Resum de metabolisme, evolució, immunologia i microbiologia

I 30 flashcards i 20 preguntes més al document.

Text del document

METABOLISME - CATABOLISME: degradació de molècules complexes en molècules més senzilles. Allibera energia i forma ATP - ANABOLISME: formació de molècules complexes a partir de molècules mes senzilles. Consumeix energia (utilitza ATP). TIPUS D'ORGANISMES SEGONS EL SEU METABOLISME SEGONS LA FONT DE CARBONI - AUTÒTROFS: utilitzen CO atmosfèric - HETERÒTROFS: utilitzen compostos orgànics SEGONS LA FONT D'ENERGIA - FOTOAUTÒTROFS: obtenen energia de la llum - QUIMIÒTROFS: obtenen energia de reaccions químiques d'oxidació RESUM TIPUS DE METABOLISME SEGONS LA FONT D'ENERGIA FOTOSINTÈTICS La font d'energia és la llum QUIMIOSINTÈTICS Obtenen l'energia de les reaccions químiques.

SEGONS LA FONT DE CARBONI AUTÒTROFS Obtenen el carboni de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. FOTOAUTÒTROFS Utilitzen llum com a font d'energia i obtenen CO2 de l'atmosfera. ex: els cianobacteris. QUIMIOAUTÒTROFS Formen compostos orgànics gràcies al CO2 atmosfèric i a l'energia alliberada en reaccions de compostos inorgànics. ex: els bacteris nitrificants. HETERÒTROFS Obtenen el carboni de matèria orgànica com a glucosa, les proteïnes i els greixos. FOTOHETERÒTROFS Requereixen energia lluminosa i molècules orgàniques com a font de carboni. ex: els bacteris porpra no sulfuris.

QUIMIOHETERÒTROFS Són la majoria dels bacteris que s'alimenten de matèria orgànica morta com cadàvers d'animals i restes vegetals. CATABOLISME ESQUEMA GENERAL DEL METABOLISME 1. Glicogenòlisi (GLICOGEN GLUCOSA) - citoplasma 2. Glicogènesi (GLUCOSA GLICOGEN) - citoplasma 3. Glucòlisi (GLUCOGEN PIRUVAT) - citoplasma 4. Gluconeogènesi (PIRUVAT GLUCOGEN) - citoplasma - matriu mitocondrial 5. fermentació làctica (PIRUVAT LACTAT) - citoplasma 6. lipòlisi (TRIACILGLICÈRIDS ÀCIDS GRASSOS) - comença en el citoplasma pero es transporten al mitocondri 7. esterificació (ÀCIDS GRASSOS TRIACILGLICÈRIDS) - reticle endoplasmàtic i citoplasma 8.

beta-oxidació (ACIDS GRASSOS ACETIL- COA) - mitocondri- matriu mitocondrial 9. lipogenesi (ACETIL-COA ÀCIDS GRASSOS) - citoplasma 10. cicle de kreps (ACETIL-COA CO2) - mitocondri- matriu mitocondrial 11. degradació de proteïnes (PROTEÏNES AMINOÀCIDS) - citoplasma, lisosomes 12. síntesi de proteïnes (AMINOÀCIDS PROTEÏNES) - ribosomes, poden estar lliures al citoplasma o units al reticle endoplasmàtic rugós 13. Síntesi/degradació d'aminoàcids ( CO2 AMINOÀCIDS ) - citoplasma o mitocondri 14. cadena respiratòria - membrana interna del mitocondri VIES ANABÒLIQUES - Cicle de Calvin (CO Glucosa): té lloc a l'estroma dels cloroplasts. És la fase fosca (independent de la llum) de la fotosíntesi.

- Fase lluminosa / Fotòlisi de l'aigua (H O O + e + H ): es produeix a la membrana dels tilacoides dins dels cloroplasts. Allí s'alliberen electrons i oxigen gràcies a l'energia lumínica. - Fotosíntesi (CO + H O Glucosa + O ): procés global, té lloc als cloroplasts, amb la fase lluminosa als tilacoides i el cicle de Calvin a l'estroma. - Síntesi d'àcids grassos (Acetil-CoA Àcids grassos): es produeix al citoplasma (en cèl·lules eucariotes). - Síntesi de glucogen (Glucosa Glicogen): té lloc al citoplasma de cèl·lules hepàtiques i musculars. - Síntesi de nucleòtids / ADN / ARN: es realitza al nucli (en cèl·lules eucariotes) i en part al citoplasma.

La replicació de l'ADN i la transcripció es donen al nucli, mentre que la traducció és citoplasmàtica. EVOLUCIÓ EVOLUCIÓ BIOLÒGICA: procés de transformació d'unes espècies en unes altres. ESPÈCIE BIOLÒGICA conjunt d'individus que es poden reproduir els uns amb els altres, i donar lloc a una descendència fèrtil (no s'inclou bacteris ni fòssils). 2 FETS QUE VAN DONAR A PENSAR EN LA TRANSFORMACIÓ D'UNES ESPÈCIES EN UNES ALTRES 1. No sempre els descendents són iguals que els progenitors 2. No tots els individus d'una mateixa espècie són similars LAMARCKISME 3 CAUSES DE LA TRANSFORMACIÓ 1. L'existència d'una tendència cap a la complexitat 2.

L'aparició d'adaptacions x l'ús i el desús dels òrgans "la funció crea a l'òrgan" 3. L'herència dels caràcters adquirits canvis que experimenten els organismes durant la vida es transmeten a la descendència. Lamarck deia que no hi havia un creador directe, la natura ho ha creat per mitjà d'una tendència cap a la complexitat Actualitat: es rebutja el lamarckisme, la genètica demostra que la molècula de DNA influeix en l'expressió. DARWIN I WALLACE TEORIA DE L'EVOLUCIÓ X SELECCIÓ NATURAL DARWIN les diferències entre germans són avantatges per la supervivència de l'espècie, davant un canvi ambiental quanta més diversitat més probabilitat de supervivència.

SEGONS DARWIN I WALLACE EL MECANISME DE L'EVOLUCIÓ ES BASA EN TRES ASPECTES l'elevada capacitat reproductora la variabilitat de la descendència, després de cada generació es van acumulant diferències. la selecció natural, a conseqüència de la lluita per la supervivència que es dona entre els individus, especialment en èpoques d'escassetat. Així poc a poc el context ambiental va modelant i transformant les espècies. ELS PINSANS DE DARWIN illes Galápagos Va estudiar 14 espècies de pinsans, cada espècie tenia el bec diferent. Estaven especialitzats x viure en un ambient diferent.

Quan determinades poblacions diferent població van tornar a trobar-se tenien tantes diferències que no van poder encreuar-se. RADIACIÓ ADAPTATIVA PROVES DE L'EVOLUCIÓ PROVES TAXONÒMIQUES semblances entre espècies. Permet agrupar-les en diferents taxons jeràrquics (generes, famílies…) s'explica per un avantpassat comú. PROVES BIOGRÀFIQUES com més allunyades o aïllades estan les dues zones més diferència entre elles en flora i fauna. PROVES PALEONTOLÒGIQUES registre fòssil des d'èpoques més antigues fins a les més modernes. Hi ha un augment de complexitat estructural i un augment de diversitat d'espècies.

PROVES BASADES EN ELS ÀCIDS NUCLEICS es comparen les seqüències de nucleòtids del DNA i RNA entre espècies. Es treballa amb ADN mitocondrial. PROVES ANATÒMIQUES - Els òrgans homòlegs tenen un mateix origen embriològic, mateixa estructura interna, diferent forma i funció. Indiquen un parentiu evolutiu. - Els òrgans anàlegs tenen diferent estructura interna i diferent origen embriològic, mateixa funció i forma. ex: ala d'una mosca i un colom. - Els òrgans vestigials tenen òrgans heretats sense funció específica. com ho indiquen perjudici la selecció natural no els elimina. Indiquen un parentiu evolutiu amb altres espècies que sí que són necessaris.

PROVES SEROLÒGIQUES l'estudi a través de proves d'aglutinació de la sang en diferents organismes. TEORIA SINTÈTICA O NEODARWINISTA El procés evolutiu es basa en els principis darwinistes de la variabilitat de la descendència i la selecció natural. La variabilitat de la descendència és deguda a la mutació i al procés de recombinació durant la meiosis. Les poblacions són les que evolucionen, no els individus. Els factors de les freqüències gèniques d'una població són la selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva genètica. Perquè una població doni lloc a una espècie diferent hi ha d'haver un aïllament reproductiu respecte a altres poblacions.

FACTORS QUE AFAVOREIXEN A L'EVOLUCIÓ MUTACIONS la freqüència de les mutacions és molt baixa, les que es repeteixen amb freqüències són recurrents i tenen una gran importància en l'evolució. Poden ser favorables o desfavorables. MIGRACIONS Pot variar per l'aportació o sostració d'al·lels, és deguda al desplaçament d'individus d'una població a un altre FLUX GÈNIC DERIVA GENÈTICA és un procés de canvi de la diversitat genètica d'una població a causa de l'efecte de l'atzar, que es produeix en poblacions petites! - EFECTE FUNDADOR: petita part d'una població es separa i forma una nova població. Té menys diversitat genètica, perquè només porta una part dels originals.

- EFECTE COLL D'AMPOLLA: llocs on periòdicament hi ha sequeres, plagues o incendis, hi ha reduccions dràstiques del nombre d'individus i, per tant, hi ha gran deriva genètica. SELECCIÓ NATURAL actua sobre els fenotips que proporcionen menor eficàcia biològica a l'individu, aquells que redueixen la probabilitat de sobreviure i deixar la descendència per contribuir amb els seus gens a la generació següent. AÏLLAMENT REPRODUCTIU - AL·LOPÀTRICA la població queda dividida en dues subpoblacions a causa d'una barrera geogràfica. A les subpoblacions, les mutacions i la deriva no són les mateixes i sí, les condicions ambientals són diferents, les adaptacions també.

- SIMPÀTRICA la divergència té lloc dins de la mateixa àrea. Les barreres que impedeixen l'encreuament no són geogràfiques, sinó biològiques aïllament reproductiu. IMMUNOLOGIA CONCEPTES DE MICROORGANISMES PATÒGENS I MALALTIES INFECCIOSES Els microorganismes oportunistes són aquells que no acostumen a ser patògens en condicions normals, però que ho són quan per exemple tens les defenses baixes. - Hostes definitius: són aquells sobre els quals viuen i es reprodueixen microorganismes patògens i que pateixen la malaltia. - Reservoris: llocs on els microorg. patògens poden viure fora dels hostes.

- Vectors: són éssers vius imprescindibles per a la transmissió dels microorganismes patògens a l'hoste definitiu. INFECCIÓ MICROBIANA 1. Adherir-se a la cel. hoste específica. Penetren a través dels epitelis per ferides. 2. Es produeix un focus d'infecció a prop de l'entrada. 3. Poden accedir a la circulació sanguínia, vies limfàtiques i ganglis limfàtics on s'inicia la defensa immunològica. 4. Si els microorganismes arriben als vasos sanguinis, s'estenen per tot el cos on es reprodueixen i poden produir una infecció general. ANTIBIÒTICS Agar-agar: col·locar discs de paper impregnat de diferents antibiòtics en cultiu d'un determinat bacteri.

Observar l'halo al voltant del disc que indica l'efecte de l'antibiòtic en inhibir el creixement bacterià. CONSEQÜÈNCIES ANTIBIÒTICS - Poden alterar la microbiota intestinal perquè eliminen a bacteris que són beneficiosos per nosaltres, ja que aquests fàrmacs no són específics per bacteris patògens. - L'ús continuat d'antibiòtic pot causar dany hepàtic atès que el fetge és l'encarregat de metabolitzar-ho. - Poden ser al·lèrgics als antibiòtics. IMMUNITAT especifica i té memòria - IMMUNITAT NATURAL ACTIVA: exposició a una invasió microbiana, el sistema immune comença a produir anticossos específics contra aquests microbis.

PASSIVA: placenta ja que els anticossos no han estat produïts pel mateix individu. - IMMUNITAT ARTIFICIAL ACTIVA: vacunació injectes microbis morts o atenuats de la malaltia que es val prevenir. Posen en activació el sistema immune, ja que es formen anticossos específics. PASSIVA: seroteràpia tracten al pacient d'una malaltia amb anticossos específics dels antígens dels microorg. que produeix la malaltia. MECANISMES DEFENSIUS NO ESPECÍFICS - BARRERES PRIMÀRIES: pell i secrecions (glàndules sebàcies, suor) - BARRERES SECUNDÀRIES: és la barrera secundària cel·lular o fagocítica. hi ha diferents tipus de glòbuls blancs amb capacitat fagocítica.

MONÒCITS: es transformen en cèl·lules + grans amb + capacitat fagocítica (macròfags). FUNC: capacitat fagocítica NEUTRÒFILS O MACRÒFAGS: les substàncies que alliberen teixits infectats atrauen els neutròfils capaços de sortir dels vasos sanguinis. FUNC: capacitat fagocítica La fagocitosi és un tipus d'endocitosi que comporta l'englobament de microorg. en vacúols fagocítics que incorporen enzims hidrolítics dels lisosomes a aquests vacúols i la destrucció dels microorg. fagocitats. Per facilitar el procés es produeix una dilatació dels vasos sanguinis resposta inflamatòria. SISTEMA IMMUNITARI definició: És el conjunt de cèl·lules, teixits i molècules implicades en els processos d'immunització.

Els antígens són aquelles molècules capaces d'activar el sistema immunitari. Dos tipus: - IMMUNITAT CEL·LULAR: propiciades per cèl·lules - IMMUNITAT HUMORAL: produïdes per anticossos. Els òrgans limfoides són aquells que els limfòcits es formen, transformen o s'acumulen. ELS LIMFÒCITS maduren en el tim o la medul·la òssia vermella. - LIMFÒCITS B Maduren a la medul·la òssia vermella. Responsables de la immunitat humoral. Tenen anticòs de superfície capaços de reaccionar amb antigen específics. Es converteixen en cèl·lules plasmàtiques que produeixen anticossos específics.

FUNCIÓ: presentadores d'antigen, produeixen anticossos, es transformen en cèl·lules plasmàtiques, esdevenen cèl·lules de memòria. - LIMFÒCITS T Maduren en el tim i no són capaços de produir anticossos lliures. Intervenen en la immunitat cel·lular. T citotòxics: destrueixen les cel. infectades per virus o bateries patògens amb l'alliberació de citotoxines que indueixen l'aparició de porus a la membrana plasmàtica de la cel. infectada FUNCIÓ: destruir cel. infectades que tenen antígens estranys a la membrana cel·lular. T-helper: activen els limfòcits B i inicien la proliferació de T citotòxics. FUNCIÓ: estimular limfòcits B, activen altres limfòcits, activen macròfags.

- CÈL·LULES NK destrueixen algun tipus de cèl·lules canceroses o infectades per un virus de manera similar a les t.citotòxiques, però molt poc específicament. FUNCIÓ: destruir cel. infectades per un virus o canceroses. CÈL·LULES PRESENTADORES D'ANTIGEN Son cel. com els macròfags sanguinis, cel. dentritiques… capaces d'activar els limfòcits T. Mecanisme de presentació: 1. Les cel. presentadores són capaces de captar molècules d'antígens i fer-les entrar dins per endocitosi. 2. Es degraden les proteïnes dels antígens fins a transferir en pèptids senzills 3. Una part va parar a la membrana plasmàtica, on són associats a les MHC. Així queden exposats a l'exterior de les cèl·lules presentadores.

TIPUS D'ANTICÒS - IgG + nombrosos, capaces d'atrevesar la placenta - IgM 1rs anticossos que es produeixen, compostos per 5 monòmers - IgD són anticossos de superfície de limfòcits B - IgA col·laboren en l'eficàcia de les barreres primàries - Ig E Responsables dels fenòmens de l'al·lèrgia. MECANISMES D'ACCIÓ DEL SISTEMA IMMUNITARI - RESPOSTA IMMUNITÀRIA PRIMÀRIA Es produeix amb el primer contacte amb un antigen determinat. Al cap d'uns dies apareixen anticossos a la sang. - RESPOSTA IMMUNITÀRIA SECUNDÀRIA Quan es detecta per segona vegada la presència del mateix antigen, hi ha - retard en l'aparició d'anticossos.

Característica d'aquesta resposta (+ ràpida, intensa i de + llarga duració) indiquen que hi ha una memòria immunitària, que és en els limfòcits B, ja que després del primer contacte alguns es transformen en cel. de memòria. SISTEMA DE COMPLEMENT DEFINICIÓ: - El sistema de complement son proteïnes o enzims presents a la sang. - Intervenen a la resposta innata. MANERA QUE EL SISTEMA DE COMPLEMENT CAUSA LA MORT CEL. - el sistema de complement activat, forma porus a les membranes de les cèl·lules, això provoca la lisi de la cèl·lula - el sistema de complement activat produeix una resposta inflamatòria que provoca l'arribada a la zona de fagòcits.

RESPOSTA IMMUNITÀRIA PER ELIMINAR EL VIRUS DEL COS ! 1. La resposta immunitària és una resposta PRIMÀRIA. 2. Els macròfags fagociten el virus i presenten partícules víriques a la seva superfície, juntament amb molècules d'histocompatibilitat. 3. Els limfòcits T-helper reconeixen aquests antígens de les cèl·lules presentadores d'antigen i s'activaran. 4. Els limfòcits T-helper activaran als limfòcits B que una vegada activats seran cel. plasmàtiques que produiran anticossos específics contra els antígens del virus i estaran activades x una segons infecció per poder tenir una resposta més ràpida com cel. memòria. Els limfòcits B es multiplica i origina un clon de limfòcits B. 5.

També s'activaran els limfòcits T citotòxics perquè puguin destruir les cel. infectades pel virus. 6. Els limfòcits T i les cel. infectades alliberen interferons, proteïnes que tenen la funció d'activar cel. del sistema immunitari contra els virus. PROCÉS IMMUNOLÒGIC A LA VACUNACIÓ 1. Les partícules seran fagocitades per les cel. presentadores d'antigen (macròfags). 2. Les cel. presentadores d'antigen (CPA) processaran la proteïna i la presentaran a la superfície juntament amb MHC II. 3. Els limfòcits Th específics per reconèixer l'antigen contactaran amb el complex que faran una expressió clonal. 4. Els limfòcits Th activaran els limfòcits B específics per l'antigen. 5.

Els limfòcits B específics per l'antigen activats faran una expressió clonal originant dues subpoblacions. Les cel. duna d'elles esdevindran cel. plasmàtiques que segreguen anticossos específics contra l'antigen. 6. Les cel. de l'altre subpoblació seran limfòcits B de memòria que porten la combinació genètica específica per fabricar anticossos contra l'antigen i es quedaran a la sang durant un llarg període de temps. 7. Si en un futur es produeix una infecció real, les cel. de memòria específiques s'activaran ràpidament esdevenint cel. plasmàtiques que segreguin anticossos específics contra l'antigen de la superfície del paràsit impedint que prosperi la infecció.

HISTAMINA - FUNC: provocar inflamació, vasodilatació o augment de flux sanguini. - Que desencadena l'alliberament? Agent infecciós o al·lergogen. - Cel. què en produeixen? Mastòcits, basòfils FASES I SÍMPTOMES DE LA SIDA - Després de l'entrada del virus hi ha una fase d'incubació en la qual no s'aprecia cap símptoma. - A continuació hi ha una fase d'infecció aguda, que comporta símptomes semblants als gripals, que remeten al cap de 2 setmanes. Al cap d'1-4 mesos, la persona infectada comença a produir anticossos antiVIH que mantenen a ratlla el virus transitòriament. - A partir d'aquest moment, les persones són portadores d'anticossos antiVIH o seropositives, i s'inicia la fase asimptomàtica.

- Quan el sistema immunitari ja esta força deteriorat, comença la fase simptomàtica, amb manifestacions greus com: encefalopatia i caquèxia per VIH, infeccions i càncers oportunistes. MICROBIOLOGIA = mm 103 ym 106 nm 109 A CONCEPTES SOBRE MALALTIES INFECCIOSES EPIDÈMIA molts casos d'una malaltia infecciosa en una comunitat o zona petita. ex: ebola PANDÈMIA la malaltia s'exten a una gran part de la terra. ex: covid ENDÈMIA es manté constant a una zona de la terra. ex: malària HOSTES DEFINITIUS animals o plantes on els microorganismes patògens es desenvolupen i produeixen una malaltia. HOSTES INTERMEDIARIS animal on el microorganisme viu, però sense causar la malaltia.

ZOONOSIS malalties infeccioses que es transmeten d'animals a humans. RESERVORIS llocs (vius o inanimats) on els microorganismes patògens sobreviuen i poden infectar a nous hostes. VECTORS essers vius que transmeten microorganismes patògens d'un hoste a un altre. PORTADORS persones que tenen microorganismes sense mostrar símptomes, però que poden contagiar. QUARANTENA aïllament o limitació de moviment per evitar la propagació de malalties greus com la febre groga, peste. LES FORMES ACEL·LULARS: VIRUS, VIROIDES I PRIONS VIRUS Són estructures amb àcids nucleics i proteïnes que poden replicar-se. No són considerats éssers vius. Són agents infecciosos acel·lulars.

Els virus són molt més petits que les cèl·lules. ESTRUCTURA DEL VIRUS - Càpsida: coberta de proteïnes que embolcalla i protegeix el genoma víric. El conjunt del genoma víric i la càpsida s'anomena nucleocàpsida. - Genoma víric: està format d'ARN - Embolcall: envolta la nucleocàpsida. Es compon d'una doble capa lipídica procedent de cel. que infecta i proteïnes que la componen. (Lípids i proteïnes) CICLES DELS VIRUS - CICLE LÍTIC Els virus que presenten aquest cicle provoquen la destrucció (lisi) de la cel. hoste que infecten. 1. Es fixen a les cel. hostes. 2. Perfora la paret cel. del bacteri i introdueix el seu genoma en el citoplasma bacterià. 3.

El genoma del virus utilitza mecanismes per formar noves molècules de material genètic i proteïnes víriques. 4. Les noves proteïnes i genoma vírics s'acoblen i formen noves nucleocàpsides. 5. Els nous virus indueixen la lisi del bacteri hoste (se rompe la membrana), i surten a l'exterior. CARACT: síntesi de proteïnes i de material genètic del virus. Unió de les proteïnes i el material genètic del virus. Lisis o sortida del virus - CICLE LISOGENIC El virus que presenten aquest cicle no destrueixen la cel. en infectar-la, però el seu genoma s'incorpora en el genoma de la cel. hoste o infectada. El genoma del virus pot estar latent, en repòs durant diverses generacions de la cel.

hoste, fins que un estímul determinat indueixi la separació del genoma del virus al genoma cel·lular. En aquest moment el genoma del virus iniciarà un cicle litic. Mentre la cel. tingui el genoma del virus serà immune a infeccions d'aquest mateix virus. CARACT: integració del material genètic del virus al de l'hoste. No es formen nous virus. Els nous bacteris tenen també el genoma del virus/ quan el bacteri es reprodueix també replica el genoma del virus. El bacteri no fa la lisi, no mor. DIFERÈNCIA ENTRE VIROIDES I PRIONS - VIROIDES: petita molec. de RNA circular i monocatenari que no està protegida per cap coberta i infecta les cel. vegetals.

- PRIONS: proteïnes que tenen un plegament anormal i que són capaces d'induir que les proteïnes normals de la cel. adoptin la forma del prió. Solen ser proteïnes de membrana de neurones. BACTERIS EUBACTERIS ESTRUCTURA BACTERIANA Càpsula bacteriana (pot faltar) - capa de mucosa de diferents polisacàrids que envolta la paret bacteriana. Dificulta que els anticossos i les cel. fagocitiques de l'hoste els reconeguin i els destrueixin. Permet l'adhesió dels bacteris a les cel. de l'hoste o l'adhesió de bacteris fills entre si, per tant, facilita la formació de colònies. paret bacteriana - és una coberta rígida que dona forma a les cel. bacterianes.

- La diferent composició de la paret bacteriana fa que els bacteris reaccionin de manera diferent quan es tracten amb els compostos de la tinció gram. els bacteris grampositius (gram+) queden de color blau. La paret és monoestratificada i està formada per una capa gruixuda de peptidoglicans. els bacteris gramnegatius (gram-) queden de color vermell. La paret és biestratificada, ja q te una capa fina de peptidoglicans sobre la qual hi ha una membrana externa que està constituïda per una doble capa lipídica (proteïnes i lipopolisacàrids). Impedeixen accedir a l'antibiòtic a l'interior del bacteri. - la paret té una capa de mureïna, que és de peptidoglicà.

serveix per mantenir la forma caracteristica dels bacteris. la destrucció de la paret bacteriana deixa inerme al bacteri davant dels canvis de salinitat del medi. membrana plasmàtica - La membrana plasmàtica és la coberta que envolta el citoplasma. - FUNC: delimiten el bacteri i regulen el pas de substàncies nutritives. - Contenen sistemes enzimàtics que intervenen a: dirigir la replicació del DNA bacterià per mitjà del DNA-polimerasa Fer la respiració bacteriana i la fotosíntesi. citoplasma i ribosomes - La composició dels ribosomes és RNA i proteïnes. flagel - són prolongacions fines amb una longitud que pot ser diverses vegades més gran que el bacteri.

Els bacteris sense flagels s'anomenen atrics. cromosoma bacterià - està constituït per una doble cadena circular de DNA, condensada en una regió del citoplasma anomenada regió nuclear. - El cromosoma bacterià porta associades proteïnes i RNA FUNC: contenir la info genètica i dirigir el funcionament de tot el metabolisme bacterià. Els bacteris també poden contenir petites molec. de DNA circular bicatenari anomenades PLASMIDIS, que disposen de capacitat de replicació autònoma. LES FUNCIONS DE REPRODUCCIÓ La reproducció dels bacteris és de forma asexual i es duu a terme per bipartició, a la qual procedeix una duplicació del DNA bacterià i una separació de les dues molec. obtingudes.

Els bacteris fills són genèticament idèntics. Els bacteris tenen mecanismes relacionats amb la reproducció anomenats parasexual per mitjà dels quals intercanvien info genètica amb altres bacteris siguin o no de la mateixa espècie. Com que només solen implicar uns quants gens i no tot el material genètic del bacteri es parla de parasexualitat. Hi ha tres tipus de mecanismes d'intercanvi genètic. LA CONJUGACIÓ procés en què un bateria considerat donador, transmet DNA per mitjà d'un pèl sexual a un altre bacteri anomenat receptor.

LA TRANSDUCCIÓ és un fenomen d'intercanvi genètic accidental a través d'un agent transmissor, generalment virus, els quals transporta fragments de DNA procedents de l'últim bacteri parasitat. LA TRANSFORMACIÓ és el procés pel qual un bacteri introdueix a dins del seu fragment de DNA que estaven lliures en el medi i procedien de la lisi d'altres bacteris.