1. Funcions internes de l'empresa
Flashcards
- Funció de l'àrea comercial
- Fer arribar els béns i serveis produïts a les persones consumidores.
- Funció d'anàlisi de mercat del departament comercial
- Fer estudis de mercat per detectar canvis en les preferències dels consumidors.
- Funció d'estratègia de màrqueting del departament comercial
- Establir la millor estratègia per incrementar les vendes i satisfer les necessitats del consumidor.
- Aprovisionament de matèries primeres
- Seleccionar i adquirir el conjunt de materials que necessita l'empresa per a la producció.
Preguntes tipus test
- Una empresa de calçat observa que els seus clients cada cop compren més productes sostenibles. Quina funció del departament comercial és la responsable d'investigar aquest canvi?
- a) Selecció de personal
- b) Aprovisionament de matèries primeres
- c) Gestió de la producció
- d) Anàlisi de mercat
Resposta: d) Anàlisi de mercat. L'anàlisi de mercat fa estudis per detectar canvis en les preferències dels consumidors, com el creixement de l'interès per productes sostenibles.
- Un departament comercial vol augmentar les vendes d'un producte nou i decideix quins canals, preus i campanyes utilitzar. Quina funció està portant a terme?
- a) Gestió de personal
- b) Aprovisionament de matèries primeres
- c) Estratègia de màrqueting
- d) Anàlisi de mercat
Resposta: c) Estratègia de màrqueting. L'estratègia de màrqueting s'encarrega d'establir la millor estratègia per incrementar les vendes del producte.
- Una fàbrica de mobles escull i compra la fusta i els taulers que necessitarà el mes que ve per fabricar les taules. Quina funció està realitzant?
- a) Aprovisionament de matèries primeres
- b) Estratègia de màrqueting
- c) Gestió de la producció
- d) Selecció de personal
Resposta: a) Aprovisionament de matèries primeres. Seleccionar i adquirir els materials que es necessiten per a la producció correspon a l'aprovisionament de matèries primeres.
2. La direcció de l'empresa
Flashcards
- Defineix la funció de planificació de la direcció
- Fixar objectius i decidir les estratègies i polítiques necessàries per aconseguir-los
- Fases de la funció de planificació, en ordre
- 1) Analitzar la situació i l'entorn; 2) Determinar objectius; 3) Avaluar alternatives i triar; 4) Formular plans; 5) Preparar el pressupost; 6) Actuar; 7) Controlar resultats i corregir desviacions
- Quines funcions formen la fase mecànica del procés administratiu?
- Planificar i organitzar: determinen què es farà i com
- Quines funcions formen la fase dinàmica del procés administratiu?
- Gestionar o dirigir i controlar: posen en pràctica el planificat i comproven els resultats
Preguntes tipus test
- Una direcció ja ha escollit l'alternativa que vol dur a terme i ara ha de calcular quants diners i recursos calen per executar-la. Quina fase de la planificació és aquesta?
- a) Controlar els resultats i corregir les desviacions
- b) Preparar el pressupost, calculant els recursos econòmics necessaris
- c) Determinació dels objectius
- d) Formulació de plans per a dur a terme l'alternativa triada
Resposta: b) Preparar el pressupost, calculant els recursos econòmics necessaris. La fase 5 de la planificació consisteix a preparar el pressupost, calculant els recursos econòmics necessaris per dur a terme la decisió presa.
- Després d'executar una decisió, una empresa compara les vendes reals amb les previstes i corregeix les desviacions. Quina fase de la planificació correspon a aquesta acció?
- a) Controlar els resultats i corregir les desviacions
- b) Analitzar la situació de partida i l'entorn
- c) Actuar, dur a terme la decisió
- d) Avaluació de les alternatives i elecció
Resposta: a) Controlar els resultats i corregir les desviacions. La fase 7 consisteix a controlar els resultats i corregir les desviacions. Aquesta fase és la que comprova si el que s'ha executat s'ajusta al que es buscava.
- Una empresa està valorant dues alternatives de producte, tenint en compte els avantatges, els costos i els riscos de cadascuna. En quina fase de la planificació es troba?
- a) Avaluació de les alternatives i elecció
- b) Actuar, dur a terme la decisió
- c) Formulació de plans per a dur a terme l'alternativa
- d) Preparar el pressupost, calculant els recursos
Resposta: a) Avaluació de les alternatives i elecció. La fase 3 és l'avaluació de les alternatives i elecció, en la qual es valoren els avantatges, costos i riscos abans de triar.
3. La divisió del treball i la departamentalització
4. La comunicació a l'empresa
5. L'estructura organitzativa
6. L'organigrama
I 10 flashcards i 9 preguntes més al document.
Text del document
U.3. L’ORGANITZACIÓ A L’EMPRESA 1. LES FUNCIONS INTERNES DE L’EMPRESA L’empresa es divideix en una sèrie d’àrees funcionals o departaments que actuen conjuntament per coordinar i assolir els objectius prèviament marcats. Les principals àrees de l’empresa són: àrea comercial, àrea de producció, àrea de finançament i inversió i àrea de recursos humans. 1.1 ÀREA COMERCIAL (A QUI POT VENDRE L’EMPRESA?) El departament Comercial s’encarrega de fer arribar els béns i serveis produïts a les persones consumidores. Tot i així, es considera que té dues funcions principals: 1. Anàlisi de mercat. Fa estudis de mercat per detectar canvis en les preferències dels consumidors 2. Estratègia de màrqueting.
S’encarrega d’establir la millor estratègia per incrementar les vendes del producte i satisfer les necessitats del consumidor 1.2 ÀREA DE PRODUCCIÓ (COM FA EL PRODUCTE L’EMPRESA?) L’àrea de producció controla l’aprovisionament de les matèries primeres i gestiona la producció dels béns i serveis. El Departament de Producció actuarà en conseqüència del marge econòmic sobre el que ha de treballar, que marcarà el Departament d’Inversió i Finaçament. -Aprovisionament de matèries primeres= selecciona i adquireix el conjunt de materials que necessita per a la producció -Gestió de la producció= Du a terme el conjunt de processos necessaris per obtenir els béns o serveis 1.3.
ÀREA DE RECURSOS HUMANS (COM S’ORGANITZA I ES GESTIONA EL PERSONAL DE L’EMPRESA Les funcions d’aquesta àrea són les de seleccionar i contractar persones, donar-los formació i, en general, organitzar tot el personal, a més d’administrar tota la documentació dels contractes, nòmines, etc. L’equip humà de totes les àrees es coordina per mitjà d’aquesta. -Selecció de personal: Selecciona les persones més adequades per a cada lloc de treball en funció del perfil establert -Gestió de personal: S’encarrega de tot el que està relacionat amb les persones que formen l’empresa (contractació, motivació, pagament de salaris, permisos…).
1.4 ÀREA DE FINANÇAMENT I INVERSIÓ (COM ACONSEGUEIX ELS DINERS QUE NECESSITA L’EMPRESA I A QUÈ ELS DESTINA? S’encarrega de captar els fons necessaris per al funcionament de l'empresa de dur a terme les inversions i del control econòmic en general. Totes les àrees o departaments necessiten finançament, recursos econòmics que han d’estar aprovats per aquest departament i que s’han d’adaptar al pressupost de l’empresa Selecciona la font de finançament més adequada i decideix quines són les inversions que permetran obtenir un millor rendiment. 2.
LA DIRECCIÓ DE L’EMPRESA 2.1 FASES DEL PROCÉS ADMINISTRATIU La direcció coordina les activitats de l’empresa per aconseguir els seus objectius mitjançant el procés administratiu, que té quatre funcions. ● Planificar i organitzar: formen la fase mecànica, perquè determinen que es farà i com. ● Gestionar o dirigir i controlar: formen la fase dinàmica, perquè posen en pràctica el planificat i comproven els resultats. 2.2. FUNCIÓ DE PLANIFICACIÓ Consisteix en fixar objectius i decidir les estratègies i polítiques necessàries per aconseguir-ho.
Les seves fases són: 1. Analitzar la situació de partida i l’entorn 2. Determinació dels objectius 3. Avaluació de les alternatives i elecció, valorant els avantatges, costos i riscos. 4. Formulació de plans per a dur a terme l’alternativa triada 5. Preparar el pressupost, calculant els recursos econòmics necessàris 6. Actuar, dur a terme la decisió 7. Controlar els resultats i corregir les desviacions 2. FUNCIÓ D’ORGANITZACIÓ L’organització consisteix en disenyar una estructura que defineixi les tasques, responsabilitats i autoritat de cada persona. Així es distribueix el treball i es facilita la coordinació.
Per a organitzar-se l’empresa parteix dels seus objectius i plans, revisa els recursos disponibles, distribueix les activitats, crea una estructura i assigna tasques a les persones adequades. Fases per a duu a terme una bona organització ● Tenir clar els objectius/missó/visió ● Analitzar i valorar la disponibilitat i adequació dels recursos, en cas contrari solucionar-ho. ● Distribució de departaments ● Crear una estructura, establir un ordre jeràrquic (organigrama) ● Assignar tasques -Organització formal és l’estructura planificada per la direcció -Organització informal sorgeix espontàniament de les relacions personals entre els qui treballen a l’empresa.
3. LA DIVISIÓ DEL TREBALL I LA DEPARTAMENTALITZACIÓ 3.1 LA DIVISIÓ DEL TREBALL Una bona organització del treball implica tenir en compte el concepte de divisió del treball, entesa com la distribució de les diferents tasques que són necessàries per produir un bé o servei. Les tasques esmentades les han de dur a terme diferents persones especialitzades en cadascuna d'aquestes tasques amb l'objectiu de millorar l'eficiència. Imagineu que IKEA contracta una única persona perquè dissenyi els mobles, gestioni els proveïdors, fabriqui els productes, organitzi els transports, faci publicitat i atengui els clients. Seria eficient? No.
Empreses d’aquesta dimensió necessiten realitzar una divisió del treball per ser més eficients. • Especialització: cadascú es concentra en les tasques que sap fer. • Productivitat: es pot treballar més ràpidament i amb més eficàcia. • Coordinació: les diferents persones han de treballar de manera conjunta. Però en la divisió del treball no tot son avantatges, també poden haver-hi alguns inconvenients. Quins? La divisió del treball augmenta l'eficiència, però necessita coordinació. A.LA DEPARTAMENTALITZACIÓ Una de les opcions que té l'empresa a l'hora d'organitzar-se és dividir-se en departaments, àrees o zones per optimitzar els recursos seguint diversos criteris.
La departamentalització consisteix a agrupar les activitats i les persones treballadores en diferents unitats organitzatives segons uns criteris determinats. «Inditex té diferents marques i línies de negoci. Però, com creieu que hauria d'organitzar els seus treballadors? Tots haurien de fer de tot?» La departamentalització es pot fer segons 4 criteris: 1. Departamentalització per funcions El personal s'organitza segons la seva especialització. Es concentren a cada departament les persones treballadores que estiguin especialitzades en les funcions del departament en qüestió, aprofitant les seves habilitats tècniques.
Ex: Al departament de finances, que té com a finalitat l'obtenció i la inversió de recursos econòmics, treballen professionals de l'economia i la comptabilitat. 2. Departamentalització per productes, serveis o dimensions S'utilitza en empreses que fabriquen més d'un producte, i es refereix a l'agrupació del personal segons les línies de productes o serveis que s'ofereixin, o en empreses amb diverses línies de negoci diferenciades, o divisions, en què cadascuna té un organigrama semblant al d'una empresa independent, però sota la direcció general. Una empresa que comercialitza diferents productes pot organitzar-se en divisions independents.
Per exemple, una empresa alimentària podria tenir: • Divisió de làctics. • Divisió de begudes. • Divisió de productes congelats. Cada divisió podria tenir el seu propi equip comercial, de producció i de màrqueting. «Quina diferència hi ha entre tenir un únic departament de màrqueting per a tota l'empresa i tenir un departament de màrqueting per a cada línia de productes?» La segona opció permet una gestió més especialitzada, però pot duplicar recursos i costos. 3. Departamentalització per zones geogràfiques S'utilitza en empreses que comercialitzen en diferents zones i els productes o serveis de les quals siguin diferents en cada una.
La plantilla s'organitza de manera que conegui la zona a la qual va destinat el producte, perquè els clients esƟguin més ben atesos. Ex: en una empresa que vengui a Europa i a Àsia, possiblement, els productes i les característiques dels clients seran diferents a causa de la cultura o altres factors. «Creieu que McDonald's ofereix exactament els mateixos productes a tots els països?» «Per què pot ser interessant que una empresa tingui responsables comercials diferents per a Espanya, França i Japó?» Perquè coneixen millor els mercats, els clients, la cultura i les necessitats de cada zona. 4.
Departamentalització per projectes A les empreses que duen a terme diversos projectes, s'agrupa l'acƟvitat segons les característiques d'un projecte i segons les fases necessàries per dur-lo a terme. Ex: Els despatxos d'arquitectes que treballen per projectes diferents i que en facin més d'un alhora amb personal i característiques diferents. Una constructora pot tenir tres equips: • Equip A: construcció d'un hospital. • Equip B: construcció d'un institut. • Equip C: construcció d'un edifici d'habitatges. Cada equip es dedica a un projecte concret i pot necessitar professionals diferents.
«Si un projecte s'acaba, què passa amb els treballadors que hi participaven?» Poden incorporar-se a altres projectes, assumir noves funcions o finalitzar la seva parƟcipació, segons l'organització de l'empresa. LA COMUNICACIÓ Una vegada estructurada en departaments, perquè l'organització de l'empresa funcioni amb total garantia, és important la comunicació, és a dir, la manera com es transmet la informació entre els seus diferents integrants. La comunicació es pot classificar segons diversos criteris: Segons els destinataris: • Externa: la que du a terme l'empresa per relacionar-se amb els mitjans de comunicació, atendre els clients externs i administrar la gesƟó social de l'organització.
• Interna: la que gesƟona tots els canals interns. Segons el grau de formalitat: • Formal: transmet la comunicació oficial de l'empresa entre els seus membres. • Informal: sorgeix de la relació amb els col·laboradors com a fruit de la confiança. Segons la direcció del missatge: • Ascendent: s'origina en els nivells més baixos de la plantilla i es dirigeix als càrrecs superiors de manera verƟcal de baix a dalt. • Descendent: s'origina en els nivells superiors de l'organització i es dirigeix als nivells inferiors. • Horitzontal: s'origina entre persones que estan en un mateix nivell jeràrquic, és a dir, entre persones de diferents departaments.
Oral o Escrita: Fa uns anys, la comunicació solia ser oral, però avui, la majoria d'empreses ho fan de manera escrita a través de missatges o correus electrònics ja que són més ràpides i més segures, ja que sempre queda constància de les directrius i els acords que s'han pres a les reunions. Una mala comunicació pot portar a una mala interpretació amb resultats nefastos per a la plantilla i per a l'empresa. «Imagineu que treballeu en una empresa i que el vostre cap canvia l'horari de treball, però només ho comunica oralment a un treballador. Què pot passar?» • Què la resta de treballadors no se n'assabentin. • Què la informació es transmeti incorrectament.
• Què hi hagi confusions i conflictes. • Què alguns treballadors continuïn amb l'horari antic. Per tant, la comunicació és essencial perquè els departaments estiguin coordinats. Comunicació externa i interna Comunicació externa L'empresa es comunica amb clients, proveïdors, mitjans de comunicació i societat. Comunicació interna La informació circula entre els treballadors, els responsables i els diferents departaments. Comunicació formal i informal Comunicació formal Utilitza canals oficials de l'empresa. Comunicació informal Sorgeix espontàniament de les relacions personals entre companys. Exemples; • Formal: una circular de direcció que comunica els nous protocols de seguretat.
• Informal: dos companys comenten durant la pausa que probablement hi haurà canvis en l'empresa. Comunicació ascendent, descendent i horitzontal Comunicació ascendent La informació circula des dels treballadors cap als responsables. Ex: un treballador comunica al seu cap que una màquina s'ha espatllat i que això està afectant la producció. Comunicació descendent La informació circula des dels nivells superiors cap als inferiors. Ex: la direcció comunica als treballadors un canvi en els objectius de producció. Comunicació horitzontal La informació circula entre persones que es troben al mateix nivell jeràrquic, encara que pertanyin a departaments diferents.
Ex: el responsable de màrqueting es coordina amb el responsable de producció per preparar el llançament d'un producte. COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA Fa uns anys, la comunicació solia ser oral, però avui, la majoria d'empreses ho fan de manera escrita a través de missatges o correus electrònics ja que són més ràpides i més segures, ja que sempre queda constància de les directrius i els acords que s'han pres a les reunions. Comunicació oral Reunions, converses, trucades telefòniques i videoconferències. Comunicació escrita Correus electrònics, informes, circulars, actes de reunions i intranets.
L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA En l'estructura organitzativa d'una empresa s'estableix l'ordre jeràrquic de la cadena de directius i es marquen totes les relacions i responsabilitats de cada integrant. Hi ha diferents maneres d'estructurar l'empresa: l'estructura jeràrquica, o lineal, i l'estructura funcional, o departamental, el model lineal i d'assessorament i l'estructura matricial. 1. Estructura lineal o jeràrquica Es basa en el principi de comandament, és a dir, tots els integrants de la plantilla depenen d'un cap superior, que és qui dóna les ordres i marca les directrius, i només es poden rebre d'aquest. Avantatges: • Autoritat ben definida. • Ordres clares. • Facilitat de control.
Inconvenients: • Excés de dependència dels superiors. • Comunicació més lenta si hi ha molts nivells jeràrquics. • Els responsables poden acumular massa decisions. 2. Estructura funcional o departamental Es caracteritza per l'existència d'especialistes que dediquen tot l'esforç a una tasca concreta de l'activitat de l'empresa. Tots els nivells inferiors estan connectats a diversos caps i cadascun desenvolupa una funció, en què és especialista. En aquesta estructura, potser no està tan marcat l'ordre jeràrquic, és a dir, les persones subordinades poden rebre ordres de diversos caps departamentals sota els quals treballin. Avantatges: • Especialització dels responsables.
• Assessorament tècnic més qualificat. • Millor aprofitament dels coneixements especialitzats. Inconvenients: • Possibles conflictes d'autoritat. • Dificultat per coordinar ordres. • El treballador pot no tenir clar a qui ha de fer cas. 3. Model lineal i d'assessorament (staff) Intenta solucionar els inconvenients dels anteriors. Es caracteritza per una estructura central jeràrquica que disposa del suport dels departaments d'assessorament, que serveixen per ajudar i assessorar, però que no tenen cap tipus d'autoritat dins l'organització. Avantatges: • Manté una cadena de comandament clara. • Incorpora coneixements especialitzats. • Ajuda la direcció a prendre decisions.
Inconvenients: • Pot incrementar els costos. • Poden aparèixer desacords entre assessors i responsables amb autoritat. • Les decisions poden alenƟr-se si es necessita molt assessorament. 4. Estructura matricial És una estructura pròpia d'empresa que treballa per projectes. En aquest model hi ha una doble autoritat: una estructura fixa i l'estructura de cada projecte. El gràfic té forma de matriu. Cada persona rep instruccions de qui dirigeix el projecte (horitzontalment) i de qui dirigeix el seu departament funcional (verƟcalment). Avantatges: • Flexibilitat. • Millor aprofitament dels especialistes. • Facilita el treball simultani en diversos projectes.
• Millora la coordinació entre diferents àrees. Inconvenients: • Doble autoritat. • Possibles conflictes d'instruccions. • Necessitat de molta comunicació i coordinació. L’ORGANIGRAMA 1. Què és un organigrama? Un organigrama és la representació gràfica de l'estructura de l'organització empresarial d'una manera sintètica i simplificada i dóna a conèixer les característiques principals de l'estructura esmentada. Hi ha organigrames de molts tipus però el més important és que siguin clars i comprensibles per a tot el personal de l'empresa i que cada persona sàpiga quin és el seu lloc dins de l'estructura empresarial.
Les grans empreses necessiten que cada persona conegui: • Qui és el seu responsable. • De quin departament forma part. • A qui ha de comunicar els problemes. • Qui té autoritat per prendre determinades decisions. «Per què creieu que és important que una empresa tingui clar qui depèn de qui?» • Evita duplicitats en les ordres. • Facilita la comunicació. • Permet identificar responsabilitats. • Millora la coordinació. • Evita conflictes entre treballadors i departaments. 2. CLASSIFICACIÓ DELS ORGANIGRAMES SEGONS LA FORMA 1. Organigrama vertical Pretén destacar la jerarquia de directius: les posicions que tenen més 2.
Organigrama radial Intenten crear un impacte visual per destacar els nivells més alts de direcció. Són menys habituals que els anteriors. 3. Organigrama horitzontal Les unitats de direcció, normalment, se situen a l'esquerra, i les unitats subordinades, a la dreta. L'objectiu d'aquesta organització és destacar la importància de les funcions sobre la jerarquia de comandament. 3. CLASSIFICACIÓ SEGONS LA FINALITAT Organigrames informatius. Donen una informació global de l'empresa; per tant, només hi apareixen les grans unitats. Organigrames d'anàlisi. Hi apareix la totalitat de l'estructura organitzativa de l'empresa d'una manera detallada.
Pregunta: «Una empresa vol publicar al seu web un organigrama perquè els clients coneguin els seus principals departaments. Necessita mostrar tots els treballadors i responsables?» 4. CLASSIFICACIÓ SEGONS L’EXTENSIÓ Organigrames generals. Reflecteixen l'estructura general de l'empresa, és a dir, tots els departaments. Organigrames detallats. Informen sobre l'organització d'un departament concret de l'empresa. Pregunta «Una empresa gran pot tenir un organigrama general i, al mateix temps, diversos organigrames detallats? 5. CLASSIFICACIÓ SEGONS EL CONTINGUT Organigrames estructurals. Només s'hi representen les unitats que formen l'empresa i les seves.
Mostra les unitats organitzatives i les relacions entre elles. Per exemple: • Direcció general. • Departament comercial. • Departament financer. • Departament de producció. No apareixen els noms de les persones. Organigrames de personal. Només s'hi representen les persones (nom i càrrec) que ocupen les diferents unitats. Mostra les persones i els càrrecs que ocupen. Per exemple: • Maria: directora general. • Joan: director financer. • Anna: directora comercial. • Pere: director de producció. Organigrames funcionals. Reflecteixen com està formada cada una de les unitats. Permet conèixer l'organització de cada unitat i les funcions que desenvolupa.
Per exemple: • Departament comercial: màrqueƟng, publicitat i vendes. • Departament financer: comptabilitat, tresoreria i inversions. • Departament de recursos humans: selecció, contractació i formació.