Anàlisi del Sector Terciari: Activitats, Distribució i Impacte

I 367 flashcards i 260 preguntes més al document.

Text del document

UNITAT 7 LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI ÍNDEX: 1. Definició del Sector Terciari 2. Heterogeneïtat i distribució territorial dels serveis 3. Serveis a la societat del benestar 4. Serveis relacionats amb el turisme, la cultura i l'oci 5. Transport i les comunicacions 6. Comerç i intercanvis 1 El sector terciari: definició Anomenem sector terciari al conjunt d'activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis. El sector terciari és el que inclou una major nombre d'activitats i són molt diverses: transport, comerç, turisme, sanitat, educació, administració…

Són terciaris: L'administració pública Els serveis financers El comerç El transport i les comunicacions Les activitats culturals, d'esport i d'oci El turisme Els serveis sanitaris i educatius La transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...) Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.) 1.1 Una nova definició del Sector Terciari Actualment però s'està parlant d'una nova classificació la del sector terciari clàssic (que inclou els transports i les feines més rutinàries) del sector quaternari (o conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de gestió). 7. Els serveis Major índex de terciarització en zones urbanes, desenvolupades i litorals turístics.

Menor índex de terciarització en zones interiors, rurals i escassament desenvolupades. 2.1 El sector terciari o de serveis 2.2 El creixement de la demanda de serveis 2.3 Indicadors per a l'estudi del sector serveis 2.4 Distribució dels serveis al territori espanyol 2. Heterogeneïtat i distribució territorial dels serveis 2.1 El sector terciari o serveis: Característiques del sector terciari: - Activitats intangibles o immaterials. - Activitats impossibles d'emmagatzemar. - Activitats variades: administració, finances, comerç, cultura i oci, salut, educació, neteja, comunicacions, etc. - Sector quaternari: investigació, alta tecnologia, telecomunicacions, etc.

Classificació dels serveis: Hi ha diferents maneres de classificar els serveis: Segons el seu destí: 1. Serveis de consum final : adreçats al consumidor últim (restauració, perruqueria, etc) 2. Serveis de producció i de distribució: orientats a empreses (comerç a l'engròs, transports...) 3. Serveis públics :gestionats per l'administració o per l'empresa privada (residències d'avis, escoles...) Segons el seu grau de desenvolupament: A. Serveis estancats :poc creixement de la productivitat ja que no poden reduir la mà d'obra (serveis socials) B.

Serveis progressius : encara poden estalviar en els factors de producció (les comunicacions) Segons el servei que realitzen: 2.2 El creixement de la demanda de serveis A mesura que un país millora la seva renda, la demanda de serveis va augmentant, tan públics com privats. Estat del benestar: Conjunt de serveis públics que disposen els habitants dels països avançats, com són la sanitat, l'educació, les pensions i l'assistència social. Les societats desenvolupades viuen un procés de Terciarització econòmica. Implica un augment destacadíssim de la importància del sector terciari (augmenta el nombre de treballadors i la seva aportació al PIB). Causes de l'expansió del sector terciari 1.

Canvis en els processos productius: La fragmentació dels processos productius. L'externalització de serveis. Els processos també donen importància al disseny, la publicitats, el màrqueting, els serveis postvenda,.... 2. Globalització i internacionalització: Cal modernitzar constantment els equipaments i serveis utilitzats per garantir la competitivitat. 3. Instauració de la societat de consum i de benestar: La millora de les condicions de treball dels obrers als països desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis (oci o turisme). El consumisme.

"L'Estat de Benestar" consisteix en proveir de múltiples serveis i equipaments a càrrec de l'administració pública com l'educació, la sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc. - Els canvis socioeconòmics disparen la demanda de serveis, ja que aquests es relacionen amb el grau de benestar de la població (són un indicador de benestar i de desenvolupament econòmic). - Més nivell de renda - Més esperança de vida - Més taxa d'urbanització - Desenvolupament de l'Estat del Benestar - Incorporació laboral de les dones (calen serveis socials) - En el cas espanyol cal destacar la construcció de l'Estat de les autonomies i la incorporació a la UE, que dispara el nombre de funcionaris.

Atenció, no sempre l'increment del terciari vol dir desenvolupament econòmic. Als països del Sud, a vegades hi ha molt terciari i poca indústria (molt treball domèstic, molt sector turístic, molt exèrcit, molt funcionaris...). 2.3 Indicadors per a l'estudi del sector serveis - Percentatge del sector serveis respecte al PIB: permet conèixer la riquesa que el sector aporta al conjunt de l'economia del país. - Percentatge d'ocupats en el sector serveis: es considera que una societat desenvolupada té una economia de base industrial i més del 60 % de la població activa es dedica als serveis. 2.4 Distribució dels serveis al territori espanyol Els serveis es concentren allà on es troben els usuaris.

Per això a Espanya es localitzen sobretot en zones amb molta població, amb molta activitat industrial o amb molta activitat turística. Els subsectors relacionats amb l'Estat del Benestar (serveis socials, sanitat, educació...) tenen molt de pes laboral, i són repartits de manera força equitativa dins el territori. El subsector de les comunicacions, les finances i els serveis a les empreses estan molt relacionats amb la concentració poblacional i el nivell de renda. Per això Madrid i Barcelona són capdavanteres. La major concentració d'empreses comercials es troben a Catalunya, Andalusia, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana.

El sector terciari i la crisi econòmica de 2008: Entre 2008 i 2023 els ocupats en el sector terciari han passat de ser el 68 % al 77 %. S'ha produït una davallada general del nombre de treballadors, però al sector terciari aquesta ha estat menor: un 8,1 % davant del 17,6 % en el conjunt del mercat laboral. 3.1 Administració Pública 3.2 Educació 3.3 Sanitat 3. Serveis de la societat del benestar: En els països desenvolupats l'Estat, directament o mitjançant empreses privades, garanteix una sèrie de serveis que els ciutadans consideren un dret (administració pública, sanitat, educació, atenció a la tercera edat...). L'administració pública constitueix la branca fonamental del sector públic.

El nombre de funcionaris és molt elevat, la qual cosa ha comportat un augment de la burocràcia i la despesa. 3.1 Administració pública: A l'Estat Espanyol al 2023: 17 % de treballadors públics sobre el total de població ocupada. 3.2 Educació L'educació a Espanya és obligatòria fins als 16 anys, iniciant-se de fet als 3. La taxa d'escolarització és del 100%. L'educació postobligatòria també ha crescut molt. De fet, el percentatge de població amb estudis superiors és del 39%. (a la UE és del 46 %) Espanya ha de millorar la qualitat de l'educació, ja que presenta uns índex de fracàs escolar molt destacats.

Caldria millorar la formació científica i tècnica, tot augmentant el nombre de professionals formats en aquestes branques. Caldria millorar la formació en idiomes. La despesa pública en educació continua per sota la mitjana de molts països europeus Espanya té un molt bon sistema sanitari. Problema de les llistes d'espera. La sanitat a Espanya és un dret universal. Progrés social. Genera una gran despesa, sempre en augment. La sanitat a Espanya és responsabilitat de les comunitats autònomes. 3.3 Sanitat Augmenta el capital invertit, però segueix baixant el pes en inversió sanitària dins el percentatge del PIB.

2022: Lleugera remuntada 4.1 La importància del turisme 4.2 Espanya, una potència turística 4.3 Impacte social i econòmic del turisme 4.4 Turisme nacional i mobilitat temporal 4.5 El turisme i el seu impacte sobre el paisatge 4.6 Noves polítiques per al desenvolupament del turisme 4. Serveis relacionats amb el turisme, la cultura i l'oci 4.1 La importància del turisme Des de la segona meitat del segle XX el turisme ha esdevingut un fenomen de masses. Abans el turisme era una activitat reservada a l'elit. Definició: és el desplaçament de persones fora del seu entorn habitual, per un període superior a 24 hores i inferior a un any per un motiu que no sigui el d'una activitat remunerada.

Tant turistes com excursionistes són visitants, però en el primer cas es realitza una pernoctació, mentre que en el segon cas l'estada és inferior a un dia. Causes de l'augment del turisme: L'augment del temps lliure o anomenat també oci. Augment de les rendes. Millores en els transports. Noves pautes de comportament, com la necessitat de conèixer altre parts del món. La liberalització de la circulació de persones. Classificació Podem classificar-los segons el tipus d'activitat turística: 1.Cultural: motivat pel desig d'ampliar coneixement. 2.Ecològic: per visitar espais poc afectats per l'acció antròpica. 3.El turisme religiós: pelegrinatges.

4.Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana. 5.De salut: per recuperar-se física o psíquicament (balnearis) 6.Esportiu: per practicar esports tradicionals o d'aventura. 7.De sol i platja: turisme a la costa 8.De neu: turisme de muntanya 9.De negocis: viatges efectuats amb motius professionals. Segons les característiques dels turistes (una altra classificació): 1. Juvenil 2. De la tercera Edat 3. Familiar 4. De grup 5. De masses 6. De minories Al voltant del turisme s'ha generat tota una activitat comercial que organitza viatges i estades són els tour operadors. Segons l'època de l'any parlem de: Cada cop més turisme de cap de setmana estranger (vols barats). - Turisme de temporada.

És el més important, el més massiu. Es dóna durant els períodes de vacances, sobretot d'estiu. - Turisme de cap de setmana o turisme interior: Utilitza preferentment l'automòbil, produint-se sovint col·lapses en la xarxa carreteres. Abunden els desplaçaments cap a les segones residències Distribució del turisme al món Grans àrees de destinació: Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia, Grècia) El carib: la península del Yucatan, Les Antilles o Cuba Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia, Singapur i les Filipines. Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d'Àfrica. La procedència del turisme espanyol és Alemanya, França, Països Nòrdics i Regne Unit.

I visiten principalment: Les Canàries, Catalunya i País Valencià. Per analitzar la importància del turisme en una zona podem utilitzar diversos indicadors, com ara: - Quantitat de places turístiques (llits). Cal establir la relació entre els llits turístics i la població permanent. Les zones molt turístiques són aquelles amb més de 1000 llits per cada 100 habitants. - Quantificar el nombre de turistes. - Quantificar les pernoctacions, totals o les mitjanes per turista. - Quantificar la despesa mitjana per turista i dia. - Avaluar les característiques dels turistes (de masses, juvenil, tercera edat ...) o la seva procedència. Quantificar el nombre de pernoctacions.

Quantificar el nombre de turistes. Avaluar les característiques del turista. Indicadors per mesurar el turisme El turisme és, des de fa 50 anys, un dels motors econòmics d'Espanya. Espanya és una potència turística mundial, 80 milions de turistes la van visitar al 2023, generant l'activitat turística un 12,8% del PIB i un 13,6 % de l'ocupació. 4.2 Espanya, una potència turística El boom turístic arribà a la dècada dels 60. Hi contribuïren factors naturals (clima) i socioeconòmics (bona relació qualitat-preu). Espanya s'especialitzà en el turisme de sol i platja, que encara és vital. Malauradament, aquest presenta el greu problema de l'estacionalitat.

Actualment el model turístic espanyol presenta les següents característiques: Oferta centrada principalment en el turisme de sol i platja. Excessiva estacionalitat: - Saturacions a l'estiu i atur a l'hivern Abundant oferta. . Demanda massiva, majoritàriament de poder adquisitiu mitjà-baix. Allotjaments majoritàriament de categoria intermitja Dependència del Sector respecte de tour-operadors internacionals. 4.3 Impacte social i econòmic del turisme El turisme estranger o exterior representa 2/3 del volum total.

Els turistes que visiten Espanya són bàsicament d'altres països de la UE (Regne Unit, Alemanya i França): Número de turistas internacionales que visitaron España en 2019, por país de residencia (en miles) © Statista 2021 La proporció entre turisme nacional i estranger varia molt segons les zones. EFECTES DE LA PANDÈMIA DE LA COVID Normalment, en les zones més turístiques, predomina el turisme exterior. El turisme interior ha baixat els darrers anys amb motiu de la crisi. Hi ha zones com les Canàries o les Balears que depenen de manera gairebé exclusiva del turisme. Aquesta dependència no és bona, ja que una crisi del sector podria ser catastròfica.

Més del 90% de les empreses dedicades al turisme són microempreses, amb pocs treballadors. La feina és estacional i acostuma a estar mal remunerada. Per això hi ha un percentatge elevat de dones i immigrants. A Espanya destaquen com a zones turístiques: La Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. El seu principal atractiu és el mar. Els dos arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca l'oferta relacionada amb el sol i la platja. A l'interior Madrid i les "ciutats històriques" (Lleó, Salamanca...). En aquest cas l'atractiu principal és el cultural.

La zona Nord (zona atlàntica), és una zona amb un turisme més familiar, i presenta una oferta més diversa: platges, cultura, gastronomia ... Àmplies zones de l'interior intenten desenvolupar el turisme rural. En algunes zones de muntanya destaca el turisme de neu. En l'actualitat: Esgotament del model tradicional del turisme espanyol. Predomini del turisme de nivell mitjà-baix. Problemes de l'oferta turística: pujada de preus sense millorar la qualitat, manca d'adaptació a les noves exigències de la demanda, estacionalitat, competència d'altres països mediterranis… Dependència dels tour-operadors internacionals.

Deteriorament mediambiental i alteracions paisatgístiques en algunes zones (sobretot el litoral). Caldria una reconversió i una renovació clara del sector, basades en una planificació a llarg termini, que consideri el següent: Potenciar el turisme de qualitat (de gran poder adquisitiu): S'ha d'aprofitar l'enorme potencial turístic (cultura, natura, gastronomia ...). Millorar l'oferta per tal de contrarestar la rigidesa, l'estacionalitat i els desequilibris regionals. Cal fomentar noves modalitats de turisme (per exemple, l'esportiu, el cultural i de ciutat...). Disminuir la dependència de l'exterior: Compatibilitzar el desenvolupament turístic amb la qualitat mediambiental.

Quan valorem l'impacte del turisme normalment emfatitzem els aspectes positius: Creació de riquesa, ocupació, arribada de noves influències culturals, transmissió de nous productes..., El turisme també pot tenir elements negatius. Considerant el medi físic: Pot distorsionar l'espai i alterar el paisatge i l'equilibri ecològic L'augment de la pressió humana pot comportar la degradació i destrucció del medi. A les zones de costa, s'incrementa la contaminació del mar, es dóna la sobreexplotació dels aqüífers (salinització). Cal afegir a més els efectes negatius derivats de la construcció de ports esportius i de la "marbellització".

A la muntanya comporta un augment de la desforestació i erosió, així com una disminució de pastures i pèrdua de la biodiversitat. L'impacte més gran a la muntanya són les estacions d'esquí: Ocupa zones abans destinades al bosc i pastura. Provoca alteracions en la fauna i en la vegetació. Afavoreix l'erosió del sól, queda desproveït de cobertura vegetal. Si considerem els efectes del turisme en la població, és cert que proporciona més feina. Ara bé, es donen problemes relacionats amb l'estacionalitat i l'economia submergida, l'augment de la inflació i l'especulació del sòl.

La crisi ha fet replantejar les polítiques turístiques: - Turisme de sol i platja: Pla per millorar la qualitat: Limitació de la construcció, modernització hotelera i foment de la qualitat ambiental. - Turisme cultural i de ciutat*: Aprofitar el patrimoni cultural Espanya és el tercer país del món amb un nombre més gran de conjunts històrics declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO (organització de les Nacions Unides per l'educació, la ciència i la cultura) Alhambra de Granada Catedral de Burgos Sagrada Família de Barcelona Turisme esportiu: Millora de les infraestructures i organització d'esdeveniments esportius. Espanya ocupa el primer lloc en oferta esportiva de golf.

Disposa d'infraestructures nàutiques que promocionen el turisme de iot i de vela 5. El transport i les comunicacions: 5.1 El transport: Característiques i funcions 5.2 El transport terrestre 5.3 El ferrocarril 5.4 El transport aeri 5.5 El transport marítim Transport vol dir portar, traslladar persones o mercaderies d'un lloc a un altre. Els vehicles que utilitzem són els mitjans de transport, els espais per on circulem són les vies de transport i el conjunt d'aquestes vies formen la xarxa de transport d'un territori. Un sistema de transport són les diverses formes en que es pot fer el transport o desplaçament (aeri, terrestre o marítim). 5.1 El transport: característiques i funcions.

A partir de la Revolució Industrial es dóna també la revolució del transport. Actualment els sistemes de transports són una gran xarxa molt complexa que engloba: Transport terrestre Transport aeri Transport marítim Funcions del transport: Satisfer les necessitats de desplaçament: Gran intensitat de circulació derivada de les majors distàncies entre els llocs de residència i els llocs de treball o estudi (mobilitat obligada), i d'oci i serveis Satisfer les necessitats econòmiques: la dotació d'infraestructures està estretament relacionada amb el nivell econòmic.

La revolució als mitjans de transport en els darrers cinquanta anys ha tingut com a objectiu transportar quantitats més grans de persones i de càrrega, de forma més ràpida, segura i econòmica. Els canvis més significatius són: - L'augment de la capacitat de càrrega. -La reducció del preu del transport. - La intermodalitat en el transport de mercaderies. - L'augment de la velocitat. - La millora en la infraestructura viària. - L'augment de la seguretat. - Els avenços en les telecomunicacions Les xarxes de transport són la distribució de les vies de transport pel territori. Són un conjunt d'infraestructures per on poden circular fàcilment els vehicles.

Estan formades per eixos o línies que uneixen dos o més punts connectats entre si i en forma de xarxa que s'estén sobre un territori de forma més o menys densa. Els llocs centrals d'aquests eixos són els nusos de transport. Les xarxes de transport han de complir tota una sèrie d'objectius: - Garantir el transport de persones i béns. - Garantir l'activitat econòmica, connectant els centres econòmics. - Garantir la difusió d'idees, tècniques i cultures. - Garantir l'equilibri social i territorial del país, evitant la desconnexió d'algunes zones - Reduir l'impacte ecològic. Les xarxes de transport poden presentar una major o menor densitat.

Els factors que intervenen en aquesta realitat són bàsicament tres: El nivell de desenvolupament econòmic. La densitat d'assentaments humans. Els condicionants físics del territori. Les xarxes de transports poden ser polaritzades (totes les vies convergeixen en un punt, anomenat nus) o interconnectades (no hi ha un únic centre). Les xarxes de transport són jerarquitzades. Segons l'ús i els tipus dels eixos ajuden a la jerarquia urbana (quan més important és un punt, més vies de comunicació hi convergiran). Per això la seva planificació condiciona el desenvolupament d'una zona o país.

Les xarxes de transport donen idea del grau de desenvolupament d'un país: Per exemple, podem establir una relació entre el volum de trànsit i el volum de desenvolupament. Els països desenvolupats econòmicament tenen millors xarxes de transport i millors vies de comunicació. Es tracta de xarxes més denses i variades, que connecten sobretot zones urbanes i industrials, tot i que no hi ha zones sense connexió. Aquests països acaparen la major part dels fluxos comercials. En canvi, els països subdesenvolupats econòmicament presenten una xarxa incompleta, amb àmplies zones desconnectades: Bàsicament connecten zones de producció de primeres matèries amb centres d'exportació.

Relació entre transports i activitat econòmica. Estreta correlació entre els fluxos de transport i l'activitat econòmica: A l'Arc Mediterrani i Madrid hi ha els fluxos més elevats d'Espanya. Transport per carretera: el 88 % del transport interior de viatgers i el 94 % del transport interior de mercaderies. El transport intermodal: És l'ús de diferents mitjans de transports per transportar mercaderies buscant la màxima eficiència, competivitat i estalvi de recursos. S'organitza en diferents xarxes que conflueixen en punts o nodes, en aquests punts o nodes és on trobem les plataformes logístiques.

S'intenta manipular al mínim o no manipular la càrrega: utilització de mitjans intercanviables (contenidors). 5.2 Transport terrestre: Carretera: on hi destaca la creació d'autopistes i l'augment de camions de gran tonatge que transporten mercaderies (TIR). Tenen una funció principal en el sistema, gràcies a la velocitat, capacitat i flexibilitat. Cal destacar que és el sistema que presenta una densitat sobre el territori més elevada. Es tracta d'una xarxa molt estructurada. Per aquests avantatges, és el sistema més utilitzat en la curta distància, tant per persones com per mercaderies.

Presenten però alguns problemes, com ara la degradació del medi i la saturació, sobretot en les ciutats i els seus accesos ZBE= zones de baixes emissions, seran obligatòries per totes les ciutats de més de 20.000 habitants a 2024. electrificació (aposta pel vehicle elèctric) motors d'hidrogen (adaptació dels motors tradicionals d'explosió per tal de funcionar amb hidrogen -un combustible renovable- en lloc de gasolina o diesel).

2040: prohibició de venda de cotxes gasolina i dièsel Plans futurs de transport per carretera: 5.3 Ferrocarril El les darreres dècades experimentà una certa crisi, degut a la seva manca de flexibilitat i a la competència de l'avió en llargues distàncies, i de l'automòbil en distàncies mitjanes. Tot i això, els experts consideren que el seu futur és bo, i que per això cal potenciar-lo: És més ecològic: és un sistema de transport col·lectiu.

És competitiu per mercaderies a mitjana distància: resulta força econòmic Resulta competitiu en el transport de persones a mitjana distància 300/500 Km, com demostra l'alta velocitat Resulta molt útil amb l'extensió urbana: permet millorar el transport urbà (tramvia, metro) i la connexió entre l'àmbit urbà i suburbà (Rodalies). Per exemple, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (per potenciar-lo encetà la integració tarifària). Corredor mediterrani de mercaderies de la Unió Europea Xarxa de mercaderies de la UE (la velocitat que ha de poder agafar un tren als corredors ha de ser de mínim 160km/H.

) L'amplada de via que utilitzen les xarxes espanyoles és d'1,67 metres, mentre que a Europa és d'1,42. Per tant, no es pot connectar directament, cal gastar en trens adaptats o en canviar els productes de tren. Molts trams són de via única i no doble via, per tant els trens van més lentament. Per causa del mal estat de moltes vies i de la poca demanda de passatgers, molts trams antics de ferrocarril s'utilitzen molt menys del que tocaria. Problemes de la xarxa ferroviària 5.4 Transport aeri: El més rendible en el transport de passatgers. Actualment ha augmentat tant que alguns aeroports estan sobresaturats, i s'ha hagut de reestructurar i ampliar (com és el cas del l'aeroport del Prat).

El trànsit aeri mundial està dominat pels EUA: Nova York, Chicago, Dallas o Miami són els aeroports més transitats. Els aeroports que canalitzen més fluxos turístics a Espanya són els de Madrid i Barcelona, i els de Palma de Mallorca, Las Palmas, Tenerife Sud, Màlaga i Menorca. A Catalunya, junt amb el del Prat, tenim el de Reus i el de Girona. A Espanya la construcció i ampliació dels aeroports ha facilitat l'increment del turisme: 70 % els darrers 20 anys. Destaquen com aeroports que donen servei a zones turístiques: Palma de Mallorca, Tenerife Sur, Las Palmas, Màlaga, Alacant i Eivissa L'aeroport de Barajas comunica amb tots els aeroports regionals.

I a més actua com a hub: amb vols directes cap altres aeroports nacionals, continentals i transoceànics. L'aeroport de Barcelona-El Prat aspira també a ser hub. Principals aeroports a Espanya 5.5 Transport marítim: Més encarat al transport de mercaderies i combustibles, mentre que el de passatgers queda reduït a distàncies curtes i creuers de luxe. Tipus: Fluvial: que fa servir el rius i canals artificials (Espanya destaca un tram del riu Guadalquivir: de Sevilla a Sanlúcar de Barrameda) Marítim requereix de punts d'arribada especialitzat: els ports. A nivell estatal hi destaca el port l'Algesires, Bilbao, València, Les Palmas, Gijon i a Coruña.

A Catalunya hi ha el port de Barcelona amb dues grans terminals, i el de Tarragona especialitzat en químics. A Espanya el transport marítim de mercaderies ha guanyat quota de mercat, sent al 2023 un 72 % del volum total del comerç exterior. Per ordre d'importància: Líquids a doll (productes petroliers, gas natural, vins, productes químics...). Sòlids a granel: carbó, ciments, pinsos, farratges... Mercaderia general: automòbils, productes siderúrgics, hortalisses, fusta.. Contenidors: destaca el port de València Principals ports a Espanya A Europa destaquen les autopistes del mar: potencien transport de mercaderies per esponjar el transport terrestre.

Utilitzen la intermodalitat en el transport de mercaderies. 6.1 Característiques del comerç 6.2 Creixement del sector comercial 6.3 El comerç exterior espanyol 6.4 El comerç interior espanyol 6. Comerç i intercanvis 5.1 Característiques principals del comerç: Forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials. Especialització creixent del comerç degut a l'augment de la demanda. Gran augment del volum total d'intercanvis: degut a la facilitat, la capacitat, l'especialització i el baix preu del transport.

Comerç global i intercanvis a gran distància 5.2 El creixement del sector comercial: Degut a dos factors: 1.- La liberalització del mercat: Eliminació progressiva de barreres al lliure comerç. Distribució desigual al món: Destaquen Unió Europea, Estats Units, Xina i Japó- Corea del Sud. 2.-Les noves tecnologies: permeten tenir coneixement dels mercats, comprar i vendre a temps real, i realitzar pagaments i cobraments a través de la xarxa informàtica bancària. 5.3 El comerç exterior espanyol: Espanya comercialitza amb la UE el 70% de les exportacions i el 59 % de les importacions. Destaquen les relacions comercials amb Alemanya, França i Itàlia.

La balança de pagaments a Espanya tradicionalment mostra un saldo negatiu. Degut a la davallada de consum originada per la crisi, els productes d'importació han estat substituïts per productes nacionals. Disminució en el dèficit de la balança comercial Els canals de comercialització: Dualitat: gran nombre d'empreses petites juntament amb empreses comercials grans (nacionals o multinacionals). Canals de distribució dels béns d'equipament: Normalment es fabriquen per encàrrec = no necessiten intermediaris. Utilització del: Leasing: lloguer de la maquinària amb opció a compra. Renting: Lloguer que inclou manteniment i assegurança, però sense compra especificada en el contracte.

Gran importància de les fires de maquinària (Madrid, Barcelona, Bilbao...) 5.4 El comerç interior espanyol. Canals de distribució dels béns de consum: Aliments frescos: -Necessiten una ràpida comercialització. -Dimensió reduïda de les explotacions llarga cadena d'intermediaris el consumidor paga un preu molt més alt que el d'origen.

Creació de cooperatives i agrupacions de productors que s'encarreguen de la comercialització i venda directa a grans superfícies o als mercats centrals (Mercabarna...) Béns de consum duradors: -Producció encara molt atomitzada en petits comerços, però perden terreny a favor de les grans superfícies comercials, els supermercats, els hipermercats i els grans magatzems. La implantació d'una gran superfície comporta moltes vegades el tancament de petits comerços que no poden competir amb la imatge i els preus. Decadència de la funció comercial de molts centres urbans. Polítiques locals reguladores limitant obertura de nous centres.

Distribució del comerç interior al territori Lligat al grau de desenvolupament econòmic, a la demanda (poder adquisitiu) i a una xarxa de transport eficient. Localització a les CCAA amb més renda per càpita: Comunitat de Madrid, Catalunya, Navarra i el País Basc: i en aquestes a les localitats que es troben més ben connectades i amb alta densitat de població.