Estudi dels glúcids

I 12 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

10 Els glúcids Bloc 2: Biologia molecular 27 Els glúcids: què són Família de compostos d'una gran diversitat estructural. Els més senzills són molècules que, en la seva forma no-ciclada, tenen un grup hidroxil (OH) a cada carboni excepte a un en el que hi ha un grup carbonil (CO) (Figura 1). Els més complexos deriven d'aquests més senzills. Nomenclatures poc adients. Hidrats de carboni o carbohidrats: No és cert que tots presentin una fórmula general que correspongui a: Cn(H2O)n.

Sucres: No tots són dolços Importància biològica (constitueixen la major part de la matèria orgànica de la Terra): o Combustible (glucosa, glicerol,...) o Reserva d'energia (glicogen, midó) o Substrat per a la síntesi d'altres molècules biològiques. o Formen part dels àcids nucleics (DNA, RNA) o Formen estructures cel·lulars (àcids nucleics, cel·lulosa, quitina,...) Monosacàrids: Cadenes lineals d'entre 3 i 8 àtoms de carboni. Es diferencien per: o El nombre de carbonis: Trioses (3 carbonis) Tetroses (4), Pentoses (5), Hexoses (6), Heptoses (7) i Octoses (8) o La posició del grup carbonil: Aldoses (un grup aldehid), Cetoses (un grup cetona).

o La distribució a l'espai dels grups hidroxil als carbonis asimètrics (Isomeria): dues molècules amb la mateixa fórmula tinguin propietats (i, per tant, siguin) diferents (figura 2) Ciclació: Els monosacàrids es ciclen: el grup carbonil reacciona amb el grup hidroxil del carboni 5 (figura 3). Aquesta reacció es produeix espontàniament, sense la participació de cap enzim. Alguns dels més importants: o Glucosa: (una aldohexosa) és la principal font energètica de moltes cèl·lules o Fructosa: (una cetohexosa) és molt abundant al món vegetal. o Ribosa (una aldopentosa) forma part d'alguns coenzims i de l'àcid ribonucleic.

o Desoxiribosa (ribosa modificada) forma part de l'àcid desoxiribonucleic (capítol 13). o Àcids glucurònic i galacturònic: components estructurals dels teixits. F1. Dos exemples de glúcids monosacàrids. F2. Alguns isòmers de les aldohexoses. En vermell s'assenyalen les diferències respecte a la glucosa F3. Ciclació de dues hexoses: una aldosa (la glucosa) i una cetosa (la fructosa).

Les esferes negres són carbonis, les vermelles són oxígens i les grises hidrògens aldehid cetona ALDOSA CETOSA GLUCOSA FRUCTOSA 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 6 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 GLUCOSA FRUCTOSA 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 glucosa galactosa manosa talosa glucosa galactosa galactosa manosa talosa manosa talosa 10 Els glúcids Bloc 2: Biologia molecular 28 Oligosacàrids. Polímers de entre 2 i 10 monosacàrids o Disacàrids (2 monosacàrids) Trisacàrids (3), Tetrasacàrids (4), etc. o L'enllaç glucosídic és el que s'estableix entre els monosacàrids. F4.

El disacàrid lactosa està format per la unió glucosídica d'una galactosa i una glucosa Polisacàrids. Polímers de més de 10 monosacàrids (fins a milers d'unitats). Aquestes molècules poden variar de mida, i arribar a uns pesos moleculars molt elevats (desenes de milions de dalton) o Homopolisacàrids: polímers d'un mateix monosacàrid (glicogen, midó,...) o Heteropolisacàrids: polímers de diversos monosacàrids diferents. Ramificacions. Un monosacàrid pot unir- se a dos monosacàrids més (la glucosa, per exemple, a través dels carbonis 4 i 6 (Figura 5), generant ramificacions i molècules esfèriques, molt compactes. Funció: Reserva energètica. o Glicogen: glucoses 1-4 i 1-6.

Arriba a pesar una quants milions de dalton. Present en grans quantitats a fetge (5% del pes) i a múscul (0.5%). o Midó: a vegetals, format per amilosa (lineal, maltoses 1-4) i amilopectina (ramificada, maltoses 1-4 i 1-6) Funció: Estructural. o Cel·lulosa: cadenes de glucosa 1-4 (lineals) associades entre elles per enllaços d'hidrogen. Element principal de la paret vegetal. o Quitina: N-acetilglucosamines 1-4. Material bàsic de l'exosquelet dels artròpodes i de la paret cel·lular dels fongs. o Glucosaminoglucans: Llargues cadenes de disacàrids polimeritzats. Constitueixen la matriu fonamental dels teixits connectius.

Disacàrid Monosacàrids que el formen Funció biològica lactosa galactosa + glucosa A la llet dels mamífers, com a font energètica pel nadó. No es troba al regne vegetal. sacarosa glucosa + fructosa Molt freqüent a les plantes (fruites, canya de sucre), com a reserva nutritiva. No es troba al regne animal. maltosa glucosa + glucosa A grans en germinació i òrgans de reserva de les plantes. T1. Alguns disacàrids habituals F5. Polisacàrids lineals i ramificats. La zona encerclada correspon a la figura superior 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 1 4 4 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 1 4 4 4 1 4 1 6 4 4 1 1 4 1 4 1 4 1 4 1 6 4 4 1 1 4 1 4 1 4 1 4 1 6 4 4 1 1 4 1 4 1 4 1 4 1 6 4 4 1 1 4 1 4 1