Apuntes d'Ecologia, Genètica, Immunologia i Biologia…

Apuntes de biologia que abordan desde el disseny experimental fins a la dinàmica dels ecosistemes, passant per la genètica, microbiologia, biotecnologia i immunologia.

1. Disseny Experimental

Flashcards

Quina és la funció principal de les lents en un microscopi òptic?: Augmenta la imatge
Amb quin tipus de llum s'il·lumina la mostra en un microscopi òptic?: Llum visible
Per què és important repetir un experiment diverses vegades (rèpliques) en el mètode científic?: Eliminar errors i assegurar la validesa dels resultats
Com s'anomenen les variables que varien en resposta a les variacions de les variables independents?: Variables dependents

Preguntes tipus test

A quin eix es representen les variables dependents en un gràfic?
- a) Eix de les Y
- b) Eix de les X
- c) Variables controlades
- d) Control placebo
Resposta: a) Eix de les Y. Les variables dependents són les que es mesuren i canvien en resposta a les variables independents. L'eix Y és on es representen gràficament.
Quin és el primer pas en el mètode científic?
- a) Formular una hipòtesi
- b) Experimentació
- c) Observació i descripció
- d) Publicació dels resultats
Resposta: c) Observació i descripció. El mètode científic comença amb l'observació i descripció d'un fenomen per després formular una pregunta.
Quines variables es manipulen de forma deliberada en un experiment?
- a) Variables dependents
- b) Variables independents
- c) Variables controlades
- d) Variables aleatòries
Resposta: b) Variables independents. Les variables independents són les que es manipulen deliberadament per veure com afecten les variables dependents.

2. Biomolècules

Flashcards

Quines són les funcions principals dels glúcids?: Reserva d'energia, combustibles, síntesi d'altres molècules, àcids nucleics, estructures cel·lulars.
Enumera tres hexoses importants.: Glucosa, galactosa, fructosa.
Com es forma un enllaç O-glicosídic?: Enllaç entre dos grups -OH amb despreniment d'una molècula d'aigua.
Cita quatre exemples d'homopolisacàrids.: Midó, glicogen, cel·lulosa, quitina.

Preguntes tipus test

Quants àtoms de carboni contenen els monosacàrids?
- a) Entre 1 i 5 àtoms de carboni.
- b) Entre 3 i 8 àtoms de carboni.
- c) Entre 10 i 15 àtoms de carboni.
- d) Més de 20 àtoms de carboni.
Resposta: b) Entre 3 i 8 àtoms de carboni.. Els monosacàrids contenen entre 3 i 8 àtoms de carboni, cosa que els diferencia d'altres biomolècules.
Per a quines cèl·lules és la glucosa la principal font d'energia?
- a) Glòbuls vermells i neurones.
- b) Cèl·lules musculars i epitelials.
- c) Cèl·lules hepàtiques i renals.
- d) Osteòcits i condròcits.
Resposta: a) Glòbuls vermells i neurones.. La glucosa és la font d'energia principal per als glòbuls vermells i les neurones, essent essencial per al seu funcionament.
Què diferencia un epímer d'un altre isòmer?
- a) Són imatges especulars no superposables.
- b) Tenen diferent fòrmula molecular.
- c) Difereixen en la posició d'un sol grup -OH.
- d) Són idèntics en totes les seves propietats.
Resposta: c) Difereixen en la posició d'un sol grup -OH.. Un epímer es diferencia d'un altre isòmer en la posició d'un sol grup -OH, fent-lo un tipus específic de diastereoisòmer.

3. Proteïnes i Pèptids

Flashcards

Què és un enllaç peptídic?: Enllaç covalent entre el grup carboxil (COOH) d'un aminoàcid i el grup amino (NH2) d'un altre, amb alliberament d'una molècula d'aigua (H2O).
Quines són les funcions principals dels pèptids?: Hormones, antibiòtics, antioxidants, toxines i neurotransmissors.
Quins tipus d'aminoàcids existeixen?: Aminoàcids proteics i no proteics.
Quines són les funcions principals de les proteïnes?: Estructural, de reserva i activa.

Preguntes tipus test

Quina és la diferència principal entre els aminoàcids proteics i els no proteics?
- a) Tots dos formen proteïnes estructurals.
- b) Els proteics formen proteïnes, els no proteics tenen altres funcions.
- c) Són exactament el mateix.
- d) Els no proteics són més grans.
Resposta: b) Els proteics formen proteïnes, els no proteics tenen altres funcions.. Els aminoàcids proteics són alfa-aminoàcids, mentre que els no proteics tenen altres funcions com precursors metabòlics o neurotransmissors.
Com es forma un enllaç peptídic?
- a) Enllaç iònic entre dos aminoàcids.
- b) Enllaç d'hidrogen entre dos aminoàcids.
- c) Enllaç covalent entre el grup carboxil i el grup amino de dos aminoàcids.
- d) Interacció hidrofòbica entre dos aminoàcids.
Resposta: c) Enllaç covalent entre el grup carboxil i el grup amino de dos aminoàcids.. L'enllaç peptídic és un enllaç covalent que es forma entre el grup carboxil d'un aminoàcid i el grup amino d'un altre, alliberant una molècula d'aigua.
Quina de les següents és una funció dels pèptids?
- a) Hormones i neurotransmissors.
- b) Reserva d'energia a llarg termini.
- c) Emmagatzematge d'informació genètica.
- d) Transport de glucosa.
Resposta: a) Hormones i neurotransmissors.. La funció principal dels pèptids inclouen actuació com a hormones, antibiòtics, antioxidants, toxines i neurotransmissors.

4. Àcids Nucleics

Flashcards

Què és un nucleòsid?: Sucre + base nitrogenada
Què és un nucleòtid?: Sucre + base nitrogenada + àcid fosfòric
Quines són les bases nitrogenades?: Pirimidíniques: C, T, U; Púriques: A, G
Quina és la funció de l'ATP, ADP i AMP?: Transport i emmagatzemar energia dins les cèl·lules

Preguntes tipus test

Quin tipus d'enllaç uneix els nucleòtids en una cadena d'àcid nucleic?
- a) Enllaços fosfodièster
- b) Enllaços glicosídics
- c) Enllaços peptídics
- d) Enllaços iònics
Resposta: a) Enllaços fosfodièster. Els nucleòtids estan units per enllaços fosfodièster, que connecten el grup fosfat d'un nucleòtid amb el grup hidroxil del sucre del següent.
Quina és la relació correcta entre les bases nitrogenades segons la llei de Chargaff?
- a) A = G i C = T
- b) A = T i G = C
- c) A = C i G = T
- d) A = U i G = C
Resposta: b) A = T i G = C. La llei de Chargaff estableix que en l'ADN, la quantitat d'adenina (A) és igual a la de timina (T), i la quantitat de guanina (G) és igual a la de citosina (C).
Quin tipus d'ARN transporta la informació genètica des del nucli fins als ribosomes?
- a) ARNr
- b) ARNt
- c) ARNm
- d) ARNn
Resposta: c) ARNm. L'ARN missatger (ARNm) transporta la informació genètica des de l'ADN al citoplasma per a la síntesi de proteïnes.

5. Biocatalitzadors i Enzims

Flashcards

Quina és la funció principal dels biocatalitzadors?: Augmenten la velocitat de les reaccions químiques i controlen el metabolisme.
Quina és la naturalesa química dels enzims?: Proteïnes globulars solubles en aigua.
A quina part de l'enzim s'uneix el substrat?: Centre actiu
Quins són els diferents graus d'especificitat dels enzims?: Especificitat absoluta, de grup i de reacció.

Preguntes tipus test

Quina és la principal funció dels enzims en les reaccions bioquímiques?
- a) Accelerar les reaccions químiques
- b) Consumir energia en les reaccions
- c) Disminuir la temperatura
- d) Augmentar la pressió
Resposta: a) Accelerar les reaccions químiques. Els enzims són biocatalitzadors que acceleren les reaccions bioquímiques en els organismes vius.
A quina part de l'enzim s'uneix el substrat per ser catalitzat?
- a) Al cofactor
- b) Al centre actiu
- c) A la membrana cel·lular
- d) Al ribosoma
Resposta: b) Al centre actiu. El centre actiu és la regió específica de l'enzim on s'uneix el substrat i es duu a terme la catàlisi.
Quins factors poden influir en l'activitat enzimàtica?
- a) Només la concentració de substrat
- b) Només la temperatura
- c) La temperatura i el pH
- d) Només la pressió
Resposta: c) La temperatura i el pH. La temperatura i el pH poden afectar l'estructura i l'activitat dels enzims, i cada enzim té un rang òptim de funcionament.

6. Metabolisme

Flashcards

Què és la glicòlisi?: Degradació de la glucosa en piruvat, ATP i NADH
On té lloc el cicle de Krebs?: Mitocondris
Quines són les tres fases de la respiració cel·lular aeròbica?: Oxidació del piruvat, cicle de Krebs i cadena respiratòria
Quin és l'objectiu de la fermentació?: Produir ATP i NADH

Preguntes tipus test

Quina és la funció principal de la glicòlisi?
- a) Degradar glucosa en piruvat
- b) Sintetitzar glucosa a partir de piruvat
- c) Oxidar piruvat a CO2 i H2O
- d) Reduir piruvat a etanol
Resposta: a) Degradar glucosa en piruvat. La glicòlisi és una via metabòlica anaeròbica que degrada la glucosa en piruvat, alliberant energia en forma d'ATP i NADH.
On té lloc el cicle de Krebs en les cèl·lules eucariotes?
- a) Citoplasma
- b) Matriu mitocondrial
- c) Nucli cel·lular
- d) Reticle endoplasmàtic
Resposta: b) Matriu mitocondrial. El cicle de Krebs té lloc a la matriu mitocondrial, on s'oxiden molècules derivades de glúcids, lípids i proteïnes, alliberant energia i precursors metabòlics.
Quina és la funció principal de la cadena respiratòria?
- a) Consumir ATP
- b) Produir glucosa
- c) Generar un gradient de protons
- d) Descarboxilar piruvat
Resposta: c) Generar un gradient de protons. La cadena respiratòria genera un gradient de protons a través de la membrana mitocondrial interna, que s'utilitza per sintetitzar ATP mitjançant la fosforilació oxidativa.

7. Fotosíntesi

Flashcards

Què és la fotosíntesi?: Convertir l'energia del Sol en energia química i obtenir glucosa a partir de CO2 i H2O.
Per on entra el CO2 a la planta?: A través dels estomes, que són porus al revers de la fulla.
On té lloc la fotosíntesi?: Als cloroplasts en cèl·lules eucariotes i als mesosomes en bacteris.
Què són els tilacoides?: Sacs aplanats que contenen pigments fotosintètics i les cadenes de transport d'electrons.

Preguntes tipus test

Quina és la funció principal de la fotosíntesi?
- a) Convertir l'energia solar en energia química.
- b) Descompondre matèria orgànica en inorgànica.
- c) Consumir glucosa per alliberar energia.
- d) Oxidar l'aigua per alliberar diòxid de carboni.
Resposta: a) Convertir l'energia solar en energia química.. La fotosíntesi és un procés anabòlic realitzat per plantes, algues i alguns bacteris que converteix l'energia solar en energia química, produint glucosa a partir de CO2 i H2O.
On es troben els estomes?
- a) A l'anvers de la fulla.
- b) Al revers de la fulla.
- c) Al tronc de la planta.
- d) A les arrels de la planta.
Resposta: b) Al revers de la fulla.. Els estomes són petits porus situats principalment al revers de les fulles que permeten l'intercanvi de gasos: entrada de CO2 i sortida d'O2 i vapor d'aigua.
En quina estructura cel·lular té lloc la fotosíntesi en les plantes?
- a) Al mitocondri.
- b) Al reticle endoplasmàtic.
- c) Al cloroplast.
- d) Al nucli.
Resposta: c) Al cloroplast.. Els cloroplasts són orgànuls presents en cèl·lules eucariotes on es duu a terme la fotosíntesi. Contenen tilacoides, grana, estroma i lumen.

8. Models de fixació del CO2 i Quimiosíntesi

Flashcards

Quines zones climàtiques corresponen a les plantes C3 i quin procés de fixació de CO2 utilitzen?: Zones temperades i fredes; fixació del CO2 pel cicle de Calvin.
Quines zones climàtiques corresponen a les plantes C4 i quina és la seva característica principal?: Zones tropicals i agrícoles; eficients a baixes temperatures.
A quines zones climàtiques s'adapten les plantes CAM i quin mecanisme utilitzen per minimitzar la pèrdua d'aigua?: Zones desèrtiques; obren els estomes a la nit i els tanquen durant el dia.
Enumera quatre factors externs que controlen la fotosíntesi.: Intensitat lluminosa, concentració de CO2, temperatura, presència d'aigua.

Preguntes tipus test

A quines zones climàtiques s'adapten les plantes C4?
- a) Zones temperades i fredes
- b) Zones tropicals i agrícoles
- c) Zones desèrtiques
- d) Zones alpines
Resposta: b) Zones tropicals i agrícoles. Les plantes C4 estan adaptades a climes tropicals i agrícoles, i són eficients a baixes temperatures. No fan la fotorespiració, a diferència de les plantes C3.
Quin és l'adaptació principal de les plantes CAM per sobreviure en climes àrids?
- a) Zones temperades
- b) Zones tropicals
- c) Zones desèrtiques
- d) Zones aquàtiques
Resposta: c) Zones desèrtiques. Les plantes CAM obren els estomes a la nit per capturar CO2 i els tanquen durant el dia per evitar la pèrdua d'aigua, adaptant-se a les zones desèrtiques.
Quin dels següents és un factor extern que influeix en la fotosíntesi?
- a) Intensitat lluminosa
- b) Tipus de planta
- c) Àrea foliar
- d) Edat de la fulla
Resposta: a) Intensitat lluminosa. La intensitat lluminosa és un factor extern que afecta directament la taxa de fotosíntesi, ja que proporciona l'energia necessària per al procés.

9. Genètica Mendeliana

Flashcards

Què és la genètica?: La genètica és la ciència que estudia la informació genètica.
Què és un gen?: Un gen és la unitat del material hereditari que conté informació sobre un caràcter.
Què és un caràcter en genètica?: Un caràcter és una particularitat morfològica o fisiològica que es pot establir en una espècie.
Què significa que un individu sigui diploide?: Un individu diploide té dos gens per a cada caràcter, que poden ser iguals o diferents.

Preguntes tipus test

Què és un gen?
- a) Unitat d'informació hereditària
- b) Cromosoma
- c) Al·lel dominant
- d) Fenotip observable
Resposta: a) Unitat d'informació hereditària. Un gen és la unitat bàsica d'herència que conté informació sobre un caràcter.
Què és el fenotip?
- a) Conjunt de gens
- b) Expressió dels caràcters
- c) Composició genètica
- d) Interacció genètica
Resposta: b) Expressió dels caràcters. El fenotip és l'expressió observable dels gens, influenciada per l'ambient.
Què és un al·lel?
- a) Cromosoma homòleg
- b) Gen recessiu
- c) Forma alternativa d'un gen
- d) Gen dominant
Resposta: c) Forma alternativa d'un gen. Un al·lel és una forma alternativa d'un gen en un locus específic.

10. Arbres genealògics i Herència lligada al sexe

Flashcards

Què són els espermatozoides i anterozoides?: Són gàmetes mòbils produïts pels mascles.
Què són els òvuls i les oosferes?: Són gàmetes sèssils produïts per les femelles.
Què són els hermafrodites?: Són individus que produeixen gàmetes dels dos tipus.
Què són els heterocromosomes?: Són aquells que defineixen el sexe de l'individu.

Preguntes tipus test

Què són els gàmetes?
- a) Cèl·lules sexuals haploides
- b) Cèl·lules somàtiques diploides
- c) Cèl·lules mare pluripotents
- d) Cèl·lules sanguínies especialitzades
Resposta: a) Cèl·lules sexuals haploides. Els gàmetes són les cèl·lules sexuals haploides que, en unir-se durant la fecundació, formen un nou individu.
Quin tipus de gàmetes produeixen els hermafrodites?
- a) Només gàmetes masculins
- b) Gàmetes masculins i femenins
- c) Només gàmetes asexuals
- d) Cap tipus de gàmeta
Resposta: b) Gàmetes masculins i femenins. Els hermafrodites produeixen tant gàmetes masculins com femenins, permetent-los autofecundar-se o fecundar altres individus.
Quins són exemples de caràcters sexuals primaris?
- a) Color dels ulls
- b) Massa muscular
- c) Gònades i òrgans copuladors
- d) Alçada i pes
Resposta: c) Gònades i òrgans copuladors. Els caràcters sexuals primaris estan directament relacionats amb la reproducció, com ara les gònades i els òrgans copuladors.

11. Evolució

Flashcards

Què és una espècie biològica?: Conjunt d'individus que es poden reproduir entre ells i donar lloc a descendència fèrtil.
Quins tipus de proves donen evidència de l'evolució?: Proves biogeogràfiques, taxonòmiques, paleontològiques, anatòmiques, embriològiques i bioquímiques.
Què són els òrgans homòlegs?: Òrgans amb la mateixa estructura però diferent funció.
Què són els òrgans anàlegs?: Òrgans amb diferent estructura però la mateixa funció.

Preguntes tipus test

Quina de les següents opcions descriu millor els òrgans homòlegs?
- a) Òrgans amb diferent estructura i funció.
- b) Òrgans sense cap funció.
- c) Òrgans amb la mateixa estructura i diferent funció.
- d) Òrgans amb diferent estructura i la mateixa funció.
Resposta: c) Òrgans amb la mateixa estructura i diferent funció.. Els òrgans homòlegs tenen una estructura similar degut a un ancestre comú, però funcions diferents per l'adaptació a diferents entorns. Els òrgans anàlegs tenen funcions similars però estructures diferents, i els vestigials no tenen una funció aparent.
Quina de les següents idees és central al fixisme?
- a) Invariabilitat de les espècies.
- b) Canvi constant de les espècies.
- c) Adaptació de les espècies a l'ambient.
- d) Extinció de les espècies.
Resposta: a) Invariabilitat de les espècies.. El fixisme defensa la idea que les espècies són immutables i no canvien al llarg del temps, en oposició a les teories evolucionistes.
Quina de les següents opcions descriu la llei de l'ús i el desús de Lamarck?
- a) Els organismes no canvien amb el temps.
- b) L'ús o el desús d'un òrgan produeix un desenvolupament o deteriorament d'aquest.
- c) Les espècies evolucionen per selecció natural.
- d) Els canvis ambientals no afecten els organismes.
Resposta: b) L'ús o el desús d'un òrgan produeix un desenvolupament o deteriorament d'aquest.. La llei de l'ús i el desús estableix que l'ús freqüent d'un òrgan el desenvolupa, mentre que el desús el debilita. Aquesta idea va ser proposada per Lamarck.

12. Microbiologia

Flashcards

Què és el cicle lisogènic?: Virus atenuats que afegeixen el seu material genètic a la cèl·lula sense matar-la.
Què succeeix en el cicle lític?: Procés on la cèl·lula infectada es lisa i s'alliberen nous virions.
Què són els prions?: Són molècules de proteïna ancorades a la membrana plasmàtica que provoquen malalties neurodegeneratives.
Què són els viroides?: Són partícules infeccioses molt senzilles formades per ARN de cadena senzilla.

Preguntes tipus test

Què és la microbiologia?
- a) L'estudi dels microorganismes.
- b) L'estudi de les cèl·lules eucariotes.
- c) L'estudi dels organismes pluricel·lulars.
- d) L'estudi dels virus.
Resposta: a) L'estudi dels microorganismes.. La microbiologia és l'estudi dels microorganismes, que inclouen bacteris, arqueus, virus, protozous, algues i fongs.
En quins tipus d'ambients poden sobreviure els arqueus?
- a) Ambients rics en oxigen.
- b) Aigües amb alta salinitat, aigües termals i condicions anaeròbiques.
- c) Només ambients terrestres.
- d) Ambients amb llum solar directa.
Resposta: b) Aigües amb alta salinitat, aigües termals i condicions anaeròbiques.. Els arqueus són coneguts per habitar ambients extrems, incloent aigües amb alta salinitat (halòfils), aigües termals (termòfils) i condicions anaeròbiques (metanògens).
Quina és una característica clau dels virus?
- a) Viuen de manera independent.
- b) Es reprodueixen per bipartició.
- c) Són paràsits intracel·lulars.
- d) Realitzen la fotosíntesi.
Resposta: c) Són paràsits intracel·lulars.. Els virus són paràsits intracel·lulars obligats, el que significa que necessiten una cèl·lula hoste per replicar-se. Fora de l'hoste, són inactius i s'anomenen virions.

13. Biotecnologia

Flashcards

Què són les endonucleases de restricció?: Enzims que tallen l'ADN en seqüències específiques.
Per què els enzims de restricció són presents en els procariotes?: Perquè són la defensa dels bacteris contra l'ADN estrany.
Què són les sondes en la hibridació d'àcids nucleics?: Molècules d'ADN o ARN marcades per localitzar seqüències específiques.
Què implica el clonatge d'ADN?: Inserir un gen en un vector per introduir-lo a una cèl·lula hoste.

Preguntes tipus test

On tallen l'ADN les endonucleases de restricció?
- a) Seqüències específiques d'ADN
- b) Qualsevol seqüència d'ADN
- c) Seqüències específiques d'ARN
- d) Qualsevol seqüència de proteïnes
Resposta: a) Seqüències específiques d'ADN. Les endonucleases de restricció tallen l'ADN en seqüències específiques, no de manera aleatòria, ni ARN, ni proteïnes.
Per quina tècnica es poden separar els fragments d'ADN després de tallar-los amb enzims de restricció?
- a) Centrifugació
- b) Cromatografia
- c) Electroforesi
- d) Decantació
Resposta: c) Electroforesi. Els fragments d'ADN, un cop tallats, es poden separar per electroforesi en gel d'agarosa, que permet la separació segons la mida i la càrrega dels fragments.
Per a què s'utilitzen les sondes en la biotecnologia?
- a) Amplificar gens
- b) Localitzar seqüències
- c) Traduir proteïnes
- d) Mutar gens
Resposta: b) Localitzar seqüències. Les sondes s'utilitzen per hibridar amb seqüències complementàries d'ADN o ARN, facilitant la localització de gens específics.

14. Immunologia

Flashcards

Què és la immunitat?: La capacitat d'un organisme de mantenir-se lliure de malalties infeccioses.
Enumera alguns microorganismes que poden causar malalties infeccioses.: Virus, bacteris, fongs i protozous.
En què àrees s'enfoca l'estudi de la immunologia?: En la defensa de l'organisme enfront dels atacs externs, en els processos de transformació de cèl·lules sanes en cèl·lules tumorals, i en l'estudi de les malalties autoimmunes, les al·lèrgies i els fenòmens de rebuig en els trasplantaments.
Quantes espècies de microorganismes conté la flora microbiana del cos humà i on es troben principalment?: Més de 400 espècies, principalment al còlon.

Preguntes tipus test

Quina és la funció principal de la immunitat en un organisme?
- a) Mantenir-se lliure de malalties infeccioses.
- b) Provocar malalties infeccioses.
- c) Transformar cèl·lules sanes en tumorals.
- d) Produir al·lèrgies.
Resposta: a) Mantenir-se lliure de malalties infeccioses.. La immunitat es defineix com la capacitat d'un organisme de mantenir-se lliure de malalties infeccioses.
Quina de les següents NO és una funció de la flora microbiana?
- a) Ajudar en la digestió.
- b) Eliminar les cèl·lules tumorals.
- c) Mantenir el pH.
- d) Sintetitzar vitamines.
Resposta: b) Eliminar les cèl·lules tumorals.. La flora microbiana té efectes positius, com l'ajuda en la digestió, la síntesi de vitamines, el manteniment del pH i el control dels microorganismes patògens. Eliminar les cèl·lules tumorals no es una de las funciones.
Quines cèl·lules són les responsables de fabricar anticossos?
- a) Macròfags.
- b) Neutròfils.
- c) Limfòcits B.
- d) Eosinòfils.
Resposta: c) Limfòcits B.. Els limfòcits B maduren a la medul·la òssia i són els encarregats de fabricar anticossos.

15. Alteracions del Sistema Immunitari

Flashcards

Què és una al·lèrgia?: Reacció exagerada del sistema immunitari a antígens no perillosos.
Quin és el tractament per a les reaccions anafilàctiques?: Injecció d'adrenalina intravenosa.
Què passa en les malalties autoimmunes?: Els limfòcits B o T creen anticossos contra molècules del propi cos.
Què caracteritza les immunodeficiències?: Disminució en el nombre de cèl·lules immunitàries, anticossos o proteïnes del complement.

Preguntes tipus test

Quina de les següents descripcions defineix millor una al·lèrgia?
- a) Una reacció exagerada del sistema immunitari a un antigen.
- b) Una resposta immunitària normal a un patogen.
- c) La producció excessiva d'anticossos.
- d) Una deficiència en la producció de limfòcits.
Resposta: a) Una reacció exagerada del sistema immunitari a un antigen.. Les al·lèrgies són reaccions exagerades del sistema immunitari a substàncies que normalment són inofensives. El sistema immunitari reacciona de manera inadequada a aquests al·lergògens, causant símptomes diversos.
Quin és el tractament principal per a una reacció anafilàctica?
- a) Antihistamínics orals.
- b) Aplicació de compreses fredes.
- c) Injecció d'adrenalina intravenosa.
- d) Administració de sèrum antitetànic.
Resposta: c) Injecció d'adrenalina intravenosa.. Les reaccions anafilàctiques són reaccions al·lèrgiques greus i potencialment mortals que requereixen atenció mèdica immediata. La injecció d'adrenalina és el tractament d'elecció per revertir els símptomes d'aquesta reacció.
Què succeeix en una malaltia autoimmune?
- a) Una resposta immunitària deficient a patògens externs.
- b) Un atac del sistema immunitari a les pròpies cèl·lules del cos.
- c) Una reacció al·lèrgica severa a substàncies ambientals.
- d) Una resposta inflamatòria crònica a causa d'una infecció persistent.
Resposta: b) Un atac del sistema immunitari a les pròpies cèl·lules del cos.. En les malalties autoimmunes, el sistema immunitari ataca per error les cèl·lules i teixits sans del propi cos. Això pot ser degut a diversos factors, com ara predisposició genètica, infeccions o altres desencadenants ambientals.

16. Ecologia

Flashcards

Què són els biomes?: El conjunt d'ecosistemes característics d'una zona biogeogràfica determinada.
Què és la biosfera?: La capa viva de la Terra.
Què és un factor limitant en ecologia?: La manca de disponibilitat que limita el desenvolupament d'un organisme o població.
Què són les relacions intraespecífiques?: Relacions biòtiques entre els organismes de la mateixa espècie.

Preguntes tipus test

Quins dels següents són exemples de factors abiòtics?
- a) Les relacions entre individus de diferents espècies.
- b) Els recursos disponibles en un ecosistema.
- c) La temperatura, la llum i la salinitat.
- d) La competència i la depredació.
Resposta: c) La temperatura, la llum i la salinitat.. Els factors abiòtics són els factors fisicoquímics que afecten els éssers vius, com la temperatura, la llum, la humitat, la pressió, la salinitat i la concentració d'oxigen.
Quina és la principal característica dels animals homeoterms?
- a) Mantenir una temperatura corporal constant.
- b) Adaptar la seva temperatura a la del medi ambient.
- c) Hibernar durant els mesos freds.
- d) Migrar a zones més càlides.
Resposta: a) Mantenir una temperatura corporal constant.. Els animals homeoterms mantenen constant la temperatura interna del cos, independentment de la temperatura del medi ambient.
Quina adaptació és típica de les plantes xeròfiles?
- a) Fulles grans i primes.
- b) Fulles petites i endurides amb pèls i ceres.
- c) Molts estomes a les fulles.
- d) Arrels curtes i primes.
Resposta: b) Fulles petites i endurides amb pèls i ceres.. Les plantes xeròfiles tenen adaptacions per reduir la pèrdua d'aigua, com fulles petites i endurides, pèls i ceres que tapen els estomes, arrels llargues i tiges suculentes.

17. Dinàmica dels Ecosistemes

Flashcards

Què són els descomponedors en un ecosistema?: Organismes que s'alimenten de restes d'éssers vius o excrements, transformant-los en compostos inorgànics.
Què és la biomassa en un ecosistema?: La quantitat total de matèria orgànica en un nivell tròfic o en tot l'ecosistema, mesurada en grams, kg o tones per unitat de superfície o volum.
Què és la producció en un ecosistema?: L'augment de biomassa en un ecosistema o nivell tròfic, sense comptar variables com la mortalitat.
Què és la productivitat en un ecosistema?: La taxa a la qual els organismes d'un ecosistema creen nova matèria orgànica, mesurada en unitats com g/m²/dia.

Preguntes tipus test

Quin tipus d'organisme obté energia directament del sol en un ecosistema?
- a) Consumidors primaris
- b) Descomponedors
- c) Productors
- d) Consumidors secundaris
Resposta: c) Productors. Els productors són organismes autòtrofs, com les plantes, que converteixen l'energia solar en energia química a través de la fotosíntesi.
Com es mou l'energia a través d'un ecosistema?
- a) Un flux unidireccional
- b) Un cicle tancat
- c) Una distribució aleatòria
- d) Un estat estacionari
Resposta: a) Un flux unidireccional. L'energia en un ecosistema segueix un flux unidireccional, provinent del sol i transformant-se fins a convertir-se en energia calòrica.
Què representa la xarxa tròfica en un ecosistema?
- a) Una cadena lineal d'organismes
- b) Un conjunt de cadenes alimentàries interconnectades
- c) Un grup d'organismes que competeixen pel mateix recurs
- d) Un sistema aïllat sense interaccions
Resposta: b) Un conjunt de cadenes alimentàries interconnectades. La xarxa tròfica representa les complexes interconnexions alimentàries en un ecosistema, on les relacions no són sempre lineals.

I 102 flashcards i 75 preguntes més al document.

Text del document

ÍNDEX DISSENY EXPERIMENTAL 1 BIOMOLÈCULES 4 METABOLISME 19 FOTOSÍNTESI 30 GENÈTICA MENDELIANA 34 EVOLUCIÓ 40 MICROBIOLOGIA 45 BIOTECNOLOGIA 53 IMMUNOLOGIA 56 ALTERACIONS DEL SISTEMA IMMUNITARI 64 ECOLOGIA 67 DINÀMICA DELS ECOSISTEMES 78 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 DISSENY EXPERIMENTAL LA BIOLOGIA COM A CIÈNCIA - Teoria de la generació espontània Lamarck - Teoria evolucionista actual Darwin EL MICROSCOPI: - El microscopi òptic pot augmentar fins a 1500 vegades. - El microscopi electrònic NO permet veure cèl·lules vives. Parts i funcionament: - La mostra és il·luminada amb llum visible i a travessa la mostra.

- Es col·loca la mostra entre portaobjectes i cobreobjectes. - A vegades utilitzen tints per augmentar contrast. - Observació comença objectiu a mínim augment. - Claus micro i micromètrics enfoquen la mostra. Tipus de microscopis: - segons la il·luminació: òptic, electrònic, llum ultraviolada, polaritzada, fluorescent. - segons la llum: de llum transmesa o de llum reflectida. - segons el nre. de lents: simple o compost. - segons el nre. d'oculars: monocular, binocular o trinocular. EL MICROSCOPI ÒPTIC: Instrument que permet observar en una mida augmentada elements que són imperceptibles a simple vista. Funcionament: - Les lents convergents o divergents canviades augmenten la imatge.

- Lent objectiu inverteix la mostra i ocular l'augmenta. 1 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 CÀLCUL D'AUGMENTS: nre. d'augments = UNITAT DE MESURES: 1 mm = 1000 µm 1 µm = 1000 nm 1 mm = 10 A° 1 µm = 10.000 A° EL MÈTODE CIENTÍFIC: Observació i descripció del fenomen Pregunta Fer-la en forma de pregunta (?) Hipòtesi La teva suposició, sempre ha de començar amb probabilitat. (Potser, És probable ...) Experimentació i recollida de dades: - VARIABLES DEPENDENTS Són aquelles que s'observa que varien en resposta a les variacions de les variables independents.

(Eix de les Y) - VARIABLES INDEPENDENTS Són aquelles que es manipulen de forma deliberada per a provocar el canvi de les variables dependents. (Eix de les X) - VARIABLES CONTROLADES Les variables de control han de ser sempre les mateixes i han d'estar controlades. - CONTROL (placebo) Serveix com a referència, per comparar. 2 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - RÈPLIQUES Les vegades que repetim un mateix experiment, per eliminar i assegurar que no hi ha errors. Anàlisi de dades Conclusió i publicació dels resultats El pensament final després de fer l'experiment.

Enunciat de la teoria Revisió de les teories 3 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 BIOMOLÈCULES GLÚCIDS Són un conjunt de biomolècules formades per carboni, hidrogen i oxígen. Serveixen com a: RESERVA D'ENERGIA, COMBUSTIBLES, SÍNTESI D'ALTRES MOLÈCULES, ÀCIDS NUCLEICS, ESTRUCTURES CEL·LULARS MONOSACÀRIDS (CH2)n Contenen entre 3 i 8 àtoms de carboni. - TRIOSES: gliceraldehid i dihidroxiacetona - PENTOSES: d-ribosa i d-desoxiribosa - HEXOSES d-glucosa d-galactosa d-fructosa GLUCOSA: monosacàrid més abundant, sucre de moltes fruites, les cèl·lules l'oxigen per obtenir energia i és la font d'energia per globuls vermells i neurones.

GALACTOSA: no està lliure a la natura i és sintetitzada per les glàndules mamàries. galactosa + glucosa lactosa FRUCTOSA: és el sucre de fruites i mel, i el nutrient dels espermatozoides. fructosa + glucosa sacarosa 4 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 FUNCIONS DELS MONOSACÀRIDS - A partir d'ells s'obté energia - Comunicació entre les cèl·lules ISOMERIA DELS MONOSACÀRIDS ISOMERIA ESPACIAL: - ESTEREOISOMERS: molècules amb la mateixa fòrmula molecular amb diferent estructura tridimensional. - ENANTIOMENRS: les seves imatges especulars no es poden superposar.

- DIASTEREOISÒMERS: diferent posició dels grups -OH - EPÍMERS: només és diferent la posició d'un grup -OH ISOMERIA ÒPTICA: Els carbonis asimètrics són actius. - DEXTROGIR (+): desvia la llum polaritzada a la dreta. - LEVOGIR (-): desvia la llum polaritzada a l'esquerra. ESTRUCTURES CÍCLIQUES - HEMIACETAL si té grup aldehid. - HEMICETAL si té grup cetona. OH- a dalt anòmer β OH- a baix anòmer Tenen forma de cadira no són planes. 5 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 OLIGOSACÀRIDS Són polímers que contenen entre 2 i 10 monosacàrids units per un enllaç o-glicosídic. ENLLAÇ O-GLICOSÍDIC És entre dos grups -OH i es despren un aigua.

Només es pot trencar per hidròlisi àcida o duta a terme per enzims. Pot ser: - MONOCARBONÍLIC: entre carboni anomèric del 1r i qualsevol carboni del 2n - DICARBONÍLIC: entre els dos carbonis anomèrics. ENLLAÇ N-GLICOSÍDIC Es forma entre un -OH i un compost aminat. El resultat és un aminosucre. DISACÀRIDS - Són blancs, dolços, solubles en aigua i poden formar cristalls i reduir-se. - Un disacàrid reductor té el grup aldehid lliure i un no reuctor té el grup aldehir implicat en l'enllaç.

MALTOSA: GLUCOSA + GLUCOSA (enllaç alpha 1-4) ISOMALTOSA: GLUCOSA + GLUCOSA (enllaç alpha 1-6) LACTOSA: GALACTOSA + GLUCOSA (enllaç+ beta 1-4) CEL·LOBIOSA: GLUCOSA + GLUCOSA (enllaç beta 1-4) SACAROSA: GLUCOSA + FRUCTOSA (enllaç alpha 1-2) IMPORTANT: REACCIÓ DE FEHLING - Color blau solució sense caràcter reductor. - Color vermell/ataronjat solució amb caràcter reductor. POLISACÀRIDS Són polímers formats a partir d'11 monosacàrids. Estan units per enllaç O-glicosídic amb la pèrdua d'un aigua. 6 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 PROPIETATS FÍSIQUES - Pes molecular elevat, no cristal·litzen, no tenen gust dolç, no són solubles en aigua i no tenen poder reductor.

PROPIETATS BIOLÒGIQUES - Funció de reserva enllaç alpha-glicosídic - Funció estructural enllaç beta-glicosídic TIPUS HOMOPOLISACÀRIDS: midó, glicogen, cel·lulosa i quitina. HETEROPOLISACÀRIDS: pectina, gomes, agar-agar. ELS LÍPIDS - Propietats físiques: poc o gens solubles en aigua però solubles en dissolvents orgànics. - Funcions: de reserva, estructurals o dinàmina. - Tipu: saponificables: amb àcids grassos i produeixen sabors insaponificables: sense àcids grassos i no produeixen sabors ÀCIDS GRASSOS Són llargues cadenes hidrocarbonades amb un grup carboil. Poden ser: - Saturats: només amb enllaços simples, sòlids i flexibles.

- Insaturats: dobles enllaços, líquids i oliosos són els més saludables monoinsaturats: un enllaç doble poliinsaturats: dos o més enllaços dobles. Poden ser cis o trans depenent de si el doble enllaç fa que la molècula es corbi o no. Propietats físiques: - el cap és polar mentre que la cua és apolar - el punt de fusió augmenta en els àcids grassos saturats a causa d'un major nombre de forces de Van der Waals. - el punt de fusió disminueix en els insaturats a causa d'un major nombre de dobles enllaços i menor nombre de forces de Van der Waals.

7 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Propietats químiques: - esterificació: àcid gras + alcohol éster - saponificació: àcid gras + base forta sabó - enranciment: dobles enllaços s'oxiden i la molècula es trenca alliberant aldehids. ACILGLICÈRIDS Estan formats per la unió d'1, 2 o 3 molècules d'àcids grassos amb molècula de glicerina per enllaços ÈSTER ESTERIFICACIÓ: SAPONIFICACIÓ: Funcions acilglicèrids: reserva energètica, transport vitamines, magatzem subs tòxiques, aïllant tèrmic i esmorteïdor de cops. Els greixos produeixen més energia que el glicogen (important per al tema metabolisme).

8 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 CÈRIDS O CERES Esterificació d'un àcid gras de cadena llarga i un alcohol de cadena llarga En els animals té la funció d'impermeabilitzar . GLICEROGLICOLÍPIDS 2 àcids grassos i una glicerina. - Gliceroglicolípids: 3r alcohol glicerina unit a glúcid. - Glicerofosfolípids: 3r alcohol glicerina unit àcid fosfòric. Funció. components estructurals membranes cel·lulars. ESFINGOLÍPIDS Unió esfingosina amb 1 àcid gras saturat mitjançant un enllaç amida. - Esfingoglicolípids: cerebròsids o ganglòsids. - Esfingofosfolípids: esfingosina unida a àcid fosfòric. TERPENS Unió de diversos isoprens. ESTEROIDES Lípids derivats del esterà.

MOLÈCULA COLESTEROL: ICOSANOIDES I LÍPIDS PIRROLICS ICOSANOIDES: lípids que deriven de l'àcid araquidònic. - Prostaglandines - Tromboxans PIRROLICS: formen biomolècules importants - Clorofil·la - Hemoglobina 9 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 LES PROTEÏNES Són polímers lineals no ramificats d'aminoàcids. Funció: estructural, de reserva, actives ELS AMINOÀCIDS ESTRUCTURA: A.A. NO PROTEICS: precursors metabolisme, neurotransmissors i formen paret bacteriana. A.A.

PROTEICS: són alpha-aminoàcids COMPORTAMENT QUÍMIC són amfòters CLASSIFICACIÓ: 10 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ELS PÈPTIDS Són molècules formades per la unió de diversos enllaços peptídics. enllaç covalent entre COOH i NH2 alliberant H2O. FUNCIONS: hormones, antibiòtics, antioxidants, toxines i neurotransmissors. ESTRUCTURA: 11 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 LES PROPIETATS DE LES PROTEÏNES - ESPECIFICITAT - SOLUBILITAT - DESNATURALITZACIÓ - CAPACITAT AMORTIDORA CLASSIFICACIÓ DE LES PROTEÏNES - HOLOPROTEÏNES globulars fibroses - HETEROPROTEÏNES ÀCIDS NUCLEICS Són polímers de nucleòtids.

NUCLEÒSIDS I NUCLEÒTIDS Nucleòsid sucre + base nitrogenada Nucleòtid sucre + base nitrogenada + àcid fosfòric - C1 amb base nitrogenada enllaç N-glicosídic - C5 amb àcid fosfòric enllaç éster BASES NITROGENADES - Pirimidíriques: C T U - Púriques: A G ATP, ADP, AMP transport i emmagatzemar energia dins cèl·lules AMP cíclic missatgers químics en control reaccions químiques CoA metabolisme glúcids i lípids NAD i NADP coenzims en reaccions redox.

ÀCIDS NUCLEICS ARN i ADN són llargues cadenes de nucleòtids 12 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ESTRUCTURA DE L'ADN LLEI DE CHARGAFF: (A+G) = (C+T) o (A+G)/(C+T) = 1 TIPUS D'ADN: - Monocatenari lineal i circular alguns virus - Bicatenari: lineal (alguns virus i al nucli de les cel ecuariotes) i circular (alguns virus, bacteris, mitocondris i cloroplasts). DESNATURALITZACIÓ DE L'ADN: FACTORS - Temperatura alta - pH elevat - Aigua destil·lada És un procés reversible renaturalització ELS GENS I LES MALALTIES GENÈTIQUES Un gen és un segment d'ADN amb una funció determinada. GENS ESTRUCTURALS: - Contenen info per a la síntesi d'una proteïna o d'una molècula d'ARN.

- Exons: regions codifinants - Introns: regions no codificants GENS REGULADORS: - Regulen l'activitat d'altres gens. L'ARN És un àcid nucleic format per una cadena de nucleòtids, també units per enllaç fosfodièster 5'-3' Té les bases nitrogenades AGUC. Es troba al citoplasma de les cèl·lules eucariotes i procariotes. De l'ARN a les proteïnes (esquema): 13 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 NIVELLS D'ORGANITZACIÓ DE L'ARN: nivell 2 i 3 TIPUS D'ARN - ARNm: es forma al nucli i surt al citoplasma a través dels porus de la membrana nuclear. Cada 3 nucleòtids forma un codó que codifica un aminoàcid.

- ARNn: forma ribosomes i es crea a partir de fragments d'ADN que es troben al nuclèol. - ARNt: forma els anticodons i transporta aminoàcids fins als ribosomes. - ARNn: es sintetitza al nuclèol a partir de fragments d'ADN. Després es trenca per crear diferents ARNr. - ARNs: és un ARN amb funció enzimàtica. També són catalitzadors. - miARN: impedeix la síntesi de proteïnes o fan que siguin defectuoses. DE L'ADN A L'ARN I LES PROTEÏNES 1) L'ADN es transcriu a ARNm 2) ARNm arriba als ribosomes sortint del nucli 3) En els ribosomes està l'ARNt, el qual amb els anticodons acaba de formar aminoàcid i transporta aquest últim fins a la cadena de proteïnes adient.

14 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ELS BIOCATALITZADORS Són molècules que augmenten la velocitat de les reaccions químiques i controlen el metabolisme. ENZIMS Són que actúen catalitzant les reaccions químiques que tenen lloc als èssers vius. - acceleren reaccions - disminueixen l'energia d'activació COM ÉS UN ENZIM? Són proteïnes globulars solubles en aigua. Poden ser una o varies cadenes peptídiques. holoenzims porten un cofactor que pot ser orgànic (coenzim) o inorgànic (grup prostètic). Actúen a temperatura ambient. No es gasten en la reacció. Fan la seva funció a l'interior de la cèl·lula o zona on són secretats.

15 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 CENTRE ACTIU D'UN ENZIM És una zona determinada de la molècula amb una zona espacial característica en la qual s'acobla el substrar, la subsrtància sobre la qual actuen. Està format per: - aminoàcids de fixació: enllaços febles (ponts H) - aminoàcids catalítics: enllaços covalents (formació producte) - aminoàcids estructurals: mantenen forma de l'enzim. Diferents graus d'especificitat: - especificitat absoluta: l'enzim només reconeix un tipus de substrat.

- especificitat de grup: l'enzim reconeix un grup de substrat amb un enllaç determinat - especificitat de reacció: l'enzim reconeix un determinat enllaç COM FUNCIONEN ELS ENZIMS L'enzim s'uneix al substrat a través del centre actiu per formar el complex enzim-substrat. - provoca modificacions químiques Quan acaba la transformació del substrar, aquest és alliberat. Pot ser: - amb un substrat - amb dos substrats: al mateix temps o en temps diferents FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L'ACTIVITAT ENZIMÀTICA Temperatura: - l'enzim té la seva temperatura òptima, en la qual la velocitat de reacció serà màxima. pH: - l'òptim és aquell en el que l'enzim assoleix la V màx.

- hi ha pH màxim i mínim en el que poden actuar. Concentració de substrat: - a més substrat, més velocitat fins saturació. - nº de recanvi nº màxim de substrat que l'enzim pot transformar en 1min. 16 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 INHIBICIÓ ENZIMÀTICA Inhibidors substàncies que disminueixen o impedeixen la reacció. - irreversibles: inactiven l'enzim - reversibles: poden ser competitius (s'uneixen al centre actiu de l'enzim) o no competitius (s'uneixen a una part de la molècula que dificulta l'entrada al substrat). ENZIMS AL·LOSTÈRICS Són aquells que poden adoptar 2 formes diferents: R (relaxada) o T (tensionada).

Tenen un lloc anomenat "centre al·lostèric" i s'hi pot unir: - modulador positiu: enzim que passa de T a R - modulador negatiu: enzim que passa de R a T SISTEMES MULTIENZIMÀTICS El producte de la primera reacció actúa com a substrat de la segona, i així succesivament. 3 nivells de complexitat: 1) enzims dissolts en el citoplasma i troben camí cap a l'altre enzim. 2) enzims associats físicament ACTUEN COM A COMPLEXOS 3) sistemes enzimàtics s'associen a estructures supramoleculars REGULADOR DE L'ACTIVITAT ENZIMÀTICA Retroinhibició o "feed-back": - producte final cadena actua com un modulador negatiu (inhibidor d'aquest enzim).

- quan baixa la concentració del producte final, enzim torna a ser actiu. Regulació genètica: - enzims constitutius hi són sempre - enzims induibles es sintetitzen quan hi ha substrat Activitat proteolítica: - alguns enzims es sintetitzen com a precursors inactius i només s'activen en el lloc adequat. NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ Nom del substrat + nom de la reacció + -asa Classificació: oxido-reductases, transferases, hidrolases, liases, isomerases i lligases 17 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 VITAMINES Són molècules orgàniques imprescindibles pel funcionament normal de l'organisme. Són substàncies nutritives naturales, presents en aliments.

Només plantes, fongs i microorganismes poden sintetitzar-les. Manca de vitamines avitaminosi o hipovitaminosi (en exès també són perjudicials). Els requeriments vitamínics els aconseguim de la dieta. HORMONES Són substàncies químiques secretades per una glàndula endocrina cap a la sang, que la transporta a un objectiu llunyà on exerceix la seva acció en concentracions molt baixes. Regulen el metabolisme actuant sobre els sistemes enzimàtics. Les hormones actúen a les cèl·lules diana (les que tenen capacitat de reconèixer-les). CARACTERÍSTIQUES: - Se'n produeixen quantitats petites. - Són alliberades a l'espai extracel·lular. - Viatgen per la sang.

- Afecten a teixits que poden estar molt allunyats del punt d'origen. - Efecte és directament proporcional a concentració. ACCIÓ: - generalitzada: òrgans i teixits - localitzada: òrgans i teixits específics "El sistema de retroalimentació o "feed-back" negatiu fa que l'excès d'una hormona vagi seguit d'una disminució en la seva producció." CLASSIFICACIÓ DE LES HORMONES: Hormones liposolubles (o esteroidals) - es sintetitzen a partir del colesterol. - unides a proteïnes transportadores plasma sanguini només hormona lliure pot entrar cèl·lula. Hormones hidrosolubles (o peptídiques) - es transporten en líquid extracel·lular. - units receptor de membrana cèl·lules diana.

- AMP cíclic activa enzims per produir efecte metabòlic desitjat. 18 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 METABOLISME CATABOLISME DELS GLÚCIDS GLICÒLISI És una via de degradació de la glucosa en dues molècules de piruvat amb una producció neta d'ATP i nucleòtids reduïts (NADH). Es fa al citoplasma i és un procés anaeròbic FASES: 1) Fosforilació de la glucosa perquè no pugui tornar a sortir de la cèl·lula (2 ATP). 2) Trencament en 2 molècules de 3 carbonis que es transformen en 2 molècules de piruvat. 3) S'obté 4 ATP i compostos reductors (NADH).

Els 2 piruvats obtinguts: - Si hi ha oxygen: el piruvat entra als mitocondris, s'oxida a acetil CoA, entra al Cicle de Krebs i acaba a la cadena respiratòria. - Si no hi ha oxigen: el piruvat es dirigeix a la fermentació. Els dos NADH i H+ obtinguts: - En condicions aeròbiques l'acceptor de H+ és l'oxigen i es forma aigua. - En condicions anaeròbiques l'acceptor de H+ és una molècula orgànica. 19 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 EL METABOLISME DELS GLÚCIDS NO ÉS IGUAL Els hepatòcits oxiden completament la glucosa acumilant-la en forma de glicògen (gliconeogènesi). El múscul esquelètic i cardíac oxiden completament la glucosa acumulant-la en glicògen.

L'encèfal necessita una aportació continua de glucosa i la oxida totalment. Els eritròcits no tenen mitocondris i només la oxiden fins al lactat. LA RESPIRACIÓ CEL·LULAR AERÒBICA: Catabolisme aeròbic glucosa transformada totalment en ATP, CO2 i H2O 3 FASES: 1) OXIDACIÓ DEL PIRUVAT EN ACETIL-CoA El piruvat (resultat de la glicòlisi) travessa les parets dels mitocondris i, a la matriu, es transforma en acetil CoA L'acetil CoA és comuna al metabolisme dels nutrients (aprofitament energètic). L'acetil CoA s'uneix al Cicle de Krebs. 2) CICLE DE KREBS La glucosa fa 2 cicles 2 acetil CoA. Sèrie de 8 reaccions d'oxidació i reducció a la matriu mitocondrial. S'allibera CO2 + NADH + FADH2 reduïts.

L'acetil CoA (2 carbonis) s'uneix a l'oxalat i es forma àcid cítric. L'àcid cítric fa 8 reaccions de forma cíclica. A cada volta del cicle s'incorpora un acetil i es formen 2 CO2 (eliminats als alveols dels pulmons). Es recupera l'oxalacetat reinici del cicle. El NADH i el FADH2 s'incorporen a la cadena respiratòria. Es forma GTP = ATP (energia). 20 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 3) CADENA RESPIRATÒRIA Components: - 3 grans complexos proteics (I, II, IV) - 1 component no proteic ubiquinona - 1 petita proteïna citocrom c Utilitat: 1) Regenerar transportadors d'electrons. El NADH i el FADH2 donen electrons a cadena (NAD+ i FAD).

Formes oxidades s'utilitzen a glicòlisi i Cicle de Krebs. 2) Forma gradient de protons. A l'espai intermembranal hi ha una concentració més alta de H+ i a la matriu una concentració més baixa. 4) QUIMIOSI: Quan la concentració de protons és major que matriu tenen tendència a tornar a entrar a la matriu per difusió. La majoria ho fan complex enzimàtic ATP i sintetases (per fosforilació oxidativa). 21 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 LA RESPIRACIÓ CEL·LULAR ANAERÒBICA: LA FERMENTACIÓ - És un procés poc habitual. - Procés redox en que el receptor final és una molècula diferent a O2. - És un procés anaeròbic catabòlic d'oxidació parcial de la glucosa.

- Objectiu: produir ATP i NADH. - El piruvat es converteix etanol o àcids orgànics que encara contentn energia química. FERMENTACIÓ LÀCTICA - Producció productes làctics: piruvat + NADH + H+ àcid làctic + NAD+ + 2 ATP FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA - Producció pà, cervesa i vi - 2 reaccions: piruvat acetaldehid + CO2 2 ATP acetaldehid + NADH + H+ etanol + NAD+ FERMENTACIÓ ACÈTICA - A partir del piruvat s'obté àcid acètic. FERMENTACIÓ BUTÍRICA - Glúcids vegetals àcid butíric. - Glúcids animals àcid butíric + gas FERMENTACIÓ PÚTRIDA - Generació de productes orgànics i pudor característica de les restes animals i vegetals.

22 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ANABOLISME DELS GLÚCIDS Conjunt de reaccions de síntesi de noves molècules. Necessita ATP + NADH i NADPH A LES CÈL·LULES VEGETALS: - S'inicia amb els productes de fase fosca fotosíntesi. - Per fabricar polisacàrids, es produeix polimerització sucres, de forma que s'uneixen entre ells amb enllaços glicosídics. A LES CÈL·LULES ANIMALS: - Quan l'aportació externa de glucosa supera les necessitats energètiques, s'emmagatzemen en forma de glicogen. - 2 funcions font d'energia ràpida. combustible preferint en certs teixits. GLUCONEOGÈNESI Síntesi de glucosa a partir de molècules no glicídiques.

S'inicia amb FOSFOENOLPIRUVAT (PEP) percusor del piruvat. 7 reaccions reversibles, 3 reaccions irreversibles. REACCIONS DE LA GLUCONEOGÈNESI - L'oxalacetat no travessa la membrana mitocondrial; es redueix a malat per poder sortir al citoplasma i desprès es tornar a oxidar. - Descarboxilació de l'oxalacetat per convertir-se en PEP gliceraldèhid-3-P fructosa -1,6-bifosfat fructosa -6-P glucosa (que anirà a la sang per a les cèl·lules que la necessitin. QUAN I A ON PASSA? Al múscul del fetge: - en un dejuni prolongat, o quan les reserves s'esgoten es posa en marxa gluconeogènesi.

- en la recuperació de l'exercici, el lactat va al fetge, es converteix en glucosa/glicogen i així desapareix del teixit muscular. 23 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - l'ús d'aminoàcids retira amoníac del múscul, el porta al fetge, sintetitza glucosa i elimina urea. - triglicèrids teixits adipòs s'hidrolitzen en àcids grassos i glicerol. Tot aquest procés passa al CICLE DE CORI: - Es tracta d'una ruta metabòlica en la que l'àcid l'actic generat a les cèl·lules musculars (glucòlisi anaeròbia) arriba al fetge per transforma-se altre cop en glucosa.

- L'ATP s'obté per la metabolització glucosa i prové de la circulació sanguínia o per degradació glicogen (glicogenòlisi). - BALANÇ ENERGÈTIC: 2 piruvat + 4 ATP + 2 GTP + 2 NADPH + 4 H2O glucosa + NAD+ + 4 ADP + 2 GDP + 6 Pi GLICOGENOGÈNESI - Síntesi del glicògen a partir de glucosa al múscul i al fetge activat per insulina quan hi ha excés de glucosa en sang GLICOGENÒLISI - Degradació del glicogen en glucosa. al múscul per obtenir ATP per fer contracció muscular.

al fetge per mantenir glicerina sang activat per glucagó i adrenalina inhibit per insulina 24 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 CATABOLISME DELS LÍPIDS Els lípids s'emmagatzemen al teixit adipòs i en petites quantitats a altres llocs. Quan els nivells calòrics sobrepassen les necessitats immediates de l'organisme, els glúcids i aminoàcids es transformen en àcids grassos per formar triacilglicèrids. LIPÒLISI - Dels triacilglicèrids glicerol + 3 àcids grassos.

- Colesterol - Fosfolípids glicerol + 2 àcids grassos + 1 alcohol TRANSPORT: - productes solubles absorbits per cèl·lules a torrent sanguini - productes insolubles micel·les absorbides mucosa van a linfa - glicerol va al fetge - àcids grassos entren a ꞵ-oxidació CATABOLISME DEL GLICEROL: - fosforització del glicerol a glicerol-3-P (necessita 2 ATP) - oxidació a dihidroxiacetona-3-P (obtenció 1 NADH i H+) - incorporació a glicòlisi o gliconeogènesi ꞵ - OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS: - Passa a la matriu dels mitocondris - Procès ciclic que acaba amb acetil-CoA que s'unirà al Cicle de Krebs - Es genera poder reductor va a la cadena d'electrons - Rendiment: depèn dels carbonis de la molècula ANABOLISME DELS LÍPIDS A les cèl·lules vegetals s'acumulen els triacilglicèrids en forma d'olis.

La formació d'àcids grassos s'inicia amb els productes de la fase fosca de la fotosíntesi. Glicerina partir gliceraldehid. 25 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 LIPOGÈNESI - Passa al citoplasma. - Procés en que els sucres senzills són convertits en àcids grassos que posteriorment són esterificats amb glicerol. - Consta de 2 fases: Obtenció de glicerina i àcids grassos Síntesi de triacilglicèrids OBTENCIÓ DE GLICERINA I ÀCIDS GRASSOS - OBTENCIÓ DE GLICERINA: La glucosa passa a ser dihidroxiacetona-3-fosfat que passa a glicerol-3-fosfat (glicerina). Pot provenir de la que es forma a la cèl·lula després de la hidròlisi dels greixos.

- FORMACIÓ D'ÀCIDS GRASSOS: Es formen a partir de l'acetil-CoA (format als mitocondris) que surt en forma de citrat. Un cop al citosol, es forma oxalacetat, que donarà piruvat i acetil-CoA. Via catalitzada per l'enzim "àcid gras sintetasa". Síntesi d'àcids grassos necessita ATP i poder reductor NADPH. Procés regulat per insulina, glucagó i adrenalina. FORMACIÓ DE TRIACILGLICÈRIDS - Les molècules d'àcids grassos es van unint per mitjà d'enllaços èster per formar triacilglicèrids. 26 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 CATABOLISME DELS AMINOÀCIDS Un excès d'aminoàcids es converteix en àcids grassos o s'usen com a combustible.

En cas de necessitat, els aminoàcids són oxidats i els derivats d'aquestes oxidacions poden entrar al Cicle de Krebs i la cadena respiratòria. TRANSAMINACIÓ - Un aminoàcid es degrada per permetre que un altre es sintetitzi. - Consisteix en el transpàs dun grup amino a.a.1 a a.a.2 a.a.1 + -cetoàcid 1 a.a.2 + -cetoàcid 2 DESAMINACIÓ OXIDATIVA - Alliberament dels grups amino dels aminoàcids en forma de ió amoni (NH4+). a.a. + H2O + NAD+ -cetoàcid + NH4+ + NADH + H+ on el NADH entrarà a la cadena respiratòria. DESCARBOXILACIÓ - Pèrdua del grup carboxil (-COOH) en forma de CO2 gràcies a acetil CoA. Prèviament l'aminoàcid ja havia perdut el seu grup amino.

- Quan perden el grup amino, s'incorporen al Cicle de Krebs en forma d'oxalacetat, glutamat o acetil CoA. -cetoàcid + CoA-SH R-CoA + CO2 on R-CoA es pot incorporar al Cicle de Krebs. ON ACABA TOT L'AMONÍAC? animals aminotèlics: excreten l'amoníac per la pell o en procés d'osmosi. animals uritotèlics: transformen en àcid úric el NH3. Fan orina sòlida per estalviar aigua. animals ureotèlics: transformen el NH3 en urea i l'eliminen per dos mecanismes: el cicle de la urea: síntesi d'urea ocorre al fetge i després passa al ronyó per ser eliminada mitjançant orina. 2 molècules NH3 i 1 molec CO2 passen a urea.

excreció renal 27 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ANABOLISME DELS AMINOÀCIDS HUMANS - Dels 20 aminoàcids només es poden sintetitzar 10, la resta els obtenim dels aliments. - Com a font de nitrogen utilitzem l'amoni. PLANTES - Poden fabricar tots els aminoàcids. - Els creen a partir d'amoni, nitrits i nitrats del Sòl. Algunes inclús a partir del nitrogen atmosfèric per simbiosi. BACTERIS - Gran varietat, alguns només en sintetitzen 4 i d'altres en sintetitzen tots. 1.6.4. SÍNTESI D'AMINOÀCIDS - Els que s'obtenen a partir d'àcid carboxílic amb la incorporació de molècula d'amoníac. - Els que s'obtenen a partir d'altres aminoàcids.

Un aminoàcid n'origina un altre per una simple reacció química. CATABOLISME DELS ÀCIDS NUCLEICS - Els àcids nucleics s'escindeixen al tub digestiu dels animals en nucleòtids i aquests posteriorment en grups fosfats, pentoses i bases nitrogenades: PENTOSES: passen al Cicle de Krebs ÀCID FOSFÒRIC: s'excreta en part en forma de ió fosfat en l'orina i en part s'utilitza per síntesi d'ATP i nous àcids nucleics. BASES NITROGENADES: s'utilitzen per nova biosíntesi o segueixen un procés de degradació fins àcid úric, urea o NH3.

ANABOLISME DELS ÀCIDS NUCLEICS - Les cèl·lules poden sintetitzar bases nitrogenades, les que no, s'obtenen de la dieta 28 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 ESQUEMA-RESUM DE LES VIES METABÒLIQUES 29 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 FOTOSÍNTESI LA FOTOSÍNTESI És un procés anabòlic que fan les plantes, algues i alguns bacteris. Consisteix en: convertir energia del Sol en energia química obtenir glucosa a partir del CO2 i H2O ESTOMES: porus en el revers de la fulla. Entra el CO2 i surt O2 + vapor d'aigua. CLOROPLASTS: - La fotosíntesi passa als cloroplasts (cèl·lules eucariotes). - La fotosíntesi passa als mesosomes (bacteris).

- Es troben al mesòfil (part interna de les fulles). - Tenen forma lenticular i estan envoltats d'una doble membrana que controla l'intercanvi de substàncies. TILACOIDES: - Sacs aplanats que contenen pigments fotosintètics i les cadenes de transport d'electrons. - Grana: sacs més petits i apilats de tilacoides. - Estroma: espai interior on estan els tilacoides. - Lumen: cavitat interna dels tilacoides. Conté H2O i sals. FOTOSISTEMES: - A la membrana dels tialcoides, els pigments fotosintètics s'organitzen en unes unitats anomenades fotosistemes. - Formen complexos d'antena, que capten la llum i transfereixen els electrons excitats fins al centre de reacció.

- Fotosistema I (P700): membrana tilacoides no grana. conté clorofil·la A, clorofil·la B i carotens. no és responsable despreniment O2 acceptor primari d'electrons és P430. Acceptor final NADPH 30 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - Fotosistema II (P680): membrana del grana conté clorofil·la A, clorofil·la B i xantofil·les. capten llum longitud d'ona més petita o igual a 680 mm acceptor primari electrons és feofitines. PIGMENTS FOTOSINTÈTICS Clorofil·la A, B, carotenoides, ficobilines i ficocianines.

DOS TIPUS DE FOTOSÍNTESI: Aeròbica: Anaeròbia: - allibera O2 - no es desprèn O2 - molècula cesa electrons és aigua - molècula cesa electrons és H2S o H2 - plantes i algues - procariotes - cianobacteris FASES DE LA FOTOSÍNTESI Fase lluminosa Ocorre a la membrana dels tilacoides. Fases: 1) Les molècules de clorofil·la del PSII absorbeixen energia dels fotons (llum) i passen a l'estat excitat. 2) Passen altre cop a estat fonamental però alliberen energia a altres clorofil·les fins arribar al centre de reacció del complex antena (P680). 3) La clorofil·la P680, en estat excitat, transfereix dos electrons a un acceptor primari (feofitina) i queda amb carga oxidada.

4) Immediatament recupera electrons cedits prenent-los de l'aigua, que també allibera protons i oxigen (fotòlisi de l'aigua). 5) Els electrons cedits inicien un camí a través de la cadena de transport d'electrons fins a l'acceptor final del PSI, que és la clorofil·la P700, la qual també ha estat excitada per la llum i ha cedit dos electrons. 6) Els electrons cedits pel P700 són captats per un altre acceptor primari (el P430) que els transfereix a la ferredoxina i d'aquí fins a una reductasa, que redueix NADP+ a NADPH.

7) A més, hi ha un flux de protons de l'estroma al lumen (procedents de l'aigua i de la cadena de transport d'electrons) els quals només poden retorna a l'estroma a través del complex ATP sintetasa, on es fosforil·la ADP a ATP. 31 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Fase fosca És el conjunt de reaccions de la fotosíntesi que no necessiten la presència de llum. Una vegada que s'obté ATP i poder reductor NADPH de la fase lluminosa, s'aconsegueix la fixació de carboni procedent del CO2 en molècules orgàniques. Comença a l'estroma del cloroplast i continua al citoplasma. La incorporació del CO2 té lloc al cicle de Calvin. - Té tres fases: a.

Fixació del CO2: una pentosa accepta una molècula de CO2 gràcies al Rubisco i, seguidament, forma dues molècules d'àcid 3-fosfoglicèric. b. Reducció de l'àcid a gliceraldehid-3-fosfat gràcies a l'ATP i el NADPH. c. Regeneració de la ribulosa-1,5-bifosfat: el gliceraldehid segueix diverses rutes. De cada sis, cinc s'utilitzen per regenerar la ribulosa per fer continuar el cicle i el sobrant sintetitzar molècules útils per la cèl·lula. - Els productes d'aquesta fase es poden emmagatzemar a l'estroma dels cloroplasts com grànuls de midó.

RubisCo L'enzim responsable de la fixació del diòxid de carboni, la ribulosa-1,5-bifosfat carboxilasa/oxidasa, és un enzim poc eficaç i pesat que constitueix una mica més del 50% de les proteïnes presents a les fulles, cosa que el converteix en la proteïna més abundant de la naturalesa. Pot actuar com a: Carboxilasa: quan la concentració del CO2 és la normal. Oxidasa: quan la concentració del CO2 és molt baixa. En aquest cas s'inicia la fotorespiració (oxidació dels glúcids sense producció d'energia i té lloc als peroxisomes). Això passa quan els estomes es tanquen o bé quan les plantes estan molt juntes i no fa vent.

32 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Models de fixació del CO2 Plantes C3: zones temperades i fredes, fixació del CO2 pel cicle de Calvin, no poden reduir la fotorespiració. Plantes C4: zones tropicals i agrícoles, eficients a baixes temperatures, no fan la fotorespiració. Plantes CAM: zones desèrtiques, a la nit obren els estomes i durant el dia els tanquen.

Factors que controlen la fotosíntesi Factors externs Factors interns Intensitat lluminosa Concentració del CO2 Temperatura Presència d'aigua (...) Tipus de planta Àrea foliar Densitat dels estomes Edat de la fulla (...) La quimiosíntesi Hi ha bacteris autòtrofs capaços de sintetizar matèria orgànica sense obtenir energia del Sol. La quimiosíntesi és la síntesi d'ATP i NADH a partir de l'energia que es desprèn en les reaccions d'oxidació d'algunes substàncies inorgàniques.

Segons el substrat utilitzat i la manera com s'obté l'energia, es distingeix diferents tipus de bacteris: - Bacteris del nitrogen: oxiden compostos reduïts del nitrogen presents al sòl, són aerobis i viuen a tots els sòls, excepte els tropicals, ja que són massa pobres en oxigen; són importants pel cicle del nitrogen. - 2 tipus: bacteris nitrosificants i bacteris nitrificants. - Bacteris del sofre: oxiden compostos del sofre, són aerobis i viuen en aigües riques en sulfurs d'hidrogen. - Bacteris del ferro: oxiden carbonats i sulfats de ferro, són aerobis, viuen en aigües riques en sals ferroses.

- Bacteris de l'hidrogen 33 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 GENÈTICA MENDELIANA Conceptes de genètica Genètica: ciència que estudia tot el que fa referència a la informació genètica. Gen: unitat del material hereditari. Conté informació sobre un caràcter. Caràcter: particularitat morfològica o fisiològica que es pot establir en una espècie. Haploide: ésser que per a cada caràcter només té un gen. Diploide: ésser que per a cada caràcter té dos gens. Aquests poden ser iguals o diferents, i a més a més pot passar que només un es manifesti o que siguin els dos els que es manifesten. Locus: és el lloc que ocupa un gen al cromosoma.

Cromosomes homòlegs: cromosomes que tenen el mateix locus. Al·lel: les dues formes alternatives que pot presentar un gen per a un mateix caràcter. Genotip: conjunt de gens presents en un organisme. Fenotip: conjunt de manifestacions de caràcters d'un organisme. Fenotip = Genotip + acció ambiental Homozigot o raça pura: individu que per a un caràcter posseeix els al·lels iguals. Heterozigotic o híbrid: individu que posseeix els al·lels diferents. Herència amb dominància: herència en la qual hi ha un al·lel, l'anomenat dominant, que no deixa que l'altre es manifesti, l'anomenat al·lel recessiu.

Herència intermèdia: herència en la qual un dels al·lels mostra una dominància incompleta sobre l'altre. Herència codominant: herència en el qual els dos al·lels són equipotents i, per tant, no hi ha dominància. Un exemple d'aquesta situació és l'herència dels grups sanguinis humans. Dihíbrids: individus amb heterozigosi en dos parells de gens. Polihíbrids: éssers amb heterozigosi per a molts parells de gens. Al·lels letals: al·lels que tenen una informació deficient per un caràcter tan important que l'ésser mor. Retroencreuament o encreuament prova: Encreuament de l'individu problema amb un individu homozigòtic recessiu. Simbologia: Els gens es simbolitzen amb lletres cursives.

Si és herència dominant i tan sols hi ha dos al·lels, el dominant es representa amb majúscula, i el recessiu amb minúscula. Un altre tipus d'anotació és l'ús d'exponents. Concepte de probabilitat: La probabilitat que passi un determinat succés és la relació entre els casos favorables i tots els casos possibles. Probabilitat de successos no excloents: La probabilitat conjunta de dos successos que no són excloents s'obté multiplicant la probabilitat del primer succés per la 34 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 probabilitat dels segon succés. Aquests casos es reconeix fàcilment perquè en l'enunciat entre els dos successos que se sol·liciten hi ha la conjunció i.

Probabilitat del successos excloents: La probabilitat conjunta de successos que són excloents s'obté sumant la probabilitat de cada succés. Aquests casos es reconeixen fàcilment perquè quan es resol el problema, entre els dos successos favorables hi ha la conjunció o. Lleis de Mendel 1a llei: llei de la uniformitat de la primera generació Si s'encreuen dues línies pures per a un determinat tret, els descendents de la primera generació seran híbrids, tots iguals entre ells i iguals a un dels progenitors.

2a llei: llei de la segregació dels caràcters Cada organismes té, per a cada caràcter, dos factors hereditaris que se separen durant la formació dels gàmetes, de manera que cada gàmeta porta només un factor hereditari. 3a llei: llei de la transmissió independent dels caràcters La transmissió d'un tret hereditari és independent de la transmissió dels altres trets. Aquesta llei es compleix quan els gens es troben en cromosomes diferents o bé si es troben en el mateix cromosoma però a molta distància un de l'altre. Les taules de Punnet - Mètode per visualitzar més fàcilment els resultats de la F2. - Els gàmetes materns ocupen la columna de l'esquerra i els gàmetes paterns, la fila superior.

Retroencreuament - També s'anomena encreuament de prova: És un mètode ideat per Mendel per distingir les plantes homozigòtiques de les heterozigòtiques, quan les unes i les altres presenten un fenotip dominant. Consisteix a creuar el fenotip dominant amb un individu homozigot recessiu. Si és homozigot, tota la descendència serà igual. Si és heterozigot, en la descendència tornarà a aparèixer el caràcter recessiu en una proporció del 50%. 35 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Modificacions de la genètica mendeliana - Hi ha modalitats d'herència que no s'ajusten a les proporcions mendelianes clàssiques 3:1 i 9:3:3:1.

Dominància incompleta No hi ha un al·lel que domini sobre l'altre, de manera que s'obté un fenotip intermedi entre els dels pares. Codominància Tots dos al·lels s'expressen independentment l'un de l'altre als individus heterozigots. El fenotip dels heterozigots és diferent dels fenotips dels pares homozigots, però no és intermedi entre ells. Gens amb al·lels múltiples Generalment hi ha dos al·lels per a cada caràcter, però alguns gens tenen tres o més al·lels. Gens amb al·lels letals La presència d'aquests al·lels provoca la mort de l'individu durant el desenvolupament embrionari, a la infantesa o a l'edat adulta. Poden ser: Recessius: causa la mort dels individus homozigots.

Dominants: causa la mort dels individus heterozigots i homozigots. Interaccions entre gens epístasi Epístasi: un gen enmascara la manifestació d'un altre gen que no és el seu al·lel. Gen epistàtic: el que es manifesta. Gen hipostàtic: el que queda inhibit. Aquests gens poden estar en el mateix cromosoma o en cromosomes diferents. 36 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Epístasi simple dominant - Un gen dominant actua com a epistàtic sobre un gen no al·lel, de manera que modifica la proporció 9:3:3:1 a 12:3:1. Epístasi simple recessiva - Un gen recessiu actua com a epistàtic sobre un gen no al·lel, de manera que modifica la proporció 9:3:3:1 a 9:3:4.

Gens pleotròpics - Parlem de pleotropia quan un gen afecta diversos caràcters diferents, aparentment no relacionats entre si. Herència poligènica o quantitativa - Parlem d'herència poligènica quan hi ha molts gens implicats, amb efectes additius. Herència entre gens i medi ambient - Alguns gens poden ser modificats per factors ambientals. Herència extranuclear Alguns caràcters estan controlats per gens situats als cloroplasts i als mitocondris. Aquests gens presenten un patró d'herència característic, perquè els cloroplasts i els mitocondris només els aporta el citoplasma de l'òvul. Teoria cromosòmica de l'herència Els gens són als cromosomes i tenen una disposició lineal, l'un rere l'altre.

El lloc que ocupa un gen al cromosoma s'anomena locus. Els gens al·lels ocupen un mateix locus. 37 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Gens lligats - El lligament és la tendència que tenen els gens situats en un mateix cromosoma a heretar-se junts. Pot ser: Lligament complet (s'hereten sempre junts) Lligament parcial (poden heretar-se separats) - L'encreuament de les cromàtides homòlogues produeix la recombinació genètica, si hi ha hagut un entrecreuament durant la profase I de la meiosi (crossing-over). - La possibilitat que es produeix un entrecreuament entre gens lligats depèn de la distància a la qual es trobin al cromosoma.

Freqüència de recombinació - La freqüència de recombinació entre dos gens lligats és proporcional a la distància física que n'hi ha entre els gens. Freqüència de recombinació = (Recombinants / Descendència total) · 100 L'herència mendeliana en humans Parelles consanguínies Els al·lels recessius causants de malalties hereditàries tenen una presència molt baixa en la població. És poc probable que dos heterozigots siguin portadors d'un al·lel recessiu i tinguin descendència. Pot passar quan els dos progenitors estan emparentats: consanguinitat. Diagnòstic prenatal - Ecografia, amniocentesi, biòpsia corial i punció del cordó umbilical.

38 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Arbres genealògics Determinació del sexe - Concepte de sexe: Individus capaços d'originar cèl·lules sexuals (gàmetes), que seran haploides i al unir-se amb una altre formen un nou individu. Mascles: generen gàmetes mòbils (espermatozoides i anterozoides) Femelles: generen gàmetes sèssils (òvuls i oosferes) Hermafrodites: produeixen gàmetes dels dos tipus Tipus de caràcters sexuals Primaris: presència de gònades o bé òrgans copuladors. Secundaris: aspectes que diferencien els mascles de les femelles, no són necessaris per la reproducció.

Els cromosomes sexuals El sexe dels individus pot estar definit de maneres diferents, com ara el tipus de cromosomes. 2 tipus (en espècies diploides) Autosomes: mateixes parelles en mascles i femelles. Heterocromosomes: defineixen el sexe de l'individu. Herència lligada al sexe Els cromosomes X i Y són diferents: - Segment homòleg: permet la recombinació a la meiosi. - Segment diferencial: són els gens lligat al sexe 39 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 EVOLUCIÓ Espècie biològica Una espècie és un conjunt d'individus que es poden reproduir entre ells i donar lloc a descendència fèrtil. Què és l'evolució?

És el procés de transformació d'unes espècies en altres gràcies a l'acumulació de petites variacions que van apareixent amb el temps en una població. Evidències evolutives -Proves evolutives 1. Proves biogeogràfiques: com més allunyades són dues zones, més diferències presenten en la seva flora i fauna. 2. Proves taxonòmiques: segons les semblances que presenten els éssers vius, aquests es poden classificar en diferents categories taxonòmiques. 3. Proves paleontològiques: el registre fòssil dóna informació d'espècies avantpassades de les actuals o d'espècies que s'han extingit. 4. Proves anatòmiques: estudi dels òrgans. - Òrgans homòlegs: mateixa estructura però funció diferent.

- Òrgans anàlegs: diferent estructura i mateixa funció. - Òrgans vestigials: són aquells que no tenen una funció específica, l'individu pot viure sense ell. 5. Proves embriològiques: com més semblances en el desenvolupament embrionari entre espècies, més semblances evolutives. 6. Proves bioquímiques: com més semblances morfològiques, més coincidència en el tipus de molècules que hi ha presents. 40 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Teories evolucionistes Teories fixistes: Fixisme: invariabilitat de les espècies. Creacionisme: l'origen de les espècies s'atribueix a un acte creador. Catastrofisme: desaparició d'espècies degut a grans catàstrofes.

Lamarckisme Llei de l'ús i el desús: l'us o el desús d'un òrgan produeix un desenvolupament d'aquest. Herència dels caràcters adquirits: heretar habilitats dels progenitors. L'existència d'una tendència cap a la complexitat: els éssers vius tendeixen a evolucionar cap a millor. Canvis ambientals: els organismes s'adapten a l'ambient. Darwinisme Variabilitat de la descendència: cada individu és únic. Sobreproducció: més fills dels que poden sobreviure.

Lluita per la supervivència: només els organismes més ben adaptats sobreviuen i tenen descendència (selecció natural) Teoria sintética de l'evolució (neodarwinisme) Les causes de la variabilitat són les mutacions i la recombinació genètica Els canvis per originar noves espècies són graduals i molt lents. La selecció natural és el mecanisme de l'evolució. Evolucionen les poblacions, no els individus. Microevolució Una població genètica és el conjunt d'individus de la mateixa espècie que habiten el mateix lloc i que poden encreuar-se entre ells. Cada població té un fons o patrimoni genètic comú, format per tots els al·lels de tots els individus. Cada individu només en té una petita fracció.

41 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Freqüències genotípiques i al·lèliques - Genotípiques: proporció d'un genotip en una població. - Al·lèliques: proporció d'un al·lel en una població Principi de Hardy-Weinberg És un model teòric que estableix l'equilibri de freqüències al·lèliques en el patrimoni genètic d'una determinada població. En una població d'organismes amb reproducció sexual, en la qual tots els individus s'encreuen a l'atzar, i en la qual no hi ha mutacions, ni migracions, ni deriva genètica ni actua la selecció natural, les freqüències genotípiques es mantenen constants de generació en generació.

Factors que influeixen en els freqüències Hi ha alguns factors que trenquen l'equilibri del model de Hardy-Weinberg i es produeix evolució. Aparellament no aleatori (no canvien les freqüències al·lèliques de la població) Endogàmia: reproducció entre individus molt semblants genèticament. Aparellament selectiu: tendència a aparellar-se amb un individu semblant fenotípicament. Mutacions: incrementen la variabilitat genètica. Poden ser perjudicials o no. Són a l'atzar. Deriva genètica: canvis aleatoris en les freqüències gèniques d'una generació a una altra. Efecte coll d'ampolla i efecte fundador. Flux genètic: migració d'individus entre poblacions. Augmenta la variabilitat.

Selecció natural Estabilitzadora: afavoreix als individus comuns. Direccional: afavoreix algun tret específic en una població. Disruptiva: afavoreix als individus que s'allunyen de la mijana. 42 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 La selecció artificial Tècnica de control reproductiu per seleccionar els fenotips que ens interessen d'organismes domèstics o cultivats. Modifiquen les freqüències gèniques. Provoca una evolució artificial. - Avantatges: producció d'aliments, millora de la supervivència. - Inconvenients: afecta als trets originals de l'espècie, redueix la variabilitat genètica, creació d'organismes perillosos.

Macroevolució L'especiació és el procés de formació de noves espècies biològiques. Una espècie no apareix per una mutació que condueix a l'aparició d'un individu d'un tipus diferent. Les espècies noves es formen a partir de poblacions que pertanyen a una espècie d'origen, com a resultat de la selecció natural i/o de la deriva genètica, que són els motors de l'evolució - La macroevolució és l'evolució a gran escala, el que veiem quan mirem la història global de la vida: estabilitat, canvi…

Barreres reproductives 43 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Mecanismes d'especiació Evolució i biodiversitat - La biodiversitat reflecteix la varietat i la quantitat d'organismes que hi ha en una zona determinada. - Augment de la biodiversitat: la variabilitat i la selecció natural - Disminució de la biodiversitat: les extincions 44 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 MICROBIOLOGIA La microbiologia És la branca de la biologia que estudia els microorganismes. Origen i evolució Van aparèixer fa 3.800 milions d'anys en forma de bacteris i arqueus.

S'han estudiat a partir de les molècules d'ARN ribosòmic, que serveixen de rellotge biològic. Les cèl·lules eucariotes van sorgir per endosimbiosis entre bacteris primitius i arqueus (teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis) Els microorganismes acel·lulars Els virus No tenen estructura cel·lular, organització molt simple. No es nodreixen ni es relacionen, no tenen metabolisme propi. Necessiten una altre cèl·lula per replicar-se. No són considerats éssers vius. Paràsits intracel·lulars Fora de l'hoste són inactius i s'anomenen virions. Estructura Formats per: Molècula d'ADN o ARN Càpsida (proteïnes globulars) Embolcall (no sempre) de lípids i proteïnes Entre 10 nm i 300 nm. Visibles al M.E.

Tipus: 1. Icosaèdrics 2. Helicoïdals 3. Complexos 4. Amb embolcall 45 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 El cicle vital dels virus - Quan estan a fora de la cèl·lula (virions) són inerts i no necessiten energia perquè no realitzen cap procés vital. - Quan entren a una cèl·lula (virus) inhibeixen l'expressió gènica de la cèl·lula i la obliguen a transcriure el material genètic del virus. Cicles de replicació dels virus 1. Cicle lític (mort de la cèl·lula hoste) - La cèl·lula infectada es lisa i s'alliberen els nous virions. Fase de fixació Fase de penetració Fase de despullament Fase de multiplicació o eclipsi Assemblatge o maduració Fase de lisi 2.

Cicle lisogènic (virus atenuats que afegeixen el seu material genètic a la cèl·lula sense matar-la) A la tercera fase del cicle lític els materials genètics del virus i de la cèl·lula es recombinen i quan la cèl·lula es repliqui la descendència també tindrà el virus. Aquesta situació es manté durant un temps sense que el virus expressi els seus gens. Un canvi en el medi pot provocar la continuació del cicle. Viroides - Partícules infeccioses molt senzilles Molècules d'ARN de cadena senzilla 246 a 400 nucleòtids Es repliquen amb la transcripció de la cèl·lula hoste. Prions - Partícules infeccioses molt senzilles Molècules de proteïna ancorades a la membrana plasmàtica.

Provoca un canvi en la proteïna original i la transforma en un nou prió. Causen malalties neurodegeneratives. 46 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Els microorganismes procariotes Els arqueus Organismes que han evolucionat molt poc. Poden sobreviure en condicions molt diverses. Estructura Formes i mides diverses Membrana plasmàtica amb estructura de doble capa lipídica Paret cel·lular de proteïnes o glicoproteïnes Una molècula d'ADN circular Formes de vida 1. Halòfils (aigües amb gran salinitat) 2. Termòfils (aigües termals o fumaroles) 3.

Metanògens (condicions anaeròbiques) Els bacteris Organismes procariotes molt petits Majoritàriament unicel·lulars Molt simples i amb poques estructures Amb gran importància biològica pel seu paper en els cicles biogeoquímics Tipus 1. Cocs 2. Bacils 3. Vibrions 4. Espirils 47 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Funció de reproducció - Es reprodueixen de forma asexual Com canvien els bacteris? Mutació Fenòmens de sexualitat Conjugació - Un bacteri donant replica el seu ADN i envía una còpia a una altre a través de les fímbries. Donant: bacteri F+ Receptor: bacteri F- Transformació - El bacteri receptor incorpora ADN del medi.

Transducció - Un virus transporta ADN d'un bacteri a un altre. Nutrició bacteriana - Segons el medi on es troben els bacteris poden ser: 1. Sapròfits (degraden matèria orgànica en descomposició) 2. Simbionts (viuen associats a un altre organisme, amb benefici mutu) 3. Comensals (viuen associats a un altre organisme, sense benefici ni perjudici per aquest) 4. Paràsits (viuen associats a un altre organisme, amb perjudici per aquest) 48 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Relació bacteriana - Les respostes als estímuls ambientals s'anomenen taxis o tactismes. - Poden ser modificacions metabòliques o del seu comportament.

- Fototactisme (l'estímul és la llum) - Quimiotactisme (l'estímul és de naturalesa química) - Aerotàxia (presència o no d'oxigen en el medi) - Esporulació (el bacteri pot passar a una forma de vida latent) Microorganismes eucariotes Els protozous Unicel·lulars i heteròtrofs Forma i mida variable, només visibles al microscopi. Amb membrana plasmàtica Poden viure lliures en aigües o bé ser paràsits en animals o plantes per simbiosis.

Reproducció per bipartició simple Les algues Autòtrofs i fotosintètics Unicel·lulars i pluricel·lulars Viuen a l'aigua Reproducció sexual, asexual o per bipartició Les unicel·lulars formen part del plàncton Grups: Euglenofites, Crisofites, Dignoflagelats, Clorofites, Feofites, Rodofites. Els fongs Heteròtrofs, sapròfits (alguns paràsits) Amb paret cel·lular. Reproducció sexual i asexual Tenen un paper en els ecosistemes i algunes aplicacions: Descomponedors Transformació dels aliments Industria química Agents patògens 49 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Microorganismes i salut - La majoria d'ells són innocus pels éssers vius.

- Els microorganismes que causen malalties s'anomenen patògens. Les malalties infeccioses - Són el resultat de la interacció entre un microorganisme amb el seu hoste. - Els microorganismes es poden transmetre per: 1. Via directa (contacte) 2. Via indirecta (aire, aliments…) Els antibiòtics Substàncies químiques produïdes per fongs o bacteris o bé fabricades al laboratori. Actuen contra els bacteris i alguns fongs o protozous. No actuen contra els virus. 2 accions: Bacteriostàtics (inhibir el creixement bacterià) i Bactericides (maten els bacteris).

El cicle de la matèria El cicle del carboni El carboni es troba a la natura en forma de CO2 atmosfèric, en els compostos dels éssers vius, en els carbonats dissolts a les aigües (mars, rius, llacs), a les roques calcàries, en el carbó i en el petroli. El carboni del CO2 i els carbonats dissolts a l'aigua poden ser captats pels vegetals terrestres i les algues i el poden incorporar mitjançant la fotosíntesi als seus compostos orgànics. Aquest carboni contingut en els compostos orgànics servirà com a font de carboni als consumidors. Tots els nivells tròfics retornen una gran part del carboni assimilat a l'atmosfera mitjançant la respiració.

Els descomponedors a l'actuar sobre els excrements, les restes vegetals i animals i els cadàvers, retornaran també mitjançant la respiració, la resta, tancant el cicle. 50 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Una gran part del carboni contingut en el CO2 i en els carbonats serà transformat en esquelets interns i externs formant finalment les roques calcàries. El cicle del nitrogen El nitrogen troba en els ecosistemes en 3 formes: 1. Com a gas a l'atmosfera 2. Com a nitrogen inorgànic al sòl i l'aigua 3.

Com a nitrogen orgànic contingut a les proteïnes i als àcids nucleics dels éssers vius i a les seves restes El nitrogen atmosfèric només pot ser utilitzat per a formar substàncies orgàniques per un tipus de bacteris anomenats bacteris fixadors. Es troben al sòl i formen simbiosi amb plantes lleguminoses. La lleguminosa proporciona als bacteris sucres, i els bacteris incorporen el nitrogen atmosfèric en compostos nitrogenats que poden ser utilitzats per la planta.

Els bacteris nitrificants converteixen l'ió amoni (reduït) en nitrits i nitrats (oxidats) per tal que puguin ser utilitzats per les plantes.Els animals només poden utilitzar el nitrogen contingut en les substàncies orgàniques dels vegetals i d'altres animals. El nitrogen contingut en les substàncies orgàniques (orina, excrements, restes vegetals i animals, cadàvers) es retornat al sòl com a nitrogen inorgànic pels descomponedors: bacteris i fongs. I es tanca el cicle. El cicle del ferro El ferro el podem trobar en estat ferrós (Fe2+) o fèrric (Fe3+).

Alguns bacteris anaerobis (arqueus) que viuen en ambients pantanosos, pobres en oxigen, redueixen el fèrric en ferrós, més soluble per ser assimilat pers éssers vius. 51 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 El cicle del sofre El sofre forma part de les proteïnes. El podem trobar a l'atmosfera i a la litosfera en forma de sulfats. Les algues, els fongs i les plantes agafen els sulfats i els incorporen als seus aminoàcids. Alguns grups de bacteris tornen el sofre al medi.

Microorganismes i biotecnologia Millora del medi ambient: - Eliminació de metalls pesants - Obtenció d'energia no contaminant - Tractament de residus urbans i industrials (...) Millora de la salut: - Prevenció de malalties hereditàries - Teràpia gènica - Producció de vacunes (...) Biotecnologia dels aliments: - Producció d'aliments com el pa, el formatge… - Síntesi de vitamines - Síntesi d'additius alimentaris 52 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 BIOTECNOLOGIA Enginyeria genètica Branca modenra de la biotecnologia que estudia la manipulació i transferència de l'ADN d'un organisme a un altre.

TÈCNIQUES PER TALLAR I UNIR ADN: ENZIMS DE RESTRICCIÓ Endonucleases de restricció; enzims aïllats de bacteris que tallen ADN específicament per una seqüència concreta. Presents en procariotes defensa contra ADN extrany Característiques: - tallen ADN igual forma - seqüències polindròmiques - extrems cohesius Un cop obtinguts, els fragments de trstricció es poden separar per electroforesi en gel d'agarosa. TÈCNIQUES PER LOCALITZAR SEQÜÈNCIES D'ARN I HIBRIDACIÓ Es construeixen molècules d'ADN o ARN amb una seqüència de bases complementàries de la seqüència del gen que volen localitzar. Es marquen de manera fluorescent o radioactiva. Aquestes molècules s'utilitzen com a sondes.

SÍNTESI DE MOLÈCULES D'ADN RECOMBINANT Es tracten els ADN dels dos organismes amb la mateixa endonucleasa de restrcció. - s'obtenen fragments d'ADN amb extrems cohesius que es poden associar entre sí. - els fragments d'ADN s'uneixen per mitjà de l'enzim ADN ligasa. Plasmidis: contenen gens resistència antibiòtica. PRODUCCIÓ DE CÒPIES D'ADN Clonatge d'ADN: - inserir el gen en un vector de clonatge per poder introduir-lo a la cèl·lula hoste. vector clonatge: molècules transportadores que transfereixen i repliquen fragments d'ADN que porten inserits. proteïna recombinant: proteïna obtinguda Reacció en cadena de l'ADN polimerasa (PCR) - obtenir milions de còpies d'ADN.

53 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - polimerasa replica molec monocatenàries d'ADN a les que s'han unit encebadors. Termocicladors: desnaturalització hibridació elongació LLIBRERIA DE GENS CLONATS - Conjunt de tots els fragments d'ADN clonats a partir d'un genoma d'una cèl·lula o teixit. Conté…

Apuntes d'Ecologia, Genètica, Immunologia i Biologia Experimental

Índex

1. Disseny Experimental

Flashcards

Preguntes tipus test

2. Biomolècules

Flashcards

Preguntes tipus test

3. Proteïnes i Pèptids

Flashcards

Preguntes tipus test

4. Àcids Nucleics

Flashcards

Preguntes tipus test

5. Biocatalitzadors i Enzims

Flashcards

Preguntes tipus test

6. Metabolisme

Flashcards

Preguntes tipus test

7. Fotosíntesi

Flashcards

Preguntes tipus test

8. Models de fixació del CO2 i Quimiosíntesi

Flashcards

Preguntes tipus test

9. Genètica Mendeliana

Flashcards

Preguntes tipus test

10. Arbres genealògics i Herència lligada al sexe

Flashcards

Preguntes tipus test

11. Evolució

Flashcards

Preguntes tipus test

12. Microbiologia

Flashcards

Preguntes tipus test

13. Biotecnologia

Flashcards

Preguntes tipus test

14. Immunologia

Flashcards

Preguntes tipus test

15. Alteracions del Sistema Immunitari

Flashcards

Preguntes tipus test

16. Ecologia

Flashcards

Preguntes tipus test

17. Dinàmica dels Ecosistemes

Flashcards

Preguntes tipus test

Text del document

Més apunts de Biologia