1. L'Antic Règim
Flashcards
- Què és l'absolutisme?
- Sistema polític on el monarca té poder absolut i hereditari, sustentat en el dret diví.
- Quins grups socials eren privilegiats a l'Antic Règim?
- Noblesa, església i cort.
- Com era l'agricultura senyorial a l'Antic Règim?
- Model productiu basat en l'agricultura de subsistència amb tècniques rudimentàries i propietat polaritzada.
- Quin monarca espanyol va ser un exponent del despotisme il·lustrat?
- Carles III.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal característica de la monarquia absoluta?
- a) Un sistema on el poder es divideix entre el rei i el parlament.
- b) Un sistema on el monarca té poder absolut i hereditari.
- c) Un sistema on el poble elegeix els seus representants.
- d) Un sistema on l'església controla el govern.
Resposta: b) Un sistema on el monarca té poder absolut i hereditari.. L'absolutisme és un sistema de govern on el monarca té poder absolut i hereditari, sense limitacions constitucionals.
- Quin era un privilegi dels estaments privilegiats a l'Antic Règim?
- a) Pagar impostos elevats.
- b) Ser jutjats pels mateixos tribunals que els no privilegiats.
- c) No pagar impostos i tenir justícia pròpia.
- d) No poder accedir a càrrecs polítics.
Resposta: c) No pagar impostos i tenir justícia pròpia.. A l'Antic Règim, els privilegiats no pagaven impostos, tenien justícia pròpia i podien accedir a càrrecs polítics.
- Quina característica definia l'agricultura senyorial a l'Antic Règim?
- a) Escassa productivitat i tècniques rudimentàries.
- b) Alta productivitat i tecnologia avançada.
- c) Distribució equitativa de la terra.
- d) Predomini de la petita pagesia.
Resposta: a) Escassa productivitat i tècniques rudimentàries.. L'agricultura senyorial es caracteritzava per una escassa productivitat a causa de tècniques rudimentàries i la concentració de la propietat en mans de senyors feudals.
2. La Guerra de Successió
Flashcards
- Quin rei va ser proclamat successor al tron espanyol l'any 1700 després del testament de Carles II?
- Felip V
- A part de Felip d'Anjou, qui més va reclamar el tron espanyol durant la Guerra de Successió?
- Carles d'Habsburg
- Quines dues potències europees van retirar el suport a Carles d'Habsburg i van reconèixer Felip V com a rei d'Espanya?
- Anglaterra i Holanda
- Quin model polític defensava Felip d'Anjou durant la Guerra de Successió?
- Centralista
Preguntes tipus test
- Quina era la principal diferència ideològica entre Felip d'Anjou i Carles d'Habsburg?
- a) Felip V defensava un model pactista i Carles d'Habsburg un model centralista.
- b) Tots dos defensaven un model centralista.
- c) Felip V defensava un model centralista i Carles d'Habsburg un model pactista.
- d) Tots dos defensaven un model pactista.
Resposta: c) Felip V defensava un model centralista i Carles d'Habsburg un model pactista.. Felip V representava un model centralista, mentre que Carles d'Habsburg defensava un model pactista i una organització confederal.
- Per què Anglaterra i Holanda van retirar el suport a Carles d'Habsburg durant la Guerra de Successió?
- a) Van témer que Carles controlés les dues corones (Espanya i Àustria).
- b) Van ser derrotades militarment per Felip V.
- c) Van aconseguir els seus objectius territorials.
- d) Van ser persuadides per França.
Resposta: a) Van témer que Carles controlés les dues corones (Espanya i Àustria).. Anglaterra i Holanda van canviar de bàndol per evitar que Carles d'Habsburg acumulés massa poder, ja que heretaria l'imperi austríac.
- Com es pot descriure la Guerra de Successió en termes generals?
- a) Un conflicte exclusivament intern d'Espanya.
- b) Un conflicte exclusivament europeu sense implicacions a Espanya.
- c) Un conflicte entre França i Àustria.
- d) Un conflicte internacional amb implicacions internes a Espanya.
Resposta: d) Un conflicte internacional amb implicacions internes a Espanya.. La Guerra de Successió va ser un conflicte internacional amb implicacions internes a Espanya, on Castella va donar suport a Felip V i la Corona d'Aragó a Carles d'Habsburg.
3. El Decret de Nova Planta
Flashcards
- Quina va ser una de les principals conseqüències del Decret de Nova Planta?
- Abolició de les institucions polítiques catalanes
- Quin objectiu polític perseguia Felip V amb el Decret de Nova Planta?
- Centralitzar el poder i integrar les Corts de la Corona d'Aragó a les de Castella
- Quines mesures repressives es van implementar a Catalunya després del Decret de Nova Planta?
- La persecució dels líders austracistes i la repressió cultural
- Quina mesura fiscal va ser introduïda pel Decret de Nova Planta?
- La imposició de nous tributs com el cadastre
Preguntes tipus test
- Quina va ser una de les principals mesures del Decret de Nova Planta?
- a) Abolir les institucions polítiques de la Corona d'Aragó.
- b) Fomentar l'ús de la llengua catalana en l'administració.
- c) Crear noves universitats a tot el territori espanyol.
- d) Establir un sistema fiscal més just i equitatiu.
Resposta: a) Abolir les institucions polítiques de la Corona d'Aragó.. El Decret de Nova Planta va abolir les institucions polítiques pròpies de la Corona d'Aragó, com la Generalitat i el Consell de Cent, per centralitzar el poder.
- Quina mesura fiscal va ser implementada pel Decret de Nova Planta?
- a) Reduir la pressió fiscal sobre els territoris conquerits.
- b) Imposar nous tributs com el cadastre.
- c) Eliminar tots els impostos existents.
- d) Crear un sistema fiscal descentralitzat.
Resposta: b) Imposar nous tributs com el cadastre.. El Decret de Nova Planta va imposar nous tributs, com el cadastre, per augmentar els ingressos de la corona i uniformitzar el sistema fiscal.
- Quina acció es va dur a terme en l'àmbit educatiu després del Decret de Nova Planta?
- a) Obrir noves universitats a Barcelona i València.
- b) Promoure l'intercanvi d'estudiants entre universitats catalanes i castellanes.
- c) Tancar les universitats catalanes i crear la Universitat de Cervera.
- d) Modernitzar els plans d'estudi de les universitats existents.
Resposta: c) Tancar les universitats catalanes i crear la Universitat de Cervera.. Felip V va tancar les universitats catalanes i va crear la Universitat de Cervera per controlar l'educació i promoure la cultura castellana.
4. La Il·lustració i el Despotisme il·lustrat
Flashcards
- En quin segle es va estendre la Il·lustració per Europa?
- Segle XVIII
- Quina era la finalitat declarada de la Il·lustració?
- Disipar les tenebres de la ignorància mitjançant el coneixement i la raó.
- Quines són algunes característiques de la Il·lustració?
- Crítica a la societat estamental, defensa de la llibertat i oposició a l'absolutisme.
- Quin monarca espanyol va ser un exponent del Despotisme Il·lustrat?
- Carles III
Preguntes tipus test
- Com es coneix el segle XVIII, període en què es va estendre la Il·lustració?
- a) El segle de les revolucions.
- b) El segle de les llums.
- c) El segle de les guerres.
- d) El segle de la foscor.
Resposta: b) El segle de les llums.. La Il·lustració es caracteritza per l'ús de la raó i el coneixement per combatre la ignorància i transformar la societat.
- Quin tipus de model econòmic defensaven els il·lustrats?
- a) Un model agrari basat en la servitud.
- b) Un model proteccionista amb forts controls estatals.
- c) Un model econòmic que garanteixi la llibertat de comerç i la propietat.
- d) Un model autàrquic i aïllat del comerç internacional.
Resposta: c) Un model econòmic que garanteixi la llibertat de comerç i la propietat.. La Il·lustració promovia la llibertat de comerç i la propietat com a base per al creixement econòmic.
- Quina era la característica principal del Despotisme Il·lustrat?
- a) Un programa de reformes sense atemptar contra el poder absolut.
- b) Una revolució que acaba amb la monarquia.
- c) Un retorn a les polítiques de l'Antic Règim.
- d) Una democratització del sistema polític.
Resposta: a) Un programa de reformes sense atemptar contra el poder absolut.. El Despotisme Il·lustrat buscava modernitzar el país mantenint el poder absolut del monarca.
5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis
Flashcards
- En quin any es va promulgar la Constitució de Cadis?
- 1812
- A qui reconeixia com a rei d'Espanya la Constitució de Cadis?
- Ferran VII
- Quin tractat va signar Napoleó per tal de controlar Espanya?
- Tractat de Fontainebleau
- Quina important divisió de poders s'acordà en la Constitució de Cadis?
- La divisió de poders
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de la Constitució de Cadis?
- a) Establir un règim absolutista.
- b) Mantenir l'Antic Règim sense canvis.
- c) Abolir l'Antic Règim i establir un règim constitucional.
- d) Promoure la invasió napoleònica.
Resposta: c) Abolir l'Antic Règim i establir un règim constitucional.. La Constitució de Cadis va ser un intent d'establir un règim constitucional i abolir l'Antic Règim a Espanya durant la Guerra del Francès.
- A qui reconeixia com a rei d'Espanya la Constitució de Cadis?
- a) Josep I Bonaparte.
- b) Ferran VII.
- c) Carles IV.
- d) Napoleó Bonaparte.
Resposta: b) Ferran VII.. La Constitució de Cadis reconeixia Ferran VII com a rei d'Espanya, però limitava el seu poder a través de la divisió de poders i la sobirania nacional.
- Quin era l'objectiu del Tractat de Fontainebleau?
- a) Permetre el pas de les tropes franceses per envair Portugal.
- b) Declarar la guerra a França.
- c) Expulsar els francesos d'Espanya.
- d) Establir una aliança militar amb França.
Resposta: a) Permetre el pas de les tropes franceses per envair Portugal.. El Tractat de Fontainebleau, signat el 1807, va permetre a les tropes franceses travessar Espanya per envair Portugal, però Napoleó va aprofitar per controlar també territoris espanyols.
6. La Crisi de l'Antic Règim
Flashcards
- En quin any Ferran VII torna de França després de la Guerra del Francès?
- 1814
- Quin document va ser utilitzat per mobilitzar el restabliment de l'Antic Règim durant el regnat de Ferran VII?
- Manifest dels Perses
- Quina va ser una de les conseqüències principals de la restauració de l'absolutisme per Ferran VII?
- Reinstauració de les antigues institucions i del règim senyorial
- Quin esdeveniment va marcar l'inici del Trienni Liberal?
- Pronunciament del general Riego
Preguntes tipus test
- En quin any va tornar Ferran VII a Espanya després de la Guerra del Francès, marcant la restauració de l'absolutisme?
- a) 1814
- b) 1820
- c) 1823
- d) 1833
Resposta: a) 1814. Ferran VII va tornar de França el 1814, marcant el començament de la restauració absolutista després de la Guerra del Francès.
- Quin document va ser presentat a Ferran VII que defensava la restauració de l'Antic Règim i l'abolició de la Constitució de Cadis?
- a) Tractat d'Utrecht
- b) Manifest dels Perses
- c) Constitució de Cadis
- d) Pragmàtica Sanció
Resposta: b) Manifest dels Perses. El Manifest dels Perses va ser un document clau que defensava la restauració de l'Antic Règim i l'absolutisme monàrquic.
- Quin esdeveniment va marcar l'inici del Trienni Liberal a Espanya?
- a) La invasió francesa
- b) La mort de Ferran VII
- c) El pronunciament de Riego
- d) La publicació de la Pragmàtica Sanció
Resposta: c) El pronunciament de Riego. El Trienni Liberal va començar amb el pronunciament de Riego, que va forçar Ferran VII a acceptar la Constitució de 1812.
7. La Construcció de l'Estat Liberal
Flashcards
- Qui va ser el principal pretendent carlí al tron espanyol durant la Primera Guerra Carlina?
- Carles Maria Isidre
- Quina va ser una de les principals reformes liberals implementades durant la revolta de 1836 pels progressistes?
- La desamortització de terres eclesiàstiques i la supressió de les congregacions religioses
- En quin any es va promulgar la Constitució durant la Dècada Moderada?
- 1845
- Quina era una característica clau de la Constitució de 1845 durant la Dècada Moderada?
- La sobirania compartida entre el rei i les Corts
Preguntes tipus test
- Quina era la principal ideologia dels carlins en oposició als isabelins durant la Primera Guerra Carlina?
- a) Suport a la centralització política i al liberalisme.
- b) Oposició al liberalisme i defensa de la tradició.
- c) Suport a la sobirania nacional i a la igualtat legal.
- d) Oposició a la monarquia i defensa de la república.
Resposta: b) Oposició al liberalisme i defensa de la tradició.. Els carlins s'oposaven al liberalisme i defensaven valors tradicionals, mentre que els isabelins buscaven una monarquia constitucional.
- Quin va ser l'impacte principal de l'aprovació de la Constitució de 1837 en l'estructura política d'Espanya?
- a) Reafirmar l'absolutisme monàrquic i el poder reial.
- b) Establir un sistema confessional catòlic sense llibertat religiosa.
- c) Establir la sobirania nacional i una àmplia declaració de drets.
- d) Consolidar el poder de la noblesa i el clergat en el govern.
Resposta: c) Establir la sobirania nacional i una àmplia declaració de drets.. La Constitució de 1837 va establir la sobirania nacional, drets dels ciutadans i divisió de poders, marcant un canvi cap a un sistema liberal.
- Quina característica va definir l'administració durant la Dècada Moderada sota la Constitució de 1845?
- a) Centralització administrativa
- b) Descentralització administrativa
- c) Ampliació de la llibertat de premsa
- d) Supressió de la Milícia Nacional
Resposta: a) Centralització administrativa. La Dècada Moderada va centralitzar l'administració i reforçar el poder reial, limitant la descentralització i l'autonomia local.
8. El Sexenni democràtic
Flashcards
- Què va iniciar el Sexenni Democràtic?
- La Revolució de 1868, també coneguda com "La Gloriosa", va enderrocar Isabel II i va obrir un període de reformes democràtiques.
- Quin va ser l'objectiu principal de la Constitució de 1869?
- La Constitució de 1869 va ser un intent de modernitzar l'estat espanyol amb la inclusió de drets i llibertats individuals.
- Per què Amadeu de Savoia va ser elegit rei d'Espanya?
- Amadeu de Savoia va ser elegit rei d'Espanya després de la Revolució de 1868 per les Corts, buscant un monarca liberal i aliè a les disputes internes.
- Quin impacte va tenir la Tercera Guerra Carlina en el Sexenni Democràtic?
- La Tercera Guerra Carlina va ser un conflicte que va desestabilitzar el regnat d'Amadeu de Savoia i la Primera República, defensant el tradicionalisme i l'absolutisme.
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment marca l'inici del Sexenni Democràtic?
- a) La signatura del Tractat d'Utrecht
- b) La Revolució de 1868
- c) La publicació de la Constitució de Cadis
- d) L'inici de la Primera Guerra Carlina
Resposta: b) La Revolució de 1868. La Revolució de 1868, coneguda com "La Gloriosa", va ser el punt d'inici del Sexenni Democràtic, enderrocant el regnat d'Isabel II i obrint un període de reformes i canvis polítics a Espanya.
- Quina de les següents característiques va ser establerta per la Constitució de 1869?
- a) L'abolició de la propietat privada
- b) El restabliment de la Inquisició
- c) La llibertat de culte
- d) La restauració del règim senyorial
Resposta: c) La llibertat de culte. La Constitució de 1869 va establir la sobirania nacional, la divisió de poders i un ampli catàleg de drets individuals, incloent la llibertat de culte, cosa que no es correspon amb les altres opcions.
- Per què Amadeu de Savoia va abdicar del tron espanyol?
- a) La creixent inestabilitat política
- b) La victòria carlina a la Tercera Guerra Carlina
- c) La pressió de les potències europees
- d) La manca de descendència directa
Resposta: a) La creixent inestabilitat política. Amadeu de Savoia va abdicar del tron espanyol a causa de la creixent inestabilitat política, les tensions socials i la manca de suport per part dels diferents sectors de la societat espanyola.
I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.
Text del document
Unitat 1. Espanya i Catalunya als segles XVIII-XIX Història d'Espanya; 2n Batxillerat Índex 1. L'Antic Règim 2. La Guerra de Successió. 3. El decret de Nova Planta. 4. La Il·lustració i el Despotisme il·lustrat. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis. 6. La crisi de l'Antic Règim (1788-1833). 7. La construcció de l'estat liberal (1833-1868). 8. El Sexenni democràtic (1868-1874) 1. L'Antic Règim. Què en saps, de l'Antic Règim? 1- L'Antic Règim MONARQUIA ABSOLUTA L'absolutisme és la darrera forma de govern de l'Antic Règim. El monarca detenta el poder polític i militar de manera absoluta. La transferència es fa de manera hereditària. Es sustenta en el dret diví.
SOCIETAT ESTAMENTAL Dividida en privilegiats i no privilegiats. Els privilegiats (noblesa, església i cort) no paguen impostos, tenen justícia pròpia i poden accedir a càrrecs polítics. Els no privilegiats (la majoria) formen el Tercer estat. 1- L'Antic Règim Font: Buxaweb 1.- Analitzeu i compareu els textos i a continuació contesteu a les preguntes.
(Aquests dos textos permeten veure alguna diferència fonamental entre l'absolutisme i el constitucionalisme, malgrat que en aquest cas és molt moderat) (...) D' on es pot deduir que els nostres reis sols tenen el seu centre en Déu, que no estan obligats a sotmetre's a un poder terrenal, que gaudeixen de tots els drets atribuïts a la sobirania perfecta i absoluta, i que són totalment sobirans en el seu regne. Lebret, cit. A.Soboul: La Revolució Francesa 1. a) Quin règim descriu el text? 1. b) Quins grups socials el recolzaven? quins li eren hostils? 1- L'Antic Règim AGRICULTURA SENYORIAL Model productiu de subsistència (escassa productivitat). Tècniques i tecnologia rudimentàries.
Gran part de les terres estan en mans dels senyors feudals (noblesa i església) Propietat molt polaritzada (latifundis i minifundis). 1- L'Antic Règim Font: Buxaweb Classes socials a l'Antic Règim 2. La Guerra de Successió. Quina és la diferència entre un estat centralitzat i un de descentralitzat? 2. La Guerra de Successió Enfronta Felip d'Anjou (Borbó) amb l'arxiduc d'Àustria Carles d'Habsburg per la successió del tro espanyol. El testament de Carles II (mort sense lls) designava com a successor al Borbó, que serà proclamat rei l'any 1700 amb el nom de Felip V. Això genera un CONFLICTE INTERNACIONAL a Europa...
FELIP D'ANJOU Aliats: França Model polític: Centralista Partidaris a Espanya: Castella CARLES D'HABSBURG Aliats: Anglaterra, Holanda, Portugal, els prínceps alemanys i l'emperador Jose I d'Àustria. Model polític: Pactista i organització confederal. Partidaris a Espanya: Corona d'Aragó 2. La Guerra de Successió L'any 1711 mor l'emperador d'Àustria Josep I i l'equilibri geopolític torna a canviar ja que l'arxiduc Carles passa a heredar l'imperi. Davant la possibilitat que Carles controli les dues corones, Anglaterra i Holanda plantegen el de la guerra i reconeixen Felip V com a rei d'Espanya. Signatura del Tractat d'Utrecht (1713). 2. La Guerra de Successió 2.
La Guerra de Successió Font: Buxaweb La guerra de Successió (Memoria de España) 3. El Decret de Nova Planta. Què en saps, del Decret de Nova Planta? 3. El Decret de Nova Planta (1716) Abolia les institucions polítiques (Generalitat, Consell de Cent i Corts). Centralització i integració de les Corts de la Corona d'Aragó a les de Castella. Restricció, també, del poder de les corts castellanes. Imposició de nous tributs (cadastre) Persecució dels líders austracistes. Repressió cultural i prohibició de la llengua catalana. Tancament de les universitats catalanes i creació de la Universitat de Cervera. Nova estructura territorial (corregiments i demarcacions provincials).
El Decret de Nova Planta (1716) Comentari font: idees clau (síntesi) Font textual primària de caràcter jurídic. Recull de mesures aprovades per Felip V un cop nalitzada la Guerra de Successió per tal d'imposar una nova organització político-administrativa als territoris conquerits. El context s'emmarca en el nal de la Guerra de Successió i en la voluntat del monarca de sotmetre les institucions de la Corona d'Aragó. EL con icte nalitza amb la victòria de Felip d'Anjou, el qual regnarà sota el nom de Felip V. Fets històrics rellevants: 11 de setembre, 1714; Tractat d'Utrecht, 1713. Font: Buxaweb El Decret de Nova Planta 4. La Il·lustració i el despotisme il·lustrat.
Què en saps, de la Il·lustració? Saps què vol dir el segle de les llums? 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat Corrent de pensament europeu, d'origen francés, que s'estén per Europa durant el segle XVIII (El segle de les llums). Denominat així per "su declarada nalidad de disipar las tinieblas de la ignorancia de la humanidad mediante las luces del conocimiento y la razón". L'entrada a Espanya va ser lenta i difícil per la força dels privilegiats i el pes de l'Església. Lemonnier, Lectura de Voltaire (1755) Característiques: Crítica a la societat estamental. Defensa la igualtat i el dret a la llibertat de tots els éssers humans. Crítica a la rígida organització econòmica.
Defensa d'un model econòmic que garanteixi la llibertat de comerç i la propietat. Oposició al domini ideològic de l'Església. Enfrontament a l'absolutisme monàrquic. 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat EL DESPOTISME IL·LUSTRAT: CARLES III (1759-1788) Programa de reformes (sense atemptar contra el poder absolut): Control de l'Església: Dret a nomenar càrrecs eclesiàstics; control de la Inquisició; expulsió dels jesuïtes l'any 1766. Reforma dels estudis universitaris i creació d'escoles d'arts i o cis.
Reforma econòmica (mesures per liberalitzar indústria i comerç): limitació privilegis Mesta; lliure circulació de mercaderies dins d'Espanya i amb les colònies; liberalització industrial i protecció indústria nacional). 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat Font: Buxaweb Carles III, el millor alcalde de Madrid LA CRÍTICA A LA SOCIETAT TRADICIONAL Comentari font: idees clau (síntesi) Font textual primària de caràcter literari (discursos crítics de l'autor Clavijo y Fajardo). Discurs crític contra l'escassa formació i educació de part de la noblesa espanyola.
El context de la font s'emmarca en la difícil penetració de les idees il·lustrades a Espanya a causa del conservadurisme i de l'important pes de l'Esglèsia . (Breu explicació de la Il·lustració). Fets històrics rellevants: regnat de Carles III (1759-1788) com a màxim exponent del despotisme il·lustrat a Espanya. LA CRÍTICA A LA SOCIETAT TRADICIONAL Comentari font: idees clau (síntesi) Font textual primària de caràcter literari (memòries de l'autor Eugenio Larruga). Discurs crític contra la societat estamental des del punt de vista de la nul·la productivitat de la classe privilegiada, en aquest cas la noblesa.
El context de la font s'emmarca en la crítica de determinats pensadors i economistes a les idees econòmiques pròpies de l'Antic règim. (Breu explicació de la Il·lustració + propostes econòmiques). Fets històrics rellevants: regnat de Carles III (1759-1788) com a màxim exponent del despotisme il·lustrat a Espanya; Llibertat de comerç amb Amèrica, 1778; Lliure circulació de grans, 1765; declaració de l'honestedat de totes les professions. MILLORAR L'EDUCACIÓ, TRANSFORMAR L'ECONOMIA Comentari font: idees clau (síntesi) Font textual primària de caràcter tècnic-administratiu (document de l'autor Gaspar Melchor de Jovellanos).
re exió sobre la importància de la instrucció i l'educació formal per contribuir al benestar i felicitat de la ciutadania i a la prosperitat de l'estat. El context de la font s'emmarca en les propostes il·lustrades per afavorir l'accés de gran part de la població a l'educació primària i a les formacions tècniques. (Breu explicació de la Il·lustració + propostes en l'àmbit educatiu). Fets històrics rellevants: regnat de Carles III (1759-1788) com a màxim exponent del despotisme il·lustrat a Espanya; creació d'acadèmies (2a meitat XVIII) i creació de la Junta de comerç a Barcelona (1758).
EL DESPOTISME IL·LUSTRAT Comentari font: idees clau (síntesi) Font textual primària de caràcter tècnic-administratiu (document de l'autor Francisco de Cabarrús). Re exió sobre la importància de promoure lleis que afavoreixin el desenvolupament del conjunt de la ciutadania i que limitin els privilegis. El context de la font s'emmarca en les propostes il·lustrades per promoure mesures que trenquin amb les injustícies derivades de la societat estamental. (Breu explicació de la Il·lustració + propostes en l'àmbit social).
Fets històrics rellevants: regnat de Carles III (1759-1788) com a màxim exponent del despotisme il·lustrat a Espanya; abolició dels privilegis i declaració de l'honestedat de totes les professions, 1783; reformes educatives. 5. La Guerra del francès i la Constitució de Cadis de 1812 Quines són les conseqüències de la Revolució francesa a Europa? Font: Buxaweb La guerra del francès CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA Debilitament de la monarquia absoluta. (Teòric) del feudalisme. Aparició gradual dels estats contemporanis a Europa (règims constitucionals basats en la sobirania nacional). Sorgiment d'un moviment contrarevolucionari. Triomf del capitalisme i de la propietat privada.
Aparició de la societat de classes. Arribada de Napoleón al poder a França i extensió de la guerra a Europa. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis CAUSES DE LA GUERRA DEL FRANCÈS Voluntat de Napoleón de controlar Espanya. Signatura del Tractat de Fointanebleau, 1807. Descontentament popular vers la política de Godoy i Carles IV. Revoltes populars contra l'ocupació francesa. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis Fusilamientos del 3 de mayo. Goya CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA DEL FRANCÈS Brutal mortaldat i destrucció del paisatge agrari i ramader. Victòria espanyola i retorn del monarca Ferran VII. S'obre una esquerda en l'absolutisme hispànic: Cadis.
Aparició de diferents blocs ideològics: conservadors, reformistes moderats i liberals. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis Font: Buxaweb La Pepa, las Cortes y Cádiz LA CONSTITUCIÓ DE CADIS (1812) Aprova la sobirania nacional. Acorden la divisió de poders. Reconeixen Ferran VII com a rei d'Espanya. De neix els drets del ciutadà, les llibertats civils, la igualtat jurídica i la igualtat scal. Estableix el sufragi universal masculí (+25) Confessionalitat de l'Estat. Estableix l'ensenyament primari obligatori. Organització territorial en municipis i províncies. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis A MÉS A MÉS: L'ABOLICIÓ DE L'ANTIC RÈGIM Abolició del règim senyorial.
Pèrdua de prerrogatives judicials i administratives per part dels senyors. Intent de reforma agrària. Abolició de la Inquisició. Llibertat de comerç, d'indústria i de treball. Eliminació dels gremis i les duanes interiors. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis 6. La Crisi de l'Antic Règim LA RESTAURACIÓ DE L'ABSOLUTISME Ferran VII torna de França l'any 1814. Mobilització per restablir l'Antic Règim (Manifest dels Perses). Repressió contra liberals i afrancesats. Conseqüències: Reinstauració de les antigues institucions i del règim senyorial. Emancipació de les colònies (despesa militar i limitació del ux comercial).
Desafecció social i política (especialment de la burgesia i les ciutats). Pronunciaments militars encapçalats per caps liberals (Lacy al 1817). 6. La crisi de l'Antic Règim. EL MANIFEST DELS PERSES Font: Buxaweb El Trienni Liberal EL TRIENNI LIBERAL L'1 de gener de 1820 triomfa el pronunciament del general Riego. El rei es veu obligat a acceptar la Constitució i nomenar un nou govern. Es declara una amnistia i es convoquen noves eleccions. Les corts inicien una important obra reformista per abolir l'Antic Règim. 6. La crisi de l'Antic Règim.
El rei jura la Constitució a les Corts el 9 de juliol de 1920 EL TRIENNI LIBERAL: MESURES Suprimir les senyories jurisdiccionals i les vinculacions per liquidar el feudalisme al camp. Eliminar els gremis i aprovar la llibertat d'indústria i la circulació de mercaderies. Reforma eclesiàstica (supressió de convents) i desamortització de terres del clergat. Reforma del sistema scal per incrementar els ingressos i limitar els de l'Església. 6. La crisi de l'Antic Règim. EL TRIENNI LIBERAL: CONFLICTES 6. La crisi de l'Antic Règim.
Constitucionalistes vs Absolutistes Descontentament de la pagesia Oposició de la noblesa tradicional i de l'església Revoltes reialistes contra el govern liberal Tensió entre els liberals moderats i els exaltats EL TRIENNI LIBERAL: LIQUIDACIÓ El triomf de Riego genera preocupació a les monarquies europees. Ferran VII demana ajuda i es forma l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que travessarà els Pirineus i restituirà a Ferran VII com a rei absolut. 6. La crisi de l'Antic Règim. LA INVASIÓ FRANCESA LA SEGONA TORNADA A L'ABSOLUTISME Font: Buxaweb La dècada ominosa L'APROPAMENT ALS LIBERALS LA DÈCADA OMINOSA Nova repressió dels sectors liberals (persecució i exili).
Crisi econòmica: immobilisme + pèrdua colònies. El rei es recolza en els burgesos moderats (radicalització reialista) Guerra dels Malcontents (conservadors) a Catalunya que proposen al germà de Ferran VII, Carles, com a nou rei. Casament de Ferran VII amb Maria Cristina de Borbó (neboda). Es publica la Pragmàtica Sanció (1829) per eliminar la llei sàlica i que la seva lla, Isabel, pugui regnar. 6. La crisi de l'Antic Règim. 7. La Construcció de l'Estat Liberal Font: Buxaweb La primera Guerra Carlina LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 7. La construcció de l'Estat liberal CARLINS ISABELINS Partidaris de Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII).
Suport del clergat i petita noblesa agrària (zones rurals). "Déu, pàtria i rei". S'oposen al liberalisme i a la centralització política. País BAsc, Navarra, part de Catalunya, Baix Aragó i Maestrat Partidaris d'Isabel II ( lla de Ferran VII). Suport de l'alta noblesa, dels funcionaris. Cedeix davant dels liberals per atreure'ls i guanyar el seu suport. LA IDEOLOGIA CARLINA Font: Buxaweb Las regencias de Maria Cristina y Espartero L'ESTATUT REIAL LA REVOLTA DEL 1836: ELS PROGRESSISTES AL PODER Govern de Mendizábal: Lleva de 100.000 homes i cerca de suport de Regne Unit, França i Portugal.
Programa de reformes liberals: Desamortització de terres eclesiàstiques i supressió de les congregacions religioses. Reforma agrària. 7. La construcció de l'Estat liberal DESTITUIT! LA REVOLTA DEL 1836: ELS PROGRESSISTES AL PODER Motins i revoltes que obliguen la reina a acceptar la Constitució de Cadis. Nou ordre polític liberal amb la intenció de posar a l'Antic Règim. Aprovació d'una nova Constitució, l'any 1837. Sobirania nacional. Àmplia declaració de drets dels ciutadans (llibertat de premsa, associació, etc.) Divisió de poders. Confessionalitat catòlica de l'Estat ( nançament estatal). Expulsió dels diputats americans de la Cambra.
Sobirania compartida amb la Corona i concessió d'amplis poders. 7. La construcció de l'Estat liberal LA CONSTITUCIÓ DE 1837 (pág 54) DOCS.1,2 i 3 ELS PARTITS POLÍTICS PÀGS. 62-63 (EXERCICI 3) HISTÒRIA, VICENS VIVES Font: Buxaweb La dècada moderada LA DÈCADA MODERADA Constitució de 1845: Sobirania compartida entre rei i corts. Reforçament del poder reial (cessar ministres, vet i dissoldre Corts). Sistema bicameral (Senat de designació reial i Congrés elegit per sufragi censatari, 1% de la població). Centralització administrativa. Confessionalitat catòlica de l'Estat. Supressió de la Milícia Nacional. Drets i llibertats recollits de manera molt fragmentada. 7.
La construcció de l'Estat liberal BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) Pronunciament de Vicálvaro i manifest de Manzanares per exigir la reforma de l'Estat. Accés al poder dels progressistes: Projecte de Constitució de 1856 (non nata). Nova desamortització de béns eclesiàstics. Llei de ferrocarrils. Altres lleis per fomentar l'esperit econòmic. Problemes socials. Crisi de subsistències. Vagues obreres a Barcelona. 7. La construcció de l'Estat liberal Repressió i divisió del progressisme. Cop d'estat d'O'Donnell. Font: Buxaweb El bienni progressista DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA Governs unionistes (1856-1863) Estabilitat política i creixement econòmic ns al 1866.
Política exterior militarista: intervenció a Mèxic, Contxintxina i guerra del Marroc. Dimissió d'O'Donnell per discrepàncies amb la reina. Governs moderats (1863-1868) Governs autoritaris: marginació de l'oposició (progressistes, demòcrates i republicans). Crisi econòmica i descontentament popular. Aixecament de la Caserna de San Gil (forta repressió) Pacte d'Ostende (1867) entre els grups opositors per derrocar Isabel II. 7. La construcció de l'Estat liberal Font: Buxaweb La dècada moderada unionista 8. El Sexenni democràtic. Font: Buxaweb El sexenni revolucionari