Anàlisi de la Població: Conceptes, Càlcul i Distribució

I 120 flashcards i 80 preguntes més al document.

Text del document

LA POBLACIÓ TEMA 8 GEOGRAFIA 2n Batxillerat ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 114 1. CONCEPTES Població: és el nombre de persones que viuen en un lloc concret durant un període de temps determinat. 2. CÀLCUL DE LA POBLACIÓ Es realitza a partir de diverses fonts demogràfiques: Censos, Padrons Municipals, registres civils o qualsevol enquesta. Un cens és el recompte de tots els habitants que hi ha en un país durant un període de temps determinat. Ens dona informació de diferents variables com: el total de població, la composició per sexes i edats, l'estat civil, el nivell d'estudis, el nivell de renda...

Es realitza a Espanya de manera regular des de 1857 cada deu anys els acabats en 1.El realitza El lnstituto Nacional de Estadística (INE) i l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) El padró municipal és un registre administratiu de la població d'un municipi. Inclou dades sobre naixements, defuncions i canvi de residència dins de l'àmbit municipal. El realitza l'Ajuntament de cada localitat. A diferència del cens sempre mostra les dades actualitzades.

Els càlculs de població es realitzen per preveure les necessitats de la població pel que fa a serveis educatius o assistencials, portar a terme polítiques demogràfiques de control o d'incentiu de la natalitat, programar plans d'habitatge, saber els impostos que cal cobrar i organitzar les activitats agrícoles. 3. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La dada útil per estudiar-la és la densitat de població: és un indicador que mesura la distribució de la població.

Relaciona el nombre d'habitants d'un lloc determinat amb la seva superfície; es calcula dividint el nombre d'habitants per la seva superfície, generalment en quilòmetres quadrats: El nombre total de persones habitants La superfície ocupada (km2) 3.1. Factors que condicionen la distribució de la població Es consideren favorables al poblament: Zones planes on es permet construir una xarxa de comunicacions ben estructurada, grans infraestructures i una xarxa urbana compacta i ben integrada. Zones dedicades a les activitats del sector secundari i on hi ha sector terciari potent i diversificat, en el que predomina el turisme.

Zones que tenen població relativament jove i amb un creixement vegetatiu positiu. Zones on hi ha proximitat d'aigua (rius o mars) amb un clima temperat, i amb sòls fèrtils aptes pel cultiu. A partir de mitjans segle XIX, en zones on s'havien instal·lat les indústries.

______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 115 Poden ser factors adversos al poblament: Zones muntanyoses que queden fora dels grans eixos de comunicacions, de les infraestructures i relativament allunyades de les principals àrees urbanes Zones dedicades tradicionalment al sector primari que tenen poca rendibilitat i bona part de la població intenta subsistir reconvertint-se cap al sector terciari o cap a una agricultura més de mercat (intensiva). Zones on hi ha una població envellida i amb un creixement vegetatiu negatiu. Zones amb altitud i fred excessius, amb escassetat o absència d'aigua (deserts) o amb excés d'aigua i humitat (selva tropical). 3.2.

Distribució de la població al món La població mundial es distribueix de manera desigual pel territori. 1. Les zones més poblades de la Terra es troben a l'est d'Àsia (Xina, Japó i les dues Corees), a Europa Occidental, al sud-est asiàtic (península Indoxina, Indonèsia i Filipines), a la regió de l'Àfrica subsahariana (Nigèria), a lOrient Pròxim (Egipte, Síria Líban i Israel), als Estats Units i a Amèrica Central i Brasil. 2. Hi ha zones que estan gairebé deshabitades (s'anomenen buits demogràfics).

Les zones més despoblades són les regions polars (Antàrtica, Grenlàndia), molts espais de Sibèria i Canadà, zones desèrtiques d'Àfrica i Austràlia, zones d'alta muntanya i algunes zones equatorials. ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 116 3.3. Distribució de la població a Espanya La població està distribuïda de manera desigual, així trobem zones amb una densitat elevadíssima, amb més de 600 habitants per km2 i espais molt despoblats amb menys de 10 hab/km2. La densitat mitjana de població a Espanya al 2016 era de 91,95 hab/km2 Les zones de màxima densitat de població se situen a la perifèria, a les illes i entorn a la capital, concretament a: 1.

La façana peninsular mediterrània: des de Girona fins a Múrcia incloent-hi les illes Balears. 2. La Comunitat de Madrid. 3. Andalusia occidental, en concret les províncies de Sevilla, Cadis i Màlaga (Guadalquivir) 4. La façana litoral atlàntica i cantàbrica, des de Pontevedra fins a Guipúscoa, tot i que presenta algunes zones de baixa densitat entre Lugo i Astúries. 5. Les Illes Canàries. 6. Grans centres urbans de l'interior. (Valladolid, la Rioja o Navarra) Les zones menys poblades es localitzen a l'interior: Concretament a zones elevades de l'altiplà central (excepte Madrid) i a les zones muntanyoses, que tenen densitats poblacionals febles (per sota de 40 hab./km2) 1.

Les províncies castellanes i aragoneses travessades per la Serralada Ibèrica: Sòria, Guadalajara, Conca i Terol. 2. Les comarques pirinenques d'Osca i Lleida. 3. Les comarques castellanes i extremenyes situades al llarg de la frontera portuguesa. La distribució actual de la població espanyola és conseqüència de: - L'aplicació dels factors que condicionen la distribució de la població a Espanya. - Dos desplaçaments de població (processos migratoris) importants: 1. Un important desplaçament de població (molt intens entre 1960 i 1975) des de les zones rurals cap a les grans ciutats.

Es van desplaçar famílies senceres que volien treballar en el sector industrial, cosa que va provocar un creixement de les ciutats, com a conseqüència del desenvolupament econòmic. La població es va concentrar sobretot a Catalunya, a Madrid i al País Basc, això va provocar que la població rural entrés en un accelerat procés d'envelliment i de disminució de la natalitat. Aquest desplaçament va començar disminuir a partir de 1975 per la crisi econòmica que va aturar el flux d'emigrants i en els últims anys molts emigrants han tornat a les províncies d'origen. 2.

L'atracció que ofereixen les zones perifèriques perquè tenen un clima més temperat i ofereixen més llocs de treball relacionat amb el sector serveis, concretament amb el turisme. A partir de finals del segle XX (1995) aquest creixement s'ha vist afavorit per l'arribada d'immigrants extracomunitaris i també de nacionals. ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 117 3.4. Distribució de la població a Catalunya Catalunya té una població que supera els sis milions d'habitants i és la segona comunitat autònoma més poblada de l'Estat. La seva densitat de població era de 234 hab./km2, l'any 2015.

La població està distribuïda de manera desigual perquè, durant molts anys, s'ha concentrat al voltant de l'àrea metropolitana de Barcelona atreta per les condicions laborals, pels serveis, per les activitats industrials i per les infraestructures que es centralitzen en aquesta zona. Tenint en compte aquesta distribució irregular: o Les zones més poblades són la comarca del Barcelonès (15447 hab./km2) i les comarques que l'envolten (Àrea Metropolitana). Els motius d'aquesta gran concentració de la població són: - La industrialització a partir de mitjans del segle XIX. - La importància de les activitats econòmiques, especialment del sector secundari i terciari.

- La importància de les infraestructures i les vies de comunicació. o Les comarques del Tarragonès i Baix Camp, del Gironès i del Segrià que tenen unes densitats mitjanes. Són zones on també hi ha una activitat industrial, comercial i administrativa important i unes bones comunicacions, perquè són les capitals de província. o Als eixos fluvials del Llobregat i del Ter i a la Costa també hi trobem densitats de població mitjanes. El motiu principal és que van ser assentaments industrials importants durant la segona meitat del segle XIX que aprofitaven l'aigua dels rius. En el cas de la costa el principal motiu és el desenvolupament de la indústria turística a partir de 1960.

o En la resta de comarques la densitat de població és baixa i en algunes de les comarques del Pirineu es situa per sota de 20 habitants per km2. La comarca menys poblada és el Pallars Sobirà, amb 5,1 hab./km2. També trobem molt poca població a les comarques de l'interior de ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 118 Tarragona. Les causes de la baixa densitat són la poca rendibilitat del sector agrari i l'atracció de les comarques industrials, on la població prefereix anar a viure.

Tendències actuals en la població: o S'ha produït una dispersió i descentralització de la població del Barcelonès cap les comarques més properes com a conseqüència de l'increment dels preus de la vivenda i de la recerca d'una millor qualitat de vida, que coincideix amb una tendència al desplaçament de la població del centre de les zones urbanes cap a la perifèria. Es tracta d'un model de ciutat difusa o dispersa. o Algunes zones de muntanya del Pirineu i del Prepirineu han augmentat la seva població, especialment les comarques més occidentals, com a conseqüència de l'important increment de l'activitat turística i de les segones residències.

o Les comarques que segueixen tenint un descens important en la seva població són: al nord, el Ripollès, el Bergadà i el Pallars Jussà i al sud el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Els motius d'aquesta poca concentració de població o del descens són: - La crisi de les activitats agràries i ramaderes tradicionals a zones del Tarragonès (Priorat, Ribera d'Ebre i la Terra Alta) i de muntanya (Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell). - La crisi industrial en zones d'antiga industrialització, l'escassa reconversió vers les activitats terciàries o secundàries (el Ripollès, el Bergadà). ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 119 4.

EL POBLAMENT El poblament és el procés i la forma d'ocupació del territori per part de la població. A Espanya podem distingir diferents formes de poblament: - Poblament rural, són els municipis que tenen menys de 2000 habitants i la major part de la població es dedica al sector primari. Segons la forma d'agrupació de les cases, el poblament pot ser dispers (no hi ha nuclis de població, només cases disperses situades a poca distància les unes de les altres) o concentrat (les cases s'agrupen formant un únic nucli compacte). - Poblament urbà, són municipis que tenen més de 10.000 habitants i la major part de la població es dedica als sectors secundari i terciari.

- Poblament semiurbà, són els municipis que tenen entre 2.000 i 10.000 habitants i més de la quarta part de la població activa treballa en el sector secundari i terciari. Si més de la quarta part de la població treballa en el sector primari es consideren poblament rural. En l'actualitat l'expansió de les formes i morfologies urbanes per tot el territori dóna lloc a la creació de nous espais que reben diverses denominacions: periurbà, suburbà, rururbà...

en els quals conviuen elements propis de l'espai rural (pobles, masies, conreus, explotacions ramaderes, zones forestals...) juntament amb formes de vida urbana com polígons industrials, àrees logístiques, vies de circulació o urbanitzacions, això que fa que sigui molt difícil separar el poblament urbà del rural. A Catalunya, la població està distribuïda pel territori de manera irregular. El 80% de la població catalana viu en municipis de més de 10.000 habitants (zones urbanes) mentre que només el 5% ho fa en nuclis de menys de 2.000 habitants (zones rurals).

El poblament rural concentrat és característic de l'àrea pirinenca, de les terres de Lleida i de les comarques més occidentals de Tarragona i el poblament dispers de les comarques de Girona. La resta, un 15%, viu en nuclis d'entre 2.000 i 10.000 habitants, és a dir, en zones semiurbanes. 5. DINÀMICA NATURAL O MOVIMENTS NATURALS DE POBLACIÓ Els indicadors principals que s'han de tenir en compte per estudiar els moviments naturals de població són: la natalitat, la mortalitat i el creixement natural o vegetatiu. 5.1. La natalitat És un indicador demogràfic que expressa el nombre de naixements que es produeixen en un lloc concret durant un període de temps determinat (generalment un any).

La taxa de natalitat (TN) és un indicador demogràfic que mesura el nombre de nadons nascuts en un any en relació a la població total d'aquell any per cada mil habitants. Naixements en un any x 1000 el resultat s'expressa en Població total La natalitat es considera alta si supera el 35 , moderada si va del 15 al 35 i baixa si és per sota del 15 . Factors o causes que influeixen en la natalitat: ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 120 1. El paper de la dona en el món laboral i en la societat en general. 2. El paper dels fills dins de la família. 3.

El nivell d'instrucció de la dona, la seva capacitat de decisió i el pes de la religió en la societat que condiciona l´ús de sistemes anticonceptius. 4. El predomini de població vella o jove. 5. La mortalitat infantil, que està relacionada amb la planificació familiar. 6. L'edat mitjana del matrimoni i de la maternitat. 7. La influència de l'estructura social i econòmica del país Hi ha diferències entre la natalitat dels països desenvolupats i els subdesenvolupats. En els països desenvolupats (també a Espanya i Catalunya) la natalitat és baixa per diversos motius: 1.

La dona té un paper actiu dins del món laboral, fora de la llar, amb plenitud de drets i el fet que cada vegada té més importància dins de la societat, fa que ajorni el naixement de fills o decideixi no tenir-ne. 2. La idea de relacionar una disminució del nombre de fills amb un nivell més alt de benestar ja que els fills comporten una despesa en estudis, escolarització... i aquests tenen una gran dificultat per incorporar-se al món laboral. 3. L'elevat nivell d'instrucció de la dona i la seva capacitat de decisió dona lloc a un canvi dels valors socials. La pèrdua del pes de la religió també és molt important. Tot això dona lloc a l'ús de mitjans anticonceptius. 4.

L'envelliment de la població, amb la qual cosa es redueix la població jove amb edat de procrear. 5. La baixa mortalitat infantil que permet una planificació familiar. 6. El retard en l'edat mitjana de matrimoni i de l'edat de les mares per tenir el primer fill. 7. L'estructura social i econòmica d'una societat plenament urbana, industrial i de serveis. Amb la freqüència del celibat (estat d'una persona adulta que no és casada) Alguns països que tenen taxes de natalitat baixes són: Espanya, Alemanya, França, Àustria... amb valors situats al per sota el 15 . En aquests països es proposen unes solucions per incentivar la natalitat com: 1.

Aplicar mesures per conciliar la vida professional i familiar, com augmentar el permís de maternitat i/o paternitat o facilitar la reducció de jornada laboral per a les persones amb fills a càrrec. 2. La protecció dels llocs de treball que ocupen les dones. 3. Donar ajuts econòmics per les famílies que tenen fills En els països subdesenvolupats la natalitat és alta per diversos motius: 1. L' escassa consideració de la dona dins de la societat, el baix nivell educatiu i la importància del seu paper reproductor. 2. El fills són necessaris per mantenir la família i suposen una mà d'obra important per assegurar la subsistència dels pares durant la vellesa.

______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 121 3. El nivell d'instrucció baix de la dona, la poca capacitat de decisió i el fet que la religió i alguns governs rebutgen la utilització de mitjans anticonceptius. 4. L'elevat volum de població jove, cosa que fa que hi hagi molta població amb edat de tenir fills. 5. La mortalitat infantil és més elevada que en els països desenvolupats cosa que no permet una planificació familiar. 6. El fet que les parelles es casin joves i les mares també són joves a l'hora de tenir el seu primer fill. 7.

L'estructura social i econòmica agrícola i rural, amb una feble industrialització que sovint implica la participació de nens en les activitats productives. Els països que tenen les taxes de natalitat més elevades són: Somàlia, Burkina Faso, Sierra Leone, Costa d'Ivoire, Libèria... amb valors superiors al 35 . S'han d'adoptar unes mesures restrictives antinatalistes per tal de controlar i fer disminuir la natalitat com ara: La difusió dels serveis de planificació familiar. Facilitar els sistemes anticonceptius. Legalitzar l'avortament o l'esterilització masculina. Potenciar el paper de la dona en la societat i afavorir-ne l'accés a l'educació.

S'han realitzat diverses trobades internacionals per resoldre el problema demogràfic (a Roma, Belgrad, Bucarest, Mèxic i el Caire) i han posar de relleu el paper central de la dona en qualsevol estratègia de desenvolupament humà, social i sostenible. Es important la llibertat de decidir sobre la reproducció, la modificació dels conceptes de família i de planificació familiar. 5.2. La mortalitat És un indicador que expressa el nombre de defuncions que es produeixen en un lloc concret durant un període de temps determinat (generalment un any).

La taxa de mortalitat (TM) és un indicador demogràfic que mesura el nombre de defuncions en un any en relació amb la població total d'aquell any per cada mil habitants. Defuncions en un any x 1000 resultat s'expressa en Població total La mortalitat es considera alta si supera el 15 , moderada si va del 10 al 15 i baixa si està per sota del 10 . Factors que influeixen en la mortalitat: 1. Les condicions higièniques, sanitàries i alimentàries d'un país, és a dir el seu nivell de benestar. Hi ha diferències entre la mortalitat dels països desenvolupats i els subdesenvolupats.

______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 122 En els països desenvolupats (també a Espanya i Catalunya) la mortalitat és moderada per diversos motius: 1. Les bones condicions higièniques, relacionades amb l'ús habitual dels sabó i l'aigua potable. 2. Les bones condicions sanitàries per l'existència d'importants centres mèdics, de personal sanitari, de medicaments i d'intervencions de cirurgia. En el cas de la mortalitat infantil, és important l'atenció a la mare abans, durant i després del part i la utilització de vacunes. 3. Les bones condicions alimentàries són bones pel fet de tenir una alimentació suficient i adequada. 4.

El nivell de benestar és considera elevat en aquestes zones. Els països desenvolupats com: Alemanya, Àustria, Espanya o França tenen taxes de mortalitat moderada (10 ) i no baixa, ja que augmenta l'envelliment de la població i fa que cada vegada hi hagi un volum més elevat de població envellida. En els països subdesenvolupats la mortalitat descendeix ràpidament perquè s'han aconseguit reduir les causes que motivaven l'alta mortalitat: 1. Hi ha hagut una millora de les condicions alimentàries, sanitàries i higièniques 2. S'ha aconseguir reduir la contaminació de les aigües que ha fet que moltes malalties infeccioses desapareguin. 3. Tot i així el nivell de benestar d'aquests regions és baix.

Els països que tenen unes taxes de mortalitat més elevades són: Burkina Faso, Sierra Leone, Costa d'Ivoire, Libèria... al voltant del 20 . Encara que en tots ells aquests valors estan disminuint. 5.3. Creixement natural o vegetatiu És la diferència que hi ha entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions en una població determinada que té lloc a l llarg d'un any. Ens indica si ha augmentat o ha disminuït la població. La taxa de creixement vegetatiu (TCV o TCN) és la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.

Taxa de natalitat – Taxa de mortalitat S'expressa, en tant per cent, per això primerament cal passar les xifres de natalitat i mortalitat, que estan en tant per mil, a tant per cent. El resultat pot ser: positiu, negatiu o zero És positiu quan la natalitat supera la mortalitat, és a dir, han nascut més persones de les que han mort. Quan es registren valors positius vol dir que hi ha un increment o creixement demogràfic. ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 123 La taxa de creixement vegetatiu es considera alta si supera el 2%, moderada si va de l´1 al 2% i baixa si es per sota de l´1% .

És negatiu si la mortalitat supera la natalitat, és a dir, han mort més persones de les que han nascut. Es dona quan hi ha guerres, epidèmies mortals o períodes de baixa natalitat. Quan s'enregistren valors negatius hi ha un descens demogràfic, aquest es pot modificar amb l'arribada d'immigrants. És zero quan han mort el mateix nombre de persones que han nascut. En aquests casos hi ha un equilibri demogràfic. Factors o causes que influeixen en el creixement vegetatiu: En els països desenvolupats el creixement vegetatiu és baix perquè: 1. Hi ha una baixa natalitat (amb taxes situades en valors inferiors al 10 ) 2. Hi ha una baixa fecunditat (-2,1 fills per dona) 3.

Té lloc una baixa mortalitat i un augment de l'esperança de vida per les millores higièniques, sanitàries i alimentàries Els països que tenen un creixement natural baix coincideixen amb els desenvolupats per exemples: Espanya, Alemanya, França, Àustria... Aquesta tendència només pot ser corregida per un augment de la natalitat o per l'arribada de fluxos migratoris. La conseqüència principal és l'envelliment de la població, que es manifesta per l'augment de pes dels grups d'edats de persones velles envers a la població de joves. En els països subdesenvolupats el creixement vegetatiu és alt per: 1. Les elevades taxes de natalitat. 2. Els elevats valors de les taxes de fecunditat. 3.

El fet que la mortalitat comenci a baixar per les millores higièniques, sanitàries i alimentàries dona lloc a un augment progressiu de l'esperança de vida, tot i que encara és baixa. Els països que tenen un creixement natural elevat coincideixen amb els subdesenvolupats com: Somàlia, Burkina Faso, Sierra Leone, Costa d`Ivoire, Libèria... HI ha altres indicadors sociodemogràfics que també ens ajuden a mesurar la dinàmica natural de la població. Els més importants són: la nupcialitat, la fecunditat, la mortalitat infantil, la mortalitat materna, l'esperança de vida, l'envelliment de la població i l'índex de masculinitat. 5.4.

La nupcialitat És un indicador que expressa el nombre de matrimonis celebrats en un any. Aquest ha perdut importància perquè moltes parelles s'estableixen sense casar-se. La taxa de nupcialitat és un indicador demogràfic que mesura el nombre de matrimonis en un any en relació amb la població total d'aquell any per cada mil habitants. ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 124 Matrimonis en un any x 1000 resultat s'expressa en Població total La nupcialitat pot influir en el nombre total d'habitants quan es produeix un retard en el calendari matrimonial, és a dir, quan les parelles es casen en edats més avançades i redueixen el nombre d fills del matrimoni.

Aquest retard es pot produir per diversos motius: Econòmics: crisis econòmiques o falta de recursos per iniciar una vida en comú. Polítics: com poden ser els conflictes bèl·lics Socials: els més importants són els moviments migratoris o el ritme de vida tan accelerat de la societat moderna. 5.4. La fecunditat És un indicador que expressa el nombre mitjà de fills nascuts vius (quan sobreviu 24 hores com a mínim) en relació amb la població femenina en edat fèrtil d'un determinat territori. La taxa de fecunditat (TF) és un indicador demogràfic que relaciona el nombre de naixements que tenen lloc en un any amb les dones en edat fèrtil per cada mil habitants.

nombre naixements en un any x 1000 resultat s'expressa en Dones entre 15-49 anys (del mateix any) Aquest indicador s'utilitza per veure el creixement de la població però de manera més precisa que la taxa de natalitat perquè té en compte l'estructura de la població per edat i sexe. En lloc de comparar el nombre de naixements amb el total de la població els compara amb les dones en edat fèrtil. La podem quantificar de diferents formes, mitjançant: Taxa de fecunditat general per edats, relaciona el nombre de nens nascuts vius de les mares d'una determinada edat entre el total de dones del mateix grup d'edat.

nombre naixements de mares d'un determinat grup edat x 1000 Total de dones del mateix grup d'edat Índex sintètic de fecunditat (ISF) o Índex Conjuntural de fecunditat (ICF) ens indica el nombre mitjà de fills d'una dona al llarg de la seva vida fèrtil suposant que es mantingui constant la fecunditat de cada grup d'edat. Taxa de fecunditat x 35 (nombre d'anys que es calculen fèrtils) 1000 Si el valor és inferior a 2,1 vol dir que no reemplacen les generacions pel creixement natural de la població, encara que ho poden fer per creixement migratori. En els països desenvolupats els valors són inferiors a 2,1, per tant, no hi ha reemplaçament poblacional.

En els països subdesenvolupats els valors oscil·len entre el 2,5 i el 3, així doncs, hi haurà reemplaçament de població. ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 125 Taxa bruta de reproducció és la relació que hi ha entre el nombre de filles que té una generació de dones i la quantitat de dones que la formen. És útil per saber si una generació de dones podrà reemplaçar-se. Si aquesta és inferior a 1 significa que no garanteix el relleu generacional. Es considera que de cada 1000 naixements només 488 són nenes. Les causes o factors que influeixen en la fecunditat són els mateixos que en la natalitat, tant pels països desenvolupats com pels subdesenvolupats.

5.5. La mortalitat infantil i la mortalitat materna La mortalitat infantil és un indicador que expressa el nombre de nens que moren durant el primer anys de vida. La mortalitat materna expressa el nombre de dones que moren en el moment o com a conseqüència del part. La taxa de mortalitat infantil (TMI) és un indicador demogràfic que mesura el nombre de nens que moren durant el primer any de vida, per cada 1000 nadons nascuts vius en el mateix any.

Nens morts abans de l'any x 1000 s'expressen en Total de nens nascuts La mortalitat infantil es considera alta si supera el 35 , moderada si va del 15 al 35 i baixa si és per sota del 15 Les causes o factors que influeixen en la mortalitat infantil o en la mortalitat materna són els mateixos que en la mortalitat, tant pels països desenvolupats com pels subdesenvolupats. 5.6. L'esperança de vida És un indicador que ens diu la quantitat d'anys que viuria una persona si els patrons de mortalitat del seu lloc der residència no canvien al llarg de la seva vida.

És a dir edat mitjana que se suposa podrà arribar a viure una persona en el moment del seu naixement, calculada a partir de les dades de mortalitat que presenta el grup de població del que forma part. Actualment és considera una esperança de vida alta quan supera els 70 anys i baixa si és inferior al 70 anys. Hi ha una clara diferència entre l'esperança de vida dels homes i de les dones. Els homes tenen una esperança de vida més baixa perquè Realitzen activitats amb més risc, majoritàriament participen en guerres i perquè són més vulnerables a patir algunes malalties.

Les causes o factors que influeixen en l'esperança de vida són els mateixos que en la mortalitat, tant pels països desenvolupats com pels subdesenvolupats. ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 126 5.7. Envelliment de la població Es considera vella, la població de més de 65 anys. L'envelliment d'una societat es pot mesurar mitjançant: La taxa d'envelliment: És el percentatge de persones de més de 65 anys sobre el total de la població. L'índex d'envelliment: És la relació entre el nombre de persones velles (65 anys o més) i el de persones joves (de 0 a 14 anys).

Es considera que si l'índex d'envelliment és superior a 1 és elevat, i vol dir que hi ha més població vella que jove. Actualment es consideren poblacions envellides aquelles que presenten una taxa d'envelliment superior al 10% juntament amb un ISF per sota dels 2,1 fills per dona i una esperança de vida elevada, és a dir, superior a als 70 anys A Espanya i Catalunya les regions amb un nivell d'envelliment més alt corresponen a les regions on predomina un relleu muntanyós, on predominen les activitats del sector primari. L'envelliment de la població d'un país està estretament lligat amb el nivell de desenvolupament (benestar) del país.

Les causes més importants són: La disminució de la fecunditat, en la mesura que comporta un nombre més baix de naixements, provoca minves de població jove, la qual cosa causa un augment de persones velles. Descens de la fecunditat menys persones joves proporció més gran de persones velles El descens de taxa de mortalitat que suposa un augment de la esperança de vida. Els descens d'aquesta taxa és important en la població de menys d'un any ja que les millores econòmiques (qualitat de vida) i sanitàries incideixen molt en la mortalitat infantil. Les migracions, sobretot l'emigració per motius de treball ja que sempre afecta a persones adultes joves.

Això comporta una pèrdua de joves amb el consegüent envelliment general de la societat d'origen. Tots aquests factors depenen del nivell de benestar d'un país. Les conseqüències de l'envelliment es poden classificar en demogràfiques, socials i econòmiques: Demogràfiques: Suposa la disminució del percentatge de joves i l'augment de vells, cosa que comporta una disminució de la natalitat. Socials: L'envelliment de la societat comporta un canvi de relacions entre generacions. Al segle XIX una persona de 40 anys era vella. Al segle XXI una persona de 40 anys s'adona que més de la meitat de la població és més gran que ella, per tant, se sent relativament jove.

Al segle XIX més de la meitat de la població de 40 anys ja havia perdut els pares mentre que actualment només una setena part de la població ha perdut els pares. ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 127 Aquesta augment de la longevitat (prolongació de la vida fins una edat molt avançada) no ha significat un augment de les famílies. Als països desenvolupats, la família extensa, amb els avis inclosos, s'ha reduït a la família nuclear; formada només pel pare, la mare i els fills, o a la família monoparental, integrada per un adult i els seus fills, per això l'envelliment sol anar unit a la soledat i la pobresa.

Econòmiques: L'augment de les ocupacions laborals relacionades amb l'atenció a la tercera edat, l'augment de les empreses de serveis a la tercera edat com ara residències, també d'empreses dedicades a realitzar activitats d'esbarjo i lúdiques, ja que la gent gran té molt temps lliure. També especialitats mèdiques relacionades amb les persones grans com la gerontologia i la rehabilitació. L'increment de la despesa econòmica i social pel fet d'haver de pagar de pensions de jubilació i viudetat i de la despesa sanitària per haver de donar cobertura mèdica i farmacèutica a les persones més velles i que acostumen a tenir més malalties que són pròpies de la vellesa.

Disminució de la població activa, i per tant, de l'aportació de cotitzacions al sistema de pensions de l'estat del benestar. L'envelliment afecta a la productivitat, a les inversions, al consum, a l'estalvi i a les estratègies comercials i immobiliàries. Increment de la taxa de dependència, que és la relació (en %) entre la població adulta d'un territori i la constituïda per les persones grans (+65 anys) i els joves (0-15 anys). Una taxa de dependència elevada indica quela població adulta econòmicament productiva és baixa. És molt important per preveure les necessitats sanitàries, d'escolarització, de pensions... d'una població. 5.8.

Índex de masculinitat És la proporció d'homes i dones en les diferents franges d'edat. Concretament és la quantitat d'homes per cada 100 dones. 5.9. Dinàmica natural o moviments naturals de població a Espanya i Catalunya 1. TN Baixa ( al voltant del 9.5 ) + elevades a la zona del litoral i al voltant de l'àrea de Madrid. (explicar factors) a. Entre 1960-1975 augment de la TN (baby boom) pel creixement econòmic i descens de la TM (per millores alimentàries, sanitàries i higièniques) b. Entre 1975-1995 descens de la TN. c. Des de 1995 fins al 2008 lleuger augment de la TN per la arribada d'immigrants. També s'ha produït un augment i un rejoveniment de la població.

(La població estrangera suposa al voltant del 15% de la població total) d. A partir de 2008 descens de la TN per la crisi econòmica que ha aturat l'arribada d'immigrants. 2. TM més aviat baixa ( al voltant del 8,2 ) encara que tendeix a pujar per l'envelliment. (explicar factors) ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 128 a. A partir de finals del segle XVIII descens de la TM per millores higièniques, sanitàries..., excepte entre 1936 i 1950 que coincideixen amb els anys de la Guerra Civil i la postguerra. b. A partir de la dècada dels 90 (1995) lleuger increment de TM per l'envelliment. 3.

Creixement natural reduït ( al voltant del 1%), especialment a l'interior. (explicar factors) 4. Taxa de fecunditat (ISF) baixa. Actualment es situa al voltant de 1,3 fills per dona. Es situa per sota de la mitjana de reemplaçament generacional que és de 2,1 i es considera necessari per mantenir la població (explicar factors) 5. TMI baixa ( al voltant del 2,5 ) En l'últim segle la TMI ha descendit molt. (explicar factors) 6. Esperança de vida elevada (86 dones, 80 homes) (explicar factors) 7. Elevat volum de població envellida cosa que provoca un descens de la població en edat de procrear. (explicar factors) 8.

Índex de masculinitat mostra un lleuger increment per la immigració i pel major nombre de naixements masculins. 6. TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA (evolució de la població mundial) És la relació entre els naixements i les defuncions que canvia al llarg dels anys. Aquest canvi queda reflectit en quatre fases. 6.1. Fase de règim demogràfic antic es caracteritza per: 1. Taxes de natalitat i fecunditat elevades (poden tenir fins a 5 fills). La TN se situa al voltant del 40 . 2. Taxa de mortalitat elevada, amb oscil·lacions brusques provocades per mortalitats catastròfiques (1348 la Pesta Negra) La taxa de mortalitat es pot situar entre el 30 i el 50 . És especialment elevada la mortalitat infantil.

1a fase Actualment no hi ha cap país en aquesta fase 2a fase En aquesta fase trobem els Països subdesenvolupats 3a fase En aquesta fase trobem els NPI 4a fase En aquesta fase trobem Països desenvolupats Finals S XVIII A mitjan S.XIX A partir 1980/90 1ªfase Règim demogràfic antic 4a fase Règim demogràfic modern 2ª fase Descens de la mortalitat 3ª fase Descens de la natalitat Etapes de transició per passar a un règim modern Abans de la Revolució Industrial A partir de la Revolució Industrial A Espanya i a Catalunya ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 129 Motius: - Males collites, que provoquen fam. - Manca de mesures sanitàries i higièniques. - Guerres 3.

L'esperança de vida es situava només als 35 anys. 4. El creixement natural de la població és baix. Aquesta etapa s'anomena d'estabilitat demogràfica. En l'actualitat tots els països han superat aquesta fase (des de 1950). 6.2. Fase de descens de la mortalitat es caracteritza per: 1. La natalitat es manté elevada, al voltant del 35 . 2. La mortalitat comença a baixar, pot arribar al 15 . Motius: - Avenços sanitaris motivats per les millores en els centres mèdics, en el personal sanitari, en els medicament, en l'aplicació de la cirurgia, i sobretot, per reduir la mortalitat infantil, en l'atenció de la mare abans, durant i després del part i en la utilització de vacunes.

- Millores en alimentació per la introducció de productes americans: tomàquet, patates.. - Avenços higiènics per la introducció del sabó i la roba de cotó fàcil de rentar. 3. Augment de l'esperança de vida (pels mateixos motius). 4. El creixement de la població és elevat. Actualment trobem aquesta fase en la major part dels països subdesenvolupats d'Àfrica (Níger, Mali o Uganda). 6.3. Fase de descens de la natalitat es caracteritza per: 1. La natalitat comença a baixar, pot arribar a situar-se al voltant del 20 degut al desenvolupament i planificació familiar Motius: . - Reducció de la mortalitat infantil per l'ús de vacunes i la planificació del nombre de fills.

- Progressiva incorporació de la dona al món educatiu i laboral i augment de la capacitat de decisió. - Urbanització cada cop més elevada. 2. La mortalitat és cada cop més baixa i continuen les millores iniciades en l'etapa anterior, és inferior al 15 . 3. Augment de l'esperança de vida 4. El creixement de la població és alt però comença a baixar. ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 130 Actualment trobem aquesta fase en la major part dels Nous Països Industrialitzats (Veneçuela, Índia, Mèxic...) 6.4. Fase de règim demogràfic modern es caracteritza per: 1. La Natalitat és baixa. És inferior al 20 2. La mortalitat és baixa.

Està situada per sota del 15 i pot augmentar per l'envelliment de la població. Motius: - Alt nivell de benestar i millores higièniques, sanitàries i alimentàries. 3. Augment de l'esperança de vida (al voltant de 80 anys) i de l'envelliment de la població. 4. El creixement natural és baix, o fins i tot, zero. La majoria dels països desenvolupats van entrar en aquesta etapa ja fa anys i, actualment en els països desenvolupats hi ha un lleuger augment de la natalitat provocat per l'arribada d'immigrants i un augment de la mortalitat motivat pel gran nombre de persones grans.

Les conseqüències d'aquesta situació són: l'augment de llocs de treball i d'empreses relacionades amb l'atenció a les persones grans, l'increment de la despesa social (pagar més pensions) i de la despesa sanitària, canvis en la productivitat, en les inversions, en el consum i en les estratègies comercials i increment de la taxa de dependència. 7. ELS MOVIMENTS ESPACIALS O MIGRATORIS DE LA POBLACIÓ 7.1. Concepte Les migracions són els desplaçaments de població des del seu lloc de residència a un altre lloc de manera permanent. Des del lloc d'origen el desplaçament rep el nom de moviment emigratori o emigració i les persones que ho fan reben el nom d'emigrants.

Des del lloc de destinació el desplaçament rep el nom de moviment immigratori o immigració i les persones que ho fan s'anomenen immigrants. Es calcula a partir del saldo migratori o creixement migratori. És la diferència entre la població immigrant i la població emigrant. Si és positiva significa que l'arribada d'immigrants és superior a les pèrdues sofertes a causa de l'emigració i, per tant, la població augmentarà. Si és negativa vol dir que l'emigració supera la immigració i hi ha un descens de població. 7.2. Tipus de migracions Les migracions exteriors o externes són desplaçaments de població que tenen lloc d'un país a un altre.

També es pot definir com l'arribada o sortida de persones estrangeres a un país. 1. Les migracions del sud cap al nord: les persones dels països pobres, sense formació es desplacen cap als països rics amb alt nivell de benestar. D'Amèrica Central i d'Amèrica del Sud cap als EEUU. ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 131 Dels països africans i americans cap a Europa. 2. Les migracions de l'est cap a l´oest d'Europa. Les persones que provenen d'aquests països tenen un nivell alt de preparació en el seu lloc d'origen. 3. Les migracions entre països desenvolupats. D'Europa als EEUU, dels EEUU al Canadà...

Solen fer-les persones amb un nivell econòmic i professional elevat. Acostumen a ser tècnics, dirigents d'empreses o fins i tot jubilats que busquen llocs residències amb millors condicions climàtiques. 4. També hi ha moviments migratoris entre països del mateix continent, a Amèrica del Sud els desplaçaments es realitzen cap a Argentina i Veneçuela principalment des de diferents països. Dins del continent Africà les migracions interiors es donen cap a Nigèria, Egipte o Sud-Àfrica des de diferents països. Al continent asiàtic els desplaçaments de persones es dirigeixen cap a l'Orient Mitjà.

Les migracions interiors o internes són desplaçaments de població que tenen lloc dins d'una mateix Estat. El principal motiu és l'èxode rural que es manifesta de forma molt marcada a partir dels anys 60 del segle passat i que comporta el buidament de les zones rurals, especialment de persones adultes i joves que van a viure a les zones industrials i urbanes. 7.3. Causes de les migracions Causes naturals: són les migracions originades per canvis climàtics o desastres naturals com terratrèmols, inundacions i sequeres. Causes econòmiques: es donen quan els emigrants van a buscar feina o recursos per viure. També per tenir la possibilitat de millorar les condicions de vida.

Volen poder accedir als serveis socials bàsics. Les zones que reben més immigrants són zones urbanes en les que predominen les activitats industrials i les relacionades amb el sector terciari. Contràriament, a les regions on hi ha més emigrants, corresponen a zones rurals on hi predominen les activitats agràries. Causes demogràfiques: es relacionen amb el baix creixement vegetatiu dels països receptors d'emigrants. Causes polítiques: són les migracions originades per guerres, persecucions polítiques o repressions. Tenen lloc a països com l'antiga Iugoslàvia o Síria. Els emigrants busquen la possibilitat de gaudir de drets i llibertats més àmplies.

Causes socioculturals: són migracions motivades pel desig de llibertat, per la discriminació ètnica o per l'atracció per les ciutats. Causes d´origen postcolonial. Tenen lloc quan habitants de les antigues colònies van cap a al Metròpoli pel fet de compartir la llengua i alguns costums. Per proximitat i pel fàcil accés com és el cas de la Península Ibèrica o d'Itàlia per la població que prové dels països africans. 7.4. Conseqüències /incidències o efectes de les migracions Demogràfiques: ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 132 1.

Per la zona receptora suposa un increment i rejoveniment de la població, ja que la majoria d'immigrants que arriben tenen entre 20 i 40 anys. També es redueix la taxa de dependència, ja que augmenta la població adulta. 2. En a la zona emissora té lloc descens de la població jove, i per tant, de la natalitat i increment de persones velles. Econòmiques: 1. Per la zona receptora, els emigrants s'incorporen com a mà d'obra a les activitats laborals i contribueixen al seu creixement, encara que es produeix una baixada de salaris en les feines més bàsiques a causa de l'excés d'aquesta mà d'obra. 2.

Per la zona emissora suposa una pèrdua de mà d'obra, però, com que moltes vegades és excedentària, disminueixen les taxes d'atur i les tensions socials. En ocasions molts immigrants envien diners als seus països d'origen, cosa que pot provocar un augment de capital en aquests països. Socials i culturals: 1.

En la zona receptora pot haver-hi un augment de la diversitat cultural i de la interculturalitat, un augment de les organitzacions internacionals (ONG'S), però també pot haver-hi dificultats d'integració a causa de les diferències culturals com la llengua, la religió o els costums Aquestes diferències poden generar conflictes amb la població autòctona o dificultats d'integració que donen lloc actituds de xenofòbia que és l'odi o rebuig a persones estrangeres o a cultures diferents a la pròpia o discriminació que consisteix en infravalorar o donar un tracte inferior a una persona, pel que fa a drets o a consideració social per motius de raça, sexe, religió...En els últims anys també es poden generar conflictes relacionats amb l'integrisme islàmic.

7.5. Els moviments migratoris a Espanya 1. Des del segle XIX fins a l'any 1975, Espanya va ser un territori d'emigració: - A principis del segle XX la major part dels emigrants va dirigir-se primer a Algèria i després a Amèrica (Cuba, Argentina o Veneçuela). - Les crisis econòmiques d'aquests països americans i el Pla d'Estabilització Econòmica de 1959, aprovat a Espanya, van provocar que, entre 1960 i 1973 l'emigració espanyola s'adrecés preferentment cap a països desenvolupats europeus (Alemanya, Suïssa i França), coincidint amb la guerra civil i la dictadura de Franco, perquè tenien una economia més desenvolupada.

Però la crisi de 1973 va fer que a finals dels anys 70 les emigracions s'aturessin definitivament. 2. Des de finals del segle XX, entorn a la dècada de 1990 (a partir de 1995), Espanya ha esdevingut un territori receptor d'immigrants. Procedents de països extracomunitaris principalment d'Àfrica, d' Amèrica Llatina i d'Europa Oriental, (molts d'ells del Tercer Món). Aquesta immigració ha contribuït a la recuperació del creixement demogràfic i econòmic d'Espanya. Però la rapidesa amb la que ha tingut lloc aquesta onada migratòria i la concentració excessiva de població immigrant ha donat lloc a conflictes amb la població autòctona.

______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 133 3. A partir de 2008 la crisi econòmica que va afectar a Espanya va aturar l'arribada d'immigrants, perquè l'activitat econòmica va decréixer, especialment el sector de la construcció i això provoca un descens de la demanda de mà d'obra. També cal considerar que en aquest moment es va iniciar l'emigració cap a països europeus de gent jove i preparada que no troba sortides laborals a Espanya. 4. Entre 2008 i 2013 el saldo migratori va ser negatiu. 5.

A partir de 2013 va tenir lloc una recuperació en l'economia i el saldo migratori va tornar a mostrar una tendència a l'alça fins al 2019, any en que es va produir un brusc descens a causa de la COVID-19. Causes: són les mateixes que trobem en les migracions en general, però tenint en compte que s'hi ha d'afegir dues causes més: La fixació de la residència definitiva d'antics turistes de l'Europa occidental pel cost més baix de la vida a Espanya i per les bones condicions climàtiques. A partir de 2006 la immigració per reagrupament familiar ha estat molt important a Espanya.

El reagrupament és l'autorització de residència a una ciutadà d'un país extracomunitari per reunir-se amb algunes persones del seu nucli familiar bàsic com el seu cònjuge, els descendents i/o ascendents que es troben ja en aquest país. Punts de procedència: La major part dels immigrants procedeixen de països de l'Europa oriental (Romania i Bulgària), Marroc, d'Amèrica Llatina (Equador), de l'Àfrica Subsahariana i països desenvolupats de la UE (Regne Unit o Alemanya). Principals destinacions dins d'Espanya i Catalunya Illes Balears, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid, Illes Canàries i Catalunya.

En el cas de Catalunya la distribució de les immigracions sempre havia estat desigual: Contràriament les zones on hi ha menys immigrants són Extremadura, Galícia i Astúries. Conseqüències: les mateixes que afecten a les migracions en general. 7.6. Els moviments migratoris a Catalunya Catalunya és un territori important com a receptor d'immigrants: 1. Hi va haver una primera onada migratòria a la dècada dels anys 20 que arribaven immigrants procedents d'Aragó, València i Múrcia, atrets per la demanda de mà d'obra en la indústria catalana. 2.

Una segona onada migratòria va tenir lloc entre els anys 1950-1980, arribaven immigrants procedents del món rural de Catalunya i, sobretot d'Andalusia i Extremadura, atrets per la possibilitat de trobar feina en la indústria catalana. La població durant aquest període es va concentrar al voltant de les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona i va donar lloc a un important creixement demogràfic i econòmic de Catalunya. Aquesta onada migratòria es va aturar a final dels anys 70 amb la crisi del petroli, originada per la pujada dels preus del petroli de 1973.

Actualment aquesta immigració està plenament integrada ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 134 en els llocs de destí i ha contribuït al benestar de Catalunya, es considera un model molt positiu d'integració. Aquests moviments migratoris són el motiu principal del buidament dels territoris rurals, especialment de població adulta i jove. 3. Hi ha una tercera onada migratòria cap a finals del segle XX, entorn a la dècada de 1990 (concretament al 1995).

Durant aquest període, Catalunya va ser un territori receptor d'immigrants procedents de països extracomunitaris, principalment d'Àfrica (Marroc i Àfrica subsahariana com Senegal ), d'Amèrica Llatina (Equador, Perú o Rep Dominicana) i d'Europa Oriental (Romania o Polònia) i jubilats del Regne Unit, Holanda o Alemanya. Aquesta immigració ha contribuït a la recuperació del creixement demogràfic i econòmic de Catalunya. Però la rapidesa amb la que ha tingut lloc aquesta onada migratòria i la concentració excessiva de població immigrant ha donat lloc a conflictes amb la població autòctona.

Aquesta immigració s'ha repartit més equitativament pel territori català, i té com a principals destinacions algunes zones de Catalunya on hi havia molt poca immigració. Sobretot a les terres de l'Ebre, els Pirineus, les comarques gironines, la zona interior (destaquen Cervera i Vic) i a ponent (Segrià), on realitzen feines diverses relacionades amb l'agricultura. També a les zones del litoral on es desenvolupa el sector terciari inferior (restauració i turisme) i la construcció i, en menys mesura, la indústria. En general la població immigrant suposa al voltant del 15% de la població total de Catalunya.

Demogràficament suposa un augment de la taxa de natalitat ja que majoritàriament arriben persones joves en edats de procrear. 4. A partir de 2008 la crisi econòmica que va afectar a Espanya i també a Catalunya va aturar l'arribada d'immigrants, perquè l'activitat econòmica va decréixer, especialment el sector de la construcció i això va provocar un descens de la demanda de mà d'obra. També cal considerar l'emigració de gent jove i preparada que no troba sortides laborals a Catalunya. Entre 2008 i 2013 el saldo migratori va ser negatiu. 5.

A partir de 2013 va tenir lloc una recuperació en l'economia i el saldo migratori va tornar a mostrar una tendència a l'alça fins al 2019, any en que es va produir un brusc descens a causa de la COVID-19. 8. DINÀMICA O CREIXEMENT REAL O TOTAL DE POBLACIÓ El creixement real es calcula tenint en compte el creixement natural de la població i el saldo migratori. Ens indica si la població d'una zona augmenta o disminueix durant un període de temps. Creixement total o real de la població: creixement natural de la població - saldo migratori. 9.

ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ Indica la composició de la població i la seva classificació per grups d'edat i per sexes: Composició segons edat i sexe es determina a partir de la piràmide de població: és un gràfic on es representa la població d'un lloc determinat, classificada per grups d'edat i per sexes. Ens dona informació sobre la natalitat, la mortalitat, l'esperança de vida, l'envelliment i les migracions i també podem estudiar l'evolució de la població. ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 135 - L'edat: és la composició de la població per grups edats.

Els demògrafs distingeixen tres grups d'edat: joves (de 0 a 14 anys), adults (de 15 a 65 anys) i vells (de més de 65 anys d'edat). - El sexe: és la composició de la població tenint en compte el nombres d'homes i de dones. Per tendència natural biològica hi ha un volum lleugerament superior de naixements de nens que de nenes. De cada 1000 naixements, 512 són nens i 488 són nenes. En els grups de població adulta s'observa un predomini de població masculina sobre la femenina, motivada pel major nombre de naixements masculins i perquè gran part dels immigrants solen ser homes.

En els grups d'edat de més de 65 anys, la tendència s'inverteix i es dona un clar predomini de la població femenina perquè té una esperança de vida superior degut a factors biològics i sociològics. Composició segons l'activitat econòmica - Població activa: inclou a les persones de 16 anys en endavant, capacitades per treballar, que es troben en el mercat de treball, al marge de si estan desenvolupant un treball remunerat (població ocupada) o si estan desocupades (població desocupada o a l'atur). La població activa d'una regió està relacionada amb la població adulta que hi ha, amb la població vella perquè ha de cobrar pensions i amb el creixement o no de les activitats econòmiques.

En els últims anys la major part de la població activa treballa en el sector terciari i s'ha produït un procés anomenat terciarització de la població activa, que vol dir, que la major part de la població ha passat de treballar del sector primari o secundari, que pateixen més la crisi, al sector terciari, sobretot en el turisme i els serveis. Quan una persona es troba en situació d'atur percep un subsidi d'atur que és una prestació econòmica. Per calcular la taxa d'atur s'utilitza el nombre de persones desocupades, que es troben cercant feina, en relació al total de la població activa (%).

La taxa d'atur depèn de la quantitat de població adulta que hi ha en una població i del nombre i la diversitat d'ocupacions. A partir de 2008 l'atur ha augmentat i afecta sobretot a persones joves que busquen la primera feina, a persones que tenen més de 50 anys que han perdut la feina i tenen dificultats per trobar-ne una altre perquè no tenen estudis, als immigrants i a les dones. L'atur afecta al sector de la construcció perquè és un sector molt castigat per la crisi i a les manufactures per la deslocalització industrial.

A partir de 2014 l'atur hi ha hagut un descens de l'atur i una recuperació de l'activitat econòmica, encara que la major part dels contractes de treball són temporals o a temps parcial. En moltes empreses hi ha una discriminació de gènere, pel que fa al salari i a la promoció, ja que les dones tenen uns salaris més baixos per fer la mateixa feina, tenen treball més temporals, sobretot en el sector dels serveis i la maternitat perjudica la seva promoció laboral. ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 136 - Població no activa: és aquella població que no realitza una activitat econòmicament productiva.

S'hi poden incloure les persones que no ho poden fer perquè no tenen l'edat requerida (els nens i els jubilats) o els que si que tenen edat per treballar però no ho fan com les persones que tenen cura de la llar, els estudiants o determinats discapacitats. Per mesurar el grau d'activitat socioprofessional d'una població, existeix la taxa d'activitat que estableix una relació entre la població activa i la població total.

COMENTARIS DE PIRÀMIDES DE POBLACIÓ Tipus de piràmides ______________________________________________________ Tema 8: LA POBLACIÓ 137 PIRÀMIDE DE POBLACIÓ JOVE Forma triangle o de piràmide expansiva - Base ampla (elevada natalitat i fecunditat) - Cos central es va estrenyent progressivament per l'elevada mortalitat. - Vèrtex molt estret. Elevada mortalitat, esperança de vida baixa i baix índex d'envelliment. - Tendència Creixement de la població elevat Es tracta d'una piràmide progressiva, pròpia dels països subdesenvolupats (Nigèria, Bangla Desh...) Comentari: Elevada natalitat. Alta mortalitat i esperança de vida baixa. Predomina la població jove.

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ VELLA: Forma de bulb o piràmide regressiva - Base estreta (baixa natalitat i fecunditat) - Cos molt desenvolupat perquè la mortalitat en persones adultes és pràcticament insignificant, com a resultat de les millores higièniques, sanitàries i alimentàries - Vèrtex bastant desenvolupat, l'esperança de vida és elevada i elevat índex d'envelliment (alt nivell benestar) - Tendència Creixement molt baix o estancat Es tracta d'una piràmide pròpia dels països desenvolupats (França, Suècia, Alemanya, Espanya...) Comentari: La natalitat és baixa, la mortalitat de persones adultes és baixa.

(taxa de dependència) PIRÀMIDE DE POBLACIÓ ADULTA: Forma de urna - Base es comença a estrènyer perquè s'inicia el descens de la natalitat - Cos desenvolupat per la reducció de la mortalitat infantil, com a resultat de les millores higièniques i sanitàries i alimentàries - Vèrtex bastant estret però amb tendència a ampliar- se, l'esperança de vida no és encara gaire elevada. - Tendència el creixement comença a ser més baix. O a estancar-se - Es tracta d'una piràmide pròpia dels països en procés de desenvolupament (Argentina, Brasil...) Comentari: La natalitat comença a baixar, la mortalitat comença a ser baixa.