Introducció a la Immunologia: Mecanismes de Defensa i Immunitat

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

© McGraw-Hill Immunologia © McGraw-Hill Immunologia 2. Tipus d'immunitat 1. Mecanismes de defensa naturals del cos humà 3. Malalties infeccioses 5. Sistema immune i trasplantaments 4. Patologies del sistema immune © McGraw-Hill Immunologia 1. Mecanismes de defensa naturals del cos humà Es coneix com a immunitat l'estat de resistència, natural o adquirida, de l'organisme davant determinades accions patògenes de microorganismes o substàncies estranyes. Els antígens Un antigen és qualsevol molècula que un organisme reconeix com a estranya i que desencadena una resposta immunitària. És a dir, són molècules amb immunogenicitat, capacitat per activar el sistema immune.

Segons l'origen, els antígens poden classificar en: Xenoantígens o heteroantígens. Al·loantígens. Autoantígens. © McGraw-Hill Immunologia Els principals mecanismes de defensa del cos humà són: Mecanismes de defensa © McGraw-Hill Immunologia 1.1. Mecanismes de defensa inespecífics Són els que actuen contra agents patògens en general (protozous, bacteris, virus, cèl·lules danyades, etc.). Confereixen immunitat innata, ja que es tracta d'una primera línia defensiva que es té des del naixement. Inclouen: Barreres primàries. Barreres secundàries o resposta immune inespecífica.

© McGraw-Hill Immunologia Són un conjunt de barreres físiques, químiques i microbiològiques que tracten d'impedir que els microbis arribin al medi intern. Entre aquestes destaquen: A. Barreres primàries © McGraw-Hill Immunologia La pell Les mucoses Secrecions diverses La microbiota normal En absència de ferides, és una protecció eficaç. Experimenta una renovació constant. Té un pH àcid i un ambient sec. Recobreixen el tracte respiratori, digestiu i genital. Per exemple, la mucosa respiratòria acull mucus i és ciliada. Les llàgrimes. El mucus. El HCl de l'estómac. El cerumen de l'orella. El flux vaginal amb pH àcid. Organismes simbiòtics i comensals. Habiten la pell i les mucoses.

Formen una barrera ecològica. © McGraw-Hill Immunologia © McGraw-Hill Immunologia B. Barreres secundàries: la resposta immune inespecífica Si els microbis aconsegueixen traspassar les barreres primàries, entren en contacte amb el medi intern. Llavors, intervenen les barreres secundàries, que, igual que les primàries, són inespecífiques. Els mecanismes bàsics d'aquesta resposta immune inespecífica són: La fagocitosi. La reacció inflamatòria. El sistema complement. L'interferó. Les cèl·lules natural killer (NK).

© McGraw-Hill Immunologia Cèl·lules del sistema immune Cèl·lules del sistema immune Las principals cèl·lules que formen part del sistema immune són: © McGraw-Hill Immunologia Las característiques principals dels leucòcits són: © McGraw-Hill Immunologia És un dels mecanismes bàsics de la resposta immune inespecífica. És una de les formes de l'endocitosi, procés mitjançant el qual les cèl·lules capten partícules de l'entorn. Els principals fagòcits són els macròfags, juntament amb els neutròfils.

El procés té lloc en diverses etapes: Quimiotaxi Adhesió Ingestió Digestió Fagocitosi © McGraw-Hill Immunologia © McGraw-Hill Immunologia És una resposta inespecífica del sistema immune davant un mal en l'organisme. El mal pot ser de diferent naturalesa: Mecànic Químic Infecciós Inflamació La inflamació consisteix en una sèrie de processos seqüencials en el teixit danyat que tenen com a objectiu, en primer lloc, detectar, aïllar i eliminar l'agent nociu. Posteriorment, restaurar el teixit danyat. © McGraw-Hill Immunologia El procés inflamatori es desencadena en diverses etapes: 1. El mal i l'entrada de microbis actuen com a estímul. Les cèl·lules danyades alliberen mediadors de la inflamació.

A conseqüència: 2. Formació d'un edema: Augmenten els leucòcits circulants, la permeabilitat dels capil·lars, el flux sanguini, es produeix vasodilatació i sortida de plasma dels capil·lars 3. Fagocitosi de microbis i cèl·lules danyades. 4. Es forma un edema dur, que aïlla la lesió. 5. Pot quedar una cavitat que conté fagòcits morts (pus). 6. Regeneració cel·lular en la zona per substituir les cèl·lules danyades.

© McGraw-Hill Immunologia Processos implicats en la inflamació: © McGraw-Hill Immunologia Format pel conjunt d'unes proteïnes presents en el plasma sanguini que s'activen en resposta a la presència de components moleculars de microorganismes Produeixen una cascada enzimàtica que provoca una amplificació de la resposta immunitària. Els efectes de l'activació del complement: Lisi cel·lular del microorganisme o de la cèl·lula infectada. Estimulació de la fagocitosi. Amplificació de la resposta immune humoral. El sistema del complement © McGraw-Hill Immunologia Pertany a les anomenades citocines, pèptids de poca grandària que les cèl·lules utilitzen per a la comunicació intercel·lular.

Són presents en el plasma sanguini Són produïdes per les cèl·lules NK i els limfòcits T. Actuen com a senyals d'alerta en les cèl·lules pròximes a la infectada, activant defenses antivirals, amb la finalitat de frenar la multiplicació del virus. Interferó © McGraw-Hill Immunologia Són limfòcits que es consideren part del sistema immune innat. Identifiquen i destrueixen cèl·lules infectades per virus o tumorals. Produeixen i secreten citocines com l'interferó. Cèl·lules NK (natural killer) © McGraw-Hill Immunologia 1.2. Mecanismes de defensa específics: la resposta immune específica És la resposta concreta que es dona a un antigen particular.

La duen a terme els limfòcits T i B i els anticossos. Hi ha limfòcits en: Tots els òrgans. La sang. La limfa. El líquid intersticial. Es concentren en els òrgans limfoides, que són els que figuren en la imatge. © McGraw-Hill Immunologia © McGraw-Hill Immunologia Són els responsables de la resposta immune específica. Estan proveïts de receptors per a cada antigen i donen una resposta específica a cadascun. A. Limfòcits T i B © McGraw-Hill B. Anticossos Els anticossos o immunoglobulines (Ig) són proteïnes amb conformació globular Produïdes pels limfòcits B madurs com a resposta a la presència d'un antigen.

Estructura dels anticossos Immunologia © McGraw-Hill Tipus d'anticossos Immunologia © McGraw-Hill Reacció antigen-anticòs Immunologia © McGraw-Hill C. Etapes de la resposta immune específica. Els mecanismes de defensa específics inclouen dos tipus de resposta: Resposta cel·lular Resposta humoral Ambdues impliquen tres etapes Identificació i reconeixement de l'antigen Activació dels limfòcits T i B Desencadenament de les respostes humoral i cel·lular Immunologia © McGraw-Hill Característiques de la resposta immune específica Immunologia © McGraw-Hill Resposta immune cel·lular Immunologia Els limfòcits T supressors aturen la resposta immune.

Secreten substàncies inhibidores de l'acció dels limfòcits T citotòxics, T auxiliars i limfòcits B. © McGraw-Hill Resposta immune humoral Immunologia Consisteix en la producció d'anticossos específics contra un antigen per part dels limfòcits B. © McGraw-Hill Resposta immune primària i secundària Immunologia Resposta immune primària Resposta immune secundària Es produeix en un primer contacte amb l'antigen. Es produeix en contactes posteriors amb el mateix antigen. En tots dos casos, distingim tres etapes: La fase de latència, que és el temps que triga a produir-se l'activació dels limfòcits. La fase de creixement, en què la quantitat d'anticossos augmenta.

La fase de decreixement, en què disminueix la quantitat d'anticossos específics. Fase de latència més llarga. Fase de latència molt curta o inexistent. Menys producció d'anticossos. Alta producció d'anticossos. Predominen les IgM Predominen les IgG © McGraw-Hill Immunologia © McGraw-Hill Immunologia 2. Tipus d'immunitat © McGraw-Hill Immunologia 2.1. Immunitat artificial: sèrums i vacunes © McGraw-Hill Immunologia 3. Malalties infeccioses Infecció: presència i multiplicació d'un microorganisme patogen o potencialment patogen en teixits, fluids o cavitats de l'organisme normalment estèrils.

El desenvolupament d'una malaltia infecciosa dependrà de: Patogenicitat o virulència Resposta immune Entesa com la capacitat per causar mal. De tipus innata i adaptativa de l'hoste. Pot eliminar la infecció. © McGraw-Hill Immunologia Els principals agents causants de les malalties infeccioses humanes són: Fongs i protozous Bacteris Virus Prions Eucariotes unicel·lulars Grampositius i gramnegatius Paràsits intracel·lulars obligats Simples proteïnes alterades, amb capacitat infectiva © McGraw-Hill Immunologia 3.1.

Etapes de les malalties infeccioses 2 Adherència als teixits 4 Evasió de la resposta immunitària 1 Entrada en l'hoste 5 Invasió tissular i mal cel·lular 3 Multiplicació NO ESTUDIAR © McGraw-Hill Immunologia 1. Entrada en l'hoste Les principals vies d'entrada són: Contacte directe amb la superfície corporal. Inhalació de microbis que estan en suspensió en l'aire. Ingestió d'aigua o aliments contaminats. Ferides, injeccions o picades d'animals: vectors. NO ESTUDIAR © McGraw-Hill Immunologia 2. Adherència del microorganisme als teixits El patogen s'uneix mitjançant molècules pròpies que s'uneixen a receptors específics de les cèl·lules hoste. N'hi ha diferents tipus: Adhesines.

Fímbries dels bacteris. Proteïnes de la càpsida viral (hemaglutinines). Lípids, etc. NO ESTUDIAR © McGraw-Hill Immunologia 3. Multiplicació Els virus necessiten penetrar en les cèl·lules per multiplicar-se. Bacteris, protozous i fongs, per tenir èxit en la multiplicació, han de trobar un ambient apropiat en l'hoste (nutrients, pH, temperatura, etc.). Alguns patògens poden multiplicar-se en la sang i provocar una infecció generalitzada denominada septicèmia. NO ESTUDIAR © McGraw-Hill Immunologia 4. Evasió de la resposta immunitària Ocultar-se del sistema immunitari: Per exemple: dins de les cèl·lules.

Així doncs, virus com els herpes virus, aconsegueixen romandre ocults a l'interior de cèl·lules on poden resistir durant anys, i ressorgir en el moment en què les defenses de l'hoste baixen. Interferir en el funcionament del sistema immune. Per exemple: mitjançant senyals de bloqueig. Patògens, com ara Leishmania (protozou), actuen inhibint la resposta immunitària. Destruir alguns dels elements del sistema immune. Per exemple: VIH destrueix els limfòcits CD4. NO ESTUDIAR © McGraw-Hill Immunologia 5. Invasió tissular i mal cel·lular El mal en l'òrgan envaït pot produir-se per mecanismes diversos, segons el tipus d'agent patogen: Alguns virus destrueixen les cèl·lules en què es multipliquen.

En altres, és la proliferació de bacteris i fongs la que bloqueja el funcionament normal de l'òrgan envaït. En algunes infeccions, es produeixen toxines (verins), per exemple, la toxina botulínica (Clostridium botulinum) inhibeix la contracció muscular i la toxina colèrica (Vibrio colerae) provoca la secreció activa d'aigua i ions (diarrea secretora). NO ESTUDIAR © McGraw-Hill Immunologia 3.2. Prevenció de les malalties infeccioses Infeccions endògenes Infeccions exògenes Causades per microorganismes oportunistes, pertanyents a la microbiota normal. Requereix un bon estat del sistema immunitari i de les barreres primàries, com la pell i les mucoses.

Causades per microorganismes de l'entorn (aire, sòl, aigua, animals o persones portadores). Les mesures preventives dependran de la via de contagi. La vacunació s'ha mostrat com la mesura més efectiva per frenar les malalties infeccioses. © McGraw-Hill Immunologia 3.3. Diagnòstic de les malalties infeccioses En primer lloc, caldrà valorar els símptomes i els factors de risc: Febre i altres símptomes Símptoma principal, s'estudia el grau i patró. Factors de risc epidemiològic Viatges a zones amb malalties endèmiques. Ingesta d'aigua o aliments contaminats. Contacte amb animals relacionats amb zoonosi. Pràctiques sexuals de risc. Contacte amb altres persones malaltes.

Factors de risc generals Malalties cròniques subjacents. Tractaments previs amb immunosupressors o antibiòtics. Intervencions invasives: hemodiàlisi, cateterisme, etc. NO ESTUDIAR © McGraw-Hill Immunologia Si es confirma l'existència d'infecció, cal identificar l'agent causant per determinar el tractament. Les mostres poden sotmetre's a diferents tècniques d'identificació: NO ESTUDIAR © McGraw-Hill Immunologia 3.4. Tractament de les malalties infeccioses Els antibiòtics són medicaments antibacterians. S'obtenen de bacteris, de fongs o se sintetitzen. Posseeixen mecanismes d'acció: Inhibició de la formació de la paret cel·lular. Augment de la permeabilitat de la membrana cel·lular.

Interferència amb processos metabòlics dels bacteris. La resistència als antibiòtics. Un bacteri pot adquirir resistència mitjançant mutació o transferència horitzontal de gens. L'ús d'antibiòtics contribueix al desenvolupament de resistències. Aquests fàrmacs tenen efecte sobre la microbiota normal. Els antivirals actuen sobre diferents fases del cicle de multiplicació vírica. Bloquejant l'entrada en la cèl·lula hoste. La replicació en l'interior. La sortida dels nous virions per infectar altres cèl·lules. © McGraw-Hill Immunologia 4. Patologies del sistema immune 4.1.Hipersensibilitat Consisteix en la producció d'una resposta immune inadequada i exagerada davant un antigen innocu.

N'hi ha diversos tipus, la més habitual és la que condueix a la reacció al·lèrgica o hipersensibilitat de tipus I. Al·lergògens Immunoglobulines E (IgE) Son les substàncies que provoquen la reacció al·lèrgica. Els més comuns són el pol·len, els àcars de la pols, etc. Són molècules innòcues per a les persones sanes. En les persones al·lèrgiques estimulen la producció de (IgE). La seva producció és estimulada pels al·lergògens. Les IgE tenen la capacitat d'activar unes cèl·lules determinades, com els mastòcits, que alliberen mediadors de la inflamació.

© McGraw-Hill Immunologia La reacció al·lèrgica es produeix en dues fases: fase de sensibilització i fase de reacció, tal com reflecteix l'esquema següent: © McGraw-Hill Immunologia 4.2. Autoimmunitat El sistema immune és capaç de: Discriminar entre el que és propi i el que és estrany. Mantenir la tolerància davant antígens propis. Durant el procés de maduració, els limfòcits T i B desenvolupen autotolerància. L'autoimmunitat sorgeix quan es produeix una pèrdua de l'autotolerància. Així sorgeixen les malalties autoimmunes: Lupus. Esclerosi múltiple. Celiaquia. Artritis reumatoide. © McGraw-Hill Immunologia 4.3.

Immunodeficiències Consisteix en la incapacitat del sistema immune per desenvolupar una resposta immune adequada davant la presència d'un antigen, a causa de la disfunció d'algun dels seus components. Segons la causa que les origini, les immunodeficiències s'agrupen en: Immunodeficiències primàries o congènites Immunodeficiències secundàries o adquirides Originades per defectes del sistema immune d'origen genètic. Causades per agents externs, com ara fàrmacs, virus com el VIH, irradiació, desnutrició, etc. Són més freqüents que les primàries. © McGraw-Hill Immunologia A. Immunodeficiències primàries Són defectes de la resposta immunològica produïts per errors congènits i sovint hereditaris.

Es manifesten amb malalties infeccioses greus i repetitives. Es tracta d'un grup heterogeni de més de 300 malalties. Alguns exemples en poden ser: Immunodeficiències combinades Malaltia del "nen bombolla". Afecta limfòcits T i B. Hipogammaglobulinèmies Malaltia de Bruton. Implica un dèficit en la producció d'anticossos. Malaltia granulomatosa crònica Malaltia lligada al cromosoma X. Afecta els fagòcits. © McGraw-Hill Immunologia B. Immunodeficiències secundàries Poden produir-se per causes diverses: Malalties prolongades, cròniques o greus: Diabetis: pel fet que la hiperglucèmia altera el funcionament dels leucòcits. Càncer: per exemple, els que afecten la medul·la òssia.

Determinats fàrmacs: Immunosupressors que s'administren en trasplantaments, per disminuir el rebuig. Ocasionalment, la quimioteràpia o la radioteràpia. © McGraw-Hill Immunologia Sida: síndrome d'immunodeficiència adquirida La sida és una immunodeficiència produïda per la infecció del VIH (virus de la immunodeficiència humana). El VIH destrueix gradualment el sistema immunitari en atacar els limfòcits CD4, que usa per multiplicar-se. Aquest procés es duu a terme en les etapes següents: 1. Reconeixement i adhesió 2. Entrada en la cèl·lula 3. Descapsidació 4. Transcripció inversa 5. Integració en l'ADN cel·lular 6. Activació 7. Assemblatge © McGraw-Hill Immunologia 5.

Sistema immune i trasplantaments Trasplantament o empelt: substitució d'un òrgan o un teixit malalt d'una persona receptora per un de sa aportat per un donant. Segons l'origen de l'òrgan o el teixit, podem diferenciar-ne quatre tipus: Autotrasplantament: procedeix del mateix individu. Isotrasplantament: procedeix d'un bessó idèntic. Al·lotrasplantament: procedeix d'un individu genèticament diferent. Xenotrasplantament: procedeix d'un ésser d'una altra espècie. El rebuig consisteix en una resposta immune del receptor contra molècules que identifica com a estranyes en el teixit o l'òrgan trasplantat.

En les transfusions de sang, els antígens AB0 i Rh determinen la compatibilitat entre donant i receptor. Per prevenir el rebuig, es fa una selecció de donant i receptor amb la màxima histocompatibilitat possible; a més, se subministren fàrmacs immunosupressors. © McGraw-Hill Immunologia En els trasplantaments de teixits i òrgans sòlids, les molècules del CMH de classe I i II, amb un gran polimorfisme, són les causants del rebuig.