Els Climes d'Espanya i Catalunya: Factors, Tipus i Característiques

I 84 flashcards i 56 preguntes més al document.

Text del document

Geografia Batxillerat UNITAT 2: ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA El temps….. El clima …… Cal diferenciar entre temps i clima. Fan referència a escales temporals diferents. Per tal de definir un clima, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions. (però hi ha més variables) EL CLIMA. Conjunt de components que caracteritzen el temps atmosfèric i que interactuen entre si en les capes inferiors de l'atmosfera, anomenada troposfera. Elements del clima: Pressió atmosfèrica. Temperatura. Precipitacions. Humitat. Insolació. Vent. Evaporació. Nuvolositat. Temperatura : És la quantitat d'escalfor acumulada sobre la superfície de la Terra en l'aire, mesura en graus.

Precipitacions: Aigua que cau sobre la superfície terrestre, pot ser en forma líquida o sòlida. És la quantitat de vapor d'aigua continguda en l'aire. És el moviment horitzontal de les masses d'aire a l'atmosfera. Humitat: Vent : Pressió atmosfèrica: És el pes que exerceix una massad'aire sobre la superfície terrestre. És un procés físic que consisteix en el pas lent i gradual d'un estat líquid cap a un estat gasós. És la quantitat de núvols a l'atmosfera. Quantitat de radiació solar que rep la superfície terrestre. Evaporació: Nuvolositat: Insolació. Alterats pels Factors climàtics: Zonalitat Rotació i translació. Dinàmics. Astronòmics. Corrent en jet. Front polar. Anticiclons i Borrasques.

Geogràfics. Distància al mar Distància al mar Altitud. Latitud Elements del clima: Principals elements que condicionen el clima: Latitud. Altitud. Factors dinàmics que influeixen en els climes d'Espanya. La circulació atmosfèrica en altitud (el corrent en jet o Jet Stream). Flux d'aire d'estructura tubular i de gran diàmetre quasi horitzontal, originat pel contrast tèrmic entre masses d'aire polar i tropical que circula a gran velocitat (pot arribar als 500 kmh i té lloc a uns 10.000 m d'altitud) És l'autèntic regulador de la circulació atmosfèrica: produeix depressions en la part polar i anticiclons en la tropical, generant gotes fredes, etc.

El grau d'inclinació de la Terra provoca diferents zones térmiques. La circulació atmosfèrica en superfície (les masses d'aire i els fronts). Península Ibèrica Ubicada en una zona temperada de l'hemisferi nord. Entre el cinturó d'altes pressions tropicals i el baixes pressions propi de les zones polars. Afectació dels vents de l'oest . Zones d'altes pressions (anticiclons). Zones de baixes pressions (borrasques). Temps estable Temps inestable Pressió atmosfèrica 1013 mil·libars (mb) o hectopascals (hPa). superior inferior FACTORS ASTRONÒMICS Depressió atmosfèrica o borrasca: Masses d'aire sotmeses a baixes pressions, on l'aire pateix moviments ascendents que provoquen el seu refredament.

La condensació de la humitat genera precipitacions i temps inestable. Zona atmosfèrica d'alta pressió, en la qual la pressió atmosfèrica (corregida al nivell del mar) és superior a la de l'aire circumdant. L'aire d'un anticicló és més estable que l'aire que l'envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l'atmosfera, Provoquen situacions de temps estable i absència de precipitacions, ja que la pressió limita la formació de núvols. Anticiclons Els camps de pressió es mesuren amb el baròmetre i es representen per mitjà d'isòbares. Península Ibèrica Més propera al Tròpic de Càncer que no pas al Cercle Polar Àrtic Molt afectada per les altes pressions tropicals.

També influenciada per masses d'aire fred. Anticicló de les Açores Massa d'aire tropical continental o sahariana, amb una aire molt càlid i sec. Principal centre metereològica del espanyol. d'acció territori Massa d'aire tropical marítima, que a l'estiu origina en la península un temps càlid i sec. Anticicló saharià A l'hivern provoca pujades de temperatures (20º) i a l'estiu onades de calor (40º). Massa d'aire polar marítim Procedent de l'oceà Glacial Àrtic. Descens de temperatures Inestabilitat atmosfèrica Pluges: A la façana nord (Pirineus, Cantàbric) genera pluges abundants i nevades. Massa d'aire polar continental o siberià.

Procedent de l'interior del contin (Sibèria) Descens brusc i acusat de temperatures. Aire sec, cel serè, glaçades intens Poc favorable a precipitacions (me humitat). també el la Mediterrà nia Cal considerar comportament de Occidental. Durant l'estiu els anticiclons subtropicals (Açores) provoquen una forta evaporació. Temperatura del mar!! A la tardor, quan entren masses d'aire atlàntiques fredes, l'aire es condensa, produint-se precipitacions molt intenses.

Gota Freda o DANA (depressió aïllada en nivells alts) Estiu L'anticicló de les latituds més altes Açores està en Segons l'època de l'any i la procedència dels centres d'acció de les masses d'aire podem trobar dues situacions bàsiques: Temps càlid i sec Bloqueja les pertorbacions atlàntiques. Ocasionalment anticicló del Sàhara. Tot plegat: Des de la tardor fins la primavera El front polar descendeix més al sud i dóna pas a l'aire polar marítim fresc i humit, procedent de l'Atlàntic nord. Porta associades borrasques. L'anticicló de les Açores baixa de latitud. Pas lliure a les pertorbacions atlàntiques.

Temps més fresc i plujós Arriba l'aire polar continental fred i sec, des de les altes latituds del continent europeu . Hivern Ocasionalment arriba aire polar marítim, fred i humit . Important descens de les temperatures FACTORS GEOGRÀFICS (la latitud, l'altitud i la distància al mar). La latitud: Península Ibèrica Situada en latituds mitjanes. Formant part de la franja temperada del planeta. Amb precipitacions i temperatures moderades. Com a norma dins la Península Ibèrica: Més al nord, més fred i humitat Més al sud, més calor i sequera La presència de masses d'aigua o de terra condiciona la humitat i la temperatura de l'aire que se desplaça sobre elles.

En general, les terres amb una major influència marítima tenen majors precipitacions i unes temperatures més suaus que les zones més continentals (amb major oscil·lació tèrmica). La posic ió geogràfica. Distància al mar El mar actua com un regulador tèrmic L'interior peninsular, allunyat del mar, actua com un petit continent. intensament Es refreda a l'hivern s'escalfa molt a l'estiu. 2000m 20ºC 7ºC L'altitud topografia . menystemperatura i Com a norma a major alçada més precipitacions. Gradient tèrmic altitudinal: La temperatura 0,5ºC per cada pugem. baixa uns 100m que Disposició del relleu. Accentua 0 disminueix la influència del mar, el vent... Efecte Föhn Sobrevent: Pluja.

Sotavent: Sec La topografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. Efecte Föhn. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura. ELS CLIMES D'ESPANYA. A la Península: - Oceànic. - Continental. - D'alta muntanya - Mediterrani. - Desèrtic. A Canàries hi ha un clima subtropical. Parlem de microclima quan es produeix la modificació dels valors dels elements climàtics: temperatura, precipitació, humitat de l'aire, etc., propis del clima regional, a causa de factors de caràcter local (entre els que es poden mencionar el relleu, el pendent, l'orientació, els usos del sòl, etc.).

Per tal d'identificar els climes d'Espanya, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions. Presenta les valors més alts durant l'estiu. La temperatura Les temperatures més baixes es donen a l'hivern. Màximes en la meitat meridional de la península. L'efecte de la latitud les suavitza al nord. Valors mínims en zones d'alta muntanya -per l'altitud -. Valors més suaus a les costesper l'efecte moderador de la mar. Cal recordar que l'oscil·lació tèrmica és més marcada en les zones interiors, lluny del mar. Plou més en les zones de clima atlàntic i en les grans muntanyes. Les zones més humides són el nord-oest i la façana cantàbrica. Les precipitacions.

Les zones més àrides se situen al sud-est. Destaca la manca de pluviositat d'algunes zones del sud-est del litoral mediterrani, part de la Vall de l'Ebre i de l'arxipèlag canari. Espanya seca: Plou menys de 600 mm/any. Mentre que les temperatures recullen en un mapa d'isotermes, le precipitacions es recullen en mape d'isohietes. Espanya humida: Plou més de 800 mm/any. Espanya semi-humida: Rep entre 600 i 800 mm/any. Zones que envolten l'Espanya humida i en les muntanyes mitjanes. El clima atlàntic i les seves varietats reben la influència de l'oceà. La humitat, en general, és elevada tot l'any (Espanya humida). Es dóna des de Galícia a l'extrem septentrional de Navarra i la Vall d'Aran.

Les precipitacions són abundants (1000-2500 mm), tot i que ho són menys a l'estiu. La banda nord de la península és la més afectada per les pertorbacions atlàntiques i del front polar. La proximitat al mar de les muntanyes potencia l'acció de les ELS CLIMES I PAISATGES D'INFLUÈNCIA OCEÀNICA O ATLÀNTICA. Els rius són nombrosos, la majoria amb gran cabal relativament regulars. Generalment són rius curts i amb una gran força erosiva. Miño, Ulla, Navia, Narcea, Nalón, Sella Bidasoa, Nervión, Bidasoa... Les precipitacions varien molt entre unes zones i altres. Les conques de l'interior de Galícia són les àrees més seques de l'Espanya atlàntica.

Les muntanyes són les zones més humides i poden arribar als 2.000 mm. Per això les muntanyes cantàbriques són les que reben més neu a l'any. La humitat és elevada i les temperatures són suaus (les mitjanes anuals es situen entre 11ºC i 15ºC) donada la proximitat del mar. Els hiverns són temperats i els estius frescos i breus. Les temperatures als mesos més freds estan entre els 7 i els 10ºC, encara que als cims més elevats es pugui arribar als 0ºC. Les temperatures a l'estiu arriben als 18 o 20ºC. L' amplitud tèrmica és reduïda, d'uns 10ºC, que és una mica major a les muntanyes. Temperature s (11ºC i 15ºC). Hiverns 7-10ºC Estius suaus (18-20ºC) Amplitud tèrmica reduïda.

Precipitacions abundants (1000- 2500 mm). Ho són menys a l'estiu. No hi ha sequera. L'abundant humitati les temperatures suaus afavoreixen que Ha sofert notables canvis per la intensa activitat humana. (PAISATGE CULTURAL (cultura, història i economia / Delta) L'Espanya atlàntica és l'àrea pròpia del bosc temperat caducifoli. Aquest bosc té gran varietat d'espècies de fulla frondosa. l'Espanya atlàntica tingui una coberta vegetal molt rica. La vegetació també depèn dels tipus de sòls. Boscos tancats, a cosa que dificulta matolls i herbàcies. penes entra llum, el creixement de L'acumulació de fulles seques aporta nutrients al sòl que redueix la seua acidesa.

Són característics els roures, faigs, bedolls, castanyers, aurons, til·lers, grèvols... La vegetació típica en part ha estat substituïda per espècies de creixement ràpid, com ara els pins o eucaliptus. Problemàtica: Invasora Demanda hídrica Inflamable Degradació del sol. El clima oceànic afavoreix el prat natural, que és aprofitar per pasturar els ramats. S'hi fan conreus que necessiten una certa Les varietats del clima oceànic o atlàntic són: Varietat de muntanya. Varietat oceànica de transició (oceànica continental). Temperatures més baixes Més precipitacions (neu) Transició entre els climes oceànics i els de l'interior de la Meseta i la depressió de l'Ebre.

Menysprecipitacions, els estius són secs. Més amplitud tèrmica, amb hiverns força freds. El clima mediterrani i les seves varietats reben la influència del mar Mediterrani. El territori més estrictament mediterrani es redueix a la costa meridional. A mesura que avancem cap al sud, es donen característiques subdesèrtiques. (Desert Almería) ELS CLIMES I MEDITERRÀNIA. PAISATGE S D'INFLUÈNCIA Les terres mediterrànies ofereixen molta varietat climàtica. Territori extens en latitud. Diferent altitud. Major o menor proximitat al mar Amb tot, les característiques climàtiques comunes són: Estius calorosos i secs. Hiverns suaus.

16ºC Climograma de Premià de Mar Els hiverns són suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12º C. Febrer és el mes més fred (10ºC). Els estius són càlids entre els 22 i els 26ºC. Juliol i Agost són els mesos més càlids (26ºC). L'oscil·lació tèrmica es situa al voltant dels 16ºC. Les precipitacions no són gaire abundants (oscil·len entre 400 i 700 mm). Els valorsmés elevats al nord i a les zones de muntanya. Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) sobretot al sud-est. Les pluges més intenses es registren a la tardor i a la primavera. A l'estiu es produeix un període de sequera. Els rius, amb l'excepció de l'Ebre) són curts, irregulars i d'escàs cabal (fort estiatge).

Les pluges torrencials de la tardor provoques crescudes que poden arribar a ser catastròfiques. El règim de precipitacions té diferències zonals. Les zones més humides (superen els 700 mm anuals) són les muntanyes i la zona nord de Catalunya. Les precipitacions típiques (de 400 a 700 mm anuals) es donen a gairebé tot el litoral i les Balears. Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) es donen en zones de baixes latituds o allà on el relleu no deixa entrar l'aire humit marí. 122 mm anuals al Cap de Gata (semi-desèrtic). Pràctica desaparició dels grans boscos. Els paisatges mediterranis han estat orça alterats per l'acció antròpica. En general, els arbres són relativament petits (pi, alzina).

Les plantes presenten fulles petites, perennes i coriàcies, obscures i de tons grisos. Plantes xeròfiles Adaptades a la manca de precipitacions i a la sequera. Només en les zones més allunyades encara hi ha grans boscos (destaquen sureres). les alzines A moltes zones de clima mediterrani el bosc d'alzines es troba molt degradat, en gran part substituït per pinedes. La formació més característica és el matollar mediterrani. Degradació dels boscos. Màquies Garrigues Estepes Sobre sòls silicis. És un dels principals ecosistemes mediterranis, formats per arbustos i petits arbres (fins a 4m). En zones molt àrides o degradades. Murta, Espart, farigola, romaní... Garric, Margalló, Espígol...

Arboç, Bruc, Llentiscle, Romaní... Sobre sòls calcaris. Comunitats vegetals amb arbustos més petits. Els paisatges mediterranis han estat força alterats per l'acció antròpica. Introducció d'espècies com ara la palmera o la canya. Creació de grans extensions de conreus dedicats a l'olivera, la vinya, els cereals, els cítrics... Varietat de muntanya. Les varietats del clima mediterrani són: Precipitacions més abundants. Pot no donar-se un període de sequera. Temperatures més fresques. Precipitacions més abundants. Varietat amb precipitacions més destacades. Temperatures suaus,tot i que una mica més fresques (sobretot a l'hivern). Gran influència del vent de Tramuntana (fred i sec).

Període de sequera molt lleu. Litoral i pre- litoral del nord de Catalunya Varietat d'influència atlàntica. En part de la franja costanera andalusa occidental, al llarg de la depressió del Guadalquivir i part d'Extremadura. Els relleus plans no impedeixen l'arribada de la influència atlàntica. La baixa latitud i la influència de l'anticicló de les Açores fa que els estius siguin secs, més suaus a la costa i molt calorosos a l'interior. Temperatures més contrastades, més amplitud tèrmica. Important període de sequera Varietat de precipitacions escasses Es dón a des del sud d'Alacant fins al litoral d'Almeria. S'hi distingeixen climes esteparis i desèrtics.

Gran índex d'aridesa, amb un notable dèficit hídric. Precipitacions molt reduïdes. Sequera destacadíssima. Temperatures estivals més elevades. Zones interiors envoltades de muntanyes. Sequera marcada. Varietat continental del clima mediterrani. Reben poques pluges. Més oscil·lació tèrmica. Estius calorosos i secs / Hiverns més freds (freqüents glaçades). Es dóna a l'interior de la península ibèrica, afectant a àmplies zones de transició amb el clima atlàntic i mediterrani. Continentalitat Temperatures molt més marcades. Forta osicl·lació tèrmica estacional. Les precipitacions ELS CLIMES I PAISATGES D'INTERIOR O DE TENDÈNCIA CONTINENTAL. Les temperatures entre 11 i 15 ºC.

Marcada oscil·lació tèrmica. Els hiverns són freds, amb freqüents bancs de boira. Els estius són molt calorosos i secs. Les precipitacions són escasses (entre 325 i 550 mm). Els màxims registrats corresponen a l'hivern i la primavera. L'estiu és extremadament sec, tot i que poden donar-se episodis tempestuosos. En les zones d'influència mediterrània, a la tardor es poden produir fortes precipitacions. Els rius són irregulars, amb crescudes en èpoques de plugesi desglaç i estiatges a l'estiu. Precipitacions (325-550 mm). escasses Sequera estival Temperature s (11ºC i 15ºC). Estius calorosos. Amplitud tèrmica diària i estacional destacada. Hiverns freds.

El paisatge natural de l'interior peninsular també ha estat força antropitzat. Hi ha grans extensions de terrenys en guaret i de camps conreats, generalment de vinya i cereals S'ha reduït la vegetació natural (boscos) Amb l'excepció de les valls dels rius, generalment hi ha sòls calcaris són força pobres. Abunda vegetació de tipus xeròfil. Els arbres són més baixos que a la zona atlàntica . L'espèci e carrasca (alzina) que formarboscos tancats més estesaés la pot i boscos oberts (deveses) Destaquen també el roure i el pi, que sovint formen boscos. Els escassos boscos solen situar-se en les muntanyes. Destaquen els del sistema Ibèric i Central. Els pinars sovint són repoblacions recents.

Hi ha boscos de ribera junt als rius formats per oms, salzes, verns i freixes A les zones on s'ha perdut el bosc original apareixen els arbusts i els matolls en formacions més o menys obertes. Sobre sòls silicis, format per cirerers d'arboç, grèvols i brucs. Sobre sòls calcaris, format per garrics, el llentiscle o l'ullastre. Màquia. Garriga. Quan el grau de degradació de la vegetació original ha estat molt fort, apareixen formacions vegetals més pobres de plantes aromàtiques: romaní o romer, farigola o timonet i l'espígol. Les varietats del clima interior són: Continentalitat més accentuada. Varietat de muntanya.

Hiverns llargs i molt freds Estius curts, frescos i secs Hi ha sequera estival Precipitacions més importants. Temperature s més baixes. Carácterístiques més marcades en l'alta muntanya. Varietat de la conca sedimentària de la Meseta nord. Zona envoltada d'elevats relleus Temperature s molt baixes. Més de 100 dies la temperatura mínima diària és inferior a 3ºC. Els estius són curts, frescos i secs Poden donar-se episodis de molta calor Les precipitacions són escasses, entre 325 i 600 mm. Sequera més accentuada. Varietat de la Vall de l'Ebre Es dóna sobretot a la depressió de l'Ebre. Les precipitacions són escasses, sobretot en la zona del desert dels Monegres.

La principal característicaés la importància del cerç, vent sec. A l'hivern dóna un fred intens. Refresca a l'estiu. Les temperatures són més altes, sobretot a l'estiu. PAISATGES I CLIMES DE CANÀRIES. El clima de les Canàries és un clima subtropical. Les temperatures són càlides (17ºC de mitjana) i les precipitacions escasses (més abundants a l'hivern i mínimes a l'estiu). Subtropical humit Subtropical sec LES ILLES Es parla de varietats de clima canari perquè hi ha notables diferències entre les illes a causa de tres factors principals: Per la situació. Les illes occidentals es veuen influenciats pels vents alisis i les orientals per l'aire saharià. Per l'altitud i l'orientació del relleu.

Els relleus més elevats frenen el pas dels alisis i generen un clima més humit. Pel corrent marí fred, que circulaentre les illes i el continent africà. Segons l'altitud, a les illes Canàries podem distingir tres varietats climàtiques: Varietat de costa (fins a 600 m). Varietat de muntanya mitjana (de 600 fins a 1500 m). Varietat de cims (de 1500 fins a 3700 m). Varietat de costa (fins a 600 m). Clima subdesèrtic i estepari. Lanzarote i Fuerteventura presenten un clima desèrtic. Temperatures suaus (18ºC a 21ºC). Les pluges no arriben a 150 mm. Importantíssim dèficit hídric El grau d'aridesa, manca d'aigua combinada amb elevades temperatures, és extrem.

Varietat de muntanya mitjana (de 600 fins a 1500 m). Temperatures més fresques (13ºC a 16ºC). Més pluges (de 500 a 1000 mm). Present a les illes afectades pel mar de núvols. Varietat de cims (de 1500 fins a 3700 m). Lestemperaturesmitjanes anuals són inferiors a 12ºC. A l'hivern són freqüents les glaçades. Les precipitacions voregen els 500 m. Hi ha una forta insolació. ELS RIUS D'ESPANYA. Els rius d'Espanya es poden agrupar en vessants fluvials: Vessant Cantàbric: Rius que neixena la Serralada Cantàbrica o als Pirineus i que desemboquen al mar Cantàbric. Són rius curts i cabalosos. Amb gran capacitat erosiva. Bidasoa, Nervió, Naló, Narcea i Navia.

Vessant Atlàntic: Rius que desenvoquen a l'Atlàntic, sigui a la zona nord (Galícia) o al Golf de Cadis (Andalusia). Són rius llargs que pateixen estiatge. Minyo, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Odiel i Tinto. Vessant Mediterrani: Desemboquen al mar Mediterrani. Excepte l'Ebre són rius de poc cabal i molt irregulars. Ebre, Xúquer, Ter, Llobregat, Túria, Millars, Segura, Almanzora. A les Balears i Canàries no hi ha cap curs superficial permanent d'aigua a causa de les escasses pluges i la permeabilitat del terreny Estiatge: Disminució del cabal d'un riu en una època de l'any determinada.

Cabal:Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula. ELS CLIMES I PAISATGES DE CATALUNYA. El clima de Catalunya és un clima mediterrani, exceptuant la Vall d'Aran, domini oceànic i a la zona pirinenca el clima de muntanya. Dins d'aquests grans dominis climàtics s'hi concentra una notable diversitat, influïda per la latitud, la circulació general atmosfèrica o el relleu. Així gran s'han originat una diversitat de paisatges. Les temperatures són suaus a la costa (el mar fa de regulador tèrmic) i més marcades a l'interior (continentalitat). Estiu.

Entre el litoral i les terres d'interior a l'agost pràcticament es registren les mateixes mitjanes, tot i no ser el mateix clima. Per exemple, a Lleida fa més calor de dia que a Barcelona, però refresca a la nit. L'oscil·lació tèrmica és menor a la costa. A les zones de muntanya, lògicament, les temperatures mitjanes són més baixes. Les temperatures temperatures A l'hivern les diferències de són Hivern. considerables entre el litoral i les terres d'interior degut a la continentalitat. A la depressió central les temperatures es situen entre els 4º i els 8ºC. Als Pirineus baixen dels 4ºC. (a les zones de muntanya les temperatures baixen en raó de l'altitud) Mar suavitza la temperatura.

Més altitud continentalitat, més baixes. i més temperatures Les precipitacions plou més a les muntanyes, vessants orientals (influència A Catalunya sobretot als atlàntica). Els vents humits mediterranis augmenten les pluges dels Pirineus orientals i dels cims més alts del prelitoral (Olot, Camprodon, Montseny. La banda de ponent de la depressió central, voltada de muntanyes, rep poques pluges (Lleida). No només varia la quantitat de precipitacions, també ho fa la seva distribució al llarg de l'any. Als Pirineus no hi ha cap més sec (tot i ploure menys al gener). A la resta del territori, i de manera més accentuada baixant cap al sud, els estius són més secs.

Al litoral l'estació més plujosa és la tardor. A les terres de l'interior l'estació més plujosa és la primavera. Els hiverns no són secs, tot i que plou menys. Xarxa Pirineu - Ebre: Rius que neixenals Pirineus axials i que desemboquen a l'Ebre. Rius molt cabalosos a la primavera, car porten l'aigua del desgel. Riu Segre i els seu afluents: la Valira, La Noguera Pallaresa, La Noguera Ribagorçana, El Cinca, el Set, el Corb, el Boix, L'Aravó i el Llobregós. S'agrupen en vessants fluvials: Els rius de Catalunya. Xarxa Pirineu - Mediterrani: Rius calabossos, tot i patir estiatge. Rius que neixen als Pirineus o Prepirineus i desemboquen al Mediterrani.

Muga, Fluvià,Ter (Freser i Onyar), Llobregat (Cardener i l'Anoia) i Foix. Són rius poc cabalosos. Fort estiatge. Poden tenir importants crescudes (tardor i primavera). Xarxa Mediterrània: Rius que neixen a la Serralada Prelitoral i Litoral i desemboquen a la Meditarrània. Tordera, Besòs, Gaià, Francolí, Sénia, Riudecanyes. Xarxa Atlàntica: Rius que neixena la Vall d'Arani desemboquen a l'Atlàntic. Són rius calabossos. Garona. Una possible classificació dels climes de Catalunya podria ser: Clima mediterrani de costa. Clima mediterrani d'interior. Clima mediterrani de muntanya. Zona de transició entre el clima mediterrani i el clima atlàntic. Clima atlàntic de muntanya.

Localitzat l'àrea costanera, serralada Litoral i depressió Prelitoral. Precipitacions inferiors als 700 mm. anuals Sequera estival. Mesos de juliol i agost més eixuts La tardor és època que concentra gran part de les precipitacions (poden ser fortes tempestes) Temperatura, amb baixa amplitud tèrmica, mitjana anual de 16 ºC. Clima mediterrani de costa. Sectorde ponent de la Depressió Central, en altituds inferiors als 500 m, per tant, les Garrigues, el Segrià, el Pla d'Urgell i el sud de la Noguera. Precipitacions escasses i irregulars. Molts mesosde sequera (tot i les tempestes estivals). Temperatura mitjana de 14ºC. Oscil·lació tèrmica més alta.

Estius molt calorosos freds.(nevades ocasionals). i hiv erns Clima mediterrani d'interior. Cal diferenciar entre el clima mediterrani d'alta muntanya i el clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa. Variant influenciada per l'altitud, localitzada en el Prepirineu lleidatà, part baixa de la Cerdanya, el Berguedà, Solsonès, Ripollès i a la Serralada Transversal fins al Montseny Clima mediterrani d'alta muntanya. Dos subtipus: Alpí (per sobre 2300 m). Subalpí (per sobre 1500 m). Clima mediterrani de muntanya. Les temperaturessón fredes i les precipitacions abundants. Precipitacions considerables (més de 1350 mm). Temperatures mitjanes baixes. De vegades, valors extrems (-20ºC).

Clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa. Prepirineu meridional, sud de les comarques del Pallars Jussà,Alt Urgell, Solsonès i Osona, altiplans de la Depressió Central i massissos aïllats de la serralada Prelitoral superiors als 700 m. Precipitacions mitjana anual d'uns 700 mm. Mínim de precipitació a l'estiu Primavera i tardor precipitacions intenses. Pluges intenses (sovint tempestes). Estiu plujós. A l'hivern, mínim pluviomètric. Temperatura mitjana anual d'uns 12ºC. Zones properes a la Vall d'Aran: part de les comarques de l'Alta Ribagorça, del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà. característiques dels En ser de transició, té dos climes: Hi plou més que el mediterrani normal.

També hi ha períodes secs. Zona de transició entre el clima mediterrani i el clima atlàntic. Clima atlàntic de Vall muntanya. d'Aran(rep les influències de l'Atlàntic). Precipitacions per sobre dels 1100 mm anuals. Repartiment durant tot Freqüents boires. Humitat persistent. Temperatures baixes(sobretot a l'hivern)