Riscos naturals i riscos antròpics
Flashcards
- Què és un fenomen natural?
- Un esdeveniment que es produeix al medi natural, com la brisa o les marees, sovint imperceptible.
- Quan un fenomen natural es converteix en un risc natural?
- Quan afecta potencialment a les persones o als seus béns.
- Què són els riscos antròpics?
- Són riscos que tenen el seu origen en les activitats humanes, com vessaments de petroli o accidents de trànsit.
- Què es considera un "desastre natural" o "catàstrofe"?
- Quan els efectes causats per un risc natural són molt importants.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents fenòmens es considera un "risc natural"?
- a) La brisa suau en una tarda d'estiu.
- b) Una allau que afecta una zona sense presència humana.
- c) Un terratrèmol que destrueix una ciutat.
- d) El desgel primaveral d'una glacera.
Resposta: c) Un terratrèmol que destrueix una ciutat.. Un fenomen natural esdevé risc natural quan afecta persones o béns. La brisa i el desgel són fenòmens. Una allau sense presència humana no és un risc. Un terratrèmol que destrueix una ciutat sí que afecta béns i persones.
- La planificació deficient dels assentaments humans que modifica les condicions del medi natural s'inclou dins de quin tipus de risc?
- a) Risc natural.
- b) Risc antròpic.
- c) Risc ambiental.
- d) Desastre natural.
Resposta: c) Risc ambiental.. Quan l'activitat humana modifica les condicions del medi natural, com la planificació deficient, es parla de risc ambiental, que inclou riscos naturals, antròpics i mixtos.
- Quin factor que caracteritza els riscos ambientals es refereix a la probabilitat que un fenomen tingui una certa extensió, intensitat i durada amb conseqüències negatives?
- a) Magnitud.
- b) Freqüència.
- c) Perillositat.
- d) Exposició.
Resposta: c) Perillositat.. La perillositat es defineix com la probabilitat que el fenomen tingui una certa extensió, intensitat i durada amb conseqüències negatives.
Exemples de desastres naturals i degradació del medi ambient
Flashcards
- Quin desastre natural va devastar la província de Shansi a la Xina el 1556?
- Un terratrèmol.
- Quants morts va causar l'erupció del volcà Krakatau el 1883?
- Més de 36.000 morts.
- Quin factor clau s'esmenta en els desastres naturals, a més dels fenòmens en si?
- La degradació del medi ambient.
- Quines activitats humanes poden generar més risc d'accident?
- Mineria, indústria, transport de mercaderies, manipulació de material radioactiu.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents desastres naturals va afectar la ciutat xinesa de Tangshan el 1976?
- a) Un tsunami
- b) Una erupció volcànica
- c) Un terratrèmol
- d) Un aiguat intens
Resposta: c) Un terratrèmol. El 1976, la ciutat xinesa de Tangshan va patir un terratrèmol que va causar 242.000 morts.
- Quina de les següents afirmacions és un factor clau que contribueix a la possibilitat de riscos naturals segons el text?
- a) Una bona gestió de l'aigua
- b) La desforestació i l'erosió greu
- c) La construcció d'infraestructures resistents
- d) La reducció de l'ús de terres marginals
Resposta: b) La desforestació i l'erosió greu. La desforestació, l'erosió greu i l'ús abusiu de les terres marginals són exemples de degradació ambiental que augmenten la probabilitat de catàstrofes naturals.
- Els riscos antròpics s'originen principalment a partir de:
- a) Fenòmens geològics
- b) Condicions meteorològiques extremes
- c) Activitats humanes
- d) Processos biològics
Resposta: c) Activitats humanes. Els riscos antròpics tenen el seu origen en les activitats humanes, a diferència dels riscos naturals.
Riscos antròpics
Flashcards
- Quin és l'origen principal dels riscos antròpics?
- Tenen el seu origen en les activitats humanes.
- Quins tres grups d'origen tenen els riscos antròpics?
- Origen tecnològic, associats a fenòmens naturals i origen divers.
- Posa un exemple de risc antròpic d'origen tecnolòpic.
- Risc en establiments industrials, producció d'energia nuclear, transport de substàncies perilloses o instal·lacions d'explosius i pirotècnica.
- Què caracteritza els riscos antròpics "associats a fenòmens naturals"?
- Estan relacionats amb fenòmens naturals, però el seu desencadenant és d'origen humà.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents no és un grup d'origen dels riscos antròpics segons el text?
- a) Origen tecnològic
- b) Associats a fenòmens naturals
- c) Origen geològic
- d) Origen divers
Resposta: c) Origen geològic. El text classifica els riscos antròpics en origen tecnològic, associats a fenòmens naturals i origen divers. L'origen geològic es refereix a riscos naturals.
- Quina de les següents afirmacions descriu millor un risc antròpic d'origen tecnològic?
- a) Una inundació causada per pluges intenses
- b) Un accident de trànsit per excés de velocitat
- c) Una fuita de substàncies perilloses en una planta química
- d) Un incendi forestal provocat per un llamp
Resposta: c) Una fuita de substàncies perilloses en una planta química. Els riscos d'origen tecnològic deriven de l'activitat tecnològica humana, com ara els riscos en establiments industrials o el transport de substàncies perilloses.
- Un incendi forestal que s'inicia per una negligència humana (com una cigarreta mal apagada) es classificaria com a risc antròpic de quin tipus?
- a) Origen tecnològic
- b) Associat a fenòmens naturals
- c) Origen divers
- d) Risc biològic
Resposta: b) Associat a fenòmens naturals. Els incendis forestals, quan el seu desencadenant és d'origen humà (tot i estar relacionats amb la presència de fenòmens naturals com la sequera o el vent que faciliten la propagació), es classifiquen com a riscos antròpics associats a fenòmens naturals.
Riscos ambientals a Catalunya
Flashcards
- Què són els aiguats en el context dels riscos naturals a Catalunya?
- Són pluges fortes que poden provocar torrentades i inundacions, típiques del clima mediterrani.
- Quins problemes pot generar una nevada extraordinària a Catalunya?
- Les nevades extraordinàries o en llocs poc habituals poden tallar carreteres, augmentar els accidents de trànsit, aïllar la població i causar manca de serveis bàsics.
- Quina és la diferència entre calamarsa i pedra en una pedregada?
- Si tenen entre 2 i 5 mm s'anomenen calamarsa, i si són més grans, pedra.
- Quins tipus d'estralls importants poden causar els temporals de vent?
- Poden provocar l'arrencada d'arbres, la caiguda de torres elèctriques i el despreniment de teules.
Preguntes tipus test
- Quina característica defineix principalment els aiguats a Catalunya?
- a) Precipitacions en forma de cristalls de gel.
- b) Desplaçaments del terreny per efecte de la gravetat.
- c) Pluges fortes que poden provocar torrentades i inundacions.
- d) Bufades intenses de vent amb augments sobtats de força.
Resposta: c) Pluges fortes que poden provocar torrentades i inundacions.. Els aiguats, típics del clima mediterrani, es caracteritzen per pluges fortes que deriven en torrentades i inundacions, afectant habitatges, carrers i subministraments bàsics.
- Quin és el principal impacte de les pedregades esmentat en el text?
- a) Tall de carreteres i aïllament de la població.
- b) Danys i pèrdues econòmiques als conreus.
- c) Destrucció d'obres públiques i soterrament de cases.
- d) Crisi nuclear i contaminació del territori.
Resposta: b) Danys i pèrdues econòmiques als conreus.. Les pedregades provoquen danys i pèrdues econòmiques de manera significativa als conreus, sent un risc directe per a l'agricultura.
- En quina zona de Catalunya són freqüents les allaus?
- a) Serralades del sistema Mediterrani.
- b) La costa central catalana.
- c) L'Alt Urgell.
- d) El Pirineu Occidental.
Resposta: d) El Pirineu Occidental.. El text especifica que les allaus, despreniments de masses de neu, són freqüents al Pirineu Occidental de Catalunya.
Riscos antròpics Catalunya
Flashcards
- Quin és el risc ambiental més freqüent a Catalunya?
- Els incendis forestals.
- Quin factor es considera el principal responsable dels incendis forestals a Catalunya?
- L'acció humana, ja sigui per deixadesa o provocació.
- Quines condicions geogràfiques i climàtiques faciliten la ràpida propagació dels incendis?
- Elevades temperatures, sequera estival, vent i orografia.
- Com ha contribuït l'abandonament dels conreus a l'augment del risc d'incendis forestals?
- Ha permès la recuperació del bosc i la configuració de grans masses forestals contínues, afavorint incendis de gran magnitud.
Preguntes tipus test
- Quin és el risc ambiental més habitual a Catalunya?
- a) Els terratrèmols.
- b) Les inundacions.
- c) Els incendis forestals.
- d) Els vessaments de petroli.
Resposta: c) Els incendis forestals.. El text indica clarament que 'De tots els riscos ambientals, els incendis forestals són els més freqüents' a Catalunya.
- Quin factor és considerat cada vegada més el principal responsable dels incendis forestals a Catalunya?
- a) L'acció humana.
- b) Les condicions meteorològiques extremes.
- c) La orografia del terreny.
- d) Els moviments sísmics.
Resposta: a) L'acció humana.. El document assenyala que 'cada cop més es considera l'acció humana (risc antròpic) com a principal responsable' dels incendis forestals.
- Quina de les següents NO és una condició geogràfica o climàtica que faciliti la ràpida propagació dels incendis forestals a Catalunya?
- a) Elevades temperatures.
- b) Sequera estival.
- c) Vent.
- d) Pluges intenses.
Resposta: d) Pluges intenses.. El text esmenta 'elevades temperatures, sequera estival, vent, orografia' com a condicions que faciliten la propagació del foc. Les pluges intenses no faciliten la propagació, sinó que la dificulten.
Prevenció de riscos ambientals a Catalunya
Flashcards
- Quina entitat ha desenvolupat plans especials per prevenir els riscos ambientals a Catalunya?
- El Govern de Catalunya ha desenvolupat diversos plans especials per prevenir els efectes dels riscos ambientals.
- Quins són els pilars fonamentals en què es basen els plans especials de prevenció de riscos a Catalunya?
- Els plans especials es basen en l'anàlisi dels riscos específics, la zonificació del territori segons la seva vulnerabilitat, la planificació d'accions, la disposició de mitjans humans i materials, i la informació a la població.
- Quin és el nom del pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya?
- INUNCAT és el Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya.
- Quin és l'objectiu principal del pla NEUCAT?
- L'objectiu de NEUCAT és informar de les nevades amb suficient antelació per a fer-hi front, disposar d'una estructura organitzativa i mitjans, i aplicar procediments d'actuació i coordinació de mitjans disponibles.
Preguntes tipus test
- Quins són els elements clau en què es basen els plans especials de prevenció de riscos ambientals del Govern de Catalunya?
- a) Es basen exclusivament en la disposició de mitjans humans i materials.
- b) Es basen en l'anàlisi de riscos, zonificació, planificació d'accions, disposició de mitjans i informació a la població.
- c) Es basen principalment en la reubicació de la població en zones segures.
- d) Es basen únicament en la prevenció de riscos antròpics.
Resposta: b) Es basen en l'anàlisi de riscos, zonificació, planificació d'accions, disposició de mitjans i informació a la població.. El document estableix que el Govern de Catalunya ha desenvolupat diversos plans especials per prevenir els efectes dels riscos ambientals, basant-se en l'anàlisi de riscos, zonificació, planificació d'accions, disposició de mitjans i informació a la població.
- Quin és l'objectiu principal del Pla INUNCAT?
- a) Gestionar les emergències per incendis forestals.
- b) Prevenir accidents en el transport de mercaderies perilloses.
- c) Fer front a les emergències per inundació.
- d) Minimitzar els danys per terratrèmols.
Resposta: c) Fer front a les emergències per inundació.. El pla INUNCAT té com a objectiu fer front a les emergències per inundació, incloent avisos, organització i procediments d'actuació dels serveis de la Generalitat, d'altres administracions públiques i d'entitats privades.
- Quina és una de les funcions principals del Pla NEUCAT?
- a) Informar de les nevades amb antelació i coordinar els mitjans per fer-hi front.
- b) Gestionar exclusivament les inundacions provocades per desglaç.
- c) Regular el trànsit en condicions de gel.
- d) Establir un protocol per a la retirada de neu de les carreteres.
Resposta: a) Informar de les nevades amb antelació i coordinar els mitjans per fer-hi front.. El Pla NEUCAT té com a objectiu informar de les nevades amb la suficient antelació per a fer-hi front, assegurant la disposició d'una estructura organitzativa i mitjans, i l'aplicació de procediments d'actuació i coordinació.
Els riscos a Espanya
Flashcards
- Quin factor geogràfic determina els principals riscos a Espanya?
- La seva posició geogràfica, que la relaciona amb el clima mediterrani.
- Quins són els dos fenòmens naturals més recurrents a Espanya?
- Inundacions i sequera.
- Quines són les causes principals de la desertització a Espanya?
- Pèrdua de sòl per riuades, desforestació i manca de pluges.
- Quines zones d'Espanya són les més afectades pel risc de desertització?
- Al sud-est peninsular i les zones properes a la costa mediterrània, així com les Illes Canàries.
Preguntes tipus test
- Quin és el fenomen natural més recurrent a Espanya segons les característiques del seu clima mediterrani?
- a) Els terratrèmols i tsunamis.
- b) Les erupcions volcàniques i les allaus.
- c) Les inundacions i la sequera.
- d) Els temporals de vent i les pedregades.
Resposta: c) Les inundacions i la sequera.. La posició geogràfica d'Espanya fa que els seus principals riscos estiguin lligats al clima mediterrani, destacant aiguats, inundacions, calamarses, temporals de vent, temporals marítims i sequeres. De tots ells, les inundacions i la sequera són els fenòmens més recurrents.
- Quina de les següents NO és una causa de la desertització a Espanya esmentada en el text?
- a) La pèrdua de sòl per les riuades.
- b) La desforestació i la manca de pluges.
- c) La freqüentació dels espais naturals i la construcció d'infraestructures.
- d) L'excés de precipitacions durant l'estiu.
Resposta: d) L'excés de precipitacions durant l'estiu.. La desertització és el resultat de l'erosió del sòl causada per fenòmens com inundacions i sequeres, a més de les conseqüències dels incendis forestals i la pressió humana sobre el territori. L'escalfament global agreuja la situació, però l'excés de precipitacions a l'estiu no és una causa, sinó la manca de pluges en aquesta estació.
- En el clima mediterrani d'Espanya, en quins mesos es presenta principalment el risc hidrològic?
- a) De desembre a febrer.
- b) D'agost a novembre.
- c) De març a maig.
- d) De juny a juliol.
Resposta: b) D'agost a novembre.. El risc hidrològic en el clima mediterrani es manifesta principalment entre els mesos d'agost i novembre, amb fortes precipitacions a la tardor que poden causar desbordaments de rius i rieres.
I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.
Text del document
Riscos naturals i riscos antròpics El medi natural és dinàmic, per tant està sotmès a una constant evolució que genera canvis molts cops imperceptibles i de magnitud variable. Parlem de fenòmens naturals (brisa, desgel, marees, erosió …) poc perceptibles per la població i de fenòmens naturals violents (ventades, allaus, erupcions volcàniques, tsunamis, terratrèmols …). Perquè aquests fenòmens naturals es converteixin en riscos naturals cal que estiguin associats a la presència humana i per tant han d'afectar potencialment a les persones o als seus béns personals. Quan els efectes causats són molt importants parlem de desastres naturals o catàstrofes.
A banda dels riscos naturals, l'home està sotmès a riscos propis de les activitats humanes, són els anomenats riscos antròpics (vessaments de petroli, accidents de trànsit, incendis …). Quan l'activitat de l'ésser humà modifica les condicions del medi natural (planificació deficient dels assentaments humans, actuacions negligents …) parlem de risc ambiental, que comprèn tant els riscos d'origen natural com els antròpics i els mixtos. Factors que caracteritzen els riscos ambientals: Magnitud: dimensió i intensitat del fenomen. Freqüència: nombre de vegades que es produeix el fenomen en un cert període de temps.
Perillositat: probabilitat de què el fenomen tingui una certa extensió, intensitat i durada amb conseqüències negatives. Exposició: nombre total de persones que estan sotmeses a un determinat risc. Vulnerabilitat: percentatge de persones o béns que poden ser danyats per un fenomen respecte al total de la població exposada. Tipus de riscos ambientals Atmosfèrics: Simples: aiguats, calamarsa, neu, vent, gel, llamps, boira, onades intenses de calor o fred. Mixtos: temporals de vent i pluja, tornados, huracans, temporals de neu, sequeres. Geològics: Moviments de masses (esllavissades, allaus, subsidències, etc.), erupcions volcàniques, terratrèmols, tsunamis.
Hidrològics: Inundacions, saturacions dels sòls, avanç de glaceres. Biològics: Plagues, epidèmies.
Exemples de desastres naturals en tenim al llarg de la història: 1556, un terratrèmol devastà la província de Shansi a la Xina (830.000 morts); 1883, explota el volcà Krakatau a Sumatra i Java, l'onada provocada va destruir 165 habitatges al sud-est d'Àsia i deixà més de 36.000 morts; 1876, la costa de Bengala a l'Índia és arrasada per una onada gegantina, provocada per un terratrèmol, moren 200.000 persones; 1976, terratrèmol a la ciutat xinesa de Tangshan (242.000 morts); 2004, un tsunami arrasa Sumatra, Indonèsia, Índia, Sri Lanka i les illes Maldives (310.000 morts); 2010, Haití es sacsejat per un terratrèmol de magnitud IX en l'escala de Mercalli (316.000 morts); 2011, la costa est del Japó és assolada per un tsunami (16.000 morts i la crisi nuclear de Fukushima).
Un dels factors clau quan parlem de desastres és la degradació del medi ambient. Per exemple, els països amb una forta desforestació, erosió greu i un ús abusiu de les terres marginals per a conreus i pastures tenen més probabilitats de patir catàstrofes naturals com els aiguats. Els científics cada cop tenen més clar que el canvi climàtic que pateix el planeta contribueix a desajustar el clima i accentua la possibilitat de riscos naturals. Riscos antròpics Tenen el seu origen en les activitats humanes. Els podem dividir en tres grups segons origen: - Origen tecnològic: aquells que deriven de la mateixa activitat tecnològica.
La situació de risc es generada per la tecnologia desenvolupada per l'ésser humà: Risc en establiments industrials, producció d'energia nuclear, en el transport de substàncies perilloses, en les instal·lacions i establiments d'explosius i pirotècnica, etc. - Associats a fenòmens naturals: relacionats amb la presència de fenòmens naturals però el seu desencadenant és d'origen humà (incendis forestals, inundació per una mala gestió de l'aigua). - Origen divers: accidents de trànsit, derivats d'una mala conservació dels edificis, etc. Hi ha activitats humanes que generen més risc d'accident com la mineria, la indústria, el transport de mercaderies, la manipulació de material radioactiu …
En general, l'impacte més important per a la salut de les persones i el medi és la contaminació del territori. En tenim exemples: 1984, fuita de gasos tòxics a la ciutat índia de Bhopal, que va provocar mortalitat directa i forta morbiditat fins a l'actualitat; 1986, accident nuclear de Txernòbil (Ucraïna), van morir milers de persones i van ser evacuades de la zona contaminada més de 350.000, deixant un territori contaminat durant milers d'anys. Riscos ambientals a Catalunya Riscos naturals més freqüents: relacionats amb la meteorologia i les condicions geològiques. 1.
Condicions meteorològiques: Aiguats: típics al clima mediterrani, consisteixen en pluges fortes que poden provocar torrentades i inundacions (desbordament de rius, torrents, i rieres). Problemes associats a les zones habitades com inundacions de carrers, habitatges, talls de carreteres, dificultats de circulació, aturada de subministraments (electricitat, aigua, telèfon …). Nevades: precipitacions en forma de cristalls de gel. Les nevades extraordinàries o en llocs poc habituals poden provocar problemes i riscos per la població (tall de carreteres, augment dels accidents de trànsit, aïllament de la població, manca de serveis bàsics …
Pedregades: precipitacions en forma de grans de gel (si tenen entre 2 i 5 mm s'anomenen calamarsa), i si són més grans, pedra. Provoquen danys i pèrdues econòmiques als conreus . Temporals de vent: bufades intenses de vent, de més durada que una simple ratxa, i que presenten augments sobtats de la seva força. Poden provocar estralls importants (arrencada d'arbres, torres elèctriques, despreniment de teules … 2. Condicions geològiques: Esllavissaments: desplaçaments del terreny d'un vessant cap a l'exterior per efecte de la gravetat. Associats a pluges, terratrèmols … Poden destruir obres públiques, tallar carreteres, soterrar cases, persones.
A Catalunya les zones amb més risc són: Pirineu i serralades del sistema Mediterrani. Allaus: despreniment de masses de neu, de dimensions i recorreguts variables, al llarg d'un pendent. Si el mantell de neu és molt inestable, es provoca una allau que pot destruir masses forestals, vies de comunicació, colgar persones o llocs habitats. A Catalunya són freqüents al Pirineu Occidental. Terratrèmols o sismes: sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra. Si la seva intensitat és molt forta, poden provocar efectes devastadors. A Catalunya se situen per sota de la magnitud 3,9 en l'escala de Richter.
El 3 d'abril del 2019 es va produir un terratrèmol als municipis de Montferrer i Castellbò i Ribera d'Urgellet a l'Alt Urgell de magnitud 4,2 a l'escala de Ritcher. Al costat teniu la zona afectada pel sisme i el grau d'afectació segons l'escala de Ritcher. Riscos antròpics Catalunya: De tots els riscos ambientals, els incendis forestals són els més freqüents. Sens dubte la seva intensitat i incidència depèn de determinades condicions geogràfiques i climàtiques (elevades temperatures, sequera estival, vent, orografia), que faciliten una ràpida propagació del foc.
Però cada cop més es considera l'acció humana (risc antròpic) com a principal responsable, sigui per deixadesa o per què han estat provocats. En relació amb els canvis en l'espai rural i en la gestió forestal que s'han produït durant les darreres dècades, cal considerar per una banda, l'abandonament de les activitats rurals tradicionals a causa del despoblament del camp i l'emigració a les ciutats. L'abandonament de conreus ha permès la recuperació del bosc i la configuració de grans masses forestals continues que afavoreixen els grans incendis.
Per l'altra, la substitució del carbó vegetal com a combustible domèstic principal, provocada per l'aparició del gas butà, el gas natural i els forns i les calefaccions elèctriques. Aquesta substitució de combustible provoca que el bosc mediterrani deixi de ser rendible i se n'abandoni l'explotació, fet que ha provocat un increment de la biomassa vegetal acumulada que augmenta el risc d'incendi. Podríem considerar també els incendis com a risc ambiental, tant en relació amb el risc que suposa l'augment de densitat i extensió de les masses forestals com per l'acció dels llamps que provoquen incendis en alguns casos.
Com ja hem dit, els principals agents causants dels incendis tenen relació amb les accions humanes i es podrien classificar en accions involuntàries i en accions provocades. Dins de les accions involuntàries i negligències es pot esmentar la crema de pastures o rostolls, les cigarretes, les fogueres al bosc, les deixalles, els accidents, les línies elèctriques, etc. Les accions intencionades es deuen a diverses causes, com ara desequilibris psíquics, bretolades i interessos econòmics. Un altre dels riscos antròpics de Catalunya és el derivat de la perillositat de determinades instal·lacions industrials, com per exemple el complex petroquímic de Tarragona.
Tanmateix, el transport de mercaderies perilloses (toxicitat i risc d'explosió) n'és un altre de significatiu. Prevenció de riscos ambientals a Catalunya Amb la finalitat de prevenir els efectes dels riscos ambientals, el Govern de Catalunya ha desenvolupat diversos plans especials que es basen en l'anàlisi dels riscos específics, la zonificació del territori segons la seva vulnerabilitat, la planificació de les accions per tal de minimitzar-ne els efectes, de la disposició dels mitjans humans i materials per fer-hi front i de la informació a la població: INUNCAT: Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya.
Objectiu: fer front a les emergències per inundació (avisos, organització i procediments d'actuació dels serveis de la Generalitat, de les altres administracions públiques i de les entitats privades). NEUCAT: Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya. Objectiu: informar de les nevades amb la suficient antelació per a fer-hi front: es pugui disposar d'una estructura organitzativa i mitjans, i sigui possible aplicar uns procediments d'actuació i coordinació de mitjans disponibles) SISMICAT: Pla especial d'emergències sísmiques de Catalunya.
Objectiu: donar resposta ràpida i eficaç per minimitzar els danys potencials a persones, béns i al medi ambient i restablir els serveis bàsics en el mínim temps possible. INFOCAT: Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya. Objectiu: fer front a les emergències i establir avisos, organització i procediments d'actuació dels serveis de la Generalitat, de les altres administracions públiques i de les entitats privades. PLASEQTA: Pla d'emergència exterior del sector químic de Tarragona.
Objectiu: prevenir i/o mitigar les conseqüències d'accidents (coordinació d'autoritats, organismes i serveis cridats a intervenir, recursos humans i material necessaris per aplicar mesures de protecció). TRANSCAT: Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya. PENTA: Pla d'emergència nuclear de Tarragona. Aquest pla és aprovat per l'Estat (administració responsable de la regulació de la indústria nuclear). Objectiu: prevenir el risc d'accident nuclear, fer el control de les instal·lacions i coordinar les institucions en cas d'emergència.
Els riscos a Espanya La seva posició geogràfica fa que els principals riscos estiguin relacionats amb el clima mediterrani, és a dir, de tipus atmosfèric i hidrològic, com ara els aiguats i les inundacions, les calamarses, els temporals de vent, els temporals marítims i les sequeres. El fenomen més recurrent són les inundacions i la sequera.
Tot plegat i sumat a les accions humanes (incendis), l'erosió del sòl, derivada de les inundacions i les sequeres, la freqüentació dels espais naturals, la construcció d'infraestructures que augmenten la pressió humana en el territori, provoquen un risc natural d'alta incidència que és la desertització Tots ells directament relacionats amb la irregularitat del clima mediterrani (absència de precipitacions a l'estiu i fortes precipitacions a la tardor que poden produir desbordament de rius i rieres que afecten la població i els seus béns). Les causes d'aquest procés són diverses: pèrdua de sòl per les riuades, desforestació, manca de pluges.
Tanmateix la situació es veu agreujada per l'escalfament global a causa de l'efecte hivernacle. Com podeu observar al mapa, el risc de desertització afecta fonamentalment al sud-est peninsular i és especialment greu a les zones properes a la costa mediterrània. Les illes Canàries en són una zona molt afectada. Tant les inundacions com la sequera i el risc de desertització estan directament relacionats amb la irregularitat del clima mediterrani. Aquest presenta una absència de precipitacions a l'estiu i fortes precipitacions a la tardor que poden produir desbordament de rius i rieres que afecten la població i els seus béns.
La desertització seria el resultat de l'erosió del sòl derivada de fenòmens com les inundacions i les sequeres, sumats a les conseqüències dels incendis forestals i els efectes de la pressió humana en el territori. En el clima mediterrani el risc hidrològic es presenta als mesos d'agost a novembre, i és important a bona part del territori, però fonamentalment al litoral mediterrani i al Pirineu. El risc d'incendis el trobem associat a les condicions climàtiques. Els hiverns solen tenir nivell baix de risc, mentre que l'estiu el risc és sempre molt alt (recordem que donada la forta ocupació del territori, aquest risc és considerat antròpic). La posició geogràfica de la P.I.
fa que determinades zones del territori tinguin un elevat risc sísmic i de patir terratrèmols. A la zona de Gibraltar (contacte de dues plaques tectòniques, l'africana i l'eurasiàtica) els sismes són bastant freqüents, tot i que solen ser de baixa o mitjana intensitat a tot el sud-est peninsular. També se'n registren al Pirineu i Prepirineu. Per últim, les activitats humanes són les que més risc generen, transport de mercaderies perilloses, mineria, indústria, manipulació de materials radioactius, l'edificació de construccions en zones inundables, la construcció d'infraestructures, i per descomptat els incendis forestals i la desforestació.
La incidència d'aquestes activitats és important en el moment en què es produeix un accident, però sens dubte, són les conseqüències posteriors de contaminació sobre el medi i sobre la salut de les persones durant llargs períodes de temps les més significatives.