Apunts de Demografia i Geografia Humana

I 180 flashcards i 120 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 1 Geografia (sele: més pes a: població (natalitat i fecunditat, envelliment de la població, les migracions), recursos naturals i les energies, la Unió Europea) TEMA 1. La Demografia És una branca de la geografia, és la ciència que es dedica a estudiar les poblacions. La paraula demografia ve de dues paraules gregues ''demos'' = poble i ''grafos'' = retrat o dibuix, per tant, ''retrat o dibuix de les poblacions''. A què es dedica? En primer lloc, comptabilitza les poblacions, el nombre d'individus que forma part d'una població. A mesura que s'amplia l'espai de comptabilització és més difícil de fer.

En segon lloc, analitza com són les poblacions, per exemple si és una població envellida, el nivell de poder adquisitiu, el nombre de dones o d'homes, etc. També, els demògrafs fan projeccions demogràfiques. Intenten explicar quina serà l'evolució de les poblacions en un futur, solen ser projeccions d'unes quantes de desenes d'anys vista. D'on extreuen informació? Els demògrafs obtenen informació principalment a través de dues vies: Censos de població: Són llistats de tots els individus que resideixen legalment en un país i en un moment determinat.

De cada individu es recullen les dades socioeconòmiques: sexe, edat, estat civil, nivell d'estudi, professió, dades de renda, si forma una unitat familiar, amb qui conviu, si té alguna discapacitat, etc. Normalment, es fixa una data específica, s'acostuma a fer cada deu anys. A Espanya es fan en els anys acabats en 1. Els censos són elaborats pels Estats, a través dels organismes oficials que tenen. En el cas d'Espanya s'encarrega l'INE, Institut Nacional d'Estadística. Avui en dia, en els països desenvolupats fem els censos de població amb mitjans tecnològics. En canvi, en els països subdesenvolupats van poble per poble a recollir les dades, ho fan a mà.

Són la base per poder conèixer la població. L'Estat ho vol saber per poder gestionar correctament les seves polítiques. Actualment, ens ensenyen que la població dels països desenvolupats s'està envellint. També permet saber a quins territoris es concentra la població i en quines parts decreix, dins d'un territori. Des de quan es fan? Són relativament moderns. El primer país que va fer-ne un bé i amb la finalitat de conèixer la població va ser Suècia s.XVIII. El primer que Espanya va fer bé és del 1857. Padrons de població: Si tu vas a viure a un municipi, el normal és que t'hi apadrinis. És un llistat de tots els individus que resideixen en un municipi, en un moment determinat.

Figurar en un padró d'habitants és important, perquè et dona uns drets com a habitants d'aquell municipi, els serveis socials i públics, com sanitat, educació, etc. Ho porta l'ajuntament a partir de l'Oficina del Padró. Quina fiabilitat tenen les dades de censos i padrons? Depèn de diferents factors: Un primer factor és l'eficiència de recollida de dades, si la tasca es deixa a gent ben preparada, ben pagada, hi ha prou personal, i actuen de forma sistemàtica seran fiables. Igualment, hi ha gent que tendeix a mentir. A més, hi ha països que tenen gent que no està empadronada enlloc o que ja no viuen en el lloc on es van empadronar, gent sense un domicili fix, etc.

També passa en els països on per motius culturals no es registra, per exemple a les dones (on a la seva marginació és alta). En definitiva, hi ha marge d'error, grau de no fiabilitat. No hi ha cap sistema de recollida de dades que sigui perfecte, sempre hi ha un marge d'error. 2. La Distribució de la població sobre la superfície terrestre Quants habitants hi ha al planeta? L'ONU dona una xifra de 8100 milions d'habitants, i cada any augmenta en uns 80 M d'habitants. Tenim diferents àrees: Plens demogràfics: són àrees on la densitat de població té una proporció entre habitants està per sobre a un habitant per km².

Deserts o buits demogràfics: són àrees on la densitat de població té una proporció entre habitants està per sota a un habitant per km2 . Hi ha dos tipus de causes que expliquen la distribució desigual. La primera, les causes o factors naturals, que estan relacionades amb el clima. Un altre factor, és que la població, en general, s'instal·la a les costes, i no tant a l'interior. També l'altitud és un factor, les zones més baixes estan més poblades. Igualment, el factor de la disponibilitat de recursos, i els dos més importants són: terra fèrtil i aigua potable.

El segon, els factors humans, dins hi ha el factor socioeconòmic, la gent marxa de territoris si hi ha guerres, pobresa, falta d'oportunitats, etc. en canvi, altres àrees reben població. Amb el temps, unes àrees es buiden i altres s'emplenen (destacar les migracions). El 90 % de la població es troba a l'hemisferi nord (la part nord des de la línia de l'equador), i que estan entre els 20 i 60 graus d'altitud. I l'Àsia és el continent més poblat que correspon a més de la meitat de la població mundia. Els grans Plens demogràfics són: 1. A la costa oriental d'Àsia, Àsia oriental: concentra una seria de països molt poblats, Taiyuan, Xina, les dues Corees, Japó. 2.

Àsia Hindo Stànica: hi ha l'índia, el Nepal, l'illa de fei lan, Bangladesh, Pakistan. 3. Sud-est asiàtic: hi ha Indonèsia, Vietnam, Tailàndia, Filipines. 4. Europa, en conjunt té uns 740-50 milions d'habitants, tendeix a decréixer en els pròxims anys. 5. Zona que fa costa amb el Golf de Guinea, l'Àfrica subsahariana (al sud del Sàhara). 6. La costa est dels Estats Units i que té continuïtat amb l'Amèrica central. Els deserts o buits demogràfics són: 1. Les zones més properes als pols (Àrtic, Antàrtida). 2. Deserts càlids, Sàhara, al continent d'Oceania, per sobre de l'Índia, al costat de la Xina, als Estats Units a prop de Califòrnia. 3.

Els deserts verds, la selva Amazònica, al sud-est asiàtic, a centre Àfrica. 4. En zones altres i muntanyoses, a l'Himàlaia, per sobre de l'Índia. La Distribució de la Població a Europa: Hi ha una distribució desigual al continent europeu. Actualment, la població europea està estancada en els 747 milions d'habitants, aquesta ens dona una densitat de població de 74 hab./km2 . Les àrees que concentren més població són: 1. La Banana Blava europea (blava pel mono que portaven els treballadors abans, ja que, es una àrea que concentra molta indústria), des del sud d'Anglaterra, el nord de França, l'oest d'Alemanya, fins al nord d'Itàlia (algunes zones més petita té). 2.

Arc Mediterrani o Banana daurada (daurada pel color de la sorra de la platja). La costa des de l'estret de Gibraltar, tot el litoral mediterrani espanyol, el de França, fins a l'àrea de Nàpols, al sud d'Itàlia. 3. Àrea central d'Europa, República Txeca, Eslovàquia i el sud de Polònia. Les àrees més buides són: 1. Els països nòrdics, escandinaus. 2. Àrees muntanyoses, els Balcans, els Alps, els Pirineus 3. Interior d'algunes àrees continentals, l'interior d'Espanya, l'interior de França, l'àrea de la gran plana russa. La península Ibèrica: La població espanyola en aquest moment, amb data de gener del 2024, tenim uns 48,5 milions d'habitants, amb una densitat de població d'uns 96 hab./km2 .

Tenim menys densitat que la Unió Europea que té una densitat de 112 hab./km2 . Les províncies costaneres concentren més del 70 % de la població espanyola, mentre que la resta es troba en les províncies interiors. I, la meitat del 28 % de l'interior es troba a Madrid, per tant, hi ha un 15 % a la resta de l'interior. Això ha portat al concepte de l'Espanya buida(da). Igualment, hi ha el fenomen dels pobles abandonats. S'explica pel fenomen de l'activitat econòmica, les àrees costaneres i Madrid són les àrees més potents econòmicament, en canvi, les àrees agrícoles es buiden.

El concepte d'Espanya buidada fa referència al fet que hi ha algú que la buida, ja que, a províncies com Terol van aparèixer moviments de demanda, volien que els governs invertissin per desenvolupar aquells territoris. Els punts (províncies) que concentren més població són: 1. Madrid 2. Barcelona 3. Biscaia 4. València i Alacant 5. Màlaga, Sevilla i Cadis 6. Pontevedra La població viu més en ciutats, és una població molt urbanitzada. Quan un municipi arriba a 10.000 habitants es considera un municipi urbà, per tant, una ciutat, Figueres és una ciutat mitjana. El 81 % de la població espanyola viu a les ciutats, és població urbana.

La distribució de la població a Espanya per tipus de municipi (2022): 4,991 municipis tenen menys de 1000 habitants. I el 39,9 % de la població viu en municipis de més de 100.000 habitants. La Distribució Territorial de la Població a Catalunya La població catalana té 8.016.000 habitants (2024), cosa que dona una densitat de població de 251 hab/km2 . La densitat és elevada en comparació a la d'Espanya perquè és una àrea costanera. Igualment, dins Catalunya la població es concentra al litoral i prelitoral, sobretot en el tram central, perquè allà està Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Al voltant de la ciutat de Barcelona tenim una sèrie de comarques que concentren la major part de la població, aproximadament el 70 % de la població catalana. - Barcelonès - Maresme - Baix Llobregat - Garraf - Vallès Occidental i Vallès Oriental Tenim densitats de població baixes - Pirineu i Prepirineu - A la part interior de Tarragona tot està molt buit. - En general, Catalunya interior. Per què tenim aquest gran contrast? A la costa tenim tota l'activitat turística que és una part molt important de la nostra economia, cosa que atrau molta població. També, la immigració va a les comarques que ofereixen més llocs de treball, per tant, a la costa.

A més, amb el pas dels anys el contrast entre les àrees es fa més gran, l'interior té un creixement baix o estancat. A Catalunya hi ha molta concentració de població a les ciutats un 90 %, més concentració que a Espanya. Igualment, tenim una característica peculiar, hi ha una gran concentració de població a Barcelona, 1,6 milions d'habitants en la ciutat de Barcelona, un 20 % de la població hi viu. Aquest fenomen s'anomena ''macrocefàlia'', és un terme mèdic (marco=gran, cefàlia=cap). En canvi, la població catalana ha tingut un creixement important, ha passat d'uns 5 milions dels 8 milions actuals. 3.

La Dinàmica de la Població El que fa que les poblacions creixin o disminueixin en nombre d'individus. Llavors, si hi ha més naixements que morts, el nivell augmentarà, i al contrari, el nivell anirà baixant. Però, si observem països concrets hem de recordar que hi ha el factor migratori, la immigració fa que la població augmenti. I les emigracions, fan que la població disminueixi. Per una banda, tenim que el creixement total de la població és fruit de la suma d'aquestes dues xifres: Creixement natural o vegetatiu, que és el nombre de naixements menys el nombre de defuncions.

Aquest pot ser positiu o pot ser negatiu, ara mateix a Catalunya estem en un creixement natural negatiu (nombre de naixements inferior al nombre de morts) per poc. Es calcula amb la taxa de creixement natural, que és igual al nombre de naixements - nombre de defuncions/Població x 1000. El creixement migratori o saldo migratori: és la diferència entre el nombre de persones immigrades menys el nombre de persones emigrades, i pot ser positiu o negatiu. Es calcula amb la taxa de creixement migratori, és igual al nombre d'immigrats - el nombre d'emigrats/Població x 1000.

COM CREIX LA POBLACIÓ EUROPEA A la major part dels països europeus el creixement natural o vegetatiu és negatiu o pràcticament zero. Mentre que, el saldo migratori és positiu, que ho compensa, per això la població espanyola creix. En molts països del Tercer Món, com a l'Índia, el creixement de la població és molt alt, perquè el creixement natural o vegetatiu positiu és molt fort. Així, doncs, el creixement demogràfic real (o total) d'una població es calcula… Amb la Taxa de creixement real o total: (taxa de creixement natural + taxa de creixement migratori x 1000.

CAT: -1,83 + 19,5 = 17,9 % ES: -2,8 + 14,6 = 11,8 % UE: -2,8 + 8,9 = 6,1 % 3.1 La Natalitat La taxa bruta de natalitat, TBN = (nascuts vius en un any/Població total) x 1000 Considerem alta la natalitat quan és igual o major a 30 . La gran majoria de països no tenen una natalitat alta actualment. La natalitat mitjana està per sota de 30 , i per sobre de 15 La natalitat baixa està per sota de 15 . Actualment, en el nostre entorn tenim les taxes més baixes que hem experimentat al llarg de la història: CAT: 6,8 (tant per mil) ES.: 6,7 UE; 8,5 3.2 La Fecunditat Natalitat i fecunditat són dos indicadors que van molt lligats.

Ens parla de la quantitat de dones que estan edat fèrtil, i que, per tant, poden tenir fills. La fecunditat es pot presentar de dues maneres, amb: La taxa de fecunditat general, TFG (Nascuts vius en un any / Dones en edat fèrtil 15- 49 anys) x 1000. Indicador conjuntural de fecunditat, ICF, nombre mitja de fills per dona. L'ICF ens permet veure que les dones tenen pocs fills en els països desenvolupats amb molt poca natalitat. En canvi, a l'Àfrica les xifres són molt superiors, amb països que en tenen 6,0. La taxa mundial ha passat de 4,97 el 1960, a 2,31 el 2023. Nosaltres estem a menys de la meitat que la mitjana mundial.

En canvi, els països amb més fecunditat a la UE són: França 1,79, Romania 1,71 i Bulgària 1,65. Els 2,1 per fills per dona és l'Índex de reemplaçament (o relleu) generacional, que és la xifra mínima que ens permet reemplaçar la generació anterior. Quins factors expliquen aquesta fecunditat (i natalitat) desigual al món? 1. En alguns països, principalment al continent l'Àfrica es tenen tants fills perquè també hi ha moltes criatures que moren en els primers mesos o anys de vida, és a dir, la mortalitat infantil. 2. Hi ha moltes societats/països on les religions tenen encara molt de pes, aquestes acostumen a ser pronatalistes, que afavoreixen la natalitat. 3.

L'accés a mètodes anticonceptius moderns i el coneixement que es necessita per saber-los utilitzar, cosa que redueix la natalitat. 4. En alguns països no es tenen fills fora del matrimoni, cosa que implica que les dones que no s'han casat no tenen fills, i si la dona es casa en una edat avançada no en tindrà gaires o cap. 5. En general, com més nivell cultural tinguin les dones, menys fills solen tenir. 6. En aquells països on el paper social de la dona és redueix a ser una cuidadora de la llar, les dones tenen més fills. 7. La qüestió econòmica, criar els fills és car, per tant, les condicions econòmiques poden influir en el nombre de fills que té una família.. 8.

La importància econòmica que tenen els fills pels pares, hi ha països on els fills poden aportar des d'aviat ingressos a la família, a més, en un futur podran cuidar als pares. Això passa als països subdesenvolupats. 9. L'edat que té la dona quan té el seu primer fill, hi ha països on la dona té fills des de molt jove, i, en canvi, aquí a Europa les dones solen tenir fills a partir dels 30 anys. 10. Si hi ha una política forta a favor de la natalitat, el país tindrà una natalitat/fertilitat més alta. 11. A més, en els països europeus els fills s'emancipen de mitjana per sobre els trenta, cosa que també marca l'edat en la qual, si volen, podran tenir fills. Tenim una edat d'emancipació alta.

La realitat als països desenvolupats, la nostra realitat: Cada vegada tenim menys fills. I cada vegada les dones tenen fills amb una edat més avançada. Cosa que passa perquè: 1. La població pot accedir a mètodes anticonceptius, i està més o menys informada sobre el seu ús. 2. La dona està totalment dins del mercat laboral. 3. L'elevat cost de mantenir un fill. 4. És difícil tenir una estabilitat econòmica. 5. Implica un canvi de vida, l'espai d'oci desapareix, per tant, no tens temps per a tu. 6. Conciliació laboral i familiar, no és fàcil. 3.3. La Mortalitat Es calcula amb Taxa bruta de mortalitat, la TBM = (Defuncions en un any/Població total) x 1000.

La mortalitat és alta si és igual o superior a 30 La mortalitat mitjana entre mig La mortalitat és baixa si és inferior al 15 La mitjana mundial és de 8 , molt baixa. I els països de l'Europa de l'Est, que tenen poblacions molt envellida, i no reben immigració, tenen més quantitat de morts cada mil habitants, entre 7-10 . Actualment, a Catalunya, que està en procés d'envelliment, tenim un 9,03 , a ES 9,67 , UE 11,6 . Si mirem les tendències, la taxa bruta de mortalitat tendeix a augmentar a poc a poc, i això s'explica perquè cada vegada hi ha més gent vella a la nostra població.

3.3.1 La Mortalitat Infantil Es calcula amb la taxa de mortalitat infantil, TMI = (Nens morts 0-1 anys/Nascuts vius en un any) X 1000. Hi ha més mortalitat als països més pobles, sobretot a centre Àfrica, a la part nord de Sud- amèrica, la part sud de continent Asiàtic. Quines són les causes? 1. Les condicions perinatals, són les condicions en les quals es produeix el part. 2. L'alimentació dels primers dies i mesos: a vegades les mares no tenen prou llet o tenen algun problema de salut que fa que la llet no sigui de primera qualitat. 3. Les malalties parasitàries i infeccioses. 4. Les condicions higièniques i l'accés a assistència sanitària i el seu cost.

3.3.2 La Mortalitat Materna Es calcula amb: (el nombre de dones mortes durant l'embaràs o el part/100.000 nascuts) Afecta les dones durant l'embaràs o a causa del part. Els països on les dones moren per aquestes raons són els països subdesenvolupats, sobretot a l'Àfrica. Actualment també està disminuint. 3.4 l'Esperança de vida al néixer en el món (Life Expentancy) El nombre mitjà d'anys que viurà una criatura que neixi avui en un país, si les condicions de vida materials no canvien. Perquè si aquestes milloren o empitjoren aquesta xifra canviarà. Per tant, l'esperança de vida ens parla de com són les condicions materials d'una població.

Aquí a Espanya tenim una de les esperances de vida més altres del món. La mitjana mundial és de 72 anys d'esperança de vida (2023). Els que lideren són: A Catalunya estem a uns 83 i mig anys d'esperança de vida. Al Japó, 84 anys d'esperança de vida. Els que en tenen menys són: A l'Àfrica es lidera l'esperança de vida més baixa. Segons el sexe: Al Primer Món, les dones viuen uns 6 anys més. Aproximadament: - Les dones: 87 anys - Els homes: 82 anys Cosa que passa en el Primer Món, perquè a causa de la baixa mortalitat materna aquesta diferència es redueix. Això passa perquè actualment les causes que provoquen més morts cada any afecten més els homes: - El càncer. - Els problemes cardíacs.

- Els accidents de trànsit: els homes són més imprudents al volant. La classe social també influeix: Per exemple, a Barcelona s'ha estudiat l'esperança per districtes, i han obtingut que als districtes més rics tenen uns 10 anys d'esperança de vida més. En general, a causa de la gran millora sanitària s'ha allargat l'esperança de vida. Igualment, els hàbits negatius es redueixen, com per exemple, fumar, ja que hi ha molta campanya de prevenció. 3.5 La Teoria de la Transició Demogràfica.

Com és que entre els països hi ha realitats tan diferents: l'explicació està en la Teoria de la Transició Demogràfica, és a dir, l'explicació està en quin estadi de la transició demogràfica es tova cada població. Comportaments demogràfics de les poblacions: Primer estadi, Cicle o Règim demogràfic antic: És l'estadi en el qual les poblacions estan durant la major part de la seva existència, es va canviar després de l'evolució de la indústria. Com si estiguessin en el neolític. Es caracteritza per una natalitat molt alta, al voltant del 36-39 , i una mortalitat molt alta. El creixement natural o vegetatiu és baix, la població creix molt lentament.

Hi ha molta mortalitat infantil, mortalitat materna. Per passar del primer estadi al quart estadi s'ha de produir la transició demogràfica. Segon estadi: Transició demogràfica (primera part) Mentre que la natalitat es manté igual, comença a canviar la mortalitat, aquesta es redueix. Això passa per les millores materials: higièniques, millora sanitària, millores alimentàries. Correspon a l'època de la revolució industrial. S'experimenta un gran creixement vegetatiu, ràpid creixement de la població. Tercer estadi: Transició demogràfica (segona part) La mortalitat continua baixant i la natalitat també comença a baixar.

Els factors que generen la reducció de la natalitat són: els mètodes anticonceptius, els canvis socials. El creixement vegetatiu comença sent gran i es va reduint, el creixement s'alenteix. Quart estadi: Cicle o règim demogràfic modern: Una situació contrària al cicle o règim demogràfic antic. Hi ha baixa natalitat i baixa mortalitat, per tant, el creixement natural o vegetatiu també és baix, perquè la diferència entre natalitat i mortalitat és petita, però amb la diferència que en aquest s'ha d'augmentar la natalitat. Com està el món actualment? No tenim cap país sencer que es trobi en el primer estadi. En canvi, sí que hi ha països en el segon estadi, sobretot països de l'Àfrica.

En el tercer estadi, hi ha alguns països d'Amèrica del sud i zones de l'Àsia. Ara s'està parlant del cinquè estadi, una idea que van crear dos demògrafs holandesos. Consisteix en el fet que la taxa de natalitat disminuiria lleugerament, i a causa de l'envelliment de la població, augmenta lleugerament la mortalitat. Per tant, el creixement vegetatiu és negatiu. Com ha evolucionat, com evoluciona i com evolucionarà la població mundial al llarg del temps? Durant la major part de la història, la població humana ha crescut molt lentament i va romandre en el règim demogràfic antic fins al voltant del 1800, amb l'inici de la Revolució Industrial.

A partir d'aleshores, va començar una transició demogràfica amb un fort creixement de la població, especialment durant el segon i tercer estadi. Avui dia, tot i que la població mundial segueix creixent (actualment al voltant de 8.076 milions), ho fa a un ritme més lent, i el creixement es concentra en països que encara estan en plena transició demogràfica. Es preveu que cap al 2050 molts països arribaran al quart o cinquè estadi, amb una població més envellida i un creixement més lent o fins i tot en decreixement. Es calcula que la població mundial podria assolir els 10.000 milions abans de començar a disminuir en la segona meitat del segle XXI. 3.6.

Les migracions en el món actual L'hem de definir com un desplaçament que du a terme una persona o grup entre el seu lloc d'origen i un altre lloc per anar-hi a viure. És un desplaçament que implica un canvi de residència, de temps indeterminat. Les migracions interiors: Que es produeixen dins d'un mateix estat, per exemple, una persona va de Catalunya a Andalusia per viure-hi. - L'èxode rural, moviment migratori del camp a la ciutat, propi de països en desenvolupament. - Moviment ciutat-camp: actualment la possibilitat de teletreballar, per la pandèmia, etc. - Moviments interregionals.

Moviments entre àrees metropolitanes, persones que van de Barcelona a Madrid, per exemple, a causa de la feina. Les migracions exteriors Focus de migracions exteriors: - Europa occidental és una de les àrees que en rep més, la immigració ve del nord d'Àfrica, d'Amèrica Llatina, d'Europa oriental (polonesos, romanesos, búlgars…), de gent provinent dels països de l'Àfrica subsahariana i de zones d'Àsia. Tots aquests moviments impliquen a milions de persones cada any. - Amèrica del nord (EUA i Canadà) ha sigut un focus de recepció d'immigració des de fa dos segles. La seva migració prové de l'Amèrica del sud, d'Europa de l'Est, d'origen asiàtic.

- Austràlia: és difícil la immigració il·legal, ja que, s'ha d'arribar amb avió. La persona necessita un visat d'entrada. - A les potències petrolieres de l'Orient Mitjà: països amb petroli que necessiten treballadors, per la construcció, tasques domèstiques… També seleccionen el perfil, només de països musulmans per poder fer les tasques senzilles. - Israel, en aquest cas seleccionen immigració jueva. Les causes de les migracions La principal és de tipus econòmic (factor econòmic): la pobresa, els salaris molt baixos, la falta d'oportunitats… Països amb precarietat i amb baixes expectatives de millora.

Normalment, emigren més els joves, precisament els que estan ben preparats i, per tant, tenen expectatives de millora. Factor relatiu a les persecucions, guerres, conflictes… Factor ideològic i polític, gent que fuig de països on no hi ha llibertat, on hi ha religions que són perseguides, dictadures, etc. Que fugen per causes naturals, catàstrofes ambientals, canvis en el medi ambient, etc. Què fa que un país rebi població: Països on la gent rep serveis públics. Hi ha més qualitat de vida. Hi ha més oportunitats i estabilitat. S'ha de tenir present que immigrar no sempre surt bé. Conseqüències de les migracions: Pels països emissors (d'on surten els immigrants) Negatiu 1.

Pot faltar mà d'obra jove. 2. Fuga de serveis, falta de mà d'obra qualificada. 3. Si en zones amb població envellida o territoris amb molt poca població la marxa de gent jove es negativa. Positiu 1. Si el país té molta pobresa i atur, si la gent se'n va s'aconsegueix menys xifres d'atur, menys competitivitat per un lloc de treball (els salaris es poden augmentar), etc. 2. La gent que ha emigrat i s'ha establert a Europa i envien diners, cosa que beneficia al país, ja que, pot ser una entrada de diners important. Entrada d'immigrants: Positives 1.

Hi ha sectors de l'economia, que són importants, i no troben mà d'obra entre els autòctons, com el sector de l'hostaleria a Espanya o el sector primari. En definitiva, per cobrir la falta de mà d'obra. 2. Molts països estan en un procés d'envelliment, cada any que passa l'envelliment és més clar, aquest es frena o es compensa amb l'arribada de gent jove que immigra. Negatives 1. Si la immigració és sobtada, el país no té infraestructures preparades, no hi ha suficients llocs de treball, el país tarda a assumir-la, etc. 2. La integració en el país receptor serà més fàcil si la persona que immigra en un país té una cultura semblant, si no pot ser molt complicat.

Terme xenofòbia, que es genera si hi ha xocs d'interessos i xocs culturals, odi a l'estranger, també hi ha classisme, sobretot odi a l'estranger pobre. 3. Si no troben feina o no tenen recursos realitzen actes delictius, per tant, aporten delinqüència. Tendències migratòries a Espanya Espanya és un clar focus receptor de migració actualment. En el segle XIX, molts emigrants joves espanyols anaven a països de l'Amèrica Llatina. Hi va haver centenars de milers d'espanyols que van emigrar. Quan va començar la Primera Guerra Mundial aquestes emigracions van acabar.

França es va convertir en un país on els espanyols immigraven, perquè necessitaven treballadors, hi havia salaris una mica més elevats. Aquest flux de migració s'acaba quan arribi la crisi, que va causar la Gran Depressió. El 1960 fins al 1973, van ser 13 anys que van significar una gran sortida d'espanyols sobretot cap a l'Europa occidental (no la nòrdica, la més propera a nosaltres). Això ja li semblava bé a l'Estat que rebia les remeses dels que havien emigrat, cosa que va ser una important font d'ingressos de l'Estat. A més, els joves que buscaven oportunitats i a més podien sortir de la dictadura i deixaven enrere la crisi econòmica que hi havia a Espanya, on hi havia molt d'atur.

Van emigrar uns 2 milions d'espanyols, alguns s'hi van quedar i el 1973 molts van tornar. El 1973 hi va haver la crisi del petroli, el preu del petroli va pujar molt, per tant, va començar una crisi econòmica molt forta. Els espanyols van ser els primers a notar els efectes de la crisi a l'Europa occidental, doncs, molts van tornar. El s. XXI, hi va haver una emigració sobretot entre 2010 i 2014, va ser gent jove i amb estudis que van decidir marxar d'Espanya a causa de la crisi que hi havia a Espanya. No va ser un gran flux d'emigració, van ser d'uns centenars de milers. Al mateix temps que les emigracions passaven, també hi havia moviments interns, migracions interiors, dins d'Espanya.

En el segle XIX, va ser bastant reduïda, però comença a haver-hi l'èxode rural. En el segle XX aquest èxode rural va tenir una magnitud molt més gran, sobretot hi va haver dos moviments importants: 1. Durant els primers anys de la Primera Guerra Mundial, Espanya va ser un dels pocs països que es va mantenir neutral, per tant, va poder comerciar molt amb els països que necessitaven armes, uniformes, etc. La població que va arribar era de territoris propers. - Barcelona: Catalunya, Aragó, País Basc, Múrcia. - Bilbao: País Basc i Castella. Després de la guerra aquests treballadors no van marxar, va començar la construcció de diverses obres públiques. 2.

De 1950 a 1975 hi va haver un gran moviment intern. Concretament, 3 milions de persones van emigrar a Catalunya, per tant, la població de Catalunya es va doblar. Tota aquella gent provenia de regions interiors i rurals, sobretot , Extremadura, Galícia, Aragó, Castella El 1975 aquestes emigracions es van aturar a causa de la fi de la dictadura, a més Espanya va entrar a la UE. Quan parlem de persones immigrades, entenem les persones que viuen legalment en el país, però que no tenen la nacionalitat espanyola. La realitat actual a Espanya, actualment tenim uns 6,5 milions d'estrangers residents, cosa que representa un 13 % de la població espanyola.

Dos perfils típics: - El perfil típic d'aquests 6,5 milions és de persones joves (fins als 50 anys), que provenen de països menys desenvolupats que Espanya, que tenen com a objectiu millorar econòmicament. - L'altre perfil: persones de la tercera edat, gent jubilada, que provenen de l'Europa Occidental que venen a Espanya per establir-se i passar la jubilació. Busquen un país desenvolupat europeu, però menys desenvolupat econòmicament, així la pensió els hi dona per més, tenen un major poder adquisitiu. Aquest perfil es troba sobretot als municipis de costa. Tercer perfil: - Persona que resideix il·legalment al país, per tant, no té permís de residència. És més difícil de quantificar.

D'on prové la immigració espanyola? La procedència de població del Marroc representa quasi el 15 % de la immigració espanyola, és la nacionalitat de la qual procedeixen més immigrants. Per la proximitat geogràfica. En segon lloc, els romanesos amb un 10 %. Perquè, és un país dins de la UE, per tant, es poden moure fàcilment. On viuen els estrangers a Espanya? Si són jubilats aniran als llocs costaners, a la zona mediterrània. Si són joves aniran a on puguin trobar oportunitats.

On n'hi ha més és a Catalunya, País Valencià, Múrcia, els dos arxipèlags: Les Balears i Canàries, Madrid On n'hi ha menys és a les comunitats del cantàbric, Castella i Lleó, Extremadura, Andalusia A Catalunya: Tenim uns 1,4 milions d'estrangers d'uns 8 milions, representa un 17 % de la població catalana. Pel que fa a les procedències: - Els més nombrosos són els marroquins. - Els colombians. - Els italians: gent jove que se sent atrets per Barcelona. - D'altres països de la UE: de Romania i França.

En el cas de Figueres tenim diferents llocs de procedència: - Marroquins - Hondurenys - Senegalesos - Romanesos - Colombians - Bolivians El perfil d'edat de la població estrangera que viu a Catalunya: Predomina clarament el perfil de la gent en edat de treballar, que busca oportunitats. Si parlem del sexe, hi ha una mica més d'homes. Distribució: comarques costaneres prelitorals i a les comarques del pla de Lleida. No n'hi ha gaires a les comarques de tipus industrials, o a les que tenen una agricultura de muntanya.

Anàlisis dels últims anys a Catalunya i a Espanya En els últims dos segles la població catalana ha crescut en positiu, hi ha una tendència històrica a créixer, des del segle XVIII. En realitat, actualment, la població creix perquè tenim un saldo migratori positiu, mentre que el creixement vegetatiu és negatiu. Període del 2000-2024. CAT: S'ha passat d'uns 6,2 milions a 8 milions d'habitants, per tant, hi ha hagut un creixement d'1,8 milions. Hem tingut diferents períodes dins aquest temps: 1. 2000-2012: hi va haver una acceleració del creixement, vam passar de 6,2 milions a 7,5 milions en una mica més d'una dècada.

La Bonança econòmica: que fa que arribi més immigració / lleuger augment de la natalitat i la fecunditat. Un altre factor, la generació anomenada del ''baby-boom'' va tenir els fills. 2. 2012-2015: període de frenada, fins i tot, de decreixement. Això va ser causat per la crisi, el saldo migratori va ser negatiu. Descens de la natalitat i fecunditat. 3. 2015-2024: es va trencar amb el període de decreixement. I no es recupera el mateix creixement de la primera etapa. En realitat, la població creix perquè el saldo migratori és positiu, ja que, tenim un creixement vegetatiu negatiu (naixements inferior al nombre de morts).

En el cas Espanyol: De l'any 2000 al 2024 ha passat de 40,5 a 48,5 milions d'habitants. Va tenir diferents etapes: 1. 2000-2012: vam passar de 40,5 a 46,5 milions. Un gran augment causat per la bonança econòmica (més immigració, augmenta la natalitat i la fecunditat) 2. 2012-2015: vam passar de 46,5 a 46,3 milions d'habitants, per tant, hi va haver un decreixement, a causa de la crisi immobiliària (saldo migratori negatiu, descens de la natalitat i la fecunditat). 3.

2015-2024: vam passar de 46,3 als 48,5 milions d'habitants, va tornar a créixer la població espanyola, el saldo migratori és positiu, mentre que el creixement vegetatiu és negatiu, per tant, la població creix a causa del saldo migratori positiu. 3.7 Tipus de Piràmides de població (piràmide d'edats) Representen l'estructura de la població, que significa agafar una població i fixar-se en sèrie de característiques (edat, sexe, etc.) Una piràmide té una base i un vèrtex (part superior d'una piràmide). Sempre es representen dues variables. Aquesta piràmide sempre representa l'edat i el sexe dels individus.

Els elements que formen l'estructura de la població, que també s'ha de tenir en compte a l'hora d'estudiar la possible evolució futura d'una població (a part de les variables de natalitat, mortalitat, fecunditat, etc.) La manera de representar l'edat i el sexe d'una població és la piràmide de població. Les parts són: - Vèrtex - Tronc - Base Dividim la població en tres grans grups - Infantil: 0-14 anys - Adulta: 15-64 anys - Tercera Edat: més de 65 anys. Una piràmide de població és un gràfic que ens pot donar moltes dades de la història demogràfica d'una població, com poder veure en quin estadi de transició demogràfica està. De piràmides en tenim de tres grans tipus: 1.

Piràmides progressives: és la típica forma que les poblacions tenien en el passat. Eren poblacions amb molta natalitat, molta població infantil, però a mesura que augmenta l'edat ja hi ha molta menys població. Per tant, a causa de les dures condicions de vida hi ha una alta mortalitat infantil i de joves. Quan arribem al troc la població ja s'ha reduït molt i hi ha realment poca població vella. Avui en dia aquesta piràmide la tenen els països que estan en la primera o segona fase de la transició demogràfica, són països pobres amb unes dures condicions de vida. 2. Piràmide regressiva: la base és més estreta que el tronc, per tant, la base s'ha anat reduint amb els anys.

Doncs, el tronc és més ample que la base, i el vèrtex és més ample. Com hi ha més esperança de vida, hi ha més gent que arriba a vell, és a dir, les condicions de vida no són dures. És la típica piràmide d'un país del Primer Món, que s'està apropant al cinquè estadi de transició demogràfica. 3. Piràmide estancada. És una població que ha fet la transició demogràfica fins al modern, però s'ha quedat amb una natalitat estancada, per tant, una natalitat alta. Un país que aconsegueix mantenir la natalitat durant molts anys.

La piràmide de població mundial: La piràmide de població mundial actual, com s'ha augmentat l'esperança de vida i s'ha reduït la mortalitat, la base s'ha reduït, encara que continua sent lleugerament més ample que el tronc. L'estructura de població per edats. Conèixer l'estructura de la població per edats és fonamental per dissenyar les polítiques socials. En el nostre cas, com cada vegada hi ha més població vella, s'hauran de destinar més diners en serveis socials a cuidar la gent gran, en pensions, en residencies d'ancians, etc. En canvi, es necessitaran menys escoles de primària, menys escoles bressol.

Per tant, els governs necessiten saber quina és l'estructura per edats i com evolucionarà en el futur. Quina és la situació de l'estructura de població per edats: Actualment, la població mundial està envellint-se, des de fa dècades que la població de més de 65 anys augmenta. Això ens diu que la població mundial està en procés d'envelliment. El mesurem amb diferents indicadors: La Taxa d'envelliment és la població de 65 anys o més sobre la total. Índex d'envelliment, és una xifra no un percentatge. Índex de sobreenvelliment, el que estem mirant és el nombre de persones de 80 anys o més per cada 100 de 65 o més (és a dir, dins del grup de la gent gran).

Índex de dependència de la gent gran: nombre de persones de 65 o més per cada 100 persones adultes (15-64 anys). A CAT el 2023 teníem un 29,1 %, per tant, per cada 100 adults hi ha 29,1 de gent grans, aquesta xifra va creixent. Quan es que podem dir que una població està envellida? Una població és envellida quan es donen 3 condicions al mateix temps. Una taxa d'envelliment superior del 10 %. Tenir un índex conjuntural de fecunditat inferior als 2,1 fills per dona. L'esperança de vida ha de ser superior als 70 anys. En general, tots els països del Primer Món ho compleixen. Evolució de la població catalana per grups d'edat (1981-2023) El 1981 ja superàvem el 10 % de taxa d'envelliment.

Per tant, el procés d'envelliment ve de dècades endarrere. Entre 2000-2010 va parar de reduir-se (es va frenar) la població infantil, i es va frenar l'augment de la població envellida. On n'hi ha més: Els països que reben menys immigració, ja que aquests solen ser joves. I a més la gent sol marxar del territori. I tampoc tenen natalitats altes. La comunitat més envellida és Astúries, té un 27,5 % de taxa d'envelliment. Castella i Lleó, Galícia, Cantàbria, País Basc, Aragó. On n'hi ha menys: Comunitats a la zona mediterrània d'Espanya on ve immigració jove, hi ha oportunitats i la gent no marxa. Com a excepció Madrid.

Les que en tenen menys: Ceuta Melilla A la nostra comarca, a l'Alt Empordà tenim un 19 %. Causes: L'envelliment té tres causes: Ha disminuït la natalitat i la fecunditat. L'esperança de vida ha anat augmentant, per tant, millorant constantment. Les migracions: (no es el nostre cas), si els joves d'uns territoris immigren a un altre. Conseqüències: Demogràfiques: - Com més envellida és una població menys població jove. Provoca que cada vegada tinguis menys natalitat, perquè tens menys població jove. - L'envelliment de la població provoca l'augment de l'edat mitjana d'una població.

- Feminització de la població: A mesura que tenim una població més envellida, tenim una població més feminitzada, hi ha moltes més dones de la tercera edat. Socials i Econòmiques: - Pot arribar a faltar la mà d'obra jove. Si hi ha llocs de treball que no es poden cobrir es pot solucionar amb l'arribada de migració. - Es necessiten més serveis per cobrir les necessitats de la gent gran. - La despesa per atendre la gent gran augmenta, la gran despesa són les pensions, però també tot el sistema sanitari d'atenció a la gent gran.

- Estratègies comercials de les empreses, si la població va envellint les empreses hauran de reorientar la seva estratègia, per adaptar-se a l'augment de la població envellida. Sistema polític de pensions: Principi: solidaritat internacional, qui treballa paga les pensions en els jubilats, després els que treballen es jubilaran i els pròxims treballadors pagaran la seva pensió, i així contínuament. Al treballador cada mes li descompten uns diners, que s'anomenen cotitzacions, aquests van a la Seguretat Social. Els diners recaptats s'utilitzaran per pagar les pensions.

Aquest principi es va crear el 1950-60, en aquell moment començaven a treballar des de més aviat, també, el temps en el qual cobraven la pensió era curt, vivien uns 5 anys cobrat la pensió. Actualment, tenim uns 9,2 milions de pensionistes, metre que tenim 21,3 milions de treballadors a Espanya. Per tant, tenim 2,32 cotitzants/pensionista. La Seguretat social està en dèficit, paga més del que ingressa. Possibles solucions: - Foment immigració jove - Endarreriment de l'edat de jubilació, a Espanya s'ha passat dels 65 als 67. - Augmentar les cotitzacions - Baixar la pensió - Endurir les condicions per tenir dret a una pensió. Què es pot fer per frenar i revertir l'envelliment d'una població.

- Fomentar la natalitat i la fecunditat. - Fomentar la immigració jove. Estructura de la població segons el sexe: Proporció biològica d'éssers en l'espècie humana. Per cada 1000 nascuts vius 512 (sexe masculí) i 488 (sexe. femení). En canvi, a la tercera edat hi ha més dones que homes. En alguns casos la proporció biològica s'altera: Països amb molt d'infanticidi femení. Hi ha llocs del món on les dones estan menys enregistrades en els censos i pedrons de població. Les guerres, on van, tradicionalment, homes joves. La mortalitat materna. L'esperança de vida, com més alta sigui, com a la tercera edat hi ha més dones. Les addiccions al tabac o a l'alcohol han sigut més típiques d'homes.

Com el mesurem: Índex de masculinitat: % d'homes sobre el total d'una població. Índex de feminitat: % de dones sobre el total d'una població. Estructura de la població segons l'activitat. Dos grans grups: Població activa: - Ocupats: estan en l'edat de treballar (16-67 anys) i treballen legalment. - Aturats: té edat de treballar i busca feina, no treball, però vol treballar. La manera de comptabilitzar-los: són els que estan apuntats en un servei públic d'ocupació. Poden no haver treballat mai. Mètode de càlcul de la taxa d'atur: - Atur registrat (mensual): cada mes es publiquen, compten la gent que està cobrat l'atur i els que estan apuntats en un servei públic d'ocupació.

- EPA (trimestral): enquesta de població activa, dades que s'obtenen mitjançant una enquesta feta sobre 60.000 persones triades a l'atzar. Han de ser persones en edat de treballar i que puguin treballar. Espanya acostuma a tenir més percentatge d'atur que els altres països de la Unió Europea. Relacionat amb el sistema econòmic, ja que tenim una economia turística, que proporciona, generalment, feines poc estables. La població activa es reparteixen entre: - El sector primari (agricultura, ramaderia, peca, explotació forestal…) CAT: 1,2 %. - El sector secundari (indústria 16 %, construcció 6,5 %): 23,3 %.

- El sector terciari: serveis: Actualment, a CAT tenim un 75,5 % de la població activa treballant en aquest sector. Tendències en la població activa: 1. Els joves cada vegada entren més tard al mercat laboral. 2. L'atur juvenil, hi ha empreses que no contracten gent jove. 3. La dona està molt més incorporada al mercat laboral. 4. L'edat de jubilació real (diferent de la legal que és 67 anys) és una edat que està augmentant, això és així perquè l'edat de jubilació ha augmentat, però sempre serà més baixa que la legal (és jubilar-se abans d'hora). Població inactiva: - Menor a 16 anys, no poden treballar legalment. - Major de 67 anys, no poden treballar legalment per exemple, pensionistes.

- Tenen edat de treballar, però no poden, per exemple, per discapacitats severes, - La població il·legal, encara que molts treballen sense papers, economia submergida. - Tenen edat de treballar, però no volen, ex. estudiants. Estructura de la població per unitats familiars Una família és un grup de persones que estan units per algun tipus de lligam de parentiu o de matrimoni, i aquest conjunt d'individus viuen en el mateix habitatge. La població es troba agrupada en diferents unitats familiars. Família nuclear: és el model de família més habitual, estaria format fer una parella. Conviuen amb els seus fills o amb els fills d'un de la parella. Per tant, els pares amb els seus fills.

La parella pot estar casada o no. Família complexa: està format per un home que conviu amb les seves esposes, per tant, hi ha un vincle matrimonial, i amb els fills que té amb cadascuna d'elles. Model típic dels països o societats on existeix la poligàmia. Família extensa: conviuen membres de tres generacions o més en un mateix domicili. Família monoparental: hi ha un adult (home o dona) que conviu amb algun fill o fills. Poden haver-hi diverses raons: la viudetat, separació o divorci, aquella dona (o home si adopta) adulta que malgrat que no tenir parella ha decidit tenir fills. Família unipersonal: hi ha molta gent, cada vegada més, que viu sola.

I són aquests qui formen aquest grup, són l'excepció al fet que una família és un grup. - Tradicionalment, les que vivien sols eren els que es quedaven viudes i que ja tenien els fills grans, per tant, es queden soles. Generalment, són dones, ja que viuen més temps. - La gent que se separa o es divorcia, si no es queda amb els fills (si en tenen) viurà sola. Generalment són homes. - Gent jove que no vol tenir una relació estable i que, per tant, volen viure sols. A Catalunya es calcula que 950.000 persones viuen soles. Quina és la mida general de les famílies? La mida mitjana de les llars a Catalunya es de 2,6 persones.

Una xifra que va baixant, a causa de la reducció de la natalitat i fecunditat i de l'augment de famílies unipersonals. Quina es la quantitat de població que pot suportar el planeta Terra? Robert Malthus ja al segle XVIII s'ho va plantejar i va dir que no més de 1000 milions, ell no va interpretar bé la seva època, ja que no va veure que es produirien grans canvis, gràcies a la millora tecnològica. Hi ha científics que pensen que hi ha un límit per a la població que hi pot haver, per tant, el planeta no és infinit, dins del neomalthusianisme. Actualment, s'ho plantegen a causa que hi haurà escassetat de recursos i els problemes mediambientals augmentaran.

Volen frenar el creixement de la població: per fer-ho proposen frenar la natalitat en els països subdesenvolupats. Avui en dia el neomalthusianisme s'ha imposat bastant, i hi ha diversos paios que intenten frenar el creixement demogràfic. Poblacionisme: per ells el creixement de la població no és cap problema sempre que es donin dues condicions: - Que siguem més eficients en la generació de recursos. El malmetement alimentari és un problema que existeix. - Que hi hagi més gent al món no té per què ser pitjor pel medi ambient, hauria d'existir una economia i una societat que tingués en compte el medi ambient.

Per tant, el problema és la forma de repartir els recursos entre la població, hi ha una mala distribució dels recursos. És a dir, podem ser més si distribuïm correctament els recursos, i depenent de com consumeixi aquesta població, ser més sostenibles, i per tant tenir menys impacte en el medi ambient. 3.8 Les Polítiques Demogràfiques Que fa el govern per condicionar l'evolució de les seves poblacions. En el món hi ha dues realitats molt diferents: El Primer Món i el Tercer Món: En el Primer Món el nostre problema principal és la baixa natalitat, i per tant l'objectiu és augmentar la natalitat i la fecunditat per frenar o revertir l'envelliment de la població.

És a dir, es faran polítiques pronatalistes: no tots els governs apliquen les mateixes polítiques natalistes. Hi pot haver països que no estiguin tan centrats en les polítiques natalistes, però, en canvi, se centren en les polítiques que afavoreixen la immigració jove. En el Tercer Món el seu problema principal és que tenen molta població jove i, en canvi, molta gent que neix no arriba a vell, per tant, el problema és ''com fer que la població no creixi tan de pressa?'' Necessiten polítiques demogràfiques antinatalistes, per reduir les xifres de natalitat i fecunditat. Quines altres polítiques demogràfiques apliquen?

Mesures de planificació familiar, són mesures perquè una família pugui tenir només els fills que vol tenir, i evitar els embarassos inesperats. les mesures de desenvolupament social, van en la línia de fer que la gent no tingui fills per tenir-los com a mà d'obra o perquè aquest els cuidin quan siguin vells. Si passa això és perquè el treball infantil és legal o ningú s'ocupa de fer complir la llei, per tant, unes serien mesures: - la prohibició del treball infantil i la seva persecució. - També, millorar el nivell cultural de la dona (que tingui accés als estudis). - Incorporació de la dona al mercat laboral. TEMA 2 Què és una ciutat? Nucli urbà no és igual a nucli rural.

Criteris de diferenciació nuclis urbans quantitatius nombre d'habitants Densitat de població qualitatiu Urbanisme/ arquitectura Activitats econòmiques predominants Influència sobre el territori Forma de vida de la població Criteris de diferenciació nuclis urbans quantitatius nombre d'habitants En una ciutat hi viu bastant població a diferència d'un nucli rural. A partir dels 10.000 habitants ja es considera un nucli urbà. Però aquest no és l'únic factor que fa que un nucli rural passi a ser un nucli urbà. Criteris de diferenciació nuclis urbans quantitatius Densitat de població Llocs amb elevada densitat de població a diferència dels nuclis rurals.

Això és degut pel tipus d'edificació que hi predomina. També ens podríem trobar pobles amb molta densitat perquè les cases estan molt juntes i hi viu més gent. Criteris de diferenciació nuclis urbans qualitatiu Urbanisme/ arquitectura Com està construït el nucli i com són els edificis. En general, les ciutats tenen un model urbanístic més compacte. Vol dir que les edificacions estan més juntes, no hi ha espai lliure de manera que el territori que ocupa està més aprofitat i més habitat. En els nuclis rurals seria un model urbanístic difús, més separació física entre edificacions. A les ciutats són amb més volum i més alçada. Els carrers també són més amples i més llargs.

En canvi, en les parts antigues de les ciutats també podem trobar carrerons, carrers curts i estrets, però en general no és així. El model de ciutat difusa és un nou model que cada vegada s'utilitza més, són edificis més baixos i petits amb molta zona de jardins. Criteris de diferenciació nuclis urbans qualitatiu Activitats econòmiques predominants En general, la gent que viu en nuclis urbans es dediquen activitats de serveis sector terciari i activitat industrial. Les empreses que es troben a les ciutats són dedicades a aquests sectors, secundari i terciari. En els nuclis rurals encara podem trobar activitats del sector primari, ramaderia i agricultura.

Criteri que ens pot ajudar molt a diferenciar si és un nucli urbà o rural. Criteris de diferenciació nuclis urbans qualitatiu Influència sobre el territori En general, els nuclis urbans tenen una certa influència sobre el territori que tenen al voltant. Hinterland àrea d'influència de les ciutats. Aquest serà més gran o més petit segons la importància d'aquesta ciutat, els nuclis rurals no en tenen de hinterland. Certes activitats que atrau gent més enllà de la població. Criteris de diferenciació nuclis urbans qualitatiu Forma de vida de la població Les formes de vida rural i urbanes en el Primer Món estan més igualades.

Si el que busques més tranquil·litat és millor ambient rural, en canvi, si prefereixes la vida social, sortir i tenir una vida més activa cultural segurament seria millor està en un nucli urbà. Ara la forma de vida de la població ha canviat molt a diferència de fa uns anys. En el Tercer Món avui dia encara viu de l'activitat agrària. Procés d'urbanització Cada vegada més quantitat de nuclis urbans que cada vegada acullen a més percentatge de població. Cada vegada les ciutats ocupen més superfície dels territoris. Les ciutats s'estenen cada vegada més. Zones més connectades i que disposen de més serveis. Hi ha tres indicadors obligatoris per saber que estem en aquest procés.

Creixement continuat de la taxa d'urbanització de la població mundial. És a dir, el percentatge de població que viu en nuclis urbans. El % de la població urbana. Aquest creixement és desigual en qüestions de continent. En aquests continents on hi ha menys població a ciutats, seran els que tindran un creixement més accelerat una previsió d'un 20% deixarà els nuclis rurals i anirà a urbans. En el Primer Món el ritme de creixement serà i és més lent. En el primer món, la principal causa és que el creixement més accelerat de la població va ser en el segle XIX i XX, són els segles de la industrialització industrial on es produeix un moviment migratori interior, l'èxode rural.

En canvi, a Àfrica i Àsia no han passat aquesta industrialització o ha sigut més tard. Les ciutats importants del Primer Món no creixen gaire més perquè és molt car, fet que fa que alguna part de la població marxi a ciutats més petites, d'això se'n diu suburbanització. Per tant creixen més aquelles ciutats més petites que estan al voltant de les ciutats importants. També existeix-la contra urbanització que és el fenomen de per què la gent marxa a nuclis rurals, això s'ha incrementat una mica des de la pandèmia de 2020.

A més, les millores de les comunicacions ha afavorit a la contra urbanització i la suburbanització, permeten que certa gent es plantegi fer el desplaçament al treball en ciutats grans però vivint al voltant, per tant, de controlar els costos. Les ciutats del Tercer món seran les que tindran un creixement més gran del percentatge de població a ciutats. Això es deu a la gran quantitat d'èxode rural, perquè són països que encara estan en procés d'industrialització, amb desenvolupament econòmic. A més de l'existència de la deslocalització, que fa que fàbriques del primer món s'integrin al tercer món.

Un altre aspecte és que en el tercer món encara hi ha un gran contrast en la vida rural en relació amb la vida urbana, viure en el camp encara és viure sense accés a serveis bàsics, amb construccions precàries, sense aigua, internet, llum, educació, sanitat, per tant, viure en el món rural és viure allunyat de la modernitat, de les seves comoditats. Estan literalment aïllats, sense carreteres. Per això les joves marxen dels nuclis rurals, per accedir a aquests serveis de feina que no sigui l'agricultura i tenir comoditats. Hi ha gran diferència de qualitat de vida les quals expliquen aquesta migració a ciutats. A més que el creixement vegetatiu és positiu.

Un altre de les coses que ens permeten veure que estem en un procés d'urbanització és l'augment del nombre de megaurbs o megaciutats. Són ciutats de + de 10 milions d'habitants. En el 1950 només hi havia una megaurb, que era Nova York. A principis del s. XVII n'han aparegut diverses, especialment en països que no són del primer món, la majoria han aparegut a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. L'única megaurb del continent europeu seria Istanbul. Avui dia la ciutat més poblada és Tòquio, amb 37-38 milions d'habitants, però no creix, i, en canvi, en tenim d'altres que estan creixent de manera exagerada i que en poc temps superaran a Tòquio.

Aquestes ciutats creixen així perquè molta gent jove marxa del camp i van a les ciutats grans. Països asiàtics sobretot i dels països pobres. Acumulació de poder a les grans ciutats (polític, econòmic), perquè és on hi ha el centre de poder i on tenen més importància, les ciutats són la seu de les grans institucions i on es decideixen els aspectes més importants de la política, economia i fins i tot cultura. Tipus d'urbanitzacions Morfologia urbana: la forma/ estructura d'una ciutat. El que crea aquesta morfologia urbana és el conjunt de carrer i places que s'anomena trama urbana. El plànol urbà: és l'element d'observació que permet veure la morfologia urbana.

El plànol irregular: - Carrers estrets i de traçat irregular. - Transmet sensació de desordre i caos urbanístic. - Formes diverses generalment irregulars. - Mobilitat en vehicle és complicada. - Parts més antigues de les ciutats (casc antic) - Són originàries de l'edat mitjana. Plànol ortogonal o en quadrícula: - Els carrers tenen una forma simple, carrers rectes, són més amples. - Zones ja planificades per acollir trànsit de vehicles. - Disposats amb perpendicular. - Es creen illes de cases amb formes regulars i iguals en grandària. - Sensació d'ordre i planificació.

- La mobilitat és molt més fàcil, però com els carrers estan situats perpendicularment, es fan carrers travessant carrers en diagonal per poder facilitar la mobilitat d'un extrem a un altre. - Es van començar a fer al s. XIX i XX, època de la revolució industrial. Plànol radio cèntric: - Llocs on es vol destacar algun edifici o alguna cosa important. - Element de centralista que es vol destacar, centre de poder, edifici simbòlic, victòries, grandesa imperial. - Grans avingudes que permeten que el centre es vegi des de molts llocs. - Creen com una mena de teranyina, per facilitar la mobilitat entre perifèries. - Se li dona un aspecte monumental a la ciutat.

Plànol lineal: - Aquest plànol és típic de zones on abans de construir hi havia algun element que ha condicionat l'urbanisme: riu, carretera, via de tren… Les parts de la ciutat (estructura) Europa La ciutat europea té d'especial que normalment és una ciutat molt antiga, té un origen antic. Pot tenir com a mínim 1000 anys d'història. Moltes tenen inclòs 2000 i 3000 anys d'història. En el centre hi trobem el centre històric, part central de les ciutats europees. És el lloc on hi ha les edificacions més antigues i on va néixer la ciutat i és molt típic i habitual que allà hi trobem edificis emblemàtics com catedrals o esglésies. Es caracteritza per un plànol irregular, carrers estrets…

Hi viu gent en aquests centres, però no sempre hi viu la mateixa gent, hi ha part que s'han rehabilitat. Depenent si hi ha hagut rehabilitació o no hi viurà una gent o una altra i els preus seran més elevats o més baixos. Hi haurà molt d'apartament turístic. Les parts que no han viscut rehabilitació hi viuen la gent de rendes baixes que no es pot permetre canviar d'habitatge. A partir d'això, fan fora de la seva vivenda amb l'augment dels preus, hi haurà una substitució de gent. En aquests centres històrics tenen una funció residencial, però hi ha altres activitats que podem trobar: funció cultural (turistes), museus, edificis restaurants, teatres, universitats, biblioteques…

Molt d'aquest quan es restauren, es restauren per destinar-lo a un equipament cultural. També té una funció administrativa. Funció comercial sobretot amb aquesta rehabilitació. Gentrificació: substitució de la gent que viu en aquelles zones per persones de rendes altes. La paraula gentrificació prové de la paraula gentry que vol dir classe alta. Eixamples Les ciutats europees tenen eixample. Són barris que es van construir al s. XIX I X quan Catalunya havia viscut un gran creixement. Aquests eixamples eren barris burgesos hi anava la gent de renda mitjana alta. Barris nous, carrers més amples més ventilats i millors condicions de salubritat. Actualment, són barris on hi viu la classe mitjana.

Eix comercial important. Moltes oficines professionals com advocats, metges, economistes despatxos professionals CBC En alguns extrems teniu una tercera part que s'anomena CBD centre barri de negocis. Center Business District. Estan tocant els eixamples o inclòs a dins. Barris moderns, edificis construïts en alçada, gratacels. Destinats a oficines, es poden distingir fàcilment perquè es troben els edificis més alts de la ciutat. Concentren activitats del sector terciari avançat. No hi sol viure ningú. Dies de l'any en què no hi ha activitat ni moviment, vacances, hores de nit… Poden ser zones desertes depenen de l'hora o del dia. Barris molt ben comunicats.

La gent que hi treballa té molt fàcil accés i és molt àgil, com tenir un metro al costat. Construeixen en altitud perquè hi ha una gran demanda de les terres. Zones residencials suburbanes Barris on hi viuen sectors de classe mitjana i alta. Model d'habitatge és de ciutat-jardí, és a dir, model que poden ser petits i baixos blocs de pisos que solen plurifamiliars que tenen molta…