Anàlisi dels Moviments Migratoris Globals

I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

SA4: un món de migrants Els moviments de població Les migracions internacionals, però també les migracions internes del camp a la ciutat han remodelat l'escenari migratori. Aquests moviments de població signifiquen desafiaments i oportunitats tant per als països d'origen com per als de destí, i malgrat que majoritàriament es concentren en l'espai urbà, suposen per al món rural una gran oportunitat en la seva lluita contra la despoblació. Països avançats Àmbit rural Països menys avançats Àmbit urbà Aprendrem a: Analitzar què són els moviments migratoris i quines en són les causes i les conseqüències; i situar-los en l'espai i el temps.

Reconèixer com les migracions actuals diversifiquen la població. Valorar com la migració contribueix al desenvolupament sostenible. Analitzar la premsa i debatre sobre la immigració. SA4: un món de migrants Els moviments de població SA4: un món de migrants Els moviments de població Per què emigren les persones? 1.Què són les migracions? Moviments de persones... Els moviments migratoris són els desplaçaments d'una persona o grup de persones d'un lloc geogràfic a un altre, amb la intenció d'establir-se de manera indefinida o temporal en aquest lloc diferent del seu lloc d'origen. Els moviments migratoris poden ser en dos sentits: Emigració.

És la sortida de les persones d'una regió o país i suposa una pèrdua de població. Immigració. És l'arribada de persones a una regió o país i suposa un creixement de la població per al lloc que les rep. DEMOGRAFIA: part de la geografia que fa estudis estadístics de la població. 1.Què són les migracions? ...interiors, dins d'un mateix país... Les migracions interiors es produeixen entre diferents regions d'un mateix país i es redueixen principalment a dues classes: Moviments d'una determinada estació de l'any. Durant la collita d'un producte agrícola o el treball temporal de l'estiu turístic. Moviments del camp a la ciutat.

Les ciutats ofereixen possibilitats de feina més bones, en l'àmbit industrial, de la construcció, dels serveis... i també una oferta més bona per poder estudiar. 1.Què són les migracions? 1.Què són les migracions? ... o exteriors, fora del país d'origen Les migracions exteriors o internacionals es produeixen quan la població abandona el país d'origen. Aquests moviments poden ser: Continentals. Moviments de població entre països del mateix continent, com els moviments que es produeixen a Europa. Solen ser de països amb menor grau de desenvolupament cap a països més desenvolupats. Intercontinentals. Suposen la sortida de població no només del país d'origen sinó també del continent.

Per exemple, l'emigració a Amèrica o l'emigració del nord d'Àfrica a països d'Europa. 1.Què són les migracions? 1.Què són les migracions? 2. Per què es produeixen les migracions? Econòmiques i demogràfiques El creixement de la població sense possibilitats d'accedir a llocs de treball o la cerca de millors oportunitats econòmiques originen desplaçaments a llocs amb demanda de treballadors, més riquesa i un nivell salarial més alt. El 2019 hi va haver 169 milions de treballadors migrants al món. Més de la meitat (el 54,3 %) es va desplaçar cap a Amèrica del Nord i Europa.

Les causes que originen les migracions de persones són múltiples Fenomen MULTICAUSAL Polítiques i religioses Escapar de conflictes, persecucions, del terrorisme o d'abusos dels drets humans genera forts corrents migratoris. El 2020 més de 82 milions de persones es van veure obligades a abandonar les seves llars a causa de persecucions, enfrontaments o violacions dels drets humans. El percentatge més alt procedia de Síria, Veneçuela, l'Afganistan, el Sudan del Sud i Myanmar. I més recentment, des de l'inici de la guerra Ucraïna-Rússia al final de febrer del 2022, més de 3,5 milions d'ucraïnesos han fugit del seu país.

Ambientals Són degudes a un canvi sobtat o progressiu en el medi ambient que incideix negativament en la vida de les persones (sequeres, inundacions, desertització, plagues, terratrèmols, males collites...). Al final del 2020, uns 7 milions de persones vivien en situació de desplaçament per desastres naturals ocorreguts tant el 2019 com els anys anteriors. Socials, culturals i psicològiques La realització d'estudis i l'interès per societats més dinàmiques o de ciutats o països atractius pel seu clima o condicions culturals són motiu de captació de població. Aquests últims vint anys s'ha triplicat la xifra d'estudiants internacionals.

L'any 2019, 5,3 milions d'estudiants es van desplaçar, majoritàriament als Estats Units, el Regne Unit, la Xina, el Canadà, Austràlia, França, Rússia i Alemanya. 2. Per què es produeixen les migracions? Les causes que originen les migracions de persones són múltiples Fenomen MULTICAUSAL 2. Per què es produeixen les migracions? Les causes que originen les migracions de persones són múltiples Fenomen MULTICAUSAL 2. Per què es produeixen les migracions? ...

I COMPORTEN CONSEQÜÈNCIES IMPORTANTS Els moviments migratoris produeixen conseqüències a diferents nivells: Les causes que originen les migracions de persones són múltiples Fenomen MULTICAUSAL Per al migrant Significa l'accés a oportunitats, encara que la decisió impliqui costos personals (l'abandonament de la llar, de la família...) i la necessitat d'adaptar-se a un nou lloc amb tradicions i costums diferents. Per al país d'origen Representa la pèrdua de població jove i de força de treball (de vegades, la més dinàmica i preparada), l'envelliment de la població (perquè la majoria dels emigrants són joves o adults), el despoblament de diverses àrees i la disminució de l'atur.

També suposa una font important d'ingressos perquè una part dels estalvis dels immigrants són transferits als familiars, que viuen al país d'origen. Tot això ajuda a pal·liar les tensions i la conflictivitat social Per al país de destí Representa un increment de la població en edat de treballar i una oferta més gran de mà d'obra i afavoreix l'expansió de l'economia, cosa que revitalitza el mercat laboral i el consum. En l'àmbit demogràfic, suposa un rejoveniment de la població i un augment de l'índex de fecunditat, la qual cosa contribueix a millorar la natalitat i també el creixement de la població. ...

I COMPORTEN CONSEQÜÈNCIES IMPORTANTS Els moviments migratoris produeixen conseqüències a diferents nivells: 2. Per què es produeixen les migracions? Les causes que originen les migracions de persones són múltiples Fenomen MULTICAUSAL Els fluxos migratoris es refereixen al nombre de migrants que entren o surten d'un determinat país o regió en un període de temps concret, en general un any. Les migracions en el passat... Els moviments migratoris han estat un fenomen constant en la història de la humanitat.

El més destacat va ser la migració transoceànica: Entre els segles XVI i XVIII les migracions transoceàniques van tenir com a destí l'Amèrica Llatina, principalment procedents de països europeus, com Espanya, França, Portugal, el Regne Unit, etc. Al segle XIX, amb el vaixell de vapor, l'emigració ultramarina va adquirir unes dimensions noves. Els destins ja no eren només cap a Amèrica sinó també cap a Austràlia i Nova Zelanda i d'altres, fruit de les colonitzacions (l'Índia, Algèria, Àfrica del Sud...). La migració transoceànica estava bastant controlada, a causa de la dificultat de les comunicacions, i al fet que el transport es feia amb vaixells que sortien i arribaven a ports concrets.

Això facilitava els controls, que eren normals i acceptats tant als ports de partida, com als ports d'arribada. 3.Quins són els principals fluxos migratoris mundials? ... i els moviments migratoris actuals Aquestes darreres dècades, els moviments migratoris internacionals han adquirit unes dimensions i característiques que no tenen precedents, fruit de l'augment de les desigualtats econòmiques, les crisis i els conflictes bèl·lics, així com per la ràpida circulació de la informació (Internet) que mostra oportunitats més bones i estimula la comparació amb altres països i el desig de partir.

A més, la majoria dels emigrants no són d'origen europeu, sinó que venen de zones menys desenvolupades amb un fort creixement de població (Amèrica Central i del Sud, Àfrica, Pròxim Orient, Sud-est Asiàtic) i tenen com a destí els països més desenvolupats amb un creixement dèbil i una població més envellida (Europa i Amèrica del Nord). Per altra banda, es tracta d'una migració cada cop menys controlada, que en part es du a terme de manera irregular, amb el pas clandestí de les fronteres o sent registrada com a turistes.

Finalment, els migrants, gràcies a la facilitat de les comunicacions i del transport, mantenen una relació quotidiana més fluida i permanent amb els seus llocs i societats d'origen, cosa que constitueix unes xarxes transnacionals que poden tenir una forta mobilitat. 3.Quins són els principals fluxos migratoris mundials? 3.Quins són els principals fluxos migratoris mundials?

QUI FORMA PART D'AQUESTA MIGRACIÓ INTERNACIONAL Els grans grups de corrents migratoris estan formats per: treballadors qualificats (executius, empresaris, investigadors, esportistes...) que es desplacen des de i cap a qualsevol part del món, i els treballadors no qualificats, que es dirigeixen dels països menys desenvolupats als països més desenvolupats. Actualment, el nombre de migrants internacionals és de 280,6 milions; d'aquests cal destacar el nombre de dones migrants que suposa un 48,1 % del total i el de la població infantil, que és d'un 14,6 %. 3.Quins són els principals fluxos migratoris mundials?

ORÍGENS, RUTES I DESTINS DELS GRANS FLUXOS MIGRATORIS ACTUALS 4 Migrants en un món globalitzat La globalització és un fenomen bàsicament econòmic, de conseqüències socials i culturals provocades per la facilitat de contacte entre persones de qualsevol part del món. Les migracions internacionals afavoreixen els contactes entre gent de diferents països i provoquen un veritable mestissatge cultural, com es veu a les grans metròpolis urbanes. LA MIGRACIÓ I LA SOCIETAT La intensitat del procés migratori ha suposat canvis en la societat dels països d'acollida.

La multiculturalitat La multiculturalitat és un terme que implica l'acceptació per part de la societat receptora de cultures diferents i suposa el manteniment per part dels emigrants dels valors i normes propis. Per exemple, els hàbits de consum (alimentació, peces de vestir...) fan que s'obrin comerços i restaurants especialitzats. La integració La integració és un procés que es desenvolupa a dos nivells: Els immigrants han de respectar les lleis del país que els acull, ja que arriben a una societat que té unes normes de convivència, uns costums, una llengua...

Les persones del país d'acollida han de respectar les cultures i aspectes diferencials de les persones que acaben d'arribar, sense pretendre una assimilació que representi la destrucció d'una cultura. La no-acceptació de la immigració pot comportar la marginació social dels emigrants. En casos extrems es poden desencadenar actituds racistes i xenòfobes. 4 Migrants en un món globalitzat FORÇATS A LA CLANDESTINITAT El control dels emigrants s'ha convertit en un dels problemes més complexos per a molts països receptors. N'hi ha que consideren que la immigració pot crear problemes econòmics (excés de treballadors) i conflictes socials.

Per això han tancat les fronteres, han aixecat murs o dificulten l'accés a obtenir permisos legals o la nacionalitat. En aquest context, molts emigrants pretenen accedir als destins de manera clandestina. Els immigrants irregulars, sense permís de residència ni de feina, es troben en una situació de desprotecció i molts cops subjectes a explotació laboral (jornades de feina llargues, salari baix, prestacions socials escasses...). 5.Com són els moviments migratoris a Europa?

Els moviments de població a Europa són un fenomen històric de llarga tradició, però ha estat en els darrers 150 anys quan aquests han augmentat de manera significativa, a causa de les transformacions demogràfiques, econòmiques, socials i polítiques que s'han produït durant aquest període. LES PRIMERES MIGRACIONS EUROPEES La primera gran onada migratòria va tenir lloc al segle XIX, amb destí a Amèrica, en especial a la ciutat de Nova York. L'arribada massiva d'immigrants a aquesta ciutat era de 918 000 persones/any. En concret, entre el 1820 i el 1920 van sortir d'Europa o s'hi van moure per dins un total de 55 milions de persones.

Les causes principals d'aquests moviments migratoris van ser la Revolució Industrial i l'increment demogràfic d'Europa. A més, el desenvolupament dels mitjans de transport i els sistemes de comunicacions també van facilitar els desplaçaments perquè fossin més ràpids i massius. La segona onada migratòria va ser de caràcter forçós i va ocórrer entre el 1920 i el 1950. Els europeus es van veure obligats a emigrar per les conseqüències de la Primera Guerra Mundial i per les modificacions en les fronteres. En total 7,5 milions d'europeus van emigrar i els més afectats van ser alemanys, polonesos i grecs.

Durant la Segona Guerra Mundial gairebé 50 milions d'europeus es van exiliar, van ser expulsats o deportats a treballar en camps de concentració a Alemanya. Acabada la guerra i, a causa de la modificació de les fronteres, 14 milions de persones es van haver de traslladar de manera forçosa. 5.Com són els moviments migratoris a Europa? Els moviments de població a Europa són un fenomen històric de llarga tradició, però ha estat en els darrers 150 anys quan aquests han augmentat de manera significativa, a causa de les transformacions demogràfiques, econòmiques, socials i polítiques que s'han produït durant aquest període. 5.Com són els moviments migratoris a Europa?

5.Com són els moviments migratoris a Europa? QUAN COMENÇA LA IMMIGRACIÓ A L'EUROPA OCCIDENTAL? Després de la Segona Guerra Mundial i amb la creació de la CEE l'any 1957, molts països van necessitar una quantitat de treballadors més gran: França, la República Federal d'Alemanya, Suïssa i Bèlgica en van ser els majors receptors, fins a 15 milions de treballadors van arribar des del sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Aquest flux va assolir la màxima intensitat al final dels anys seixanta i al principi dels setanta, però la crisi econòmica del 1973 va reduir dràsticament la capacitat d'absorció de mà d'obra, la qual cosa va afavorir el retorn dels treballadors estrangers cap als països d'origen.

QUÈ PASSA ACTUALMENT A EUROPA? Moviments en l'espai de lliure circulació de treballadors de la UE Durant les últimes dècades, s'ha produït un augment dels fluxos migratoris entre els països europeus. Aquests moviments són especialment nombrosos dins de l'espai de lliure circulació de treballadors de la Unió Europea. Els principals fluxos són des de l'Europa central i oriental cap a l'Europa occidental i meridional. Alemanya és el principal punt de destí d'aquests processos migratoris. Noves onades cap al sud d'Europa Es comptabilitzen, a més, noves onades d'immigració provinents del centre d'Àfrica, l'Amèrica Llatina i Àsia cap al sud d'Europa.

Arribada de refugiats L'agitació política al Pròxim Orient i al nord d'Àfrica, així com el conflicte entre Ucraïna i Rússia ha provocat un augment en el nombre de sol·licitants d'asil (refugiats) que intenten arribar al continent europeu. En alguns casos les dificultats per poder entrar legalment al continent han propiciat la creació de rutes alternatives, en què els emigrants es troben amb moltes dificultats per arribar i establir-se, cosa que genera problemes humanitaris seriosos. 5.Com són els moviments migratoris a Europa?

Les raons que expliquen l'emigració espanyola són moltes, però la més important és la motivació econòmica: la necessitat de trobar una feina i millorar les condicions de vida. En el passat, una emigració exterior cap a Amèrica i Europa... L'emigració exterior espanyola va tenir lloc entre mitjan segle XIX i la crisi econòmica del 1975. Els destins principals van ser: L'Amèrica Llatina. Malgrat que els orígens de l'emigració d'espanyols a l'Amèrica Llatina es remunta al descobriment d'Amèrica i l'emigració cap a les colònies, no és fins a mitjan segle XIX quan aquesta es fa més massiva.

Molts pagesos, procedents de Galícia, Astúries, Lleó i Canàries, van veure a Amèrica la possibilitat de millorar la seva situació econòmica i social. L'emigració a Amèrica va continuar durant la primera meitat del segle XX, fins que la crisi econòmica del 1929 en va disminuir el flux. L'Europa occidental. A la segona meitat del segle XX (1960-1975), es va produir un important moviment migratori de mà d'obra agrària i industrial cap als països industrialitzats d'Europa. Els països principals de destí van ser Alemanya, Suïssa i França. 6.L'evolució de l'emigració espanyola 6.L'evolució de l'emigració espanyola ...

i una emigració interior: l'èxode rural La migració interior més important a Espanya es va iniciar tímidament a les acaballes del segle XIX, va augmentar a partir del 1950 i va ser intensa entre el 1959 i el 1970. Va ser una emigració del camp a la ciutat, cap a les regions industrials, és l'anomenat èxode rural. L'emigració interior va generar l'envelliment de la població als pobles i, de vegades, l'abandonament. Mentrestant, les ciutats d'acollida creixien precipitadament i la indústria disposava de mà d'obra barata, però l'arribada d'immigració va ocasionar problemes greus, com la proliferació de barris pobres a zones perifèriques de la ciutat, els suburbis.

Els primers destins van ser els centres urbans i industrials de Catalunya i el País Basc. A partir del 1950, i en particular a la dècada del 1960, les migracions es van accentuar, sobretot, cap a les províncies de Barcelona, Madrid, València i Biscaia. 6.L'evolució de l'emigració espanyola QUI EMIGRA ACTUALMENT? L'emigració espanyola del segle XXI és diferent de la immigració que hi va haver en el passat. La crisi econòmica del 2008 va impulsar de bell nou la mobilitat per la manca de feina. La situació de desocupació repercutia en treballadors d'àmbits diferents i de totes les edats. Però la població més jove és la que s'ha vist més afectada.

La falta de feina d'acord amb els estudis realitzats provoca una emigració més selectiva. Molts estudiants, investigadors i treballadors qualificats emigren, cosa que es considera una fuga de cervells. L'any 2020, 249.000 persones van marxar d'Espanya cap a l'estranger, de les quals unes 183.000 eren estrangeres i més de 66.000 espanyoles. Les principals destinacions dels emigrants espanyols van ser els Estats Units, França i el Regne Unit.

6.L'evolució de l'emigració espanyola Durant els darrers vint-i-cinc anys, els moviments migratoris a Espanya han experimentat un canvi radical, ja que el nostre país ha passat de ser un país d'emigrants a ser un dels països de la Unió Europea amb més immigració. La immigració estrangera atreta per Espanya... Els factors que han convertit Espanya en un destí atractiu per a la immigració estrangera són: Espanya forma part del context internacional de migracions estrangeres creixents, el volum del qual, en nombres absoluts, és més gran que mai: més de 271 milions de migrants a tot el món.

El creixement econòmic d'Espanya i l'augment de les oportunitats laborals al llarg de la dècada del 2000 han atret molts immigrants. La situació geogràfica d'Espanya al Mediterrani, frontera amb Àfrica i porta d'Europa, facilita els fluxos del nord d'Àfrica. La llengua i la vinculació cultural i històrica atreuen els corrents d'Iberoamèrica. El bon clima és un factor que impulsa jubilats europeus a establir-se al nostre país. 7.Espanya, destí d'immigrants ...

té efectes en la població i l'economia A més de l'augment de població, l'arribada d'estrangers té altres conseqüències: Rejoveneix la població, ja que entre els immigrants hi predomina la població jove i es produeix un repunt de la natalitat. Augmenta el nombre de població activa, atès que es tracta de població jove en edat de treballar, en general poc qualificada. Però també hi ha una demanda d'immigrants molt qualificats (informàtics, enginyers, etc.). Contribueix al pagament de les pensions, perquè amb el seu sou també cotitzen a la Seguretat Social. Activa el consum, de manera que el producte interior brut se'n veu beneficiat.

Aporta més diversitat ètnica i cultural, atès que la convivència entre persones pot ser enriquidora, però s'ha de desenvolupar en un marc de respecte a les lleis del país d'acollida. 7.Espanya, destí d'immigrants 7.Espanya, destí d'immigrants QUÈ CARACTERITZA LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA? Com són els immigrants que arriben a Espanya? Espanya s'ha convertit en un destí per a immigrants de tot el món: Els immigrants extracomunitaris procedeixen d'Amèrica i d'Àfrica: Veneçuela, Colòmbia i el Marroc. Es tracta d'una població jove i famílies que surten de països menys desenvolupats cap als més desenvolupats per buscar salaris més bons, millors condicions de vida i oportunitats.

Els procedents de la Unió Europea són un grup molt nombrós, format sobretot per jubilats amb un nivell econòmic elevat, que s'instal·la a la costa mediterrània, a les Balears o a les Canàries. Els que venen en cerca d'asil o refugi han guanyat pes aquests darrers anys. Durant l'any 2018, Espanya va rebre més de 54.000 sol·licituds d'asil. Asil: protecció que un estat ofereix a una persona estrangera, la vida, la llibertat o els drets fonamentals de la qual estan amenaçats o corren perill per actes de persecució o violència, per motius d'ètnia, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social determinat.

7.Espanya, destí d'immigrants Com es distribueixen? Les comunitats autònomes que reben un nombre més gran d'immigrants són: les Illes Balears, la Comunitat de Madrid i les Canàries. En canvi, en van reduir el nombre: Extremadura, el Principat d'Astúries, Castella i Lleó i Galícia; així com les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. L'establiment de col·lectius d'immigrants que atreuen els seus compatriotes fa que es comencin a detectar algunes preferències per part d'aquests col·lectius a l'hora d'escollir destí, cosa que provoca una certa especialització provincial com es pot veure al mapa. Espanya es veu afectada pels mateixos problemes demogràfics que Europa.

Presenta, però, una sèrie de trets propis i diverses variants regionals. Cal destacar la referència a l'Espanya despoblada, també anomenada Espanya buida. Un creixement natural insuficient... Actualment, Espanya compta amb més de 49 milions d'habitants. El 2019, va presentar un creixement vegetatiu negatiu de –45 002 persones. Una xifra que, segons les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística, superarà els –70 000 al començament de la dècada del 2030. El baix creixement natural de la població es deu a diversos factors: Un descens de la taxa de natalitat (7,19 l'any 2020). El retard de l'edat en què les dones tenen el primer fill, que es situa als 32 anys.

Un augment de la mortalitat a causa de la pandèmia de la COVID-19 (17,9 el 2020). . 8.Quins són els reptes demogràfics d'Espanya? 50 milions de persones o vegetatiu 8.Quins són els reptes demogràfics d'Espanya? ... i un envelliment de la població L'increment en l'esperança de vida (Espanya es situa com el país de la UE amb la major esperança de vida en néixer: 83,2 anys) i la baixa taxa de natalitat estan originant un creixement accelerat en el nombre de persones majors, que té com a conseqüència un augment de l'envelliment de la població.

L'increment de l'esperança de vida es deu a la millora en la qualitat de vida i, fonamentalment, als progressos mèdics que s'han produït aquestes últimes dècades. 8.Quins són els reptes demogràfics d'Espanya? QUÈ ÉS L'ESPANYA DESPOBLADA? El terme d'Espanya buida, en realitat fa referència a l'Espanya despoblada. És a dir, aquella que té una densitat de població inferior a 12,5 hab./km2. Això passa al 48% dels municipis i al 48% de la superfície total de l'Estat. Per fer-nos una idea, és com si 12 persones visquessin a l'espai que ocupen 100 camps de futbol.

Aquest fenomen és majoritàriament conseqüència d'un procés de migració dels pobles cap a les ciutats denominat èxode rural, i porta associat altres problemàtiques com la masculinització i l'envelliment del món rural. Aquesta situació contrasta amb la dels cent municipis més poblats, on viuen més de 22 milions de persones. És a dir, el 46,7 % de la població espanyola es concentra en el 4 % del territori.