Estudi dels Microorganismes: Virus, Bacteris i Eucariotes

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

Els microorganismes Índex Classificació de microorganismes 01 Els Eubacteris 02 Els Arqueobacteris 03 Microorganismes eucario 04 Cultiu i control de microorganismes 05 Virus, viroides i prions 06 Virus 01 Estructura Virus 01 El cicle dels virus El cicle dels virus El cicle dels virus Viroides 01 Prions 01 Són proteïnes de membrana alterades, amb un plegament tridimensional afuncional Tenen la capacitat d'induir la transformació de les proteïnes normals a la forma alterada o prió. Habitualment són proteïnes de membrana de les neurones Formen agregats i s'acumulen en el teixit nerviós. Provoquen encefalopaties espongiformes transmissibles.

Són malalties neurodegeneratives que es desenvolupen ràpid i acaben amb la mort de l'individu. Són transmissibles entre organismes i entre espècies. Exemples: malaltia de Creutzfeld-Jakob Encefalopatia espongiforme bovina (malaltia de les vaques boges) LA HIPERACTINA, ELS PRIONS https://www.youtube.com/watch?v=fp9-616Yfik UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, ELS PRIONS https://www.youtube.com/watch?

v=PWV8O_E6tcY CREDITS: This presentation template was created by Slidesgo, including icons by Flaticon, and infographics & images by Freepik CREDITS: This presentation template was created by Slidesgo, including icons by Flaticon, and infographics & images by Freepik CREDITS: This presentation template was created by Slidesgo, including icons by Flaticon, and infographics & images by Freepik Classificació de microorganismes 02 Algues microscòpiques, protozous, fongs microscòpics PÀG.

Filogènia universal DOMINIS D'ÉSSERS VIUS CARACTERÍSTIQUES BACTERIA ARCHAEA EUKARYA Cèl·lules Procariota Procariota Eucariota Nucli No No Sí membranes fosfolípids amb AG, enllaços èster fosfolípids derivats isoprè. Enllaços èter fosfolípids amb AG, enllaços èster Orgànuls membranosos NO NO SÍ Ribosomes Sí, 70S Sí, 70S Sí, 80S Paret cel·lular Sempre, peptidoglicans sempre, altres proteïnes Plantes i algues: cel·lulosa Fongs: quitina Genoma ADN circular, amb plasmidis ADN circular, amb plasmidis ADN fragmentat en múltiples cromosomes Histones No Sí Sí Aminoàcid iniciador de la síntesi de prot.

Formilmetionina Metionina Metionina RNA polimerasa un únic tipus Diferents tipus de RNA poli Diferents tipus de RNA poli Capacitat per creixer a temperatures >100ºC No Algunes No Els Eubacteris (Domini Bacteria) 03 1,5 - 7 DOMINI BACTERIA És un domini amb un únic regne, el dels bacteris. Característiques generals: Cèl·lula procariota: Material genètic en suspensió al citoplasma No tenen orgànuls Tenen Ribosomes 70S dispersos pel citoplasma Formes diferents Relacions tròfiques de tot tipus: comensals, simbiòtics, paràsits, etc.

Paret cel·lular sempre de peptidoglicans Els podem classificar segons diversos criteris: segons la forma segons el medi on viuen segons la manera d'obtenir nutrients segons els seu metabolisme 150,000 Big numbers catch your audience's attention 150,000 Big numbers catch your audience's attention Vibrions Espirils Estructura bacteriana Flagels Diferents dels flagels dels eucariotes. Formats per una proteïna anomenada flagel·lina. Els flagels poden adoptar diverses disposicions i tipus de moviment. Poden ser molt més llargs que el bacteri. En general, quan es dóna en resposta a estímuls ambientals= TACTISME. Ex: quimiotactisme, fototactisme, magnetotactisme, termotactisme.

Parlem de tactisme + o – en funció de si s'acosten o allunyen de l'estímul. Ex. quimiotactisme positiu. PÈLS Pili (o pèls de conjugació): Filaments proteics curts i rígids, de forma tubular (permeten l'entrada de virus i l'intercanvi de material genètic amb altres cèl·lules). PÈLS Fímbries (pèls de fixació): Fixen el bacteri al substrat. Generalment en bacteris patògens. Càpsula (no tots) Formada per polisacàrids i polipèptids (glicocàlix). Funcions: Retenir l'aigua i permetre l'intercanvi d'ions i l'acumulació de nutrients. Protecció davant agressions.

Paret bacteriana Estructura rígida que envolta la membrana cel·lular i li dona la forma Impedeix l'explosió cel·lular en condicions hipotòniques Confereix resistència als antibiòtics Protegeix de les agresions externes Formada per mureïna. dos tipus Bacteris grampositius i gramnegatius Bacteris grampositius i gramnegatius Bacteris grampositius i gramnegatius Bacteris grampositius i gramnegatius Membrana plasmàtica De tipus unitari (igual que la resta de membranes), de 8nm de gruix. Bicapa de lípids amb àcids grassos. Amb fosfolípids i proteïnes. Regula l'intercanvi de substàncies.

Citoplasma No té orgànuls, però sí ribosomes (més petits que els dels eucariotes però similars als de mitocondris i cloroplasts) En major abundància que en eucariotes per l'alta taxa metabòlica. A vegades s'uneixen en polisomes: Citoesquelet Les cèl·lules bacterianes tenen un citoesquelet format per proteïnes homòlogues a l'actina i a la tubulina de les cèl·lules eucariotes. Aquestes proteïnes participen en: el procés de dirigir els cromosomes als pols de les cèl·lules per garantir la seva distribució equitativa entre les cèl·lules filles en el mecanisme de divisió cel·lular, formant el septe de separació entre les dues cèl·lules originades per la divisió.

- La regió que ocupa s'anomena nucleoide. - Els cromosomes dels bacteris poden ser circulars o lineals. - Mancat d'histones i sistemes de reparació. - Poden tenir Plasmidis: petits filaments de doble cadena de DNA lineal o circular que es repliquen independentment dels cromosomes i s'hi poden integrar (molt utilitzats en biotecnologia).

Material hereditari Fisiologia bacteriana Funció nutrició Funció relació Funció reproducció Funció nutrició MODELS METABÒLIC S Funció relació - Mobilitat (reptació, contracció/dilatació, flagels) - Quimiotaxi - Espores (endòspores i exòspores) BBC PERMAFROST https://www.bbc.com/mundo/vert-earth-39 851987 Transferència lateral o horitzontal de DNA (NO sexualitat) La transferència lateral (també anomenada horitzontal) de material genètic és el transvasament de DNA d'una cèl·lula bacteriana a una altra coetània. En canvi, la transferència vertical té lloc entre cèl·lules progenitores i descendents.

Fa ja molts anys que s'ha demostrat que la transferència lateral de material genètic és un dels motors de l'evolució de la vida tant en els organismes procariotes com eucariotes. Aquesta pot ser per: - Conjugació - Transformació - Transducció - Vesícules Processos que aporten diversitat genètica al genoma d'una espècie Es pot transferir: - Regió cromosòmica (no capaç d'autoreplicar-se) - - Plasmidi (capaç d'autoreplicar-se) La transferència del DNA NO es produeix a través del Pili Conjugació Quan un plasmidi s'integra per recombinació additiva en el cromosoma d'una cèl·lula de qualsevol espècie bacteriana s'obté una cèl·lula Hfr (High frequency of recombination).

Aquesta cèl·lula Hfr es capaç de transferir el seu cromosoma a una altra receptora. Conjugació soques F+: portadores d'algun element que permet la fusió de les cèl·lules, soques F- : els hi falta aquest element de fertilitat o factor F. Conjugació Es pot transferir: - Regió cromosòmica (no capaç d'autoreplicar-se) - - Plasmidi (capaç d'autoreplicar-se) Conjugació Transformació Transducció Vesícules Cèl·lules bacterianes secreten vesícules, que, entre altres molècules, poden contenir plasmidis o fragments cromosòmics de la que les emet. La cèl·lula receptora incorpora per fusió de membranes el contingut de la vesícula. Una soca és un subtipus o variant genètica d'un virus o bacteri.

Per exemple, una "soca de la grip" és una forma biològica concreta del virus de la grip. Una colònia és un grup de microorganismes vivint a la superfície o a l'interior d'un cultiu sòlid, generalment cultivats a partir d'una cèl·lula única. PAU JUNY 2023 1. Bacteris porprats i verds del sofre 2. Cianobacteris 3. Bacteris nitrificants 4. Bacteris fixadors del nitrogen 5. Bacteris entèrics 6. Espiroquetes 7. Bacteris de l'àcid làctic 8. Micoplasmes Tipus d'eubacteris 1. Bacteris porprats i verds del sofre 1. Bacteris porprats i verds del sofre 2. Cianobacteris 2.

Cianobacteris estromatòlits ESTROMATOLITS, CIANOBACTERIS I LA GRAN OXIDACIÓ https://www.youtube.com/watch?v=vlrzPfW6C3U TED TALK LA PUNA, ESTROMATOLITOS I L'ORIGEN DE LA VIDA ANAERÒBICA aprox. 3'15" fins 7'46" https://www.youtube.com/watch?v=d70KrTN0xv4 Els estromatòlits són roques sedimentàries de tipus orgànic, estratificades i formades per la captura, fixació o precipitació de sediments carbonatats a conseqüència del metabolisme i el creixement de microorganismes, especialment cianobacteris 3. Bacteris nitrificants 4. Bacteris fixadors del nitrogen 5. Bacteris entèrics Escherichia coli Salmonella Escherichia Shigella Yersinia 5.

Bacteris entèrics Viuen a l'intestí de l'espècies humana i d'altres animals. El conjunt de microorganismes (no només bacteris) que habiten l'intestí s'anomena MICROBIOTA. Es nodreixen de la matèria orgànica que hi ha a l'intestí, l'aliment que s'està digerint i altres microorganismes (n'és la seva font de matèria i energia). Contribueixen a la formació de la femta dels animals que les contenen. Exemples: Escherichia coli Salmonella, molt comú a l'intestí d'aus de corral, vaques i vedelles 7. Bacteris de l'àcid làctic Lactobacillus 7. Bacteris de l'àcid làctic 8. Micoplasmes Mycoplasma pneumoniae L'únic grup de bacteris que no té paret cel·lular.

Generalment paràsits Els Arqueobacteris 04 - Halòfils - Termòfils - Metanògens Fumaroles hidrotermals https://www.youtube.com/watch?v=CHCk54pFxys La ciutat perduda: fumaroles hidrotermals diferents ARTICLE SCIENCE: producció abiogènica de molècules orgàniques a les fumaroles de la ciutat perduda TERMÒFILS són arqueobacteris amb una capacitat excepcional per viure en ambients amb temperatures molt elevades, com ara fonts termals, fumaroles o sòls volcànics. Característiques destacables: 1. Temperatura òptima elevada: a. viuen millor a tª des de 60°C fins a 80°C. Algunes espècies fins a 120°C. b.

poden colonitzar ambients extremadament calents com aigües termals, aigües geotermals i altres hàbitats escalfats. 2. Els fosfolípids de la mb tenen derivats de l'isoprè amb enllaços èters = mb més estables a temperatures elevades. 3. Proteïnes termoresistents a temperatures elevades (s'utilitzen a la industria en bioremediació, síntesi de medicaments, PCR, amplificació d'ADN, etc) HALÒFILS Els arqueobacteris halòfils són un grup d'arquebactèries que viuen en ambients amb altes concentracions de sal, com llacs salats (Altai), marismes salins, salines i altres hàbitats on la salinitat és extremadament alta.

Toleren concentracions de sal que poden ser fins a 10 vegades superiors a la salinitat del mar. Tenen proteïnes i enzims adaptats més resistents a la desnaturalització. Compensen el gradient osmòtic acumulant al citoplasma ions com K+. METANÒGENS Es consideren els arqueobacteris més primitius Produeixen metà com a producte final del seu metabolisme. es troben en ambients anòxics (sense oxigen) utilitzen compostos com el diòxid de carboni (CO ) i hidrogen (H ) per produir metà (CH ) mitjançant un procés anomenat metanogènesi.

són quimiosintètics Ambients sense oxigen: el sistema digestiu d'animals herbívors, els fons marins, llacs de pantans, etc Els metanògens estan estudiats per a possibles aplicacions en biotecnologia per generar biogàs. Microorganismes eucariotes 05 1. Algues microscòpique s 2. Protozous 3. Fongs microscòpics 1. Algues microscòpiques 2. Protozous 3. Fongs microscòpics Microorganismes eucariotes 05 1. Algues microscòpiques 2. Protozous 3. Fongs microscòpics Protozous del gènere Plasmodium (P.falciparum i P.vivax) Microorganismes eucariotes 05 1. Algues microscòpiques 2. Protozous 3.

Fongs microscòpics Microorganismes eucariotes 05 CICLES BIOGEOQUÍMICS Els cicles biogeoquímics són circuits cíclics que recorren els bioelements a través de la biosfera, l'atmosfera, la geosfera, la hidrosfera i l'edafosfera.

reciclen els elements essencials per a la vida (C,N,S,P,...) Els bacteris són microorganismes clau en la transformació dels diferents compostos que forma un element químic i en la seva disponibilitat per a altres organismes = BIODISPONIBILITAT Actuen com a descomponedors, transformant matèria orgànica en compostos simples orgànics i inorgànics, i com a agents de processos metabòlics que intervenen en els Importància dels bacteris en els cicles biogeoquímics CICLE DEL CARBONI Funció nutrició Funció nutrició CICLE DEL CARBONI Bacteris descomponedo rs (respiració/ fermentació) o fotosintètics (cianobacteris) Importància dels bacteris en els cicles biogeoquímics CICLE DEL NITROGEN Funció nutrició Funció nutrició Importància dels bacteris en els cicles biogeoquímics CICLE DEL NITROGEN Bacteris desnitrificants nitrificants fixadors de N2 Importància dels bacteris en els cicles biogeoquímics Funció nutrició CICLE DEL SOFRE Funció nutrició CICLE DEL SOFRE ESTUDI DELS MICROORGANISMES 1.Esterilització 2.Aïllament 3.Identificació 4.Cultiu Tècniques d'esterilització 06 Tècniques d'aïllament de colònies de microorganismes: Identificació amb tinció de gram Cultiu de microorganismes 06 Malalties infeccioses El microorganisme o partícula que causa la infecció s'anomena AGENT INFECCIÓS.

EPIDÈMIA: brot descontrolat d'una malaltia infecciosa que es manté en el temps. PANDÈMIA: casos en que l'epidèmia afecta a nivell mundial. SIDA, covid-19, pesta negra, la grip espanyola,etc. COVID- 19 Sars- Cov2 SIDA VIH ANISAKI LEISHMANIA Tractament de les infeccions ANTIFÚNGICS: només per eliminar fongs ANTIVÍRICS: només per eliminar virus, intervenen la síntesi de proteïnes víriques ANTIBIÒTICS: només per tractar infeccions bacterianes. Antibiòtics: Són produïts per organismes vius en el seu entorn (fonamentalment bacteris i fongs) i que tenen com a objectiu augmentar el seu fitness en situacions de competència amb altres microorganismes degudes a la falta de nutrients.

Sintètics: No es troben a la natura i són fruit de dissenys duts a terme en els laboratoris i que a vegades es denominen quimioteràpics antibacterianes. COM ACTUEN? En general, els compostos antibacterians interaccionen amb alguna estructura o molècula de la cèl·lula (conegudes com a dianes), inhibint la seva funció (no vàlids per virus). Poden ser: - Bactericides: maten els bacteris. - Bacteriostàtics: inhibeixen el creixement. El tractament amb antibacterians NO indueix la resistència a aquests sinó que pot provocar la selecció positiva d'aquells bacteris de la població que ja eren resistents abans del tractament.

RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS: és la capacitat dels bacteris de combatre l'acció d'un antibiòtic o varis. Tres mecanismes genèrics de resistència als antibacterians són: 1. Mancança de la diana 2. Mutacions en la diana 3. Modificació o inactivació de l'antibacterià 1. Mancança de la diana: l'espècie bacteriana en qüestió no té l'estructura o la molècula diana de l'antibacterià. 2.Mutacions en la diana: mutagènesi espontània d'entre 10-5 – 10-6 . 3. Modificació o inactivació de l'antibacterià: síntesi d'un enzim (generalment codificat en un plasmidi) que modifica l'antibacterià o l'hidrolitza i el fa innocu pels bacteris.

Antibiograma La resistència als antimicrobians provoca la mort de 25.000 persones l'any a la Unió Europea i prop de 700.000 arreu del món. FAGS I RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS https://www.youtube.com/watch?v=YI3tsm FsrOg ETAPES DE LA MALALTIA INFECCIOSA pàg. 270 NO ESTUDIAR NO ESTUDIAR ctivitats: ibre pàg. 261 nº2 ibre pàg. 278, 279 7, 8, 9 xcercicis PAU: 2018 JUNY inc QUINOA, CRISPR Cas 2018 juny VHB, Fagoteràpia