La Immunitat i el Sistema Immunitari
Flashcards
- Què és la immunitat?
- És la capacitat de fer front a una determinada malaltia infecciosa, causada per un patogen.
- Com es defineix el sistema immunitari?
- Està format per un conjunt de cèl·lules, teixits, òrgans i molècules que participen en la resposta immunitària de l'organisme.
- Quina és la característica principal del sistema immunitari?
- Es caracteritza per la seva capacitat de reconèixer molècules estranyes (antígens) i desencadenar processos per neutralitzar-les o destruir-les.
- Quina és la diferència clau entre la immunitat innata i la immunitat adquirida?
- La immunitat innata és present des del naixement, actua ràpidament i és inespecífica, mentre que la immunitat adquirida s'obté després del primer contacte amb un patogen, és específica, més lenta i té memòria.
Preguntes tipus test
- Quina és la definició correcta d'immunitat?
- a) La capacitat de produir anticossos de forma il·limitada.
- b) La defensa exclusiva contra virus.
- c) La capacitat de fer front a una determinada malaltia infecciosa.
- d) La funció principal dels limfòcits T.
Resposta: c) La capacitat de fer front a una determinada malaltia infecciosa.. La immunitat es defineix com la capacitat de l'organisme per fer front a una malaltia infecciosa, generalment causada per un patogen.
- El sistema immunitari està format per:
- a) Exclusivament pels òrgans limfoides.
- b) Per cèl·lules, teixits, òrgans i molècules implicades en la resposta immunitària.
- c) Només per anticossos i antígens.
- d) Principalment per la pell i les mucoses.
Resposta: b) Per cèl·lules, teixits, òrgans i molècules implicades en la resposta immunitària.. El sistema immunitari està format per un conjunt complex de cèl·lules, teixits, òrgans i molècules que col·laboren en la resposta immunitària.
- Una de les característiques principals de la immunitat innata és que:
- a) És inespecífica.
- b) Té memòria immunològica.
- c) S'obté després del primer contacte amb el patogen.
- d) És exclusiva dels vertebrats.
Resposta: a) És inespecífica.. La immunitat innata es caracteritza per ser inespecífica, és a dir, actua de la mateixa manera davant de qualsevol patogen, sense reconeixement específic previ.
Tipus d'Immunitat
Flashcards
- Què és la immunitat?
- La capacitat de fer front a una determinada malaltia infecciosa (provocada per un patogen).
- Quins dos tipus d'immunitat es distingeixen principalment?
- Immunitat innata i immunitat adquirida.
- Com actua la immunitat innata respecte als patògens?
- És inespecífica, actua igual enfront de qualsevol patogen.
- Quina característica de velocitat té la immunitat adquirida en el primer contacte?
- És lenta en la primera exposició.
Preguntes tipus test
- Què és la immunitat segons la definició proporcionada?
- a) La capacitat de produir anticossos.
- b) La capacitat de fer front a una malaltia infecciosa.
- c) El procés de formació de glòbuls blancs.
- d) La reacció al·lèrgica del cos.
Resposta: b) La capacitat de fer front a una malaltia infecciosa.. La immunitat es defineix com la capacitat de fer front a una determinada malaltia infecciosa, provocada per un patogen.
- Una característica clau de la immunitat innata és que:
- a) És específica per a cada patogen.
- b) Actua lentament.
- c) És inespecífica i ràpida.
- d) Només es desenvolupa després del naixement.
Resposta: c) És inespecífica i ràpida.. La immunitat innata és inespecífica, actua igual enfront de qualsevol patogen, i és ràpida, responent en segons.
- Quina de les següents afirmacions és correcta sobre la immunitat adquirida?
- a) És present des del naixement.
- b) Actua com a primera línia de defensa.
- c) És exclusiva de tots els éssers vius.
- d) Té memòria i la segona resposta és més ràpida i eficaç.
Resposta: d) Té memòria i la segona resposta és més ràpida i eficaç.. La immunitat adquirida es caracteritza per tenir memòria, recordant el patogen i fent que la segona resposta sigui més ràpida i eficaç.
Immunitat Innata
Flashcards
- Quina és la definició i característiques principals de la immunitat innata?
- La immunitat innata és la primera línia de defensa del cos, present des del naixement, i actua de manera ràpida i inespecífica contra qualsevol patogen.
- Quines són les barreres primàries del sistema immunitari innat?
- Les barreres primàries són mecanismes que intenten evitar l'entrada de patògens a l'organisme, com la pell, les mucoses, les secrecions (lisozim, àcides) i la microbiota normal intestinal.
- Com contribueix la pell a la immunitat innata?
- La pell actua com una barrera física forta pel seu gruix, els processos de descamació que eliminen microorganismes, les secrecions amb pH àcid, i la microbiota cutània.
- Quina és la funció del lisozim en la immunitat innata?
- El lisozim és un enzim present en secrecions com la saliva, les llàgrimes i la secreció nasal, que destrueix la paret bacteriana dels microorganismes.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions és correcta respecte a la immunitat innata?
- a) És present des del naixement i actua de forma inespecífica.
- b) S'adquireix després del primer contacte amb un patogen.
- c) Té memòria immunològica per a futures exposicions.
- d) Està exclusivament formada per limfòcits.
Resposta: a) És present des del naixement i actua de forma inespecífica.. La immunitat innata és present des del naixement i actua com a primera línia de defensa de manera ràpida i inespecífica, a diferència de la immunitat adquirida que és lenta, específica i té memòria.
- Quin és el propòsit principal de les secrecions àcides en la immunitat innata?
- a) Facilitar la reproducció de microorganismes.
- b) Neutralitzar els enzims dels patògens.
- c) Crear un ambient desfavorable per als microorganismes.
- d) Activar directament els limfòcits.
Resposta: c) Crear un ambient desfavorable per als microorganismes.. Les secrecions àcides, com les de l'epiteli vaginal i l'estómac, creen un ambient amb un pH baix que és desfavorable per al creixement i la supervivència de molts microorganismes patògens, actuant com una barrera química.
- Quin tipus de cèl·lules fagocítiques representa el major percentatge de leucòcits a la sang i són atretes per substàncies químiques alliberades per teixits infectats?
- a) Monòcits.
- b) Neutròfils.
- c) Cèl·lules NK.
- d) Limfòcits B.
Resposta: b) Neutròfils.. Els neutròfils són el tipus de leucòcit més abundant a la sang (40-70%) i són els primers a ser atrets al lloc d'una infecció per substàncies químiques alliberades pels teixits danyats o infectats.
La Resposta Inflamatòria
Flashcards
- Quin és el primer pas de la resposta inflamatòria?
- És l'inici de la resposta inflamatòria, on bacteris i altres patògens entren a través de la ferida.
- Quin és el paper de les plaquetes de la sang en una ferida durant la resposta inflamatòria?
- Les plaquetes alliberen proteïnes de coagulació per ajudar a formar un coàgul i aturar l'hemorràgia.
- Què secreten els mastòcits i quin efecte tenen durant la inflamació?
- Els mastòcits secreten factors que fan que els vasos sanguinis s'eixamplin o s'estrenyin per controlar l'arribada de sang i defenses.
- Quina és la funció dels neutròfils en la resposta inflamatòria?
- La seva funció principal és destruir i degradar els patògens mitjançant la secreció de factors específics.
Preguntes tipus test
- Quin és el primer pas en la resposta inflamatòria quan els patògens entren en una ferida?
- a) Les plaquetes alliberen proteïnes de coagulació.
- b) Els mastòcits secreten factors.
- c) Els bacteris i altres patògens entren a través de la ferida.
- d) Els neutròfils secreten factors destructius.
Resposta: c) Els bacteris i altres patògens entren a través de la ferida.. La resposta inflamatòria s'inicia precisament amb l'entrada de bacteris i altres patògens a través d'una ferida, que és el senyal que desencadena tots els passos posteriors.
- Quines cèl·lules són les responsables de secretar factors que controlen el flux sanguini cap al lloc de la ferida eixamplant o estrenyent els vasos sanguinis?
- a) Neutròfils
- b) Macròfags
- c) Plaquetes
- d) Mastòcits
Resposta: d) Mastòcits. Els mastòcits són les cèl·lules encarregades de secretar factors que afecten els vasos sanguinis, provocant-ne l'eixamplament o l'estrenyiment per regular el flux de sang i cèl·lules de defensa cap al lloc de la ferida.
- Quina és la funció principal dels neutròfils en la resposta inflamatòria?
- a) Alliberar proteïnes de coagulació.
- b) Activar el sistema immunitari mitjançant citocines.
- c) Destruir i degradar els patògens.
- d) Transformar-se en macròfags.
Resposta: c) Destruir i degradar els patògens.. Els neutròfils són cèl·lules fagocítiques que, un cop atretes al lloc de la infecció, secreten factors per destruir i degradar directament els patògens.
Immunitat Adquirida
Flashcards
- Define el proceso de evaporación en el ciclo del agua.
- La evaporación es el proceso por el cual el agua líquida se convierte en vapor de agua y asciende a la atmósfera, impulsada principalmente por la energía solar.
- Explica qué es la condensación en el contexto del ciclo hidrológico.
- La condensación es el proceso en el que el vapor de agua en la atmósfera se enfría y se transforma en pequeñas gotas de agua líquida o cristales de hielo, formando así las nubes.
- Qué se entiende por precipitación en el ciclo del agua?
- La precipitación es cuando el agua de las nubes cae de nuevo a la superficie terrestre en diversas formas, como lluvia, nieve, granizo o aguanieve, debido a que las gotas o cristales se vuelven demasiado pesados.
- Qué es la escorrentía superficial en el ciclo del agua?
- La escorrentía es el flujo de agua sobre la superficie terrestre que no se infiltra en el suelo, dirigiéndose hacia ríos, lagos y finalmente los océanos.
Preguntes tipus test
- Cuál de las siguientes etapas del ciclo del agua es responsable de la formación de nubes?
- a) Evaporación
- b) Transpiración
- c) Condensación
- d) Infiltración
Resposta: c) Condensación. La condensación es el proceso por el cual el vapor de agua en la atmósfera se enfría y se convierte en pequeñas gotas líquidas o cristales de hielo, formando las nubes. La evaporación es la transformación de líquido a gas, la transpiración es la liberación de agua por las plantas y la infiltración es la absorción de agua por el suelo.
- Qué término describe el flujo de agua sobre la superficie terrestre que no se infiltra en el suelo y se dirige hacia los cuerpos de agua?
- a) Sublimación
- b) Escorrentía
- c) Evapotranspiración
- d) Fusión
Resposta: b) Escorrentía. La escorrentía se refiere al movimiento del agua sobre la superficie terrestre hacia cuerpos de agua como ríos, lagos y océanos, después de la precipitación. La sublimación es el paso directo de sólido a gas, la evapotranspiración es la combinación de evaporación y transpiración, y la fusión es el paso de sólido a líquido.
Els Limfòcits
Flashcards
- On es formen els limfòcits B?
- Els limfòcits B es formen a la medul·la òssia vermella (mamífers) o a la bossa de Fabrici (ocells).
- Quin òrgan és fonamental per a la maduració dels limfòcits T?
- Els limfòcits T maduren al tim.
- Quin percentatge de leucòcits constitueixen els limfòcits a la sang?
- Els limfòcits representen entre el 20% i el 40% del total de leucòcits a la sang.
- Quina és la principal diferència en la forma dels receptors d'antígens entre limfòcits B i T?
- Els limfòcits B tenen receptors d'antígens en forma de Y, mentre que els limfòcits T tenen receptors amb un sol lloc d'unió associats al complex CD3.
Preguntes tipus test
- On es formen els limfòcits B en mamífers?
- a) Tim
- b) Medul·la òssia vermella
- c) Melsa
- d) Ganglis limfàtics
Resposta: b) Medul·la òssia vermella. Els limfòcits B es formen a la medul·la òssia vermella en mamífers, o a la bossa de Fabrici en ocells, no al tim.
- Quina és la funció principal dels limfòcits T citotòxics?
- a) Destruir cèl·lules infectades per virus o bacteris
- b) Produir anticossos
- c) Activar els limfòcits T col·laboradors
- d) Filtrar la sang
Resposta: a) Destruir cèl·lules infectades per virus o bacteris. Els limfòcits T citotòxics són els encarregats de destruir cèl·lules infectades per virus o bacteris, alliberant citotoxines com les perforines.
- Quina substància secreten els limfòcits T col·laboradors per iniciar la proliferació dels T citotòxics?
- a) Citotoxines
- b) Perforines
- c) Interleucines
- d) Anticossos
Resposta: c) Interleucines. Els limfòcits T col·laboradors activen els limfòcits B i inicien la proliferació dels T citotòxics mitjançant la secreció d'interleucines.
Els Òrgans Limfoides
Flashcards
- Quin és l'òrgan limfoide primari crucial per a la maduració dels limfòcits T?
- El tim és fonamental per a la maduració dels limfòcits T.
- Quin òrgan primari és el lloc de formació i maduració dels limfòcits B?
- La medul·la òssia vermella conté cèl·lules mare precursores dels limfòcits i és on maduren els limfòcits B.
- Quina és la funció principal de la melsa dins del sistema limfoide secundari?
- La melsa filtra la sang, eliminant cèl·lules defectuoses, i té zones riques en limfòcits B i T que s'activen davant d'antígens.
- Quina és la funció dels ganglis limfàtics i què indica la seva inflamació?
- Els ganglis limfàtics filtren la limfa mitjançant macròfags i la seva inflamació pot ser signe d'infecció microbiana.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents òrgans limfoides és considerat primari?
- a) Tim
- b) Melsa
- c) Amígdales
- d) Ganglis limfàtics
Resposta: a) Tim. El tim és l'òrgan principal on maduren els limfòcits T, sent un òrgan limfoide primari. La melsa, amígdales i ganglis limfàtics són òrgans limfoides secundaris.
- On es formen i maduren els limfòcits B en mamífers?
- a) Tim
- b) Melsa
- c) Medul·la òssia vermella
- d) Ganglis limfàtics
Resposta: c) Medul·la òssia vermella. En mamífers, els limfòcits B es formen i maduren a la medul·la òssia vermella. El tim és per als limfòcits T, i la melsa i els ganglis limfàtics són òrgans secundaris on s'activen, no on maduren inicialment els B.
- Quina és una funció principal dels limfòcits T col·laboradors (Th o helpers)?
- a) Destruir cèl·lules infectades
- b) Produir anticossos
- c) Activar els limfòcits B
- d) Filtrar la sang
Resposta: c) Activar els limfòcits B. Els limfòcits T col·laboradors activen els limfòcits B perquè produeixin anticossos i inicien la proliferació dels T citotòxics. No destrueixen cèl·lules directament ni produeixen anticossos, ni filtren la sang.
Les Cèl·lules Presentadores d'Antigen i l'MHC
Flashcards
- Quina diferència clau hi ha en el reconeixement d'antígens entre els limfòcits B i els limfòcits T?
- Els limfòcits B poden reconèixer antígens directament, mentre que els limfòcits T necessiten que siguin presentats per cèl·lules presentadores d'antigen (CPA).
- Què significa l'acrònim MHC i quina és la seva funció principal?
- MHC significa Complex d'Histocompatibilitat Principal i la seva funció és presentar antígens i diferenciar el propi de l'estrany.
- Quines són algunes de les cèl·lules que poden actuar com a Cèl·lules Presentadores d'Antigen (CPA)?
- Macròfags, cèl·lules tumorals i cèl·lules infectades per virus.
- En quines cèl·lules es troba el MHC tipus I?
- El MHC tipus I està present en totes les cèl·lules nucleades de l'organisme.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions és correcta respecte als limfòcits B?
- a) Necessiten que els antígens siguin processats per una CPA.
- b) Reconeixen els antígens directament sense intermediació.
- c) Només reconeixen antígens intracel·lulars.
- d) Són reconeguts pels limfòcits T citotòxics.
Resposta: b) Reconeixen els antígens directament sense intermediació.. Els limfòcits B tenen la capacitat de reconèixer antígens o molècules estranyes directament, sense necessitat que aquestes siguin processades i presentades per altres cèl·lules.
- Quin complex proteic utilitzen les Cèl·lules Presentadores d'Antigen (CPA) per mostrar antígens?
- a) Complex d'Immunitat Adquirida (CIA)
- b) Complex d'Histocompatibilitat Principal (MHC)
- c) Complex de Reconeixement Antigènic (CRA)
- d) Complex de Diferenciació Cel·lular (CDC)
Resposta: b) Complex d'Histocompatibilitat Principal (MHC). Les CPA presenten els antígens mitjançant un complex proteic anomenat MHC, que significa Complex d'Histocompatibilitat Principal.
- Quin tipus de cèl·lula presentadora d'antigen és capaç de presentar antígens mitjançant el MHC tipus II?
- a) Cèl·lules tumorals
- b) Cèl·lules infectades per virus
- c) Macròfags
- d) Totes les cèl·lules nucleades
Resposta: c) Macròfags. El MHC tipus II està present en macròfags, limfòcits B i cèl·lules dendrítiques. Les cèl·lules tumorals i infectades per virus presenten antígens amb MHC tipus I.
Els Antígens i els Anticossos
Flashcards
- Què és un antigen?
- Una substància estranya a l'organisme capaç d'unir-se a un anticòs.
- Què són els anticossos?
- Proteïnes del grup de les globulines que s'acoblen específicament als antígens.
- Defineix 'Haptens'.
- Molècules que no són immunògenes per si soles, però poden esdevenir-ho quan s'uneixen a determinades proteïnes.
- Quins tipus de molècules poden actuar com a antígens?
- Proteïnes, nucleoproteïnes, polisacàrids complexos i lípids complexos.
Preguntes tipus test
- Quina afirmació descriu millor els haptens?
- a) Són molècules capaces de desencadenar una resposta immunitària per si soles.
- b) Són sempre proteïnes complexes.
- c) No són immunògenes per si soles, però poden esdevenir-ho en unir-se a proteïnes.
- d) Són sempre alliberats pels microorganismes al medi intern.
Resposta: c) No són immunògenes per si soles, però poden esdevenir-ho en unir-se a proteïnes.. Els haptens són molècules que per si soles no poden desencadenar una resposta immunitària, però sí que ho fan quan s'uneixen a proteïnes de l'organisme. Per tant, la seva característica principal és que no són immunògenes per si mateixes.
- Els antígens dels grups sanguinis ABO, que es troben en alguns individus d'una espècie però no en altres, es classifiquen com a:
- a) Isoantígens
- b) Heteroantígens
- c) Autoantígens
- d) Poliantígens
Resposta: a) Isoantígens. Els isoantígens són antígens que es troben en alguns individus d'una espècie però no en tots, i l'exemple més conegut són els grups sanguinis ABO.
- Què caracteritza els autoantígens?
- a) Són antígens que sempre es troben en la paret cel·lular bacteriana.
- b) Són molècules estranyes que no desencadenen resposta immunitària.
- c) Són antígens que es troben en tots els individus d'una espècie.
- d) Són molècules pròpies que el sistema immunitari reconeix com estranyes, podent causar malalties autoimmunes.
Resposta: d) Són molècules pròpies que el sistema immunitari reconeix com estranyes, podent causar malalties autoimmunes.. Els autoantígens són molècules pròpies de l'organisme que, per alguna raó, el sistema immunitari reconeix com si fossin estranyes, provocant una resposta immune contra les mateixes cèl·lules o teixits del cos, la qual cosa condueix a malalties autoimmunes.
Els Anticossos
Flashcards
- Què són els anticossos?
- Són proteïnes que s'uneixen específicament als antígens, també conegudes com immunoglobulines (Ig).
- On es localitzen i quina funció tenen els anticossos de membrana?
- Estan units a la membrana dels limfòcits B i actuen com a receptors d'antígens.
- Què són i on es troben els anticossos lliures?
- Són secretats a l'exterior (medi) del limfòcit B quan aquest es transforma en cèl·lula plasmàtica i circulen per la sang, la limfa, els líquids intersticials i secrecions.
- Quina és l'estructura bàsica d'una immunoglobulina (Ig)?
- Tenen forma de Y i estan formades per 4 cadenes polipeptídiques: 2 cadenes lleugeres (L) i 2 cadenes pesants (H).
Preguntes tipus test
- Quina és la descripció més precisa dels anticossos?
- a) Lípids que formen part de la membrana cel·lular.
- b) Glúcids que aporten energia al sistema immunitari.
- c) Proteïnes que s'uneixen específicament als antígens.
- d) Àcids nucleics que emmagatzemen informació genètica.
Resposta: c) Proteïnes que s'uneixen específicament als antígens.. Els anticossos són proteïnes que es coneixen també com a immunoglobulines (Ig) i tenen la funció de reconèixer i unir-se específicament als antígens per neutralitzar-los o marcar-los per a la seva eliminació.
- Quina és la funció principal dels anticossos de membrana?
- a) Actuen com a receptors d'antígens en la membrana dels limfòcits B.
- b) Són els primers a ser secretats durant una infecció.
- c) Neutralitzen toxines en els líquids intersticials.
- d) Són els responsables de les reaccions al·lèrgiques.
Resposta: a) Actuen com a receptors d'antígens en la membrana dels limfòcits B.. Els anticossos de membrana actuen com a receptors d'antígens en la superfície dels limfòcits B, sent crucials per al reconeixement inicial de patògens.
- Quina afirmació és correcta sobre els anticossos lliures?
- a) Només es troben a la membrana dels limfòcits B.
- b) Són produïts principalment pels macròfags.
- c) No poden circular per la sang, només per la limfa.
- d) Són secretats a l'exterior per les cèl·lules plasmàtiques i circulen per diversos fluids corporals.
Resposta: d) Són secretats a l'exterior per les cèl·lules plasmàtiques i circulen per diversos fluids corporals.. Quan un limfòcit B s'activa i es transforma en cèl·lula plasmàtica, comença a secretar anticossos lliures que circulen per tot el cos, incloent la sang, la limfa i les secrecions.
Tipus d'Immunoglobulines
Flashcards
- Quina immunoglobulina és la més abundant a la sang?
- IgG (gammaglobulines)
- Quina funció principal tenen les IgA?
- Protegeixen les superfícies mucoses i contribueixen a la immunitat passiva dels nounats (via llet).
- Quins són els primers anticossos que es produeixen davant una infecció?
- IgM
- Quina immunoglobulina és la responsable de les reaccions al·lèrgiques?
- IgE
Preguntes tipus test
- Quina de les següents immunoglobulines és la més abundant a la sang?
- a) IgA
- b) IgM
- c) IgG
- d) IgE
Resposta: c) IgG. Les IgG són les immunoglobulines més abundants a la sang, constituint fins al 80% del total.
- Quina funció principal tenen les IgA en relació amb els nounats?
- a) Activen el sistema del complement
- b) Donen immunitat passiva via llet
- c) Són els primers anticossos en infeccions
- d) Són receptors d'antígens en limfòcits B joves
Resposta: b) Donen immunitat passiva via llet. Les IgA contribueixen a la immunitat passiva dels nounats a través de la llet materna, protegint les superfícies mucoses.
- Quina característica principal defineix les IgM respecte a la seva aparició en una infecció?
- a) Són les més abundants en respostes secundàries
- b) Són els primers anticossos que es produeixen
- c) Es fixen als mastòcits per reaccions al·lèrgiques
- d) Neutralitzen antígens i travessen la placenta
Resposta: b) Són els primers anticossos que es produeixen. Les IgM són els primers anticossos que l'organisme sintetitza com a resposta inicial davant d'una infecció.
Reaccions Antigen-Anticòs
Flashcards
- Què és l'afinitat en el context de la unió antigen-anticòs?
- La fortalesa de la unió entre l'anticòs i l'antigen, que depèn de la intensitat de les interaccions entre el paràtop de l'anticòs i el determinant antigènic.
- Amb quins tipus d'antígens es produeix la reacció de precipitació i quin és el seu resultat visible?
- La reacció de precipitació es produeix amb antígens solubles (macromolècules amb diversos determinants antigènics), formant complexos insolubles que precipiten.
- Quins són els components principals d'una reacció d'aglutinació i què representa cadascun?
- L'aglutinogen és l'antigen de superfície i l'aglutinina és l'anticòs corresponent que s'uneix a ell.
- Explica breument què és la reacció d'opsonització i quin és el seu objectiu principal.
- L'opsonització és el procés en què els anticossos s'uneixen a microorganismes o partícules antigèniques, facilitant així la seva fagocitosi per part de macròfags i micròfags.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents característiques NO correspon a la unió antigen-anticòs?
- a) És específica.
- b) Es produeix mitjançant enllaços forts.
- c) És reversible.
- d) Depèn de la complementarietat.
Resposta: b) Es produeix mitjançant enllaços forts.. La unió entre un anticòs i un antigen es caracteritza per ser específica, reversible i realitzada mitjançant enllaços febles (com els de Van der Waals), no forts. La complementarietat és la base de la seva especificitat.
- En una reacció d'aglutinació, què formen els anticossos amb els antígens de superfície?
- a) Complexos solubles.
- b) Agregats cel·lulars.
- c) Substàncies precipitades.
- d) Toxines.
Resposta: b) Agregats cel·lulars.. En una reacció d'aglutinació, els anticossos s'uneixen als antígens de superfície de cèl·lules o bacteris, provocant la formació d'agregats cel·lulars que sedimenten fàcilment. No formen complexos solubles ni toxines directament.
- Quin procés es descriu com la unió d'anticossos a microorganismes o partícules antigèniques per facilitar la seva fagocitosi?
- a) Precipitació.
- b) Aglutinació.
- c) Neutralització.
- d) Opsonització.
Resposta: d) Opsonització.. L'opsonització és el procés en què els anticossos marquen o recobreixen microorganismes o partícules antigèniques, fent-los més fàcilment reconeixibles i 'menjables' pels fagòcits. Les altres opcions descriuen altres tipus de reaccions antigen-anticòs.
Les Respostes de la Immunitat Adquirida
Flashcards
- Quines són les cèl·lules clau de la immunitat adquirida i quin és el seu paper general?
- La immunitat adquirida es basa en els limfòcits, que són cèl·lules especialitzades en reconèixer i destruir cèl·lules infectades o estranyes, i actuen com a última barrera de defensa.
- Quina és la funció principal dels limfòcits B en la immunitat adquirida?
- Els limfòcits B es formen a la medul·la òssia vermella i tenen receptors en forma de Y. Quan contacten amb un antigen, es transformen en cèl·lules plasmàtiques i produeixen anticossos.
- Quins són els dos tipus principals de limfòcits T i quina és la seva funció?
- Els limfòcits T maduren al tim. N'hi ha de dos tipus principals: els T citotòxics, que destrueixen cèl·lules infectades, i els T col·laboradors (helpers), que activen altres cèl·lules immunitàries com els limfòcits B i T citotòxics.
- Quina és la diferència clau en el reconeixement d'antígens entre limfòcits B i limfòcits T?
- Els limfòcits T necessiten que els antígens siguin processats i presentats per cèl·lules presentadores d'antigen (CPA) a través del complex MHC, mentre que els limfòcits B poden reconèixer antígens directament.
Preguntes tipus test
- Quines cèl·lules són directament responsables de la producció i secreció d'anticossos en la resposta immunitària adquirida?
- a) Limfòcits T citotòxics
- b) Macròfags
- c) Cèl·lules plasmàtiques
- d) Cèl·lules NK
Resposta: c) Cèl·lules plasmàtiques. Els limfòcits B, quan s'activen, es transformen en cèl·lules plasmàtiques, que són les encarregades de secretar els anticossos. Aquest és un pas fonamental en la resposta humoral per neutralitzar patògens extracel·lulars.
- Quin tipus de complex proteic és utilitzat per les cèl·lules infectades per virus per presentar antígens als limfòcits T citotòxics?
- a) MHC tipus I
- b) MHC tipus II
- c) Complex CD3
- d) Receptors d'antígens en forma de Y
Resposta: a) MHC tipus I. El complex MHC tipus I és present en totes les cèl·lules nucleades de l'organisme i és l'encarregat de presentar antígens d'origen intracel·lular, com els produïts per virus o cèl·lules tumorals. Els limfòcits T citotòxics reconeixen aquests antígens presentats pel MHC I i destrueixen les cèl·lules infectades o anormals.
- Quina és la característica distintiva de la resposta cel·lular de la immunitat adquirida?
- a) La producció massiva d'anticossos per part dels limfòcits B.
- b) L'atac directe de limfòcits T citotòxics a cèl·lules infectades sense producció d'anticossos.
- c) La secreció de factors de coagulació per part de les plaquetes.
- d) L'activació del sistema del complement per proteïnes antimicrobianes.
Resposta: b) L'atac directe de limfòcits T citotòxics a cèl·lules infectades sense producció d'anticossos.. La resposta cel·lular de la immunitat adquirida es caracteritza per la destrucció de cèl·lules infectades o anormals directament pels limfòcits T citotòxics, sense la producció d'anticossos lliures. Aquesta resposta és crucial per combatre patògens intracel·lulars com els virus o les cèl·lules canceroses.
Memòria del Sistema Immunitari
Flashcards
- Què és la resposta primària del sistema immunitari?
- La primera vegada que el cos entra en contacte amb un antigen.
- Quin tipus d'anticòs es produeix primer en la resposta primària?
- IgM, seguit de IgG.
- Quina és la característica principal de la resposta secundària respecte a la primària?
- És molt més ràpida i intensa.
- Quin tipus d'anticòs predomina en la resposta secundària?
- IgG.
Preguntes tipus test
- Quina afirmació descriu millor la resposta primària del sistema immunitari?
- a) És immediata i produeix principalment anticossos IgG.
- b) Té un període de latència i produeix primer IgM, després IgG.
- c) És més ràpida que la resposta secundària.
- d) Genera una concentració d'anticossos que es manté indefinidament.
Resposta: b) Té un període de latència i produeix primer IgM, després IgG.. La resposta primària es caracteritza per un període de latència on la producció d'anticossos comença lentament, primer amb IgM i després amb IgG.
- Quin tipus d'anticòs predomina en la resposta secundària del sistema immunitari?
- a) IgA
- b) IgE
- c) IgM
- d) IgG
Resposta: d) IgG. En la resposta secundària, el sistema immunitari ja ha tingut contacte previ amb l'antigen, i la producció d'anticossos IgG és la principal i més eficaç.
- Quina d'aquestes característiques és exclusiva de la resposta secundària i no de la primària?
- a) La producció d'anticossos disminueix amb el temps.
- b) Es genera una concentració més alta d'anticossos en menys temps.
- c) Es produeix en el primer contacte amb un antigen.
- d) Té un període de latència.
Resposta: b) Es genera una concentració més alta d'anticossos en menys temps.. La resposta secundària és notablement més ràpida i intensa, generant una concentració d'anticossos significativament més alta en un període de temps més curt, a diferència de la resposta primària.
Obtenció d'Anticossos Monoclonals
Flashcards
- Què són els anticossos monoclonals?
- Són anticossos idèntics produïts en grans quantitats que reaccionen amb un antigen específic d'una malaltia concreta.
- Quin és el primer pas per obtenir anticossos monoclonals?
- Es posa l'antigen a un animal de laboratori per activar els limfòcits B.
- Què són els hibridomes en el context de l'obtenció d'anticossos monoclonals?
- Són cèl·lules formades per la fusió de limfòcits B i cèl·lules canceroses, que es divideixen indefinidament i produeixen anticossos.
- Quines són les propietats principals dels hibridomes?
- La producció específica d'anticossos i la multiplicació il·limitada en cultiu.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions defineix millor els anticossos monoclonals?
- a) Anticossos que reaccionen amb qualsevol tipus d'antigen.
- b) Anticossos produïts per diverses línies cel·lulars diferents.
- c) Anticossos idèntics que reaccionen amb un antigen específic.
- d) Anticossos que només es produeixen en resposta a infeccions víriques.
Resposta: c) Anticossos idèntics que reaccionen amb un antigen específic.. Els anticossos monoclonals es defineixen com anticossos idèntics produïts en grans quantitats que reaccionen amb un antigen específic d'una malaltia concreta, no amb antígens genèrics, múltiples o només amb virus.
- Quin és el primer pas en el procés d'obtenció d'anticossos monoclonals?
- a) Inocular l'antigen a un animal de laboratori per activar els limfòcits B.
- b) Fusionar limfòcits B amb cèl·lules canceroses per formar hibridomes.
- c) Cultivar massivament els hibridomes per obtenir grans quantitats d'anticossos.
- d) Seleccionar els hibridomes que produeixen l'anticòs d'interès.
Resposta: a) Inocular l'antigen a un animal de laboratori per activar els limfòcits B.. El primer pas per obtenir anticossos monoclonals és la inoculació de l'antigen a un animal de laboratori per activar els limfòcits B. Els altres passos es realitzen posteriorment o no formen part de l'inici del procés.
- Què són els hibridomes?
- a) Cèl·lules plasmàtiques purificades d'un animal immunitzat.
- b) Producte de la fusió de limfòcits B i cèl·lules canceroses.
- c) Un tipus especialitzat de macròfags que produeixen anticossos.
- d) Cèl·lules de memòria que romanen al cos després d'una infecció.
Resposta: b) Producte de la fusió de limfòcits B i cèl·lules canceroses.. Els hibridomes es formen a partir de la fusió de limfòcits B, que produeixen anticossos, i cèl·lules canceroses, que tenen la capacitat de dividir-se indefinidament. Aquesta combinació permet obtenir cèl·lules que produeixen anticossos i que es multipliquen sense límit.
Altres Mecanismes que Ajuden al Sistema Immunitari
Flashcards
- Què és el sistema del complement?
- És un conjunt de més de 30 proteïnes globulines que circulen pel plasma sanguini, participant tant en la immunitat innata com en l'adquirida.
- Com s'activa el sistema del complement?
- S'activa en cadena, on una proteïna activa la següent, en un efecte dominó.
- Quines són les funcions principals del sistema del complement?
- Activen la inflamació, opsonitzen patògens, provoquen citotoxicitat i eliminen complexos antigen-anticòs.
- Què significa que el sistema del complement opsonitza?
- És l'etiqueta que els fagòcits reconeixen per menjar-se millor els patògens, facilitant la fagocitosi.
Preguntes tipus test
- Què és el sistema del complement?
- a) Un tipus de limfòcit especialitzat.
- b) Un enzim que destrueix virus directament.
- c) Un complex d'àcids nucleics.
- d) Un conjunt de més de 30 proteïnes globulines.
Resposta: d) Un conjunt de més de 30 proteïnes globulines.. El sistema del complement és un conjunt de més de 30 proteïnes globulines. Les altres opcions són incorrectes segons la definició donada.
- Quina funció del sistema del complement s'anomena opsonització?
- a) La destrucció directa de cèl·lules canceroses.
- b) Marcar patògens perquè els fagòcits els reconeguin millor.
- c) La síntesi de proteïnes antivirals.
- d) La producció d'anticossos.
Resposta: b) Marcar patògens perquè els fagòcits els reconeguin millor.. L'opsonització és el procés pel qual el sistema del complement marca els patògens perquè els fagòcits els reconeguin millor, facilitant la fagocitosi.
- Quin és l'efecte directe de la formació del Complex d'Atac a la Membrana (MAC) per part del sistema del complement?
- a) La producció d'histamina.
- b) L'atracció de cèl·lules defensives.
- c) La lisi de la cèl·lula patògena.
- d) La neutralització d'antígens.
Resposta: c) La lisi de la cèl·lula patògena.. La formació del Complex d'Atac a la Membrana (MAC) fa porus a la membrana de la cèl·lula patògena, provocant la seva lisi o destrucció cel·lular.
Maneres d'Autoimmunitzar-se
Flashcards
- Què és la immunització?
- És el procés pel qual una persona queda protegida davant d'una malaltia.
- Quina és la diferència fonamental entre la immunitat activa i la passiva?
- La immunitat activa es genera quan l'organisme produeix els seus propis anticossos, mentre que la passiva és la transferència directa d'anticossos ja formats.
- Pots donar un exemple d'immunitat activa natural?
- La immunitat activa natural s'obté després de superar una infecció, com el xarampió o la grip.
- Com s'adquireix la immunitat passiva artificial?
- La immunitat passiva artificial s'aconsegueix mitjançant l'administració de sèrums o anticossos monoclonals injectats.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions descriu millor la immunitat activa?
- a) És una transferència directa d'anticossos i és immediata.
- b) Implica la resposta pròpia del sistema immunitari i és duradora.
- c) S'obté només per vacunació i és temporal.
- d) És la protecció que passa de la mare al fill i és immediata.
Resposta: b) Implica la resposta pròpia del sistema immunitari i és duradora.. La immunitat activa es caracteritza per ser una resposta pròpia del sistema immunitari davant un antigen, generant anticossos específics. Aquesta resposta és duradora, però no immediata, ja que l'organisme necessita temps per desenvolupar-la.
- Quina de les següents opcions NO és una manera d'obtenir immunitat passiva?
- a) Anticossos materns.
- b) Sèrums o anticossos injectats.
- c) Vacunació.
- d) Infecció superada.
Resposta: c) Vacunació.. La immunitat activa artificial s'obté principalment a través de la vacunació, que consisteix en la introducció d'antígens (microorganismes morts, atenuats o fragments) per estimular la producció d'anticossos i memòria immunològica. Els sèrums o anticossos monoclonals s'utilitzen per a la immunitat passiva artificial.
- La immunitat passiva natural s'obté a través de:
- a) Anticossos materns (placenta i lactància).
- b) Anticossos produïts després d'una infecció.
- c) Anticossos generats per una vacuna.
- d) Anticossos obtinguts per seroteràpia.
Resposta: a) Anticossos materns (placenta i lactància).. La immunitat passiva natural es refereix a la transferència d'anticossos de la mare al fetus a través de la placenta o al nadó mitjançant la lactància. Aquesta protecció és immediata però temporal.
Al·lèrgies
Flashcards
- Què és una al·lèrgia?
- Una resposta exagerada del sistema immunitari davant d'una substància normalment inofensiva.
- Què és un al·lergen?
- És una substància normalment inofensiva que desencadena una resposta al·lèrgica, com el pol·len o els àcars.
- En el context de les al·lèrgies, què significa la fase de sensibilització?
- És la primera fase de l'al·lèrgia, on el cos entra en contacte amb l'al·lergen per primera vegada i es prepara per a futures reaccions.
- Quin és el primer pas de la fase de sensibilització en una reacció al·lèrgica?
- La cèl·lula dendrítica captura l'al·lergen i el presenta al limfòcit T auxiliar (Th2).
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions descriu millor una al·lèrgia?
- a) És una subreacció del sistema immunitari davant d'un patogen.
- b) És una resposta exagerada del sistema immunitari a una substància inofensiva.
- c) És una infecció causada per un al·lergen.
- d) És la incapacitat del sistema immunitari per reconèixer un al·lergen.
Resposta: b) És una resposta exagerada del sistema immunitari a una substància inofensiva.. Les al·lèrgies es defineixen com una resposta exagerada del sistema immunitari, no una subreacció. El sistema reacciona de manera desproporcionada a substàncies que normalment són inofensives.
- Què caracteritza la fase de sensibilització en una al·lèrgia?
- a) És la fase on es manifesten els símptomes més severs de l'al·lèrgia.
- b) Ocorre només en el segon contacte amb l'al·lergen.
- c) És el primer contacte amb l'al·lergen, preparant el cos per a futures reaccions.
- d) Implica la destrucció immediata de l'al·lergen per part dels limfòcits T.
Resposta: c) És el primer contacte amb l'al·lergen, preparant el cos per a futures reaccions.. La fase de sensibilització és el primer contacte amb l'al·lergen. Durant aquesta fase, el cos es prepara per a futures reaccions produint els anticossos IgE necessaris, però encara no es manifesten els símptomes al·lèrgics.
- Quin tipus d'anticòs és el principal responsable de les reaccions al·lèrgiques?
- a) IgE
- b) IgG
- c) IgM
- d) IgA
Resposta: a) IgE. Els anticossos IgE són els principals responsables de les reaccions al·lèrgiques. S'uneixen als mastòcits i basòfils i, en el segon contacte amb l'al·lergen, desencadenen l'alliberament d'histamina.
I 143 flashcards i 96 preguntes més al document.
Text del document
IMMUNOLOGIA 1. LA IMMUNITAT I EL SISTEMA IMMUNITARI Immunitat: capacitat de fer front a una determinada malaltia infecciosa (provocada per patogen). Sistema immunitari format per conjunt de cèl. teixits, d'òrgans i molec. implicades en la resposta immunitària (acció dels organismes davant l'entrada de microorganismes i subs. estranyes) Sist. caracteritzat x capacitat de reconèixer molècules estranyes a l'organisme (antígens), que desencadena processos per neutralitzar o destruir. 2. TIPUS D'IMMUNITAT Tenim 2 tipus: Immunitat innata: és present des del naixement, actua ràpidament com a primera defensa i és comuna a gairebé tots els éssers vius.
- És inespecífica (actua igual enfront de qualsevol patogen) - Ràpida (respon en segons) Immunitat adquirida: s'obté després del primer contacte amb el patogen, és exclusiva dels vertebrats i actua com a última barrera de defensa quan el patogen ja ha entrat al cos. - Es especifica: els limfòcits reconeixen antígens concrets del patogen. - És lenta - Té memòria: recorda el patogen i la segona resposta és més ràpida i eficaç. 3. IMMUNITAT INNATA Constituïda per mecanismes de defensa inespecífics. Dos tipus: Barreres primàries: intenten evitar entrada patogen a l'organisme.
- Pell: Excepte ferides, barrera física forta pel gruix, els processos de descamació (eliminen microorganismes que s'adhereixen), les secrecions (produeixen pH àcid perjudicial), la microbiota cutània i la presència d'escates als peixos plomes en els ocells i pels mamífers. - Secrecions: barreres físiques i químiques 1. Mucoses: es troben a la boca, nas, anus, vies respiratòries, urogenitals i digestives. Atrapen microorganismes i partícules. S'eliminen per moviment ciliar, tos, esternuts. 2. Secrecions amb enzims (lisozim): present a la saliva, llàgrimes, secreció nasal. Destrueix la paret bacteriana. 3.
Secrecions àcides: localitzades a l'epiteli vaginal i estómac, creen un ambient desfavorable per als microorganismes. - Microbiota normal intestinal: evita que els microorganismes patògens creixin perquè allibera substàncies que els frenen i competeix amb ells pels nutrients. Barreres secundàries: s'activen una vegada els patògens aconsegueixen travessar les barreres primàries. Poden ser: - Proteïnes antimicrobianes: proteïnes inespecífiques. Interferó: dificulta la reproducció dels virus. Sistema del complement: conjunt de 30 proteïnes que destrueixen microorganismes.
- Cèl·lules assassines (natural killer o NK): tipus de limfòcits que detecten i destrueixen cèl·lules canceroses i infectades per virus. - Cèl·lules fagocítiques (leucòcits amb capacitat fagocítica): Activen la resposta inflamatòria quan un agent estrany entra a l'org. Monòcits: Són el 2-8% dels leucòcits. Després de diversos dies a la sang, aquestes cèl·lules migren a diferents teixits o òrgans es transformen en macròfags en teixits, on augmenten la seva mida i capacitat fagocítica. Neutròfils: Representen el 40-70% dels leucòcits. Són abundants a la sang, amb vida curta. Són atrets per substàncies químiques alliberades pels teixits infectats. La resposta inflamatòria: 1.
Els bacteris i altres patògens entren a través de la ferida: És l'inici de la resposta inflamatòria. 2. Les plaquetes de la sang alliberen proteïnes de coagulació a la ferida: Això ajuda a formar un coàgul i a aturar l'hemorràgia. 3. Els mastòcits secreten factors que fan que els vasos sanguinis s'eixamplin o s'estrenyin per controlar l'arribada de sang i defenses al lloc de la ferida 4. Els neutròfils secreten factors que destrueixen i degraden els patògens. 5. Els neutròfils i els macròfags eliminen els patògens per fagocitosi. 6.
Els macròfags secreten hormones anomenades citoquines que activen el sistema immunitari, recluten més cèl·lules al lloc de la ferida i participen en la reparació del teixit. 7. La resposta inflamatòria continua fins que s'elimina el material estrany i la ferida es repara. 4. IMMUNITAT ADQUIRIDA Intervenen els limfòcits (tipus de leucòcit especialitzat a reconèixer i destruir cèl·lules infectades o estranyes) cels que es troben a la sang i a la limfa, que es formen, transformen o acumulen en els òrgans limfoides. 4.1 ELS LIMFÒCITS 20/40% total leucòcits en la sang. Nucli gran i arrodonit, poc citoplasma.
Limfòcits B o cèl·lules B: Es formen a la medul·la òssia vermella (mamífers) o a la bossa de Fabrici (ocells). Tenen receptors d'antígens en forma de Y, que poden unir-se a dues molècules d'antigen. Quan contacten amb un antigen, es transformen en cèl·lules plasmàtiques i produeixen anticossos específics. Limfòcits T o cèl·lules T: Maduren al tim. En superfície membrana els seus receptors d'antígens tenen un sol lloc d'unió i estan formats per cadenes proteiques associades al complex CD3. 2 tipus: T citotòxics T col·laboradors (Th o helpers) Destrueixen cèl·lules infectades per virus o bacteris. Alliberen citotoxines com les perforines, que creen porus a la membrana de la cèl·lula atacada.
Activen els limfòcits B. Inicien la proliferació dels T citotòxics mitjançant la secreció d'interleucines. 4.2 ELS ÒRGANS LIMFOIDES En aquests òrgans es desenvolupa l'activitat dels limfòcits. PRIMARIS: Tim: Fonamental per a la maduració dels limfòcits T. Activitat màxima durant la gestació i adolescència. En l'edat adulta es redueix (es torna atrofiat). Algunes cèl·lules mare sanguínies hi migren per ser seleccionades. Medul·la òssia vermella: Conté cèl·lules mare precursores dels limfòcits. Les que maduren allà esdevenen limfòcits B. En adults, es troba als ossos plans (crani), curts (costelles) i epífisis dels ossos llargs.
SECUNDARIS: Melsa: Filtra la sang, eliminant cèl·lules defectuoses. Té zones riques en limfòcits B i T, que s'activen davant d'antígens. Teixit limfoide difús (estructures limfoepitelials): Format per limfòcits i fagòcits dispersos o en agregats. Associats a cavitats internes. Ex: amígdales, apèndix, plaques de Peyer (intestí prim). Ganglis limfàtics: Filtren la limfa mitjançant macròfags. Localitzats a: engonals, axil·les, coll i zona subclavicular. La seva inflamació és signe d'infecció microbiana. 4.3 LES CÈL·LULES PRESENTADORES D'ANTIGEN I L'MHC Els limfòcits B poden reconèixer directament els antígens o molècules estranyes, sense necessitat d'intermediació.
Els limfòcits T, en canvi, necessiten que els antígens siguin processats i presentats per altres cèl·lules anomenades cèl·lules presentadores d'antigen (CPA). Aquestes poden ser: Macròfags, Cèl·lules tumorals i Cèl·lules infectades per virus Aquestes CPA presenten els antígens mitjançant un complex proteic anomenat MHC (complex d'histocompatibilitat principal), que es troba a la membrana de les cèl·lules de l'organisme i diferencia el propi del extrany. Hi ha dos tipus de MHC: MHC tipus I: Present a totes les cèl·lules nucleades. Presenta antígens intracel·lulars (virus, cèl·lules tumorals o de trasplantaments). És reconegut pels limfòcits T citotòxics.
MHC tipus II: Present en macròfags, limfòcits B i cèl·lules dendrítiques. Presenta antígens extracel·lulars fagocitats i processats. És reconegut pels limfòcits T col·laboradors (helpers). 5. ELS ANTÍGENS I ELS ANTICOSSOS Antigen substància estranya a l'organisme capaç d'unir-se a un anticòs. Anticossos proteïnes del grup de les globulines que s'acoblen específicament als antígens. 5.1 ELS ANTÍGENS Antígens immunògens: Són molècules capaces de desencadenar una resposta immunitària. Haptens: Són molècules que no són immunògenes per si soles, però poden esdevenir-ho quan s'uneixen a determinades proteïnes.
Molècules que poden actuar com a antígens poden ser: Proteïnes, Nucleoproteïnes, Polisacàrids complexos, Lípids complexos. Aquests es troben a: la paret cel·lular bacteriana i a les càpsules víriques o poden ser alliberats pels microorganismes al medi intern. Classificació dels antígens segons la procedència 1. Heteroantígens: Molècules estranyes a l'organisme, com les que hi ha a la superfície dels virus (ex: virus de la grip). 2. Isoantígens: Antígens que es troben en alguns individus d'una espècie però no en altres. Ex: els grups sanguinis ABO. 3. Autoantígens: Molècules pròpies que el sistema immunitari reconeix com si fossin estranyes, i poden provocar malalties autoimmunes.
Estructura dels antígens Els antígens tenen una part anomenada determinant antigènic o epítop, que és el lloc on s'uneixen els receptors dels limfòcits o els anticossos. Segons el nombre de determinants: 1. Univalent: Té un sol epítop, i només es pot unir a un anticòs. 2. Polivalent: Té diversos epítops, i es pot unir a diversos anticossos, iguals o diferents. 5.2 ELS ANTICOSSOS Són proteïnes que s'uneixen específicament als antígens. També es coneixen com a immunoglobulines (Ig) per la seva funció immunitària. Tipus d'anticossos segons la localització 1. Anticossos de membrana: estan units a la membrana dels limfòcits B i actuen com a receptors d'antígens. 2.
Anticossos lliures: Són secretats a l'exterior (medi) del limfòcit B quan aquest es transforma en cèl·lula plasmàtica. Circulen per la sang, la limfa, els líquids intersticials i secrecions com la llet. Constitueixen fins al 20% de la massa total de proteïnes del plasma. Estructura de les Ig: Tenen forma de Y i estan formades per 4 cadenes polipeptídiques: 2 cadenes lleugeres (L): són idèntiques, tenen una porció variable i una constant i formen part dels braços de la Y 2 cadenes pesants (H): També idèntiques, tenen massa molecular més gran i estan unides a oligosacàrid Parts funcionals de l'anticòs: Porció variable (Fab): Zona dels braços que reconeix i s'uneix a l'antigen.
El punt exacte d'unió s'anomena paratop, que s'ajusta a un determinant antigènic (epítop). Porció constant (Fc): Part que no varia entre anticossos del mateix tipus. Participa en la interacció amb altres cèl·lules del sistema immunitari. Regió frontissa: Connecta la tija amb els braços i permet moviment i flexibilitat. 5.3 TIPUS D'IMMUNOGLOBULINES IgG (gammaglobulines): Són les més abundants a la sang (fins al 80% del total). Funcions: Neutralitzen antígens, activen el sistema del complement i fagòcits. Donen respostes secundàries o de memòria. Úniques que poden travessar la placenta donen immunitat al fetus. IgA: Es troben a la sang i a les secrecions.
Funció: Protegeixen les superfícies mucoses i contribueixen a la immunitat passiva dels nounats (via llet). IgM: Primers anticossos que es produeixen davant una infecció. S'expressa en la superfície dels limfòcits B i en forma de secreció. Tenen 10 llocs d'unió als antígens alta avidesa. Activen: macròfags i sistema del complement IgE: Es troben principalment als teixits, en molt baixa concentració a la sang. Responsables de les reaccions al·lèrgiques. Defensa davant grans paràsits. Es fixen als mastòcits i cèl·lules encebades i provoquen l'alliberament de citocines. IgD: Són receptors d'antígens a la superfície dels limfòcits B joves. Ajuda a la detecció d'antígens en la resposta primària.
5.4 REACCIONS ANTIGEN-ANTICOS Els anticossos s'uneixen de manera específica i reversible als antígens mitjançant enllaços febles (Van der Waals). Afinitat (fortalesa unió entre Ac i Ag): depèn de la intensitat de les interaccions entre el paràtop de l'anticòs i el determinant antigènic. Especificitat: cada anticòs només reconeix antígens complementaris. Tipus de reaccions antigen-anticòs 1. Reacció de precipitació: Es produeix amb antígens solubles (macromolècules amb diversos determinants antigènics). Els anticossos s'hi uneixen formant complexos insolubles precipiten. 2. Reacció d'aglutinació: Es dona amb antígens de superfície (com bacteris o cèl·lules).
Els anticossos formen agregats cel·lulars sedimentació fàcil. Components: Aglutinogen: antigen de superfície i Aglutinina: anticòs corresponent Aglutinació passiva: antígens solubles s'adhereixen a membranes cel·lulars s'uneixen a anticossos i aglutinació. Exemple: grups sanguinis 3. Reacció d'opsonització: Els anticossos s'uneixen a microorganismes o partícules antigèniques. Faciliten la fagocitosi per part de macròfags i micròfags. Els microorganismes opsonitzats són més fàcilment "menjats". 4. Reacció de neutralització: Els anticossos s'uneixen als determinants antigènics de la càpsula vírica. Això inhibeix la capacitat d'infecció del virus.
Apareix després del primer contacte amb el patogen. 6. LES RESPOSTES DE LA IMMUNITAT ADQUIRIDA Davant una infecció les respostes que pot desencadenar el sistema immunitari son les següents: Resposta humoral: Defensa contra patògens extracel·lulars o toxines. Basada en limfòcits B produeixen anticossos 1. Fagocitosi i presentació de l'antigen: - Un macròfag fagocita un bacteri i associa els antígens a proteïnes MHC II - Actua com a cèl·lula presentadora d'antigen 2. Activació del limfòcit T col·laborador - El limfòcit T col·laborador reconeix l'antigen presentat i s'activa - En reconèixer el mateix antigen presentat per un limfòcit B, allibera interleucines 3.
Activació del limfòcit B: Les interleucines activen el limfòcit B es divideix en: - Cèl·lules plasmàtiques secreten anticossos - Limfòcits B de memòria resposta ràpida en infeccions futures Resposta cel·lular: Defensa contra patògens intracel·lulars (virus, cèl·lules canceroses o trasplantades). Dut a terme per limfòcits T citotòxics. Ataca sense produir anticossos. 1. Reconèixer la cèl·lula diana - El limfòcit T citotòxic s'uneix a la cèl·lula infectada - Aquesta cèl·lula presenta antígens units a MHC I 2. Activació del limfòcit T citotòxic: El limfòcit s'activa, es multiplica i reconeix altres cèl·lules amb el mateix antigen 3.
Destrucció de la cèl·lula diana que allibera: - Perforines creen porus a la membrana - Granzims entren a la cèl·lula i activen la seva mort - El limfòcit T continua atacant altres cèl·lules diana 6.1 MEMÒRIA DEL SISTEMA IMMUNITARI Quan el sistema immunitari detecta una molècula estranya (antigen), comença una resposta immune per eliminar-la. Aquesta resposta pot ser: Resposta primària: - Es produeix en el primer contacte amb un antigen. - Té un període de latència: triga uns dies a aparèixer. - Es comencen a generar anticossos, primer IgM i després IgG. - La producció d'anticossos augmenta de forma progressiva i després disminueix.
- Després de diverses setmanes, els anticossos pràcticament desapareixen. Resposta secundària: - Té lloc en exposicions posteriors al mateix antigen. - És molt més ràpida i intensa que la resposta primària. - Els anticossos que es produeixen són principalment IgG. - Es genera una concentració més alta d'anticossos en menys temps. - Els anticossos es mantenen durant més temps en la sang. 6.2 SELECCIÓ CLONAL Fins i tot abans d'estar immunitzat, una persona ja té molts limfòcits amb receptors diferents, preparats per reconèixer una gran varietat d'antígens. Quan entra un antigen al cos, només els limfòcits que tenen receptors específics per a aquest antigen són seleccionats.
Aquests limfòcits seleccionats: - Es proliferen ràpidament (es divideixen). - Es diferencien en dos tipus de cèl·lules: Cèl·lules plasmàtiques: produeixen anticossos. Cèl·lules de memòria: romanen al cos i permeten una resposta més ràpida i eficaç en futures infeccions. Les cèl·lules de memòria tenen receptors amb més avidesa (afinitat) per l'antigen i permeten una resposta secundària molt més ràpida i potent, amb producció d'IgG. 6.4 OBTENCIÓ D'ANTICOSSOS MONOCLONALS Què són? Anticossos idèntics produïts en grans quantitats. Reaccionen amb un antigen específic d'una malaltia concreta. Com s'obtenen? 1. Inoculació: Es posa l'antigen a un animal de laboratori per activar els limfòcits B. 2.
Extracció i fusió: Es recullen els limfòcits B i es fusionen amb cèl·lules canceroses (que es divideixen indefinidament) es formen hibridomes 3. Selecció: Només es conserven els hibridomes que produeixen l'anticòs d'interès. 4. Cultiu: Es cultiven massivament per obtenir grans quantitats d'anticossos monoclonals. Propietats dels hibridomes: Producció específica d'anticossos i multiplicació il·limitada en cultiu. 7. ALTRES MECANISMES QUE AJUDEN AL SISTEMA IMMUNITARI 7.1 SISTEMA DEL COMPLEMENT Què és? Conjunt de més de 30 proteïnes globulines que circulen pel plasma sanguini. Participa tant en la immunitat innata com en la immunitat adquirida.
La seva activació és en cadena: una proteïna activa la següent. On actua? Les cèl·lules com macròfags, mastòcits i eritròcits tenen receptors a la membrana per a aquestes proteïnes. Funcions principals: 1. Activació de la inflamació: Algunes proteïnes actuen com a quimiotàctics: atreuen i activen fagòcits. Estimulen mastòcits alliberament d'histamina augment de la permeabilitat dels vasos. 2. Opsonització: Marquen els patògens perquè els fagòcits els reconeguin millor. Faciliten la fagocitosi (com una etiqueta que diu "menja'm"). 3. Citotoxicitat: Formació del complex d'atac a la membrana (MAC). El MAC fa porus a la membrana de la cèl·lula lisi (destrucció cel·lular). 4.
Eliminació de complexos Ag-Ac: Unes proteïnes s'uneixen als complexos antigen-anticòs (Ag-Ac). Els eritròcits els transporten al fetge i melsa on són fagocitats. 7.2 L'INTERFERÓ Què és? Conjunt de petites proteïnes plasmàtiques que interfereixen en la replicació viral dins les cèl·lules. Són part de la resposta immunitària innata. En l'espècie humana existeixen tres tipus principals d'interferó: - Interferó alfa (α): el produeixen els leucòcits. - Interferó beta (β): el produeixen els fibroblasts. - Interferó gamma (γ): el produeixen els limfòcits T i les cèl·lules NK (assassines naturals). Com actua? 1. Entrada del virus a la cèl·lula hoste s'activa el gen de l'interferó. 2.
S'sintetitza i allibera l'interferó. 3. Aquest s'uneix a cèl·lules veïnes i en desencadena mecanismes de defensa. Efectes de l'interferó: Activa la síntesi de proteïnes antivirals bloquegen la replicació viral. Indueix la lisi de cèl·lules infectades properes. Estimula leucòcits, limfòcits T, cèl·lules NK i macròfags per destruir cèl·lules infectades o tumorals. Té un efecte quimiotàctic positiu atrau cèl·lules defensives cap al focus d'infecció. 8. MANERES D'AUTOIMMUNITZAR-SE Immunització Procés pel qual una persona queda protegida davant d'una malaltia.
Pot ser: Tipus Natural Artificial Activa Infecció superada Vacuna Passiva Anticossos materns Sèrums / Anticossos injectats Immunitat activa: Resposta pròpia del sistema immunitari davant un antigen. L'organisme genera anticossos específics. Duradora, però no immediata. - Natural: després d'una infecció (xarampió, grip…). - Artificial: vacunació (antigen inactivat, atenuat o fragmentat). Immunitat passiva: Transferència directa d'anticossos. Immediata però temporal (els anticossos s'eliminaran amb el temps). - Natural: anticossos materns (placenta i lactància). - Artificial: sèrums o anticossos monoclonals. Vacunes: Estimulen la immunitat activa artificial.
Contenen microorganismes morts, atenuats o fragments antigènics. Indueixen producció d'anticossos específics i memòria immunològica. Seroteràpia: Tractament curatiu, genera immunitat passiva artificial. Es proporcionen anticossos ja formats, útils en situacions d'urgència o si no hi ha temps de vacunar. 8. AL·LÈRGIES Què és una al·lèrgia? És una resposta exagerada del sistema immunitari davant d'una substància normalment inofensiva (l'al·lergen), com pol·len, àcars, aliments, etc. Fase 1: Sensibilització (primer contacte) 1. Entrada de l'al·lergen al cos (ex. pol·len). 2. Cèl·lula dendrítica el captura i el presenta al limfòcit T auxiliar (Th2). 3.
El limfòcit T activa els limfòcits B mitjançant l'alliberament d'interleucines (sobretot IL-4). 4. Els limfòcits B es transformen en cèl·lules plasmàtiques i fabriquen anticossos IgE. 5. Les IgE s'uneixen als mastòcits i basòfils: Ara el cos queda sensibilitzat (preparat per reaccionar si l'al·lergen torna a aparèixer). Fase 2: Reacció al·lèrgica (segon contacte) 1. L'al·lergen entra de nou al cos. 2. Els mastòcits i basòfils, que tenen IgE específica, el reconeixen. 3. Aquestes cèl·lules alliberen histamina i altres substàncies. 4. La histamina causa: Inflamació Picor Esternuts Mucositat En casos greus: dificultat per respirar (anafilaxi)