Dinàmica i Estructura de la Població Mundial

I 66 flashcards i 44 preguntes més al document.

Text del document

U3. LA DINÀMICA I L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ 1. La dinàmica de la població La dinàmica demogràfica estudia com canvia el nombre de persones en un lloc concret al llarg del temps. Estudia quanta gent entra i surt d'un país, quanta gent mor, etc. 1.1. Un món en creixement demogràfic Una població pot créixer o disminuir per creixement vegetatiu o per creixement migratori. Creixement natural = naixements - defuncions Creixement vegetatiu negatiu defuncions > naixements població disminueix.

Creixement vegetatiu Positiu naixements > defuncions població creix Creixement migratori = immigracions - migracions Creixement migratori positiu immigracions > emigracions població creix Creixement migratori negatiu emigracions > immigracions població disminueix. Creixement vegetatiu positiu Creixement vegetatiu negatiu Creixement migratori positiu Es produeix un augment de la població. Ex: Suècia Si la immigració és molt nombrosa, la població encara pot augmentar. Ex: alemanya Creixement migratori negatiu Si la natalitat és elevada, la població encara pot augmentar. Ex. Marroc Es produeix una disminució de la població. Ex. Lituània.

Per calcular del creixement total de la població: Creixement total = creixement vegetatiu + creixement migratori Aquesta fórmula ens indica si la població finalment creix o disminueix. Model de transició demogràfica de Warren Thompson 4 fases Característiques Fase estacionària alta Les taxes de natalitat i mortalitat són elevades i estan sotmeses a fluctuacions importants en poc temps. La mortalitat catastròfica (per fam, malalties o guerres) i la mortalitat infantil tenen gran importància. Fase de la primera expansió La natalitat és elevada i es produeix una disminució de la mortalitat gràcies a millores en la dieta. Com a conseqüència, hi ha un gran augment de la població.

Fase de l'expansió tardana La natalitat disminueix i la mortalitat s'estabilitza. L'augment de la població comença a disminuir. Fase estacionària baixa La natalitat i la mortalitat són baixes. El creixement de la població és mínim o nul. Diferencies dues transicions demogràfiques segons ron j. Lesthaeghe i j.

Van de kaa Primera transició demogràfica Segona transició demogràfica Matrimoni · Disminució de l'edat de contreure matrimoni i augment de la proporció de casats · Poca incidència de les unions lliures Baixa taxa de divorci · Augment de l'edat de contreure matrimoni i disminució del nombre de casats · Unions lliures creixents · Increment de la taxa de divorci Fertilitat · Disminució en l'edat de tenir el primer fill · Deficient control de la natalitat · Baixa proporció de parelles sense fills · Domini del model familiar nuclear · Increment de l'edat de tenir el primer fill · Eficient control de la natalitat · Augment del nombre de parelles sense fills · Organització flexible de les formes d'unió entre les parelles.

Societat · Preocupació per les necessitats · materials bàsiques: ingressos, condicions laborals, habitatge, etc · Estricta regulació social per part de l'església i de l'estat · Rols diferenciats per sexe · Preocupació per l'autonomia personal, el treball creatiu, l'autorealització, etc · Secularització, revolució sexual, rebuig a l'autoritat · Equiparació dels rols. Augment del nivell educatiu femení. Creixement de la població mundial La població mundial ha experimentat el seu creixement més elevat registrat mai des de mitjans del segle XX.

el 1950 hi havia 2500 milions d'habitants i actualment hi ha 8000 milions d'habitants Causes del creixement elevat: Les causes principals d'aquest fort augment poblacional es troben en fase de transició demogràfica que va experimentar gran part del món. - Descens de les taxes de mortalitat: Tant la mortalitat general com la mortalitat infantil han disminuït significativament gràcies a les millores sanitàries, d'higiene i d'alimentació. - Manteniment de taxes de natalitat elevades: Es van mantenir altes en una bona part del món fins l'any 1970. Dinàmica de la població mundial Tendència recent: desacceleració i inèrcia Taxes de natalitat i percentatge d'increment baixen lentament.

Però la població continua augmentant significativament degut a la inèrcia demogràfica (la gran quantitat de població jove en edat reproductiva). La segona transició demogràfica - Natalitat Disminució important i continuada. - Estructura Envelliment de la població (més gent gran). - Creixement vegetatiu (CV) CV = Natalitat - Mortalitat. Dinàmica demogràfica mundial i fecunditat Actualment, el creixement de la població mundial és molt desigual. Àfrica subsahariana: és el motor creixent.

Increment és el més accelerat, sent més del doble de la mitjana mundial Resta del món: La tendència general és a la disminució progressiva dels naixements Taxes natalitat: Moderades entre el 10 i 20% Fecunditat: Menys de dos fills per dona.(1,2 fills per dona en l'actualitat) Anàlisi de la mortalitat mundial Zona Taxa de mortalitat Raó principal Amèrica central i nord d'àfrica Menys elevades Població jove i condicions sanitàries/alimentaries acceptables.

Augment esperança vida Continent europeu Més elevades Envelliment de la població (principalment europa oriental) Àfrica subsahariana Mes elevades Problemes sanitaris i alimentaris Projeccions futures (ONU) Les projeccions de l'ONU assenyalen que el creixement total de la població anirà disminuït al llarg del segle XXI. Segons aquestes previsions, l'any 2050 la població del món arribarà a 9500 milions d'habitants i, cap a finals de segle, s'assolirà una estabilització de la població entorn dels 10500 milions. 1.2.

La disminució universal de la fecunditat Indicador Definició Unitat Fecunditat Nombre de fills nascuts vius per dona o per grup d'edat femenins Mesura directament el potencial de creixement. ICF (indicador conjuntural de la fecunditat) Nombre mitjà de fills per dona si la fecunditat es mantingués constant (15-49 anys) Predicció de la mitjana de fills que tindran les dones Taxa de fecunditat general Naixements anuals / població femenina (15-49 anys) x 1000 Mesura el nombre de naixements per cada mil dones en edat fèrtil Índex de reemplaçament poblacional Nombre mig de fills per dona necessari perquè la població es mantingui (no disminueixi).

Mitjana mundial 2,1 Indica si una població s'està reemplaçant generacionalment. Mecanisme de disminució de la natalitat i conseqüències Causes Supervivència massiva dels nascuts + longevitat elevada Conseqüències Disminució de la fecunditat nivell de reemplaçament per sota de 2.1 Canvis demogràfics i socials · Augment de les generacions adultes i madures · Sobreenvelliment de la població · Feminització de la societat (la longevitat femenina és mes gran) · Allargament de les etapes vitals (infantesa, adolescència i joventut) · Més inversió en els fills.

Factors socials que condicionen la fecunditat Grau d'instrucció (especialment les dones) Edat i durada del matrimoni i les formes d'unió Valoració social de les dones i de la maternitat Nivell de desenvolupament econòmic i humà 2. L'estructura de la població Per comprendre l'evolució d'una població, no només cal saber la quantitat, sinó també la seva composició per grups d'edat i sexe. Això és l'estructura de la població 2.1. Les piràmides de població Factors clau: la composició es basa principalment en l'edat i el sexe.

Reflecteixen influències històriques: les variacions en la forma de la piràmide mostren l'impacte de factors històrics o socials com: migracions, guerres, crisis econòmiques, altes taxes de mortalitat o canvis en la fecunditat. PIRÀMIDE EXPANSIVA Característiques: creixement demogràfic ràpid i sostingut. Base ampla: joventut, indica una natalitat (o fecunditat) molt alta. Això significa que hi ha un gran nombre de nens i joves (<14anys) en relació amb la resta de la població. Aquest és el motor del creixement. Cim estret: vellesa, indica una mortalitat elevada i una esperança de vida baixa.

Poques persones arriben a la vellesa (>65 anys) Costats còncaus: mostra una pèrdua de població significativa a mesura Significat demogràfic i social Aquesta estructura és típica de països que es troben en les primeres fases de la transició demogràfica (1 o 2) Característica demogràfica Implicació social Alta natalitat i mortalitat Indica un desenvolupament socioeconòmic baix Població jove Predomini de la població infantil i adolescent Alt creixement vegetatiu La població creix ràpidament Baixa esperança de vida Serveis sanitaris i condicions de vida insuficients Baixa taxa de dependència de la gent gran Poca pressió sobre el sistema de pensions.

Alta taxa de dependència infantil Gran necessitat d'inversions en educació, salut maternoinfantil i habitatge Les piràmides expansives són freqüents en països amb un desenvolupament econòmic més baix com la majoria dels països de l'Àfrica subsahariana (per exemple, Níger o Uganda) o alguns països del sud-est asiàtic. Piràmide progressiva esperança de vida una mica més alta PIRÀMIDE ESTABLE Característiques: creixement lent o nul (zero) Es troba en una fase de l'evolució demogràfica intermèdia entre la progressiva i la regressiva Base estreta o moderada (població jove): indica una taxa de natalitat i fecunditat moderada o en descens.

Hi ha menys naixements que en una piràmide progressiva, però prou per mantenir el relleu generacional o amb una lleugera tendència a la baixa Cos ample (adults): la major part de les poblacions concentra en les edats adultes (entre 15 i 64 anys) això indica una baixa mortalitat en aquests trams d'edat Cim moderadament ample (població vella): indica una esperança de vida alta, ja que una part significativa de la població arriba a la vellesa (més de 65 anys). Els costats són rectes.

Significat demogràfic i implicació Característica demogràfica Implicació social i econòmica Creixement vegetatiu baix/ zero La població tendeix a mantenir-se estable en el temps Població envellida moderadament L'edat mitjana de la població és més alta que a les piràmides progressives Equilibri demogràfic Hi ha un bon balanç entre població jove i vella, i la població en edat de treballar és àmplia.

Baixa mortalitat infantil Indica un bon nivell sanitari i d'atenció medica Països en desenvolupament avançat o desenvolupats Aquest patró és comú en països que han completat la major part de la seva transició demogràfica, com ara alguns països de l'Europa de l'Est o alguns estats de l'Amèrica Llatina. En resum, una piràmide estable indica una població madura que ha assolit un equilibri amb taxes de natalitat i mortalitat baixes i un creixement molt lent.

Piràmide regressiva Característiques: població amb un creixement negatiu i alt grau d'envelliment Base estreta o contreta (població jove): indica una taxa de natalitat i fecunditat molt baixa, sovint per osta de la taxa de reemplaçament (2,1 fills per dona). Això significa que cada nova generació és menys nombrosa que l'anterior. Cos ample (població adulta): les barres més llargues es troben a la part mitjana, indicant que el gruix de la població es concentra en les edats adultes (15-64 anys). Aquesta població en edat de treballar és el que s'anomena "generacions bufera" Cim ample i allargat (població vella): indica una esperança de vida molt alta i una mortalitat baixa.

Molta gent arriba a la vellesa (més de 65 anys), causant un alt índex d'envelliment. Significat demogràfic i social Característica demogràfica Implicació social i econòmica Creixement vegetatiu negatiu o molt baix La població tendeix a disminuir si no es compensa amb la immigració Població envellida Edat mitjana molt alta i augment de la taxa de dependència de gent gran (pressió sobre les pensions i el sistema sanitari) Baixa fecunditat Indica canvis socials i econòmics: incorporació de la dona al món laboral, retard de la maternitat, i alt cost d'oportunitat de tenir fills.

Economia desenvolupada Model típic dels països rics amb alta qualitat de vida, alta esperança de vida i baixes taxes de mortalitat Necessitat d'immigració Es necessiten fluxos migratoris per mantenir la població activa i compensar la manca de naixements. En resum, la piràmide regressiva assenyala una població envellida, que es redueix i que ha d'afrontar els reptes socials i econòmics derivats de l'alt nombre de persones grans. 2.2. L'envelliment mundial de la població La societat mundial avança cap a un envelliment generalitzat, un procés sense precedents històrics. Dades històriques vs.

actuals: mentre que al segle XVIII només 20 de cada 100 persones arribaven als seixanta anys, actualment 90 de cada 100 ho fan, i la meitat o més, sobrepassen els vuitanta anys. Forma de les piràmides: a causa de l'augment de la supervivència i la disminució de la fecunditat, les piràmides d'edats tendeixen a adoptar una forma de bulb (més ample a les edats adultes i velles que a la base) Fites de l'envelliment: L'any 2045, es calcula que l'índex de l'envelliment mundial superarà els 100, la qual cosa que significa que les persones de més de 65 anys seran més nombroses que els joves de menys de 15 anys.

A les regions desenvolupades, s'utilitza l'índex de sobreenvelliment (persones de més de 85 anys, que ja representen el 2-4% de la població) La proporció mundial de persones de 65 anys o més ha augmentat del 5% (1950) al 9,7% (2020), amb la previsió d'arribar al 16% el 2050.

Causes de l'envelliment d'una societat L'envelliment poblacional és el resultat de tres factors demogràfics principals: Descripció Conseqüència El nombre de naixements es redueix progressivament Disminució successiva de les generacions joves, augmentant la importància relativa dels grups d'edat avançada La gent viu més anys gràcies a la millora de la sanitat i l'alimentació Augment de la supervivència en totes les franges d'edat, incrementant l'edat mitjana de la societat L'emigració (sortida) implica la pèrdua de joves en edat fèrtil Descens dels naixements i, en conseqüència, un envelliment general Conseqüències de l'envelliment Àmbit econòmic: Afecta la productivitat, inversions, consum i el mercat de treball Posa pressió sobre els sistemes de pensions, que esdevenen una de les principals preocupacions dels pressupostos estatals.

Àmbit demogràfic: Provoca la feminització de la societat, ja que les dones tenen una esperança de vida superior als homes. A partir dels 55 anys, hi ha més dones, i als 90 anys, gairebé es duplica el nombre de dones respecte d'homes. Àmbit social Influeix en la composició familiar Incrementa la demanda de serveis d'atenció de tercera edat (ex. residències) Modifica el comportament electoral, persones grans constitueixen un grup social amb demandes específiques 2.3.

L'estructura de la població a Catalunya i Espanya: L'envelliment i el paper de la immigració L'estructura demogràfica tant de Catalunya com d'Espanya presenta un procés de ràpid envelliment, un tret compartit amb la majoria dels països europeus.

Causes de l'envelliment: Descens de la fecunditat i la natalitat a partir del 1980 va caure significativament, fent que les generacions joves siguin menys nombroses Increment de l'esperança de vida (longevitat) la millora de les condicions sanitàries i socials allarga la vida de la població Un tret particular espanyol és la longevitat femenina, que és la més alta de tot Europa Dades clau de longevitat (2021) Territori Esperança vida dones Esperança vida homes Posició Catalunya 86 anys 80,5 anys 5è lloc mundial Espanya 85,8 anys 80,2 anys 9è lloc mundial/ 5è lloc europeu 3. Els moviments de la població 3.1.

Les migracions Es necessita a Catalunya i Espanya la immigració per fer créixer la població? Sí. Catalunya i Espanya, com molts països desenvolupats, necessiten la immigració per mantenir i fer créixer la seva població a causa de: Baixa taxa de natalitat: la fecunditat està per sota del nivell de reemplaçament generacional Envelliment demogràfic: l'esperança de vida és alta i la població autòctona envelleix, el qual cosa suposa una càrrega creixent per als sistemes de pensions i sanitat Manca de mà d'obra: per a sectors específics de l'economia, necessiten mà d'obra per mantenir l'activitat econòmica.

La immigració contribueix a rejovenir la població i aporta població activa (persones en edat de treballar), generant un saldo migratori positiu (immigració neta) que compensa el possible creixement natural negatiu. Concepte i tipus Migració desplaçament de la població d'un lloc de residència a un altre, ja sigui dins del mateix país (internes) o entre països (externes). Les persones es classifiquen com: Emigrants respecte al lloc de sortida Immigrants respecte al lloc d'arribada Cal diferenciar les migracions dels moviments pendulars, viatges, turisme i pelegrinatges.

Classificació de les migracions Criteri Tipus Segons les fronteres Internes (dins d'un país) /externes (entre països) Segons la durada Temporals /cícliques /definitives Segons la legislació Legals / il·legals (o irregulars) Segons la voluntarietat Voluntàries / involuntàries (tràfic d'éssers humans, neteja ètnica) 3.2. La immigració fa augmentar la població de Catalunya Dependència històrica de la immigració Des de fa un segle, la població de Catalunya ha augmentat principalment gràcies a l'arribada de població de fora.

Catalunya, com a centre econòmic important, ha actuat com a pol d'atracció, necessitant mà d'obra per als seus sectors dinàmics, especialment tenint en compte que la natalitat es va reduir dràsticament a principis del segle XX i s'ha mantingut baixa.

Les tres onades migratòries L'arribada de la població s'ha produït en funció dels cicles d'expansió econòmica, i es poden distingir tres grans onades: Onada Període Origen Impacte Sectors ocupació 1ra 1916 - 1930 Aragó, País Valencià, Múrcia sovint catalanoparlants 2M 3M habitants Construcció 2na 1950 - 1975 Zona meridional de la Península (especialment Andalusia) 2M 8M habitants Construcció 3ra 1998 - 2010 Marroc, Amèrica Llatina, Europa oriental Fins a 7,5M d'habitants Serveis (turisme, transport, atenció..) i sector primari 3.3.

Espanya: l'alentiment del creixement migratori a) Evolució històrica de la distribució de la població La distribució actual de la població a Espanya és el resultant de dos processos clau: Canvi a llarg termini (400 anys) tendència: despoblament de l'interior peninsular i increment de la població a les zones litorals i prelitorals Canvi a curt termini (1960-1975) l'èxode rural Causa: desenvolupament econòmic i industrialització Procés: grans moviments de població rural cap a les principals àrees urbanes Destinacions clau: Barcelona: acollia molta immigració del camp andalus.

Madrid, valencià i Bilbao: van créixer amb immigració de l'altiplà central (Castella i Extremadura) Conseqüència a l'Espanya rural: a partir del 1980, el descens demogràfic es va accentuar. L'emigració dels joves va provocar l'envelliment de la població i un creixement vegetatiu negatiu, culminant en el despoblament i la pèrdua de serveis. b) Espanya com a país receptor d'immigració (des de finals del segle XX) A diferència dels segles IX i XX (època d'emigració), Espanya va esdevenir un territori receptor net d'immigració a partir de finals del segle XX.

Causes del canvi: Demanda de mà d'obra deguda a l'expansió econòmica (1995-2007) Buit demogràfic per la continuada baixada de la natalitat a partir del 1976 Factors externs (econòmics, polítics, culturals) que impulsen l'emigració als països d'origen. c) Les tres fases del creixement migratori espanyol L'evolució de la immigració a Espanya ha estat marcada per la situació econòmica. Fase Període Caracterisitiques clau Impacte 1r màxim creixement 2001-2011 El 90% de l'augment de la població es deu al creixement migratori. Espanya va ser l'estat de la UE amb més immigració. Dinamització i rejoveniment de la població. Augment de la taxa de natalitat. 2n fre migratori 2012 - 2016 Crisi econòmica.

Es va aturar l'arribada d'immigrants i molts van retornar als seus països Disminució lleu de la població total 3a recuperació i dependència 2017 - 2022 Reactivació econòmica postcrisi i post-pandemia Creixement demogràfic exclusivament per la immigració, ja que el creixement vegetatiu és negatiu cada any. 4. La població de la Unió Europea i les polítiques demogràfiques La UE té una població d'uns 448 milions d'habitants (2023), una xifra significativament menor a la de potències com l'índia o la Xina. 4.1. Feble creixement demogràfic i envelliment A.

Estancament per Creixement vegetatiu negatiu Taxa de natalitat (mitjana 2017 - 2019): 9,5% Taxa de mortalitat (2017 - 2019): 10,9% Conclusió: la UE té un creixement vegetatiu negatiu (més morts que naixements) en dues terceres parts dels seus estats membres Índex conjuntural de fecunditat (ICF): molt baix (1,5 fills per dona el 2021), molt per sota del nivell de reemplaçament (2.1) Manteniment poblacional: si la població de la UE no disminueix actualment, és gràcies al creixement migratori positiu. B. La tendència a l'envelliment La UE i Europa en general són les zones més envellides del món.

L'envelliment s'incrementa per: Envelliment pel cim: augment de l'esperança de vida Envelliment per la base: disminució de la fecunditat Dades clau: Països més envellits: Itàlia, alemanya, Portugal i Grècia (més de 45 anys de mitjana d'edat) Projecció 2050: es preveu que la població de més de 65 anys dupliqui la de 0-15 anys, i s'aproximi o superi el 30% de la població total. 4.2.

La immigració a la Unió Europea La UE és una de les principals destina ions de les migracions internacionals (aproximadament un terç del total mundial) a) Origen i causes Composició de la població estrangera (12,4%): dos terços procedeixen de països extracomunitaris i el terç restant d'altres països comunitaris (especialment de l'Europa de l'Est com Romania i Polònia) Causes de l'arribada: recerca de feina i millors condicions de vida, reagrupament familiar, educació i asil públic. Immigració forçada: guerres i crisis polítiques, incrementa el nombre de refugiats.

Un problema greu és la mortalitat de les persones que intenten travessar el Mediterrani b) Distribució i atracció Distribució desigual: els immigrants s'instal·len principalment als països amb més desenvolupament i necessitat de força de treball. Factors d'atracció específics: Afinitat cultural: per antics colonitzadors (ex. sud-americans a Espanya) Xarxes de suport: presència de compatriotes que ajuden a trobar feina o habitatge Zones de concentració: grans centres urbans (ex. Àrea metropolitana de París) i ciutats com Brussel·les, Amsterdam i Frankfurt.

Excepció: països com romania i Polònia tenen un creixement migratori negatiu perquè bona part de la seva població emigra cap a estats més rics de la UE. 4.3. Les polítiques demogràfiques Polítiques demogràfiques accions planificades pels estats per controlar el nombre d'habitants.

a) Tipus de polítiques Populacionistes: busquen incrementar la població mitjançant el Foment de la natalitat Foment de la immigració Maltusianes (o neomaltusianes): Busquen reduir el creixement de la població pel risc que aquest superi la producció d'aliments, mitjançant el: Control de la natalitat Control de la immigració Tendència històrica: la majoria de les polítiques a la segona meitat del segle XX van ser neomaltusianes. No obstant això, l'experiència ha demostrat que el desenvolupament econòmic i humà (Protecció de la infància, drets de les dones) per si sol fa disminuir la fecunditat.

b) Resposta de la UE Preocupació de la Comissió Europea: el risc que l'estancament i l'envelliment provoquin efectes econòmics negatius (disminució de la població activa, sobrecàrrega dels sistemes socials) Recomanacions de la UE: aplicació de polítiques per aturar l'envelliment, millorar l'educació i els sistemes de protecció social Limitació: la UE no pot aplicar una política demogràfica conjunta; són els estats membres els responsables d'aplicar-la, fet que explica la gran diversitat de situacions demogràfiques dins del continent.

Les Conferències de l'ONU sobre Població La preocupació pel creixement demogràfic mundial i els seus efectes sobre el desenvolupament humà van impulsar l'ONU a convocar una sèrie de trobades internacionals clau per establir agendes globals. Conferència Any Lloc Tema principal / Fita 1a trobada 1954 Roma Caràcter tècnic i informatiu. 2a trobada 1965 Belgrad Es va exposar per primera vegada la relació entre fecunditat i desenvolupament. 3a conferència 1974 Bucarest Discussió sobre la relació entre població i desenvolupament. 4a conferència 1984 Mèxic S'hi va fer referència, per primera vegada al paper central de les dones en la planificació familiar.

Es va debatre sobre contra conceptius, migracions econòmiques i envelliment. 5a conferència clau 1994 El caire Els 179 estats participants acorden un programa d'acció (prorrogat fins al 2014). S'insisteix en el paper central de les dones en qualsevol estratègia de desenvolupament humà, social i sostenible. Cimera seguiment 2014 Nova York Es prorroga el programa d'acció del caire i s'insisteix en el respecte als drets humans com a eix essencial de la salut sexual i reproductiva. Cimera implementació 2019 Nairobi 173 països es reuneixen per impulsar la implantació efectiva del programa aprovat al caire.

Aquestes conferències marquen l'evolució del debat demogràfic, passant d'un enfocament tècnic inicial a un enfocament que lliga la població, desenvolupament, drets humans, poder i autonomia de les dones. 4.4. Projeccions demogràfiques per al segle XXI Les projeccions demogràfiques són càlculs i previsions raonables sobre les tendències de creixement i l'evolució futura de la població, malgrat la dificultat inherent a fer previsions Utilitat: són essencials per a La planificació del desenvolupament econòmic La previsió de situacions geopolítiques conflictives o de control de recursos.

Elements a considerar: qualsevol projecció ha d'integrar els factors clau de la dinàmica de la població: natalitat, mortalitat, fecunditat, envelliment, esperança de vida i migracions. Tendència general: estabilització i creixement zero. La hipòtesi fonamental de les projeccions actuals es basa en la disminució continuada de la fecunditat mundial.

Punt d'inflexió: la fecunditat mundial va arribar al seu màxim al voltant del 1970 i des d'aleshores està disminuint progressivament Objectiu a llarg termini: aquesta tendència apunta cap al creixement zero i, per tant, a una estabilització de la població mundial Previsions de la població mundial 2050: es preveu que la població mundial arribi als 9500 milions de persones 2100: s'espera que la xifra s'estabilitzi al voltant dels 10.500 milions. Comportament de la Fecunditat: Es preveu que la fecunditat augmentarà lleugerament als països desenvolupats, mentre que continuarà disminuint lentament als menys desenvolupats.

Evolució demogràfica per continents Continent Previsió de creixement (segle XXI) Àfrica Creixement màxim: es preveu que dobli la seva població actual, essent el contingent amb més increment Amèrica del nord Creixement semblant a la mitjana mundial Amèrica Llatina Creixement semblant a la mitjana mundial Àsia Creixement semblant a la mitjana mundial Oceania Creixement semblant a la mitjana mundial Europa Lleugera pèrdua de la població, mantenint la tendència a l'envelliment i el creixement vegetatiu negatiu.