Anàlisi del Món Rural a Catalunya i Espanya

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

6 EL MÓN RURAL, UNA MIRADA ACTUAL El món rural ja no es pot entendre només com un espai dedicat a l'agricultura i la ramaderia. Avui dia, acull també funcions industrials, turístiques i de serveis. Això fa que els límits entre camp i ciutat siguin cada vegada més difusos. Tot i això, els paisatges que encara predominen a les anomenades zones rurals, tenen una clara vinculació amb les explotacions agràries i ramaderes. A Catalunya i Espanya, la diversitat de paisatges rurals reflecteix les diferències en el clima, el tipus d'explotació (latifundis o minifundis) i els usos del sòl.

Tot i tenir un pes econòmic reduït, l'agricultura i la ramaderia tenen un paper estratègic en la producció d'aliments i la configuració del territori. Tanmateix, el medi rural afronta reptes greus com el despoblament, l'envelliment, la pressió ambiental i les tensions derivades del model agroindustrial. Conèixer-ne les dinàmiques és clau per entendre la sostenibilitat del territori i el futur del món rural. El medi i els paisatges rurals El medi rural fa referència als espais no urbanitzats on trobem paisatges vinculats principalment al sector primari. Els conceptes camp-ciutat cada vegada estan menys polaritzats i sovint tenen més elements en comú del que pot semblar a simple vista.

La ruralitat ha evolucionat i actualment inclou activitats industrials, turístiques i de serveis. No es pot identificar, doncs, automàticament el medi rural amb el sector primari, tot i que encara és aquest sector el que en defineix els paisatges. ELS PAISATGES RURALS D'ESPANYA Característiques del medi rural a Espanya i Catalunya A Espanya trobem dues àrees molt diferenciades pel que fa a la grandària de les explotacions. Això fa que es generin paisatges rurals diversos: Latifundis: grans explotacions de més de 100 hectàrees, especialment presents a Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura.

Històricament, aquestes terres han estat controlades per grans propietaris i gestionades amb mà d'obra assalariada, tot i que amb la mecanització s'ha reduït la necessitat de treballadors. Minifundis: petites explotacions, habitualment de menys de 10 hectàrees, pròpies del nord d'Espanya (Galícia, Astúries, Cantàbria i parts de Catalunya). Aquestes explotacions solen ser gestionades per famílies amb poc ús de mà d'obra externa. A Catalunya, la major part de l'agricultura es basa en el treball familiar, especialment en l'agricultura de secà i la ramaderia extensiva.

No obstant això, en zones de conreu intensiu com la fruita dolça de Lleida o els hivernacles de la costa mediterrània, hi ha una presència important de treball assalariat temporal, moltes vegades vinculat a població migrant. La tendència ha estat, però, de concentració de les parcel·les i disminució del nombre d'explotacions. A Catalunya entre el 1999 i el 2023 hi va haver 20 000 explotacions agràries menys. Paisatge de secà típic mediterrani amb cereal, vinya i olivera. Paisatge de l'Espanya humida amb ramaderia bovina i camps de farratgeres. Producció agrària Els conreus varien segons el clima i la disponibilitat d'aigua.

A la Catalunya humida (Pirineu, Prepirineu i costa nord), hi predominen els prats de pastura, el blat de moro i els farratges per a la ramaderia i la silvicultura. A la Catalunya seca (interior i sud), hi destaquen els cereals (blat i ordi), l'olivera, la vinya i la fruita seca (avellana i ametlla). A Espanya, la zona humida del nord (Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc) es caracteritza pels prats naturals i farratges per a la ramaderia làctia.

A la zona seca (Castella-la Manxa, Andalusia, Aragó, Extremadura i la Comunitat Valenciana), hi predominen el conreu extensiu de cereals, l'olivera i la vinya, mentre que a les planes costaneres s'hi conreen hortalisses de regadiu i cítrics, sovint per a l'exportació (Almeria, Múrcia i costa valenciana). Pel que fa a la ramaderia, Catalunya i Espanya presenten models diferenciats segons el medi i el tipus d'explotació. A la Catalunya humida, hi destaca la ramaderia bovina orientada a la producció de llet, especialment a Osona i el Ripollès.

A la Catalunya seca, hi predomina la ramaderia porcina intensiva, sobretot a Lleida, fet que converteix Catalunya en la principal productora i exportadora de carn de porc d'Espanya. També hi ha explotacions avícoles per a la producció d'ous i pollastre. A Espanya, la ramaderia bovina té pes al nord humit, mentre que l'ovina i caprina és pròpia de les àrees seques de l'interior (Castella i Lleó, Aragó i Extremadura). La ramaderia intensiva porcina es concentra a Catalunya, Aragó i Castella i Lleó, amb una gran part destinada a l'exportació, sobretot cap a la Xina. Aquest model ha generat problemàtiques ambientals, com la contaminació per nitrats derivats dels purins.

La ramaderia representa una part important del sector primari, amb una tendència a la concentració i industrialització de les explotacions. A Catalunya suposa gairebé el 70 % de la producció agrària total, mentre que a Espanya representa el 44 %. LA RAMADERIA A CATALUNYA L'ocupació en el sector primari Pel que fa a l'ocupació, a Catalunya, la població activa agrària representa només un 1,2 % del total, mentre que a Espanya se situa entorn del 4 %. Malgrat el pes reduït que suposen en l'ocupació, l'agricultura i la ramaderia tenen un paper estratègic en l'economia.

El sector primari aporta aproximadament un 3 % del PIB espanyol, però amb una gran influència sobre el sector agroalimentari, que arriba al 10-11 % del PIB. Espanya és un dels principals exportadors agrícoles d'Europa. Els productes més exportats són: fruites i hortalisses (especialment de València, Múrcia i Andalusia); oli d'oliva (Espanya n'és el primer productor mundial, sobretot gràcies a l'oliverar andalús); vins i caves (La Rioja, Ribera del Duero i el Penedès com a principals zones productores); carn de porc (Catalunya i Aragó lideren les exportacions cap a la Xina i altres mercats asiàtics).

Canvis recents en la societat rural En les darreres dècades, el medi rural ha patit una transformació profunda. La mecanització, la globalització i l'adequació del sector a les polítiques agràries (PAC) de la UE han reduït el nombre d'explotacions: a Espanya, entre els anys 1999 i 2020, el nombre d'explotacions agràries ha disminuït un 30 %. Paral·lelament, ha augmentat la mida mitjana de les explotacions, ja que les petites desapareixen o s'agrupen en cooperatives. També ha entrat amb força la ramaderia d'integració vertical. Un altre factor clau és l'envelliment de la població agrària.

Només el 5 % dels pagesos espanyols tenen menys de trenta-cinc anys, mentre que més del 40 % superen els seixanta-cinc anys. Trobem també que una part important de la pagesia espanyola està ocupada a temps parcial al sector primari, ja que li és necessari complementar els baixos ingressos amb altres ocupacions. L'índex de masculinitat de les zones rurals és més elevat que a les urbanes. Si bé la dona ha tingut tradicionalment un paper fonamental en l'agricultura, aquest ha estat invisible: la transmissió de la propietat de la terra als homes i les dificultats per accedir a ajuts i crèdits enfronten les dones pageses a un menor reconeixement econòmic i social i falta de serveis al medi rural.

Només el 25 % de les explotacions estan a nom d'una dona, tot i representar prop del 30 % de la població activa agrària a Espanya. De tot això es desprenen els principals reptes a què s'enfronta el medi rural: el despoblament i manca de relleu generacional, la pressió sobre el medi del model de l'agricultura intensiva i la pressió del mercat. El sector agrari ha protagonitzat protestes recents, conegudes com la revolta pagesa, per denunciar la precarietat dels preus, la competència desigual amb productes importats i la pressió de les polítiques de la UE que els fan aplicar unes disposicions mediambientals per a les quals diuen no estar preparats.

Les zones rurals, malgrat les problemàtiques, tenen oportunitats de futur si s'afavoreix la feina de la pagesia. La revalorització del sector primari pot impulsar el turisme rural, l'agricultura ecològica i els productes de proximitat, i així fomentar la revitalització del territori i una producció més sostenible. LA POBLACIÓ AGRÀRIA SOBRE EL TOTAL DE POBLACIÓ ACTIVA A CATALUNYA LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA A CATALUNYA Fonts geogràfiques Font text EL RELLEU GENERACIONAL AL CAMP ESPANYOL A Espanya, tres de cada cinc agricultors tenen més de cinquanta-cinc anys. D'aquí a deu anys, una bona part s'haurà jubilat.

La dada revela un problema seriós de relleu generacional en un sector estratègic de la nostra economia. Els incentius econòmics de la PAC per a animar els joves a continuar amb l'activitat agrària familiar no són suficients. La caiguda dels preus, l'augment dels costos de producció i la dificultat d'accedir a la terra són causes de la desafecció dels joves a l'activitat agrícola. I sense joves no és possible afrontar el repte de la digitalització, el canvi climàtic o la transició ecològica. La major part de les explotacions tenen una dimensió per sota del lindar de rendibilitat.

El mercat de terres és dificil i molt car, i qui no hereti les explotacions ho té molt complicat per a entrar al món de 'agricultura, atès que cal disposar d'una elevada quantitat de diners. En el context actual, el camp és clau per a garantir la seguretat alimentària, és el repositori mediambiental i concentra un patrimoni cultural incalculable. Els riscos són elevats i en els propers anys precipitaran el despoblament rural, l'infraconreu i la concentració de l'agricultura en un pocs propietaris.

La sagnia poblacional només es podrà tallar creant condicions favorables per a la vida de les persones, que escurcin les enormes distàncies entre un món urbà que ofereix oportunitats i un món rural escàs en tot. Establir població en el medi rural d'una manera sostenible vol dir fer-ho en un camp preservat de la desforestació, la contaminació, els incendis, els abocaments i la desprotecció del patrimoni mediambiental. Un camp que generi un teixit productiu diversificat, una economia verda potent, que retingui habitants i capti un turisme que aporti noves oportunitats a la població.

Les institucions han d'abordar polítiques ambicioses de desenvolupament local i donar resposta a les demandes del territoris rurals. Reyes Alonso M ARTÍN C OLETO : "L'actual crisis agrava el relleu generacional en el camp espanyol" (traducció i adaptació), 30 d'abril del 2022, el Diario.es . Web :12 2025 FONTS GEOGRÀFIQUES El treball manual de l'agricultura tradicional contrasta amb la utilització de drons, com els de la imatge, per a la fertilització en l'agricultura evolucionada. ANEM CAP A UNA AGRICULTURA "INTEL·LIGENT"?