Anàlisi de la Població i el Sistema Urbà a Espanya

I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

BLOC-2-LA-POBLACIO-I-EL-SISTEMA-... _blancaaaa_06 Geografía 1º Prueba de Acceso a la Universidad PAU Cataluña Accede al documento original Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. . BLOC 2: LA POBLACIÓ I EL SISTEMA URBÀ Tema 05: La població d'Espanya. 1. L'estudi de la població 1.1 La geografia de la població La geografia de la població estudia les formes de relació entre els territoris i les variacions espacials dels fenòmens demogràfics (distribució, composició, creixement i migració de les poblacions).

1.2 La població en el territori A l'hora d'estudiar la distribució de la població són importants dos conceptes: La població: conjunt d'éssers humans que viuen en un territori delimitat d'acord amb diversos criteris de pertinença i en relació amb un moment temporal determinat. El territori de referència: normalment s'utilitzen estats, províncies i municipis, que són els que recullen les dades. 1.3 Les fonts demogràfiques Durant l'edat moderna a Espanya s'utilitzaven els focs per fer els recomptes de població. Per tant, no era un valor real, sinó aproximat. Aquests recomptes servien per recaptar impostos i reclutar soldats.

A partir del segle XVII es van fer càlculs de població més detallats i amb més regularitat. Actualment, les fonts demogràfiques més importants són: El cens: és el recompte de la població d'un país en un moment determinat. És una consulta molt àmplia, on apareixen l'edat, el sexe, l'estat civil, els estudis, la professió, la renda... A Espanya s'actualitza cada deu anys. El padró municipal: és un registre dels municipis que comptabilitza els naixements, les defuncions i els canvis de residència al municipi. Està sempre actualitzat. El registre civil: comptabilitza naixements, matrimonis i defuncions. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) utilitza aquestes dades per elaborar estadístiques.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . 1.4 Les projeccions de població La demografia no sols analitza la població del passat i del present, sinó també la del futur mitjançant les projeccions de població (hipòtesis que es fan suposant que les tendències demogràfiques actuals es mantindran). És important conèixer aquestes projeccions perquè les institucions puguin preveure el nombre d'habitants i les seves característiques, i així proveir els serveis necessaris.

Aquestes hipòtesis no tenen en compte fets imprevisibles, com catàstrofes naturals, crisis econòmiques o guerres. 2. L'evolució de la població espanyola La població espanyola ha experimentat una evolució al llarg del temps. Per explicar cada etapa del seu comportament natural, els demògrafs recorren al model de transició demogràfica, que permet comparar, explicar i valorar les dinàmiques de la població espanyola en relació amb les d'altres països d'Europa. Gràcies a aquest model, podem constatar que Espanya va amb retard respecte d'altres països (per exemple, el Regne Unit), així com la rapidesa amb què ha passat per les quatre etapes del model.

Apréndete esta: Menú4You desde solo 3'90€ y rápido porque es ¡POR TIEMPO LIMITADO! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . 2.1 El règim demogràfic antic (fase 1) Aquesta fase d'estabilitat demogràfica, en què la població gairebé no augmentava, es va allargar des del Neolític fins al final del segle XVIII al Regne Unit, i fins ben entrat el segle XX a Espanya. Característiques: Natalitat elevada: hi havia una fecunditat mitjana d'uns cinc fills per dona. Això era degut a l'alta mortalitat infantil (fins als set anys).

L'esperança de vida entre 1880 i 1890 era només d'uns 35 anys a causa de les condicions de vida, la manca d'higiene i els escassos recursos mèdics. Alta mortalitat: causada per epidèmies, males collites, guerres i catàstrofes naturals. 2.2 El creixement demogràfic (fase 2) La segona fase es va desenvolupar entre 1780 i 1880 al Regne Unit i entre 1920 i 1980 a Espanya (hi va arribar tard a causa del baix desenvolupament econòmic i social del país). Característiques: Natalitat alta. La taxa de mortalitat comença a baixar (per les millores en l'alimentació i la higiene). Com a conseqüència, hi va haver un notable creixement demogràfic, que es va veure interromput a causa de la Guerra Civil.

Després de la postguerra, entre les dècades de 1950 i 1970, la població va augmentar al centre i al sud peninsular, cosa que va provocar l'èxode rural cap a les capitals de província i cap a les zones més industrials, com Catalunya, el País Basc i Madrid. També hi va haver migració exterior cap als països industrialitzats d'Europa i cap a l'Amèrica Llatina. 2.3 L'ajustament demogràfic (fase 3) Al Regne Unit aquesta tercera fase es va viure entre finals del segle XIX i la dècada de 1940. A Espanya va tenir lloc entre 1980 i finals del segle XX.

Característiques: La taxa de natalitat disminueix per causes econòmiques (els fills deixen de ser mà d'obra perquè han d'escolaritzar-se, i la gent gran rep pensions) i socials (les dones s'incorporen al món laboral). Apréndete esta: Menú4You desde solo 3'90€ y rápido porque es ¡POR TIEMPO LIMITADO! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . La mortalitat continua baixant gràcies als avenços en la higiene i la medicina (ús de vacunes).

2.4 El nou règim demogràfic (fase 4) A Espanya aquesta fase es va iniciar a finals del segle XX, més d'un segle després que al Regne Unit. Característiques: Taxes de natalitat molt baixes, interrompudes als primers anys del segle XXI per l'augment de natalitat en famílies immigrants. Taxes de mortalitat molt baixes (els avenços en medicina han permès un augment de l'esperança de vida, que se situa al voltant dels 83 anys). Com a conseqüència, el creixement de la població és gairebé nul o, fins i tot, negatiu. 3. La dinàmica de la població espanyola La dinàmica de la població depèn de factors naturals (natalitat, mortalitat, fecunditat i nupcialitat) i socials (migracions).

3.1 El moviment natural És el creixement o decreixement de la població per causes naturals. Natalitat: Ha disminuït des del segle XX, amb un repunt entre 2000 i 2008 gràcies a la immigració i a les generacions nombroses. Després torna a baixar per la crisi econòmica. Això provoca envelliment de la població. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . Mortalitat: Ha baixat durant el segle XX per les millores sanitàries, però torna a augmentar lleument per l'envelliment.

Les principals causes són les malalties cardiovasculars i els tumors. Fecunditat i nupcialitat: La fecunditat és molt baixa (1,3 fills per dona) i insuficient per al reemplaçament generacional (2,1). La maternitat es retarda fins als 31 anys aproximadament. 3.2 Evolució recent Espanya va arribar al màxim de població el 2011. El creixement recent es deu sobretot a la immigració. Hi ha diferències territorials: el creixement és més alt a Madrid, Múrcia i les Balears, i més baix a Astúries, Galícia i Castella i Lleó. Apréndete esta: Menú4You desde solo 3'90€ y rápido porque es ¡POR TIEMPO LIMITADO! Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . . 5. La distribució de la població al territori La població espanyola es distribueix de manera molt desigual. Zones més poblades: Es concentren sobretot a les zones costaneres i a les valls, on hi ha més activitat econòmica. Destaca la formació d'àrees metropolitanes com Barcelona. També hi ha molta població a les Illes Balears i les Canàries. A l'interior, destaca Madrid, amb una gran àrea metropolitana, i altres ciutats com Saragossa i Valladolid.

Zones menys poblades: Es troben a l'interior peninsular, especialment a Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura i Galícia. Aquestes zones van perdre població per les migracions cap a zones industrials durant els anys 60 i 70. 6. La població activa espanyola 6.1 Dinàmica dels sectors productius Amb el desenvolupament econòmic, la població activa es desplaça del sector primari cap a la indústria i, finalment, cap al sector terciari (serveis). Apréndete esta: Menú4You desde solo 3'90€ y rápido porque es ¡POR TIEMPO LIMITADO! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . 6.2 Situació de la població activa La població activa són les persones de 16 anys o més que treballen o busquen feina. A Espanya ha crescut per la immigració, el creixement demogràfic i la incorporació de les dones al treball. L'atur és elevat des de la crisi de 2007 i afecta sobretot joves i majors de 40 anys. Els contractes són majoritàriament indefinits, però hi ha molts temporals. 6.3 El problema de l'atur L'atur augmenta en èpoques de crisi econòmica i disminueix amb el creixement. A Espanya ha estat alt després de diverses crisis (1970, 1990 i 2007). Afecta especialment joves, persones sense experiència i col·lectius vulnerables.

Les persones aturades poden rebre un subsidi temporal. 6.4 Incorporació de les dones al món laboral Les dones s'han incorporat progressivament al treball remunerat des de mitjan segle XX. Avui tenen accés a tots els estudis i professions, però encara hi ha desigualtats, com la diferència salarial. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . Tema 06: Els fluxos migratoris i la mobilitat. 1.

Les migracions La dinàmica de la població no depèn només de la relació entre naixements i defuncions, sinó també de la mobilitat de la població o saldo migratori: si la immigració és més gran que l'emigració, el saldo es positiu i la població augmenta i, si la emigració és més gran que la immigració, el saldo és negatiu i la població disminueix. 1.1 Causes dels moviments migratoris Demogràfiques i econòmiques: l'augment de població sense la creació de llocs de treball provoca desocupació i salaris baixos. És per aquest motiu que es van a països (migracions exteriors) amb falta de mà d'obra o a les ciutats del mateix país (migracions interiors).

Catàstrofes naturals: els terratrèmols, la desertització, les plagues i les sequeres prolongades originen inseguretat en la població o perpetuen les males collites. Causes polítiques: les guerres, les persecucions i els exilis forçosos provoquen que les persones emigrin. Causes socioculturals: el desig de viure en estats amb més llibertats o l'atracció que exerceix un indret. 1.2 Conseqüències dels moviments migratoris Per al país d'origen: l'emigració disminueix la pressió social que origina la desocupació i ajorna problemes urgents. Alhora, suposa la pèrdua de treballadors, de vegades ja formats i de les persones amb iniciativa.

També provoca l'envelliment de la població i el despoblament del territori. Per al país de destinació: pot crear conflictes laborals (augmenta la mà d'obra i poden baixar els salaris), degradació d'habitatges a la perifèria i problemes d'acceptació en una part de la societat. Per a la persona emigrant: li planteja qüestions molt diverses: prendre la decisió d'emigrar, triar la destinació, adaptar-se al nou destí,.. Apréndete esta: Menú4You desde solo 3'90€ y rápido porque es ¡POR TIEMPO LIMITADO! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . 2. Les migracions interiors 2.1 Les migracions interiors camp-ciutat Durant la primera meitat del segle XX, moltes zones rurals d'Espanya (com Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Extremadura i l'interior d'Andalusia) patien greus problemes econòmics: baixa productivitat agrícola, manca de terres o atur. A més, la mecanització del camp va reduir la necessitat de mà d'obra. Davant aquesta situació i amb el creixement de la indústria, molta població rural va emigrar cap a les ciutats, iniciant un important procés de migració interior.

2.2 Llocs d'origen de la migració interior Entre 1950 i 1970, aquesta emigració va afectar pràcticament tot el territori espanyol. Algunes províncies van perdre tanta població que el 2001 tenien menys habitants que el 1900. A més de les migracions entre províncies, també n'hi va haver moltes dins de la mateixa província. En conjunt, es calcula que hi va haver uns 10 milions de desplaçaments interns. 2.3 Llocs de destinació de la migració interior Les principals zones de destinació van ser les àrees industrials, especialment Madrid, Barcelona i el País Basc.

Sovint, els emigrants es traslladaven a zones relativament properes o amb vincles previs: els castellans cap a Madrid, i els andalusos, gallecs i extremenys cap a Barcelona. L'arribada massiva de població va provocar problemes importants a les ciutats, com la manca d'habitatges i la insuficiència d'infraestructures per fer front al ràpid creixement demogràfic. Apréndete esta: Menú4You desde solo 3'90€ y rápido porque es ¡POR TIEMPO LIMITADO! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . 3.

Les migracions exteriors Històricament, l'emigració espanyola es va dirigir cap a Amèrica Llatina, amb un pic màxim entre 1911 i 1915. Tanmateix, a partir dels anys 50, el destí principal va passar a ser l'Europa industrialitzada (França, Alemanya i Suïssa). Prop de 2,6 milions de treballadors, majoritàriament joves i poc qualificats, van marxar fins que la crisi del petroli de 1973 va aturar aquests fluxos. Aquesta emigració va ser clau per a l'economia espanyola gràcies a l'enviament de diners (divises) de les famílies 4. D'un país d'emigrants a un país d'immigrants i viceversa A finals del segle XX, Espanya es va transformar en un país receptor.

Actualment, s'hi identifiquen diversos perfils d'immigrants: jubilats europeus a la costa, directius de multinacionals, refugiats polítics i, el grup més nombrós, persones de països pobres que busquen millors condicions de vida. Demogràficament, la immigració ha estat fonamental per rejovenir la població i sostenir el sistema de pensions. 5. El debat sobre la immigració La integració de la població estrangera planteja reptes culturals i actituds de rebuig o xenofòbia basades en estereotips. Tot i així, es defensen drets bàsics com el reagrupament familiar i el dret d'asil.

En l'àmbit europeu, s'apliquen polítiques comunes com el Pacte Europeu d'Immigració per controlar les fronteres (Frontex), tot i que crisis humanitàries com la de Síria han posat en dubte l'eficàcia d'aquestes mesures 6. La mobilitat quotidiana Més enllà dels canvis de residència, la mobilitat habitual defineix la nostra interacció amb el territori. Existeix una mobilitat obligada per motius de treball o estudis, que es concentra en horaris determinats. També hi ha una mobilitat per compres (que està canviant amb internet) i una mobilitat per oci, que pot generar saturació en determinades dates o municipis turístics. Tema 07: La ciutat. Estructura i morfologia. 1.

El concepte de ciutat: criteris que defineixen la ciutat Una ciutat es defineix per diversos criteris, com el nombre d'habitants (més de 10.000 a Espanya), l'alta densitat de població i la concentració d'edificis. També es caracteritza per una gran diversitat d'activitats econòmiques, sobretot del sector serveis, i per la seva influència sobre el territori. A més, presenta un urbanisme desenvolupat i un estil de vida dinàmic, amb moltes relacions socials i ritme accelerat. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . 2.

Els agents socials productors de ciutat La ciutat és construïda per diferents agents socials amb interessos sovint contraposats. Els propietaris del sòl busquen obtenir beneficis mitjançant l'especulació, mentre que els empresaris trien ubicacions adequades per a les seves activitats. Les administracions públiques regulen i planifiquen el territori a través de lleis i plans urbanístics. Finalment, els moviments socials defensen les necessitats dels ciutadans i intenten millorar la qualitat de vida. 3. L'espai urbà: especulació, valor d'ús, valor de canvi En el sistema capitalista, la ciutat es converteix en una mercaderia que es pot comprar i vendre.

Això fa que el sòl tingui tant valor d'ús (per satisfer necessitats) com valor de canvi (preu de mercat), fet que provoca especulació. El sòl urbà és limitat i no es pot transportar, i el seu valor depèn principalment de la ubicació i de l'edificabilitat establerta pels plans urbanístics. 4. L'urbanisme i l'ordenació del territori: L'urbanisme té com a objectiu ordenar la ciutat per corregir problemes i planificar el seu futur de manera equilibrada. Això es fa mitjançant plans urbanístics que regulen el creixement, els usos del sòl i els serveis. El sòl es classifica en urbà, urbanitzable, no urbanitzable i sistemes generals destinats a serveis públics. 5.

La morfologia urbana: el pla de la ciutat La morfologia urbana estudia la forma de la ciutat i la seva evolució. L'emplaçament fa referència al lloc físic on s'ubica, mentre que la localització indica la seva situació respecte a altres llocs. Pel que fa als plànols, poden ser irregulars (antics i desordenats), radiocèntrics (organitzats al voltant d'un centre) o ortogonals (en quadrícula). Al segle XX destaquen dos models: la ciutat jardí, amb habitatges unifamiliars, i la ciutat funcional, amb blocs alts i espais verds. 6.

Les funcions urbanes Les principals funcions urbanes són la residencial, la comercial, la industrial, la militar, la política i administrativa, la cultural, la lúdica i turística, i les funcions exteriors. La funció residencial ocupa tota la ciutat i implica la presència d'habitatges i serveis bàsics. El centre històric sol estar degradat, els eixamples són zones residencials consolidades i la perifèria acull barris obrers o zones més exclusives. La funció comercial es concentra sobretot al centre, tot i que els grans centres comercials s'han desplaçat cap a la perifèria. Apréndete esta: Menú4You desde solo 3'90€ y rápido porque es ¡POR TIEMPO LIMITADO! Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . La funció industrial tendeix a situar-se en polígons industrials fora de la ciutat. La funció militar va ser important en el passat en ciutats amb funció defensiva. La funció política i administrativa correspon a les capitals, que concentren institucions. La funció cultural inclou museus, universitats i activitats artístiques. La funció lúdica i turística es basa en l'oci i el turisme, generant beneficis econòmics però també problemes.

Les funcions urbanes són les activitats que la població realitza diàriament (com residir, treballar, consumir o gaudir de l'oci) i que condicionen l'organització i l'ús de l'espai urbà. Com més gran és una ciutat, més funcions té i més complexes són. Tema 08: Les xarxes urbanes i la problemàtica de la ciutat actual. 1. La ciutat espanyola del segle XXI Ciutat global: ciutat que té gran influència econòmica, política i cultural a escala mundial i que funciona com a node dins la xarxa global. Desindustrialització: procés pel qual la indústria tradicional abandona les ciutats i es trasllada a altres països o zones, provocant pèrdua d'ocupació i reconversió d'espais industrials.

Sector serveis: conjunt d'activitats econòmiques (finances, turisme, cultura, tecnologia…) que actualment són el principal motor econòmic de les ciutats. Cooperació urbana: col·laboració entre ciutats mitjançant xarxes per compartir experiències i millorar el desenvolupament econòmic, social i ambiental. Competència urbana: rivalitat entre ciutats per atraure inversions, turisme i prestigi internacional mitjançant infraestructures, esdeveniments i imatge urbana. 2. Les xarxes i els sistemes de ciutats Jerarquia urbana: organització de les ciutats segons la seua importància i influència territorial.

Metròpolis globals: grans ciutats com Madrid i Barcelona amb influència nacional i internacional. Metròpolis regionals: ciutats grans amb influència sobre una comunitat autònoma o regió. Apréndete esta: Menú4You desde solo 3'90€ y rápido porque es ¡POR TIEMPO LIMITADO! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . Centres subregionals: ciutats mitjanes que ofereixen serveis a nivell provincial o comarcal. Capitals comarcals: ciutats petites amb influència limitada al seu entorn més proper.

Àrea metropolitana: espai format per una ciutat principal i municipis del voltant connectats funcionalment. Conurbació: unió física de diversos municipis que formen una continuïtat urbana. Xarxa urbana: conjunt de ciutats connectades per fluxos de persones, mercaderies i informació. Sistema urbà espanyol: organització de les ciutats d'Espanya en diferents eixos territorials i funcionals. 3 Les transformacions en la morfologia de les ciutats espanyoles. Metròpolis: gran ciutat que supera els límits municipals i concentra activitats econòmiques i serveis. Ciutat difusa: model urbà caracteritzat per l'expansió cap a la perifèria i la dispersió de la població i activitats.

Suburbanització: procés de creixement dels barris perifèrics al voltant de la ciutat principal. Polígon industrial: zona planificada situada a la perifèria on es concentren activitats industrials. Centre urbà: zona central de la ciutat on es concentren els serveis, negocis i administració. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 . 4. Els problemes de la ciutat espanyola contemporània Polarització social: augment de les diferències entre grups socials rics i pobres dins de la ciutat.

Ciutat dual: ciutat dividida en zones molt desiguals socialment i econòmicament. Gentrificació: procés pel qual un barri es revaloritza i expulsa la població original amb menys recursos. Perifèria degradada: zones urbanes amb menys serveis, inversió i qualitat de vida. Segregació urbana: separació de la població en diferents espais segons nivell social, econòmic o ètnic. Urbanització tancada: zones residencials privades i controlades amb accés restringit. 5. L'evolució de la ciutat a Espanya Ciutat preindustrial: ciutat petita amb funcions comercials, administratives i religioses, amb predomini del món rural.

Ciutat medieval: ciutat emmurallada amb carrers estrets i funcions polítiques, comercials i religioses. Ciutat industrial: ciutat del segle XIX amb creixement ràpid, fàbriques i immigració rural. Eixample urbà: ampliació planificada de la ciutat amb carrers regulars després de l'enderroc de muralles. Proletariat: classe treballadora formada durant la industrialització. Burgesia: classe social propietària dels mitjans de producció i amb major poder econòmic. Las descargas sin publicidad se realizan con las coins Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-13533857 .