Economia Global: La Globalització i el Sector Primari

I 108 flashcards i 72 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 6: L'ECONOMIA GLOBAL BLOC 1: GLOBALITZACIÓ Què és? Interdependència cultural, política, social econòmica… Entre els diferents països del món EL MÓN GLOBALITZAT: La globalització és la interdependència política, cultura i social entre els diferents països del món. La globalització és un procés irreversible, que només es faria reversible si els estats tornessin a tenir economies tancades, amb tipus de canvi fixos i monedes no convertibles, aranzels alts, control dels moviments de capitals, nacionalització de les empreses multinacionals, restriccions als mercats financers i tancament de les fronteres a la immigració. Aquesta és l'alternativa real [...].

Un dels resultats de la globalització és allunyar de la vida quotidiana dels ciutadans els centres de decisió sobre moltes coses que afecten la seva vida. El tancament d'una fàbrica es decideix a l'altre costat de l'Atlàntic, per exemple, a Corea del Sud, o no se sap a on. Una especulació que fa tombar una moneda neix en algun mercat financer llunyà que es transmet en pocs minuts al mercat local. La política monetària ja no és competència d'un estat, ni la comercial, ni l'agrícola, ni l'exterior, ni la política de defensa, ni gairebé cap política. Tot se n'ha anat cap a Brussel·les o Washington. Amb la fugida de les competències també hi ha hagut una fugida de responsabilitats.

«No podem fer-hi res» o «no podem canviar perquè els mercats financers no ho tolerarien», diuen els polítics. En aquestes circumstàncies no se sap a qui protestar sobre els problemes ni a qui exposar les preocupacions. La globalització és un procés que integra les economies en una xarxa global de dependències mútues. Segons les fonts, la seva reversibilitat només seria possible mitjançant un tancament total de les economies (aranzels alts, monedes no convertibles i fronteres tancades). Pèrdua de Sobirania Estatal: Els estats han perdut competències en polítiques monetàries, comercials, agrícoles i de defensa.

Les decisions que afecten la vida quotidiana (com el tancament d'una fàbrica) es prenen sovint en continents diferents. Fugida de Responsabilitats: Existeix una tendència política a justificar la inacció davant les demandes ciutadanes sota el pretext que "els mercats financers no ho tolerarien", creant una desconnexió entre el poder de decisió i la responsabilitat davant la ciutadania. La globalització de l'economia: El procés de globalització: A finals del segle XX es van produir una sèrie de canvis socials i econòmics que van transformar l'organització del món. El resultat va ser l'aparició de la societat postindustrial i la globalització de l'economia.

1 Els intercanvis es van fer globals, el mercat és el món Augmenta la interdependència econòmica entre totes les parts del sistema productiu ( per exemple, per la desigual distribució dels recursos naturals o les diferents evolucionsi la seva progressiva manca de capacitat de desició de cada estat. En l'actualitat (S.XXI) ja han anat apareixent els conceptes: RELOCALITZACIÓ I REINDUSTRIALITZACIÓ, basada en indústries d'alt valor afegit. S'ha fet evident que tenir la indústria allunyada també comporta inconvenients molt evidents desde la crisi de la COVID i en confinament el 2020 i també per la crescuda dels preus dels combustibles.

Desde la UE es promou el renaixement industrial europeu, relocalitzant produccions estratègiques ( Llei Europea de Xips, 2022, per asegurar la sobirania digital de la UE). Globalització i sostenibilitat: Un dels problemes de la globalització és el de la seva SOSTENIBILITAT, tant mediambiental com econòmica i social. Si els centres de producció els concentrem en una part del plaeta (Àsia), caldran inversions en transport i logística que l'acompanyin i faciliti l'arribada de les mercaderies als seus consumidors. Concepte clau: PORTACONTENIDORS I INTERMODALITAT.

Aquestes activitats generen: Gasos d'efecte hivernacle i residus, ja que tant els avions com els vaixells utilitzen combustibles fòssils. + Creixement de les desigualtat socials. Visualitzar les desigualtats: MODEL CENTRE-PERIFÈRIA: 1. Relacions entre centre i perifèria Els països del centre exporten cap a la perifèria: - A nivell de població: quadres tècnics i visitants per motius turístics. - A nivell comercial: manufactures d'alt valor afegit i serveis. - A nivell financer i tecnològic: inversions de capital, préstecs i patents. - Des d'un punt de vista polític i militar: decisions polítiques i geoestratègiques.

2 La perifèria exporta cap als països del centre: - A nivell de població: treballadors no qualificats i fuga de cervells (treballadors qualificats que busquen millors condicions laborals i de vida). - A nivell comercial: matèries primeres i manufactures simples. - A nivell financer i tecnològic: interessos, deute i pagament de cànons. - Des d'un punt de vista polític i militar: dependència de les decisions geoestratègiques de les elits polítiques dels països del centre. 2. Territoris centrals - Formen la Tríada: Estats Units, Unió Europea i Japó. - Controlen el comerç i la tecnologia, mantenen alts nivells de productivitat i tenen economies diversificades amb ingressos elevats.

- Exercixen una situació de domini i explotació sobre altres regions, que es manté a través de la dependència financera, comercial i cultural. 3. Territoris perifèrics - Economies amb baixos nivells de productivitat, base agrària i un desenvolupament industrial escàs o incipient. - Relacions amb l'exterior marcades per la dependència i el desavantatge. - Inclouen molts països de l'Àfrica subsahariana i estats sense recursos naturals rellevants, sovint afectats per conflictes interns que han fet perdre l'interès del capital. 4. Territoris semiperifèrics emergents - Combinen característiques pròpies dels territoris centrals i dels perifèrics.

- Són estats que continuen seguint les directrius dels països centrals, però que alhora generen un cert desenvolupament propi. - Poden arribar a convertir-se en líders regionals o tenir pes i influència en les decisions regionals. - Exemples: Brasil, Argentina, Sud-àfrica, Índia, Xina, Turquia… El model Centre-Perifèria es va elaborar a mitjans dels anys 70s per explicar les diferències de desenvolupament dels diferents països del món. Globalització econòmica: És el procés d'integració de l'economia mundial en el sistema econòmic capitalista i l'augment de la interdependència entre les economies dels diferents països.

En aquest sistema les decisions econòmiques no depenen tant dels estats sinó de les grans empreses multinacionals i dels sistemes financers. La globalització ha provocat un fort increment dels intercanvis internacionals de béns, serveis i capitals, configurant un mercat global. FACTORS que l'han fet possible: - Desenvolupament de comunicacions i transports ( intercanvis ràpids d'informació, financers , mercaderies i persones) ( + eficàcia -costos). - La supressió de barrreres polítiques i administrativa ( duanes i aranzelsI i la creació de tractats i acords de lliure comerç..

- L'expansió de les empreses multinacionals i de la gran banca internacional, que ha permès l'expansió del capitalisme a escala mundial. Conseqüències de la globalització econòmica: 1. Econòmiques - Augment de desigualtats entre els països desenvolupats i els més pobres (també entre regions dins dels mateixos països rics) 3 - Augment del poder de les empreses multinacionals. - Manteniment de l'intercanvi desigual del comerç internacional. 2. Mediambientals - Deslocalització d'indústries més contaminants cap a països del 3r món. - Explotació dels recursos naturals per part de multinacionals que aprofiten la manca de normativa de protecció del medi ambient.

- Aparició de conflictes territorials en funció dels interessos dels EUA (única superpotència actualment). 3. Socials: - L'Augment de les desigualtats econòmiques entre països N-S ha comportat un augment dels fluxos migratoris. - Fenòmens d'exclusió social (crisi de l'estat del benestar). - S'introdueixen nous valors (com l'individualisme i el consumisme). 4. Cultural: - Homogeneïtzació cultural basada en el model dominant dels EUA a través del control dels mitjans de comunicació que afavoreix un fenomen "la banalització de la cultural". ELS INTERCANVIS DEL MÓN GLOBALITZAT: FLUXOS VISIBLES: 1.

Productes energètics: Dominat per la compra i venda d'hidrocarburs que s'ha convertit en una prioritat estratègica, des del punt de vista econòmic com de la seguretat, provocant fins i tot resposta militar. 2. Productes agrícoles: Dins d'aquest mercat es diferencien: - exportacions de productes de països desenvolupats (cereals). - exportacions de productes de països poc desenvolupats (cafè i cacau). 3. Productes industrials Valor dominant en el conjunt d'intercanvis. Suposen ¾ parts. Destaquen: automòbils, dispositius informàtics i l'electrònica, maquinària industrial, materials per les telecomunicacions.

Actualment Xina és considerada la factoria del món, ja que produeix tota mena de productes manufacturats, desde productes quotidians a altres d'alt valor afegit = Xina principal país exportador. FLUXOS NO VISIBLES: - El capital: Els productes financers es venen i compren a les borses d'arreu. El mercat financer és global. Els fluxos financers són possibles gràcies a la circulació global d'informació (conseqüència del desenvolupament d'internet desde 1990), amb una ràpida velocitat de transmissió. Abans era una xarxa estàtica (Web1.0). Actualment internet ens aporta serveis i info personalitzada en funció del rastre ( Web 3.0).

Els indicadors socioeconòmics: Els indicadors socioeconòmics són dades que ens serveixen per conèixer ràpidament la situació social i econòmica dels habitants d'un territori, i ens indiquen el seu nivell de benestar englobant diverses dades. -IDH (Índex de desenvolupament humà) -TAXA DE MORTALITAT DELS MENORS DE 5 ANYS EL SECTOR PRIMARI/L'ESPAI RURAL: Són el conjunt d'activitats econòmiques dedicades a l'obtenció de productes del medi natural que es convertiran en matèries primeres que seran posteriorment transformades per altres sectors o consumides directament.

Activitats que formen part d'aquest sector: - Agricultura 4 - Ramaderia - Pesca - Silvicultura (explotació forestal) - Explotació minera L'espai rural és aquell territori no urbà que per les seves característiques no pot ser classificat com una àrea típicament urbana. Aquest tipus de zones es troben especialment destinades per a la realització d'activitats agropecuàries, agroindustrials, extractives, de conservació de l'ambient i de silvicultura. La qual cosa no implica que en aquests tipus d'espais no s'hi duguin a terme altres activitats (sector terciari per exemple).

Les activitats agràries han modificat històricament el medi natural i són les responsables de la diversitat de paisatges agraris (També inclou ramaderia, els paisatges agrícoles només agricultura). A la majoria d'Europa es fa conreu de cereals, però al Mediterrani s'acostuma a cultivar la trilogia mediterrània (blat, olivera i vinya) perquè necessiten poca aigua, així que estan adaptats als llargs períodes de sequera del clima mediterrani. Exemples de paisatges agraris: Paisatge en mosaic: des de certa alçada en la imatge es veu un mosaic, bocage perquè es separen per vegetació alta. El paisatge en mosaic al mediterrani es separa amb pedra seca.

En terrassa o escalonat per aprofitar els desnivells Prats ramaders per les pastures Paisatge d'hivernacles o de flors ornamentals (ex Maresme) o de regadiu. Paisatge d'arbres fruiters o de fruita de secar 5 Paisatge agrari: resultat de la confluència de factors físics (especialment el relleu) i la intervenció humana, en funció dels models socials de desenvolupament. Actualment els espais agraris cupen el 38% de la superfície terrestre, d'aquest 38% el 12% és paisatge agrícola i el 26% ramader. Les activitats agràries ocupen el 45% de la població activa mundial.

Sobretot a aquells menys desenvolupats., en canvi als països desenvolupats ocupa una petita part de la població, a la Unió Europea només un (% es dedica a aquest sector i a EUA un 3% encara que EUA és qui té la màxima producció mundial del blat de moro. A tot l'interior peninsular es troba l'hàbitat rural concentrat, pobles petits envoltats per una gran extensió de latifundis, generalment de secà. A tota la façana cantàbrica, Galícia, Catalunya, el litoral… seria un hàbitat rural dispers.

Hi ha 2 grans tipus de sistemes agraris 1) L'agricultura tradicional o de subsistència: Aquesta està orientada a l'autoconsum o a la venda en mercat s local i està basada en 2 factors de producció, que són; la terra i el treball familiar 2) Sistema agrari comercial o agricultura de mercat: Aquest és propi dels països subdesenvolupats i està dedicada a l'exportació. França, Itàlia i Espanya són els països agraris amb més producció de' Europa. El pas d'un sistema a un altre va ser conseqüència de la industrialització en què es van afegir noves tècniques de correu més especialitzades i mecanitzades, també l'augment de les hectàrees dedicades al regadiu.

, la diversificació dels conreus i l'ús d'adobs (que seran primer naturals i després químics). Quan els sistemes de regadiu no estaven mecanitzats la major part de l'agricultura era de secar (a Espanya), en quan s'implanten les tècniques mecàniques la gent comença a preferir dedicar-se a la horta perquè genera més diners, és més rendible econòmica. Agricultura hidropònica: no cal molta terra, es pot conrear en alçada i és una optimització de l'espai de conreu. (normalment en països del nord) Això farà augmentar la producció agrària i de manera directa una millora de l'alimentació que portarà un creixement demogràfic.

També provocarà un augment de la immigració a la recerca de llocs de treball en el sector primari. Podríem alimentar a tota la població a llarg termini? El creixement demogràfic a part de mitjans del s. XX va fer témer la capacitat de poder alimentar a tota la població mundial. Això va impulsar un nou tipus d'agricultura que es fomenta amb l'obtenció de llavor altrament productiva i resistents, modificades genèticament , patentades, a les quals se'ls aplica tecnologia mecànica (tractors i sistemes de reg) i química (adobs de síntesi química, herbicides, pesticides, plaguicides…). Tot plegat per incrementar la producció de les collites.

Aquest procés que va començar al 1940 s'anomena la revolució verda (i va durar fins el 1970 com a experiment, després es va normalitzar). És un procés d'adopció de pràctiques i tecnologia a l'agricultura 6 principalment als cereals (sobretot a l'arròs) amb 'objectiu d'augmentar la producció i aconseguir la suficiència alimentària. Però la terra té una capacitat limitada per produir elements sobretot i la desnutrim amb l'abús de productes químics i sobreproducció.

A més, per adaptar-se a l'economia de mercat els agricultors van haver d'invertir capital en augmentar les superfícies de regadiu, comprar maquinària, adaptar les seves instal·lacions (hivernacles per exemple), adquirir bestiar de raça…

Per fer-ho es van haver d'endeutar Impactes ambientals de l'agricultura convencional; 1) Excés d'adobs químics Causa: necessitat d'augmentar la productivitat Conseqüència: contaminació dels aqüífers i del sòl 2) Excés de purins Causa: elevada producció de carn porcina Conseqüència: contaminació d'aigües i nitrats 3) Abocament de pesticides Causa: assegurar la producció per evitar que el conreu emmalalteixi Conseqüència: desaparició de la biodiversitat, també empitjora la salut de les persones en contacte amb aquest conreu i amb el producte (consumidor i treballador).

4) Desforestació massiva Causa: necessitat d'ampliar la superfície conreable Conseqüència: perduda de la biodiversitat, sòl forestal i erosió del sòl 5) Introducció de noves llavors Causa: assegurar la resistència i productivitat i perquè són espècies més comercials Conseqüència: desaparició de les varietats locals perquè els pagesos prefereixen apostar per aquestes llavors 6) Emissió de gasos d'efecte hivernacle per la mecanització del camp Causa: assegurar la rapidesa i l'efectivitat de l'activitat agrícola Conseqüència: contribueix a l'escalfament global i la contaminació que genera 7) Consum excessiu dels recursos hídrics Causa: garantir la producció Conseqüència: exhauriment dels recursos hídrics Recordar que les tècniques d'agricultura intensiva són aquelles que permeten dirigir les explotacions amb pocs efectius humans però amb una productivitat molt alta gràcies a la mecanització.

CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ DE L'ESPAI RURAL: 1. Segons la superfície ocupada: distingim entre tres tipus d'explotacions: a. Latifundis: són aquelles explotacions de més de 100 hectàrees. A Espanya se solen trobar a Extremadura, Castella la Manxa i Andalusia (a Castella i Lleó menys). En el passat en aquest tipus d'explotacions s'hi practicava una agricultura de baix rendiment, normalment de secar que requeria molta mà d'obra que eren els jornalers. Aquestes explotacions es caracteritzaven per l'absentisme del propietari.

7 A l'actualitat amb la mecanització del camp són explotacions rentables economicament que generen importants collites que es comercialitzen a nivell internacional obtenint beneficis elevat. Normalment solen ser explotacions de monoconreu, per tant és una feina molt especialitzada. b. Explotacions de mida mitjana: el tamany d'aquestes explotacions són al voltant d'unes 30 hectàrees, és el tamany que fomenta la Unió Europea. S'hi practica una agricultura intensiva per obtenir productes de qualitat per un mercat exigent. Per aconseguir aquest tamany d'explotació s'incentiva el reagrupament parcel·lari1 en una mateixa explotació. c.

Minifundis: tenen menys de 10 hectàrees, a Espanya es localitzen a la meitat nord de la península i als dos arxipèlags. Aquesta parcel·lació dificulta la mecanització del camp, es poden fer servir eines mecàniques de petit tamany i això provoca un escàs volum de producció. En aquest tipus d'explotació normalment s'hi practica una agricultura intensiva aprofitant al màxim tot l'espai disponible, a vegades instal·lant hivernacles (com al Maresme o Almeria). Normalment els propietaris hi estan implicats, participen en l'explotació amb l'ajuda de familiars amb la contractació d'assalariats.

Molts cops si l'explotació és propera a un nucli urbà el propietari treballa les terres a temps parcial i ho combina amb una altra feina d'àmbit urbà per assegurar-se una estabilitat econòmica. 2. Segons els límits de l'explotació: a. Camps oberts (open-field) b. Camps tancats (Bocage) 3. Segons els sistemes de conreu: a. De secar: si no plou no es rega b. De regadiu c. Monoconreu d. Policonreu 4. Segons el tipus d'agricultura o ramaderia: a. Intensiva (ramaderia i agricultura): es du a terme a llocs molt poblats amb poc espai disponible i on el terreny és car. En el cas de Catalunya el territori que compleix aquestes característiques seria el Maresme.

Es tracta de produir en grans quantitats en el menor espai possible per obtenir el màxim rendiment per hectàrea, s'aconsegueix utilitzant adobs, fertilitzants, llavors modificades, sistemes de reg, estudis de mercat… També existeix l'agricultura intensiva ecològica, però no és tan productiva. Utilitza poca mà d'obra. Són explotacions que requereixen estar sota control constant per complir les exigències de conreu i requereixen importants inputs de capital. Contrasta amb formes d'agricultura sostenibles tal com l'agricultura ecològica i extensiva (també ramaderia).

1 És quan diversos agricultors s'agrupen en cooperatives agrícoles per compartir les despeses i les inversions, sobretot pel que fa la maquinària que una petita explotació no es podria permetre. A més, també facilita aconseguir subvencions de la Unió europea sobretot, crèdits i desgravar impostos. 8 Impactes 1. Requereix grans aportacions d'energia i aigua 2. Els plaguicides maten insectes que serien necessaris i útils pel conreu 3. Destrueix l'hàbitat natural d'animals i plantes 4. Provoca l'erosió del sòl 5. L'ús de fertilitzants que porten molts nitrats altera la biologia dels rius, dels llacs, i de les aigües subterrànies. b.

Extensiva (ramaderia i agricultura): es dona en llocs poc poblats amb molta disponibilitat de terres i requereix poca mà d'obra. L'objectiu és obtenir una gran quantitat de producte al preu més baix possible (els beneficis són per volum de producció). Utilitza tècniques modernes, està molt mecanitzada i hi ha selecció de llavors. L'agricultura extensiva a Espanya es troba a la Meseta i està dedicat sobretot als cereals i també es troba en zones d'Andalusia. Pel que fa a la ramaderia extensiva a Espanya hi destaca sobretot Extremadura on trobem aquestes deveses de porc ibèric i també en zones interiors d'Andalusia. Característiques: 1.

La mecanització en ser grans extensions és molt més efectiva. 2. S'incrementa el benestar animal, ja que tenen més espai i no estan confinats en gàbies 3. L'agricultura no necessita tants ímputs químics, però cada cop s'estan introduint més per fer-ho més productiu 4. Poden sorgir alguns problemes que serien que els rendiments són baixos a curt termini i l'altre problema és que requereixen grans superfícies que al final obliguen a deforestar i per tant es limita la vida silvestre c. Pesca intensiva: hi ha les piscifactories, que és la producció induïda de peixos amb l'objectiu d'incrementar la producció. També s'hi troben els vaixells de gran tonatge (pesca d'altura). d.

Pesca extensiva: vaixells més petits i de menys tonatge que pesquen en menys quantitats i que cada dia tornen a port. i. Pesca d'arrossegament: capten aquelles espècies enterrades ii. Pesca d'encerclament: vaixell molt petit amb unes llums molt potents que atrauen els peixos dins d'una gran xarxa. 5. Tipus de poblament: a. Poblament concentrat: els habitatges estan concentrats en un núcli i estan envoltats dels camps de conreu b. Poblament dispers: els habitatges estan aïllats i cada unitat familiar té els seus camps de conreu a prop del seu habitatge 6. Règim de tinença: fa referència a qui gestiona l'explotació. a. Règim de tinença de propietat: qui les té/propietari les explota b.

Règim de tinença d'arrendament: qui les explota fa una aportació econòmica/lloguer al propietari per tenir dret a l'explotació. c. Règim de tinença de parceria: la persona que explota la propietat fa una aportació al propietari en forma de una proporció de la collita 9 EL SISTEMA AGRARI A ESPANYA AGRICULTURA TRADICIONAL AGRICULTURA ACTUAL abans de 1960 des de 1960 MÀ D'OBRA És molt abundant, vivien en una situació molt precària, eren els anomenats jornalers i s'hi dedicava el 45% de la població activa a Espanya Hi ha hagut una reducció important de la població activa que es dedica al sector primari. L'any 2022 era del 4,3% a Espanya.

DEMOGRAFIA Major densitat i dinamisme demogràfic (molta població jove treballava al camp) Envelliment, baixa densitat demogràfica i masculinització del món rural com a conseqüència de l'històric èxode rural TAMANY DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES Estava polaritzat, o eren minifundis o latifundis Es mantenen aquests dos models (minifundi i latifundi), però la tendència és l'augment de la explotació mitjana impulsa per la Unió Europea TIPUS D'EXPLOTACIÓ Era preferentment extensiva, menys especialitzada, dedicada a l'autoconsum i als mercats de proximitat Augmenta la intensificació i l'especialització tant en agricultura i en la ramaderia i neix la necessitat de ser competitius en el mercat únic de la Unió Europea.

NIVELL TECNOLÒGIC Endarreriment tecnològic, predi¡omni de la força del treball humà i animal. Es fan servir adobs naturals Mecanització del camp, selecció genètica de llavors i races ramaderes i ús de productes químics RENDIMENT Era molt baix És molt elevat Al llarg del segle XIX Espanya va passar d'una agricultura de subsistència a una de mercat. La introducció de noves tècniques agrícoles i nous conreus va permetre l'augment de la producció agrària i així poder alimentar una població creixent. Al mateix temps, la millora dels ingressos en el sector agrari farà que aquest capital es transfereixi a un nou sector econòmic que està en desenvolupament: sector industrial (sector secundari).

La estructura de família tradicional en el camp espanyol és patriarcal (hi ha un cap de família que dirigeix l'explotació) i conviuen una, dues o tres generacions en el mateix mas. Els canvis estructurals que va provocar la industrialització van comportar la necessitat de comercialitzar els excedents agraris en el mercat per tal de garantir ingressos cap a la indústria. Tot plegat obligarà el sector agrari a entrar dins l'economia de mercat en a la qual el pagès és venedor, però alhora és comprador (fertilitzants, plaguicides, tractors, llavors…). D'altra banda, la mecanització del camp provocarà l'èxode rural perquè ja no es necessita tanta mà d'obra.

10 Amb l'entrada d'Espanya a la Unió Europea les subvencions i els crèdits europeus van permetre finalitzar el procés de reconversió de les explotacions agràries i ramaderes. Característiques del sector primari espanyol a l'actualitat: 1. Manteniment de la SAU (Superfície Agrària Utilitzada) malgrat la disminució del nombre d'explotacions les explotacions són cada vegada més gran (minifundis passen a ser de mida mitjana). 2. Tendència a l'augment del regadiu i disminució del secà 3. Expansió de la superfície de boscos a causa del baix ús de les pastures 4. Pèrdua de sòl agrícola degut al creixement urbà i la construcció d'infraestructures (carreteres, vies de comunicació…) 5.

Augment de la importància de la ramaderia i cal destacar l'increment de les explotacions ramaderes ecològiques 6. Pèrdua d'importància del sector pesquer i forestal 7. Envelliment de la població activa del sector primari 8. Forta vinculació de les activitats agroramaderes amb la indústria alimentària (allò que es produeix s'envia a la indústria perquè passi a ser de mercat). 9. Caiguda de preus i de la renda agrària per la competència del mercat mundial fa que les petites explotacions es trobin en greus dificultats per poder competir i moltes persones acaben abandonant l'activitat agrària. 10.

L'atracció d'activitats urbanes en el sector secundari i terciari que estan més remunerades i són més segures fan que disminueixi la població activa agrària. Podem resumir les causes anteriors en tres blocs: 1. Factors econòmics: els productes agraris al llarg del segle XX, però sobretot en la segona meitat del segle, han anat depreciant-se en relació amb els productes industrials i el preu dels serveis.

Aquest fet ha comportat que cada cop les explotacions agràries hagin estat menys competitives i els sous agraris proporcionalment més baixos, de forma que bona part dels pagesos han deixat el camp, cosa que ha comportat la disminució del nombre d'explotacions i l'abandonament de les terres de conreu menys rendibles. 2. Factors socials: la possibilitat de feina en altres sectors econòmics i la millor qualitat de vida a les ciutats, junt al desprestigi de l'activitat agrícola i de la vida a les zones rurals va originar que sobretot a partir dels anys 60 s'intensifiqués molt el procés d'èxode rural. 3.

Factors tècnics: la possibilitat de mecanitzar moltes de les tasques agrícoles ha permès que el nombre mitjà hectàrees conreades per explotació sigui cada cop més gran. Per això, tot i la pèrdua d'explotacions i d'actius agraris, la pèrdua de superfície cultivada, tot i evident, no és ni molt menys proporcional a la disminució global del nombre d'explotacions. 11 Els diferents tipus de conreus es divideixen d'acord amb els següents percentatges de la SAU total d'Espanya: 1. Conreus herbacis (cereals, lleguminoses, llavors oleaginoses, tubercles i arrels, farratges, etc.): 38 %. 2. Pastures permanents: 32 %. 3.

Conreus llenyosos (arbres fruiters, vinya, olivera, vivers d'arbres de Nadal, etc.): 20 %. 4. Terres en guaret: 10 %. Pel que fa als conreus de regadiu en el context de la Unió Europea, Espanya és el principal país productor de fruita, amb els cítrics com a producte estrella. També és el primer productor d'hortalisses, entre les quals destaquen els tomàquets. Si ens centrem en els conreus de secà, Espanya és el principal productor europeu d'olives per a l'elaboració d'oli, amb gairebé el 60 % de la producció total i el tercer productor de raïm per a l'elaboració de vi, després d'Itàlia i França.

La ramaderia proporciona més de la tercera part del valor econòmic de la producció final agrària espanyola. La ramaderia industrial, amb estabulació del bestiar, mecanització dels processos de creixement i elevades concentracions d'animals, s'ha imposat com a model majoritari. El sector ramader més important, per quantitat de bestiar i per producció econòmica, és el porcí. Espanya és el país amb més bestiar porcí d'Europa (nombre de caps de bestiar), però el segon, després d'Alemanya, pel que fa a la quantitat de carn produïda. A escala mundial és el quart país productor.

El sector boví és el tercer de la UE per ordre d'importància i ha assolit una gran rellevància per la seva producció de carn i de llet. 12 Producció ramadera, a la Unió Europea, de les principals espècies, 2019 (per milers de caps) L'activitat pesquera a Espanya representa només un 0,75 % del PIB. La sobreexplotació dels caladors propers ha fet que sigui un sector en recessió des de la dècada dels anys 80 del segle XX. A escala europea, és una flota molt important, ja que representa el 25 % del tonatge brut total de les embarcacions dedicades a la pesca. Amb aquest tonatge (326.822 tones), la flota espanyola és la primera en quantitat de quilos de peix viu capturat.

Les captures del 2020 van ser de 800.000 tones, el 20 % del total de la Unió Europea. La major part es va pescar a l'Atlàntic Nord i a la Mediterrània, però també a l'Atlàntic Central i Sud i a l'oceà Índic. La producció del sector espanyol de l'aqüicultura representa el 27,5 % del total de la Unió Europea. SISTEMA AGRARI A CATALUNYA A Catalunya, com en la resta del món desenvolupat, el sector agrari és el que té un percentatge més baix de participació en el PIB i el que registra un percentatge d'ocupació més baix de la població. Si bé fa un segle el 33% de la població treballava en aquest sector, actualment només dona feina a un 1,3 % de les persones ocupades.

L'escassa població dedicada a les activitats agràries pot sorprendre si tenim present que prop d'un 30 % del territori català està cobert de conreus. Aquest contrast s'explica per la intensa i progressiva mecanització de les activitats agràries i ramaderes i per l'aplicació de tècniques intensives de treball, que permeten dirigir les explotacions amb pocs efectius humans però amb una productivitat força alta. Les tendències principals que ha experimentat en els darrers anys el sector agrari català són les següents: El descens de la superfície conreada en benefici d'altres usos del territori (urbans, industrials, infraestructures) o de l'extensió de la superfície forestal (boscos i bosquines).

L'augment de la superfície de regadiu gràcies a la millora dels sistemes de regatge i a la construcció de nous regs. La reducció del nombre d'explotacions i l'augment de la mida per fer créixer la productivitat. 13 L'augment del nombre d'explotacions ecològiques. La millora de la renda agrària gràcies a diversos factors (disminució del nombre d'explotacions, increment de la productivitat, ajuts públics, etc.). Totes aquestes tendències es veuen afectades pels problemes de la inflació i la incertesa ja esmentats.

Mentre que l'any 2020 la renda agrària catalana va augmentar un 10 % per la pujada de preus de productes com l'oli, els cereals i la fruita fresca, el 2021 va baixar un 14,8 % per l'encariment dels subministraments necessaris per a la producció i per la baixada de preu als mercats de produccions com la del sector porcí. Gràfica de sectors circulars dels usos del sòl a Catalunya, 2020 Entre les característiques actuals del sector agrari català destaquen les següents: La diversificació en un ventall de subsectors que comprèn tant productes propis de l'agricultura continental (ramats de carn i de llet, farratges, etc.) com de l'agricultura mediterrània (cereals, vinya, frui­ters, etc.).

La importància de la ramaderia, sobretot de la ramaderia intensiva, la qual s'ha convertit en el principal subsector agrari de Catalunya. La mida petita o mitjana de les explotacions agrícoles, atès el caràcter familiar de les explotacions tant pel que fa a la titularitat com a la mà d'obra. El règim de tinença de la terra dominant en aquestes explotacions és la propietat, per davant d'altres com l'arrendament o la parceria. Les principals produccions agrícoles de Catalunya són els farratges, els cereals, la fruita dolça i la vinya. Pel que fa a la producció ramadera, el bestiar que aporta més valor econòmic és el porcí, seguit de l'aviram i el boví.

El sector ramader es caracteritza per l'alt grau de tecnificació (ús intensiu de pinsos, productes zoosanitaris, selecció genètica, etc.) i per la concentració dels sistemes productius. La resta de subsectors del sector primari (pesca, forestal i silvicultura i aqüicultura) no tenen la mateixa importància que l'agricultura o la ramaderia. El sector pesquer a Catalunya és un sector petit i en clar retrocés des de fa dècades, a causa de la disminució del volum de captures. El total de quilos de peix subhastats a les 14 llotges catalanes el 2018 va ser equivalent a només el 40 % del total de quilos de l'any 1994.

Per tal d'aturar aquest descens de captures, actualment es prenen una sèrie de mesures, dirigides des de la Unió Europea, per aconseguir que el sector pes­ quer català esdevingui sostenible. Algunes d'aquestes mesures són la retirada d'embarcacions obsoletes, l'establiment de quotes màximes de captures, el control de la mida mínima del peix que arriba a la llotja o l'establiment de períodes de veda. L'aqüicultura és aquell conjunt d'activitats dedicades a la cria i l'engreix d'espècies aquàtiques destinades a la comercialització i al consum.

A Catalunya l'aqüicultura és un sector econòmic força petit, però que es troba en procés de creixement i consolidació, igual que passa a la resta del món, circumstància causada per la crisi general dels recursos pesquers tradicionals. La seva producció es classifica en aqüicultura continental, principalment truites de riu, i aqüicultura marina, la qual es divideix en la producció de peix, com orades i llobarros, i en la producció de mol·luscos, principalment musclos. Cal tenir clar quina agricultura es fa a cada zona de Catalunya.

– Pirineus (subalpí i alpí) ferratges – Depressió central (parts baixes Prepirineu i altiplans i depressió) cereals i conreus de secà – Camp de Tarragona, part baixa de segrià: fruits de secà i olivera – Penedès, priorat, conca de Barberà: vinya – Maresme (Vilassar, premià…) flors ornamentals i una denominació de vinya – Maresme interior: ferratges – Lleida: fruiters – Empordà i Delta de l'Ebre: Arròs – Empordà arbres fruiters i zones ramaderes – Cadaqués, Llançà…: oliveres DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE L'ACTIVITAT AGRÍCOLA A CATALUNYA ZONES ACTIVITAT Ebre, Montsià, Delta de l'Ebre Aprofitant la proximitat del riu Ebre que és el més cabalós de tota la península la major part dels conreus són de regadiu, hi destaca entre tots aquests conreus l'arròs.

Plana litoral (de l'Empordà fins al Maresme i zones de cursos baixos dels rius, per exemple la desembocadura del Ter). Es tracta d'una agricultura intensiva d'elevada productivitat gràcies als sòls d'al·luvió (molt fèrtils), el bon clima i la disponibilitat d'aigua. Tot i això, l'activitat agrícola es veu amenaçada per l'urbanisme creixent, el turisme i el traçat de noves vies de comunicació. El maresme hi trobem l'excepció pel que fa als conreus, perquè és l'únic espai de Catalunya on hi trobem hivernacles de flor ornamental que es combina amb l'horta.

L'horta del Baix Llobregat (en hivernacles o a l'aire lliure) es troba en retrocés a conseqüència de les ampliacions de l'aeroport del Prat i el procés 15 d'urbanització. A la plana de l'Empordà hi trobem arbres fruiters, arròs, cereals, horta i vinya. Terres interiors regades pels rius Segre i el Canal d'Urgell Arbres fruiters (pera, préssec…) dedicats en bona part a l'exportació. El Segrià és una de les comarques amb més treballadors agrícoles (temporers) a conseqüència del desenvolupament dels conreus de regadiu basats en l'aigua del Segre i l'expansió més recent d'alguns conreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges. Gràcies a la política de transvasament.

Es tracta d'explotacions petites molt capitalitzades, molts cops organitzades en cooperatives. Camp de Tarragona Conreus de secar com els cereals, l'olivera o la vinya i en els sectors on hi ha més disponibilitat d'aigua hi trobem hivernacles amb horta. Zones de muntanya i zones humides de Girona, Pirineu i Prepirineu Conreus de farratge i blat de moro dedicats a la ramaderia. A les zones de muntanya predomina l'activitat ramadera extensiva (boví i oví de carn) que pastura als prats. Moltes vegades es combina amb activitats del sector terciari. Poca densitat de població i envellida, degut a l'èxode rural.

Ramaderia extensiva: Es troba en les comarques de muntanya un juga un paper fonamental en l'economia local, en canvi, la ramaderia intensiva, la trobem tot el territori, en especial en aquelles comarques situades a l'eix d'unit la plana de Lleida, Osona, comarques de la Catalunya central i les comarques gironines. La ramaderia porta el 64% de la producció total agrària de Catalunya, dins del sector ramader català destaca el sector porcí, amb el 56% de la producció ramadera amb gran concertació a les comarques d'osona.

PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA Denominada també biològica i orgànica, és un sistema d'elaboració que té com a objectiu l'obtenció d'aliments d'òptima qualitat nutritiva, lliures de residus, minimitzant l'impacte negatiu en el medi ambient i en la societat. Utilitza els recursos naturals de manera òptima, contribuint a preservar la biodiversitat vegetal i animal apostant per impulsar el desenvolupament local sostenible. Característiques: 1. Utilitza espècies, varietats i races adaptades a l'entorn 2.

Respecta la fertilitat natural de la terra que incrementa amb l'ús d'adobs naturals, aquests adobs naturals són d'origen orgànic, tant sigui animal, vegetal o mixt (aigües fecals, dejeccions animals (purins), fems, restes vegetals, fangs de depuradores…). 3. Evita contaminacions ambientals prohibit la utilització de productes de síntesi química com ara plaguicides, fungicides, pesticides, herbicides… 4. No es permet la modificació genètica ne cap sentit, ni en les llavors ni en les races animals. 5. S'assegura que els productes elaborats conservin al màxim les seves propietats naturals 6.

El manteniment de la salut dels vegetals i dels animals ha d'assolir-se mitjançant l'ús de mesures preventives. Quines poden ser aquestes mesures: a. Elecció d'espècies animals i varietats de conreu adaptades a les condicions locals que resisteixen millors els paràsits i les malalties. b. L'establiment d'una adecuada rotació de conreus al llarg del temps. 16 c. Utilització de mètodes de lluita mecànics i físics així com tot allò que potencii l'efecte contra els enemics naturals de les plagues. Quan aquests mètodes no són suficients i es constata l'existència d0una amenaça sanitaria, només llavors es poden fer servir productes fitosanitaris que estiguin autoritzats en la producció ecològica.

A Catalunya hi ha el CCPAE (Consell Català de Producció Agrària Ecològica) regula tota la producció ecològica que emeten les llicències que permeten tenir l'etiqueta que donen un valor afegit a un producte i que permeten tenir un preu més elevat. Ramaderia ecològica: característiques: 1. S'ha de garantir bones condicions pels animals que han de tenir un espai per pasturar en llibertat i en cas de estabulament aquest ha d'estar net, ventilat i sec. 2. Tractaments mèdics els més naturals possibles: sigui preventiva o medicina per curar es fa serir homeopatia i fitoteràpia amb un màim de tres tractaments al·lopàtics (medicina no natural). 3.

Mètodes de reproducció natural, no es pot induir artificialment el zel de l'animal. 4. S'ha de garantir una alimentació ecològica 5. No es pot forçar el creixement artificial amb hormones, s'han de respectar els cicles naturals. 6. Han d'haver nascut en explotacions ecològiques 7. Han de ser races autòctones adaptades al clima. 8. S'ha de garantir una mort digna i sense patiment. Agricultura ecològica: característiques: 1. Millora la riquesa del patrimoni agrari paisatgístic 2. No permet l'ús d'organismes modificats genèticament (OMG) ni productes fitosanitaris ni adobs de síntesi química. 3.

Importància de les rotacions dels conreus per incrementar i potenciar la diversitat de matèria orgànica al sòl (sobretot les lleguminoses que porten nutrients i fibra) Després de 30 anys d'assaig comparatiu entre els dos sistemes agrícoles, s'ha demostrat que: 1. Els rendiments en producció ecològica coincideixen amb els convencionals. 2. La producció ecològica agrícola supera a la convencional en anys de sequera perquè les varietats vegetals estan adaptades a períodes de sequera. 3. Els sistemes de producció ecològica construeixen matèria orgànica del sòl (la terra està viva). 4. Utilitza un 45% menys d'energia i és més eficient perquè les espècies estan adaptades. 5.

Els sistemes de producció convencionals produeixen un 40% més de gasos d'efecte hivernacle. 6. Els sistemes de producció ecològica són més rendibles que els convencionals a llarg plaç. Cal no confondre el producte de KM0 o de proximitat i producció ecològica, ja que els de KM0 com a aspecte positiu tenen l'estalvi en transport i emetre gasos d'efecte hivernacle En una explotació ecològica també cal tenir en compte els aspectes socials, per tant és important garantir unes condicions de treball dignes a totes les persones implicades en l'explotació per assumir una justícia social.

SECTOR PRIMARI A EUROPA I LA PAC El sector primari sempre ha estat prioritari a la Unió Europa que dedica a la política agrària gran part del pressupost comunitaris a través de dues línies d'actuació (bases legals): - PAC (Política Agrària Comunitària) 17 - PPC (Política Pesquera Comunitària) Tant una com l'altra comparteixen 5 objectius: 1. Augmentar la productivitat del sector 2. Assegurar el nivell de vida de la població implicada en el sector 3. Estabilitzar els mercats 4. Garantir l'aprovisionament d'aliments 5.

Assegurar preus raonables pel consumidor Una altra eina és l'anomenada OCM (Organització Comuna de Mercat) que té com a objectiu estandarditzar el mercat dels productes agraris europeus tot i que això presenta problemes ja que els interessos dels productors d'alguns països no són els mateixos que els interessos d'una altres. L'agricultura convencional ha acabat amb la fam? No, l'agricultura convencional no ha acabat amb la fam al món, però sí que ha augmentat molt la producció d'aliments. Gràcies a tècniques desenvolupades sobretot durant la Revolució Verda, es van crear llavors més productives i es van utilitzar fertilitzants i pesticides que van multiplicar les collites en molts països.

Aleshores, per què encara hi ha fam? - Problemes de distribució: hi ha prou aliments al món, però no arriben a tothom. - Pobresa: moltes persones no tenen diners per comprar menjar. - Conflictes i guerres: dificulten la producció i el transport. - Canvi climàtic: sequeres i fenòmens extrems afecten les collites. - Malbaratament alimentari: es llença molt menjar. 18