecanització del camp (farà que es necessiti menys mà d'obra al camp), a això se li suma les millores dels mitjans de transport i comunicacions. A més, la demanda creixent de mà d'obra barata a la indústria provoca l'èxode rural massiu.

Des de; Extremadura, Galícia, Andalusia i Castella (les dues, però la Manxa més) On principalment aniran; als centres industrials del País Basc, Àrea metropolitana de Barcelona (Barcelona i municipis del voltant), València i Madrid (per efecte de la seva capital). S'instal·laran en zones de barraques als afores de les ciutats. Aquest èxode rural massiu provocarà problemes greus a les ciutats receptores per manca d'habitatge i infraestructures, que són insuficients. Aquests desplaçaments (1a i 1b) van anar aturant-se a partir de 1975 i 1980 tot i això l'espanya rural va quedar marcada per la marxa de la població jove fent disminuir la natalitat i provocant un envelliment accelerat.

A l'actualitat aquest creixement natural negatiu sumat a la manca de serveis en aquestes zones rurals manté el despoblament. 2) EXTERNES: Tradicionalment, Espanya havia estat un país emergent. 1. Dins de 1960: La majoria d'emigrants marxen a Cuba, Venezuela, Argentia, Mèxic… 2. A partir de 1960: degut a la crisi dels països anteriors l'emigració espanyola es dirigeix cap a països europeus desenvolupats (Suïssa, França, Alemanya…) on arribaven com a mà d'obra barata (molt barata) i poc conflictius, ja que venen d'una dictadura i per tant son submisos.

Aquests països vivien un creixement econòmic després de posar en marxa el pla Marshall (capital americà) i per la creació del mercat comú l'any 1957. Tota aquesta gent marxaca sobretot d'Andalusia, Galícia, Extremadura, Múria, i també de la Comunitat Valenciana. Conseqüències: - Entrada de divises - Desarrelament del lloc d'origen - Disminució de la població i de la pressió social al lloc d'origen 3. Entre 1995 i 2008: Espanya inverteix la tendència migratòria i es converteix en un país d'arribada d'immigrants (passara de país emissor a país receptor).

Les causes d'aquesta inversió és la evolució positiva de l'economia espanyola i en conseqüència una elevada demanda de mà d'obra (sobretot en el sector de construcció). Conseqüències d'aquesta arribada: - ontribuir a dinamitzar la població espanyola i a augmentar la taxa de natalitat i el ICF rejoveniment de la població Venen de (immigrants econòmics i alguns arribaven de manera clandestina arriscant la vida): - Amèrica central i del sud - Europa de l'est - Marroc ens falta algo? CAUSES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS CAP A ESPANYA