El Relleu i la Hidrografia d'Espanya i Catalunya

I 90 flashcards i 60 preguntes més al document.

Text del document

Medi físic d'Espanya i Catalunya El relleu de la Península Ibèric i els seus arxipèlags El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície de la terra. El relleu i el clima condicionen l'activitat humana. A les zones muntanyoses hi ha més dificultat de construir vies de comunicació, i a les zones de clima temperat s'hi desenvolupa més l'activitat turística. La península Ibèrica és la més occidental del continent europeu. La separa del continent africà l'estret de Gibraltar (14 km) Latitud: Distància en graus des de l'equador cap al nord o sud 45º 35" 12' N Longitud: Distància en graus est o oest des de Greenwich 12º 13" 0' E Característiques 1.

Forma massiva amb un traçat coster rectilini excepte el litoral gallec on trobem les ries. 2. Elevada altitud mitjana de 660 metres, això és degut a la presència de la Meseta, la unitat de relleu més important de la península. És un altiplà que ocupa el 45% del territori. 3. Disposició perifèrica del relleu que provoca un clima molt extrem a l'interior peninsular. 4. Diversitat de relleus litorals, des de platges sorrenques, trobem cales, penya-segats, zones d'aiguamolls i diversitat climatològica. Té quatre climes. També forma part d'Espanya l'arxipèlag balear i canari, d'origen volcànic a la costa occidental africana. A més, Espanya té dues ciutats a la costa africana: Ceuta i Melilla.

Mapa Espanya - Meseta Dos grans blocs, Meseta nord i sud, separades pel sistema central. Nord: Altitud mitjana de 800 metres, està travessada d'est a oest pel riu Duero Sud: Altitud mitjana entre 500 i 700 metres i són altiplans separats per les muntanyes de Toledo. Al nord de les muntanyes de Toledo hi passa el riu Tajo, que desemboca a Lisboa. Mentre que al sud de les muntanyes de Toledo hi ha la conca del riu Guadiana. A causa de la inclinació de la Meseta els rius acaben a l'oest, a l'oceà. - Serralades que envolten la Meseta (Muntanyes de Lleó) Cantàbrica: Cadena lineal paral·lela al mar cantàbric amb forts desnivells litorals i pocs de centrals.

Culmina el centre amb els pics d'Europa amb una alçada de 2638 metres. És una zona plena de jaciments de carbó i metalls Sistema ibèric: Limita la Meseta del nord-est al sud-est i és la unitat morfo estructural que separa la Meseta de la depressió de l'Ebre. Sierra Morena: Vora meridional de la Meseta que la separa de la depressió del Guadalquivir, relleu escarpat amb comunicacions molt difícils. - Serralades exteriors a la Meseta Pirineus: Formació contínua de 440 km de longitud i 100 km d'amplada. Al llarg de l'istme peninsular (és l'espai de terra que uneix o dos continents o una península i un continent). S'emplaça des del golf de Biscaia fins al cap de creus.

Són la frontera natural amb França. Es poden dividir dos grans conjunts. Pirineus axials o centrals. On es troben les altituds més notables, com l'Aneto, les comunicacions són difícils, menys glaceres, paisatge alpí. Es combina amb muntanyes més suaus, planes elevades i antigues valls glacials amb forma d'U. - Prepirineu Presenta menor altitud i formes més suaus. Els conformen dues alineacions paral·leles que són: Serres interiors (pics de més de 2.500 metres) Serres exteriors (menys altitud) En mig hi trobem la depressió mitjana pirinenca - Serralades litorals catalanes: Es tracta de dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa.

Al mig hi trobem una depressió longitudinal i una depressió prelitoral. La més propera a la costa és la litoral, mentre que la prelitoral es troba més a l'interior amb altituds més importants, ex: turó de l'home, 1706 metres. Aquestes influeixen enormement en la continentalitat de l'interior de Catalunya. - Serralades bètiques: Les conformen dues unitats de relleus, serralada penibètica i subbètica, separades per depressions.

Subbètica: Va des de l'estret fins al cap de la nau, on es submergeix i torna a emergir a les illes d'Eivissa i Mallorca Penibètica: La més propera a la costa, com a relleu hi destaca amb pics com el Mulhacén de 3482 metres, el pic més alt de la península - Depressions: Ebre i Guadalquivir. Entre les muntanyes que envolten la Meseta i les serralades exteriors s'encaixen de forma triangular dues depressions ocupades antigament per mars. Posteriorment, van ser reblides per sediments erosius que van donar lloc a relles tabulars, valls i terrasses. Ebre: Encaixada entre els Prepirineus, sistema ibèric i les serralades litorals catalanes. Té 380 km de longitud i 150 km d'amplada màxima.

Està recorreguda pel riu Ebre i al llarg del curs s'estén una important xarxa de comunicacions, amb ciutats com Saragossa i zones de regadiu. Guadalquivir: Es situa entre els pendents de Sierra morena (al nord) i les serralades bètiques al sud. Gran plana de 330 km de longitud i 200 km d'amplada màxima. És una zona plena d'aiguamolls i dunes que dona lloc a camps fèrtils d'horta. Desemboca al riu de Cadis. S'hi localitza el parc nacional de Doñana. - Relleu litoral: Compta amb una extensió de 7.900 km. Ve condicionat del relleu interior que té continuïtat al mar.

A diferència de la costa grega o italiana, en general, la costa espanyola és lineal, excepte les ries gallegues Atlàntica: Distingirem entre costa cantàbrica i gallega Cantàbrica: Formes altes i rectilínies amb penya-segats de forts pendents, poques platges, com a resultat del ràpid enfonsament de la serralada cantàbrica al mar. També hi podem trobar ries estretes i curtes, resultat de valls erosionades pels rius i ocupades pel mar Gallega: Estructura + important, ries, valls de riu antics inundades pel mar, que poden arribar a ocupar 35 km cap a l'interior i 4,5 km d'amplitud màxima. Es distingeixen entre les altes i les baixes. Les altes són més profundes i amples.

Costa andalusa: Guadalquivir i Guadiana. Són costes baixes i rectilínies separades per turons. Ocupa el golf de Cadis. Es caracteritza per les dunes, costa sorrenca i els corrents marins creen fletxes litorals. Si són molt llargues i paral·leles, i fines, són cordons litorals. Mediterrani: En general, costa rectilínia i baixa. Costa andalusa/murciana mediterrània, costa golf València, litoral català. Andalusa/murciana: Estret de Gibraltar cap de la nau. Rectilínia, tallada amb paisatge de dunes i albuferes majoritàriament. Igual que la valenciana Catalana: Gran diversitat de paisatges, poc uniforme.

De sud a nord, el primer paisatge és el delta de l'Ebre amb aiguamolls i dunes, després la costa daurada, rectilínia i sorrenca. Al massís del Garraf hi trobem cales i penya-segats, ja que aquest toca el mar. El Barcelonès i el Maresme, costa sorrenca i sense dunes. Més al nord, Costa Brava, amb una costa més retallada, que s'exten fins a Portbou. Aquesta costa té molts penya-segats i cales. Relleu insolar: Arxipèlag balear: Dos grups d'illes. Les Balears són Menorca i Mallorca, mentre que les Pitiüses són Eivissa i Formentera. Al nord de Mallorca hi destaca la serra de tramuntana, altura màxima 1478 metres.

A l'altra banda hi ha la serra de Llevant, 562 metres, es submergeix i emergeix a l'illot de cabrera. Entre les serres s'estén una ampla depressió central, es diu Esplà (agricultura). Arxipèlag canari: Aquest és d'origen volcànic i està format per set illes. Format durant l'etapa terçaria (1,8 milions d'anys), forma part de la Gran Dorsal Atlàntica, d'on hi emergen illes. El relleu volcànic és molt complex: cons volcànics, calderes, coladors de lava, dunes, penya-segats i platges. La seva formació és contínua. El Teide, el pic més alt d'Espanya, 3718 metres, és un volcà actiu. Les illes més properes a Àfrica.

Grup oriental: Illes més planes - Lanzarote - Fuerteventura Grup occidental: Illes més muntanyoses - La Palma - Gran Canària - La Gomera - Tenerife El relleu de Catalunya Catalunya té una configuració muntanyosa amb un relleu trencat. Unitats morfo estructurals: Serralades litorals (sistema mediterrani), Pirineus (axial, Prepirineu) depressió central. 1. Sistema Pirinenc: Formació contínua de 440 km de longitud i 100 km d'amplada. Al llarg de l'istme peninsular (és l'espai de terra que uneix o dos continents o una península i un continent). S'emplaça des del golf de Biscaia fins al cap de creus. Són la frontera natural amb França. Es poden dividir dos grans conjunts.

Pirineus axials o centrals. On es troben les altituds més notables, com l'Aneto, les comunicacions són difícils, menys glaceres, paisatge alpí. Es combina amb muntanyes més suaus, planes elevades i antigues valls glacials amb forma d'U. Ocupen una tercera part de Catalunya. 2. Sistema mediterrani: Es tracta d'una doble alineació de muntanyes amb una vall (depressió de l'Ebre) al mig. 2.1. Litoral: Suaument ondulada, pics més alts: Montnegre, 759 metres, Collserola. A vegades s'acosta a la costa, massís del Garraf, i si no hi ha la plana litoral que la separa de la costa.

De nord a sud, els relleus més alts: - Les Gavarres - Puig de cadiretes - Montnegre - Corredor, Sant Mateu, Collserola i Massís del Garraf 2.2. Prelitoral: Més extensa (Ebre – Girona), pics que superen els 1.000 metres, les Guilleries, Montsant, Montseny i ports devessell. De nord a sud, els relleus més alts: - Les Guilleries - El Montseny - Sant Llorenç d'Amunt - Montserrat (no és part de la serralada) - Muntanyes de Prades - Montsant - Serra de Tivissa - Serres de Cavalls - Massís dels Ports 3. Depressió prelitoral: Vall allargat i ondulat de 200 km de llarg i 25 km d'amplada. És el resultat del treball d'erosió.

Àrea molt poblada on hi passa un dels principals eixos de comunicació d'Espanya que connecta Europa i el sud peninsular. 4. Depressió central: Territori enfonsat entre Pirineus i sistema mediterrani. Plataforma lleugerament inclinada a l'Ebre, amb conques d'erosió. Antigament, estava ocupada pel mar, que es va tancar convertint-se en un gran llac. Actualment, com a testimoni del passat hi trobem dipòsits de sal (Sallent, Súria i Cardona) i relleus com les marques de la plana de Vic.

Destaquen unitats com: - Plana de Vic - Plana de Bages - Conca de Barbera - Altiplans com el del Moianès i del Lluçanès - Plana d'Urgell - Plana del Segrià Hidrografia d'Espanya i Catalunya Espanya és una zona geogràficament àrida (manca de precipitacions), excepte la zona del mar cantàbric (Galicia, asturies cantabria, pais basc). Zones sota clima atlàntic i que reben la influència de les borrasques atlàntiques. Així doncs, com a conjunt al tenir precipitacions excases i irregualrs, es pateix mancança de recursos híbrids. Map temàtic. Zones blaves: vessant (on desemboca) atlantic. La xarxa hidrogràfica peninsular està formada per tres vessants: 1. Vessant atlàntic 2. Vessant mediterrània 3.

Vessant Cantàbrica Alhora cadascuna d'aquestes vessants esta constituida per les conques dels seus rius* Conca: Conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un riu. És tota la zona que aporta aigua a un gran riu que desemboca al mar. Atlantic: Es la vessant més extensa i la que té els rius més llargs. La majoria d'aquests rius neixen a poca distància de mar mediterrani, però han de fer recorreguts molt llargs fins a desembocar a l'oceà atlàntic com a conseqüència de la inclinació cap a l'oest de la meseta (Tajo 1.1100 km).

D'aquesta vessant en formen part les conques del riu Duero, conca del riu Tajo, aquestes dues conques drenen la meseta nord, la conca del guadiana drena la submeseta sud mentre que el guadalquivir drena la seva propia depressió. El Miño és un riu gallec que també desemboca a l'oceà atlàntic. El seu règim es nivo-pluvial o fluvial, depenen del riu. Alguns trams poden arribar a patir sequeres estivals. Vessant mediterrani (ebre exclose) Excepte l'ebre, que té una conca molt extensa, que recull les aigües del pirineus pero tambe del sistema ibèric.

La resta són conques petites amb desnivells i que pateixen estiatges notables i prolongats (estiatge: quan un riu degut a la sequera pot arribar a secar-se). És el riu més cabalós de la península ibèrica i el segon més llarg amb un règim nivo-pluvial. La resta de rius pateixen pluges torrencials (règim torrencial) que els fa desbordar provocant inundacions estacionals. El riu fluvià, Ter, Llobregat, turia, xuquer, segura. Vessant Cantàbrica És una vessant amb nombrosos rius, tots són cabalosos, ja que plou molt i de manera regular tot l'any. El cabal és regular degut a la regularitat de les precipitacions. El seu règim es pluvial i nivo-pluvial.

Són rius curts, ja que neixen a la serralada cantàbrica, molt pròxima al mar, amb fortes pendents. El cabal es pot fer servir per generar energia hidràulica. Rius més importants: Eo , Navia, Narcea i Nervión Però qui ho gestiona? A Espanya es gestionen mitjançant les confederacions hidrogràfiques, que són entitats públiques adscrites al ministeri per la transició ecològica. Funcions: - Gestió dels recursos i aprofitaments - Concessions de drets d'ús de l'aigua - Control de qualitat de l'aigua - Projecte i execució de noves infraestructures hidràuliques.

- La seguretat de les preses Problema: La divisió en confederacions no es correspon a la divisió administrativa en comunitats autònomes, per tant, l'actuació és complexa rivalitat pel control de recursos i desequilibris en el repartiment. Conques Catalunya La xarxa hidrogràfica catalana engloba un conjunt de recursos fluvials en que distingim: 1. Conques internes: Rius que neixen a Catalunya i desemboquen a la mediterrània. 2. Conques de l'Ebre: Rius que neixen als pirineus occidentals i desemboquen a l'ebre. Xarxes Catalunya (Xarxes = conjunt de rius) Si parlem de conjunt de xarxes cal distingir-ne tres: 1.

Xarxa pirineus occidentals ebre: Noguera-pallaresa, noguera-ribagorçana, segre i ebre. Rius que neixen als pirineus occidentals i desemboquen a l'ebre. Tots tenen règim nivo-pluvial, depenen de la neu acumulada a les capçaleres dels pirineus. Tots ells han estat rius molt alterats amb la construcció de pantans i centrals hidroelèctriques que aprofiten la força de l'aigua en els desnivells. Aquests embassaments constitueixen grans reserves d'aigua i permeten generar energia elèctrica. 2. Xarxa pirineus orientals mediterrani: Muga, fluvià, ter, llobregat. Neixen als pirineus orientals, fan un recorregut mitjà i desemboquen al mar. El seu règim és pluvial. Rius amb gran cabal: LLobregat i ter.

Règim pluvial. Tant el ter com el llobregat, recorda el paper clau d'aquests dos rius en la industrialització de catalunya. 3. Xarxa mediterrània: Són rius que neixen a la serralada prelitoral o la litoral que desemboquen al mar, són rius curts, amb un cabal molt irregular, ja que pateixen la sequera del clima mediterrani. El seu règim es torrencial, porten més aigua quan hi ha pluges torrencials, tardor i primavera. Rius: tordera (neix al montseny, desemboca entre palafoll i blanes), besòs, francolí, foix. Embassaments: (Saber situar els rius blaus) Aiguamolls Però no només són importants els rius, llacs i aqüífers (reserves d'aigua subterrània) com a reserves d'aigua dolça.

També es poden dir albuferes. Cal parlar de la importància de les zones humides, com a espais plens de biodiversitat, vitals per la nostra supervivència. (els animalets no). Durant molts anys han estat maltractats al creure que no tenien cap valor, s'hi llançaven escombraries, es desecaben per construir, ja que la majoria, a catalunya, es localitzen en espais estratègics. Perque són tant importants? 1. Són ecosistemes productiu, vius i rics, ja que de les seves aigües s'obtenen aliments, medicaments, aigua potable i productes bioquimics. 2. Acullen aus migratòries: Són espais refugi pels seus desplaçaments ie espais de cria, Són considerats zones zepa (zona especial protecció de les aus) 3.

Són espais de protecció contra els temporals de mar i inundacions, doncs actuen com a esponges, retenen l'aigua i la deixen anar a poc a poc en època de sequera permeten un equilibri del volum hídric. 4. Actuen com a filtres de contaminants a través de la vegetació. Són embornals (absorbidor de c02) de co2 i purificados de l'aigua. Segons el conveni Ramsar per la protecció de les zones humides d'europa gairebé el 75% d'aquests espais han desaparegut en cent anys i la degradació no deixa d'avançar arressant amb les espècies protegides. RESUMIR TEXTO A catalunya trobem quatre zones d'importància ecologica en la lista Ramsar: 1. Delta de l'Ebre 2. Aiguamolls de l'empordà 3.

L'estany de banyoles 4. L'estany de Sant maurici i parc nacional d'aigüestortes 4. L'aigua: polítiques i usos Consumim més aigua dolça de la que disposem (Espanya). Conca mediterrània (països banyats al mar), on gasten més aigua = estrès hídric (sobreexplotant els seus recursos). El 70 % de la superfície terrestre és coberta per oceans, menys d'un 3 % de l'aigua del planeta és dolça. La major part d'aquesta aigua dolça (més de tres quartes parts) està glaçada i es concentra principalment als pols. Només un 5 % de l'aigua dolça que consumim serveix per beure aigua. Un 75 % té ús agrícola i un 20% industrial.

El 98 % de l'aigua dolça que no forma part dels casquets polars és freàtica (subterrània, aqüífers), és a dir, es localitza sota terra. Només una centèsima part del total de l'aigua de la Terra està fàcilment a l'abast de l'ésser humà.

El consum humà d'aigua genera estrès hídric = quan un país fa ús de més aigua de la que disposa Països posseïdors d'aigua: aquells que reben suficient aigua per a l'abastament humà i per al desenvolupament de l'activitat agrícola amb normalitat Països no posseïdors d'aigua: Els que no en tenen prou per satisfer aquestes necessitats Com disminuir el consum d'aigua a casa - Pots estalviar de 10 a 20 litres d'aigua per minut si tanques l'aixeta mentre rentes els plats, les dents, t'ensabones a la dutxa... - Es poden perdre fins a 50 litres d'aigua al dia amb les aixetes i cisternes de vàter que gotegen. Arregla-les! - Vols estalviar més de 100 litres? Tria una dutxa enlloc d'un bany.

- Espera fins a que la rentadora i el rentaplats estiguin plens per engegar-los. - També pots estalviar fins a un 50% d'aigua cada vegada que descarregues la cisterna del vàter, fent servir els nous mecanismes. - Oblida-te'n de la mànega per rentar el cotxe. Utilitza el túnel de rentat o una galleda i una esponja. Pots aconseguir un estalvi de fins a 375 litres en cada rentat! - Al jardí decanta't per la flora autòctona adaptades a un consum baix d'aigua, vers les espècies de fora. - Evita regar amb sol, ja que perdràs un 30% d'aigua en l'evaporació. Millor fer-ho al matí ben d'hora, o al capvespre. - Deixar que la gespa creixi més alta, ajudarà que l'aigua s'evapori més lentament.

- En la neteja de patis i terrasses, fes servir l'escombra en comptes de la mànega. Els usos de l'aigua Petjada hídrica: Volum d'aigua dolça que consumeix una persona, una població o un país al cap d'un any. Inclou tant l'aigua que bevem o fem servir en l'àmbit domèstic com l'aigua que es necessita per produir els béns o serveis que consumim (roba, electrodomèstics, vehicles, etc.). 1. Agrícola o ramader: % d'ús més alt que creix progressivament per l'augment del regadiu (el regadiu està present al 14 % de les terres conreades i suposa el 50 % de la producció) Per què?

El regadiu augmenta la productivitat de la terra i permet diversificar els conreus Malauradament, planteja problemes de sostenibilitat dels recursos hídrics, per dos motius - Per l'elevat consum d'aigua - Per la contaminació de les aigües - Purins - Pesticides - Adobs/ fertilitzants Actualment, es controla l'abocament de purins i es prohibeix l'abocament de químics Com reduir el consum d'aigua d'aquest sector per fer-ne un bon ús?

- Instal·lació de reg eficient aspersió, gota a gota/ degoteig que substitueixen el reg tradicional que és per inundació (malbaratament d'aigua) - No regar en ple sol - Fer un bon manteniment dels canals de reg per evitar fuites - Evitar la sobreexplotació dels aqüífers - Recollir les aigües que cauen sobre els hivernacles pel futur reg - Reaprofitament de l'aigua - Permacultura sistema de conreu que permet optimitzar el sòl conreat i plantar en un mateix espai diverses espècies que es relacionen simbiòticament. 2. Sector industrial L'aigua també és necessària per processos de producció com el cuir, el paper, també per la neteja i refrigeració (energia nuclear).

Mesures per reduir el consum: - Reutilitzar l'aigua 3. Ús domèstic/urbà Sí que presenta elevades exigències de qualitat per garantir la potabilitat. A Espanya el subministrament d'aquest sector prové de recursos fluvials, embassaments, aqüífers i dessalinitzadores. Problema: Es pateix una insuficient garantia de subministrament en algunes ciutats que provoca restriccions en temps de sequera, a més, el creixement de la urbanització al litoral mediterrani fa que es consumeixi molta aigua justament en els llocs on hi ha baixa disponibilitat. Polítiques/mesures hídriques 1.

Manteniment i recuperació dels aqüífers L'origen dels aqüífers és aigua de pluja que s'infiltra fins a trobar roques impermeables que impedeixen que l'aigua baixi a més profunditat. Tradicionalment, els aqüífers s'han explotat mitjançant perforacions de pous i el bombeig d'aigua cap a la superfície, per al reg o abastiment urbà. 1. Problemàtiques o amenaces - Dessecació total o parcial per sobre explotació - Risc de salinització, durant la sobreexplotació es produeix en l'àmbit litoral.

L'aigua salada envaeix l'aqüífer, salinitzant-lo, és una intrusió d'aigua marina per la força de la bomba - Contaminació per infiltració d'aigües residuals - Contaminació per nitrats, particularment purins en zones on es practica la ramaderia intensiva i s'infiltren en el subsol. Possible solució: injectar aigua per depurar l'aqüífer - Contaminació per altres productes químics de l'agricultura (adobs químics, fertilitzants, pesticides) - Risc d'enfonsament del sòl per un bombeig excessiu - Hipermeabilització del sòl per urbanització excessiva (asfalt), dificultant la recàrrega de l'aqüífer Què cal aplicar per garantir la sostenibilitat dels aqüífers?

Mesures centrades a evitar la contaminació, la sobreexplotació i procurar la seva recàrrega natural. 2. Política de dessalinització La instal·lació de plantes dessalinitzadores en àrees deficitàries. És una solució cara que consumeix molta energia, però l'aigua resultant és de molt bona qualitat. Actualment a Catalunya tenim dues plantes: El Llobregat, concretament al municipi del part de Llobregat, i la de la Tordera, que s'ubica a Blanes. L'any 2029 es preveu dobla la capacitat d'aigua dessalinitzada actual amb: 1. Ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera 2. La construcció d'una nova planta a la conca del Foix, entre Cunit i Cubelles. 3.

Política de transvasament La desigualtat en la distribució (territorial) dels recursos hídrics planteja la derivació de l'aigua d'un riu cap a un altre. Per tant, un transvasament consisteix a portar de forma controlada i segura l'aigua d'una conca a una altra en què el balanç hídric és deficitari. Impacte: 1. Problemes medio ambientals: La construcció de grans conductes que creuen el territori: a. Es perd aigua per evaporació b. Pot produir canvis en els aqüífers c. Moviment de fauna i elements en l'aigua que provoquin un canvi dels ecosistemes 2. Problemes socials: Tallaments d'aigua a només algunes zones a. Abús del recurs b. Desequilibris territorials c.

Desaparició d'activitats autòctones 4. Sanejament dels rius i regeneració de l'aigua D'una banda, el sanejament dels rius pretén reduir el deteriorament de la qualitat de l'aigua i que el riu assoleixi un bon estat ecològic. Com s'aconsegueix recuperà aquest valor ecològic: - Controlant els abocaments industrials agraris i urbans - Instal·lant col·lectors i plantes depuradores D'altra banda, les aigües regenerades són aquelles que un cop depurades es sotmeten a un tractament addicional que permet el seu ús posterior. Aquest procés es realitza a ERA (estació regeneradora d'aigua). Les ERAs garanteixen el subministrament i afavoreixen l'economia circular.

datazos Quan parlant de rius s'ha de dir: - cabal - llargs/curts - recorregut - règim (com s'origina) - Plurial: degut a les precipitacions - Pluvio-nival: Pluges i desglaç - Nival: Neix a les glaçares - Torrencial: Neix de les pluges torrencials - Desembocar (mar), desguacen (en rius) - Pluja torrencial: Molta aigua, poc temps.

Perilloses, provoca inundacions - Amenas zones humides: - Activitat humana; agricultura i urbanisme - Construcció massiva - L'erosió - Espècies invasores - Sobreexplotació dels aqüífers - Saber usos de l'aigua, major part del planeta s'utilitza per l'agricultura - No països subdesenvolupats, si en vies de desenvolupament, no les gusta - Com disminuir l'ús de l'aigua a casa (els hi agrada a sele) - Tipus mapa: - Físic (rius…) - Polític (països) - Temàtic (tema específic) - Anamòrfic