Teories de l'Evolució
Flashcards
- Què és el fixisme en el context de l'evolució biològica?
- El fixisme és la creença que les espècies no canvien i es mantenen immutables des del moment de la seva creació divina.
- Quines van ser les contribucions de Carl von Linné i Georges Cuvier en relació amb el fixisme?
- Carl von Linné és conegut per la taxonomia (nom i classificació de les espècies), mentre que Georges Cuvier va fer aportacions a l'anatomia comparada, ambdós representants del pensament fixista de la seva època.
- Quins són els dos principis fonamentals de la teoria de Lamarck?
- Els dos principis bàsics del Lamarckisme són: 1. L'ús i el desús (la funció crea l'òrgan): l'ús freqüent desenvolupa un òrgan, la manca d'ús el debilita. 2. Herència dels caràcters adquirits: els caràcters adquirits o perduts per influència del medi passen a la descendència.
- Quin va ser el gran mèrit de Lamarck en la història de les teories de l'evolució?
- El mèrit principal de Lamarck va ser posar de manifest la gran influència del medi sobre els éssers vius, malgrat que les seves idees sobre l'herència dels caràcters adquirits fossin errònies.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents conceptes NO forma part dels principis bàsics del Lamarckisme?
- a) L'ús i el desús
- b) L'herència dels caràcters adquirits
- c) La selecció natural
- d) La funció crea l'òrgan
Resposta: c) La selecció natural. La selecció natural és un concepte fonamental del Darwinisme i Neodarwinisme, no del Lamarckisme. Els principis de Lamarck són l'ús i el desús i l'herència dels caràcters adquirits.
- Quina és la principal aportació del Neodarwinisme respecte al Darwinisme?
- a) La introducció del concepte de selecció natural
- b) L'explicació de les causes de la variabilitat en els individus
- c) La negació del caràcter fix de les espècies
- d) L'aportació de proves paleontològiques de l'evolució
Resposta: b) L'explicació de les causes de la variabilitat en els individus. El Neodarwinisme, o teoria sintètica, va integrar els coneixements de la genètica per explicar l'origen de la variabilitat (mutacions i recombinació genètica), un aspecte que Darwin no va poder explicar completament.
- Quin dels següents és un exemple de fòssil en forma intermèdia, segons les proves paleontològiques?
- a) L'apèndix humà
- b) L'arqueòpterix
- c) L'extremitat anterior d'una balena
- d) Les ales d'un ratpenat
Resposta: b) L'arqueòpterix. L'arqueòpterix és un exemple clàssic de fòssil amb formes intermèdies, ja que presentava característiques tant d'ocell (ales, plomes) com de rèptil (dents, cua).
Proves de l'Evolució
Flashcards
- Què estudia la paleontologia i quina informació clau aporta sobre l'evolució?
- La paleontologia estudia els fòssils per entendre l'augment de complexitat dels organismes i identificar formes intermèdies.
- Quin fòssil és un exemple destacat de forma intermèdia i quines característiques presenta?
- L'arqueòpterix és un fòssil intermedi que presenta característiques tant d'ocell (ales, bec, plomes) com de rèptil (dents, cua).
- Què són els òrgans vestigials?
- Són estructures primitives que han perdut la seva funcionalitat, com el còxis, l'apèndix vermiforme o el tercer molar.
- Defineix òrgans homòlegs i posa un exemple.
- Són estructures heretades d'un avantpassat comú que s'han diferenciat per adaptació a medis diferents (evolució divergent). Exemple: l'extremitat anterior dels vertebrats (balena, gat, ratpenat).
Preguntes tipus test
- En les proves paleontològiques, què es considera una 'forma intermèdia'?
- a) Fòssils de la mateixa espècie en diferents estrats.
- b) Fòssils amb característiques de dos grups diferents.
- c) Fòssils que no han canviat al llarg del temps.
- d) Fòssils que només presenten característiques d'un grup ja extint.
Resposta: b) Fòssils amb característiques de dos grups diferents.. Les formes intermèdies són fòssils que mostren característiques de dos grups diferents, com l'arqueòpterix que presenta trets d'ocell i de rèptil, donant suport a la transició evolutiva entre ells.
- Quina descripció correspon a un òrgan vestigial?
- a) Òrgans que han perdut la seva funcionalitat.
- b) Òrgans que realitzen la mateixa funció en diferents espècies.
- c) Òrgans amb la mateixa estructura però diferent funció.
- d) Òrgans que apareixen en les primeres fases embrionàries.
Resposta: a) Òrgans que han perdut la seva funcionalitat.. Els òrgans vestigials són estructures que, amb el temps, han perdut la seva funcionalitat original, com el còxis o l'apèndix, evidenciant la modificació de les espècies al llarg de l'evolució.
- Quin dels següents parells d'òrgans és un exemple clar d'òrgans anàlegs?
- a) Les extremitats anteriors de balenes i gats.
- b) El còxis humà i l'apèndix.
- c) Les ales d'un insecte i les d'una au.
- d) Els ulls de diferents espècies de mamífers.
Resposta: c) Les ales d'un insecte i les d'una au.. Les ales d'un insecte i les d'una au són exemples d'òrgans anàlegs, ja que tenen orígens diferents però han evolucionat per realitzar la mateixa funció (volar), il·lustrant l'evolució convergent.
Factors i Mecanismes de l'Evolució
Flashcards
- Què són les mutacions en el context de l'evolució?
- Són canvis a l'atzar, inesperats, en la informació genètica, que originen nous al·lels.
- Com influeixen les mutacions en la selecció natural?
- La selecció natural afavoreix les mutacions beneficioses, ja que són preadaptatives.
- Quin efecte tenen les migracions sobre l'equilibri genètic d'una població?
- S'altera l'equilibri genètic d'una població a causa de l'entrada (immigració) o sortida (emigració) d'individus.
- En quines condicions les migracions són més importants com a factor evolutiu?
- Com més petita és la població d'origen i major el tamany de les migracions.
Preguntes tipus test
- Quina afirmació descriu millor les mutacions com a factor evolutiu?
- a) Són sempre beneficioses per a l'individu.
- b) Són canvis a l'atzar en la informació genètica i són preadaptatives.
- c) Només es produeixen en la reproducció sexual.
- d) La seva freqüència no afecta l'equilibri genètic.
Resposta: b) Són canvis a l'atzar en la informació genètica i són preadaptatives.. Les mutacions són canvis aleatoris en la informació genètica, que poden ser beneficiosos, perjudicials o neutres. Són preadaptatives perquè sorgeixen abans que la selecció natural actuï sobre elles.
- Com afecten les migracions les freqüències al·lèliques d'una població?
- a) Només afecten l'equilibri genètic quan hi ha una sortida d'individus.
- b) Són més importants quan la població d'origen és gran.
- c) Alteran l'equilibri genètic en modificar les freqüències al·lèliques de la població receptora.
- d) No tenen cap efecte significatiu si la població receptora és gran.
Resposta: c) Alteran l'equilibri genètic en modificar les freqüències al·lèliques de la població receptora.. Les migracions alteren l'equilibri genètic perquè els individus que s'incorporen a una població (immigració) o en surten (emigració) modifiquen les freqüències al·lèliques existents. Aquests processos són més rellevants quan la població d'origen és petita o el volum de migracions és gran.
- Quin és l'efecte principal de la selecció natural en una població?
- a) Augmenta la quantitat d'individus menys aptes en una població.
- b) Garanteix que tots els individus arribin a l'edat adulta per reproduir-se.
- c) Actua només en les primeres fases de la vida dels individus.
- d) Elimina els individus menys aptes, augmentant la supervivència del grup.
Resposta: d) Elimina els individus menys aptes, augmentant la supervivència del grup.. La selecció natural actua eliminant els individus menys aptes, la qual cosa porta a l'adaptació de la població al medi i a un augment de la supervivència del grup. Els individus millor adaptats incrementen la seva freqüència relativa amb el temps.
Noves Teories de l'Evolució
Flashcards
- Segons la Teoria Neutralista, quin tipus de mutacions són les més comunes i com les afecta la selecció natural a nivell molecular?
- La major part de les mutacions són neutres, és a dir, no són ni favorables ni desfavorables, i per tant, la selecció natural no les afecta a nivell molecular.
- Què implica la Teoria Neutralista respecte al paper de l'atzar en l'evolució de les molècules com les proteïnes i el DNA?
- L'evolució de les proteïnes i el DNA dependria més de l'atzar que de la selecció natural, ja que la major part dels canvis moleculars no serien adaptatius.
- Quin és un dels principis fonamentals de la Teoria de l'Equilibri Puntual sobre les línies evolutives de les espècies?
- Les espècies successives no es segueixen en una sola línia evolutiva a partir d'una espècie ancestral, sinó que segueixen dues o més línies evolutives.
- Com descriu la Teoria de l'Equilibri Puntual el ritme de transformació d'una espècie a una altra?
- S'alternen etapes molt lentes o sense canvis (estasi) amb etapes de transformació molt ràpida (etapes d'especiació).
Preguntes tipus test
- A quin nivell s'aplica principalment la Teoria Neutralista de l'evolució?
- a) Nivell cel·lular
- b) Nivell molecular
- c) Nivell pluricel·lular
- d) Nivell d'organisme complet
Resposta: b) Nivell molecular. La Teoria Neutralista s'aplica específicament a nivell molecular, argumentant que la majoria dels canvis a aquest nivell són neutres i no adaptatius, i per tant, no són afectats per la selecció natural en la mateixa mesura que els canvis a nivells superiors.
- Com es classifiquen la major part de les mutacions a nivell molecular segons la Teoria Neutralista?
- a) Són sempre favorables per a la supervivència
- b) Són sempre desfavorables i eliminats ràpidament
- c) No són ni favorables ni desfavorables
- d) Són directament causats per la selecció natural
Resposta: c) No són ni favorables ni desfavorables. Segons la Teoria Neutralista, la major part dels canvis moleculars no són adaptatius, sinó que són neutres. Això implica que la seva evolució depèn més de l'atzar que de la pressió selectiva del medi.
- Què caracteritza les etapes d'"estasi" segons la Teoria de l'Equilibri Puntual?
- a) Períodes de canvi molt lents o sense canvis
- b) Períodes de ràpida especiació
- c) Períodes de gran extinció massiva
- d) Períodes de migració global de les espècies
Resposta: a) Períodes de canvi molt lents o sense canvis. La Teoria de l'Equilibri Puntual postula que, en la transformació d'una espècie a una altra, s'alternen etapes molt lentes o sense canvis (estasi) amb etapes de transformació molt ràpida (especiació).
Filogènia i Arbres Filogenètics
Flashcards
- Què és la filogènia?
- La filogènia és la història evolutiva d'una espècie o grup d'espècies relacionades.
- En què es basa la filogènia per establir la història evolutiva?
- Es basa en el rastre fòssil, les semblances morfològiques i les dades bioquímiques, especialment l'ADN.
- Què és l'anagènesi o gradualisme en el context de l'evolució?
- L'anagènesi, o gradualisme, és l'evolució per acumulació de petits canvis que transformen gradualment una espècie en una altra, formant una sola línia evolutiva.
- Defineix cladogènesi.
- La cladogènesi és l'evolució ramificada, que es produeix per la divisió del fons genètic, on cada llinatge origina una espècie diferent.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions defineix correctament la filogènia?
- a) La història evolutiva d'una espècie o grup d'espècies relacionades.
- b) L'estudi dels fòssils per determinar l'edat de les roques.
- c) La classificació de les espècies basant-se en les seves característiques actuals.
- d) El procés pel qual una espècie es transforma en una altra a causa de la selecció natural.
Resposta: a) La història evolutiva d'una espècie o grup d'espècies relacionades.. La filogènia es defineix com la història evolutiva d'una espècie o grup d'espècies relacionades. Aquesta disciplina busca entendre les relacions de parentiu entre els éssers vius a través del temps.
- Quin tipus d'evolució es caracteritza per la transformació gradual d'una espècie en una altra, formant una sola línia evolutiva?
- a) Una evolució ramificada on cada llinatge origina una espècie diferent.
- b) L'evolució per acumulació de petits canvis que transformen gradualment una espècie en una altra, formant una sola línia.
- c) Un procés on una subpoblació petita s'aïlla i es transforma ràpidament.
- d) La transformació d'una espècie que alterna etapes lentes amb etapes ràpides d'especiació.
Resposta: b) L'evolució per acumulació de petits canvis que transformen gradualment una espècie en una altra, formant una sola línia.. L'anagènesi, també coneguda com a gradualisme, descriu un tipus d'evolució on una espècie es transforma en una altra mitjançant l'acumulació de petits canvis al llarg del temps, resultant en una sola línia evolutiva sense ramificacions.
- Quin dels següents conceptes descriu un tipus d'evolució ramificada, on cada llinatge origina una espècie diferent?
- a) Un canvi lent i continu d'una espècie al llarg del temps.
- b) L'adaptació d'una espècie a un nou entorn sense generar noves espècies.
- c) Una evolució ramificada per divisió del fons genètic, on cada llinatge origina una espècie diferent.
- d) La pèrdua de caràcters primitius en una espècie a causa de la selecció natural.
Resposta: c) Una evolució ramificada per divisió del fons genètic, on cada llinatge origina una espècie diferent.. La cladogènesi es defineix com una evolució ramificada que es produeix per la divisió del fons genètic, de manera que cada llinatge resultant d'aquesta divisió origina una espècie diferent. Aquest procés porta a la diversificació de les espècies.
I 30 flashcards i 20 preguntes més al document.
Text del document
Tema 11 L'EVOLUCIÓ TEORIES DE L'EVOLUCIÓ L'evolució biològica és el procés de transformació d'unes espècies en unes altres, però aquesta idea que a dia d'avui veiem tant clara, durant molts segles (fins a finals del segle XVIII) no era acceptada, sinó que es creia que les espècies no canviaven, fet que es coneix com a caràcter fix de les espècies o fixisme. Aquestes se suposaven immutables des del moment de la seva creació divina (creacionisme). Aquest pensament es pot comprovar fins i tot en les obres de dos dels grans naturalistes del segle XVIII i XIX: - Carl von Linné: Gràcies a ell tenim la taxonomia (nom de les espècies i la seva classificació).
- Georges Cuvier: Va fer aportacions en l'anatomia comparada. L'inici de les teories de l'evolució van sorgir amb Lamarck (1744-1829), amb la seva teoria Lamarckisme, aquest té dos principis bàsics: 1. L'ús i el desús / la funció crea l'òrgan: Si un òrgan és utilitzat amb freqüència, es desenvolupa, mentre que la manca d'ús, el debilita progressivement i acaba fent-lo desaparèixer. 2. Herència dels caràcters adquirits: Els caràcters que s'han adquirit o perdut, a causa de la influència del medi, passen a la descendència. Aquestes dues idees de Lamarck són errònies, però al menys el seu mèrit és que va posar de manifest la gran influència del medi sobre els éssers vius.
Temps més tard, va sorgir el Darwinisme, la primera teoria acceptada (Charles Darwin i Russel Wallace van arribar a les mateixes conclusions): - Variabilitat: Va reconèixer la variabilitat entre els individus d'una mateixa espècie, però no sabia explicar el seu origen. Per exemple, hi ha girafes amb llargades diferents de coll. 1 - Selecció natural: Se seleccionen els individus millor adaptats al medi, i per tant, són els que deixen més descendència, ja que són les que sobreviuen a les condicions del moment. En el cas de les girafes, sobreviuran les que poden alimentar-se millor gràcies a tenir un coll més llarg.
Neodarwinisme o teoria sintètica És la teoria més acceptada de l'evolució i consta de diversos autors. Aquesta explica les causes de la variabilitat en els individus (el que no podia explicar Darwin) que són les mutacions, és a dir, els canvis a l'atzar en el material genètic (que es pot produir en reproduccions asexuals) i la recombinació genètica, ja que hi ha un intercanvi de material genètic en els cromosomes homòlegs (es produeix en la profase I de la meiosi). Adicionalment i a continuació, la selecció natural faria l'altra part de la feina (seleccionar els individus més forts i capaços de sobreviure en el medi i reproduir-se). LES PROVES DE L'EVOLUCIÓ 1.
Proves paleontològiques La paleontologia estudia els fòssils que ens ha permès saber que a mesura que ha passat el temps, ha augmentat el grau de complexitat dels organismes i les proves més importants són les que ens proporcionen els fòssils en formes intermèdies. Les formes intermèdies són els fòssils que tenen característiques de dos grups, com en el cas de l'arqueòpterix, qui presentava característiques d'ocell (ales, bec, plomes, etc) i també característiques dels rèptils (dents i cua). 2. Proves morfològiques Els grups pròxims tenen estructures similars i les organitzacions també semblants.
Òrgans vestigials: Són estructures primitives que han perdut la seva funcionalitat (còxis, apèndix vendiforme, tercer molar, etc). 2 Òrgans homòlegs: Són estructures heretades d'un antecessor comú que després es van diferenciar entre elles a partir de l'adaptació en medis diferents, per això és van diferenciant. (Evolució divergent: mateixos òrgans però funcions diferents) Per exemple l'extremitat anterior dels vertebrats, és la mateixa estructura òssia tant per les balenes, com un gat, ratpanat, etc, però adaptada a diferents medis.
Òrgans anàlegs: Estructures heretades d'antecessors diferents, però que s'han adaptat a funcions semblants (evolució convergent, de diferents origens han evoucionat a tenir la mateixa funció). Per exemple les ales d'un insecte, la de les aus o els ratpanats. 3. Proves embriològiques Les primeres fases del desenvolupament embrionari són molt semblants en tots els vertebrats, fet que denota que hi ha un orígen comú. A mesura que els embrions creixen, observem la diferenciació entre espècies. 4. Proves biogeogràfiques Com més allunyades estan dues zones geogràfiques, més difereixen les seves espècies (flora i fauna).
Per exemple la flora i la fauna australiana són molt diferents a la resta de continents, ja que aquesta es va separar de la Índia i l'Antàrtida (2a era) molt aviat. Els avantpassats dels camells es van originar a Amèrica del Nord i des d'allà es van disperar a a resta de continents. 5. Proves bioquímiques Són proves basades en diferents tipus de molècules: · Moleculars Es comparen les seqüències de nucleòtids del DNA i de l'RNA entre espècies per saber el seu grau de parentiu.
S'utilitza l'ADN mitocondrial més que el del nucli, per evitar diferències en la seqüència de DNA degudes a la recombinació genètica, a més, la seva taxa de mutacions és 10 vegades més alta que en el normal, fet que fa 3 que sigui més sensible al pas del temps. També es podria utilitzar l'ADN del cromosoma Y. També es compara molt amb els gens que codifiquen l'RNA ribosòmic. · Immunològiques / serològiques L'introducció d'un antígen en una sèrie d'individus desencadena respostes similars a les espècies emparentades.
· Genètiques El codi genètic és universal i els àcids nucleis són les molècules que contenen la informació genètica, Es poden fer experiments d'hibridació de DNA o de comparació del genoma entre espècies en que aquest sigui conegut. FACTORS QUE AFAVOREIXEN L'EVOLUCIÓ / AGENTS EVOLUTIUS Mutacions Són canvis a l'atzar, innesperats, en la informació genètica, és a dir que a partir d'un al·lel per mutacions apareixen nous al.lels. Són pre adaptatives, és a dir, se'n donen de benficioses i de perjudicials i després és la selecció natural la que afavoreix les beneficioses.
Si tenim dos al·lels, p i q, en un moment determinat amb freqüències 0,7 i 0,3, a l'aparèixer una mutació, apareix un nou al·lel r. En la seguent generacio les frequencies dels al.lels s'ateren (p.ex: p=0,6; q:0,2; r:0,2) - Les freqüències han de donar 1 Migracions Amb les migracions, s'altera l'equilibri genètic, ja que la composició gènica dels individus que s'incorporen a una població (immigració) no té per què ser igual a la de la població receptora. També es pot produir una alteració quan hi ha una sortida 4 d'individus de la població (emigració). Aquests processos modifiquen les freqüències al·lèliques de la població. Les migracions són més importants quan: 1.
Com més petita és la població d'origen. 2. I major el tamany de les migracions. Selecció natural És el mecanisme més important que consisteix en l'eliminació dels individus menys aptes / menys eficàcia biològica. Encara que aquesta actua durant tota la vida de l'individu, hi ha dos moments que són més importants: - Les primeres fases de la vida: Quan s'eliminen els gàmetes, zigots, larves, individus joves, etc. - Època de la reproducció: No tots els individus arriben a l'estat adult per reproduir-se. Amb aquesta eliminació, els individus de la població s'adapten al medi, fent que augmenti la supervivència del grup.
La freqüència relativa dels individus millor adaptat a les condicions ambientals, incrementarà al llarg del temps. Existeix el coeficient de selecció (S): - Si S=0 vol dir que no s'ha seleccionat cap individu, tots sobreviuren. - Si S=1 voldrà dir que els genotips són letals i que no en sobreviurà cap. · Tipus de selecció natural Depèn de l'efecte sobre un caràcter determinat 1. Direccional: La selecció estabilitzadora afavoreix a un fenotip determinat. S'afavoreix als individus que han creat resistència a aquella substància, perquè són els que es podran reproduir millor i deixar més nombre de descendents, s'han adaptat al medi.
- Exemple en la presentació (Resistències a insecticides / antibiòtics). 5 2. Estabilitzadora: S'afavoreixen els individus intermedis gràcies a la superioritat dels heterozigots. Exemples: El pes dels nadons en el seu naixement hauria de ser 3,4Kg, si supera el valor o és més baix que aquest, tenen més probabilitats de morir. En l'anèmia falciforme, l'al·lel responsable de la malaltia produeix en heterozigosi immunitat front a la malària i, per això, es troba en freqüències llamativament altes en aquells països en els quals la malaltia és endèmica. 3.
Disruptiva: Afavoreix als individus amb els fenoips extrems, Això causa una discontinuïtat en la variació, produint dos o més fenotips diferents. Exemple: El salmó; En aquest peix observem dins una mateixa població una gran proporció dels dos tamanys (els grans perquè són capaços d'apartar als altres per arribar als òvuls i els més petits perquè s'escabulleixen). Deriva gènica: Els canvis es deuen a que el nombre d'individus reproductors que formen la generació següent, resulta inferior al necessari per a que les freqüències gèniques estiguin ben representades. Existeixen dos casos on és fàcil que es produeixi la deriva gènica: 1.
Efecte fundador: Uns pocs individus d'una població originària arriben a un nou territori i s'instal·len (població fundadora). La següent generació tindrà les característiques pròpies d'aquell petit grup. Com més petit sigui el grup, més influiran les seves característiques i, per tant, més diferent serà la seva descendència. 2.
Efecte coll d'ampolla: En poblacions que periòdicament pateixen reduccions dràstiques d'individus (a causa d'inundacions, plagues, sequeres, etc.) 6 NOVES TEORIES DE L'EVOLUCIÓ NEUTRALISTA S'aplica a nivell molecular i segons aquesta teoria, la major part de les mutacions són neutres, és a dir, no són ni favorables ni desfavorables, per tant, la selecció natural no les afecta. En conseqüència, l'evolució de les proteïnes i el DNA, dependria més de l'atzar que no la selecció natural. La major part dels canvis moleculars no serien adaptatius. Es va veure que la composició del DNA, tenia diferències individuals, perquè per a un mateix aa uns individus presenten un triplet i d'altres un altre.
Si la selecció natural fos tan decisiva com defensen els neodarwinistes hauria eliminat les molècules menys eficaçes, aleshores no hi hauria tanta diversitat molecular. En canvi, en altres nivells com el cel·lular o pluricel·lular, els canvis evolutius, són deguts a la selecció natural, així s'expliquen les adaptacions. LA TEORIA DE L'EQUILIBRI PUNTUAT Aquesta es basa en els següents principis: - Les espècies successives no es segueixen en una sola línia evolutiva a partir d'una espècie ancestral, sinó que segueix dos o més línies evolutives.
- En la transformació d'una espècie a una altra, s'alternen etapes molt lentes o bé sense canvis (estasi) amb etapes de transformació molt ràpida (etapes d'especiació). - La transformació fins la nova espècie no es produeix en tota l'àrea inicial, sinó en una àrea reduïda on ha quedat aïllada una subpoblació petita. ELS ANTECESSORS La filogènia és la història evolutiva d'una espècie o grup d'espècies relacionades. Es basa en el rastre fòssil, les semblances morfològiques i dades bioquímiques, especialment el l'ADN.
Segons el nombre de llinatges hi ha dos tipus d'evolució: - Anagènesi o gradualisme: Evolució per acumulació de petits canvis que transformen gradualment una espècie en una altra, de manera que formen una sola línia. 7 - Cladogènesi: evolució ramificada, per divisió del fons genètic, de manera que cada llinatge origina una espècie diferent. Per establir la filogènia cal: 1. Detectar les homologies (òrgans homòlegs, seqüències homòlogues de DNA). 2. Identificar caràcters derivats compartits: caràcters nous que només tenen els membres del grup que volem definir. 3. Descartar caràcters primitius compartits: caràcters antics que també tenen grups anteriors.
ARBRES FILOGENÈTICS S'elaboren a partir dels clodogrames, segons la longitud, magnitud de les seves branques, distingim dos tipus d'arbres filogenètics: - Filogrames: la longitud de les branques indica el grau de diferència en la seqüència de DNA. - Arbres ultramètrics: la longitud de les branques reflecteix el temps transcorregut des que es van separar. Sobre les agrupacions: - Monofilètiques: tenen un ancestre comú i tots els seus descendents. - Parafilètiques: tenen un ancestre comú, però no inclouen tots els descendents. Mínim un d'ells té divergència genètica. - Polifilètiques: tenen ancestres diferents (origens diferents) i tenen tota la descendència. 8