Apuntes de biologia

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

Molècules com els glúcids, els lípids o les proteïnes són fonamentals en tots els sectors de la biologia. Els glúcids són unes estructures que es caracteritzen per ser sòlides i solubles en aigua, per altra banda els lípids són unes estructures que es caracteritzen per aportar energia i per ser insolubles en aigua; tot i que hi ha algunes d'aquestes molècules, com els fosfolípids, que són amfipàtiques (tenen capacitats hidrofòbiques i hidròfiles), els quals també son saponificables és a dir que es pot crear sabó a partir d'aquests.

És per aquest motiu que glúcids com el glicogen aprofiten les seves capacitats hidròfiles per acumular-se en l'aigua i lípids com els greixos aprofiten les seves capacitats hidrofòbiques per viatjar a través del plasma sanguini. Els glúcids són unes estructures que estan formades majoritàriament per enllaços o-glucosídics; aquests es diferencien en enllaços β i enllaços α, els β són més resistents i són propis d'estructures de les plantes com la cel·lulosa. En canvi, els lípids estan formats per mitjà d'enllaços èster. Cal destacar que els lípids es poden dividir en greixos si no presenten insaturacions (enllaços dobles) i olis si presenten insaturacions.

Estructures com el àcid gras omega 3 es poden detectar ja que tenen 3 enllaços dobles que comencen en la posició 3. Per detectar la presència de glúcids amb caràcter reductor es realitza la prova del reactiu de Feehling. En la reacció de Feehling donen positiu els glúcids amb caràcter reductor, és a dir aquells que tinguin el grup hidroxil del carboni anomèric lliure; per tant la reacció canvia de color quan hi ha un sucre reductor. La presència de lípids es pot detectar per una proba d'insolubilitat en aigua. Cal tenir en compte que 1g de glúcids o proteïnes equival a un total de 4Kcal, mentre que 1g de greixos correspon a 9Kcal. Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 .

Fructosa Monosacàrid -Generador d'energia (sucre de la fruita i la mel) Sacarosa Disacàrid -Generador d'energia (sucre de canya) Lactosa Disacàrid -Generador d'energia (sucre de la llet) Glucosa Monosacàrid -Combustible de la respiració cel·lular (glucogen i midó) Triacilglicèrid Lípid -Reserva energètica (teixit adipós) Glicerina Alcohol -Component dels triacilglicèrids Ribosa Monosacàrid -Component dels àcids nucleics Colesterol Lípid -Substrat de la síntesi d'hormones (membrana plasmàtica) Midó Polisacàrid Reserva energètica de plantes Àcid gras Lípid -Component dels fosfolípids i triacilglicèrids Saponina Lípid -Funció de protecció Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . Fosfolípid Lípid -Funció estructural (bicapes) Cel·lulosa Polisacàrid -Funció estructural (paret cel·lular) Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 .

CATABOLISME El catabolisme és la part del procés metabòlic que consisteix en la degradació de nutrients orgànics transformant-los en productes finals simples, per tal d'extreure'n energia química útil per a la cèl·lula. A Glucogenòlisi G Esterificació B Glucogènesi H B-oxidació dels àcids grassos C Glucòlisi I Lipogènesi D Gluconeogènesi J Hidròlisi de proteïnes E Cadena respiratòria L Cicle de Krebs F Lipòlisi M Fermentació làctica Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 .

La temperatura és un factor que afecta en l'activitat dels enzims; és per aquest motiu que no es poden produir aquests processos, com la lipòlisi, a temperatures baixes. Cal destacar també que en els processos amb O2, la majoria de l'ATP es produeix en la matriu mitocondrial i en els processos sense O2 es produeix en el citosol. La respiració cel·lular és el procés mitjançant s'engloba la glucòlisi, el cicle de Krebs i la cadena respiratòria. Aquest mecanisme té com a substrat la glucosa i molècules de O2, com a resultat dona lloc a molècules de CO2 i H2O. A més cal destacar que en aquest es genera un total d'entre 32 i 36 molècules d'ATP; és a dir que té un rendiment energètic molt gran.

Dins del catabolisme també s'engloben els processos de fermentació els quals no tenen oxigen a l'últim acceptor a la cadena d'electrons a diferència d'altres processos. Cal tenir en compte que tot i que poden realitzar-se amb molta rapidesa, aquestes no es mantenen molt de temps ja que poden arribar a baixar el pH dels músculs. Les fermentacions més comunes són les següents: Fermentació làctica. Glucosa+2ADP+2Pi 2Àcid làctic+2ATP Fermentació alcohòlica. Glucosa+2ADP+2Pi 2Etanol+2CO2+2ATP Fermentació butírica.

Glucosa+3ADP+3Pi Àcid butíric+CO2+H2O+3ATP Per passar de CO2 a àcid domoic s'ha de fer els següents processos: cicle de Calvin (anabòlic), glucòlisi (catabòlic), cicle de Krebs (catabòlic) i, per acabar, s'ha de produir la síntesi de l'àcid domoic a la matriu mitocondrial (anabòlic). ANABOLISME L'anabolisme és la fase del metabolisme en què a partir d'uns quants precursors senzills s'obtenen molècules orgàniques cada cop més complexes i reduïdes. Cal destacar que aquesta fase a diferència del catabolisme es caracteritza per utilitzar l'energia de les cèl·lules. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . Cal destacar que l'aigua és essencial en la fotosíntesi de les plantes ja que és un dels reactius, i a més proporciona e- a la cadena de transport d'electrons mitjançant la hidròlisi de la molècula. Si s'inhibeix el fotosistema II, els electrons no passaran al fotosistema I i, per tant, no es podrà crear NADPH ni ATP necessari per a la fixació del CO2. És per aquest motiu que tampoc es podrà dur a terme la síntesi de glucosa ni la de midó, i la planta acabarà morint.

A Fase lluminosa B Fase fosca a Grana o tilacoides b Estroma I Cadena de transport de e- II Cicle de Calvin 1 NADP 2 ADP 3 O2 4 Glucosa Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . CONCEPTES Al·lel. Un al·lel a referència a cadascuna de les alternatives que pot presentar un gen. Genotip. Un genotip indica el conjunt de gens que pot arribar a tenir un individu. Fenotip. Un fenotip mostra les manifestacions visibles dels genotips.

Exemple: Al·lel. A (groc), a (verd) Genotip. AA/Aa/aa Fenotip. Groc o verd Gàmeta. A x a Herència intermèdia. Aquest fenomen apareix quan un heterozigot expressa un fenotip entremig. Codominància. Aquesta anomalia apareix quan es manifesten els dos fenotips. Al·lelisme múltiple. Aquesta singularitat esdevé quan hi ha més de dos al·lels per un mateix gen. GENÈTICA DE POBLACIONS La genètica de poblacions s'estructura a partir de la freqüència al·lèlica i la genotípica. FREQÜÈNCIA AL·LÈLICA (p + q = 1) f (A) = p f (a) = q Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . FREQÜÈNCIA GENOTÍPICA (p2 + 2pq + q2 = 1) AA = q2 Aa = 2pq Aa = q2 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . BACTERIS Els bacteris són uns microorganismes procariotes que presenten una estructura micromètrica. Aquets poden ser autòtrofs o heteròtrofs, i també es poden classificar en aeròbics (necessiten O2) o anaeròbics (no necessiten O2).

Els bacteris es divideixen de forma asexual per bipartició o divisió cel·lular. ESTRUCTURA DELS BACTERIS Càpsula bacteriana. Capa mucosa formada per polisacàrids. Serveix per dificultar que reconeguin i destrueixin el bacteri. Paret bacteriana. Coberta rígida que dona protecció. Hi ha dos tipus segons com la paret reacciona amb els compostos de la tinció de Gram: o Gram positiva. La membrana de peptidoglicà és més gran. (Color blau/violeta) o Gram negativa. La membrana de peptidoglicà és més petita i es troba entre dues membranes (membrana biestratificada). La membrana externa està formada també per fosfolípids. (Sense color o transparent/vermell) Membrana plasmàtica.

Última coberta que envolta el citoplasma, és idèntic al de les cèl·lules eucariotes excepte per l'absència de colesterol. Ribosomes (70 S). Es troben lliures en el citoplasma i realitzen la síntesi de proteïnes. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . Mesosomes. Són les invaginacions en la membrana. Flagels. Prolongació fina citoplasmàtica que permet el moviment dels bacteris. Pèls sexuals o pili.

Estructura allargada i buida que només apareix als bacteris amb plasmidis. Permeten dur a terme funcions de reproducció i de relació en el medi. Cromosoma bacterià. Material genètic en forma doble cadena circular d'ADN que s'associa a altres proteïnes i ARN. Es troba dispers en el citoplasma., Plasmidi. Petita cadena doble d'ADN circular. Aquest pot replicar-se de forma autònoma i pot obtenir moltes còpies de si mateix. CLASSIFICACIÓ DELS BACTERIS Bacil. Forma allargada i de bastó. Coc. Forma circular. Espiril. Forma d'espiral. Vibrió. Forma de coma. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . TRANSFERÈNCIA GENÈTICA La transferència genètica o els mecanismes parasexuals són els moviments de material genètic entre organismes unicel·lulars, que no és a partir de la transmissió de l'ADN de pares a la seva descendència. Transducció. Aquesta succeeix quan un agent transmissor (virus) transporta fragments de DNA d'un bacteri a un altre. Acostuma a succeir en els cicles lítics i lisogènics. Transformació. Aquesta succeeix quan un bacteri agafa fragments d'ADN que hi ha lliures en el medi i que provenen de la lisis d'altres bacteris. Aquests fragments són integrats en el cromosoma del bacteri.

Conjugació. Aquesta succeeix quan un bacteri (donador) transfereix un plasmidi F (factor de fertilitat) a un altre organisme unicel·lular F- (receptor) per mitjà dels pèls sexuals. Un cop la cadena de plasmidi arriba al receptor ja es pot duplicar. S'anomena bacteri F+ al bacteri que té molts plasmidis. Aquets tres són mecanismes pels quals un bacteri es pot convertir resistent a algun antibiòtic. Tot i que, la mutació no forma part de les transferències genètiques, si que forma part d'aquest mecanisme. VIRUS Els virus són uns agents infecciosos acel·lulars que presenten una estructura micromètrica, estan principalment formats per proteïnes, glúcids, lípids i àcids nucleics.

No es consideren organismes vius ja que no compleixen totes les funcions vitals i, a més, no es poden reproduir per sí mateixos. Al no ser organismes vius i no tenir paret bacteriana, no tenen cap efecte sota els antibiòtics. Aquets es poden classificar en virus animals, vegetals o bacterians. Els virus quan entren amb contacte amb organismes hostes es consideren virions. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 .

ESTRUCTURA DELS VIRUS Càpsida. Coberta proteica que envolta al genoma. o Helicoidal. Allargada i amb forma d'hèlix (Virus Mosaic del Tabac). o Icosaèdrica. Estructura polièdrica (Adenovirus). o Complexa. Cap icosaèdric i cua helicoidal (Bacteriòfag). Embolcall. Coberta formada per les restes de la membrana plasmàtica de la cèl·lula infectada. No està present en tots els virus. Genoma víric. Material format per molècules de ADN o ARN, bicatenari o monocatenari, lineal o circular. BACTERIÒFAGS Els bacteriòfags són uns virus amb una càpsida complexa és a dir tenen un cap icosaèdric i una cua helicoidal. La cua té una placa basal amb espines i fibres proteiques.

Un dels més coneguts és el bacteriòfag T4, aquest és un virus d'ADN de doble cadena i s'encarrega d'infectar a bacteris Escherichia coli. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . RETROVIRUS El retrovirus és un virus amb un genoma format per ARN monocatenari. Per infectar a organismes hostes utilitza un enzim anomenat transcriptasa inversa la qual dirigeix la síntesi d'ADN a partir d'ARN.

Els retrovirus són els encarregats de moltes malalties com el càncer o la sida. CICLE LÍTIC Fase d'adsorció. El virus s'uneix a la cèl·lula hoste de manera estable gràcies a les proteïnes de la càpsida. Fase de penetració. El genoma víric entra a la cèl·lula mitjançant una perforació que el virus realitza a la paret bacteriana. Fase de síntesi. En aquesta fase s'està produint la duplicació de l'ADN, necessària per generar les còpies de proteïnes de la càpsida. Això es produeix a partir de l'ADN polimerasa i les proteïnes estructurals. Fase de maduració.

En aquesta fase es produeix la unió dels capsòmers per formar la càpsida i l'empaquetament de l'àcid nucleic viral dins d'aquesta; gràcies a les proteïnes estructurals. Fase d'alliberament. Aquesta fase comporta la mort cel·lular. Els virions surten de la cèl·lula, mitjançant el trencament enzimàtic de la paret bacteriana. Aquesta acció es duu a terme per mitjà de les proteïnes responsables de la lisi. CICLE LISOGÈNIC Fase d'adsorció. El virus s'uneix a la cèl·lula hoste de manera estable gràcies a les proteïnes de la càpsida. Fase de penetració. El genoma víric entra a la cèl·lula mitjançant una perforació que el virus realitza a la paret bacteriana. Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . Fase d'integració de l'ADN. Integració del material genètic del virus al genoma de la cèl·lula, la major part dels gens del virus no s'expressen, en aquest cicle no es formen nous virus. Fase de replicació. El bacteri es replica per bipartició amb el genoma infectat pel virus. FONGS Els fongs són uns microorganismes unicel·lulars heteròtrofs que tenen una estructura micromètrica. Aquests es poden reproduir tant de forma sexual com de forma asexual. Estan formats principalment per una paret cel·lular de quitina.

ANTIBIÒTICS Els antibiòtics són substàncies que inhibeixen la proliferació dels bacteris, actuant sobre el metabolisme d'aquests. Han de complir propietats com l'especificitat, l'elevada activitat i la baixa toxicitat. Bacteriostàtics. Impedeixen el creixement de la població bacteriana i la síntesi de proteïnes. Bactericides. Ataquen directament els bacteris, impedeixen la formació de peptidoglicà, el component de la paret cel·lular. FÓRMULA PER CALCULAR ELS AUGMENTS = Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . BIOTECNOLOGIA La biotecnologia és la utilització dels sers vius per obtenir productes d'interès per a l'ésser humà. DOGMA DE LA BIOLOGIA MOLECULAR Transcripció Traducció ADN ARN Proteïnes Retrotranscripció o Transcripció inversa TRANSCRIPCIÓ La transcripció és un procés on un enzim copia la informació continguda a l'ADN i fa una molècula d'ARN. RETROTRANSCRIPCIÓ La retrotranscripció és un procés on un enzim copia l'ARN en forma d'ADN. TERÀPIA GÈNICA La teràpia gènica és un tècnica experimental que utilitza els gens per tractar o prevenir malalties.

La utilització més comuna consisteix en la inserció d'un gen normal per substituir a un gen anormal. EINES Enzims de restricció o endonucleases. Proteïnes amb activitat enzimàtica que permeten aïllar o tallar ADN (ja sigui un gen o un plasmidi) per seqüències concretes. ADN-Ligasa. Enzim que pot unir fragments d'ADN acabats de sintetitzar. ADN-Polimerasa. Enzim que intervé en el procés de replicació de l'ADN. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . Vector. Agent que permet transferir informació genètica desitjada a cèl·lules que es volen modificar. Poden ser elements genètics o infecciosos. PROCÉS PER CONSTRUIR UN PLASMIDI RECOMBINANT Aïllar el gen d'interès d'una cèl·lula. Aïllar o extreure un plasmidi d'un bacteri. Tallar el gen d'interès i el plasmidi amb un enzim de restricció. S'uneix el plasmidi amb el gen mitjançant una ADN-Ligasa. Es duu a terme un procés conegut com PCR que utilitza l'ADN- Polimerasa per fer copies del ADN recombinant. Un cop finalitza aquest procés es pot utilitzar un vector per transferir l'ADN recombinant a les cèl·lules que es volen modificar.

Per saber si totes aquestes cèl·lules tenen el plasmidi recombinat s'han de posar aquestes a una placa de cultiu amb antibiòtic o també es pot saber per mitjà d'un gen marcador. Si els gens modificats només es troben incorporats a les cèl·lules somàtiques d'un individu, aquests no es podran transmetre als seus descendents. Si es vol aconseguir que un organisme es converteixi en transgènic es necessari comptar prèviament amb un mascle i dues femelles. En primer lloc, a partir del mascle i la primera femella, mitjançant una fecundació in vitro, es crea un zigot i abans de que dui a terme la diferenciació cel·lular se li afegeix el ADN modificat.

En segon lloc, aquest zigot es implantat en una femella sana. Per altre banda, si volem que una planta transgènica produeixi fruits modificats genèticament també, s'haurà d'implantar l'ADN recombinant a les cèl·lules embrionàries. SISTEMA CRISPR-CAS El sistema CRISPR-Cas utilitza l'ARN-guia per trobar una seqüència específica d'ADN on hi ha una mutació. La proteïna Cas-9 talla les seqüències d'abans i de després del gen mutat. Tot seguit, el gen sense mutació substitueix al gen defectuós. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 .

PROBLEMA El problema fa referència a una pregunta que no té resposta segura. Aquest ha de ser concret i s'ha de plantejar en forma de pregunta. HIPÒTESI La hipòtesi fa referència a la possible solució al problema, aquesta pot ser refutable. Ha de formular-se començant amb "Potser que". VARIABLES CONTROLADES Factors que s'han de mantenir constants perquè no influeixin en el resultat. Aquets ajuden a l'obtenció de resultats durant tot l'experiment. ALTRES VARIABLES VARIABLE INDEPENDENT Variable que es modifica a l'experiment per tal de comprovar si influeix en els resultats; s'han de mantenir constants.

VARIABLE DEPENDENT Variable que s'observa si s'ha modificat durant l'experiment a partir de la variable independent. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . DISSENY Detectar un problema. Fer una hipòtesi. Dividir la població. Utilitzar un tractament en la meitat de la població.

Utilitzar un placebo (substància inactiva que té la mateixa aparença i s'administra de la mateixa manera que el medicament o tractament actiu que s'està provant) en la meitat de la població. Contemplar les variables del experiment (llum, temps, temperatura...). Comprovar el resultat del experiment. Repetir de nou aquest procés una o dues vegades per comprovar que els resultats no depenen de situacions atzaroses. S'observen els canvis en la variable dependent al llarg de l'experiment i s'enregistren els resultats. S'analitzen i interpreten els resultats per mitjà d'una conclusió.

Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . CONCEPTES LAMARCKIANS Lamarck va formular que els éssers vius evolucionaven adaptant-se a les condicions, circumstàncies i ambients en els que es desenvolupen. Més tard, aquesta teoria va ser refutada. SELECCIÓ NATURAL Quan en una població hi ha molta variabilitat genètica i diversitat apareix un fenomen conegut com selecció natural.

La selecció natural és el procés evolutiu pel qual els organismes millors adaptats al seu entorn substitueixen als menys adaptats per mitjà de l'acumulació lenta de canvis genètics preadaptatius i favorables al llarg de les generacions, les mutacions. MUTACIONS Les mutacions són alteracions en la seqüència de l'ADN de manera a l'atzar. Les mutacions que afecten als gàmetes es transmeten a la descendència. Aquestes afavoreixen a la selecció natural. MIGRACIONS Hi ha dos tipus de migracions. Les arribades d'individus d'altres poblacions, conegudes com immigracions i la sortida d'individus en una població anomenada emigració.

Si els individus es reprodueixen en la nova població pot haver un flux gènic. FLUX GÈNIC El flux gènic és l'intercanvi de gens que pot haver entre poblacions, això comporta l'aparició de nous al·lels o el canvi de la freqüència dels al·lels ja existents; això aporta molta variabilitat en la població. Aquest flux gènic no pot aparèixer en poblacions endogàmiques. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . DERIVA GENÈTICA La deriva genètica és el canvi en les freqüències gèniques i genotípiques sorgit per la disminució d'una població.

L'efecte fundador consisteix en la separació d'uns individus que donen lloc a una nova població. L'efecte coll d'ampolla consisteix en una reducció dràstica del nombre d'una població per un desastre natural. ESPECIACIÓ Procés evolutiu on apareix una nova espècie, a partir d'una espècie existent, les quals no poden encreuar-se o bé si ho fan la seva descendència no serà fèrtil. ESPECIACIÓ AL·LOPÀTRICA L'especiació al·lopàtrica és una especiació deguda al aïllament geogràfic o bé una barrera geogràfica. ESPECIACIÓ SIMPÀTRICA L'especiació simpàtrica és una especiació que no està deguda al aïllament geogràfic, sinó a uns mecanismes d'aïllament reproductiu (MAR). MAR prezigòtics.

Impedeixen l'aparellament. Un exemple és l'aïllament etològic; aquest fa referència a aquelles espècies que no es poden aparellar ja que tenen rituals de festeig o conductes diferents. MAR postzigòtics. Impedeixen que un zigot es desenvolupi com un adult fèrtil. CONVERGÈNCIA EVOLUTIVA Es diu que s'ha produït una convergència evolutiva quan un tret (morfològic o fisiològic) és compartit per dos o més organismes que no tenen un avantpassat en comú. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . TIPUS D'ÒRGANS SEGONS L'EVOLUCIÓ Òrgans anàlegs. Els òrgans anàlegs són aquells que tenint un origen diferent tenen una forma semblant, ja que estan adaptats per realitzar la mateixa funció. Òrgans homòlegs. Els òrgans homòlegs són aquells que tenint un origen en comú tenen una forma semblant però amb una funció diferent. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 .

CONCEPTE La immunologia és una disciplina que estudia tot el que està relacionat amb la immunitat a les infeccions, és a dir, el sistema immunitari. El sistema immunitari fa referència al conjunt de cèl·lules, teixits i molècules implicats en els processos d'immunització. Aquest té la capacitat de reconèixer molècules estranyes a l'organisme, fet que provoca una sèrie de processos cel·lulars i moleculars que condueixen a la seva neutralització o destrucció. Qualsevol substància estranya capaç de desencadenar una resposta immunitària rep el nom d'antigen.

IMMUNITAT ADQUIRIDA (ESPECÍFICA) Aquesta és un tipus d'immunitat es produeix quan el sistema immunitari d'una persona respon a una substància estranya o a un microorganisme. La immunitat adquirida acostumar a tenir una gran especificitat i disposa d'una memòria immunitària. Cal destacar que aquesta immunitat tarda en desenvolupar-se i, a més, comença amb les cèl·lules presentadores d'antígens. Les CPA són aquells macròfags o cèl·lules dendrítiques dels òrgans limfoides, les quals presenten els antígens als limfòcits T.

Si la CPA sintetitza antígens dins seu, aquests s'associaran amb les proteïnes MHC (d'histocompatibilitat) que apareixen en pràcticament totes les cèl·lules amb nucli i seran exposades a la seva membrana plasmàtica. Per tant, es desenvoluparà el MHC I y l'antigen serà presentat a un limfòcit T citotòxic. En canvi, si la CPA fagocita un agent patogen i el degrada; es desenvoluparà el MCH II on l'antigen serà presentat a un limfòcit T helper. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 .

Els limfòcits T maduren en el tim, ofereixen una resposta cel·lular i com es pot observar n'hi ha de tres tipus: Limfòcits T helper. Són activats pels antígens presentats a través de les citocines del MHC II que envien senyals químiques o bé per altres T helper. Aquests activen als T helper efectors que fan còpies de si mateixos, als limfòcits B i, a més, secreten interleucines per activar als limfòcits T citotòxics. També donen lloc a cèl·lules T helper de memòria. Limfòcits T citotòxics. Són activats pels antígens presentats pel complex MHC I o per les interleucines secretades pels T helper.

Aquests destrueixen les cèl·lules infectades per patògens amb l'alliberació de proteïnes citotoxines. Limfòcits T supressors. Inhibeixen els estímuls dels limfòcits un cop la resposta immunitària no és necessària. Els limfòcits B, en canvi, procedeixen de cèl·lules mare pluripotents que donen lloc a eritròcits, leucòcits i plaquetes. Els limfòcits B es formen a la medul·la òssia en mamífers i són els responsables de la resposta humoral. Poden ser activats pels limfòcits T helper o pel mateix antigen. Quan són activades es diferencien en cèl·lules plasmàtiques les quals no es poden replicar, però tenen el control de la producció d'anticossos.

També es diferencien en cèl·lules B de memòria per una segona resposta específica molt més ràpida. Els anticossos són unes proteïnes globulars produïdes per les cèl·lules plasmàtiques. Aquests també es poden conèixer com immunoglobulines i cal destacar que la seva estructura bàsica està formada per quatre cadenes polipeptídiques: dues cadenes lleugeres i dues pesants, cada parell idèntic. Els extrems aminats constitueixen la part variable que s'uneix a l'antigen. Els Ac són els encarregats de dur a terme un procés conegut com opsonització on marquen als virus de l'espai humoral. Un cop els patògens són etiquetats, els fagòcits troben més fàcilment a aquests i, per tant, els ingereixen abans.

Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . Les gammaglobulines (IgG) són els anticossos més nombrosos, aquests travessen la placenta, activen el s. complement i als macròfags. Per una banda, la resposta immunitària primària fa referència al primer contacte amb un antigen determinat. La resposta específica té un retard d'uns dies. Durant aquest període de temps hi ha un augment exponencial d'anticossos en sang.

Quan arriben a una fase estacionària comencen a reduir-se i al cap d'unes setmanes són gairebé imperceptibles a la sang. Amb aquesta primera exposició a l'antigen, es creen limfòcits B de memòria i també limfòcits T helper i citotòxics de memòria. Per altra banda, la resposta immunitària secundària fa referència a quan l'aparell immunològic detecta per segona vegada la presència del mateix antigen. En aquesta resposta hi ha menys retard entre la primera aparició d'anticossos i els seus valors de concentració són més alts, això es degut a la presència de limfòcits de memòria. La invasió de l'antigen és combatuda molt més ràpidament.

IMMUNITAT ADQUIRIDA ACTIVA Aquest tipus de immunitat adquirida succeeix quan el propi organisme genera anticossos específics. Pot arribar a ser: Natural. Si s'ha produït després de la superació d'una infecció. Artificial. Si s'ha produït després d'una inoculació d'antígens immunogènics; com és en el cas de les vacunes. IMMUNITAT ADQUIRIDA PASSIVA Aquest tipus de immunitat adquirida succeeix quan l'organisme adquireix anticossos específics, però no es creen limfòcits. Pot arribar a ser: Natural. Si s'ha produït a través de la placenta o la llet materna, durant uns mesos. Artificial.

Si s'ha produït la inoculació d'anticossos que confereixen immunitat temporal; com és en el cas de la seroteràpia. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . IMMUNITAT INNATA Aquest tipus de immunitat es desenvolupa des de la naixença i actua molt més ràpid. Es pot anomenar també com mecanismes defensius no específics; i es classifiquen en defenses primàries i secundàries.

BARRERES PRIMÀRIES Aquest tipus de barrera fa referència a la pell i a la microbiota normal d'aquesta. També hi participen les secrecions mucoses com la saliva o les mucoses respiratòries les quals atrapen microbis. La microbiota intestinal està constituïda per bacteris en simbiosi amb l'organisme. BARRERES SECUNDÀRIES Aquest tipus de barrera fa referència a aquella que es troba un cop els microbis travessen les primàries. En aquesta els microorganismes es poden topar amb les cèl·lules fagocítiques, la resposta inflamatòria i el sistema complement.

Els leucòcits (cèl·lules globoses de la sang que s'encarreguen de defensar un organisme davant d'infeccions) que tenen una capacitat fagocitària són els següents: Monòcits. Es troben en el flux sanguini i es poden transformar en macròfags quan migren a diferents teixits u òrgans. Els macròfags són uns organismes que tenen una gran capacitat fagocítica i, a més, intervenen en la immunitat específica. Neutròfils. Es troben en el flux sanguini i quan es desplacen a un lloc infectat tenen una gran capacitat fagocítica i, a més, poden alliberar enzims per destruir microbis. Eosinòfils. Són uns leucòcits que participen en la resposta inflamatòria. Basòfils / Mastòcits.

Són uns leucòcits que intervenen en la resposta inflamatòria i en les reaccions al·lèrgiques alliberant histamina. Limfòcits T i B. Són uns leucòcits que formen part de la resposta immunitària adquirida específica. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . Les cèl·lules assassines naturals (NK) també intervenen com a barrera secundària tot i que no fagociten. Aquestes s'encarreguen d'alliberar substàncies que produeixen la lisi cel·lular; per tant, poden eliminar cèl·lules infectades per virus o bé cèl·lules tumorals.

En el moment que una ferida afecta a la pell i permet l'entrada de agents patògens, té lloc una resposta inflamatòria. Llavors, els mastòcits de la zona alliberen histamina, una substància que provoca la dilatació dels capil·lars sanguinis de la zona que provoca una major afluència de sang i una major permeabilitat dels vasos pròxims al teixit infectat, la qual cosa permet que el plasma i les cèl·lules fagocítiques abandonin els capil·lars sanguinis i penetrin en els teixits, on hi ha els patògens (i una baixada de pressió). Això provoca un augment de la temperatura i un envermelliment de la pell.

Els fagòcits que han abandonat els vasos sanguinis per diapedesi eliminen el patogen per fagocitosi. La fagocitosi és un tipus d'endocitosi que engloba l'agent patogen que s'ajunta amb enzims hidrolítics els quals destrueixen els microorganismes fagocitats. Un cop passada la inflamació es pot acumular pus (substància formada per restes de cèl·lules mortes i líquid plasmàtic perdut). Aquest mateix pus és eliminat pels macròfags. El sistema del complement és un conjunt d'unes 20 proteïnes que interactuen en cascada provocant la destrucció de microorganismes patògens. Cal tenir en compte que aquesta també incrementa la resposta inflamatòria.

Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . REGNES Segons l'ecologia els éssers vius es poden dividir en 5 principals regnes: Regne dels metazous (animals). Aquests són uns organismes eucariotes, pluricel·lulars, heteròtrofs i amb respiració aeròbica. No presenten una paret cel·lular i tenen ribosomes 80s. Regne de les metafites (vegetals). Aquests són uns organismes eucariotes, pluricel·lulars, autòtrofs i amb respiració aeròbica.

Presenten una paret cel·lular formada principalment per cel·lulosa i tenen ribosomes 80s. Regne dels fúngics. Aquests són uns organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, heteròtrofs, i amb respiració aeròbica i a vegades anaeròbica. Presenten una paret cel·lular formada principalment per quitina i tenen ribosomes 80s. Regne de les moneres. Aquests són uns organismes procariotes, unicel·lulars, heteròtrofs o autòtrofs i amb respiració aeròbica i anaeròbica. Presenten una paret cel·lular formada principalment per peptidoglicans i tenen ribosomes 70s. Regne dels protists.

Aquests són uns organismes eucariotes, unicel·lulars (algues i protozous) o pluricel·lulars (algues), heteròtrofs o autòtrofs i amb respiració aeròbica i a vegades anaeròbica. No presenten una paret cel·lular i tenen ribosomes 80s. BIOCENOSI La biocenosi és la part biòtica de l'ecosistema. Està formada pel conjunt de totes les poblacions que viuen en un mateix lloc i les relacions que s'estableixen entre elles. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES Són les relacions que s'estableixen entre els organismes de la mateixa espècie. Poden ser beneficioses o perjudicials. Les relacions beneficioses s'anomenen relacions de cooperació. Les relacions perjudicials s'anomenen relacions de competència. RELACIONS INTERESPECÍFIQUES Són les relacions biòtiques que s'estableixen en una comunitat entre individus d'espècies diferents. Les més importants són: Competència. Consisteix en la demanda activa per part d'individus de diferents espècies però del mateix nivell tròfic d'un nivell comú. Poden competir per l'aliment, llum, territori, etc.

Cal destacar que a vegades pot provocar una disminució de la descendència. Depredació. Activitat de captura i mort que exerceixen els depredadors sobre les preses de les quals s'alimenten. Parasitisme. És la relació que s'estableix quan un individu (paràsit) viu a costa de les substàncies nutritives d'un altre individu (hoste) el qual perjudica sense causar-li la mort a curt termini. El paràsit ha de viure dins del cos o sobre la superfície de l'hoste. Mutualisme. És l'associació de dos o més individus de diferents espècies per beneficiar-se mútuament. Si no s'associen també poden viure l'un sense l'altre. Quan l'associació és obligada es parla de simbiosi. Simbiosi.

Consisteix en l'associació de dos o més individus de diferent espècie que es beneficien mútuament en tant grau que es fan dependents l'un de l'altre. NÍNXOL ECOLÒGIC I HABITAT El nínxol ecològic és una propietat que descriu una espècie o població en un ecosistema. Dues espècies pertanyen al mateix nínxol ecològic si s'alimenten de la mateixa manera, si poden ser atacades pels mateixos depredadors i si són Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . afectades de la mateixa manera per les diferents variables ambientals.

Dues espècies que pertanyen al mateix nínxol ecològic estableixen competència entre elles. L'hàbitat és el conjunt de llocs on a causa de les condicions fisicoquímiques ambientals viu o pot viure una espècie, és a dir, els llocs on la podríem trobar. NIVELLS TRÓFICS El nivell tròfic és el conjunt d'organismes d'una comunitat que es nodreixen de la mateixa manera, es a dir, que ocupen una mateixa posició en la cadena alimentària. Principalment, es diferencien quatre nivells tròfics: Productors. Són els organismes fotoautòtrofs, es a dir, són els que produeixen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.

Són les plantes i les algues incloent-hi les algues unicel·lulars que formen el fitoplàncton. Consumidors primaris. Són els heteròtrofs herbívors, es a dir, els que s'alimenten dels productors. Són els animals terrestres herbívors i els animals aquàtics fitòfags com el zooplàncton. Consumidors secundaris. Són els heteròtrofs carnívors, es a dir, els organismes que s'alimenten dels consumidors primaris. Són els animals carnívors. També poden haver consumidors terciaris, quaternaris i súper depredadors. Descomponedors. Són els heteròtrofs que s'alimenten de la matèria orgànica de les restes d'altres organismes (cadàvers, excrements, mudes…). Com a resultat produeixen matèria inorgànica.

Són els que tanquen el cicle de la matèria. S'anomena cadena alimentària a la seqüència d'organismes d'un ecosistema, cadascun en un nivell tròfic diferent, que s'alimenten els uns dels altres. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . S'anomena xarxa tròfica al sistema format per dues o més cadenes alimentàries que estan interconnectades ja que tenen un o diversos organismes en comú.

DINÀMICA DE POBLACIONS Els estrategs de la "k" en general són espècies que se solen reproduir periòdicament, que tenen poques cries i de mida gran, que necessiten molt de temps per arribar a adults, que necessiten protecció dels progenitors i que tenen estructures especials per ser molt eficaços en l'aprofitament de l'aliment disponible. Són organismes que viuen en ecosistemes estables. Els estrategs de la "r'" són les poblacions d'ecosistemes inestables. Tendeixen a reproduir-se molt ràpidament, per aprofitar el poc temps que dura l'ecosistema. En general són espècies que es solen reproduir contínuament i tenen molt descendents.

Sovint són petits, de maduració ràpida, que no necessiten l'atenció dels seus progenitors i que no inverteixen energia a tenir estructures especials que els permetin aprofitar bé l'aliment. CREIXEMENT EXPONENCIAL Apareix quan en una població no hi ha factors que limitin el creixement. La representació del seu creixement és una corba exponencial o corba en J. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 .

CREIXEMENT LOGÍSTIC Apareix quan en una població hi ha limitacions al creixement. La representació del seu creixement és una corba logística o corba en S. ECOSISTEMES EQUILIBRATS Segons la regla del 10%, la producció d'un nivell tròfic és el 10% de la producció del nivell tròfic anterior; això es pot observar millor amb el següent exemple: si un prat produeix 500kg d'herba a l'any, la producció de conills seria de 50kg a l'any i la de guineus seria de 5kg a l'any. GRUPS NUTRICIONALS Inorgànic (CO2) Orgànic Energia lluminosa Fotoautòtrof Fotoheteròtrof Reaccions químiques Quimioautòtrof Quimioheteròtrof Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 . ZONES MARINES Els oceans es poden dividir en dos tipus de zones marines: Zona pelàgica. Aquesta zona correspon a la part d'aigua que pertany a la columna d'aigua de l'oceà obert, és a dir, aquelles zones que no es trobin sobre una plataforma continental. A les zones pelàgiques hi ha més probabilitats de trobar depredadors d'ous i de cries ja que l'aliment es presenta amb menys quantitat. Zona bentònica.

Aqueta zona correspon a la part d'aigua que pot incloure zones amb pocs centímetres d'aigua per sobre o, per altra banda molts metres. La regió bentònica comença a la línia costanera i s'estén cap a la plataforma continental fora del mar. Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8045572 .