Apuntes de Evoluci n Biol gica

Apuntes sobre la evoluci n biológica, incluyendo la teor a de la evoluci n, especiaci n, gen tica de poblaciones y factores evolutivos.

Biologia · Selectivitat (PAU Catalunya)

5 pàgines · 7 temes · 60 flashcards · 42 preguntes tipus test

Índex

  1. Evoluci ó i Adaptaci ó · p. 1
  2. Teoria de l'Evoluci ó · p. 1
  3. Teories de l'Evoluci ó · p. 2
  4. Neodarwinisme o Teoria Sint ètica · p. 2
  5. Estudi de Poblacions · p. 3
  6. Factors Evolutius · p. 4
  7. L'Especiaci ó · p. 5

Evoluci ó i Adaptaci ó

Flashcards

Què s'entén per 'Evolució' en biologia?
L'evolució és l'estudi dels canvis que experimenten els éssers vius al llarg del temps, un procés d'adaptació.
Com es defineix una 'espècie' segons els apunts?
Una espècie es defineix com un conjunt d'organismes amb característiques similars que poden tenir descendència fèrtil.
Què és una 'població' en el context de l'evolució?
Una població és un conjunt d'organismes de la mateixa espècie que viuen en un hàbitat determinat.
Què representa el 'pool genètic' d'una població?
El pool genètic d'una població és el nombre total d'al·lels disponibles en aquesta població.

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents afirmacions defineix correctament una 'població'?
    • a) Organismes amb característiques similars que no poden tenir descendència fèrtil.
    • b) El nombre d'al·lels disponibles en un hàbitat.
    • c) Un conjunt d'organismes de la mateixa espècie en un hàbitat determinat.
    • d) Els canvis que pateixen els éssers vius al llarg del temps.

    Resposta: c) Un conjunt d'organismes de la mateixa espècie en un hàbitat determinat.. Una població és un conjunt d'organismes de la mateixa espècie que habiten un espai geogràfic i un temps determinats. Les altres opcions descriuen altres conceptes biològics o són incorrectes en el context de la definició de població.

  2. Quina evidència evolutiva es basa en les semblances entre espècies per un avantpassat en comú mitjançant la classificació en arbres filogenètics?
    • a) Evidències paleontològiques.
    • b) Evidències biogeogràfiques.
    • c) Evidències citològiques.
    • d) Evidències taxonòmiques.

    Resposta: d) Evidències taxonòmiques.. Les evidències taxonòmiques, basades en la classificació en arbres filogenètics, mostren semblances entre espècies que suggereixen un avantpassat comú. Les evidències paleontològiques estudien els fòssils, les biogeogràfiques la distribució geogràfica, i les morfològiques/anatòmiques les estructures orgàniques, però la classificació en arbres filogenètics és el punt més directe per a les semblances per avantpassat comú.

  3. Com es caracteritzen els òrgans homòlegs?
    • a) Mateix origen, semblants, però diferents funcions.
    • b) Diferent origen, però mateixes funcions.
    • c) Estructures que aparentment no tenen cap funció.
    • d) Òrgans que han perdut la seva funció original.

    Resposta: a) Mateix origen, semblants, però diferents funcions.. Els òrgans homòlegs tenen el mateix origen evolutiu i una estructura bàsica similar, però han evolucionat per realitzar funcions diferents en diverses espècies. Els òrgans anàlegs, en canvi, tenen un origen diferent però realitzen la mateixa funció.

Teoria de l'Evoluci ó

Teories de l'Evoluci ó

Flashcards

Què és el creacionisme en el context de les teories de l'evolució?
El creacionisme és la teoria que postula que una divinitat va crear totes les espècies existents, i que aquestes es mantenen inalterables, és a dir, són fixistes.
Quina és la idea principal de la teoria de Lamarck sobre l'evolució?
La idea central del lamarckisme és que "la funció crea l'òrgan", implicant que l'ús o desús d'una part del cos en pot modificar la mida o la força, i que aquests canvis s'hereten.
Com entenia Lamarck el concepte d'adaptació al medi?
Segons Lamarck, l'adaptació es produeix per necessitat, de manera conscient i voluntària per part de l'organisme, i els caràcters adquirits es transmeten a la descendència.
Què significa el concepte de "Variabilitat" en la teoria de Darwin?
En el darwinisme, la variabilitat es refereix al fet que tots els organismes són únics i que existeixen diferències naturals entre els individus d'una mateixa espècie.

Preguntes tipus test

  1. Quina afirmació representa millor la idea central del lamarckisme?
    • a) La selecció natural actua sobre la variabilitat preexistent.
    • b) Els caràcters adquirits per l'ús o desús es transmeten a la descendència.
    • c) Les mutacions són la principal font de variabilitat genètica.
    • d) Una divinitat va crear totes les espècies tal com les coneixem avui.

    Resposta: b) Els caràcters adquirits per l'ús o desús es transmeten a la descendència.. La teoria de Lamarck, coneguda com a Lamarckisme, es basa en la idea que els caràcters adquirits per l'ús o desús es transmeten a la descendència, sota el principi que 'la funció crea l'òrgan'.

  2. Quina de les següents afirmacions descriu el creacionisme?
    • a) Les espècies van ser creades per una divinitat i són inalterables.
    • b) Les espècies evolucionen lentament a través de mutacions.
    • c) La funció dels òrgans determina la seva herència.
    • d) La selecció natural és el motor principal del canvi evolutiu.

    Resposta: a) Les espècies van ser creades per una divinitat i són inalterables.. El creacionisme, també anomenat teoria fixista, postula que les espècies van ser creades per una divinitat i que no han experimentat canvis significatius des de la seva creació, mantenint-se inalterables.

  3. Segons la teoria de Charles Darwin, què implica el concepte de "descendència comú"?
    • a) Tots els organismes tenen la mateixa esperança de vida.
    • b) Les espècies evolucionen de manera independent sense relació entre elles.
    • c) Els organismes similars estan emparentats per avantpassats comuns.
    • d) La descendència hereta directament les característiques parentals sense variació.

    Resposta: c) Els organismes similars estan emparentats per avantpassats comuns.. El concepte de descendència comú en el darwinisme estableix que els organismes que presenten similituds entre si estan emparentats, ja que comparteixen avantpassats comuns. Això implica una relació evolutiva entre ells.

Neodarwinisme o Teoria Sint ètica

Flashcards

Quin altre nom rep el Neodarwinisme?
Teoria Sintètica.
Què explica el Neodarwinisme respecte a les diferències entre organismes?
L'existència de variabilitat genètica.
Quina és una de les causes principals de la variabilitat genètica segons el Neodarwinisme?
Les mutacions.
Les mutacions són preadaptatives o postadaptatives?
Són preadaptatives.

Preguntes tipus test

  1. Quina és la principal font de variabilitat genètica segons el Neodarwinisme?
    • a) L'esforç conscient dels organismes.
    • b) Les mutacions atzaroses i la recombinació genètica.
    • c) L'herència de caràcters adquirits.
    • d) La reproducció asexual sense errors.

    Resposta: b) Les mutacions atzaroses i la recombinació genètica.. El Neodarwinisme, o Teoria Sintètica, explica que la variabilitat genètica sorgeix de mutacions aleatòries i de la recombinació genètica.

  2. Quan es diu que les mutacions són "preadaptatives", què significa?
    • a) Que l'individu s'adapta abans de la mutació.
    • b) Que les mutacions es produeixen abans que hi hagi un canvi en l'entorn.
    • c) Que les mutacions són una adaptació conscient a l'entorn.
    • d) Que només apareixen en entorns favorables.

    Resposta: b) Que les mutacions es produeixen abans que hi hagi un canvi en l'entorn.. El concepte de mutacions preadaptatives implica que aquestes sorgeixen de manera aleatòria i estan presents en la població abans que un canvi ambiental les faci avantatjoses o desavantatjoses.

  3. Quina afirmació és correcta sobre la naturalesa de les mutacions en el Neodarwinisme?
    • a) Són sempre beneficioses.
    • b) Són un esforç de l'organisme per adaptar-se.
    • c) Són a l'atzar i no intencionades.
    • d) Són causades directament per la selecció natural.

    Resposta: c) Són a l'atzar i no intencionades.. Les mutacions són atzaroses i es produeixen a l'atzar; no són intencionals ni un esforç per part de l'organisme.

Estudi de Poblacions

Flashcards

Què és la deriva genètica?
Són canvis aleatoris en les freqüències gèniques que produeixen una disminució de la variabilitat genètica en una població, sobretot si és petita.
Què representa 'p' en les equacions de Hardy-Weinberg?
És la freqüència de l'al·lel A.
Què representa 'p²' en l'equació de Hardy-Weinberg (p²+2pq+q²=1)?
La freqüència genotípica de l'homozigot dominant (AA).
Quines condicions s'han de complir perquè el Principi de Hardy-Weinberg sigui aplicable?
Que les mutacions són menyspreables, no es produeixen migracions d'al·lels, els organismes s'aparellen aleatòriament, la població és molt gran i la selecció natural no afavoreix ni perjudica els al·lels.

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents afirmacions és correcta sobre el Principi de Hardy-Weinberg?
    • a) Descriu els canvis significatius en les freqüències al·lèliques d'una població.
    • b) S'aplica exclusivament a poblacions petites amb alta taxa de mutació.
    • c) Es compleix quan les freqüències al·lèliques i genotípiques romanen constants entre generacions.
    • d) Assumeix que la selecció natural és el principal motor del canvi genètic.

    Resposta: c) Es compleix quan les freqüències al·lèliques i genotípiques romanen constants entre generacions.. El Principi de Hardy-Weinberg estableix que les freqüències al·lèliques i genotípiques en una població romanen constants de generació en generació si no hi ha cap factor evolutiu actuant. Per tant, la seva aplicació implica que la població està en equilibri genètic i no hi ha canvis significatius en les freqüències al·lèliques.

  2. Quin és l'efecte del flux genètic en la variabilitat genètica d'una població?
    • a) Redueix la variabilitat genètica en una població.
    • b) Enriqueix la variabilitat genètica d'una població.
    • c) No té cap efecte sobre les freqüències al·lèliques.
    • d) Només es produeix en poblacions aïllades.

    Resposta: b) Enriqueix la variabilitat genètica d'una població.. El flux genètic és el moviment d'al·lels entre poblacions, normalment a través de la migració d'individus, i el seu efecte és enriquir la variabilitat genètica de la població receptora.

  3. Considerant una població de mariposes amb 140 al·lels A i 60 al·lels a (total 200 al·lels), quines són les freqüències al·lèliques de p i q?
    • a) p = 0.70, q = 0.30
    • b) p = 0.49, q = 0.09
    • c) p = 0.50, q = 0.50
    • d) p = 0.42, q = 0.42

    Resposta: a) p = 0.70, q = 0.30. La freqüència al·lèlica de l'al·lel dominant (p) es calcula dividint el nombre total d'al·lels dominants (140) pel nombre total d'al·lels en la població (200), resultant en 0.70. De la mateixa manera, la freqüència de l'al·lel recessiu (q) és 60/200 = 0.30.

Factors Evolutius

Flashcards

Què són els factors evolutius?
Els factors evolutius són aquells que alteren les freqüències al·lèliques i genotípiques d'una població al llarg del temps.
Què s'entén per aparellament no aleatori en el context de l'evolució?
L'aparellament no aleatori, també conegut com aparellament selectiu o endogàmia, és un factor evolutiu que altera les freqüències genètiques en una població, ja que els individus no s'aparellen a l'atzar.
Com afecten les mutacions la variabilitat genètica d'una població?
Les mutacions augmenten la variabilitat genètica de les poblacions, ja que introdueixen nous al·lels. Si es produeixen en les cèl·lules sexuals, es poden transmetre a la descendència.
Defineix el concepte de deriva genètica.
La deriva genètica es refereix a canvis aleatoris en les freqüències gèniques d'una població. Aquests canvis són més pronunciats i produeixen una disminució de la variabilitat genètica, sobretot si la població és petita.

Preguntes tipus test

  1. Quin dels següents NO és considerat un factor evolutiu que altera les freqüències al·lèliques i genotípiques d'una població?
    • a) Aparellament no aleatori
    • b) Mutacions
    • c) Principi de Hardy-Weinberg
    • d) Deriva genètica

    Resposta: c) Principi de Hardy-Weinberg. El principi de Hardy-Weinberg descriu les condicions sota les quals les freqüències al·lèliques i genotípiques romanen constants en una població ideal, sense evolució. Els altres conceptes (aparellament no aleatori, mutacions i deriva genètica) són factors que, de fet, alteren aquestes freqüències i, per tant, impulsen l'evolució.

  2. Quin és l'efecte principal de les mutacions en les poblacions des del punt de vista evolutiu?
    • a) Disminuir la variabilitat genètica
    • b) Augmentar la variabilitat genètica
    • c) Causar especiació immediata
    • d) Conduir a la uniformitat genètica

    Resposta: b) Augmentar la variabilitat genètica. Les mutacions són la font última de nova variabilitat genètica. En introduir nous al·lels o variants genètiques, augmenten la diversitat genètica dins d'una població, la qual cosa és crucial per a l'adaptació i l'evolució.

  3. Quin tipus de deriva genètica ocorre quan un petit grup d'individus se separa d'una població més gran per establir-ne una de nova en una àrea no colonitzada prèviament?
    • a) Coll d'ampolla
    • b) Efecte fundador
    • c) Flux genètic
    • d) Selecció estabilitzadora

    Resposta: b) Efecte fundador. L'efecte fundador és el tipus de deriva genètica que es produeix quan un petit subconjunt d'una població gran es desplaça per establir una nova població en una àrea no colonitzada prèviament. La nova població té una variabilitat genètica reduïda i freqüències al·lèliques diferents de la població original a causa de la petita grandària del grup fundador.

L'Especiaci ó

Flashcards

Què és l'especiació?
És el procés de formació de noves espècies, que es pot classificar com a macroevolució quan dos organismes del mateix origen evolucionen en espècies diferents.
Com pot una espècie donar lloc a noves espècies segons el concepte d'especiació?
Una espècie es pot separar en diferents espècies a causa de les barreres reproductives, que generen un aïllament reproductiu.
Quina és la diferència principal entre les barreres reproductives precigòtiques i postcigòtiques?
Les barreres precigòtiques impedeixen que es produeixi la fecundació, mentre que les postcigòtiques impedeixen el flux de gens un cop la fecundació ja s'ha produït.
Què implica l'aïllament temporal o estacional com a barrera precigòtica?
L'aïllament temporal o estacional es refereix a èpoques de reproducció en diferents moments de l'any.

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents afirmacions defineix millor el terme 'especiació'?
    • a) El procés d'adaptació d'un organisme al seu entorn.
    • b) La creació de nous gens dins d'una població existent.
    • c) El procés de formació de noves espècies.
    • d) La reproducció entre dues espècies diferents per generar híbrids fèrtils.

    Resposta: c) El procés de formació de noves espècies.. L'especiació és el procés mitjançant el qual es formen noves espècies a partir d'una preexistent, i es considera un procés de macroevolució.

  2. Quina de les següents opcions és un exemple de barrera reproductiva precigòtica?
    • a) Inviabilitat dels híbrids.
    • b) Aïllament mecànic.
    • c) Esterilitat dels híbrids.
    • d) Degradació dels híbrids.

    Resposta: b) Aïllament mecànic.. Les barreres precigòtiques són aquelles que impedeixen que es produeixi la fecundació. Les barreres postcigòtiques actuen un cop la fecundació ja s'ha produït, impedint el flux de gens o la viabilitat de la descendència.

  3. Què caracteritza l'aïllament etològic com a barrera reproductiva precigòtica?
    • a) Diferents conductes sexuals que impedeixen l'aparellament.
    • b) La impossibilitat dels gàmetes de fusionar-se.
    • c) La mort prematura de l'embrió híbrid.
    • d) Diferents èpoques de reproducció durant l'any.

    Resposta: a) Diferents conductes sexuals que impedeixen l'aparellament.. L'aïllament etològic o conductual es basa en diferències en les conductes sexuals, com ara rituals de festeig o cants d'aparellament distintius, que impedeixen l'aparellament entre poblacions.

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

T. 6 EVOLUCIO Estudi dels canvis que pateixen els essers vius al llarg del temps procés d'adaptació ESPECIE : Organismes que tenen caracteristiques similars . poden tenir descendencia fertil . ex : caball x burro -El caball i el burro son especies diferents ja que la sera descendencia muta (no pot tenir descendencial no es fertil . població: Conjunt d'organismes de la mateixa especie en un habitat determinat . po, genétic d'una població: No d'altels disponibles en una població. ex : Poble sense ningú pel-roig El pool genétic de la població és de -> A = cabell fosc AA cabell fosc i cabell clar . Ac -> a = cabell clar ac AA TEORIA DE L'EVOLUCIÓ : evidencier evalutives : 1 .

EVIDENCIES PALEONTOLOGIQUES 2 . EVIBENCIES BIOGEOGRAFIQUES 3 . EviDENcies TAxoNomiarEs (classificació en arbres Filogeretics) Semblances entre especies 4 . EVIDENCIES MORFOLOGiQUES o ANATomiQUES per un avantpassat en comú . organs Homolegs: organs analegs : Organs vestigials : Mateix origen i semblants, pero diferents funcions . Diferent origen, pero Estructures que aparentment mateixes funcions . no tenen cap Funció. ex : Muelas del juicio, apendix ... 5 . EVENCIES EMBRIOLOGIQUES 6 . EviDNcits citologiaues i citogertiques (Teoria endosimbiotical Cloroplast mitocondri 7 . EVIDENCIES MOLECULARS Lynn Margulis cel procariota cel procariota comparació de molecules de E essers vius .

cellula encariota . TEORIES DE L'Evolució 1 . El CREACIONiSME ~TEORIA FixiSTA (Una divinitat crea les especies ( 2 . El LAMARCKiSME (teoria de Lamarck) "La funció crea l'Organ" -> Com no utilitzo el dit petit, el deixaré de tenir. -> Necessitat : Adaptació conscient i voluntaria Totes les givates i després es passa la caract . a sin ignals a la descendencia . l'inici 3 . El DARWINSME (Teoria de Charles Darwin) (No se sap res de genetica encaral . Es fundamenta en els conceptes : -> Variabilitat : Tots els organismes son únics . (Existeixen diferencies entre els organismes d'una mateixa especie).

Durant la revolució industrial -> Descendencia comú : Els organismes similars estan emparentats entre si ja que descendeixen d'avantvassats comuns (el micol . -> Gradualisme : Els canvis en les especies son lentes . -> Selecció natural : Totes les girafes Desapareixen les plantes baixes. son I a l'inici Sobreviven les que arriben al fruit . Les que no, degut a la selecció natural , L'adaptació no és moven , ja que no es poden adaptar al per necessitat, es canvi. per atzar. No es un estore . . NEODARWINiSME O TEORIA SINTETICA -> Hi ha variabilitat genética que fa que els organismes siguin diferents .

- Catzaroses) per mutacions <Son PREADAPTATIVES : A LATEAR (per la recombinació genétical es producixen abans poden ser +a - depenent del canvi de l'entorn) de la selecció natural la mutació beneficia l'individu Es transmet a la descendencia .

ESTUDi DE POBLACIONS - quan no hi ha res alterat Tipus de Frequêncies : PRINCIPI DE HARDY-WEINBERG (No sempre es pot aplicarl -> Frequències genotípiques A quest principi es compleix quan : -> Les mutacions son despreciables, no es producixen migracious d'altels , -> Frequêncies fenotípiques els organismes s'aparellen aleatoriament entre si(sense escollir), la població ha de ser molt gran i els canvis d'allels insignificants, -> Frequències alléliques/géniques la seleccio natural hi favoreix ni perjudica els allels (no s'aplical.

p + q = 1 (eq + q2= 1 P = Frequencia al lel A q = Frequencia al el a p= AA q aa 2Pq Frequencia Aa - 49 % AA - 49 42% Aa -42 noig 9% aa - 9 44A98 44 AAerA1 3 -Az 49 42Aa - A42 a 42 qaaa 9 3 3 60 a a 918a ~ P freq w -> FREQ . ALLELQUES/CENiaUES : P= ? q= ? (0 .... ) alleca A : 140 07 Freq · alelicad'A . -L - -> PER A CALCULAR LA FREG. GENOTIPICA : de : 20 total d'allels Freq. genotípica AA = P = 0'72= 0'49 60 = 03 Freq · alelica d'a . a - 200 -q Freq . genotípica aa = q = 032 = 0'09 07 + 03= 1 Freq. genotípica Aa= 2pq = 2 . 07 . 03 = 0'42 . FACTORS EVOLUTIUS Alteren Les Frequêncies alléliques i genotípiques d'una població. 1 . APARELLAMENT NO ALEATORi (Aparellament Selectiv endogamial . 2 .

MUTACIONS (Variabilitat genética de les poblacions i si es donen a les cellules sexuals es transmeten a la descendencial. 3 . DERIVA GENETICA (Canvis aleatoris a les frequencies geniques que produeixen una disminució de la variabilitat genética en una població, sobretot si es petital. Un factor ambiental AA AA aa genera una pression / Aa Aa - * selectiva -> Selecció 2 Tipus : natural . · Coll d'ampolla 2 d · Efecte Fundador L'animal migra a un loc on no hi ha haght mai cap ha altre de la mateixa especie previament. ex : 20 % Freq. ad 100% ac N Ningú abans de la mateixa especie . 4 .

FLux GENETIC Ja hi havia l'especie previament At Aa ace a n s'enriqueix la variabilitat génica An AA aa aa ac aa aq 11 ta 5 . SELECCIO NATURAL SELECCIÓ SELECLió SELECCIÓ = >* ğ ESTABILITAORA DISRUPTIVA - BiRECCIONAL > é e n La selecció 0 peixos molt natural nomes petits o peixos s'afavoreix permet l'existencia molt grans. 1 extrem de peixos mitjans . . L'Especiació procés de formació de noves especies (Es poden classificar pel que han evolucional dos organismes que tenen el mateix origen en especies diferents). => macroevolució. · Una especie es pot separar en diferents especies per les barreres reproductives que provoquen un cillament reproductiv.

BARRERES REPRODUCTIVES : BARRERES PRECIGOTIQUES Impedeixen que es producixi la fecundació 1 . Aillament temporal o estacional : Epoques de reproducció en diferents moments de l'any . 2 . Aillament d'habitat : Viven i crien en diferents habitats , encara que poden ser proxims geograficament. 3 . Aillament etologico conductual : Diferents conductes sexuals . 4 . Aillament mecanic : Diferents estructures en els organs copuladors. S . Aillament gametic : Aparellament possible, pero els gametes no poden arribar a formar el zigot. BARRERES POSTicoTiQues Impedeixen que es produeixi el Flux de gens una vegada s'ha product la fecundació 1 .

Inviabilitat dels hbrids : L'embrió no progressa i el fetus mor prematurament o es producixen aborts espontanis. 2 . Esterilitat dels hibrids : L'hibrid neix, pero durant la meiosi es forman gametes anormals i no poden reproduir-se. ex : La mula 3 . Degradació dels hibrids : L'híbrid neix pero té algun defecte que l'impedeix reproduir-se. (impediments morfologics normalment). W es estéril -> TiPUS D'Especiació 1. Especiació ALLOPATRICA Per un allament geografic es producix una separació física. Normalment = població h per deriva continental , apertura o tancament d'oceans, canvis climatics . població 2 .

Especiació SiMPATRICA No hi ha una separació física , sinó que es producix un aillament reproductiv per causes cromosoriques o ecologiques . Una part de la població pateix una mutació que la fa incompatible amb la resta . Els incompatibles nomes es poden reproduct entre ells . 3 . Especiació PARAPATRICA No hi ha un allament geográfic , pero si hi ha diferenciació en les condicions ambientals . E & zona no contaminada llac contaminat .

Més apunts de Biologia

Exàmens, temes i apunts de Biologia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat