El Manteniment de la Humanitat: L'Alimentació Mundial

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

SA5: El manteniment de la humanitat L'alimentació mundial Les activitats del sector primari són la base de l'alimentació del món. Tenen, per tant, una importància clau que s'accentua a causa del creixement de la població, la desigualtat i la pressió mediambiental d'aquestes activitats primàries. Dos dels reptes més importants del sector, al segle XXI, seran el proveïment d'aliments per a tota la població i la preservació de la biodiversitat del planeta. Com es poden aconseguir? SA5: El manteniment de la humanitat L'alimentació mundial Aprendrem a: Interpretar la multicausalitat dels factors que influeixen en les activitats agràries.

Observar la localització dels principals paisatges agraris del món. Organitzar la informació que distingeix els sistemes agraris tradicionals dels evolucionats. Assumir un compromís col·lectiu amb la sostenibilitat del sector primari. Aprendre a comentar una fotografia panoràmica. SA5: El manteniment de la humanitat L'alimentació mundial SA5: El manteniment de la humanitat L'alimentació mundial 1.D'on provenen els nostres aliments? L'agricultura i la ramaderia són la base del sector primari… El sector primari comprèn totes aquelles activitats que permeten obtenir recursos bàsics directament de la natura. Aquestes activitats són, principalment: L'agricultura. La ramaderia. La pesca.

L'aprofitament dels recursos forestals. SSOOSSTTEEN NIIBBIILLIITTAA TT Dins del sector primari, l'agricultura i la ramaderia són les activitats més rellevants, perquè constitueixen la font principal d'aliments (cereals, hortalisses, carn…) de la població. A més, una gestió correcta d'aquestes activitats contribueix, en gran manera, a la reducció de la fam, així com a la cura del medi ambient. Agricultura Ramaderia Pesca Recursos forestals 1.D'on provenen els nostres aliments? ...

que presenta grans contrastos al món Actualment hi ha contrastos ben marcats pel que fa al paper que desenvolupa el sector primari als diferents països del món: Als països desenvolupats, el sector primari ocupa un percentatge molt baix de la població (el 3 %) i la seva aportació al PIB és només de l'1,3 %. Aquest sector es caracteritza per un grau de tecnificació alt, una gran productivitat i ingressos alts. En aquests països, els agricultors solen ser els propietaris de la terra i tenen accés fàcil a finançament i a mercats on vendre els seus productes.

Als països menys desenvolupats, aquest sector ocupa el 55% de la població i la seva aportació al PIB és del 19,6 %.Presenta un grau de tecnificació baix, una escassa productivitat i ingressos baixos. Les explotacions agràries solen ser de tipus familiar, amb dificultats en l'accés a terres, a finançament i a mercats. Tot això demostra l'existència d'una clara correlació entre el grau de desenvolupament d'un país i la importància del sector primari, ja que amb més desenvolupament econòmic, menys importància hi té el sector primari. 1.D'on provenen els nostres aliments?

Característica Països Desenvolupats Països Menys Desenvolupats Població Activa Pes en el PIB Tecnificació Productivitat Tipus d'Explotació Propietat de la terra Finançament Característica Països Desenvolupats Països Menys Desenvolupats Població Activa Pes en el PIB Molt baixa (~3%): Poca gent treballa al camp gràcies a la mecanització. Irrellevant (~1,3%): L'economia es basa en els serveis i la indústria. Molt alta (~55%): Gran part de la societat depèn directament de la terra. Significatiu (~19,6%): L'agricultura és el motor econòmic principal. TecnificacióAlta: Ús de GPS, drons, llavors seleccionades i biotecnologia. Productivitat Molt elevada: Es produeix molt amb molt poc esforç humà.

Empresarial / Comercial: Baixa: Treball manual predominant i eines tradicionals. Escassa: Moltes hores de feina per a rendiments limitats. Familiar / Subsistència: Tipus d'Explotació Propietat de la terra Finançament Orientada a la venda i al benefici. Privada i consolidada: L'agricultor sol ser el propietari o gran empresa. Fàcil accés: Crèdits bancaris, assegurances i subvencions públiques. Orientada a l'autoconsum o mercat local. Inestable: Dificultats legals per accedir a la propietat o terres llogades. Molt difícil: Falta de crèdit, risc alt i dependència del clima. 1.D'on provenen els nostres aliments? 1.D'on provenen els nostres aliments?

2.Quins factors influeixen en les activitats agraries? De totes les activitats del sector primari, les més importants són les agràries, que inclouen l'agricultura i la ramaderia. La seva localització i desenvolupament depenen d'una sèrie de factors, tant físics com humans. ELS FACTORS FÍSICS L'aigua El clima El relleu El sòl La temperatura i la humitat.L'altitud, l'orientació dels vessants i la inclinació del terreny. La textura (capacitat del sòl a la retenció de l'aigua), el gruix, la quantitat de matèria orgànica i La disponibilitat d'aigua, tant en superfície com al subsol, afecta la mena de conreu que es vulgui sembrar. mineral, i l'acidesa que limita la fertilitat del sòl.

2.Quins factors influeixen en les activitats agraries? Conreu de blat Conreu de cafè 2.Quins factors influeixen en les activitats agraries? Terrasses d'arròs Reg per degoteig 2.Quins factors influeixen en les activitats agraries? ELS FACTORS HUMANS La pressió demogràfica El desenvolupament tecnològicEls factors històrics, econòmics i polítics 3 Com forma l'ésser humà els paisatges agraris? L'espai rural alberga diferents activitats... L'espai rural inclou tot aquell territori en què s'assenten els pobles i els espais naturals i, per tant, no és urbà.

A més d'acollir activitats del sector primari, l'espai rural també pot acollir funcions del sector secundari (indústria agroalimentària, producció d'energies renovables, etc.) o serveis (turisme, serveis socials, sanitaris o educatius, etc.). EESSPPAAII RRUURRAALL EESSPPAAII AAGGRRAARRII EESSPPAAII AAGGRRÍÍCCOOLLAA ... entre les quals destaquen les agràries Els espais agraris són aquells paisatges naturals que han estat modificats per l'acció de l'ésser humà, amb la finalitat d'obtenir productes del sector primari (agrícoles, ramaders o forestals). D'aquesta manera, l'espai en què es desenvolupa l'agricultura és l'espai agrícola. 3 Com forma l'ésser humà els paisatges agraris?

L'HÀBITAT RURAL L'espai rural també acull l'ús residencial com a habitatge principal o ocasional. En funció de com es distribueix la població per l'espai rural, podem diferenciar tres tipus de poblament: 3 Com forma l'ésser humà els paisatges agraris? LA PARCEL·LA, FORMA BÀSICA DEL PAISATGE AGRARI La parcel·la o finca rústica és una porció de terreny, delimitat per una boga, que té un ús agrari. Es diferencien les unes de les altres per la grandària, la forma, els límits i l'ús. Un conjunt de parcel·les explotades per un mateix productor En funció de la grandària, podem distingir entre parcel·les petites (inferiors a 1 ha), mitjanes (entre 1 i 10 ha) i grans (més de 10 ha).

La forma d'una parcel·la pot ser de tipus regular o irregular. Segons els límits, les parcel·les poden ser: obertes (openfields) quan no hi ha separacions físiques que les delimitin o tancades (bocages) que presenten separacions com ara tancaments vegetals, metàl·lics, de pedra, etc. L'ús ve determinat pel tipus d'explotació, i pot ser agrícola, ramader, forestal o mixt. constitueix una explotació agrària. El productor pot: Ser el propietari de les parcel·les. Explotar-les en forma d'arrendament (mitjançant el pagament d'una renda) o en règim de parceria (pagament d'un percentatge del producte obtingut).

Una explotació agrària comprèn, a més de les parcel·les, els magatzems per guardar-hi la maquinària o els productes agrícoles, naus ramaderes… En funció de la grandària de l'explotació, podem distingir entre: Minifundis (menys de 10 ha). Mesofundis (entre 10 i 100 ha). Latifundis (més de 100 ha). 3 Com forma l'ésser humà els paisatges agraris? 3 Com forma l'ésser humà els paisatges agraris? 3 Com forma l'ésser humà els paisatges agraris? EXERCICIS 1.Esbrina quines són les característiques de les explotacions agraries d'Espanya. Valora quines són les diferències principals entre regions. 2.Qui són els majors propietaris d'explotacions agràries d'Espanya? On es concentren aquestes terres.

3.Dibuixa un mapa d'Espanya i assenyala quin és el tipus de propietat majoritari i quins productes s'hi cultiven. 3 Com forma l'ésser humà els paisatges agraris? 1.Esbrina quines són les característiques de les explotacions agraries d'Espanya. Valora quines són les diferències principals entre regions. Característiques Generals de les Explotacions Tot i la diversitat, les explotacions espanyoles comparteixen alguns trets definitoris: Dualitat de la propietat: Existeix una clara divisió entre el minifundi (petites parcel·les, sovint poc rendibles) i el latifundi (grans extensions de terra). Envelliment demogràfic: El sector pateix una manca de relleu generacional.

La mitjana d'edat dels titulars d'explotacions és elevada, el que dificulta la digitalització en algunes zones. Pes del regadiu: Tot i que la superfície de secà és major, el regadiu és el motor econòmic, aportant la major part de la producció final agrària gràcies a l'ús de tecnologia de precisió. Orientació al mercat exterior: Espanya és una potència exportadora, especialment en fruites, hortalisses i oli d'oliva, la qual cosa obliga a les explotacions a complir amb estàndards de qualitat europeus molt exigents. 3 Com forma l'ésser humà els paisatges agraris? 1. L'Espanya del Nord i Nord-oest (Galícia i Cantàbric) Model: Predomini del minifundi.

Les terres estan molt fragmentades, el que dificulta la mecanització i la rendibilitat a gran escala. Activitat: Especialització en ramaderia (llet i carn) i tancaments de prats. L'agricultura és més de subsistència o de farratges. 2. L'Espanya Interior (Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó) Model: Explotacions de mitjana i gran dimensió. Paisatges de camps oberts (openfields). Activitat: Domini del secà cerealista (blat, ordi) i, cada cop més, el cultiu de vinya i gira-sol. En zones amb accés a aigua, hi ha una potent indústria de regadiu (remolatxa, blat de moro). 3. L'Eix Mediterrani i Canàries Model: Altament tecnificat i intensiu. És on es troba la "horta d'Europa".

Activitat: Producció massiva de cítrics, fruites i hortalisses. Destaquen els hivernacles d'Almeria i les explotacions de regadiu intensiu a Múrcia i el País Valencià. Són les explotacions amb major valor econòmic per hectàrea. 4. El Sud (Andalusia i Extremadura) Model: Coexistència del latifundi tradicional amb noves zones de regadiu intensiu. Activitat: El monocultiu de l'olivera (especialment a Jaén i Còrdova) i la devesa a Extremadura (ramaderia extensiva de porc ibèric). També és clau el cultiu d'arròs i fruites a la vall del Guadalquivir. 3 Com forma l'ésser humà els paisatges agraris? 2.Quins són els majors propietaris d'explotacions agràries d'Espanya?

On es concentren aquestes terres?. Podem dividir els grans "terratinents" moderns en tres categories: L'aristocràcia tradicional: Famílies com la de la Casa d'Alba continuen sent dels majors propietaris de terra i receptors de subvencions de la PAC. Es calcula que gestionen desenes de milers d'hectàrees a través de diverses societats (com Eurotecnia Agraria). Altres noms clàssics inclouen els Mora-Figueroa o la família Domecq. Fons d'Inversió i Capital Risc: És la tendència creixent. Fons com Atitlan (sector de l'olivera i l'ametller) o fons de pensions internacionals estan comprant milers d'hectàrees per transformar-les en regadius superintensius.

Busquen rendibilitat ràpida a través de la tecnologia i l'escala. Grans Grups Agroalimentaris: Empreses familiars que han crescut fins a convertir-se en gegants. Per exemple: Grupo Fuertes (El Pozo): Grans extensions per a farratges i ramaderia. Bodegas Torres o Codorníu: Posseeixen milers d'hectàrees de vinya pròpia per controlar tota la cadena de producció. Casa Tarradellas: Propietària de grans extensions de conreu de cereals a Catalunya i Castella per al seu propi subministrament. 3 Com forma l'ésser humà els paisatges agraris? 3.Dibuixa un mapa d'Espanya i assenyala quin és el tipus de propietat majoritari i quins productes s'hi cultiven. 3 Com forma l'ésser humà els paisatges agraris?

3.Dibuixa un mapa d'Espanya i assenyala quin és el tipus de propietat majoritari i quins productes s'hi cultiven. 4 Com es conrea al món? Les parcel·les es treballen amb diversos sistemes de conreu... Els productors agrícoles empren diferents sistemes de conreu, la qual cosa confereix diferents aspectes als paisatges agraris: En funció dels sistemes de reg utilitzats, es distingeixen: Conreus de regadiu. Creixen per l'aportació d'aigua que s'efectua de manera artificial. El reg pot ser per degoteig, aspersió o inundació. Conreus de secà. Només reben l'aigua de la pluja.

En funció de la varietat d'espècies conreades, es diferencien: El monocultiu: les parcel·les estan dedicades a un únic tipus de conreu. El policultiu: quan es conreen espècies vegetals diferents. En funció de l'aprofitament de les parcel·les, es distingeixen: L'agricultura intensiva, que aprofita al màxim la parcel·la per mitjà de l'ús de mitjans tècnics avançats (moderns sistemes de reg, fertilitzants, productes fitosanitaris…), amb la finalitat d'obtenir la màxima productivitat (major rendiment per hectàrea). L'agricultura extensiva, que requereix grans parcel·les, però no utilitza mitjans avançats.

La producció és alta perquè l'extensió de la parcel·la és gran, però no aconsegueix la màxima productivitat, ja que el rendiment per hectàrea és menor. RegadiuSecà 4 Com es conrea al món? 4 Com es conrea al món? ... que donen lloc a diferents sistemes agraris Els sistemes agraris tradicionals: tenen com a objectiu fonamental l'autoconsum familiar i, en alguns casos, la comercialització en l'àmbit local. Les explotacions solen ser petites i es caracteritzen per: Diversos productes (policultiu) en una mateixa parcel·la. L'ús de tècniques rudimentàries i l'escassa mecanització. L'absència de fertilitzants i productes fitosanitaris. L'escassa inversió, que suposa una baixa productivitat.

Els sistemes evolucionats de mercat: la seva producció es dirigeix fonamentalment a la comercialització, fins i tot a escala internacional. Les característiques de les explotacions són aquestes: Les parcel·les són generalment de gran grandària, especialitzades en un únic conreu (monocultiu). L'ús de tècniques avançades, com l'agrobiotecnologia, que permet obtenir conreus resistents a les plagues. La mecanització de les tasques agrícoles i l'ús dels fertilitzants i productes fitosanitaris més avançats. Unes grans inversions que permeten una gran productivitat. 4 Com es conrea al món?

CARACTERÍSTICA SISTEMES AGRARIS TRADICIONALS SISTEMES EVOLUCIONATS DE MERCATS Consum Autoconsum i comercialització en àmbit local. Comercialització, fins i tot a escala internacional. Espècies conreades Policultiu. Monocultiu. Tècniques de cultiu L'ús de tècniques rudimentàries (poc avançades), absència de fertilitzants i de productes fitosanitaris (per protegir la planta). L'ús de tècniques avançades, com l'agrobiotecnologia, que permet obtenir conreus resistents a les plagues, ús de fertilitzants i productes fitosanitaris avançats. Grau de mecanització Escassa. Alta. Productivitat Baixa. Alta. Exemples Països menys avançats. Països avançats.

5 Per què produeixen menys els sistemes agraris tradicionals? Model caracteritzat per: L'ús d'eines senzilles i l'ús d'animals de tir. Té una gran dependència ELS SISTEMES AGRARIS TRADICIONALS Agricultura itinerant amb artigatge Agricultura extensiva de secà Agricultura irrigada monsònica Es localitza a la conca de l'Amazones, de factors físics i té uns rendiments escassos que es destinen sovint a l'autoconsum. Aquests sistemes agraris solen ser sostenibles amb el medi, ja que mantenen l'equilibri ecològic entre l'ésser humà i la natura. Però, de vegades, no garanteixen el proveïment continuat d'aliments Aquesta situació pot provocar inseguretat alimentària i subalimentació.

l'Àfrica equatorial i el Sud-est asiàtic. Consisteix en la tala i crema de zones boscoses amb el propòsit d'obtenir petits camps en els quals es conreen mandioca, mill, melca, nyam. Les cendres fertilitzen el sòl, que es remou amb eines rudimentàries per poder sembrar les llavors. Aquests camps són productius durant tres o quatre anys perquè els sòls s'esgoten amb rapidesa. L'agricultura itinerant es caracteritza per mantenir l'equilibri amb el medi en el qual es desenvolupa, però en alguns llocs l'ús de motoserres i arades en lloc de matxets i aixades ha accelerat els processos de desforestació i la pèrdua de sòl. Es localitza a les sabanes d'Amèrica, Àfrica i Àsia.

Es basa en l'associació de l'activitat agrícola i la ramadera. L'adob que proporcionen els animals (fem) permet l'explotació permanent del sòl per mitjà d'una rotació de conreus. Les terres es divideixen en tres parts: en una es conrea cereal, en una altra, mill o blat de moro i la tercera es deixa en guaret, és a dir, sense conrear, per recuperar la fertilitat del sòl. Les parcel·les segueixen una rotació de conreus triennal i així se n'assegura la fertilitat. Es desenvolupa als països de l'Àsia monsònica, com el Vietnam i Cambodja. És un sistema agrari intensiu que es basa en el monocultiu de l'arròs.

Les parcel·les són petites, estan voltades de dics i comunicades per canals que les inunden d'aigua. A les zones muntanyenques, on hi ha molt pendent, s'hi construeixen bancals per aprofitar el sòl. La mecanització és escassa i requereix molta mà d'obra. S'obtenen diverses collites a l'any. 6 Cap a on es dirigeixen els sistemes agraris evolucionats? Model caracteritzat per: Són sistemes agraris sorgits per garantir la producció d'aliments en gran quantitat. ELS SISTEMES AGRARIS EVOLUCIONATS DE MERCAT Agricultura extensiva dels "països nous" Agricultura extensiva de plantació Agricultura comercial tecnificada És característica de les zones tropicals.

La nova agricultura de mercat ha generat grans desequilibris i ha comportat una creixent degradació del medi natural. Ha permès disposar d'aliments en abundància, però gran part de la població no hi té accés. La necessitat d' implantar pràctiques agrícoles més sostenibles com l'agricultura ecològica i l'agricultura intel·ligent. És pròpia dels Estats Units, el Canadà i Austràlia. Disposa de grans parcel·les de formes regulars dedicades al monocultiu del blat de moro, el blat, la soja, la colza, el cotó..., que es venen a les indústries alimentàries i a les centrals de producció de biocombustibles.

Aplica les tècniques i coneixements més avançats (selecció de llavors, productes fitosanitaris...) i obté una producció molt elevada amb escassa mà d'obra, una destacada mecanització de les tasques i la utilització del guaret. Es tracta d'una agricultura molt tecnificada que produeix cacau, cafè, te, canya de sucre, cotó, etc., en règim de monocultiu intensiu. Les plantacions són majoritàriament propietat de multinacionals, que obtenen grans beneficis perquè ocupen mà d'obra local amb baixos salaris i amb costos de producció molt baixos.

Tot i que la presència d'aquestes multinacionals crea ocupació i infraestructures de transport, presenta alguns aspectes negatius com la pèrdua de biodiversitat d'espècies i la ruïna dels productors locals. La major part de la producció s'exporta i això comporta, de vegades, dèficit d'aliments per a la població local. Es practica a l'Amèrica del Nord, Europa, el Japó, Nova Zelanda i a zones d'Austràlia, l'Argentina i el Brasil. Es caracteritza per l'ús de pràctiques agrícoles avançades, que permeten obtenir rendiments elevats per hectàrea: ús de maquinària d'última generació, selecció de llavors i ús de productes fitosanitaris i fertilitzants avançats. Agricultura intel·ligent.

A més, es tracta d'una agricultura molt especialitzada en determinats productes seleccionats, que arriben ràpidament al mercat 7. Existeixen alternatives sostenibles a la pesca de captura? La pesca es basa en l'aprofitament dels recursos naturals que ofereix el mar, i proporciona aliments a les persones i matèries primeres a la indústria (congelats, conserves, olis, farines...). Des dels seus orígens, els éssers humans han practicat la caça i la pesca com a activitats econòmiques de simple depredació. A partir del Neolític, la ramaderia va anar substituint la caça, però no ha passat el mateix amb la pesca.

No obstant això, el creixement actual de l'aqüicultura obre una esperança de futur davant el creixent esgotament dels recursos pesquers. 7. Existeixen alternatives sostenibles a la pesca de captura? Els sistemes de pesca són diversos... En funció de les embarcacions pesqueres i de l'abast dels seus desplaçaments es distingeixen tres tipus de pesca marítima: Pesca litoral o costanera. Es fa amb embarcacions petites o mitjanes que amb prou feines s'allunyen de la costa durant el dia. Pesca d'altura. Es porta a terme amb embarcacions grans i estan diversos dies i fins i tot setmanes al mar. Pesca de gran altura.

S'utilitzen grans vaixells, veritables factories de peix, i poden estar pescant en alta mar durant mesos. Segons el nivell tecnològic i el destí de la producció, la pesca pot ser: Artesanal. Utilitza aparells de pesca senzills i les captures, que són molt reduïdes, es destinen al mercat local. Industrial. Es fa amb vaixells grans i aparells complexos, així com tecnologia d'última generació que permet obtenir gran quantitat de captures. Comercialitzen el peix a escala mundial i el subministren també a la indústria. 7. Existeixen alternatives sostenibles a la pesca de captura? … i hi ha zones pesqueres destacades La fauna marina es concentra a les zones amb major abundància de nutrients.

En conseqüència, les majors captures es localitzen en unes zones determinades, que es diuen caladors, i que es troben a: Les plataformes continentals: àrees marines de poca profunditat i abundants nutrients aportats pels rius (mar del Nord, de la Xina, del Japó). Les zones de contacte entre els corrents oceànics freds i càlids, com ocorre a l'est d'Amèrica del Nord i el nord-est d'Àsia. Les zones d'aflorament d'aigües profundes i corrents freds: costes del Perú, Xile, Mauritània, Namíbia... L'AQÜICULTURA, UNA ALTERNATIVA A LA PESCA DE CAPTURA L'eficàcia de les tècniques i equipaments pesquers ha comportat la sobreexplotació de molts caladors.

L'excés de captures, la degradació dels fons marins i la contaminació estan posant en perill el futur de moltes espècies marines. Una alternativa a la pesca de captura és l'aqüicultura, que consisteix en la cria d'animals i plantes en aigua dolça o salada. És una tècnica molt desenvolupada a Àsia, i la Xina n'és el líder mundial. Però l'aqüicultura presenta alguns problemes: amenaces als ecosistemes costaners, captura en excés de larves salvatges o peixos que s'alimenten amb pinsos obtinguts d'altres peixos. 7. Existeixen alternatives sostenibles a la pesca de captura?