Estudi del Metabolisme Cel·lular i els Enzims

• a) Un procés de transport de nutrients a través de la membrana cel·lular.
• b) El conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l'interior de les cèl·lules per obtenir matèria i energia.
• c) Un sistema de comunicació entre cèl·lules per coordinar funcions.
• d) L'eliminació de toxines i productes de rebuig de la cèl·lula.

Resposta: b) El conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l'interior de les cèl·lules per obtenir matèria i energia.. El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que permeten a la cèl·lula obtenir matèria per créixer i mantenir estructures, així com energia per a les seves funcions.

• a) L'anabolisme allibera energia, mentre que el catabolisme la consumeix.
• b) L'anabolisme construeix molècules complexes a partir de molècules senzilles, mentre que el catabolisme les degrada.
• c) L'anabolisme es produeix només en cèl·lules animals, i el catabolisme només en cèl·lules vegetals.
• d) L'anabolisme utilitza enzims diferents dels que utilitza el catabolisme.

Resposta: b) L'anabolisme construeix molècules complexes a partir de molècules senzilles, mentre que el catabolisme les degrada.. L'anabolisme és la fase constructiva del metabolisme, on es sintetitzen molècules complexes. El catabolisme, en canvi, és la fase de degradació on es descomponen aquestes molècules.

• a) Un conjunt de reaccions químiques aïllades que no estan connectades entre si.
• b) Una seqüència ordenada de reaccions químiques on el producte d'una reacció es converteix en el substrat de la següent.
• c) Un procés aleatori de transformació de molècules dins la cèl·lula.
• d) Una ruta de transport de molècules a través de la membrana cel·lular.

Resposta: b) Una seqüència ordenada de reaccions químiques on el producte d'una reacció es converteix en el substrat de la següent.. Una via metabòlica és una seqüència específica de reaccions químiques, on cada reacció està catalitzada per un enzim i el producte d'una reacció serveix com a substrat per a la següent.

• a) Un procés que construeix molècules complexes a partir de molècules simples, utilitzant energia.
• b) Un procés que degrada molècules complexes en molècules més simples, alliberant energia.
• c) Un procés que manté l'estructura cel·lular sense canvis.
• d) Un procés que només es produeix en absència d'oxigen.

Resposta: b) Un procés que degrada molècules complexes en molècules més simples, alliberant energia.. El catabolisme és un procés de degradació de molècules complexes en molècules més simples, alliberant energia en el procés. Aquesta energia es pot utilitzar per altres processos cel·lulars.

• a) Converteixen molts substrats diferents en els mateixos productes.
• b) Alliberen energia en forma d'ATP.
• c) Són reaccions de reducció.
• d) Són reaccions d'oxidació.

Resposta: c) Són reaccions de reducció.. Les vies anabòliques són reaccions de síntesi que necessiten energia i impliquen la reducció de molècules. Per tant, la resposta correcta és que són reaccions de reducció.

• a) Guanya electrons.
• b) Perd electrons.
• c) Es manté igual.
• d) Guanya protons.

Resposta: b) Perd electrons.. L'oxidació és el procés pel qual una molècula perd electrons. Aquests electrons han de ser acceptats per una altra molècula, que es redueix.

• a) Una molècula aïllada que reacciona amb un enzim.
• b) Una seqüència ordenada de reaccions químiques on el producte d'una reacció esdevé el substrat de la següent.
• c) Un procés aleatori de reaccions sense cap ordre específic.
• d) Un conjunt d'enzims que catalitzen una sola reacció.

Resposta: b) Una seqüència ordenada de reaccions químiques on el producte d'una reacció esdevé el substrat de la següent.. Una ruta metabòlica és una seqüència ordenada de reaccions químiques on el producte d'una reacció es converteix en el substrat de la següent, permetent la transformació gradual de molècules.

• a) S'excreta immediatament de la cèl·lula.
• b) Es converteix en el substrat de la reacció següent.
• c) S'emmagatzema com a reserva d'energia.
• d) Es degrada en components més simples.

Resposta: b) Es converteix en el substrat de la reacció següent.. El producte final d'una reacció en una ruta metabòlica es converteix en el substrat de la reacció següent, permetent la continuïtat i progressió de la ruta.

• a) Formen cicles tancats.
• b) Tenen múltiples punts de ramificació.
• c) S'obté un únic producte a partir d'un únic precursor.
• d) Involucren diversos substrats i productes.

Resposta: c) S'obté un únic producte a partir d'un únic precursor.. Les rutes metabòliques lineals es caracteritzen per obtenir un únic producte final a partir d'un únic precursor, seguint una seqüència lineal de reaccions.

• a) Emmagatzemar i transportar informació genètica
• b) Catalitzar reaccions químiques específiques
• c) Transportar i cedir energia per a les funcions cel·lulars
• d) Regular l'expressió gènica

Resposta: c) Transportar i cedir energia per a les funcions cel·lulars. L'ATP actua com una moneda energètica de la cèl·lula, emmagatzemant i alliberant energia per a les diverses activitats cel·lulars.

• a) Un enllaç, 14.6 kcal/mol
• b) Dos enllaços, 7.3 kcal/mol per enllaç
• c) Tres enllaços, 3.65 kcal/mol per enllaç
• d) Quatre enllaços, 1.8 kcal/mol per enllaç

Resposta: b) Dos enllaços, 7.3 kcal/mol per enllaç. L'ATP té dos enllaços èster-fosfòrics, i cada un emmagatzema aproximadament 7.3 kcal/mol d'energia.

• a) AMP + 2Pi
• b) ADP + Pi
• c) ATP + Pi
• d) Adenosina + 3Pi

Resposta: b) ADP + Pi. La hidròlisi de l'ATP resulta en la formació d'ADP (adenosin-difosfat) i un grup fosfat inorgànic (Pi), alliberant energia en el procés.

• a) Generar ATP a partir de l'energia alliberada per la llum.
• b) Sintetitzar ATP utilitzant l'energia d'una biomolècula.
• c) Produir ATP mitjançant enzims ATP sintases en els mitocondris.
• d) Descompondre biomolècules per alliberar energia.

Resposta: b) Sintetitzar ATP utilitzant l'energia d'una biomolècula.. La fosforilació a nivell de substrat utilitza l'energia alliberada al trencar enllaços rics en energia d'una biomolècula per sintetitzar ATP.

• a) En condicions aeròbiques.
• b) En condicions anaeròbiques.
• c) Tant en condicions aeròbiques com anaeròbiques.
• d) Només en presència de llum.

Resposta: b) En condicions anaeròbiques.. La fosforilació a nivell de substrat es realitza en condicions anaeròbiques, sense necessitat d'oxigen.

• a) ATP sintases.
• b) Oxidases.
• c) Quinases.
• d) Deshidrogenases.

Resposta: c) Quinases.. Les quinases són els enzims que catalitzen la transferència d'un grup fosfat a l'ADP durant la fosforilació a nivell de substrat.

• a) Quimiosintètics
• b) Fotosintètics
• c) Litòtrofs
• d) Organòtrofs

Resposta: b) Fotosintètics. Els organismes fotosintètics utilitzen la llum com a font d'energia per a la síntesi d'ATP, mentre que els quimiosintètics utilitzen energia de reaccions químiques.

• a) Glucosa
• b) Metà
• c) CO2 atmosfèric
• d) Greixos

Resposta: c) CO2 atmosfèric. Els organismes autòtrofs utilitzen el CO2 atmosfèric com a font de carboni, convertint-lo en matèria orgànica a través de la fotosíntesi o la quimiosíntesi.

• a) Organòtrofs
• b) Heteròtrofs
• c) Litòtrofs
• d) Autòtrofs

Resposta: c) Litòtrofs. Els litòtrofs són organismes que obtenen electrons de compostos inorgànics com H2O o H2S, mentre que els organòtrofs utilitzen compostos orgànics.

• a) Augmentar l'energia d'activació
• b) Disminuir la velocitat de reacció
• c) Augmentar la velocitat de reacció
• d) Consumir-se durant la reacció

Resposta: c) Augmentar la velocitat de reacció. Els enzims actuen com a biocatalitzadors, accelerant les reaccions biològiques disminuint l'energia d'activació.

• a) Apoenzim més substrat
• b) Apoenzim més cofactor
• c) Només una proteïna globular
• d) Cofactor més substrat

Resposta: b) Apoenzim més cofactor. Un holoenzim està format per una part proteica anomenada apoenzim i una part no proteica anomenada cofactor, que és imprescindible per al funcionament de l'enzim.

• a) Unió iònica
• b) Unió feble no covalent
• c) Unió forta covalent
• d) Unió per ponts d'hidrogen

Resposta: c) Unió forta covalent. Els coenzims que s'uneixen de forma permanent a l'enzim ho fan mitjançant enllaços covalents forts, com el grup hemo.

• a) La seva capacitat per augmentar la temperatura de la reacció.
• b) La seva especificitat envers el substrat sobre el qual actuen.
• c) La seva habilitat per consumir-se durant la reacció.
• d) La seva necessitat d'un pH extrem per funcionar.

Resposta: b) La seva especificitat envers el substrat sobre el qual actuen.. L'especificitat és la característica clau dels enzims, determinant l'afinitat entre l'enzim i el substrat.

• a) La velocitat disminueix a causa de la saturació de l'enzim.
• b) La velocitat augmenta indefinidament.
• c) La velocitat augmenta fins a un punt de saturació de l'enzim.
• d) La velocitat es manté constant independentment de la concentració del substrat.

Resposta: c) La velocitat augmenta fins a un punt de saturació de l'enzim.. La velocitat augmenta fins que tots els enzims estan saturats, moment en què ja no pot augmentar més.

• a) Aminoàcids catalitzadors.
• b) Aminoàcids de fixació.
• c) Aminoàcids inhibidors.
• d) Aminoàcids al·lostèrics.

Resposta: b) Aminoàcids de fixació.. Els aminoàcids de fixació són els que estableixen enllaços febles amb el substrat, facilitant la unió inicial.

• a) La seva capacitat per augmentar l'energia d'activació d'una reacció.
• b) La seva especificitat per determinats substrats i accions.
• c) La seva necessitat de consumir-se durant la reacció.
• d) La seva activitat a temperatures extremes.

Resposta: b) La seva especificitat per determinats substrats i accions.. L'especificitat és la característica més destacada dels enzims, ja que determina el grau d'afinitat entre l'enzim i el substrat.

• a) La concentració del substrat en la reacció.
• b) El grau d'afinitat entre l'enzim i el substrat.
• c) La temperatura a la qual es duu a terme la reacció.
• d) El pH del medi en què es troba l'enzim.

Resposta: b) El grau d'afinitat entre l'enzim i el substrat.. L'especificitat d'un enzim està determinada pel grau d'afinitat existent entre les molècules de l'enzim i el substrat sobre el qual actua.

• a) Només especificitat absoluta.
• b) Només especificitat relativa.
• c) Des de l'absoluta (un únic substrat) fins a la relativa (reconeix un grup químic).
• d) Només poden reconèixer un tipus d'enllaç químic.

Resposta: c) Des de l'absoluta (un únic substrat) fins a la relativa (reconeix un grup químic).. Els enzims poden presentar diferents graus d'especificitat, des de l'absoluta (que actuen sobre un únic substrat) fins a la relativa (que reconeixen un grup químic).

• a) Model de la clau i el pany
• b) Model d'ajust induït
• c) Model de complementarietat
• d) Model d'inhibició competitiva

Resposta: b) Model d'ajust induït. El model d'ajust induït descriu com l'enzim canvia la seva forma per encaixar millor amb el substrat, optimitzant la catàlisi.

• a) Només l'enzim canvia de forma
• b) Només el substrat canvia de forma
• c) Tots dos, l'enzim i el substrat, canvien de forma
• d) Cap dels dos canvia de forma

Resposta: c) Tots dos, l'enzim i el substrat, canvien de forma. En el model d'ajust induït, tant l'enzim com el substrat experimenten canvis conformacionals per optimitzar la unió i facilitar la reacció.

• a) Model d'ajust induït
• b) Model d'inhibició competitiva
• c) Model de la clau i el pany (complementarietat)
• d) Model d'inhibició no competitiva

Resposta: c) Model de la clau i el pany (complementarietat). El model de la clau i el pany suggereix una complementarietat estructural preexistent entre l'enzim i el substrat, sense necessitat de canvis conformacionals.

• a) La velocitat disminueix fins a aturar-se.
• b) La velocitat augmenta fins a un punt de saturació.
• c) La velocitat es manté constant.
• d) La velocitat augmenta indefinidament.

Resposta: b) La velocitat augmenta fins a un punt de saturació.. Inicialment, l'augment de substrat augmenta la velocitat de reacció, però arriba a un punt on tots els enzims estan saturats i la velocitat ja no augmenta.

• a) L'activitat enzimàtica augmenta indefinidament.
• b) L'enzim es desnaturalitza i perd la seva activitat.
• c) L'activitat enzimàtica es manté constant.
• d) L'enzim es torna més eficient.

Resposta: b) L'enzim es desnaturalitza i perd la seva activitat.. Quan la temperatura supera l'òptima, l'enzim es desnaturalitza, cosa que altera la seva estructura i redueix o elimina la seva activitat catalítica.

• a) Una substància que desnaturalitza l'enzim irreversiblement.
• b) Una substància que s'uneix a un lloc diferent del centre actiu i canvia l'estructura de l'enzim.
• c) Una substància semblant al substrat que competeix per unir-se al centre actiu de l'enzim.
• d) Una substància que augmenta l'activitat enzimàtica.

Resposta: c) Una substància semblant al substrat que competeix per unir-se al centre actiu de l'enzim.. Un inhibidor competitiu és similar al substrat i competeix amb ell per unir-se al centre actiu de l'enzim, impedint que el substrat s'hi uneixi.

• a) Només poden adoptar una forma estable.
• b) Poden adoptar dues formes estables diferents: activa i inactiva.
• c) No tenen centre actiu.
• d) Sempre estan en la configuració activa.

Resposta: b) Poden adoptar dues formes estables diferents: activa i inactiva.. Els enzims al·lostèrics es caracteritzen per poder adoptar dues formes estables diferents: una configuració activa i una configuració inactiva, permetent la regulació de la seva activitat.

• a) Una part de l'enzim que catalitza la reacció.
• b) Una substància que s'uneix al centre actiu de l'enzim.
• c) Una substància que s'uneix al centre regulador o al·lostèric de l'enzim, modificant-ne la configuració.
• d) Un cofactor necessari per a l'activitat enzimàtica.

Resposta: c) Una substància que s'uneix al centre regulador o al·lostèric de l'enzim, modificant-ne la configuració.. Un lligand és una substància que s'uneix al centre regulador o al·lostèric d'un enzim, influint en la seva configuració i, per tant, en la seva activitat.

• a) Només activadors.
• b) Només inhibidors.
• c) Activadors (o efectors) i inhibidors.
• d) Cofactors i coenzims.

Resposta: c) Activadors (o efectors) i inhibidors.. En la regulació dels enzims al·lostèrics, es coneixen dos tipus de lligands: els activadors (o efectors), que activen l'enzim, i els inhibidors, que inhibeixen l'enzim.

• a) Augmentar la producció d'enzims per accelerar la via metabòlica.
• b) Inhibir el primer enzim de la via metabòlica pel producte final quan aquest arriba a una concentració suficient.
• c) Activar tots els enzims de la via metabòlica simultàniament.
• d) Eliminar els enzims innecessaris de la via metabòlica.

Resposta: b) Inhibir el primer enzim de la via metabòlica pel producte final quan aquest arriba a una concentració suficient.. La regulació per retroinhibició (feedback) implica que el producte final d'una via metabòlica inhibeix el primer enzim de la via quan la seva concentració és alta, evitant una sobreproducció innecessària.

• a) El producte final de la via.
• b) Un enzim al·lostèric.
• c) El substrat inicial de la via.
• d) Un inhibidor específic.

Resposta: c) El substrat inicial de la via.. En la regulació per inducció enzimàtica, el substrat inicial de la via actua com a activador, unint-se al centre regulador de l'enzim i activant-lo.

• a) Activa el primer enzim de la cadena, permetent que la via continuï.
• b) Inhibeix el primer enzim de la cadena, aturant la via metabòlica.
• c) No té cap efecte sobre la via metabòlica.
• d) Transforma el primer enzim en un enzim al·lostèric.

Resposta: a) Activa el primer enzim de la cadena, permetent que la via continuï.. Si la concentració del producte final disminueix, deixa d'inhibir el primer enzim, permetent que la via metabòlica continuï funcionant i produint més producte.

• a) Són substàncies de naturalesa variada.
• b) Es necessiten en petites quantitats.
• c) Aporten energia directament.
• d) Algunes actuen com a coenzims.

Resposta: c) Aporten energia directament.. Les vitamines són necessàries en petites quantitats i poden actuar com a coenzims, però no aporten energia directament. La seva funció principal és facilitar reaccions metabòliques.

• a) Coenzims
• b) Provitamines
• c) Vitamines essencials
• d) Vitamines liposolubles

Resposta: b) Provitamines. Les provitamines són precursors de vitamines que necessiten ser transformades dins del cos per esdevenir actives. Un exemple és la vitamina D3, que es forma a partir del 7-dehidrocolesterol a la pell.

• a) La foscor i la humitat
• b) Les baixes temperatures
• c) La llum i els canvis de pH
• d) L'absència d'oxigen

Resposta: c) La llum i els canvis de pH. Les vitamines són substàncies làbils, el que significa que poden ser fàcilment alterades per factors com la temperatura, la llum i els canvis de pH. Per tant, la llum i els canvis de pH poden afectar negativament la seva estabilitat.

• a) Oxidoreductasa
• b) Transferasa
• c) Hidrolasa
• d) Isomerasa

Resposta: b) Transferasa. Les transferases catalitzen la transferència de grups funcionals entre molècules.

• a) Hidrolasa
• b) Isomerasa
• c) Oxidoreductasa
• d) Ligasa

Resposta: c) Oxidoreductasa. Les oxidoreductases catalitzen reaccions on es transfereixen electrons entre molècules, oxidant una i reduint l'altra.

• a) Liases
• b) Isomerases
• c) Transferases
• d) Hidrolases

Resposta: d) Hidrolases. Les hidrolases utilitzen aigua per trencar enllaços químics, dividint una molècula en dues.