Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests

I 0 flashcards i 26 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS GEOGRAFIA Selectivitat (PAU Catalunya) AprenAI 2026-2027 Els 4 blocs de Geografia de la PAU Catalunya en 14 temes: relleu, clima, indústria, turisme, població i ciutat. Amb esquemes, tests i resum per repassar. APREN.AI Índex Tema 1: Catalunya i Espanya al món 1 Globalització i comerç internacional 5 El fenomen de la globalització: dimensions i abast 5 Els motors de l'expansió del comerç internacional 6 Indústria i territori: la dinàmica de la deslocalització 6 La mesura del benestar: l'Índex de Desenvolupament Humà 7 2 La Unió Europea i la Política Agrària Comuna 7 1. El procés de construcció europea i el mercat únic 8 2. Balanç de la integració i política de cohesió regional 8 3.

L'evolució de la Política Agrària Comuna (PAC) 9 3 La Unió Europea: institucions, ampliacions, euro i Schengen 11 1. Els tractats: el marc polític de la UE 11 2. Les institucions 12 3. Les ampliacions: de 6 a 27 estats 12 4. L'euro i la unió econòmica i monetària 13 5. Schengen: lliure circulació i fronteres 13 6. El Brexit 14 7. Pressupost, polítiques comunes i fons 14 4 Organització territorial d'Espanya i de Catalunya 15 1. Els nivells de l'organització territorial d'Espanya 16 2. L'Estat de les autonomies 16 3. Províncies i municipis 17 4.

L'organització territorial de Catalunya 17 Tema 2: Medi ambient i paisatges 5 El relleu d'Espanya 22 Trets bàsics de la morfologia peninsular 22 El nucli central: la Meseta i les serres interiors 23 Les vores muntanyoses de la Meseta 24 Els relleus exteriors: Pirineus i Serralades Litorals Catalanes 25 Les grans depressions exteriors 25 6 Serralades Bètiques i relleu de les Balears i les Canàries 26 1. Les Serralades Bètiques 27 2. El relleu de les Illes Balears 27 3. El relleu de les Illes Canàries 28 Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 1 7 Temps i clima a Espanya 29 1. Factors del clima i dinàmica atmosfèrica 29 2. Els dominis climàtics peninsulars i insulars 31 3.

Pauta pràctica per a l'anàlisi de climogrames 33 8 Relleu, clima i vegetació de Catalunya 35 1. Les grans unitats del relleu català 35 2. Variabilitat climàtica i contrastos atmosfèrics 36 3. Biogeografia i cliserie altitudinal 37 9 Paisatges, riscos naturals i impacte ambiental 39 El paisatge: concepte i biodiversitat del territori 39 Els dominis dels paisatges agraris peninsulars i insulars 40 Classificació dels riscos ambientals 42 Impactes ambientals globals i territorials 43 Vulnerabilitat i gestió de la interfície urbanoforestal davant els incendis 44 Polítiques de gestió i espais protegits 45 10 Els rius i les conques d'Espanya i de Catalunya 47 1. Conceptes bàsics 48 2.

Factors que condicionen els rius 48 3. Les tres vessants peninsulars 48 4. Els règims fluvials 49 5. La gestió de l'aigua a Espanya 49 6. Els rius de Catalunya 50 11 Recursos hídrics i model energètic 51 1. La gestió dels recursos hídrics a Catalunya i Espanya 51 2. Els aqüífers i les aigües subterrànies 52 3. L'aprofitament hidroelèctric i els recursos minerals 54 4. El model energètic: balanç, fonts convencionals i renovables 54 5. Sostenibilitat i petjada ecològica 55 12 Transició energètica i impacte territorial de les renovables 56 1. Els eixos i el marc legal 57 2. El punt de partida 57 3. L'impacte territorial de les renovables 58 4.

Conflictes i models de desplegament 59 Tema 3: Territori i activitats econòmiques 13 El sector primari i l'espai rural 65 De l'agricultura tradicional a l'economia de mercat 65 Organització de la producció agrària i tècniques de regadiu 66 Agroindústria i integració vertical 66 Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 2 L'agricultura i la ramaderia a Catalunya 67 14 La indústria i el teixit productiu 69 Dels nuclis tradicionals als eixos territorials 69 Transformació productiva: del fordisme a la Indústria 4.0 70 El teixit industrial català i les febleses estructurals 71 15 La xarxa de transports i mobilitat 72 1. Funcions del transport i dinàmiques de la mobilitat 72 2.

Impacte ambiental i sostenibilitat energètica 73 3. El model estatal: xarxa radial i asimetria modal 73 4. La xarxa de transports a Catalunya 74 5. El sistema portuari català i la integració logística 75 16 El sector turístic i el sector terciari 77 L'emergència del turisme com a fenomen de masses 77 El model tradicional de sol i platja i els seus condicionants 78 Impactes territorials i mediambientals 79 Diversificació de l'oferta i nous reptes 79 El model turístic a Catalunya 80 El sector terciari més enllà del turisme 81 Tema 4: La població i el sistema urbà 17 Dinàmica demogràfica i estructura de la població 85 1. Indicadors bàsics de la dinàmica demogràfica 85 2.

La transició demogràfica a Espanya i Catalunya 86 3. L'estructura per edat i sexe: interpretació de la piràmide de població 88 4. L'envelliment demogràfic i els desafiaments de l'estat del benestar 89 5. El paper de les migracions i la distribució dels fluxos estrangers 90 18 La població de Catalunya: evolució, migracions i distribució 92 1. L'evolució de la població 92 2. Les onades migratòries 92 3. L'estructura de la població actual 93 4. La distribució territorial 94 19 Morfologia urbana i evolució històrica de les ciutats 95 1. L'evolució històrica de la ciutat a la península Ibèrica 96 2. Tipologia de plànols urbans 97 3.

Els models d'urbanisme teòric del segle XX 99 20 Funcions urbanes, problemes socials i sostenibilitat 101 1. Les funcions urbanes i la distribució de l'activitat 101 2. Jerarquia urbana i articulació de l'espai metropolità 102 3. Desigualtats socioespacials i fractures a la ciutat contemporània 103 Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 3 4. Sostenibilitat urbana: ciutat compacta davant del model dispers 104 5.

El sistema urbà de Catalunya 106 21 Resum per repassar 109 Globalització i comerç internacional 110 La Unió Europea i la PAC 110 El relleu d'Espanya 110 Temps i clima a Espanya 111 Relleu, clima i vegetació de Catalunya 112 Paisatges, riscos i impacte ambiental 112 Recursos hídrics i model energètic 113 Sector primari i espai rural 114 Indústria 114 Transports i mobilitat 114 Turisme i terciari 115 Dinàmica i estructura de la població 115 Morfologia urbana 116 Funcions urbanes i sostenibilitat 116 Cronologia 117 Solucions de les preguntes de repàs 119 Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 4 1 Globalització i comerç internacional EN ACABAR SABRÀS Saber definir la globalització i les seves dimensions econòmica, social i cultural.

Saber explicar els motors del comerç internacional (GATT, OMC i TIC). Saber analitzar les causes i les conseqüències territorials de la deslocalització industrial. Saber interpretar l'IDH i els seus tres components. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 La samarreta que portes avui: on creus que s'ha dissenyat, on s'ha cosit i per on ha viatjat fins a la botiga? La segona meitat del segle XX i els inicis del segle XXI han estat marcats per la intensificació de les relacions internacionals. Aquest escenari ha transformat profundament les estructures productives i territorials d'Espanya i Catalunya, integrant-les de ple en la dinàmica global.

El fenomen de la globalització: dimensions i abast La globalització es defineix com un procés d'integració mundial que connecta i fa interdependents els àmbits econòmic, social, tecnològic i cultural de les diferents societats del planeta. Aquesta interacció opera en múltiples plans: Dimensió econòmica: accelerada per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), fa possible el trasllat instantani de fluxos financers i capital, la fragmentació de les cadenes productives i una gran mobilitat geogràfica de recursos.

Dimensió social: es manifesta en la transformació profunda del mercat de treball (amb una demanda creixent de noves qualificacions), l'augment i la diversificació dels fluxos migratoris internacionals, nous models familiars i pautes de consum cada vegada més generalitzades. TEMA 1 Catalunya i Espanya al món 1 Globalització i comerç internacional 2 La Unió Europea i la Política Agrària Comuna 3 La Unió Europea: institucions, ampliacions, euro i Schengen 4 Organització territorial d'Espanya i de Catalunya Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 5 Dimensió cultural i científica: el coneixement i la recerca esdevenen sectors estratègics.

Les inversions en Recerca i Desenvolupament (R+D) estan altament concentrades en potències tecnològiques com els Estats Units, el Japó, els estats membres de la Unió Europea, Corea del Sud i el Canadà. Simultàniament, la difusió mediàtica global afavoreix l'homogeneïtzació dels gustos artístics, culturals i esportius. Els motors de l'expansió del comerç internacional La circulació planetària de béns i serveis s'ha multiplicat gràcies a dos factors determinants: Indústria i territori: la dinàmica de la deslocalització L'aparell productiu espanyol forma part activa de les xarxes mundials de fabricació.

Això no obstant, el poder decisori i el capital es concentren sovint en grans multinacionals estrangeres; en disposar de poques seus directives a l'Estat, la capacitat de decisió estratègica sobre el territori és reduïda. Per millorar marges de benefici davant la competència internacional, moltes empreses recorren a la deslocalització industrial, desplaçant instal·lacions fabrils cap a països amb salaris inferiors, legislació fiscal favorable i menor pressió laboral o ambiental.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Costos laborals reduïts Cerca de salaris més baixos en economies emergents Avantatges fiscals Beneficis impositius i regulacions ambientals menys restrictives Logística i telecomunicacions Coordinació remota eficient i transports econòmics La deslocalització industrial Pèrdua d'ocupació industrial Tancament de centres productius i increment de l'atur fabril Terciarització econòmica Transició forçada de l'ocupació cap al sector serveis Fragmentació productiva Separació de fases de baix i alt valor afegit EXEMPLE El sector tèxtil a Catalunya i Espanya il·lustra clarament la segmentació productiva: les etapes intensives en mà d'obra (filatura i confecció) s'han traslladat majoritàriament a països del nord d'Àfrica o del sud-est asiàtic, mentre que els serveis d'alt valor afegit (com el disseny, el màrqueting i la logística) es mantenen al territori d'origen.

Liberalització dels mercats: reducció continuada dels aranzels i barreres duaneres, canalitzada originàriament per l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) i consolidada posteriorment per l'Organització Mundial del Comerç (OMC). 1 Revolució tecnològica: les xarxes informàtiques permeten explorar mercats a escala planetària en temps real i executar transaccions financeres immediates amb alts estàndards de seguretat bancària.

2 Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 6 Com a conseqüència d'aquesta pèrdua d'activitat fabril directa, el teixit econòmic ha experimentat un increment de l'atur industrial i una acusada terciarització laboral, fet que obliga les administracions a establir programes d'ajuts per retenir indústries estratègiques. La pandèmia de COVID-19 (2020) i la guerra d'Ucraïna (2022) van posar en evidència la fragilitat de les cadenes de subministrament globals (manca de xips, de components i de material sanitari). Des d'aleshores es parla de relocalització: tornar a produir més a prop, sobretot els béns estratègics com els medicaments, els semiconductors o les bateries.

La mesura del benestar: l'Índex de Desenvolupament Humà DEFINICIÓ L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) és un indicador estadístic creat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) per quantificar el nivell de vida i progrés social d'un país a partir de tres variables essencials: la longevitat i salut (esperança de vida en néixer), el nivell educatiu (anys mitjans d'escolarització dels adults i anys esperats d'escolarització dels infants) i el nivell de vida digne (PIB per habitant en paritat de poder adquisitiu).

Tot i les sotragades de la crisi econòmica de 2008 i de la pandèmia de COVID-19 (2020), superades amb la recuperació posterior, Espanya manté un IDH molt elevat (superior a 0,9) que la situa al bloc de nacions amb condicions materials més favorables a escala global, recolzada per la seva integració comunitària (els trets estructurals de la qual s'analitzen a «Tema 1: Catalunya i Espanya al món — La Unió Europea i la Política Agrària Comuna»). IDEES CLAU La globalització és un fenomen integral que connecta sistemes econòmics, patrons socials, avenços tecnològics i manifestacions culturals.

El creixement exponencial del comerç mundial es fonamenta en la supressió d'aranzels (GATT i OMC) i l'eficiència de les noves tecnologies. La deslocalització industrial implica el trasllat de fases manufactureres a zones amb menors costos laborals, impulsant la terciarització de l'economia del país d'origen. L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) avalua el benestar social sintetitzant dades de salut, educació i renda per càpita. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 2. Quines diferències hi ha entre el trasllat productiu i les activitats d'alt valor afegit en la deslocalització industrial? 3. Quins tres pilars bàsics sintetitza el PNUD per calcular l'IDH?

TEMA 1: CATALUNYA I ESPANYA AL MÓN Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 7 2 La Unió Europea i la Política Agrària Comuna EN ACABAR SABRÀS Saber les fites de la construcció europea fins a la Unió Europea (1951, 1957, 1986 i 1992). Saber explicar la política de cohesió i els fons FEDER, FSE i de Cohesió. Saber comparar la PAC productivista amb la PAC actual. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 4 Has vist mai un cartell d'obra que digui «Projecte cofinançat per la Unió Europea»? Per què creus que la UE paga carreteres o cursos de formació a Espanya? 1.

El procés de construcció europea i el mercat únic Després del final de la Segona Guerra Mundial, la cooperació interestatal es va plantejar com la via indispensable per consolidar la pau i la reconstrucció material del continent. El primer pas institucional es va articular amb la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (Tractat de París, 1951), seguida pel Tractat de Roma (1957), signat per la República Federal d'Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg per fundar la Comunitat Econòmica Europea (CEE). L'objectiu prioritari consistia a establir un mercat comú basat en la lliure circulació de mercaderies, capitals, serveis i treballadors, sense aranzels interns.

Amb aquesta integració, les empreses europees assolien economies d'escala (reducció del cost unitari gràcies a l'augment del volum de producció), condició imprescindible per competir davant economies hegemòniques com els Estats Units o el Japó. El salt qualitatiu es va formalitzar amb el Tractat de Maastricht (1992), que va transformar la CEE en la Unió Europea (UE), sumant la unió monetària i la cooperació política a l'antiga aliança comercial. CRONOLOGIA Fites de la integració europea 2.

Balanç de la integració i política de cohesió regional La inserció en l'espai comunitari comporta beneficis evidents, però també riscos estructurals per als territoris membres: 1951 Tractat de París: es crea la CECA per gestionar carbó i acer. 1957 Tractat de Roma: fundació de la CEE i mercat comú. 1986 Incorporació d'Espanya i Portugal a la Comunitat Europea. 1992 Tractat de Maastricht: neix la Unió Europea. Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 8 Guanys del mercat únic Costos i desequilibris potencials Creació d'intercanvis comercials i reducció de costos aranzelaris. Tracte de favor cap a oligopolis corporatius i concentració de poder econòmic.

Increment de la competitivitat i incentiu a la innovació tècnica. Desviació de comerç respecte a tercers estats competitius fora del bloc. Generació de llocs de treball i mobilitat professional comunitària. Polarització espacial cap a les regions centrals més desenvolupades. Per contrarestar les disparitats entre el centre industrial comunitari —l'anomenada Banana Blava o dorsal europea (des del sud d'Anglaterra fins al nord d'Itàlia)— i les zones perifèriques, la UE aplica una política de cohesió.

Aquelles regions amb un PIB per habitant inferior al 75 % de la mitjana europea són prioritàries per rebre subvencions d'anivellament: ESQUEMA Instruments de cohesió de la UE FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional): financia grans infraestructures de transport, telecomunicacions i suport a la recerca tecnològica. FSE (Fons Social Europeu): impulsa la formació professional, l'ocupabilitat i la integració sociolaboral. Fons de Cohesió: assisteix directament els estats membres amb una Renda Nacional Bruta inferior al 90 % de la mitjana comunitària per a xarxes transeuropees i sostenibilitat ecològica. 3.

L'evolució de la Política Agrària Comuna (PAC) La Política Agrària Comuna és el marc normatiu i financer que coordina la producció rural dels estats membres. Fou concebuda als inicis del mercat comú amb un caràcter purament productivista: volia garantir l'autoabastiment d'aliments a preus assequibles i protegir la renda agrària (els ingressos nets que percep la pagesia per la seva explotació) mitjançant preus mínims garantits i ajuts lligats a la quantitat produïda.

FEDER Infraestructures, innovació i desenvolupament regional FSE Ocupació, formació laboral i integració social Fons de Cohesió Medi ambient i transport a estats menys pròspers Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 9 DEFINICIÓ La renda agrària és el conjunt de rendiments econòmics generats per les activitats del camp (agrícoles, ramaderes i silvícoles) un cop deduïdes les despeses d'explotació i sumats els ajuts públics directes. Aquest primer disseny va generar excedents gegantins i costos desmesurats.

A partir del canvi de mil·lenni i l'ampliació a l'Europa de l'Est, la PAC va reorientar radicalment les seves prioritats: Criteri d'anàlisi Model productivista inicial (anys 60- 90) Model actual de sostenibilitat (segle XXI) Objectiu primordial Maximitzar la quantitat collida i assegurar el proveïment alimentari. Qualitat, seguretat dels aliments i competitivitat segons la demanda. Mètode d'ajut Preus mínims garantits i subvenció vinculada al volum produït. Ajuts desacoblats de la producció (pagaments per superfície o gestió). Requisits ambientals Escassa preocupació pel desgast hídric i químic del sòl. Condicionalitat ecològica, benestar animal i reforestació.

Enfocament territorial Concentració d'ajuts en explotacions intensives de gran escala. Desenvolupament rural integral, relleu generacional i zones perifèriques. PER RECORDAR-HO L'actual PAC ja no paga la quantitat de quilos que cull un pagès, sinó la bona gestió de la terra: preservar el paisatge rural, aplicar pràctiques ecològiques i garantir la traçabilitat del producte. La PAC 2023-2027 hi afegeix els ecoregims (pagaments voluntaris per a pràctiques beneficioses per al clima i el medi ambient) i s'aplica a través d'un pla estratègic de cada estat. El 2024, les protestes de la pagesia a tot Europa van portar la UE a suavitzar part d'aquests requisits ambientals.

IDEES CLAU La Comunitat Econòmica Europea va néixer el 1957 amb el Tractat de Roma per crear un mercat comú i assolir economies d'escala. El Tractat de Maastricht de 1992 va transformar la CEE en la Unió Europea, ampliant la unió duanera cap a una integració monetària i política. Els fons estructurals (FEDER, FSE i Fons de Cohesió) busquen reduir les diferències entre la dorsal europea més rica («Banana Blava») i les àrees perifèriques. La Política Agrària Comuna (PAC) va passar d'un enfocament productivista que subvencionava el volum a un model desacoblat basat en la sostenibilitat i el desenvolupament rural.

Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 10 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quin criteri econòmic defineix una regió com a prioritària per rebre fons europeus de convergència? 6. Per quina raó la PAC va passar del model d'ajuts directes a la producció al sistema d'ajuts desacoblats? TEMA 1: CATALUNYA I ESPANYA AL MÓN 3 La Unió Europea: institucions,ampliacions,euro i Schengen EN ACABAR SABRÀS Saber les funcions de les institucions de la UE i distingir els tres «consells». Saber ordenar les ampliacions, de 6 a 27 estats, i explicar el Brexit. Saber què són l'euro i l'espai Schengen i per què no coincideixen amb la UE.

Saber relacionar les polítiques comunes amb els fons que les financen. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Si viatges de Barcelona a Ginebra (Suïssa) en cotxe, cal ensenyar el passaport a la frontera? I hauràs de canviar diners? La Unió Europea no és només un mercat comú: és una unió política de 27 estats que comparteixen institucions, lleis, una moneda (la majoria) i un espai sense controls a les fronteres interiors. Per a Espanya i Catalunya, l'entrada el 1986 ha condicionat l'economia, les infraestructures i l'ordenació del territori. 1. Els tractats: el marc polític de la UE La UE funciona a partir de tractats que signen i ratifiquen tots els estats.

Després del Tractat de Roma (1957) i el de Maastricht (1992), els més importants són: Acta Única Europea (1986): programa la creació del mercat únic, en vigor des de l'1 de gener de 1993, amb les quatre llibertats de circulació (mercaderies, persones, serveis i capitals). Tractats d'Amsterdam (1997) i de Niça (2001): adapten les institucions a la gran ampliació cap a l'est. Tractat de Lisboa (2007, en vigor el 2009): és el marc actual. Dona personalitat jurídica a la UE, reforça el Parlament, crea un president estable del Consell Europeu i l'Alt Representant per a la política exterior, i regula per primera vegada la sortida voluntària d'un estat (article 50).

Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 11 2.

Les institucions Institució Qui la forma Funció principal Seu Parlament Europeu 720 eurodiputats elegits cada cinc anys per sufragi universal (eleccions de 2024; a Espanya li corresponen 61) Aprova les lleis i el pressupost juntament amb el Consell de la UE i controla la Comissió Estrasburg (també Brussel·les i Luxemburg) Consell Europeu Caps d'estat o de govern dels 27 i un president estable Marca les grans orientacions polítiques; no legisla Brussel·les Consell de la UE Un ministre de cada estat segons la matèria; presidència rotatòria de sis mesos Aprova les lleis i el pressupost amb el Parlament i coordina les polítiques dels estats Brussel·les i Luxemburg Comissió Europea Un comissari per estat (27) Proposa les lleis, executa el pressupost i vetlla pel compliment dels tractats Brussel·les Tribunal de Justícia de la UE Jutges de tots els estats Interpreta el dret europeu i garanteix que s'apliqui igual a tots els estats Luxemburg Banc Central Europeu Comitè executiu i governadors dels bancs centrals de la zona euro Dirigeix la política monetària de l'euro (tipus d'interès, estabilitat de preus) Frankfurt ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre el Consell Europeu (caps d'estat o de govern, que fixen orientacions) amb el Consell de la UE (ministres, que legislen), ni cap dels dos amb el Consell d'Europa, que no és una institució de la UE sinó una organització internacional de 46 estats, amb seu a Estrasburg, dedicada als drets humans.

3. Les ampliacions: de 6 a 27 estats Any Estats que s'hi incorporen Total 1957 Fundadors: República Federal d'Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg 6 1973 Regne Unit, Irlanda i Dinamarca 9 1981 Grècia 10 1986 Espanya i Portugal 12 1995 Àustria, Finlàndia i Suècia 15 2004 Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta 25 Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 12 Any Estats que s'hi incorporen Total 2007 Bulgària i Romania 27 2013 Croàcia 28 2020 Sortida del Regne Unit (Brexit) 27 L'ampliació de 2004-2007 va ser la més gran: va incorporar estats de l'antic bloc soviètic amb rendes molt inferiors a la mitjana.

Per entrar-hi cal complir els criteris de Copenhaguen (1993): democràcia i estat de dret, una economia de mercat capaç de competir i l'adopció de tot el dret comunitari. Avui són països candidats, entre d'altres, Ucraïna i Moldàvia (des de 2022), Turquia i diversos estats dels Balcans occidentals (Sèrbia, Montenegro, Albània, Macedònia del Nord i Bòsnia i Hercegovina). COMPROVA-HO 8 Per què Espanya va rebre menys fons de cohesió després de 2004? 4. L'euro i la unió econòmica i monetària El Tractat de Maastricht va preveure una moneda única.

L'euro va néixer com a moneda de compte l'1 de gener de 1999, i els bitllets i les monedes van començar a circular l'1 de gener de 2002, quan a Espanya van substituir la pesseta. Per adoptar-lo cal complir els criteris de convergència: inflació baixa, dèficit públic no superior al 3 % del PIB, deute públic no superior al 60 % del PIB, tipus d'interès moderats i estabilitat del tipus de canvi. Zona euro: 21 estats des que Bulgària s'hi va incorporar l'1 de gener de 2026 (Croàcia ho havia fet el 2023). En queden fora, entre d'altres, Dinamarca (que va negociar una exempció), Suècia, Polònia, Txèquia, Hongria i Romania.

Avantatges: desapareixen el canvi de moneda i el risc de canvi, els preus són comparables entre països i el finançament és més barat. Inconvenients: els estats perden la política monetària pròpia (ja no poden devaluar la moneda per guanyar competitivitat) i han de controlar el dèficit i el deute. 5. Schengen: lliure circulació i fronteres L'Acord de Schengen (1985) es va començar a aplicar el 1995 en un primer grup d'estats, entre els quals hi havia Espanya. Suprimeix els controls a les fronteres interiors i crea una frontera exterior comuna, amb un visat únic, un sistema d'informació policial compartit i una agència de fronteres (Frontex, 2004).

Els estats poden restablir controls de manera temporal, com es va fer durant la pandèmia de 2020. No coincideix amb la UE: en formen part Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein, que no són de la UE; Irlanda no s'hi ha adherit i Xipre encara no l'aplica plenament. Croàcia hi va entrar el 2023, i Bulgària i Romania hi són de ple dret des de l'1 de gener de 2025. Espanya, frontera sud: Ceuta i Melilla són l'única frontera terrestre de la UE a l'Àfrica, i les rutes marítimes cap a Andalusia i les Canàries són una de les portes d'entrada de la migració irregular a Europa.

Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 13 PER RECORDAR-HO UE, euro i Schengen són tres cercles que no coincideixen. Suïssa és Schengen però no és UE ni euro; Irlanda és UE i euro però no Schengen; Dinamarca és UE i Schengen però no euro. 6. El Brexit En el referèndum del 23 de juny de 2016, el 51,9 % dels votants del Regne Unit va triar sortir de la UE. Aplicant l'article 50, la sortida es va fer efectiva el 31 de gener de 2020, amb un període de transició fins al 31 de desembre de 2020. Des de 2021, un acord de comerç i cooperació evita els aranzels a la majoria de mercaderies, però hi ha controls duaners i s'ha acabat la lliure circulació de persones.

Irlanda del Nord té un règim especial per evitar una frontera física amb la República d'Irlanda (revisat amb el Marc de Windsor, 2023). Per a Espanya, el Brexit afecta sobretot el turisme (el Regne Unit és el primer mercat emissor de turistes estrangers), els residents britànics del litoral mediterrani i les illes, les exportacions agroalimentàries i la situació de Gibraltar, que s'ha negociat a part. 7. Pressupost, polítiques comunes i fons El pressupost de la UE equival aproximadament a l'1 % de la renda nacional bruta dels estats i es programa en marcs financers de set anys (l'actual, 2021-2027).

Per sortir de la crisi de la covid-19 es va aprovar el 2020 el fons NextGenerationEU (750.000 milions d'euros a preus de 2018, en subvencions i préstecs), del qual Espanya és un dels principals beneficiaris a través del seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Política Objectiu Instruments Política Agrària Comuna Renda agrària i desenvolupament rural; la PAC 2023- 2027 hi afegeix els ecorègims (ajuts per pràctiques favorables al clima i al medi) FEAGA (pagaments directes) i FEADER (desenvolupament rural) Política de cohesió Reduir els desequilibris entre regions FEDER, FSE+ i Fons de Cohesió Política pesquera comuna Quotes de captura i flota sostenible FEMPA Medi ambient i clima Pacte Verd Europeu (2019): neutralitat climàtica el 2050 i almenys un 55 % menys d'emissions el 2030 respecte a 1990 Xarxa Natura 2000, mercat d'emissions, Fons de Transició Justa Transports i energia Xarxes transeuropees que connectin el territori (com el corredor mediterrani) Mecanisme Connectar Europa Educació i recerca Mobilitat d'estudiants i cooperació científica Erasmus+ (des de 1987) i Horitzó Europa Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 14 En el període 2021-2027 la política de cohesió classifica les regions en tres grups segons el PIB per habitant: menys desenvolupades (menys del 75 % de la mitjana), en transició (entre el 75 % i el 100 %) i més desenvolupades (més del 100 %).

Catalunya és una regió més desenvolupada, mentre que Extremadura o Andalusia són regions menys desenvolupades i reben més ajuts per habitant. IDEES CLAU El Tractat de Lisboa (2007, en vigor el 2009) és el marc actual: Parlament i Consell de la UE legislen, la Comissió proposa i executa, el Consell Europeu orienta. La UE ha passat de 6 estats (1957) a 28 (2013) i, després del Brexit (2020), a 27; Espanya hi va entrar el 1986. L'euro circula des de 2002 i el fan servir 21 estats (2026); cal complir els criteris de convergència de Maastricht. Schengen suprimeix els controls a les fronteres interiors i crea una frontera exterior comuna; inclou estats que no són de la UE.

La PAC (FEAGA i FEADER) i la política de cohesió (FEDER, FSE+, Fons de Cohesió) són les principals partides del pressupost europeu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 9. Quina diferència hi ha entre la Comissió Europea i el Parlament Europeu en l'elaboració de les lleis? 10. Posa un exemple d'estat que sigui de Schengen però no de la UE, i un altre que sigui de la UE però no faci servir l'euro. 11. Quines conseqüències té el Brexit per a Espanya? TEMA 1: CATALUNYA I ESPANYA AL MÓN 4 Organització territorial d'Espanya i de Catalunya EN ACABAR SABRÀS Saber els nivells de l'organització territorial que estableix la Constitució de 1978.

Saber situar les 17 comunitats autònomes, les seves capitals i les 50 províncies. Saber les comarques de Catalunya, les seves capitals i a quina vegueria pertanyen. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Lleida és alhora capital de quines unitats territorials diferents? Moltes preguntes de la PAU demanen situar comunitats autònomes, províncies, comarques o capitals en un mapa mut. Per fer-ho bé cal entendre com s'organitza el territori i memoritzar-ne les unitats. Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 15 1.

Els nivells de l'organització territorial d'Espanya La Constitució de 1978 (títol VIII) organitza l'Estat en municipis, províncies i comunitats autònomes, totes amb autonomia per gestionar els seus interessos. A més, les illes tenen els seus propis òrgans (consells insulars a les Balears i cabildos a les Canàries), i les comunitats poden crear altres entitats, com les comarques o les àrees metropolitanes. 2. L'Estat de les autonomies Espanya té 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla, amb estatut des de 1995).

Els estatuts d'autonomia es van aprovar entre 1979 i 1983 per dues vies: Via de l'article 151 (ràpida): Catalunya, el País Basc i Galícia, que ja havien aprovat un estatut durant la Segona República, i Andalusia, després d'un referèndum (1980). Van assumir més competències des del principi. Via de l'article 143 (lenta): la resta de comunitats, que van anar ampliant competències més tard. Navarra hi va accedir per una via pròpia, l'actualització del seu règim foral (1982).

La Constitució reparteix les competències entre l'Estat (article 149: defensa, relacions exteriors, moneda…) i les comunitats (article 148: ordenació del territori, urbanisme, agricultura…); l'educació i la sanitat estan traspassades a totes. El País Basc i Navarra tenen un règim fiscal propi (concert i conveni econòmic). L'Estatut de Catalunya de 1979 es va reformar el 2006, i la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 en va anul·lar o reinterpretar una part.

Comunitat autònoma Capital Províncies Andalusia Sevilla Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla (8) Aragó Saragossa Osca, Terol i Saragossa (3) Principat d'Astúries Oviedo Astúries (1) Illes Balears Palma Illes Balears (1) Canàries Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària (capitalitat compartida) Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife (2) Cantàbria Santander Cantàbria (1) Castella-la Manxa Toledo Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo (5) Castella i Lleó Valladolid (seu de les institucions) Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid i Zamora (9) Catalunya Barcelona Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona (4) Comunitat Valenciana València Alacant, Castelló i València (3) Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 16 Comunitat autònoma Capital Províncies Extremadura Mèrida Badajoz i Càceres (2) Galícia Santiago de Compostel·la la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra (4) Comunitat de Madrid Madrid Madrid (1) Regió de Múrcia Múrcia Múrcia (1) Comunitat Foral de Navarra Pamplona Navarra (1) País Basc Vitòria-Gasteiz (seu de les institucions) Àlaba, Biscaia i Guipúscoa (3) La Rioja Logronyo La Rioja (1) Ciutats autònomes Ceuta i Melilla — 3.

Províncies i municipis La divisió en províncies data de 1833 (reforma de Javier de Burgos). Eren 49; des de 1927, en dividir- se les Canàries en dues, són 50. Les províncies són circumscripció electoral i tenen una diputació provincial (a les comunitats d'una sola província, les funcions les assumeix el govern autonòmic). Espanya té més de 8.100 municipis, molt desiguals: més de la meitat tenen menys de 1.000 habitants, sobretot a Castella i Lleó, Aragó i Castella-la Manxa, cosa que dificulta prestar serveis en el món rural. COMPROVA-HO 13 Per què Andalusia té 8 províncies i Madrid només 1, si les dues són comunitats autònomes? 4.

L'organització territorial de Catalunya Catalunya combina tres divisions que se superposen: Províncies (4): Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, cadascuna amb la seva diputació. Comarques: la divisió comarcal es va aprovar el 1936, durant la Generalitat republicana (38 comarques), i es va restablir el 1987 amb els consells comarcals. S'hi van afegir l'Alta Ribagorça, el Pla de l'Estany i el Pla d'Urgell (1988), el Moianès (2015) i el Lluçanès (2023). Avui hi ha 42 comarques i l'Aran, que des de 2015 té un règim especial com a entitat territorial singular, amb el Conselh Generau d'Aran.

Vegueries o àmbits funcionals (8): el Pla territorial general de Catalunya (1995) va definir uns àmbits per planificar el territori i la llei de vegueries de 2010 els va convertir en vegueries; el 2017 s'hi va afegir el Penedès. Com que la Constitució manté les províncies, les vegueries funcionen sobretot com a àmbits dels plans territorials parcials i de la divisió dels serveis de la Generalitat, i no han substituït les diputacions. Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 17 Catalunya té uns 950 municipis. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (2010) agrupa 36 municipis al voltant de Barcelona i gestiona serveis comuns com el transport, l'aigua i els residus.

Vegueria / àmbit Comarques (capital) Alt Pirineu i Aran Alt Urgell (la Seu d'Urgell), Alta Ribagorça (el Pont de Suert), Cerdanya (Puigcerdà), Pallars Jussà (Tremp), Pallars Sobirà (Sort) i Aran (Vielha) Àmbit metropolità (Barcelona) Barcelonès (Barcelona), Baix Llobregat (Sant Feliu de Llobregat), Maresme (Mataró), Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa) i Vallès Oriental (Granollers) Camp de Tarragona Alt Camp (Valls), Baix Camp (Reus), Conca de Barberà (Montblanc), Priorat (Falset) i Tarragonès (Tarragona) Comarques Centrals Bages (Manresa), Berguedà (Berga), Lluçanès (Prats de Lluçanès), Moianès (Moià), Osona (Vic) i Solsonès (Solsona) Comarques Gironines Alt Empordà (Figueres), Baix Empordà (la Bisbal d'Empordà), Garrotxa (Olot), Gironès (Girona), Pla de l'Estany (Banyoles), Ripollès (Ripoll) i Selva (Santa Coloma de Farners) Penedès Alt Penedès (Vilafranca del Penedès), Anoia (Igualada), Baix Penedès (el Vendrell) i Garraf (Vilanova i la Geltrú) Ponent (Lleida) Garrigues (les Borges Blanques), Noguera (Balaguer), Pla d'Urgell (Mollerussa), Segarra (Cervera), Segrià (Lleida) i Urgell (Tàrrega) Terres de l'Ebre Baix Ebre (Tortosa), Montsià (Amposta), Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre) i Terra Alta (Gandesa) ERROR FREQÜENT Vegueries i províncies no coincideixen: el Solsonès és de la província de Lleida però de la vegueria de les Comarques Centrals, i la província de Lleida inclou dues vegueries (Ponent i l'Alt Pirineu i Aran).

Compte també amb les capitals que no són la ciutat més gran de la comarca: Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), Santa Coloma de Farners (Selva) o les Borges Blanques (Garrigues). El Vallès Occidental té dues capitals, Sabadell i Terrassa. COMPROVA-HO 14 Quantes unitats has de saber situar en un mapa comarcal actual de Catalunya? Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 18 IDEES CLAU La Constitució de 1978 organitza l'Estat en municipis, províncies i comunitats autònomes. Espanya té 17 comunitats autònomes, 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla) i 50 províncies (divisió de 1833).

Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia van accedir a l'autonomia per la via ràpida de l'article 151. Catalunya té 4 províncies, 42 comarques més l'Aran i 8 vegueries o àmbits funcionals. Les vegueries funcionen com a àmbits de planificació territorial, però no han substituït les províncies. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quines comunitats autònomes van accedir a l'autonomia per la via de l'article 151? 16. Quina és la capital de les comarques del Baix Llobregat, la Selva i les Garrigues? 17. Per què les vegueries no han substituït les províncies? Test · Tema 1 Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18.

Quin organisme multilateral va substituir el GATT en la regulació del comerç? 19. Quin factor afavoreix directament la deslocalització de plantes fabrils? 20. Quin efecte territorial immediat produeix la deslocalització en l'economia emissora? 21. Quina variable NO forma part del càlcul de l'IDH?

El Consell d'Europa a) El Fons Monetari Internacional b) L'Organització Mundial del Comerç c) El Banc Mundial d) Un cost salarial més competitiu a) Aranzels d'importació extremadament alts b) Un encariment del transport marítim c) Més exigències burocràtiques mediambientals d) Un retorn de mà d'obra agrària a) Una aturada de fluxos financers internacionals b) La desaparició de sectors de serveis c) Una pèrdua de llocs industrials d) La despesa militar sobre el pressupost a) El producte interior brut per habitant b) La mitjana d'anys d'escolarització c) L'esperança de vida en néixer d) Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 19 22.

Quin tractat internacional va transformar la CEE en la Unió Europea l'any 1992? 23. Com s'anomena la regió central europea de màxima concentració urbana i econòmica? 24. Quin fons de la UE finança de manera específica la formació ocupacional i la inclusió laboral? 25. Quin és un requisit prioritari de la PAC en l'actualitat per concedir ajuts a la pagesia? 26. Quina institució proposa les lleis de la UE? 27. En quina ampliació van entrar més estats alhora? 28. Quin d'aquests estats forma part de l'espai Schengen sense ser membre de la UE? 29. Quin és un dels criteris de convergència per adoptar l'euro? 30. Quan es va fer efectiva la sortida del Regne Unit de la UE? 31.

Quantes províncies té Espanya?

Tractat de Maastricht a) Acord de Schengen b) Tractat de París c) Tractat de Roma d) Banana Blava a) Conca del Roine b) Cinturó del Carbó c) Arc Mediterrani d) Fons de Cohesió a) FSE b) FEDER c) FEADER d) Maximitzar el volum de collita a) L'ús intensiu de fertilitzants químics b) El compliment de normes ambientals c) Mantenir el monocultiu a gran escala d) El Parlament Europeu a) La Comissió Europea b) El Consell Europeu c) El Tribunal de Justícia de la UE d) 2004 a) 1986 b) 1973 c) 1995 d) Turquia a) Regne Unit b) Irlanda c) Suïssa d) Formar part de l'espai Schengen a) Un dèficit públic no superior al 3 % del PIB b) Tenir costa al Mediterrani c) Tenir més de 10 milions d'habitants d) El 31 de gener de 2020 a) El 23 de juny de 2016 b) L'1 de gener de 2002 c) El 31 de desembre de 2013 d) 50 a) 17 b) 41 c) 52 d) Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 20 32.

Quina és la capital de la comarca de l'Alt Empordà? 33. A quina vegueria pertany la comarca de l'Anoia? 34. Quina comunitat autònoma té més províncies? 35. Quin territori de Catalunya té un règim especial i no es compta com a comarca des de 2015? Roses a) Girona b) Figueres c) la Bisbal d'Empordà d) Penedès a) Camp de Tarragona b) Comarques Centrals c) Àmbit metropolità d) Castella-la Manxa a) Galícia b) Castella i Lleó c) Andalusia d) El Lluçanès a) La Cerdanya b) L'Aran c) El Barcelonès d) Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 21 5 El relleu d'Espanya EN ACABAR SABRÀS Saber els tres trets bàsics del relleu peninsular.

Saber localitzar la Meseta, les serres interiors i les vores de la Meseta amb els seus cims principals. Saber explicar l'origen dels Pirineus i de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 36 Si viatges en cotxe de Barcelona a Madrid, per què has de pujar tant si Madrid no és a la muntanya?

Trets bàsics de la morfologia peninsular La configuració del relleu de la península Ibèrica s'articula a partir de tres trets estructurals fonamentals que en condicionen el clima, la hidrografia i el poblament: Forma massissa i compacta: Amb costes poc retallades de traçat predominantment rectilini al llarg de 4.000 a 5.000 km d'extensió (amb l'excepció del litoral gallec), fet que redueix la influència marítima cap a l'interior. Elevada altitud mitjana: Se situa en 660 metres, el segon registre més alt d'Europa després de Suïssa.

Això respon a la presència d'un vast altiplà central i de potents serralades, circumstància que limita la quantitat de sòl apte per a l'agricultura i endureix les condicions climàtiques generals. Disposició perifèrica del relleu: Les grans cadenes muntanyoses envolten el centre peninsular com una barrera, causant l'aïllament climàtic de l'interior respecte a la humitat marina i dificultant històricament els eixos de comunicació entre la costa i l'interior peninsular.

TEMA 2 Medi ambient i paisatges 5 El relleu d'Espanya 6 Serralades Bètiques i relleu de les Balears i les Canàries 7 Temps i clima a Espanya 8 Relleu, clima i vegetació de Catalunya 9 Paisatges, riscos naturals i impacte ambiental 10 Els rius i les conques d'Espanya i de Catalunya 11 Recursos hídrics i model energètic 12 Transició energètica i impacte territorial de les renovables Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 22 Aquesta organització geogràfica es pot estructurar de forma jeràrquica en tres grans conjunts: l'altiplà central (la Meseta) amb les seves serralades interiors, els relleus perifèrics que l'envolten i les unitats exteriors (formades per grans depressions i serralades alpines).

ESQUEMA Classificació morfoestructural del relleu peninsular El nucli central: la Meseta i les serres interiors La Meseta Central constitueix l'element vertebrador del relleu espanyol i ocupa aproximadament el 45 % de la superfície del país.

Queda dividida en dos sectors pel Sistema Central: Meseta Central Altiplà interior (45% peninsular) Serres interiors Subdivideixen la Meseta Sistema Central Separa les dues submesetes Muntanyes de Toledo Divideixen la Submeseta Sud Vores de la Meseta Relleus perifèrics que encerclen l'altiplà Massís Galaicolleonès Sòcol paleozoic fracturat al nord-oest Serralada Cantàbrica Asimetria paleozoica i calcària al nord Sistema Ibèric Vora oriental oberta a l'Ebre Sierra Morena Esglaó de falla al sud Sistemes exteriors Serralades alpines independents Pirineus Cadena de 440 km al nord Serralades Bètiques Al sud-est; Mulhacén (3.479 m), cim més alt de la península Serralades Litorals Catalanes Paral·leles a la costa catalana Depressions exteriors Fosses reblertes de l'Ebre i Guadalquivir Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 23 Submeseta Nord: Presenta una altitud mitjana de 800 a 850 metres, es troba encerclada per barreres muntanyoses i està drenada transversalment d'est a oest per la conca del riu Duero.

Submeseta Sud: Amb una altitud lleugerament inferior (500 a 700 metres), es troba dividida en dos altiplans per les Muntanyes de Toledo: l'un al nord drenat pel Tajo i l'altre al sud drenat pel Guadiana. Entre tots dos s'obre la gran planura de la Manxa, la més extensa de l'Estat. Unitat interior Trets orogràfics principals Serralades i cims destacats Impacte territorial Sistema Central Relleu vigorós format per blocs fracturats (horsts i fosses tectòniques) que parteix la Meseta en dues meitats. Serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos (cim de l'Almanzor, 2.591 m), Gata i Serra da Estrela (a Portugal). Passos alts i nevosos que han dificultat tradicionalment el transport hivernal nord-sud.

Muntanyes de Toledo Serres d'altitud modesta (al voltant dels 1.400 m) que actuen com a partió d'aigües entre el Tajo i el Guadiana. Serra de Guadalupe, serra de Montánchez i serra de San Pedro. Travessades per corredors transversals que faciliten el pas intern a la Submeseta Sud. Les vores muntanyoses de la Meseta Els marges de la Meseta estan formats per unitats orogràfiques que es van aixecar o fracturar durant l'orogènesi alpina sobre el sòcol primari: Massís Galaicolleonès: Quadrat muntanyós d'uns 200 km de costat que comprèn Galícia, l'oest d'Astúries i les muntanyes de Lleó, Cabrera i Segundera.

Correspon al sòcol paleozoic més antic de la península, fracturat en un massís esglaonat de blocs fallats amb valls fluvials molt encaixades. Tot i tenir una mitjana inferior a 500 metres, supera els 2.000 metres en cims com el Teleno i Peña Trevinca. Serralada Cantàbrica: Cadena lineal de fort desnivell que presenta una clara asimetria litològica.

A l'occident, el Massís Asturià presenta blocs paleozoics dislocats rics en jaciments històrics de carbó i colls de muntanya d'accés complex; a la part oriental (Muntanya Cantàbrica), els relleus són calcaris i plegats, amb crestes i agulles prominents, i als Picos de Europa s'hi troben els cims més alts de la serralada (Torre Cerredo, 2.648 metres). Sistema Ibèric: Franja muntanyosa d'orientació nord-oest a sud-est que separa la Meseta de la vall de l'Ebre i el litoral mediterrani.

Al nord destaquen massissos fallats que superen els 2.000 metres d'altitud; al sud es divideix en una branca interior (Montes Universales, Serrania de Conca, serra d'Albarrasí) i una d'exterior (serres de Javalambre, Gúdar i el Maestrat). Sierra Morena: Vora meridional de la Meseta. Més que una autèntica serralada, és una flexió de falla tectònica: des de la Meseta s'albira com un desnivell modest (uns 700 metres), però des de la vall del Guadalquivir s'alça com un brancal abrupte de 1.200 metres que s'enfonsa bruscament fins als 100-200 metres de la depressió.

Destaca el pas estratègic del Pas de Despeñaperros com a única via d'enllaç natural amb Andalusia, a més de la seva històrica explotació minera tradicional (mercuri). Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 24 PER RECORDAR-HO Sierra Morena no és una serralada sorgida per plegament alpí com els Pirineus, sinó una gran fractura del sòcol antic de la Meseta: per això té forma d'esglaó asimètric entre la plana manxega i la vall bètica.

Els relleus exteriors: Pirineus i Serralades Litorals Catalanes Fora del bloc central de la Meseta es localitzen les serralades alpines formades per l'orogènesi cenozoica: Els Pirineus: Alineació contínua d'uns 440 km que uneix el golf de Biscaia amb el cap de Creus.

Es divideixen en el Pirineu axial o central, d'origen paleozoic i amb les màximes altituds de la serralada (l'Aneto amb 3.404 metres al massís de la Maladeta i la Pica d'Estats amb 3.143 metres), on perviuen glaceres residuals; i el Prepirineu, format per plecs calcaris més suaus disposats en dues franges paral·leles: les Serres Interiors (que superen els 2.500 metres i culminen al Mont Perdut, de 3.355 metres, el massís calcari més alt d'Europa) i les Serres Exteriors. Serralades Litorals Catalanes: Cadena doble paral·lela a la costa mediterrània separada dels Pirineus per falles i zones volcàniques.

La Serralada Prelitoral acull cims d'altitud considerable com el massís del Montseny, mentre que la Litoral és més modesta. Al nord predominen materials paleozoics (restes del massís Catalanobalear) i al sud terrenys calcaris plegats secundaris.

Les grans depressions exteriors Entre els marges de la Meseta i les serralades alpines exteriors s'obren dues grans fosses d'origen terciari, que inicialment van ser braços de mar o llacs tancats i que posteriorment es van reblir de sediments continentals: Tret diferencial Depressió de l'Ebre Depressió del Guadalquivir Localització i forma Encaixada triangularment entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes (380 km de llargada per 150 km d'amplada màxima). Plana triangular oberta a l'oceà Atlàntic entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques (330 km de llargada per 200 km d'amplada a la costa).

Morfologia i materials Conca tancada que va formar un llac interior reblert de sediments fluvials; l'erosió diferencial ha creat relleus tabulars com moles calcàries i mallos rocosos sobre materials tous. Braç marí reblert lentament de sediments fins i argilosos; forma un relleu suau de camps fèrtils ondulats amb algunes taules calcàries aïllades. Desembocadura i paisatge Desemboca al mar Mediterrani construint un gran delta fluvial. Desemboca al golf de Cadis formant maresmes pantanoses (aprofitades per a l'arròs) i cordons dunars mòbils de fins a 90 m d'alçada.

Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 25 ERROR FREQÜENT Confondre l'obertura marítima de les dues depressions: mentre la depressió de l'Ebre és una fossa tancada que desguassa al Mediterrani després de trencar les Serralades Litorals Catalanes, la depressió del Guadalquivir ha estat històricament una badia oberta a l'Atlàntic, fet que n'explica el pendent suau i la presència d'extenses maresmes costaneres. IDEES CLAU La península Ibèrica presenta una elevada altitud mitjana (660 metres) i un relleu massís encerclat per barreres muntanyoses perifèriques que aïllen climàticament l'interior.

La Meseta Central ocupa el 45 % de la superfície espanyola i queda fragmentada pel Sistema Central en dues meitats (Submeseta Nord i Submeseta Sud). Sierra Morena no és un plegament alpí simètric sinó un esglaó de falla que separa la plana manxega de la fossa del Guadalquivir. Els Pirineus alberguen les cotes més altes del nord peninsular (Aneto, 3.404 metres) i es divideixen en un eix axial paleozoic i alineacions prepirinenques calcàries. Les dues grans depressions exteriors (Ebre i Guadalquivir) són antigues conques sedimentàries terciàries amb dinàmiques morfològiques diferents segons si estaven obertes al mar o tancades. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37.

Quina diferència morfostructural hi ha entre la Submeseta Nord i la Submeseta Sud? 38. Per què Sierra Morena presenta un perfil asimètric? 39. Com influeix la disposició del relleu en la Depressió de l'Ebre respecte a la del Guadalquivir? TEMA 2: MEDI AMBIENT I PAISATGES 6 Serralades Bètiques i relleu de les Balears i les Canàries EN ACABAR SABRÀS Saber l'origen i les unitats de les Serralades Bètiques i situar-hi el Mulhacén. Saber descriure les unitats del relleu de Mallorca, Menorca i les Pitiüses. Saber explicar l'origen volcànic de les Canàries i reconèixer-ne les formes de relleu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Quin és el cim més alt d'Espanya: l'Aneto, el Mulhacén o el Teide?

Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 26 A més de la Meseta, les seves vores, els Pirineus i les depressions, el relleu d'Espanya inclou una gran serralada alpina al sud, les Serralades Bètiques, i dos arxipèlags d'origen molt diferent: les Balears, continuació de les Bètiques, i les Canàries, volcàniques. 1. Les Serralades Bètiques Es van formar durant l'orogènesi alpina (era terciària o cenozoica), pel xoc entre les plaques africana i euroasiàtica. Són el relleu més jove de la península i encara tenen activitat sísmica: el terratrèmol de Lorca (Múrcia) del 2011 en és un exemple.

S'estenen des de l'estret de Gibraltar fins al cap de la Nau (Alacant) i continuen sota el mar fins a Eivissa i Mallorca.

Unitat Situació Materials Cims i trets destacats Serralada Penibètica (zones internes) Al sud, paral·lela a la costa mediterrània Materials antics metamòrfics (esquists, pissarres, marbres) aixecats al Terciari Sierra Nevada, amb el Mulhacén (3.479 m), el cim més alt de la península; Serrania de Ronda, serra dels Filabres Depressió intrabètica Entre les dues serralades Fosses reblertes de sediments terciaris i quaternaris Conques d'Antequera, Granada, Guadix i Baza: planes amb regadius i ciutats Serralada Subbètica (zones externes) Al nord, tocant a la depressió del Guadalquivir Calcàries i margues mesozoiques plegades Serres de Cazorla, Segura i Mágina (hi neixen el Guadalquivir i el Segura); relleu càrstic del Torcal d'Antequera La part més externa de la Subbètica, cap a Jaén i Alacant, rep sovint el nom de Prebètic.

Al peu de les serres d'Almeria, sota un clima molt sec, hi ha paisatges de xaragalls (badlands) com el desert de Tabernas. PER RECORDAR-HO Tres cims, tres rècords: el Teide (3.715 m) és el cim més alt d'Espanya; el Mulhacén (3.479 m, Sierra Nevada), el de la península; i l'Aneto (3.404 m), el dels Pirineus. 2. El relleu de les Illes Balears Les Balears s'alcen sobre el promontori balear, una plataforma submarina que prolonga les Serralades Bètiques. Per això a Mallorca i a les Pitiüses dominen les calcàries plegades.

Mallorca té tres unitats paral·leles, orientades de nord-est a sud-oest: la serra de Tramuntana, al nord-oest: calcàries plegades, costa alta i abrupta i el Puig Major (prop de 1.440 m), el cim més alt de l'arxipèlag; és Patrimoni de la Humanitat com a paisatge cultural (2011), pels seus marges de pedra seca; el Pla de Mallorca, al centre: terrenys sedimentaris suaus, amb agricultura de secà; les serres de Llevant, al sud-est: més baixes, amb coves càrstiques com les del Drac.

Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 27 Menorca té dues meitats: la Tramuntana (nord), de materials més antics, amb relleu ondulat i costa molt retallada, i el Migjorn (sud), una plataforma calcària tallada per barrancs que acaben en cales. El cim més alt és el Toro (358 m). Eivissa i Formentera (les Pitiüses) tenen relleus calcaris baixos (sa Talaiassa, uns 475 m, és el punt més alt d'Eivissa); Formentera és gairebé plana, i entre totes dues hi ha les salines, protegides com a parc natural. 3. El relleu de les Illes Canàries Les Canàries són illes volcàniques que s'alcen des del fons de l'oceà Atlàntic, a milers de metres de profunditat, davant de la costa africana.

El seu origen s'explica per l'activitat d'un punt calent i de fractures de l'escorça oceànica. Hi ha vuit illes habitades: Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, la Gomera, la Palma, el Hierro i la Graciosa. Edat i forma: les illes orientals (Fuerteventura i Lanzarote) són les més antigues, més erosionades, planes i àrides; les occidentals (la Palma i el Hierro) són les més joves i escarpades. El Teide (3.715 m), a Tenerife, és el cim més alt d'Espanya: un estratovolcà actiu en repòs que s'alça dins la caldera de Las Cañadas. És parc nacional i Patrimoni de la Humanitat (2007).

Formes volcàniques: cons, calderes (la de Taburiente, a la Palma, molt ampliada per l'erosió), colades de lava i malpaís (camps de lava rugosa), tubs volcànics, roques i dics que l'erosió ha deixat al descobert (Roque Nublo, a Gran Canària), barrancs profunds i penya-segats (Los Gigantes, a Tenerife). Erupcions històriques: Timanfaya (Lanzarote, 1730-1736), Teneguía (la Palma, 1971), l'erupció submarina del Hierro (2011-2012) i la del volcà de Cumbre Vieja o Tajogaite (la Palma, setembre- desembre de 2021), que en 85 dies va cobrir de lava més de 1.000 hectàrees i va destruir milers d'edificis.

Relleu i clima: les illes altes reben els vents alisis humits als vessants del nord, on es forma el «mar de núvols» i hi ha boscos de laurisilva, mentre que els vessants del sud són molt més secs. ERROR FREQÜENT Dir que el Mulhacén és el cim més alt d'Espanya: és el de la península, però el Teide (Canàries) el supera. També és un error pensar que les Balears són volcàniques: són una prolongació de les Serralades Bètiques, formada per plegament alpí, mentre que les Canàries sí que són volcàniques. COMPROVA-HO 41 Per què les illes orientals de les Canàries són més planes que les occidentals?

Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 28 IDEES CLAU Les Serralades Bètiques són alpines (Terciari) i el relleu més jove i sísmic de la península. Tenen dues alineacions, la Penibètica (amb Sierra Nevada i el Mulhacén, 3.479 m) i la Subbètica, separades per la depressió intrabètica. Les Balears prolonguen les Bètiques: a Mallorca hi ha la serra de Tramuntana, el Pla i les serres de Llevant. Les Canàries són volcàniques; el Teide (3.715 m) és el cim més alt d'Espanya. L'erupció de la Palma de 2021 recorda que el vulcanisme canari continua actiu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 42. Quines són les tres unitats de les Serralades Bètiques i què les diferencia? 43.

Quines unitats de relleu té Mallorca? 44. Anomena tres formes de relleu volcànic de les Canàries. TEMA 2: MEDI AMBIENT I PAISATGES 7 Temps i clima a Espanya EN ACABAR SABRÀS Saber explicar els factors del clima i el paper del corrent en jet i dels centres d'acció. Saber distingir els dominis climàtics d'Espanya per temperatures i precipitacions. Saber comentar un climograma: amplitud tèrmica, règim de pluges, mesos àrids (Gaussen) i diagnòstic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Per què a Santiago de Compostela plou gairebé tot l'any i a Almeria gairebé mai, si són al mateix país? 1.

Factors del clima i dinàmica atmosfèrica El temps atmosfèric i el clima a la península Ibèrica i els arxipèlags són el resultat de la interacció entre diversos factors geogràfics i els mecanismes de la circulació general atmosfèrica. En l'àmbit geogràfic, destaquen tres elements decisius: la latitud (situada a la zona temperada de l'hemisferi nord), la disposició perifèrica del relleu (que actua com a barrera orogràfica i aïlla les terres centrals de la influència marítima) i la influència de les masses d'aigua marina (l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània).

Apunts de Geografia PAU Catalunya: tot el temari i tests 29 La circulació en altitud: el corrent en jet A les capes altes de la troposfera (al voltant dels 12.000 m d'altitud), el flux dominant és el corrent en jet (o jet stream), un fort corrent d'aire d'oest a est que sol circular a velocitats d'entre 200 i 400 km/h. La trajectòria d'aquest flux canalitza les borrasques associades al front polar pel seu costat esquerre (nord) i els anticiclons pel costat dret (sud). El desplaçament estacional del corrent en jet determina el ritme climàtic anual.

A l'estiu, el corrent es desplaça cap al nord (entre els 40° i els 45° N), fet que permet l'ascens de les altes pressions subtropicals sobre la península. A l'hivern, en canvi, baixa fins a latituds properes als 30° N, facilitant el pas lliure de les pertorbacions i fronts atlàntics pel territori peninsular. La circulació en superfície: centres d'acció i masses d'aire En…