Anàlisi del Sector Terciari, Comerç, Turisme i Transport a Catalunya i Espanya

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

EL SECTOR TERCIARI: El sector terciari o de serveis comprèn el conjunt de prestacions destinades a satisfer les necessitats i les demandes de la societat.També conegut com aquell que desenvolupa activitats que no produeixen béns materials de forma directa, són activitats conegudes genèricament com a serveis. Es tracta d'un sector molt heterogeni format per activitats molts diverses. Als països desenvolupats entre un 60% i un 70% de la població activa es dedica al sector terciari. És a dir més ocupació i més riquesa generada en són les dades fonamentals. Causes que determinen el creixement de la demanda de servis per part de les famílies: 1. Augment de la renda disponible 2.

Incorporació de la dona al treball 3. Augment del canvi en l'ús del temps lliure i les vacances 4. Augment de l'esperança de vida Causes que determinen el creixement de la demanda de servis per part de les empreses: Totes elles considerades activitats estratègiques que intervenen en la innovació i en la competitivitat de l'empresa 1. Augment dels serveis externs 2. Formació continuada dels treballadors 3. Serveis informàtics 4. Recursos humans 5. Controls de qualitat Bannanes : Són grans corredors econòmics i comercials que comparteixen sinergies, però que no comparteixen cap unitat a nivell polític ni administratiu.

Són entramats de grans ciutats que permeten la concentració de talent i de competència entre empreses. L'anomenada Banana Blava és la macroregió més important, ja que agafa un gruix destacat de les regions i països més pròspers de l'Europa occidental: des del nord d'Itàlia fins Anglaterra, representa el cor industrial i econòmic del continent, i és gairebé un continu de nuclis urbans. EL COMERÇ I ELS INTERCANVIS: El comerç es realitza als mercats, que poden ser concrets/ físics - en els quals s'exposen les mercaderies i es comercialitzen-, o poden ser abstractes, com la borsa de valors. Característiques principals del comerç: 1. Concentració de la demanda en zones urbanes i industrials 2.

Especialització creixent 3. Augment del volum total d'intercanvis com a conseqüència del baix preu del transport que ha permès que els intercanvis sigui cada cop més llunyans (globaliztació) 4. Creació de grans empreses comercials que dominen gran part del procés (amazon) 5. Aparició d'intermediaris, és a dir, agents comercials, majoristes… 6. Realització d'estudis comercials per conéixer le spreferencies de la demanda Tot plegat han provocat l'expansió dels intercanvis internacionals gràcies a tres factors: 1.

Liberalització del mercat: Eliminació progressiva de barreres (aranzels) promoguda per la OCM (organització mundial del comerç) i, per tant, permetre la creació de xarxes comercials molt potents 10 2. Noves tecnologies de l'informació i la comunicació: (màrqueting) Han permès conèixer millor els mercats, comprar i vendre en temps real, facilitar transaccions de capital de manera fiable 3.

Existència d'una xarxa de transports ben desenvolupada i eficient: Aquesta xarxa té tres funcions, la primera transportar mercaderies, per tant, connectar els productors i els distribuïdors, la segona, canalitzar fluxos de persones (de la feina a casa) i la tercera, fer d'enllaç entre els sistemes urbans Espanya està integrada al bloc comercial de la UE amb un comerç molt actiu entre els estats membres i amb l'exterior: - Espanya comercia amb la UE el 70% de les seves exportacions i el 60% de les seves importacions, especialment intenses amb Alemanya, França i Itàlia. - El continent asiàtic representa el 8% del valor de les exportacions i el 23% de les importacions.

També cal destacar les importacions de petroli amb el Golf Pèrsic. Exportacions Importacions 1. Material de transport 2. Maquinaria 3. Material elèctric 4. Productes químics i vegetals 1. Petroli 2. Productes minerals 3. Productes químics EL COMERÇ INTERIOR A ESPANYA i CATALUNYA Es caracteritza per ser una sector amb un gran nombre de petites empreses que coexisteixen amb empreses grans, distribuides de manera desigual. Aquesta distribució del comerç interior depèn de: - L'existència d'un extens mercat amb poder adquisitiu. - Del grau de desenvolupament econòmic d'una zona.

- De la disponibilitat d'una xarxa de transport eficient Per tant, sabent que aquests són els tres factors, les comunitats autònomes amb més comerç interior són Catalunya, País Basc, Madrid, València i Navarra. Es reuneix aquí ja que tenen una bona xarxa de comunicacions i vies de transport, a més de tenir més renda per càpita. Per planificar el comerç d'un producte o un servei, cal conèixer els hàbits de consum, per establir una jerarquia humana, de la població. Sovint, la implantació de grans superfícies (centres comercials), ha comportat el tancament de petits comerços tradicionals que no poden competir ni en imatge ni en preus; provocant la decadència comercial a molts centres urbans.

No suposa només el tancament dels petits comerços, sinó que comporta també l'abandonament del casc antic per part de la població, cosa que pot portar a un abandonament per part de l'administració d'aquella zona. Això porta a una degradació de la zona, com ha passat amb el barri del Raval a Barcelona. EL COMERÇ A CATALUNYA: El comerç és una activitat amb molta tradició a Catalunya i és el sector més important de l'Estat espanyol tant en l'àmbit interior com exterior. Des de la integració al mercat comú europeu (actual Unió Europea), Catalunya ha incrementat notablement les exportacions i importacions, convertint-se en una economia oberta.

L'any 2022, el comerç exterior català representava el 24% del total estatal. 11 Predomina el model de petita i mitjana empresa (PIME), sovint formada per autònoms o empreses amb menys de 10 treballadors. Pel que fa a l'ocupació, el comerç al detall és el principal generador de llocs de treball, seguit del comerç a l'engròs i la intermediació, mentre que el sector de venda i reparació de vehicles té un pes menor però també rellevant. Algunes de les tendències que ha experimentat el sector comercial català durant els darrers anys són aquestes: - El protagonisme dels centres comercials enfront dels establiments tradicionals. - La concentració de la distribució en poques empreses.

- La proliferació de noves formes de venda , com ara les cadenes de franquícia , els establiments outlet i la venda electrònica. Les característiques principals del sector comercial avui són aquestes: - El domini de la petita empresa de tipus familiar. - Un associacionisme comercial feble, que no permet aprofitar les economies d'escala. - Un grau de professionalització baix i una escassa implantació de les modernes tècniques de venda i de gestió. - Un índex alt d'habitants per establiment.

Els reptes principals que ha de superar el comerç català es relacionen amb els processos de la globalització: la competència de productes importats a preus relativament més baixos, la presència d'empreses estrangeres i el desenvolupament de noves maneres i estratègies de venda. EL TURISME: El turisme és un forma de lleure tradicional que ha esdevingut un fenomen de masses a partir de la segona meitat del s. XX. Està profundament vinculat a l'augment del temps lliure i del poder adquisitiu.

A partir de la segona meitat del segle XX, el turisme va esdevenir un fenomen de masses com a conseqüència del creixement econòmic de la dècada dels 50s i de els vacances pagades aconseguides pels sindicats. Desde llavors, els desplaçaments a l'estranger per turisme han anat en augment i Espanya, com la resta del sud d'Europa, es va convertir en una destinació preferent per les platges, els preus, l'oferta en serveis i la facilitat del transport. La gran expació turística a Espanya va tenir lloc a partir de 1960.

A l'actualitat, continua essent un país amb un gran potencial turístic, posicionant-se entre les cinc primeres destinacions turístiques del món, tant per nombre de visitants com pel volum d'ingressos que aquests aporten. Factors determinants de l'augment dels fluxos turístics mundials: - Augment del nivell de vida. - Millores socials - Vacances pagades - Millora del transports a preus assequibles. Catalunya és la principal destinació turística de l'Estat, pel clima, el paisatge i el seu patrimoni cultural. (PIB 11%, 13% dels llocs de treball-2017).

Per una banda, comporta uns beneficis econòmics per l'entrada de divises i, d'altra banda, per la creació d'ocupació en sectors com la construcció, la restauració i l'hostaleria. Principals zones turístiques: 1. Costa mediterrània i illes Balears: és una zona que posseeix atractius molt diversos com el clima, la bellesa del paisatge i la possibilitat de practicar esports aquàtics. A més, s'hi localitzen ciutats amb un 12 patrimoni cultural molt important com Barcelona, Tarragona o Palma de Mallorca. Molt properes a la costa, les ciutats històriques de Granada i Sevilla. 2.

Costa atlàntica , destaca la bellesa del paisatge i la tradició de les instal·lacions balneàries, així com la proximitat de la serralada Cantàbrica que ofereix moltes possibilitats d'activitats de muntanya. 3. Illes Canàries , un clima benigne tot l'any, platges de gran bellesa i nombrosos parcs naturals. 4. A l'interior, hi ha diverses ciutats com Madrid, Salamanca, Segovia, Àvila, Saragossa, etc. que ofereixen un ventall molt ampli quant a turisme cultural i en alguns casos religiós El turisme és una activitat econòmica clau a Espanya, situant-se entre els principals països receptors del món (4t lloc darrere de França, Estats Units i Xina).

Té un gran impacte econòmic, ja que aporta més del 10% del PIB i atrau desenes de milions de turistes anualment. A Catalunya, el turisme té un pes encara més destacat, concentrant aproximadament el 25% de l'activitat turística de l'Estat. Això la converteix en un dels principals pols turístics, tot i que altres territoris com Illes Balears tenen més places hoteleres. El model turístic català es caracteritza per una forta concentració espacial i temporal (estacionalitat), amb predomini del turisme de sol i platja a la costa mediterrània. Destinacions com Lloret de Mar o Salou han estat referents en capacitat hotelera.

En aquest context, Barcelona va experimentar un gran impuls turístic arran dels Jocs Olímpics de 1992 i s'ha consolidat com el principal centre turístic, gràcies a la seva oferta cultural, arquitectònica, gastronòmica i d'oci. Tot i l'èxit, aquest model planteja reptes importants, com la massificació i els desequilibris territorials, que obren el debat sobre els límits del creixement turístic. Catalunya té DIVERSES ofertes turístiques: - Sol i platja (Costa Durada – Salou – i Costa Brava – Lloret de Mar). el més destacat - Turisme de ciutat (Barcelona). - Turisme cultural: Barcelona com a punt principal i la resta del territori.

- Turisme rural ( zones rurals de Catalunya, l'activitat turística es combina amb activitats del sector primari) - Turisme de muntanya ( Prepirineus i Pirineus) - Turisme ecològic o ecoturisme: es fonamenta en activitats desenvolupades en espais naturals o protegits, amb l'objectiu de conèixer la fauna i la flora de la zona. - Turisme solidari: aquesta modalitat combina activitats de lleure amb d'altres relacionades amb projectes de cooperació nacional o internacional. Els turistes que visiten Espanya procedeixen majoritàriament d'altres països de l'Europa coddicental: Regne Unit, Alemanya i França.

La majoria arriben per via àeria, sobretot durant l'estiu = contractes temporals = molta ocupació femenina i immigrant. Tendències del sector: Creix la demanda als darrers anys. Augment dels allotjaments, especialment rurals i hotels de 4 i 5 estrelles. Una oferta diversificada amb noves modalitats. Importància de les línies aèries de baix cost. Millora dels equipaments. Aposta de l'administració pública pel sector. Millora de la formació dels professionals. 13 Característiques actuals del sector: Estacionalitat molt acusada a l'estiu Importància dels operadors turístics . Concentració turística a la franja litoral. Causes: Gran diversitat de paisatges.

Clima molt adequat pel desenvolupament d'activitats esportives i d'oci en general. Constitueixen un fort atractiu pel turisme denominat de masses com és el de sol i platja. També es localitzen al litoral o molt a prop, importants nuclis pel turisme cultural com les ciutats de Barcelona, Girona i Tarragona, en les quals es localitza una part important del patrimoni cultural català tant històric – les restes romanes de Tarragona – com artístic, rutes modernistes i medievals així com museus de rang internacional en el cas de Barcelona i Girona. Força de la marca Barcelona.

Consolidació del turisme rural i del turisme d'interior (veure enoturisme ).La ciutat de Lleida i les comarques de l'alta Ribagorça i la Vall d'Aran. El tipus predominant de turisme que s'hi practica és el turisme cultural – vinculat amb el patrimoni històric i artístic – i el turisme d'aventura i l'esportiu, centrat aquest darrer en els esports d'hivern –l'esquí principalment-. Procedència variada dels turistes. PROBLEMÀTICA DEL SECTOR TURÍSTIC: 1. Impacte ambiental: massificació i la transformació urbanística i del paisatge que aquesta comporta. Es concreta en molts casos en l'augment dels residus i del consum d'energia i en la degradació del paisatge. 2.

Estacionalitat del sector i desigual ocupació: presenta el model de turisme de sol i platja que es concentra en els mesos d'estiu i és molt reduït la resta de l'any. Podem enumerar un seguir de problemes com la saturació i el desbordament de la capacitat en alguns períodes de l'any, fet que pot afectar la qualitat del servei que es proporciona, per altra banda, el tancament d'establiments hotelers en els mesos fora de temporada per falta de rendibilitat comporta precarietat i inestabilitat laboral en gran part dels treballadors del sector. 3.

Tipus d'allotjaments: Cal destacar la conflictivitat generada pels anomenats habitatges d'ús turístic, ja que es troben inserits en zones residencials, i els horaris i tipus d'activitats desenvolupades pels residents habituals i els turistes no solen coincidir. També es dóna el cas que hi ha alguns allotjaments d'aquest tipus que són il·legals i s'han implantat sense l'autorització corresponent de l'administració municipal.

Per exemple Lloret de Mar i Salou, ja han començat a actuar aplicant normatives per reduir els esmentats impactes i a salvaguardar el benestar de la població local, que sovint pateix les conseqüències d'uns nivells molt alts de freqüentació que alteren la seva activitat quotidiana. 4. Consum d'aigua: L'aigua és un dels principals aspectes afectats per l'activitat turística, i en especial pel turisme de consum. L'estacionalitat d'aquest turisme obliga a sobredimensionar els sistemes d'abastament i de sanejament d'aigua en les àrees amb una demanda d'aigua més estacional, que sol coincidir amb l'estiu, l'època de l'any amb menys precipitacions i menor disponibilitat de recursos hídrics. 5.

Generació de residus: La generació de residus és una altre vector que es veu notòriament afectat per l'activitat turística. De manera similar al consum d'aigua, es produeix una concentració en l'espai i en el temps (bàsicament durant la temporada alta turística) de la producció de residus, com a efecte del model turístic de consum. Aquesta dinàmica genera dificultat, de manera que cal sobredimensionar les infraestructures i els recursos destinats a la seva gestió. 14 De manera majoritària, el creixement de l'activitat turística a Catalunya ha estat associat amb un increment de la urbanització.

Sovint les poblacions turístiques han crescut amb una absència notòria de planificació i s'ha generat un urbanisme dispers i escassament funcional, que provoca importants problemes a l'hora de ser gestionat. Hi ha més dificultats a l'hora de proveir els subministraments i els serveis bàsics en molts d'aquests nuclis, de manera que en molts casos l'impacte de les pertorbacions als sistemes naturals és més gran, pel seu caràcter disseminat, que en nuclis de població compactes. Aquest procés d'urbanització turística es dóna sovint en espais d'alt valor natural i paisatgístic, ja que solen ser també els espais amb un major atractiu turístic.

Un creixement urbanístic excessiu pot tenir impactes irreversibles en el paisatge i en el medi natural d'aquests espais, amb hàbitats fàcilment pertorbables per l'activitat humana. Cal limitar aquest creixement urbanístic quan posi en perill l'entorn natural que el sustenta. Un aspecte rellevant és el grau d'artificialització del territori, en particular de la franja litoral. En aquest sentit, el litoral català es troba fortament antropitzat. Un 35% del primer quilòmetre de costa es troba urbanitzat, mentre que a la franja prelitoral (entre 1 i 10 quilòmetres) aquesta xifra és del 13%.

Aquestes xifres es deuen principalment a la urbanització d'aquest espai per a la construcció de primeres i segones residències i ports esportius, carreteres i altres infraestructures. La sostenibilidad turística. El turisme sostenible Són moltes les definicions que enfoquen la sostenibilitat turística i totes coincideixen en aquests punts fonamentals en els que s'ha de concentrar la feina: - Sostenibilitat ecològica o mediambiental: el desenvolupament del turisme no pot causar canvis irreversibles en els ecosistemes dels punt de destí. A més, ha de contribuir a conservar els recursos naturals i la diversitat biològica.

- Sostenibilitat social: la comunitat local ha de tenir la capacitat d'absorbir el turisme sense que intervingui en el desenvolupament normal de les seves vides, els seus actius culturals i arquitectònics. - Sostenibilitat cultural: l'auge del turisme en la zona ha de respetar les característiques culturals distintives de la comunitat que habita en la localitat. Aquest turisme promou i valora les manifestacions culturals locals, regionals i nacionals. - Sostenibilitat econòmica: que la inversió que es realitza per a facilitar el desenvolupament del turisme sigui viable al nivell i asseguri el benefici econòmic que el sector requereix.

A més que es produeixi una redistribució de la riquesa entre tots els agents locals contribuint així, a la reducció de la pobresa. TRANSPORT: El sistema de tranport permet el desplaçament de persones i mercaderies d'un indret a un altre. Les infraestructures ( carreteres, vies fèrries, ports, aeroports) són necessàries per la circulació dels mitjans de transport ( caminons, trens, vaixells, avions..) que són cada vegada més ràpids i sofisticats. En conjunt tenen assignades tres funcions importants: 1.

Presten un servei que respon a la necessitat o al desig de desplaçament de les persones La mobilitat obligada per raons de treball o estudi crea greus problemes de circulació a les grans ciutats en hora punta. 2. Satisfan les necessitats econòmiques perquè posen en contacte la producció amb el mercat, i fan possible la distribució de béns i serveis És per això que la densitat i la qualitat de la xarxa de transports són indicadors del nivell de desenvolupament econòmic. 3.

Contribueixen a integrar els diferents grups socials i la difusió d'idees, tècniques i cultures La TV i internet suposen una revolució per la facilitat del transport d'informació 15 El transport és el principal sector consumidor d'energia final a Espanya (42%), xifra que supera la mitjana europea (33%) A més, el transport terrestre és el més estès a Espanya, tant en mercaderies com en passatgers, i aporta al voltant del 5,5% del valor afegit brut del total de l'Estat. Funcions: La densitat i la qualitat de la xarxa de transports, els ports i aeroports ben situats i ben equipats d'un país, és un indicador del nivell del seu desenvolupament econòmic.

Les infraestructures són necessàries per la circulació dels mitjans de transport (per moure passatgers i mercaderies) i contribueixen a integrar els diferents grups socials i la difusió d'idees. Per tant, podríem dir que existeix una correlació entre els fluxos de mobilitat i l'activitat econòmica d'un país. En el cas d'Espanya, és evident, per exemple, en l'Arc Mediterrani i Madrid. A Espanya destaca el transport per carretera per sobre dels altres, tant en el transport interior de passatgers ( 88%) com de mercaderies ( 94,3%), i tant les estadístiques com els gràfics reflecteixen molt bé les crisis econòmiques, doncs en paral.lel a una crisi hi ha sempre una davallada dels moviments.

Per exemple, en el període 2007-2012 la davallada del transport per carretera va ser del 20% degut a la caiguda de l'activitat econòmica i conseqüentment la davallada de la mobilitat. Fixeu-vos que tot i que el transport terrestre per carretera és el més emprat degut a la seva flexibilitat ( permet una recollida i entrega porta a porta, permet saber la ubicació de la mercaderia, etc..) és altament contaminant. Per contra, és molt més aconsellable l'ús del ferrocarril, per ser menys contaminant i més sostenible, però les infraestructures ferroviàries a Espanya estan bastant endarrerides respecte la resta d'Europa ( a excepció de l'Alta Velocitat).

Problemàtiques ambientals El transport és el principal sector consumidor d'energia a Espanya (42%) per sobre de la mitjana europea (33%), amb una elevada dependència dels combustibles fòssils, que provoca, per tant, elevades emissions de gasos d'efecte hivernacle. Així doncs, podem entendre la importància del sector en la lluita contra el canvi climàtic. Per flexibilitzar al màxim el transport de mercaderies s'ha optat per la intermodalitat . Si us hi heu fixat, els contenidors que transporten els vaixells de mercaderies (Portacontenidors) són els mateixos que transporten els camions i els ferrocarrils de mercaderies, i tenen dues mides, 6 o 12 metres de longitud.

L'invent del contenidor va ser revolucionari, permetia que la manipulació de les mercaderies fos molt més ràpida, àgil, segura i sostenible: desde el vaixell es descarrega el contenidor mitjançant grues i d'allà ja es pot carregar a un camió, a la xarxa ferroviària ( si aquesta arriba directament al port) o emmagatzemar el contenidor en un centre/plataforma logística (ZAL- Zona d'activitat Logística). Els ports més importants: port de Anvers (amberes) port de Hamburg port de Le Havre 16 Hinterland : territori o àrea d'influència econòmica que depèn d'un port, aeroport o ciutat per fer activitats comercials i de transport. És la zona des d'on arriben o cap on van les mercaderies.

Intermodalitat : sistema de transport que combina diferents mitjans (camió, tren, vaixell, avió…) en un mateix trajecte per transportar persones o mercaderies de manera més eficient. 17