El Medi i la Societat: Recursos Naturals, Energia i Riscos

I 114 flashcards i 76 preguntes més al document.

Text del document

UNITAT 1 QUÈ APRENDREM? Els recursos naturals La producció i el consum d'energia Sostenibilitat i canvi climàtic Els riscos i la seva prevenció Què és un mapa anamòr c? Quines diferències observes amb altres mapes del món que ja coneixes? És un tipus de representació cartogrà ca que mostra variables d'un conjunt divers de territoris mitjançant la modi cació de la mida real de cada un d'aquests per tal que sigui directament proporcional al seu valor amb relació a la resta de territoris. A diferència de la majoria dels mapes, els anamòr cs no respecten a escala ni les mides ni les formes dels territoris representats. Què et sembla que vol evidenciar aquest tipus de mapa?

Vol evidenciar la desigualtat d'emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera entre continents i països. ELS RECURSOS NATURALS Són tots aquells béns que la humanitat pot obtenir de la natura per tal de cobrir les necessitats biològiques essencials de les persones (aliments, aigua, aire,…) i les seves necessitats socials (refugi, energia, cures...) Elements: sòl aigua vegetació fonts d'energia (carbó, petroli, llum solar, vent) TIPUS DE RECURSOS NATURALS Han anat variant al llarg del temps i del seu desenvolupament tecnològic.

Se solen classificar en funció de la seva capacitat de regeneració: RECURSOS RENOVABLES: es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al qual són explotats per la societat. Perennes: radiació solar i vent Crítics: podenser finits i se'n fa un ús descontrolat (Supera la capacitat de càrrega o regeneració: aigua, fusta, pesqueries. RECURSOS NO RENOVABLES: es generen a la natura de manera molt lenta que es consideren en quantitats finites. Combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural Combustibles nuclears: urani i minerals. Reciclables o recuperables: roques i metalls.

TIPUS DE RECURSOS NATURALS TIPUS DE RECURSOS NATURALS Augment de l'ús dels recursos naturals a causa de l'augment demogràfic i la prosperitat de la societat. Això ha provocat que alguns s'hagin extingit. Per exemple el consum de minerals energètics, pel transport, agricultura i indústria. Els recursos naturals = BÉ COMÚ, ja que la humanitat en depèn per sobreviure. El consum abusiu afecta a: Equilibri ecològic Conservació dels ecosistemes Futur condicions de vida a la Terra Exemples: Desforestació, pèrdua de la biodiversitat o degradació del sòl.

REPTE ACTUAL: buscar pautes de sostenibilitat ambiental, que no hipotequin la conservació de recursos i que contribueixin a millorar les condicions de vida de les persones. TIPUS DE RECURSOS NATURALS DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS NATURALS La distribució dels recursos sobre la superfície terrestre és molt desigual. Hi ha recursos que es troben només a un sol lloc i d'altres que estan més repartits. La localització dels recursos minerals no energètics (recurs mineral no apte per produir energia) mostra aquesta desigualtat. Recursos minerals energètics (recurs mineral que es pot fer servir per produir energia. Tindria sentit que com més gran, més recursos, no sempre passa això.

DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS NATURALS PAÏSOS DESENVOLUPATS: tenen avantatge de poder importar els recursos naturals que els manquen PAÏSOS POC DESENVOLUPATS: no tenen aquesta possibilitat a causa de la feblesa de la seva economia. Tenir riqueses naturals no és garantia de desenvolupament d'un país. Per exemple Nigèria, és un gran productor de petroli, però és un estat subdesenvolupat i amb greus problemes econòmics. A causa de la lluita de control dels recursos (enfrontaments, tensions polítiques i guerres). Problema cada cop més gran.

L'aprofitament sostenible dels recursos, repartiment just i el foment de les energies renovables poden afavorir un desenvolupament més solidari i prevenir conflictes territorials i internacionals. ELS RECURSOS NATURALS Parlarem dels recursos naturals següents: El sòl L'aigua dolça La biodiversitat Els boscos L'oceà global Els recursos edàfics (sòl), hídrics (aigua) i forestals (boscos) són essencials per a la vida. EL SÒL El sòl té 2 accepcions: Edafologia: ciència que estudia la naturalesa del sòl i la seva relació amb el medi ambient i les plantes. Considerada la capa externa de l'escorça terrestre. Espai disponible o noció de superfície terrestre. EL SÒL 1.

EL SÒL COM A PART DE L'ESCORÇA TERRESTRE Sòl= capa més externa de la superfície de la Terra, formada per components minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. Sosté la vegetació i permet el desenvolupament de la vida vegetal i animal. Important per la producció agrícola i ramadera. Només el 22% adequat per l'agricultura. La resta està coberta de gel, desproveïda de sòl (roca mare), té un pendent excessiu o sòls inadequats per produir aliments. Alguns estan exclosos també pel desenvolupament urbà o industrial. El 83% de les terres aptes se situen en les zones banyades per conques fluvials de l'Amazones i l'Orinoco i zones forestals africanes.

Zones de difícil accés i caldria un elevat cost econòmic transportar-les. També hi hauria desforestació. EL SÒL COM A PART DE L'ESCORÇA TERRESTRE Recurs natural limitat i fràgil que cal preservar perquè pot perdre's fàcilment i perquè la seva formació requereix processos d'una durada molt llarga. Principals amenaces del sòl: L'erosió ocupació urbana pèrdua de la fertilitat. EL SÒL *N2O: Òxid de dinitrogen, CH4: metà Els gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) regulats en el protocol de Kyoto són set: diòxid de carboni (CO ), metà (CH ), òxid de dinitrogen (N O), hidrofluorocarburs, … EL SÒL 2.

EL SÒL COM A ESPAI HABITABLE També es refereix com a suport sobre el qual es desenvolupa la vida i l'espai en què tenen lloc les activitats humanes. Sòl = recurs escàs, ja que la població no ha parat d'augmentar. El sòl pot tenir més d'un ús alhora, però sovint són excloents. (si té una funció residencial no pot tenir una funció agrària) La humanitat ha comportat la modificació de la seva composició, estructura i dinàmica natural. Actuacions com la impermeabilització, asfaltatge… USOS: defineix els diversos aprofitaments humans (agrari, industrial, serveis) d'una determinada àrea per tal d'identificar-los, ordenar-los i comptabilitzar-los en benefici del bé comú.

Concepte relacionat amb el plantejament territorial i urbanístic, l'economia i medi ambient. L'AIGUA DOLÇA UN RECURS INDISPENSABLE, ESCÀS I ESSENCIAL PER LA VIDA Per l'abastament humà, àrees agrícoles, conreus locals, producció industrial... 70% d'aigua cobreix la superfície terrestre: 3% aigua dolça: 3/4 parts està glaçada als pols. De la 1/4 part: el 8% és freàtica. En molts llocs hi ha estrès hídric. Objecte de conflictes geopolítics (2 o + països disputen per la territorialitat dels recursos hídrics). Països segons el punt de vista hídric: Posseïdors d'aigua: reben suficient aigua per abastament humà i agrícola. No posseïdors: no en tenen prou per satisfer les necessitats.

L'AIGUA DOLÇA L'AIGUA DOLÇA USOS DE L'AIGUA: 5%: per beure o usos domèstics 75% zones agrícoles 20% per les indústries Difereixen segons els països, ja que als països desenvolupats s'usa més per ús domèstic i indústria i els països en vies de desenvolupament per zona agrícola. Cada cop + mesures per afavorir l'estalvi d'aigua. La modernització del sistema de reg ajuda a reduir el gran volum d'aigua consumida. Amb petites mesures es podria reduir el 40% de les llars. Escassetat d'aigua potable: cada cop + greu pel canvi climàtic.

Problema ambiental i social CALCULA LA TEVA Petjada hídrica AIGUA VIRTUAL L'AIGUA DOLÇA LA BIODIVERSITAT És el conjunt de totes les espècies animals i vegetals que es distribueixen per la superfície terrestre: continents, oceans, fosses marines, cims, deserts, … No està repartida de manera homogènia. És una font de recursos per la humanitat: aliments, matèries primeres, energia, productes farmacèutics, … Segons els científics és 6a extinció massiva: pèrdua de diversitat provocada per primera vegada per una sola espècie animal: la humana. És el primer cop en l'evolució de l'espècie que s'adapta l'entorn a les necessitats i no al revés.

+ població i + consum dels països desenvolupats i emergents = + Impacte ambiental en els ecosistemes i pèrdua de biodiversitat. Exemples: extracció d'hidrocarburs, construcció de canonades, mineria d'urani i carbó, tales d'arbres, extensió de plantacions vegetals biocombustibles. LA BIODIVERSITAT LA BIODIVERSITAT LA BIODIVERSITAT ELS BOSCOS BOSC: és un ecosistema de gran valor. El + ric en diversitat d'espècies animals i vegetals. Gran funció ecològica, font de recursos naturals i embornal* de carboni atmosfèric. *Embornal= Fase, procés o mitjà responsable de la desaparició d'un contaminant de l'ambient. Les aigües marines, per exemple, són l'embornal del diòxid de carboni.

DESFORESTACIÓ: transformació dels boscos en àrees totalment desproveïdes de la seva vegetació original a causa de l'acció humana. CAUSES: gran tala per exportació de fustes tales massives per crear grans plantacions comercials (cotó, soja, oli de palma, cafè...) Mineria obertura de vies pel transport Urbanitzacions ELS BOSCOS Sovint trobem àrees forestals (no boscos) producte de la desforestació de boscos primigenis o primaris i de la conversió en boscos secundaris.

Efectes greus: alteracions del cicle de l'aigua, erosió, pèrdua de sòl i desertificació, empobriment de la biodiversitat, empitjorament de les condicions de vida de les societats humanes i agreujament del canvi climàtic en reduir la funció d'embornal de carboni (CO ). 4 tipus de bosc (segons la latitud, clima, altitud i tipus de sòl): Boreals Temperats Subtropicals Tropicals La biodiversitat augmenta en allunyar-se dels pols i en apropar-se a l'equador. ELS BOSCOS ELS BOSCOS ACTIVITATS PÀG.

22, ex 9 Correcció ex 9, pàg.22 El fet de conservar els boscos i fer-ne una gestió sostenible és indispensable per: - la conservació de la biodiversitat - l'aprofitament sostenible dels recursos naturals - la funció d'embornal de carboni - i la regulació del cicle hidrològic L'OCEÀ GLOBAL Cada cop cal més consciència dels perills que amenacen la conservació dels mars i valors: Contaminació de l'aigua, abocament de residus, sobrepesca, destrucció ecosistemes marins, urbanització de les costes, canvi climàtic, l'acidificació de l'aigua...

Oceà global: importància en les diverses masses d'aigua de la Terra que configuren la forma dels continents i mars, fa un equilibri dinàmic del conjunt i les formes de vida. Capacitat de retenir i distribuir la calor, principal regulador de la temperatura de la Terra i equilibri de la biosfera. Canvis gasosos entre l'aigua i l'atmosfera. Les accions aplicades han donat resultats positius (àrees protegides, vedes, regulació comerç marítim...) encara són insuficients. L'OCEÀ GLOBAL ONU 2017: Decenni de les Ciències Oceàniques del 2021 al 2030, amb l'objectiu d'aturar la degradació dels oceans i assolir la sostenibilitat dels usos i aprofitament dels recursos marins. ACTIVITATS PÀG.

25 exercici 10, 11 i 12 Correcció exercicis pàg. 25 10. Les conseqüències de la pressió antròpica en els oceans poden ser l'increment de les activitats extractives (mineria en aigües profundes, sobrepesca, pesca il·legal…); la destrucció dels fons marins; l'augment dels conflictes geoestratègics a causa de l'explotació dels recursos mineral; la urbanització de la costa i la destrucció dels ecosistemes litorals. 11.

Els perills que amenacen l'estat de conservació dels mars i dels seus recursos són: - la persistència o agreujament del canvi climàtic i els seus efectes en la retenció i redistribució oceànica de la calor - l'explotació abusiva dels recursos marins - la degradació dels ecosistemes marins i la pèrdua de les espècies - l'augment del trànsit marítim i el risc d'accidents industrial i la contaminació - l'increment del nivell del mar - l'acidificació de l'aigua 12. Els oceans són el principal regulador de la temperatura de la Terra perquè tenen una gran capacitat de retenir i redistribuir la calor provinent de la superfície i de l'atmosfera de la Terra.

PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA FONTS D'ENERGIA NO RENOVABLES Formats per minerals energètics o combustibles fòssils: carbó, gas natural i petroli El seu ús cabdal per l'evolució de les societats humanes Principal font d'obtenció d'energia Data d'esgotament: aquest segle XXI Repte: substituir-los per recursos energètics renovables PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA PETROLI S'inicia al segle XIX i es generalitza arreu al segle XX Energia versàtil i adaptable Mou vehicles, fabrica materials i productes industrials Ús massiu amb greu impacte ambiental emissió de CO a l'atmosfera, contaminació marina i de sòls, generació de grans residus plàstics. El consum ha d'anar disminuint.

2021: 31% energia primària al món 75% al transport Resta: petroquímica i indústries Països depenen de la importació mitjançant oleoductes i grans vaixells. PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA GAS NATURAL Mescla d'hidrocarburs (el += metà) Eficient i versàtil processament reduït Requereix costoses infraestructures de distribució (canonades,estacions de bombament) Possibilitat de liquar permeten el transport a grans distàncies Reserves: Euràsia i Orient Mitjà.

23% energia primària 40% en producció d'electricitat Resta: béns industrials i usos domèstics Menys contaminant que el petroli i carbó efecte hivernacle PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA CARBÓ Roca fòssil molt abundant (diverses varietats) Transport més costós, s'utilitza a les zones properes. 27% energia primària mundial 67% producció, electricitat a les centrals tèrmiques Resta: indústria siderúrgica, química i farmacèutica En els últims anys ha baixat el seu ús, tot i que el 2022 xifres rècord conseqüència del creixement econòmic i augment de consum de 3 països (Xina, Índia i Indonèsia).

I alguns països europeus pels problemes del subministrament de gas de Rússia (guerra Ucraïna) PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA URANI No és un combustible fòssil ni mineral, però pot esdevenir-ho després d'un procés de transformació complex. Es tracta a les centrals nuclears, fissió dels àtomsprodueix granenergia calorífica per produir vapor d'aigua i energia elèctrica. S'utilitza majoritàriament en producció elèctrica, també en medecina, indústria i recerca Ús militar armament nuclear. Al món hi ha 400 reactors nuclears operatius.

2021: 9,8% de l'energia elèctrica mundial Es crea molta energia amb poc combustible, emet poc CO a l'atmosfera, però allibera radiacions que poden afectar greument a les persones i entorn i és difícil gestionar-los. PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA FONTS D'ENERGIA RENOVABLES Utilitzats des de l'antiguitat (llenya, aigua, vent...) Època de la industrialització canvi de mentalitat a mitjan segle XX a causa de l'esgotament dels recursos fòssil van incentivar-ne la recerca. Energia eòlica, fotovoltaica i en menys mesura dels biocombustibles.

Produeixen energia de forma descentralitzada i menys riscos ambientals Energies renovables = part petita de la producció energètica global. REPTE: assolir millores tecnològiques per un desenvolupament suficient, equitatiu de les energies renovables com a ALTERNATIVA. PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA ENERGIA HIDROELÈCTRICA Aprofitament de l'energia cinètica de l'aigua. Utilitzada fa molts segles per treballs de construcció com molins. Transformació de l'energia mecànica a elèctrica a través de turbines. Electrificació de les indústries i canvi a l'economia. Actualment, aporta 16% d'energia produïda al món. Energia renovable + important en molts països.

Juntament amb els embassaments i les centrals hidroelèctriques ha nascut nou interès per petites centrals adaptades al curs de l'aigua. Energia mareomotriu, opció complementària poc desenvolupada. PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA ENERGIA EÒLICA Aprofitament de la força cinètica del vent mitjançant aerogeneradors que transformen l'energia mecànica en elèctrica. Abans de la industrialització junt amb l'energia d'aigua i l'energia de sang* era important pel transport (navegació) i molins (bombament d'aigua) Des de l'any 1980 l'aplicació de nous materials i tecnologies han fet que no pari d'augmentar. Aporten el 6,6% de la producció mundial de l'electricitat.

Instal·lacions llocs amb vent òptim (velocitat, freqüència, orientació...) Es construeixen en terra i mar. Els pescadors de Roses preocupats pel parc eòlic marí a la Badia *energia de sang: produïda amb la força humana o dels animals PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA ENERGIA SOLAR Energia provinent directament de la radiació solar.

3 formes d'aprofitar l'energia del sol: Fotovoltaica: captacióde radiació en panells que la transformen en electricitat Termosolar: aprofita la radiació en l'acumulació de calor en uns captadors (per escalfar aigua i calefacció) Termosolar de concentració: concentra els raigs solars en un captador amb un sistema de miralls, producció d'electricitat a través de turbines. Depenent del país, l'energia produïda es pot connectar ala xarxa elèctrica general, o consumir directament del lloc de producció. És el 4% de la producció elèctrica mundial.

PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA ALTRES RECURSOS RENOVABLES De l'ús tradicional de la biomassa (llenya) s'hi suma nous aprofitaments: pèl· lets (granulats forestals) Biocombustibles (cultius de plantes energètiques, residus agraris o algues) Energia geotèrmica: aprofitament de la calor superficial de les capes profundes de la terra Energia mareomotriu: aprofitament de les marees, onades i corrents marins. Ús molt escàs. L'augment d'inversions de recerca d'altres vies que encara no s'han demostrat viables (hidrogen verd o fusió nuclear). PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIA ACTIVITATS PÀG.

30, ex 17 L'energia hidroelèctrica, l'energia eòlica i l'energia solar es consideren verdes o netes perquè mentre es generen, no contaminen. Tot el seu caràcter renovable comporten algun tipus d'impacte en el medi ambient (alteració del cabal dels rius, consum de materials no renovables, afectació dels ecosistemes i del paisatge, … En relació amb els processos de fabricació dels mecanismes d'aprofitament d'energia, d'implantació en el territori o d'operativitat. Correcció exercici 17, pàg. 30, ENERGIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA CATALUNYA Pobra en fonts energètiques pròpies (aigua o importació). País Dependent. Al segle XX, centrals hidroelèctriques al Pirineu.

Avui en dia, la major part depèn de la nuclear i importació de combustibles fòssils. D'ON PROVÉ? L'energia nuclear principal sistema de producció 57% de la total. Cicle combinat 2 turbines per obtenir més eficiència, 12% Cogeneració obté a la vegada energia elèctrica i tèrmica a partir d'un combustible. 10% Energies renovables 17% Hidroelèctrica, eòlica, fotovoltaica i altres... La presència d'energia renovable ha augmentat (eòlica i fotovoltaica). Tot i això no ha assolit els objectius fixats per la UE de 2020. ENERGIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA ON ES CONSUMEIX?? Transport 45% Indústria 25% Llars 14% Serveis 13% Sector Primari 1% ACTIVITATS PÀG.

32 ex 18 i 19 ENERGIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA Un aspecte important per la producció i el consum energètic és l'eficiència de les infraestructures energètiques que han de garantir: La generació l'emmagatzematge el transport i la distribució d'energia als punts de consum. Han d'abastar tot el territori, han de ser segures i amb un bon manteniment. A més d'ocupar el mínim sòl i evitar danys ambientals. Combinació energètica: distribució de les diferents fonts d'energia que cobreixen el subministrament elèctric d'un país. Xarxa de connexió energètica.

Les funcions principals que desenvolupen les xarxes elèctriques d'un país són aquestes: la generació, l'emmagatzematge, el transport i el subministrament d'energia. Correcció exercici 18, pàg. 32 Correcció exercici 19, pàg. 32 Segons la taula de l'evolució del consum d'energia final a Catalunya, han augmentat / incrementat el consum energètic el sector domèstic, els serveis i el transport. Per contra, han reduït/ disminuït el consum energètic el sector industrial i el primari. ENERGIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA Catalunya s'inscriu al marc de les Nacions Unides i en complir els ODS, sobretot el punt (7 energia assequible i no contaminant i 13 Acció climàtica).

Prospectiva energètica de Catalunya (PROENCAT 2050): document que defineix estratègies sobre la transició energètica catalana seguint la llei de canvi climàtic i transició energètica de la UE i Espanya. 2050: neutralitat climàtica 50% energia eòlica 43% energia fotovoltaica Tancament centrals nuclears Autoconsum ODS: Objectius de desenvolupament sostenible. ENERGIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA - ESPANYA País amb escassetat de recursos energètics estratègics. A mitjan segle XX s'estén l'electrificació a través de la producció hidràulica, centrals tèrmiques i nuclears; i sense cobrir totes les necessitats. Sempre ha necessitat importació de combustibles fòssils.

Ha millorat a través de l'eòlica i solar. País dependent 55% no renovable: 20% nuclear, cicle combinat (17%) i cogeneració (10%) 44,6% renovable: 23% eòlica, hidràulica (11%) i solar (8%). Les nombroses centrals eòliques van col·locar a Espanya com a 5a potència eòlica després de la Xina, EUA, Alemanya i Índia. Instal·lacions fotovoltaiques estan en 7è lloc. Molt per sota del seu potencial actiu pel seu clima. ENERGIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA ENERGIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA S'inscriu al marc estratègic d'Energia i Clima Reducció d'emissions contaminants amb els compromisos de les Nacions Unides i la UE.

La descarbonització: reducció de la dependència de combustibles fòssils i de les emissions de gasos amb efectes hivernacle. Següents objectius: - Reduir 23% emissions GEH (gasos efecte hivernacle) - Millorar el 39% eficiència energètica - Assolir el 42% del consum d'energies renovables 74% d'electricitat renovable Neutralitat climàtica: balanç 0 entre emissions de GEH i la seva absorció a través de sistemes terrestres. Neutralitat de carboni. ACTIVITATS PÀG.

35, ex 22 Correcció exercici 22 pàgina 35 La de localització de les centrals hidràuliques, les solars i les eòliques a Espanya és la següent: - Hidràuliques: conques dels rius Miño, Duero, Xúquer i Ebre - Solars: meitat sud de la península - Eòliques: estan bastant repartides per tot el territori, amb una concentració més gran a l'Aragó, Galícia, Albacete i Múrcia. ENERGIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA A EUROPA Potència econòmica pobra en recursos energètics fòssils, amb un consum elevat i que ha d'importar + de la meitat de l'energia que consumeix. Dependència energètica Països importadors: petroli i gas de Rússia, Noruega, Kazakhastan, Algèria, EUA i Austràlia.

Països membres tenen el compromís de reduir aquestes importacions. Des del Tractat de Maastricht el 1993. Marc Estratègic en matèria de clima i energia 2020-2030. Ha fet uns objectius que es revisen periòdicament per millorar-lo. Reduir emissions GEH més de la meitat Augmentar per sobre del 32% la quota d'energia renovable en consum final Millorar eficiència energètica 32,5% Mesures urgents per superar interconnexions d'electricitat existents.

ENERGIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC La humanitat travessa una crisi ecològica global i la tecnologia ha multiplicat la capacitat humana d'explotar els recursos naturals i modificar el medi; però també a ser més conscients de conèixer millor les causes i conseqüències de l'acció antropogènica en els ecosistemes i societats. OBJECTIUS ODS 1972: Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Agenda 2030, per al desenvolupament sostenible. 17 objectius (ODS). Per revertir el procés de degradació del medi ambient i promoure un desenvolupament sostenible i millorar la qualitat de vida per tothom. PNUMA: Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.

SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC L'Agenda 2030: compromisos comuns dels estats a dedicar els mitjans necessaris per avançar cap als ODS. Revisió cada 5 anys. Implicació desigual dels estats Interpretació diferent del concepte de sostenibilitat Contradiccions entre els interessos globals i locals Transició als ODS canvi progressiu cap a un model social i econòmic basat en el reconeixement dels límits de la Terra. SOSTENIBILITAT: paraula que apareix el 1969 i cada cop + consciència social sobre límits del planeta i el caràcter global dels problemes ambientals. Actualment, cal adoptar mesures urgents per controlar les conseqüències de les activitats humanes del sistema terra.

Els ODM*(2015) no es van complir i els ODS també, de moment, estan lluny del mateix. *ODM: Objetius de Desenvolupament del Mil·lenni. SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC ACTIVITATS PÀG. 36, ex 23 PÀG. 38, ex 24 i 25 Correcció exercici 23 pàgina 36 El Tractat o el Tractat de la Unió Europea preveu, des de la seva signatura, el creixement sostenible respectant el medi ambient, i donar suport als tractats de les Nacions Unides sobre energia i canvi climàtic. Correcció exercici 24 pàgina 38 La transició ecològica és el procés de substitució cap a models de desenvolupament sostenibles.

Correcció exercici 25 pàgina 38 Les metes de l'objectiu de desenvolupament sostenible número 7 són aquestes: - Garantir l'accés universal a serveis d'energia assequibles, confiables i moderns. - Augmentar, substancialment, el percentatge d'energia renovable en el conjunt de fonts d'energia. - Duplicar la taxa mundial de millora de l'eficiència energètica. SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC QUÈ ÉS I COM ENS AFECTA EL CANVI CLIMÀTIC?

Les espècies interaccionen amb el medi i les interaccions mediambientals comporten diferents modificacions: Canvis cíclics: dia i nit, estacions Canvis esporàdics: huracans, terratrèmols, erupcions volcàniques, efectes fàcilment observables; però difícilment previsibles. Canvis evolutius: es duen a terme molt lentament, canvis geològics (moviment masses continentals, orogènesi, formació de roques...), canvis biològics (evolució, espècies, aparició, extinció) o climàtics (períodes glacials o interglacials).

El canvi climàtic és provocat per l'acció humana des de la industrialització al segle XIX, i sobretot els últims 70 anys es produeix amb molta rapidesa i es considera un fet únic en la història de la Terra. El canvi climàtic quan depenia de la Terra anava a una velocitat més lenta. A partir del segle XIX es determina que les activitats humanes alteraven el clima de la Terra. Al segle XX va guanyar pes i es va atribuir a la crema de combustibles fòssils. Als anys vuitanta les dades es van confirmar i es va començar a parlar d'escalfament global i la seva relació amb el canvi climàtic.

SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC L'escalfament global és l'increment persistent de la temperatura mitjana de la Terra a causa de les activitats humanes, principalment, de les emissions gasos efecte hivernacle GEH, que són: Diòxid de Carboni CO2 Metà CH4 òxid de dinitrogen N2O hidrofluorocarburs HFC Perfluorocarburs PFC Hexafluorur de sofre SF6 Trifluorur de nitrogen NF3 Aquests es troben de forma natural a l'atmosfera, en petites quantitats. Des de l'activitat humana han augmentat la proporció. Es calcula que els últims cinquanta anys + 1 °C. L'increment de la temperatura, tot i ser el més notori, no és l'únic.

Els canvis produïts no es produeixen de manera homogènia, sinó que poden afectar els territoris de manera desigual, fins i tot oposades, depenent de la latitud, longitud o configuració territorial. SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC GICC Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic. Recerca i publicació d'informes sobre l'evolució del canvi climàtic útils per guiar els governs i ONG. CMNUCC Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. 1994, principal instrument jurídic de resposta internacional i la seva funció principal és prevenir els impactes antròpics i estabilitzar i reduir les concentracions de GEH. Tots els països són vulnerables.

Atribueix als + industrialitzats la responsabilitat. SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC DESIGUALTATS I MEDI AMBIENT Desigualtats mediambientals: diferents possibilitats d'accés als béns naturals per motius socioeconòmics o culturals i a la diferent exposició de població davant els riscos mediambientals.

Greus: les que impedeixen satisfer les necessitats bàsiques, aquelles indispensables per assegurar la subsistència, el desenvolupament i el benestar de les persones (alimentació, aigua, roba, higiene, assistència sanitària, habitatge, educació, feina...) Necessitats amenaçades temporalment per causes ambientals (terratrèmols, huracans, aiguats...) o per causes antròpiques (guerres, accidents nuclears, destrucció d'ecosistemes...) Necessitats amenaçades permanentment per causes de situacions polítiques injustes (concentració del poder en una minoria, discriminació de certs grps en benefici d'altres, l'explotació irracional dels recursos naturals...) DESIGUALTATS I MEDI AMBIENT DESIGUALTATS I MEDI AMBIENT Cada cop és més urgent combatre les desigualtats ambientals.

A les polítiques ambientals cal afegir-hi estratègies de desenvolupament basades en criteris de sostenibilitat. Factors decisius per situar persones i societats en nivells desiguals de risc enfront condicions mediambientals: Exposició: a les conseqüències dels desequilibris ecològics com la pol·lució atmosfèrica, residus perillosos o aigües contaminades. Comerç de residus perillosos. Vulnerabilitat: enfront riscos ambientals, terratrèmols, aiguats, accidents industrials. Dificultat d'accés: a recursos bàsics, com l'aigua potable, aliments, energia, privació de serveis, sanitaris, educació… Distribució no equitativa de les càrregues fiscals, taxes subministraments o impostos del carboni.

Exclusió en la presa de decisions o la desinformació sobre polítiques ambientals. La crisi ecològica global accentua les desigualtats i té un efecte acumulatiu que malmet greument la seva qualitat de vida, sobretot de classes i comunitats més desafavorides. DESIGUALTATS I MEDI AMBIENT ACTIVITATS PÀG. 40 , ex 26, 27 i 28 PÀG. 41 , ex 29 PÀG. 42, ex 30 PÀG. 43, ex 31 Correcció exercici 26, pàgina 40 La causa principal del sobreescalfament de l'atmosfera terrestre és l'acumulació de gasos hivernacle, sobretot de diòxid de carboni (CO ), produïts per activitats humanes.

Correcció exercici 27, pàgina 40 El sector energètic és el principal causant d'emissions de diòxid de carboni i en general, de gasos amb efecte hivernacle (GEH). Correcció exercici 28, pàgina 40 Algunes de les accions promogudes per la UNESCO són: educació per al canvi climàtic, assessorament a docents sobre el canvi climàtic, promoció de solucions per limitar el canvi climàtic a escala local, participació, conjuntament amb altres organismes internacionals, en grups de treball i en programes i accions contra el canvi climàtic, elaboració d'informes sobre el canvi climàtic i protecció del patrimoni cultural.

Correcció exercici 30, pàgina 42 Es creen desigualtats mediambientals quan existeix una exposició més gran als factors de risc, la vulnerabilitat i enfront de riscos a causa de la pobresa, la impossibilitat d'accedir als recursos naturals bàsics, la gestió deficient dels riscos per part de les autoritats,... Correcció exercici 31, pàgina 43 Àfrica i Àsia són els continents amb una mortalitat més alta a causa de la contaminació. Entre les possibles causes es poden esmentar les següents: - ús de combustibles fòssils en la producció energètica - consum energètic en el transport - incendis forestals.

La contaminació, un factor de risc de mort per davant del tabac Correcció exercici 29, pàgina 41 El Protocol de Kyoto, adoptat el 1997, es va promoure davant la urgència d'establir un acord internacional per tal de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) durant el quinquenni 2008-2012 i amb l'objectiu d'assolir una reducció del 5% al final d'aquest període (amb relació els valors de 1990). Per a la Unió Europea es va acordar el 8%. El protocol es va renovar l'any 2012 per al període 2013-2020. L'Acord de París, a la Cimera del Clima de 2015, sorgeix davant la urgència de reduir el reescalfament de la Terra entre 1,5 i 2° a finals del segle actual.

EMPREMTA HUMANA Concepte que apareix el 1996 per calcular l'impacte que exerceix el conjunt d'activitats humanes en una determinada àrea, ciutat, regió, país… El valor s'expressa en núm. d'hectàrees biològicament productives (conreus, boscos, prats) que calen per subministrar a la població d'un territori concret tots els recursos que necessita per mantenir indefinidament el seu gènere de vida (sistema productiu, pautes de consum, alimentació...) i per poder assimilar els residus que genera. PETJADA ECOLÒGICA Comparada amb la biocapacitat del planeta, capacitat de regenerar els recursos naturals que consumeix tota la humanitat.

Resultat desolador: consumim molt més del que som capaços de produir. La petjada s'ha multiplicat per 3 entre 1961 i 2022. La biocapacitat ha reduït un 50%. S'ha plantejat l'actual model econòmic i de vida. EMPREMTA HUMANA ANTROPOCÈ És nova era geològica, i que la petjada humana quedarà en els registres fòssils. La humanitat, al llarg de la història ha fet un gran progrés científic i tecnològic que s'ha accelerat des de la industrialització i que ha proporcionat una capacitat de transformar el medi i que ha pertorbat els ecosistemes i paisatges. Paul J. Crutzen premi Nobel 2000.

Considera que l'acció humana és la 1ª causa dels canvis soferts al planeta i que des de la II GM l'ús massiu de combustibles fòssils. Concepte de sistema complex i amenaçat del desenvolupament econòmic basat en el creixement il·limitat. EMPREMTA HUMANA PETJADA DE CARBONI* Indicador que mesura el volum total de CO emès a l'atmosfera a causa de la producció de béns i serveis per part de les persones, organitzacions, països o humanitat. Principals responsables: Indústries Agricultura intensiva Desforestació transport Calefacció Tot lligat amb la dependència dels recursos fòssils. Reduir la petjada de carboni és un gran repte per als ODS.

*La petjada de carboni és la quantitat total de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) emesos per emissions de gasos amb efecte d'hivernacle associades al cicle de vida d'una persona, d'un producte, servei o organització. EMPREMTA HUMANA EMPREMTA HUMANA BIOMASSA El 2020 Ron Milo fa una recerca i relaciona el pes sec (pes de la matèria viva excloent l'aigua) o biomassa (plantes, organismes vius, animals...) i el pes de la massa de tots els materials creats per la humanitat (Massa antropogènica) edificis, carreteres, vehicles, residus... Els resultats de les mostres són que l'any 2000 la massa antropogènica era superior a la biomassa del planeta. EMPREMTA HUMANA EMPREMTA HUMANA ACTIVITATS PÀG.

45, ex 32, 33 i 34 Correcció exercici 32, pàgina 45. La idea de Paul J. Crutzen està justificada per l'ús de combustibles fòssils a partir de SGM i la tendència humana de no protegir el medi ambient. Actualment, és un sistema complex i amenaçat, ja que el desenvolupament econòmic està basat en el creixement il·limitat. Correcció exercici 33, pàgina 45 La petjada de carboni mesura la quantitat de CO emès a l'atmosfera a causa de les activitats humanes. La petjada ecològica mesura l'equivalent de superfície productiva necessària per avaluar la capacitat i els límits productius de la Terra.

Tots dos són indicadors relacionats amb el concepte de sostenibilitat ambiental i amb la viabilitat del model de vida actual. Correcció exercici 34, pàgina 45 Els indicadors de la petjada ecològica i de la petjada de carboni mostren una evolució paral·lela. En les etapes 1968-1983 i 2003-2020, les dues empremtes assoleixen els valors màxims, mentre que, entre 1984 i 2003 els valors són els més baixos en tots dos casos. Mentre els índexs de les dues empremtes han augmentat al llarg de tot el període, la biocapacitat per persona no ha parat de decréixer. El gràfic posa de manifest la relació inversa entre les empremtes de les activitats humanes i la conservació de la biodiversitat.

ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ TIPUS DE RISCOS: Fenòmens naturals inapreciables (brisa, desgel, marees, erosió) Fenòmens violents gran intensitat (ventades, allaus, erupcions volcàniques, tsunamis o terratrèmols) Trobem 3 tipus de riscos que entren els 2 anteriors: Riscos Ambientals Riscos Antròpics Riscos Biològics ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ TIPUS DE RISCOS AMBIENTALS: Risc natural: fenòmens naturals associats a la presència humana i, per tant, quan afecta potencialment les persones o els béns personals. També podem dir tot aquell que comprèn els riscos d'origen natural, antròpics i mixt.

Desastre natural: catàstrofes o calamitats.Els fenòmens naturals es poden agreujar a conseqüència de la modificació de les condicions del medi natural, planificació deficient dels assentaments humans o d'actuacions negligents. FACTORS + IMPORTANTS: Magnitud: dimensió i intensitat del fenomen Freqüència: núm. de vegades que es produeix en un cert període de temps Perillositat: probabilitat que es produeixi un fenomen d'una certa extensió, intensitat i durada amb conseqüències negatives. Exposició: núm. total de persones sotmeses a un risc. Vulnerabilitat: % de persones o béns que poden ser danyats per un fenomen respecte al total de la població exposada.

ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ EXEMPLES DE RISCOS AMBIENTALS 2004 - Terratrèmol submarí i tsunami de Sumatra-Andaman: 230.000 morts. 2008 - Terratrèmol Xina: 88.000 morts. 2010 - Terratrèmol Haití: 316.000 morts. 2011 - Tsunami Japó: 16.000morts. + afectació central nuclear Fukushima 2017 - Sequera Somàlia: 600.000 persones desplaçades. 2019 - Cicló Kenneth a Moçambic: 35.000 habitatges destrossats. 2020 - Temporal Gloria. Espanya Imatges del temporal Glòria al seu pas per Lloret de Mar 2024 - Dana. València (Espanya).

"La dana més mortal", el "30 minuts" especial per les inundacions al País Valencià - 3CatInfo ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ RISCOS AMBIENTALS La degradació del medi ambient té un paper crític com a desencadenant d'alguns desastres o l'empitjorament d'altres. Països amb una desforestació i erosió greus per ús abusiu de conreus i pastures cada cop + sotmesos a riscos com els aiguats. Escalfament de l'atmosfera, desajustament del clima i accentuació dels riscos naturals. DESFORESTACIÓ: sequeres, inundacions. Greu en zones com l'Índia.

Emissió de GEH provoca reescalfament del clima del planeta ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ RISCOS ANTRÒPICS Origen en les activitats desenvolupades per les societats. 3 tipus segons l'origen: ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ RISCOS ANTRÒPICS Activitats humanes amb + riscos: Mineria Indústria Transport de mercaderies perilloses Manipulació de materials radioactius Afecta sobretot la salut de les persones i per al medi és la contaminació d'extensos territoris durant anys. Exemples: 1984 - Índia: fuita de gasos tòxics víctimes mortals, ferides, aigües contaminades... avui en dia encara apareixen malalties.

1986 - Txernòbil (Ucraïna) mort per radiació, milers de casos de càncer, evacuació de 350.000 habitants, extensa zona contaminada i inhabilitada. ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ Centrals nuclears a Espanya i Catalunya: Centrales Nucleares en España ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ RISCOS BIOLÒGICS S'hi inclouen els fenòmens relacionats amb l'exposició humana a microorganismes patògens, sovint mitjançant vectors, que poden afectar la població directament (epidèmies) o indirectament (plagues, malalties infeccioses d'animals). No tenen una causa única, són el resultat de diversos factors. EXEMPLES: Alteració o destrucció d'ecosistemes.

Desplaçament d'animals de granja de diferents regions Sobreexplotació de recursos naturals Comerç il·legal d'espècies exòtiques Circulació d'agents patògens en aliments. ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ RISCOS BIOLÒGICS Un cop detectat un fenomen biològic altres factors condicionen la capacitat de resposta i fer front per minimitzar els efectes: Capacitat preventiva Operativitat dels sistemes de salut Sistemes de protecció civil Cooperació internacional Recursos econòmics i tecnològics EXEMPLES: Pesta negra (Edat mitjana) Grip Espanyola (inici de segle XX - 1a GM) Síndrome d'immunodeficiència adquirida (sida) anys 70 - 80 La Covid-19 (2020) ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ ACTIVITATS PÀG.

47, ex 35, 36 i 37 PÀG. 48, ex 38 Correcció exercici 35, pàgina 47 Els riscos atmosfèrics relacionats amb la climatologia són: els aiguats, les sequeres, els huracans, les onades de calor,... Correcció exercici 36, pàgina 47 Tres factors que contribueixen a augmentar els riscos ambientals són la modificació de les condicions del medi natural, la planificació deficient dels assentaments humans i les actuacions negligents. Correcció exercici 37, pàgina 47 El terratrèmol que es va produir a Turquia i a Síria el febrer de 2023 va tenir una intensitat de IX (violenta).

Es van produir més de 50.000 víctimes mortals i danys materials com esfondrament d'habitatges, destrucció d'infrastructures: carreteres, hospitals i escoles. Els terratrèmols de Síria i Turquia van ser dels més violents que han afectat la regió en temps històrics; van causar un gran nombre de morts i ferits, i danys materials molt importants. Entre les causes de tanta devastació hi ha el possible incompliment de les normes d'edificació, les males condicions meteorològiques durant les operacions de rescat, i les deficiències en l'assistència dels afectats en algunes zones.

Correcció exercici 38, pàgina 48 Els factors meteorològics que expliquen aquest fet són l'elevada evaporació de la zona, els corrents d'aire càlids i humits, i les pluges torrencials. RISCOS AMBIENTALS A CATALUNYA Els riscos naturals + freqüents estan relacionats amb les condicions meteorològiques, del clima i del relleu accidentat de la zona i amb una alta densitat de població. RISCOS ATMOSFÈRICS Aiguats: típic del clima mediterrani, pluges fortes que provoquen desbordaments de rius, rieres... (tempestes d'estiu). Provoquen problemes d'inundacions, aturada dels subministraments… Pedregades: precipitacions en forma de gel, poden ser de mides variables. Calamarsa (petites), pedra (grans).

Provoquen danys en conreus i béns. La pedrada afecta diversos pobles del Baix Empordà - 3Cat Nevades: precipitacions en forma de cristalls de gel agrupats en volves o flocs. Quan la temperatura de l'aire és inferior al punt de congelació. Nevades a llocs no comuns pot comportar talls de carreteres, subministraments, accidents, manca de serveis bàsics... RISCOS AMBIENTALS A CATALUNYA RISCOS AMBIENTALS A CATALUNYA RISCOS ATMOSFÈRICS: Temporals de vent: són bufades intenses de vent, augments sobtats de la seva força. Arrencada d'arbres, de torres elèctriques, despreniment de teulades, perills per les persones per accidents, caigudes, incendis...

RISCOS GEOLÒGICS: Esllavissades: desplaçaments de terrenys d'un vessant cap a l'exterior per acció de la gravetat. Associats a pluges, però pot ser per altres. Poden destruir carreteres, soterrar cases i persones. Zones del Pirineu i Sistema Mediterrani. Allaus: despreniments de masses de neu. Neu + o - estable. Destrueixen vegetació, tallar vies de comunicació... Pirineu occidental. Terratrèmols o sismes: sacsejades o tremolors de la superfície terrestre. Pot ser inapreciable o de gran destrucció. Per sota 3 a l'escala Richter. RISCOS ANTRÒPICS: Incendis forestals: risc que pateix + sovint Catalunya. Depenen d'unes condicions geogràfiques determinades com la sequera, vent, orografia.

La majoria dels incendis són resultat d'acció humana per deixadesa, o provocats. Instal·lacions productives com la indústria petroquímica de Tarragona. Riscos associats al transport de mercaderies perilloses com toxicitat o risc d'explosió. Accidents industrials: a qualsevol de les etapes del procés (emmagatzematge, transport). Poden afectar instal·lacions, població, béns, medi ambient, transport... RISCOS AMBIENTALS A CATALUNYA PREVENCIÓ Per tal de prevenir els efectes ambientals el Govern ha desenvolupat tot un seguit de plans especials basats en l'anàlisi dels riscos per tal de minimitzar els efectes i danys.

RISCOS AMBIENTALS A ESPANYA Els principals riscos estan relacionats amb el clima mediterrani. En ser un clima irregular s'alternen períodes de sequera i períodes de pluges intenses. Passa el mateix amb les temperatures. Fenòmens + recurrents siguin les inundacions i sequeres; que barrejat amb l'acció humana fa que el risc ambiental a Espanya sigui: Desertificació: territori originari ric en biodiversitat va perdent espècies vegetals i animals i adquireix característiques de desert. Pèrdua de sòl, riuades destructives, desforestació o manca de pluges. I els pot afectar el GEH. Risc hidrològic: agost - novembre. Especialment al litoral mediterrani i Pirineu.

Riuades que es poden agreujar si en zones inundables es construeixen edificis, carreteres... RISCOS AMBIENTALS A ESPANYA Els fenòmens + recurrents són les inundacions i les sequeres que barrejades amb l'acció humana fan que el risc ambiental a Espanya sigui: Risc d'incendis: lligat a clima. Hivern nivell baix i estius alts molt alt. Risc antròpic causat o agreujat per l'acció humana. Risc sísmic: a la zona de Gibraltar on hi ha 2 plaques tectòniques en contacte (placa africana i eurasiàtica). Solen ser d'intensitat baixa o mitjana. Risc volcànic: presència de volcans actius i també com l'exposició de poblament, vulnerabilitat i perillositat.

Províncies de Girona (Garrotxa), Ciudad Real, Almeria, Múrcia. Però sobretot a les illes Canàries, dades d'erupcions produïdes als darrers 5 segles. Danys socioeconòmics. ACTIVITATS HUMANES + riscos ambientals a les indústries especialment sectors nuclears, petroquímics i miners. (accidents nuclears, vessaments d'hidrocarburs...) Alta concentració contaminant en una zona concreta. Efectes contaminants per la salut humana. RISCOS AMBIENTALS A ESPANYA RISCOS AMBIENTALS A EUROPA De les regions + segures no és exempta de patir danys. Riscos més recurrents relacionats amb els climes i fenòmens meteorològics (tempestes, inundacions, sequeres...) En l'última dècada s'ha agreujat pel Canvi Climàtic.

Fenòmens meteorològics extrems i onades de calor. La protecció depèn de cada estat. Tot i que la UE dona indicacions de suport. Arran de la Covid es va establir una estratègia comuna a través de la Comissió Europea amb 5 objectius: Anticipació Preparació Alerta Resposta Seguretat