1. El descobriment de la cèl·lula
Flashcards
- Qui va ser el primer a utilitzar el terme 'cèl·lula'?
- Robert Hooke
- Quin científic és conegut com el pare de la microbiologia?
- Anton van Leeuwenhoek
- Quins són els tres elements bàsics d'una cèl·lula?
- Membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA)
- Quina és la principal diferència entre cèl·lules procariotes i eucariotes?
- Les cèl·lules procariotes no tenen nucli definit, mentre que les eucariotes sí.
Preguntes tipus test
- Qui va encunyar el terme 'cèl·lula'?
- a) Anton van Leeuwenhoek
- b) Robert Hooke
- c) Robert Brown
- d) Theodor Schwann
Resposta: b) Robert Hooke. Robert Hooke va encunyar el terme 'cèl·lula' en observar suro al microscopi, per la similitud amb les cel·les d'un rusc.
- Quin científic va ser el primer a observar bacteris i protozous amb microscopis simples?
- a) Robert Hooke
- b) Robert Brown
- c) Anton van Leeuwenhoek
- d) Theodor Schwann
Resposta: c) Anton van Leeuwenhoek. Anton van Leeuwenhoek va ser el primer a observar bacteris i protozous utilitzant microscopis simples d'alt augment.
- Quin postulat de la teoria cel·lular estableix que tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent?
- a) Primer postulat
- b) Segon postulat
- c) Tercer postulat
- d) Quart postulat
Resposta: c) Tercer postulat. El tercer postulat de la teoria cel·lular estableix que tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent, idea difosa per Rudolf Virchow.
1.2. Els avanços en microscopia
Flashcards
- Quin tipus de microscopi permet observar cèl·lules sense necessitat de tenyir-les?
- Microscopi de contrast de fases
- Quin avanç en microscòpia va revolucionar la citologia el 1952?
- El perfeccionament del microscopi electrònic
- Quins orgànuls cel·lulars van ser descoberts gràcies al microscopi electrònic?
- Ribosomes, lisosomes, peroxisomes, vesícules sinàptiques i citoesquelet
- Què permet veure el microscopi de llum ultraviolada?
- Detalls més precisos de les estructures cel·lulars
Preguntes tipus test
- Quin tipus de microscopi va revolucionar la citologia el 1952, permetent el descobriment de nous orgànuls cel·lulars?
- a) Microscopi òptic
- b) Microscopi electrònic
- c) Microscopi de contrast de fases
- d) Microscopi de llum ultraviolada
Resposta: b) Microscopi electrònic. El microscopi electrònic, perfeccionat el 1952, va revolucionar la citologia, permetent el descobriment dels ribosomes, lisosomes, peroxisomes, vesícules sinàptiques, pinocitosi i el citoesquelet.
- Quin avantatge ofereix el microscopi de contrast de fases en comparació amb altres tipus de microscopis?
- a) Permet veure detalls més precisos.
- b) Permet observar cèl·lules sense necessitat de tenyir-les.
- c) Té augments més grans.
- d) És més fàcil d'utilitzar.
Resposta: b) Permet observar cèl·lules sense necessitat de tenyir-les.. El microscopi de contrast de fases permet observar cèl·lules sense tenyir-les, cosa que és útil per observar cèl·lules vives en el seu estat natural.
- Què va permetre l'ús del microscopi electrònic en l'estudi de la cèl·lula?
- a) Observar cèl·lules vives en moviment
- b) Descobrir estructures com el nucli i la membrana plasmàtica
- c) Estudiar amb detall la membrana plasmàtica i altres orgànuls ja coneguts
- d) Tenyeir les cèl·lules amb més facilitat
Resposta: c) Estudiar amb detall la membrana plasmàtica i altres orgànuls ja coneguts. El microscopi electrònic va permetre estudiar amb detall la membrana plasmàtica i altres orgànuls ja coneguts, així com descobrir noves estructures cel·lulars.
1.3. El concepte de cèl·lula
Flashcards
- Quins són els tres elements bàsics d'una cèl·lula?
- Membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA).
- Quina és la funció principal de la membrana plasmàtica?
- Actuar com a barrera aïllant entre el medi intern i extern.
- Quines són les tres funcions vitals que pot realitzar una cèl·lula?
- Nutrició, relació i reproducció.
- Per què els virus no es consideren cèl·lules?
- Perquè manquen de citoplasma i enzims per al metabolisme.
Preguntes tipus test
- Quins són els tres elements bàsics que componen una cèl·lula?
- a) Membrana plasmàtica, citoplasma i aparell de Golgi.
- b) Nucli, mitocondris i ribosomes.
- c) Membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA).
- d) Reticle endoplasmàtic, lisosomes i peroxisomes.
Resposta: c) Membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA).. La cèl·lula està composta per tres elements bàsics: membrana plasmàtica, que actua com a barrera; citoplasma, el medi intern líquid; i material genètic (DNA), que conté la informació hereditària.
- Quina és la funció principal de la membrana plasmàtica en una cèl·lula?
- a) Generar energia per a la cèl·lula.
- b) Actuar com a barrera aïllant entre el medi intern i extern.
- c) Sintetitzar proteïnes.
- d) Emmagatzemar material genètic.
Resposta: b) Actuar com a barrera aïllant entre el medi intern i extern.. La membrana plasmàtica actua com una barrera que aïlla el medi intern de la cèl·lula de l'extern, protegint-la i regulant el pas de substàncies.
- Quina de les següents opcions descriu millor la funció del citoplasma?
- a) Emmagatzemar el material genètic de la cèl·lula.
- b) Actuar com a barrera protectora contra agents externs.
- c) Servir com a medi intern líquid on es troben els orgànuls cel·lulars.
- d) Generar energia a través de la fotosíntesi.
Resposta: c) Servir com a medi intern líquid on es troben els orgànuls cel·lulars.. El citoplasma és el medi intern líquid on es troben els orgànuls cel·lulars, permetent que es duguin a terme les funcions metabòliques.
2. La forma i la mida de les cèl·lules
Flashcards
- En què es mesuren les cèl·lules?
- Micròmetres (µm)
- Quina és la relació entre mm i µm?
- 1 mm = 1.000 µm
- Quina unitat es fa servir per orgànuls cel·lulars?
- Nanòmetre (nm)
- Quina és la relació entre µm i nm?
- 1 µm = 1.000 nm
Preguntes tipus test
- Quina unitat de mesura s'utilitza per a distàncies moleculars molt petites?
- a) Micròmetre (µm)
- b) Nanòmetre (nm)
- c) Ångström (Å)
- d) Mil·límetre (mm)
Resposta: c) Ångström (Å). L'ångström (Å) s'utilitza per a distàncies moleculars encara més petites que el nanòmetre, com ara les distàncies entre àtoms en una molècula.
- Quina relació hi ha entre la forma d'una cèl·lula i la seva funció?
- a) No hi ha relació directa
- b) La forma determina la mida
- c) Estan directament relacionades
- d) Només afecta a cèl·lules vegetals
Resposta: c) Estan directament relacionades. La forma d'una cèl·lula està directament relacionada amb la funció que realitza, ja que la forma pot facilitar certes funcions.
- Quina és la mida aproximada dels eritròcits humans?
- a) 7 µm de diàmetre
- b) 20 µm de diàmetre
- c) 150 µm de diàmetre
- d) 500 µm de diàmetre
Resposta: a) 7 µm de diàmetre. Els eritròcits humans tenen un diàmetre aproximat de 7 µm, una mida adaptada per a la seva funció de transport d'oxigen en els vasos sanguinis.
2.2. Les unitats de mesura en citologia
Flashcards
- Quina unitat de mesura s'utilitza per a les cèl·lules?
- Micròmetres (µm)
- Quants micròmetres hi ha en un mil·límetre?
- 1.000 µm
- Quina unitat s'utilitza per orgànuls cel·lulars?
- Nanòmetre (nm)
- Quants nanòmetres hi ha en un micròmetre?
- 1.000 nm
Preguntes tipus test
- Quina unitat de mesura s'utilitza per a distàncies moleculars molt petites en citologia?
- a) Micròmetre (µm)
- b) Nanòmetre (nm)
- c) Ångström (Å)
- d) Mil·límetre (mm)
Resposta: c) Ångström (Å). L'ångström (Å) s'utilitza específicament per mesurar distàncies moleculars molt petites, com es menciona en el text.
- Quina relació hi ha entre el mil·límetre (mm) i el micròmetre (µm)?
- a) 1 mm = 100 µm
- b) 1 mm = 1.000 µm
- c) 1 mm = 10.000 µm
- d) 1 mm = 100.000 µm
Resposta: b) 1 mm = 1.000 µm. Segons el text, 1 mm equival a 1.000 µm.
- Quina relació hi ha entre el nanòmetre (nm) i l'ångström (Å)?
- a) 1 nm = 1 Å
- b) 1 nm = 10 Å
- c) 1 nm = 100 Å
- d) 1 nm = 1.000 Å
Resposta: b) 1 nm = 10 Å. El text indica clarament que 1 nm equival a 10 Å.
2.3. La mida de les cèl·lules
Flashcards
- En què es mesuren les cèl·lules?
- Micròmetres (µm)
- Quina és la mida d'un bacteri típic?
- 1-2 µm
- Quina és la mida d'una cèl·lula humana típica?
- 5-20 µm
- Quina és la mida d'un espermatozoide humà?
- 53 µm de longitud
Preguntes tipus test
- Quina és la mida típica dels bacteris?
- a) 5 - 20 µm
- b) 1 - 2 µm
- c) ~150 µm
- d) 200 - 300 µm
Resposta: b) 1 - 2 µm. Els bacteris típicament tenen una mida d'entre 1 i 2 micròmetres (µm).
- Quina és la mida aproximada dels eritròcits humans?
- a) ~7 µm de diàmetre
- b) ~20 µm de diàmetre
- c) ~150 µm
- d) 200 - 300 µm
Resposta: a) ~7 µm de diàmetre. Els eritròcits, o glòbuls vermells, tenen un diàmetre d'aproximadament 7 micròmetres (µm).
- Quina és la mida aproximada d'un oòcit humà?
- a) 53 µm
- b) 1 - 2 µm
- c) ~150 µm
- d) 7 cm
Resposta: c) ~150 µm. Els oòcits humans tenen una mida aproximada de 150 micròmetres (µm).
3. L'estructura de les cèl·lules
Flashcards
- Quins són els tres elements bàsics d'una cèl·lula?
- Membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA).
- Quina és la principal diferència entre cèl·lules procariotes i eucariotes pel que fa a l'organització del material genètic?
- Les cèl·lules procariotes tenen DNA lliure sense nucli, mentre que les eucariotes tenen DNA envoltat per una membrana nuclear.
- Quines són les funcions vitals que pot realitzar una cèl·lula?
- Nutrició, relació i reproducció.
- Quina estructura externa present en algunes cèl·lules procariotes facilita la fixació a superfícies?
- Fímbries adhesives.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents estructures és comuna tant a les cèl·lules procariotes com a les eucariotes?
- a) Nucli
- b) Reticle endoplasmàtic
- c) Membrana plasmàtica
- d) Mitocondris
Resposta: c) Membrana plasmàtica. La membrana plasmàtica és una estructura bàsica present en totes les cèl·lules, tant procariotes com eucariotes, ja que delimita la cèl·lula i regula el pas de substàncies.
- Quina de les següents unitats de mesura s'utilitza per mesurar orgànuls cel·lulars?
- a) Mil·límetre (mm)
- b) Micròmetre (µm)
- c) Nanòmetre (nm)
- d) Àngström (Å)
Resposta: c) Nanòmetre (nm). Els orgànuls cel·lulars són estructures molt petites, per la qual cosa s'utilitza el nanòmetre (nm) per mesurar-los. Un nanòmetre equival a una mil·lèsima part d'un micròmetre.
- Quina és la funció principal dels ribosomes?
- a) Realitzar la fotosíntesi
- b) Sintetitzar proteïnes
- c) Emmagatzemar material genètic
- d) Generar energia
Resposta: b) Sintetitzar proteïnes. Els ribosomes són els orgànuls encarregats de la síntesi de proteïnes, un procés essencial per a la vida de la cèl·lula.
3.1. Cèl·lules animals i cèl·lules vegetals
Flashcards
- Quina estructura està present en cèl·lules vegetals i no en cèl·lules animals?
- Paret cel·lular
- Quin és el polisacàrid de reserva en cèl·lules animals?
- Glicogen
- Quin orgànul és responsable de la fotosíntesi en cèl·lules vegetals?
- Cloroplast
- Quina estructura central desplaça el nucli en cèl·lules vegetals?
- Gran vacúol central
Preguntes tipus test
- Quina de les següents estructures és exclusiva de les cèl·lules vegetals?
- a) Mitocondris
- b) Cloroplasts
- c) Nucli
- d) Membrana plasmàtica
Resposta: b) Cloroplasts. Els cloroplasts són orgànuls que realitzen la fotosíntesi, una funció que només es troba en les cèl·lules vegetals.
- Quin polisacàrid s'utilitza com a reserva energètica en les cèl·lules animals?
- a) Cel·lulosa
- b) Midó
- c) Glucogen
- d) Quitina
Resposta: c) Glucogen. El glucogen és la forma principal d'emmagatzematge de glucosa en les cèl·lules animals, equivalent al midó en les plantes.
- Quina és la funció principal de la paret cel·lular en les cèl·lules vegetals?
- a) Proporcionar flexibilitat a la cèl·lula
- b) Regular el transport de substàncies
- c) Donar suport i protecció a la cèl·lula
- d) Realitzar la respiració cel·lular
Resposta: c) Donar suport i protecció a la cèl·lula. La paret cel·lular proporciona rigidesa, suport i protecció a les cèl·lules vegetals.
4. Els mètodes d'estudi de les cèl·lules
Flashcards
- Quins dos tipus principals de microscòpia s'utilitzen per estudiar les cèl·lules?
- Microscòpia òptica i microscòpia electrònica.
- Què utilitza la microscòpia òptica per visualitzar les cèl·lules?
- Llum visible.
- Què utilitza la microscòpia electrònica per visualitzar les cèl·lules?
- Electrons.
- Què és l'objectiu en un microscopi òptic?
- La lent que recull i amplia la imatge de la mostra.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de microscopi utilitza fotons de llum visible per a la visualització?
- a) Microscopi electrònic de transmissió (MET)
- b) Microscopi òptic
- c) Microscopi electrònic de rastreig (MER)
- d) Microscopi confocal
Resposta: b) Microscopi òptic. El microscopi òptic utilitza fotons de llum visible per il·luminar i ampliar la mostra, a diferència dels microscopis electrònics que utilitzen feixos d'electrons.
- Quina és la funció principal de l'objectiu en un microscopi òptic?
- a) Ampliar la imatge projectada a l'ull
- b) Recollir i ampliar la imatge de la mostra
- c) Ajustar la intensitat de la llum
- d) Controlar el contrast de la imatge
Resposta: b) Recollir i ampliar la imatge de la mostra. L'objectiu és la lent que està més a prop de la mostra i s'encarrega de recollir la llum que ha passat a través d'ella, formant una imatge ampliada inicial.
- Quina característica fa que el microscopi electrònic necessiti que les mostres siguin observades en buit?
- a) Per evitar la condensació de vapor d'aigua
- b) Per permetre que els electrons es moguin lliurement
- c) Per augmentar la resolució de la imatge
- d) Per protegir el canó d'electrons
Resposta: b) Per permetre que els electrons es moguin lliurement. En el microscopi electrònic, s'utilitzen feixos d'electrons per visualitzar la mostra. Perquè aquests electrons es moguin lliurement i no interaccionin amb molècules de gas, es crea un buit dins del microscopi.
4.1. Augments i resolució dels microscopis
Flashcards
- Què és el nombre d'augments en microscòpia?
- És la relació entre la mida de la imatge i la mida real de l'objecte.
- Com es calculen els augments totals en un microscopi?
- Multiplicant els augments de l'ocular pels augments de l'objectiu.
- Quina unitat de mesura s'utilitza per expressar el poder de resolució del MET?
- Ångströms (Å)
- Què és el poder de resolució d'un microscopi?
- La capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats.
Preguntes tipus test
- Quina relació expressa el nombre d'augments d'un microscopi?
- a) La relació entre la mida real i la mida aparent.
- b) La relació entre la mida de l'ocular i la mida de l'objectiu.
- c) La relació entre la mida de la imatge i la mida real.
- d) La relació entre la resolució i el poder de resolució.
Resposta: c) La relació entre la mida de la imatge i la mida real.. El nombre d'augments és la relació entre la mida de la imatge (o mida aparent) i la mida real de l'objecte.
- Quins components determinen els augments totals d'un microscopi?
- a) Els augments de l'ocular multiplicats pels augments de l'objectiu.
- b) La suma dels augments de l'ocular i els augments de l'objectiu.
- c) Els augments de l'objectiu dividits pels augments de l'ocular.
- d) La diferència entre els augments de l'ocular i els augments de l'objectiu.
Resposta: a) Els augments de l'ocular multiplicats pels augments de l'objectiu.. Els augments totals d'un microscopi s'obtenen multiplicant els augments de l'ocular pels augments de l'objectiu.
- Quin tipus de microscopi té el poder de resolució més alt?
- a) Microscopi Òptic (MO)
- b) Microscopi Electrònic de Rastreig (MER)
- c) Microscopi Electrònic de Transmissió (MET)
- d) Tots tenen la mateixa resolució
Resposta: c) Microscopi Electrònic de Transmissió (MET). El Microscopi Electrònic de Transmissió (MET) té el poder de resolució més alt, arribant fins a 4 Å.
Interpretació de talls en microscòpia
Flashcards
- Què és un tall longitudinal en microscòpia?
- Un tall paral·lel a l'eix major de l'estructura.
- Què és un tall transversal en microscòpia?
- Un tall perpendicular a l'eix longitudinal de l'estructura.
- Què és un tall tangencial en microscòpia?
- Un tall que frega la superfície de l'estructura.
- Què és un tall oblic en microscòpia?
- Un tall en angle entre longitudinal i transversal.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de tall en microscòpia és paral·lel a l'eix major de l'estructura?
- a) Tall transversal
- b) Tall longitudinal
- c) Tall oblic
- d) Tall tangencial
Resposta: b) Tall longitudinal. Un tall longitudinal és aquell que es realitza paral·lelament a l'eix major de l'estructura, proporcionant una vista al llarg de la seva longitud.
- Quin tipus de tall en microscòpia és perpendicular a l'eix longitudinal de l'estructura?
- a) Tall longitudinal
- b) Tall oblic
- c) Tall transversal
- d) Tall tangencial
Resposta: c) Tall transversal. Un tall transversal és aquell que es realitza perpendicularment a l'eix longitudinal de l'estructura, mostrant una secció a través de la seva amplada.
- Quin tipus de tall en microscòpia es realitza fregant la superfície de l'estructura?
- a) Tall tangencial
- b) Tall longitudinal
- c) Tall transversal
- d) Tall oblic
Resposta: a) Tall tangencial. Un tall tangencial és aquell que es realitza fregant la superfície de l'estructura, proporcionant una vista superficial.
El poder de resolució dels microscopis
Flashcards
- Què és el poder de resolució d'un microscopi?
- Capacitat de distingir dos punts propers com a separats.
- Què pot veure l'ull humà sense ajuda?
- Estructures més grans de 0,1 mm (100 µm).
- Què pot veure el microscopi òptic?
- Cèl·lules i alguns orgànuls.
- Què pot veure el microscopi electrònic?
- Ribosomes i membranes.
Preguntes tipus test
- Quina és la definició de poder de resolució d'un microscopi?
- a) La capacitat d'augmentar la mida d'una imatge.
- b) La capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats.
- c) La capacitat de tenyir les cèl·lules per fer-les més visibles.
- d) La capacitat d'il·luminar la mostra amb llum ultraviolada.
Resposta: b) La capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats.. El poder de resolució es defineix com la capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats, permetent veure detalls fins.
- Quin tipus de microscopi té el major poder de resolució?
- a) Microscopi òptic
- b) Microscopi de contrast de fases
- c) Microscopi electrònic
- d) Microscopi de llum ultraviolada
Resposta: c) Microscopi electrònic. El microscopi electrònic té un poder de resolució molt superior al microscopi òptic, permetent veure estructures més petites com ribosomes i membranes.
- Què pot veure un microscopi òptic?
- a) Àtoms i molècules
- b) Ribosomes i membranes
- c) Cèl·lules i alguns orgànuls
- d) Virus i proteïnes
Resposta: c) Cèl·lules i alguns orgànuls. El microscopi òptic permet veure cèl·lules i alguns orgànuls, però no pot resoldre estructures més petites com ribosomes o membranes.
I 72 flashcards i 48 preguntes més al document.
Text del document
La cèl·lula: unitat d'estructura i funció TEMA 1 Biologia 1r Batxillerat Francisco Gutiérrez Agüera El descobriment de la cél·lula L'estructura de les cél·lules La forma i la mida de les cél·lules Els mètodes d'estudi de les cél·lules En aquesta unitat... 1. 2. 3. 4. 1665 – Robert Hooke (1635–1703): Físic i naturalista anglès. Publica Micrographia i encunya el terme "cèl·lula" en observar suro, pel seu semblant a les cel·les d'un rusc. 1674 – Anton van Leeuwenhoek (1632–1723): Comerciant i científic holandès. Amb microscopis simples d'alt augment observa bacteris, protozous i espermatozoides. Pare de la microbiologia. El descobriment de la cél·lula 1.
Cél·lules de suro vistes amb el microscopi Microscoipi que va utilitzar Robert Hooke Réplica del microscopi de Leewenhoek 1831 – Robert Brown (1773–1858): Botànic escocès. Descobreix el nucli cel·lular en cèl·lules vegetals gràcies a la correcció d'aberracions óptiques i la millora de les tècniques de preparació. També descriu el moviment brownià. 1839 – Theodor Schwann (1810–1882): Fisiòleg alemany. Estén la teoria cel·lular als animals: tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Juntament amb Schleiden és considerat pare de la Teoria Cel·lular Clàssica. El descobriment de la cél·lula 1. Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules.
(1r Postulat) Matthias Schleiden (1838): ho aplica a les plantes. Theodor Schwann (1839): ho aplica als animals. La cèl·lula és la unitat estructural i funcional dels éssers vius. (2n Postulat) Schleiden i Schwann ho estableixen conjuntament. Tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent. (3r Postulat) Robert Remak (1852): demostra la divisió cel·lular. Rudolf Virchow (1855): difon la idea amb la frase "Omnis cellula ex cellula". La cèl·lula conté la informació hereditària necessària per regular les seves funcions i transmetre-la a la descendència. Walter Sutton (1902): els cromosomes se segreguen en la meiosi.
Theodor Boveri (1902): els cromosomes són portadors de la informació hereditària. 1.1. La teoria cel·lular Tots dos assenten les bases de la Teoria Cromosòmica de l'Herència. Tots dos assenten les bases de la Teoria Cromosòmica de l'Herència. El de llum ultraviolada: permet veure detalls més precisos. El de contrast de fases fa possible observar cèl·lules sense tenyir-les. Microscopi electrònic: que va revolucionar la citologia (perfeccionat el 1952). Es van descobrir els ribosomes, lisosomes, peroxisomes, vesícules sinàptiques, pinocitosi i el citoesquelet (microtúbuls, filaments intermedis i microfilaments).
A més, va permetre estudiar amb detall la membrana plasmàtica i altres orgànuls ja coneguts. 1.2. Els avanços en microscòpia La cèl·lula és la unitat més simple de vida capaç de viure per si mateixa. La cèl·lula té tres elements bàsics: Membrana plasmàtica Citoplasma Material genètic (DNA) Pot realitzar les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. 1.3. El concepte de cèl·lula La cèl·lula és la unitat més simple de vida capaç de viure per si mateixa. La cèl·lula té tres elements bàsics: Membrana plasmàtica Citoplasma Material genètic (DNA) Pot realitzar les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. 1.3.
El concepte de cèl·lula Els virus Els virus poden reproduir-se, però només si invadeixen una cèl·lula viva. No poden sobreviure sols, així que no són la forma més simple de vida autònoma. No són cèl·lules: manquen de citoplasma i enzims per al metabolisme. Tenen una estructura més senzilla que la cel·lular són formes acel·lulars. Per la seva dependència de les cèl·lules, molts autors els consideren més aviat matèria viva i no éssers vius. El descobriment de la cél·lula L'estructura de les cél·lules La forma i la mida de les cél·lules Els mètodes d'estudi de les cél·lules En aquesta unitat... 1. 2. 3. 4. La forma de les cèl·lules està directament relacionada amb la seva funció.
La forma i la mida de les cél·lules 2. 2.1. La forma de les cèl·lules 2.2. Les unitats de mesura en citologia Les cèl·lules són molt petites es mesuren en micròmetres (µm o micres). 1 mm = 1.000 µm Per detalls més petits (orgànuls cel·lulars) s'utilitza el nanòmetre (nm). 1 µm = 1.000 nm Per distàncies moleculars encara més petites s'utilitza l'ångström (Å). 1 nm = 10 Å Unitats de longitud Unitats de massa Les cèl·lules són molt petites es mesuren en micròmetres (µm o micres). 1 mm = 1.000 µm Per detalls més petits (orgànuls cel·lulars) s'utilitza el nanòmetre (nm). 1 µm = 1.000 nm Per distàncies moleculars encara més petites s'utilitza l'ångström (Å). 1 nm = 10 Å 2.2.
Les unitats de mesura en citologia Unitats de longitud Unitats de massa Les cèl·lules són molt petites es mesuren en micròmetres (µm o micres). 1 mm = 1.000 µm Per detalls més petits (orgànuls cel·lulars) s'utilitza el nanòmetre (nm). 1 µm = 1.000 nm Per distàncies moleculars encara més petites s'utilitza l'ångström (Å). 1 nm = 10 Å 2.2. Les unitats de mesura en citologia Unitats de longitud Unitats de massa 0,003 mm 2 mm 20 mm 0,1 mm La mida de les cèl·lules és molt variable. Bacteris: 1 – 2 µm. Cèl·lules humanes: 5 – 20 µm. Eritròcits: ~7 µm de diàmetre. Hepatòcits: ~20 µm de diàmetre. Cèl·lules especials i grans: Espermatozoides humans: 53 µm de longitud. Oòcits humans: ~150 µm.
Grans de pol·len: 200 – 300 µm. Paramecis: poden superar 500 µm (visibles a ull nu). Oòcits d'aus: Rovell d'ou de guatlla: 1 cm. Rovell d'ou de gallina: 2,5 cm. Rovell d'ou d'estruç: 7 cm. Neurones: Cos cel·lular: desenes de micres. Axons en cetacis: poden arribar a diversos metres. Comparación Virus < Bacteri < Cèl·lula animal < Oòcits < Neurones 2.3. La mida de les cèl·lules 2.4. La relació entre mida, forma i estat de la cèl·lula El descobriment de la cél·lula L'estructura de les cél·lules La forma i la mida de les cél·lules Els mètodes d'estudi de les cél·lules En aquesta unitat... 1. 2. 3. 4.
Estructures comunes de totes les cèl·lules Membrana plasmàtica: Formada per doble capa lipídica amb proteïnes. Barrera aïllant entre el medi intern i extern (cèl·lules com gotes d'oli en aigua). Les proteïnes actuen com a receptors i canals selectius. Citoplasma: Citosol: medi intern líquid. Orgànuls cel·lulars (morfoplasma). Material genètic (DNA): Pot estar en una o diverses molècules filamentoses. Segons la seva organització: Procariotes: DNA lliure, sense nucli (ex.: bacteris). Eucariotes: DNA envoltat per membrana nuclear (animals, plantes, fongs, algues, protozous). L'estructura de les cél·lules 3.
Cèl·lula eucariota Cèl·lula procariota Estructura de les cèl·lules procariotes Membrana plasmàtica Paret bacteriana: gruixuda i rígida. Càpsula (opcional): revestiment gelatinós. Estructures externes: Fímbries adhesives (fixació). Flagels (locomoció). Citoplasma Conté ribosomes (poden formar polirribosomes). Inclusions amb reserves. Material genètic DNA circular forma el nucleoide (no té membrana). Poden existir plàsmids: petits fragments de DNA circular. Característica clau: Les cèl·lules procariotes no tenen nucli; el DNA està dispers pel citoplasma. L'estructura de les cél·lules 3.
Estructura de les cèl·lules eucariotes Membrana plasmàtica: Doble capa lipídica, molt semblant en totes les eucariotes. Algunes tenen una membrana de secreció per sobre. Citoplasma Conté estructures sense membrana: Ribosomes Centrosomes Citoesquelet (microtúbuls, filaments intermedis i microfilaments) Conté sistema endomembranós: Reticle endoplasmàtic (continuació de la coberta nuclear) Aparell de Golgi Vacúols Lisosomes Orgànuls transductors d'energia: Mitocondris respiració cel·lular, oxidació de matèria orgànica. Cloroplasts (en vegetals) fotosíntesi a partir de la llum. L'estructura de les cél·lules 3. Nucli Embolcall nuclear: doble membrana amb porus. Nucleoplasma.
Cromatina (DNA + proteïnes). Nucleols (1-3), on es formen els ribosomes. Cèl·lula animal Pot tenir matriu extracel·lular (mucopolisacàrids). Vacúols petits. Nucli central. Té diplosoma (dos centríols). Pot presentar cilis, flagels o pseudòpodes. Polisacàrid de reserva: glicogen. Orgànuls principals: nucli, mitocondris, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, lisosomes. Cèl·lula vegetal Té paret cel·lular gruixuda de cel·lulosa. Gran vacúol central desplaça el nucli cap a un costat. Conté plasts: Amiloplasts emmagatzemen midó. Cloroplasts fotosíntesi. Polisacàrid de reserva: midó. També conté reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, mitocondris, nucli. 3.1.
Cèl·lules animals i cèl·lules vegetals La mida de les cèl·lules 3.2. Diferències i similitutds entre la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal. El descobriment de la cél·lula L'estructura de les cél·lules La forma i la mida de les cél·lules Els mètodes d'estudi de les cél·lules En aquesta unitat... 1. 2. 3. 4. Les cèl·lules s'estudien amb el microscopi. Hi ha dos grans tipus de microscòpia: Els mètodes d'estudi de les cél·lules 4. Microscòpia òptica (fa servir la llum visible). Microscòpia electrònica (fa servir electrons). Constituït per dues lents d'augment: Objectiu recull i amplia la imatge de la mostra. Ocular torna a ampliar la imatge i la projecta cap a l'ull.
Funciona fent servir els fotons de la llum visible. El recorregut de la llum és el següent: Les mostres Han de ser molt fines (uns pocs micròmetres de gruix) perquè la llum les pugui travessar. Cal tenyir-les amb colorants (són generalment incolores i transparents) La microscòpia òptica Afegir una substància colorant a la mostra per tal de ressaltar determinades estructures cel·lulars o teixits. Hematoxilina – eosina (H–E) Ús: histologia animal Hematoxilina: tenyeix principalment els nuclis. Eosina: tenyeix el citoplasma i altres estructures. Van Gieson (hematoxilina – picrofucsina) Ús: histologia vegetal Permet diferenciar clarament entre diferents tipus de teixits.
Diff-Quick Ús: frotis de sang Mètode ràpid i senzill per identificar els diferents tipus cel·lulars de la sang. Giemsa (atzur de metilè, blau de metilè i eosina) Ús: frotis de sang i diagnòstic de paràsits (per exemple, Plasmodium en la malària). Permet distingir de manera precisa nuclis i citoplasmes.
Mètodes de tinció doble o triple Van Gieson (hematoxilina – picrofucsina) Diff-Quick Giemsa La microscòpia electrònica No usa luz visible feix d'electrons Diferència de potencial: ~65.000 V Necessita buit no s'observen estructures vives Components principals Canó d'electrons (càtode + ànode) Bobines magnètiques (lents magnètiques Pantalla fluorescent o monitor Imatges obtingudes S'anomenen micrografies, no fotografies Motiu: no provenen de fotons, sinó d'electrons Permeten observar ultraestructures cel·lulars La microscòpia electrònica No usa luz visible feix d'electrons Diferència de potencial: ~65.000 V Necessita buit no s'observen estructures vives Components principals Canó d'electrons (càtode + ànode) Bobines magnètiques (lents magnètiques Pantalla fluorescent o monitor Imatges obtingudes S'anomenen micrografies, no fotografies Motiu: no provenen de fotons, sinó d'electrons Permeten observar ultraestructures cel·lulars Tipus de microscopi electrònic: Microscopi electrònic de transmissió (MET) Els electrons travessen la mostra Imatge sobre pantalla fluorescent Resolució: 4 Å Augments: fins a 1.000.000 (1000 vegades més que l'òptic) Exemple: micrografia de virus Microscopi electrònic de rastreig (MER o SEM) Els electrons són reflectits per la superfície Imatges tridimensionals Imatge en monitor de televisió Resolució: 50 vegades menor que MET Augments: fins a 200.000 Exemple: micrografia d'àcars de la pols La microscòpia electrònica Immunocitoquímica Tècnica per localitzar molècules específiques a les cèl·lules Utilitza anticossos marcats 1.Preparació de la mostra 2.Marcatge de l'anticòs 3.Incubació amb la mostra Els anticossos marcats s'apliquen a la cèl·lula S'uneixen específicament a la molècula diana 4.Visualització Microscopi de fluorescència (fluorescents) Microscopi òptic (enzims + substrat) Microscopi electrònic (metalls pesants) 5.Resultat La molècula d'interès apareix ressaltada Permet conèixer la seva localització precisa dins la cèl·lula 4.1.
Augments i resolució dels microscopis El nombre d'auments és la relació entre a mida de la imatge o la mida aparent (MA) i la mida real (MR) Augments totals = Augments de l'ocular × Augments de l'objectiu Aquests valors estan gravats a cada peça. Un tall és una secció en 2D d'una estructura que és tridimensional. Dificultat: cal interpretar la forma real a partir d'imatges planes. Risc: interpretacions errònies depenent del pla del tall. Tipus de tall: Longitudinal: paral·lel a l'eix major. Transversal: perpendicular a l'eix longitudinal. Tangencial: fregant la superfície. Oblic: en angle entre longitudinal i transversal.
Recurs: sèrie de talls consecutius permet reconstruir la forma 3D (com les corbes de nivell d'un mapa). Interpretació de talls en microscòpia Interpretació de talls en microscòpia Interpretació de talls en microscòpia B C A Ull humà: > 0,1 mm (100 μm) no pot veure bacteris ni cèl·lules petites. Microscopi òptic (MO): 0,2 μm (2.000 Å) veu cèl·lules i alguns orgànuls, però no ribosomes ni membranes. Microscopi electrònic (ME): ~4 Å veu ribosomes i membranes, però no detalls atòmics (DNA, hèlix proteica). El poder de resolució d'un microscopi és la capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats. El poder de resolució dels microscopis