Guia d'estudi dels Enzims i el Metabolisme

• a) ENIAC
• b) UNIVAC I
• c) IBM PC
• d) Apple I

Resposta: a) ENIAC. El ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Computer) fue la primera computadora electrónica digital programable de propósito general, desarrollada en la Universidad de Pensilvania y completada en 1945. Marcó un hito en la historia de la computación por su capacidad de realizar cálculos complejos a gran velocidad.

• a) Lípids
• b) Carbohidrats
• c) Proteïnes
• d) Àcids nucleics

Resposta: c) Proteïnes. Els enzims són, per definició, proteïnes globulars solubles en aigua.

• a) A la membrana cel·lular
• b) Dins del nucli
• c) Al citoplasma
• d) A partir de l'ADN del nucli

Resposta: d) A partir de l'ADN del nucli. Els enzims, com totes les proteïnes, es formen a partir de la informació continguda en l'ADN del nucli.

• a) Només hi ha uns pocs centenars de tipus d'enzims coneguts.
• b) Cada cèl·lula conté tots els tipus d'enzims existents.
• c) Es coneixen prop de 2000 tipus diferents d'enzims.
• d) La majoria dels enzims són idèntics en totes les espècies.

Resposta: c) Es coneixen prop de 2000 tipus diferents d'enzims.. S'estima que hi ha prop de 2000 tipus diferents d'enzims coneguts, i la seva distribució no és uniforme en totes les cèl·lules.

• a) Lípids
• b) Carbohidrats
• c) Proteïnes
• d) Àcids nucleics

Resposta: c) Proteïnes. Els enzims són químicament proteïnes, formades per cadenes d'aminoàcids plegades de manera precisa.

• a) La seva capacitat de dissoldre greixos.
• b) El seu plegament precís de cadenes d'aminoàcids.
• c) La seva composició exclusiva de carboni i hidrogen.
• d) La seva formació directa a partir de l'ARN.

Resposta: b) El seu plegament precís de cadenes d'aminoàcids.. El plegament precís de les cadenes d'aminoàcids és fonamental per a la funcionalitat dels enzims, ja que determina la seva estructura tridimensional activa.

• a) Inhibidors de reaccions químiques.
• b) Estabilitzadors de la temperatura cel·lular.
• c) Catalitzadors biològics.
• d) Transportadors d'oxigen.

Resposta: c) Catalitzadors biològics.. Funcionalment, els enzims són classificats com a catalitzadors biològics o biocatalitzadors, ja que acceleren les reaccions químiques dins dels organismes.

• a) Lípids
• b) Proteïnes
• c) Carbohidrats
• d) Àcids nucleics

Resposta: b) Proteïnes. Els enzims són químicament proteïnes globulars solubles en aigua, formades per cadenes d'aminoàcids amb un plegament precís, essencial per a la seva funció.

• a) Un augment de la seva activitat catalítica
• b) La formació de nous centres actius
• c) El desplegament (desnaturalització) de la seva estructura
• d) La seva transformació en un proenzim

Resposta: c) El desplegament (desnaturalització) de la seva estructura. Canvis significatius en la temperatura o el pH poden provocar el desplegament de la proteïna, un procés conegut com a desnaturalització, que resulta en la pèrdua de la seva funcionalitat.

• a) La seqüència d'aminoàcids units per enllaços peptídics.
• b) El plegament tridimensional de la cadena polipeptídica.
• c) La formació d'hèlixs o làmines mitjançant ponts d'hidrogen.
• d) La unió de diverses subunitats polipeptídiques.

Resposta: a) La seqüència d'aminoàcids units per enllaços peptídics.. L'estructura primària es refereix a la seqüència lineal única d'aminoàcids units per enllaços peptídics, que és el fonament de tots els nivells estructurals posteriors.

• a) Replicació
• b) Transcripció
• c) Traducció
• d) Translocació

Resposta: b) Transcripció. La transcripció és el procés específic mitjançant el qual la informació codificada en l'ADN es transcriu a una molècula d'ARN missatger, que és un pas intermedi clau en el flux d'informació genètica.

• a) Nucli
• b) Mitocondri
• c) Citoplasma
• d) Reticle endoplasmàtic

Resposta: c) Citoplasma. En les cèl·lules eucariotes, la síntesi de proteïnes, coneguda com a traducció, es produeix en els ribosomes que es troben al citoplasma.

• a) Replicació
• b) Transcripció inversa
• c) Reparació de l'ADN
• d) Recombinació

Resposta: a) Replicació. La replicació és el procés mitjançant el qual l'ADN es duplica a si mateix, assegurant que cada nova cèl·lula rebi una còpia completa del material genètic.

• a) Actua a temperatures molt altes.
• b) És poc específica.
• c) Augmenta la velocitat de reacció milions de vegades.
• d) No necessita catalitzadors.

Resposta: c) Augmenta la velocitat de reacció milions de vegades.. La catàlisi biològica, duta a terme pels enzims, es caracteritza per la seva capacitat d'augmentar la velocitat de reacció fins a més d'1 milió de vegades, una activitat molt superior a la de la catàlisi no biològica.

• a) La catàlisi no biològica és més específica.
• b) La catàlisi biològica actua sobre qualsevol reacció.
• c) Els enzims són molt específics, mentre que els catalitzadors no biològics no gaire.
• d) Ambdues són igualment específiques.

Resposta: c) Els enzims són molt específics, mentre que els catalitzadors no biològics no gaire.. Els enzims, que són els catalitzadors biològics, són altament específics, actuant sobre una reacció concreta o un grup de reaccions molt semblants. En canvi, els catalitzadors no biològics no presenten aquesta alta especificitat.

• a) Perquè els organismes no tenen mecanismes per generar calor.
• b) Perquè els enzims es desnaturalitzarien.
• c) Perquè la calor alentiria les reaccions.
• d) Perquè només els catalitzadors químics funcionen amb calor.

Resposta: b) Perquè els enzims es desnaturalitzarien.. Els enzims són proteïnes i la seva estructura tridimensional és crucial per a la seva funció. Temperatures excessivament altes, o pH molt allunyats de l'òptim, poden provocar el desplegament o desnaturalització de l'enzim, fent-lo inactiu. Per això, als organismes no és possible augmentar la temperatura per accelerar les reaccions.

• a) Anhidrasa carbònica
• b) Corismat mutasa
• c) Triosafosfat isomerasa
• d) Nucleasa estafilococal

Resposta: a) Anhidrasa carbònica. L'anhidrasa carbònica té la velocitat de reacció catalitzada de 1.0 x 10^6 i una velocitat en absència d'enzim de 1.3 x 10^-1. Això representa un increment de velocitat de l'ordre de 10^7, que és el més alt comparat amb els altres enzims de la taula.

• a) Augmenta la seva activitat de manera exponencial
• b) Manté la seva activitat constant
• c) Es desnaturalitza i perd la seva activitat
• d) Es torna més específic pel seu substrat

Resposta: c) Es desnaturalitza i perd la seva activitat. A temperatures significativament superiors a l'òptima, l'estructura tridimensional de l'enzim es veu alterada, provocant el seu desplegament (desnaturalització) i la pèrdua de la seva activitat catalítica.

• a) L'activitat enzimàtica disminueix
• b) L'activitat enzimàtica augmenta fins a un punt de saturació i després es manté constant
• c) L'activitat enzimàtica es manté constant
• d) L'enzim es desnaturalitza

Resposta: b) L'activitat enzimàtica augmenta fins a un punt de saturació i després es manté constant. Quan la concentració de substrat augmenta, l'activitat enzimàtica s'incrementa perquè hi ha més enzims lliures per unir-se al substrat. No obstant això, un cop tots els centres actius dels enzims estan saturats de substrat, la velocitat de la reacció arriba a un màxim i es manté constant, ja que no hi ha més enzims disponibles per processar el substrat addicional.

• a) Tierra
• b) Marte
• c) Júpiter
• d) Venus

Resposta: c) Júpiter. Los planetas terrestres son los planetas rocosos interiores (Mercurio, Venus, Tierra, Marte). Júpiter es un gigante gaseoso, compuesto principalmente de hidrógeno y helio.

• a) Oxígeno
• b) Hidrógeno y Helio
• c) Dióxido de Carbono
• d) Nitrógeno

Resposta: b) Hidrógeno y Helio. El Sol está compuesto principalmente de hidrógeno (aproximadamente 75%) y helio (aproximadamente 24%), con trazas de otros elementos.

• a) Venus
• b) Tierra
• c) Mercurio
• d) Marte

Resposta: c) Mercurio. Mercurio es el planeta más cercano al Sol en nuestro sistema solar, siendo el primero en orden desde la estrella.

• a) String
• b) Float
• c) Integer
• d) Boolean

Resposta: c) Integer. El tipo de dato "Integer" (entero) es el más adecuado para almacenar la edad, ya que la edad es un número entero sin decimales. Un "String" es para texto, un "Float" para números con decimales y un "Boolean" para valores de verdadero/falso.

• a) El programa asigna automáticamente un valor predeterminado.
• b) Se genera un error de compilación o de tiempo de ejecución.
• c) La variable se crea con un valor nulo o cero.
• d) El programa continúa, pero la variable no tiene un valor definido.

Resposta: b) Se genera un error de compilación o de tiempo de ejecución.. En muchos lenguajes de programación, intentar usar una variable que no ha sido declarada o inicializada resultará en un error. Esto puede ser un error de compilación (antes de que el programa se ejecute) o un error de tiempo de ejecución (mientras el programa se está ejecutando), lo que detendrá su ejecución.

• a) Iniciar reaccions.
• b) Alterar la constant d'equilibri.
• c) Accelerar reaccions.
• d) Consumir-se durant la reacció.

Resposta: c) Accelerar reaccions.. La funció principal dels enzims és la d'accelerar les reaccions químiques, actuant com a catalitzadors biològics. No les inicien, no alteren la constant d'equilibri ni es consumeixen.

• a) S'obté més producte del que s'obtindria sense enzim.
• b) S'obté la mateixa quantitat de producte en menys temps.
• c) S'obté menys producte.
• d) El producte final és diferent.

Resposta: b) S'obté la mateixa quantitat de producte en menys temps.. Els enzims no desplacen la constant d'equilibri de la reacció, la qual cosa implica que s'obté la mateixa quantitat de producte que sense enzim, però en un temps considerablement menor.

• a) La seva alta activitat.
• b) La seva regulabilitat.
• c) La seva especificitat.
• d) La seva no alteració del producte.

Resposta: c) La seva especificitat.. La característica que defineix la capacitat dels enzims d'actuar sobre substrats molt concrets és la seva especificitat. Això vol dir que cada enzim té una forma i una composició que li permeten unir-se només a un substrat o a un grup molt similar de substrats.

• a) Actua sobre un únic substrat.
• b) Actua sobre diversos substrats.
• c) Actua sobre qualsevol substrat.
• d) No té especificitat.

Resposta: a) Actua sobre un únic substrat.. L'especificitat absoluta significa que l'enzim només pot actuar sobre un sol substrat.

• a) Un sol substrat.
• b) Un grup de molècules semblants.
• c) Qualsevol molècula.
• d) Només molècules grans.

Resposta: b) Un grup de molècules semblants.. L'especificitat de grup implica que l'enzim pot actuar sobre molècules amb característiques estructurals similars.

• a) Alta especificitat.
• b) Especificitat mitjana.
• c) Baixa especificitat.
• d) Cap especificitat.

Resposta: c) Baixa especificitat.. L'especificitat de classe és la menys específica, actuant sobre un tipus d'enllaç químic.

• a) Disminuir l'energia d'activació.
• b) Augmentar l'energia d'activació.
• c) Desplaçar l'equilibri de la reacció.
• d) Consumir-se durant la reacció.

Resposta: a) Disminuir l'energia d'activació.. Els enzims acceleren les reaccions disminuint l'energia d'activació, permetent que la reacció es produeixi més ràpidament.

• a) La regió de l'enzim que determina la seva solubilitat.
• b) La regió específica on s'uneix el substrat i es catalitza la reacció.
• c) La part de l'enzim responsable del seu plegament.
• d) La zona de l'enzim que interacciona amb els inhibidors.

Resposta: b) La regió específica on s'uneix el substrat i es catalitza la reacció.. El centre actiu és una regió específica de l'enzim on es lliga el substrat i es catalitza la reacció.

• a) Actua sobre diversos substrats amb estructures similars.
• b) Actua sobre un tipus d'enllaç químic.
• c) Actua només sobre un substrat.
• d) Actua sobre qualsevol molècula sense distinció.

Resposta: c) Actua només sobre un substrat.. La especificitat absoluta es dona quan l'enzim només actua sobre un únic substrat.

• a) La part de l'enzim que s'uneix al substrat.
• b) Tota la superfície de l'enzim.
• c) Una molècula que activa l'enzim.
• d) La part no proteica de l'enzim.

Resposta: a) La part de l'enzim que s'uneix al substrat.. El centre actiu és la regió específica de l'enzim on s'uneix el substrat i es catalitza la reacció. Les altres opcions descriuen altres parts o característiques de l'enzim, però no defineixen el centre actiu.

• a) Una estructura lineal i flexible.
• b) Una estructura plana i rígida.
• c) Una estructura tridimensional en forma de cavitat.
• d) Una estructura bidimensional en forma de capa.

Resposta: c) Una estructura tridimensional en forma de cavitat.. El centre actiu té una estructura tridimensional específica que permet l'encaix del substrat. Aquesta forma de cavitat facilita la unió del substrat a l'enzim. Les altres opcions no descriuen correctament l'estructura del centre actiu.

• a) El grup amino.
• b) Els radicals.
• c) El grup carboxil.
• d) L'àtom de carboni alfa.

Resposta: b) Els radicals.. Els aminoàcids del centre actiu que fan la transformació del substrat són els radicals. Aquests radicals estableixen enllaços amb el substrat i catalitzen la reacció. Les altres parts dels aminoàcids tenen altres funcions, però no catalitzen la reacció.

• a) La temperatura que causa la desnaturalització de l'enzim.
• b) La temperatura a la qual l'enzim té la màxima activitat catalítica.
• c) La temperatura més baixa a la qual l'enzim pot funcionar.
• d) La temperatura a la qual l'enzim esdevé al·lostèric.

Resposta: b) La temperatura a la qual l'enzim té la màxima activitat catalítica.. La temperatura òptima és aquella en què l'enzim presenta la màxima activitat. Temperatures més altes o més baixes poden reduir l'activitat o fins i tot desnaturalitzar l'enzim.

• a) El pH en què l'enzim presenta la màxima activitat catalítica.
• b) El pH que causa la desnaturalització de l'enzim.
• c) El pH més baix al qual l'enzim pot funcionar.
• d) El pH al qual l'enzim esdevé al·lostèric.

Resposta: a) El pH en què l'enzim presenta la màxima activitat catalítica.. El pH òptim és el pH en què l'enzim presenta la màxima activitat. Canvis en el pH poden alterar la càrrega dels aminoàcids en el centre actiu, afectant la unió del substrat.

• a) Disminueix linealment la velocitat de la reacció.
• b) No té cap efecte sobre la velocitat de la reacció.
• c) Augmenta la velocitat de la reacció fins a un punt de saturació.
• d) Disminueix la velocitat de la reacció de forma exponencial.

Resposta: c) Augmenta la velocitat de la reacció fins a un punt de saturació.. A mesura que augmenta la concentració de substrat, augmenta la velocitat de la reacció fins que tots els centres actius dels enzims estan ocupats, arribant a la saturació.

• a) Temperatura òptima
• b) Temperatura mínima
• c) Temperatura màxima
• d) Temperatura de desnaturalització

Resposta: a) Temperatura òptima. La temperatura òptima és aquella en què l'enzim mostra la màxima activitat catalítica. A temperatures inferiors o superiors, l'activitat disminueix.

• a) Disminueix l'activitat enzimàtica
• b) Augmenta inicialment i després disminueix
• c) Es manté constant
• d) L'enzim es torna més eficient

Resposta: b) Augmenta inicialment i després disminueix. A mesura que augmenta la temperatura, les molècules es mouen més ràpidament, augmentant les col·lisions entre enzim i substrat. Però, si la temperatura és massa alta, l'enzim es desnaturalitza.

• a) Augmenta la seva activitat
• b) No té cap efecte
• c) Disminueix o elimina la seva activitat
• d) Canvia l'especificitat de l'enzim

Resposta: c) Disminueix o elimina la seva activitat. La desnaturalització implica la pèrdua de l'estructura tridimensional de l'enzim, essencial per a la seva funció catalítica. Això impedeix que l'enzim s'uneixi correctament al substrat.

• a) El pH en el qual l'enzim té la màxima activitat.
• b) El pH en el qual l'enzim es desnaturalitza.
• c) El pH en el qual l'enzim no té activitat.
• d) El pH en el qual l'enzim canvia de color.

Resposta: a) El pH en el qual l'enzim té la màxima activitat.. El pH òptim és el valor de pH en el qual un enzim presenta la màxima activitat catalítica. Aquest valor garanteix que l'enzim mantingui la seva estructura i càrrega adequades per unir-se al substrat i catalitzar la reacció de manera eficient.

• a) Augmenta la velocitat de reacció.
• b) No té cap efecte sobre l'activitat catalítica.
• c) Influeix en l'activitat catalítica.
• d) Estabilitza l'estructura de l'enzim.

Resposta: c) Influeix en l'activitat catalítica.. Els canvis en el grau d'ionització dels aminoàcids, tant en el centre actiu de l'enzim com en el substrat, afecten la capacitat de l'enzim per unir-se al substrat i catalitzar la reacció. Un pH inadequat pot alterar les càrregues elèctriques necessàries per a la unió i la catàlisi.

• a) Augmenta la seva activitat.
• b) No afecta la seva activitat.
• c) Millora la seva especificitat.
• d) Es desnaturalitzen.

Resposta: d) Es desnaturalitzen.. La desnaturalització implica la pèrdua de l'estructura tridimensional de l'enzim, incloent-hi la seva estructura secundària, terciària i, en alguns casos, quaternària. Aquesta pèrdua d'estructura altera el centre actiu i impedeix que l'enzim es pugui unir al substrat i catalitzar la reacció.

• a) Augmenta fins a un punt màxim i després es manté constant.
• b) Disminueix constantment.
• c) Es manté constant independentment de la concentració de substrat.
• d) Augmenta indefinidament.

Resposta: a) Augmenta fins a un punt màxim i després es manté constant.. Quan la concentració de substrat és baixa, l'activitat enzimàtica augmenta a mesura que augmenta la concentració de substrat, ja que hi ha més enzims disponibles per unir-se al substrat.

• a) Baixa afinitat de l'enzim pel substrat.
• b) Alta afinitat de l'enzim pel substrat.
• c) Velocitat màxima de reacció molt alta.
• d) Inhibició de l'enzim.

Resposta: b) Alta afinitat de l'enzim pel substrat.. La Km és la concentració de substrat a la qual la velocitat de la reacció és la meitat de la velocitat màxima. Un valor baix de Km indica que només es necessita una petita quantitat de substrat per assolir la meitat de la velocitat màxima, cosa que implica una alta afinitat.

• a) L'enzim es desnaturalitza.
• b) La velocitat de reacció augmenta indefinidament.
• c) Tots els centres actius de l'enzim estan ocupats.
• d) La reacció es torna reversible.

Resposta: c) Tots els centres actius de l'enzim estan ocupats.. La saturació de l'enzim es produeix quan tots els centres actius dels enzims estan ocupats per molècules de substrat. En aquest punt, augmentar la concentració de substrat no augmentarà la velocitat de reacció, ja que no hi ha més enzims disponibles per catalitzar la reacció.

• a) Descriure la variació de la velocitat de reacció en funció de la concentració de substrat.
• b) Identificar els components principals d'un enzim.
• c) Explicar el procés de replicació de l'ADN.
• d) Il·lustrar la síntesi de proteïnes en ribosomes.

Resposta: a) Descriure la variació de la velocitat de reacció en funció de la concentració de substrat.. L'equació de Michaelis-Menten descriu la relació entre la velocitat de reacció i la concentració del substrat.

• a) La velocitat màxima de la reacció enzimàtica.
• b) La concentració de substrat a la qual la velocitat de reacció és la meitat de la Vmax.
• c) L'energia d'activació necessària per a la reacció.
• d) La concentració d'enzim necessària per a la reacció.

Resposta: b) La concentració de substrat a la qual la velocitat de reacció és la meitat de la Vmax.. Km representa la concentració de substrat a la qual la velocitat de reacció és la meitat de la Vmax, indicant l'afinitat de l'enzim pel substrat.

• a) La concentració inicial de substrat.
• b) La velocitat inicial de la reacció.
• c) La velocitat màxima de la reacció enzimàtica.
• d) La concentració d'enzim utilitzada.

Resposta: c) La velocitat màxima de la reacció enzimàtica.. Vmax representa la velocitat màxima que pot assolir una reacció enzimàtica quan l'enzim està saturat de substrat.

• a) La concentració de substrat a la qual la velocitat de reacció és la meitat de la velocitat màxima.
• b) La velocitat màxima de la reacció enzimàtica.
• c) L'afinitat de l'enzim pel producte.
• d) La concentració de l'enzim necessari per a la reacció.

Resposta: a) La concentració de substrat a la qual la velocitat de reacció és la meitat de la velocitat màxima.. La constant de Michaelis-Menten (Km) representa la concentració de substrat a la qual la velocitat de la reacció enzimàtica és la meitat de la velocitat màxima.

• a) Baixa afinitat de l'enzim pel substrat.
• b) Alta afinitat de l'enzim pel substrat.
• c) Velocitat màxima de reacció lenta.
• d) Inhibició de la reacció enzimàtica.

Resposta: b) Alta afinitat de l'enzim pel substrat.. Un valor baix de Km indica una alta afinitat de l'enzim pel substrat, ja que es necessita menys substrat per assolir la meitat de la velocitat màxima.

• a) Només de la concentració de l'enzim.
• b) Només de la temperatura de la reacció.
• c) De l'afinitat entre l'enzim i el substrat.
• d) De la concentració del producte.

Resposta: c) De l'afinitat entre l'enzim i el substrat.. La Km és específica per a cada parell enzim-substrat i depèn de les interaccions moleculars entre l'enzim i el substrat.

• a) Augmenta la velocitat de la reacció.
• b) Disminueix la velocitat de la reacció.
• c) No té cap efecte sobre la velocitat de la reacció.
• d) Inicialment augmenta i després disminueix la velocitat.

Resposta: a) Augmenta la velocitat de la reacció.. A major concentració d'enzim, hi ha més llocs actius disponibles per interactuar amb el substrat, augmentant així la velocitat de la reacció. Aquesta relació lineal es manté fins que altres factors esdevenen limitants.

• a) Sempre augmentarà la velocitat de la reacció.
• b) Pot arribar a un punt de saturació on no hi ha més augment de velocitat.
• c) Disminuirà la velocitat de la reacció.
• d) Només afectarà la velocitat en presència d'inhibidors.

Resposta: b) Pot arribar a un punt de saturació on no hi ha més augment de velocitat.. La saturació de l'enzim es produeix quan tots els llocs actius estan ocupats per substrat. Després d'aquest punt, augmentar la concentració d'enzim no incrementarà la velocitat perquè el substrat esdevé el factor limitant.

• a) Sempre augmenta la velocitat de la reacció.
• b) Disminueix la velocitat de la reacció.
• c) La velocitat de reacció es veurà limitada per la disponibilitat de substrat.
• d) L'enzim es desnaturalitzarà.

Resposta: c) La velocitat de reacció es veurà limitada per la disponibilitat de substrat.. Si la concentració de substrat és molt baixa, l'enzim no pot trobar molècules de substrat per unir-se, independentment de la quantitat d'enzim disponible. Per tant, la velocitat de reacció serà limitada per la disponibilitat del substrat, no per la concentració de l'enzim.

• a) Unió permanent de l'inhibidor a l'enzim
• b) Unió temporal de l'inhibidor a l'enzim
• c) Destrucció de l'enzim
• d) Augment de l'activitat enzimàtica

Resposta: a) Unió permanent de l'inhibidor a l'enzim. La inhibició irreversible implica la unió permanent de l'inhibidor a l'enzim, inutilitzant-lo.

• a) S'uneix a un lloc diferent del centre actiu
• b) Competeix amb el substrat pel centre actiu
• c) Destrueix l'enzim
• d) Activa l'enzim

Resposta: b) Competeix amb el substrat pel centre actiu. En la inhibició competitiva, l'inhibidor competeix amb el substrat pel centre actiu de l'enzim.

• a) S'uneix directament al substrat
• b) Competeix amb el substrat pel centre actiu
• c) Altera la forma de l'enzim
• d) Augmenta l'afinitat de l'enzim pel substrat

Resposta: c) Altera la forma de l'enzim. La inhibició no competitiva implica que l'inhibidor s'uneix a un lloc diferent del centre actiu, canviant la conformació de l'enzim.

• a) Un centre regulador i un centre actiu
• b) Només un centre actiu
• c) Només un centre regulador
• d) Cap centre

Resposta: a) Un centre regulador i un centre actiu. Els enzims al·lostèrics tenen un centre regulador a més del centre actiu, on es pot unir un lligand.

• a) Inhibir l'enzim
• b) Estabilitzar la forma activa
• c) Desnaturalitzar l'enzim
• d) Reduir la concentració del substrat

Resposta: b) Estabilitzar la forma activa. Els activadors al·lostèrics estabilitzen la forma activa de l'enzim, augmentant la seva activitat catalítica.

• a) Només al centre actiu
• b) Només a la subunitat on s'uneix
• c) A tot l'enzim
• d) A cap part de l'enzim

Resposta: c) A tot l'enzim. La unió d'un lligand al centre regulador pot induir canvis conformacionals que afecten l'activitat de l'enzim.

• a) El producte final d'una via metabòlica inhibeix un enzim al principi de la via.
• b) El substrat inicial d'una via metabòlica activa un enzim al final de la via.
• c) Un enzim es desactiva per un canvi de temperatura.
• d) Un enzim incrementa la seva activitat en presència d'un inhibidor.

Resposta: a) El producte final d'una via metabòlica inhibeix un enzim al principi de la via.. La retroinhibició és un mecanisme regulador on el producte final d'una ruta metabòlica inhibeix un enzim que actua al principi de la ruta. Això evita la sobreproducció del producte final.

• a) La inactivació d'un enzim per un producte final.
• b) L'activació d'un enzim per la presència del seu substrat.
• c) La inhibició d'un enzim per un anàleg del substrat.
• d) La desnaturalització d'un enzim per un canvi de pH.

Resposta: b) L'activació d'un enzim per la presència del seu substrat.. La inducció enzimàtica és un procés on la presència del substrat indueix l'activació de l'enzim, sovint mitjançant una transició al·lostèrica de la forma inactiva a l'activa.

• a) Es fixa temporalment a l'enzim, permetent que recuperi la seva activitat.
• b) Modifica l'enzim sense afectar la seva capacitat catalítica.
• c) Es fixa permanentment al centre actiu, inutilitzant-lo.
• d) Només actua en presència d'un altre inhibidor.

Resposta: c) Es fixa permanentment al centre actiu, inutilitzant-lo.. Els inhibidors irreversibles es fixen permanentment al centre actiu de l'enzim, inutilitzant-lo. Aquesta unió permanent impedeix que l'enzim catalitzi la reacció.

• a) Apoenzim + cofactor
• b) Enzim + substrat
• c) Coenzim + inhibidor
• d) Enzim + producte

Resposta: a) Apoenzim + cofactor. Un holoenzim està format per una part proteica (apoenzim) i una part no proteica (cofactor).

• a) Part no proteica d'un enzim
• b) Part proteica d'un enzim
• c) Un enzim completament funcional
• d) Un inhibidor enzimàtic

Resposta: b) Part proteica d'un enzim. L'apoenzim és la part proteica d'un enzim que necessita un cofactor per ser funcional.

• a) Un enzim complet
• b) La part proteica d'un enzim
• c) Part no proteica d'un enzim
• d) Un substrat enzimàtic

Resposta: c) Part no proteica d'un enzim. Un cofactor és la part no proteica d'un enzim, que pot ser un ió metàl·lic o una molècula orgànica (coenzim).

• a) Cofactors orgànics que s'uneixen a un apoenzim.
• b) Enzims que catalitzen reaccions d'oxidació.
• c) Proteïnes estructurals de la cèl·lula.
• d) Lípids que formen part de la membrana cel·lular.

Resposta: a) Cofactors orgànics que s'uneixen a un apoenzim.. Els coenzims són molècules orgàniques que ajuden els enzims a catalitzar reaccions. S'uneixen a l'enzim (apoenzim) per formar l'holoenzim actiu.

• a) Tots dos transporten electrons.
• b) Un transporta grups químics i l'altre electrons i protons.
• c) Tots dos transporten radicals lliures.
• d) Un catalitza reaccions d'hidròlisi i l'altre de condensació.

Resposta: b) Un transporta grups químics i l'altre electrons i protons.. Els coenzims de transferència transporten grups químics com grups fosfat o acetil, mentre que els d'oxidació-reducció transporten electrons i protons.

• a) Sempre són específics d'un enzim.
• b) Només actuen en reaccions catabòliques.
• c) No són específics d'un enzim determinat.
• d) Sempre contenen un metall en la seva estructura.

Resposta: c) No són específics d'un enzim determinat.. Els coenzims no són específics d'un sol enzim, sinó que poden ser utilitzats per diversos enzims per catalitzar diferents reaccions.

• a) Components no proteics que ajuden en l'activitat enzimàtica.
• b) Proteïnes que catalitzen reaccions metabòliques.
• c) Lípids que formen part de la membrana cel·lular.
• d) Carbohidrats que proporcionen energia a la cèl·lula.

Resposta: a) Components no proteics que ajuden en l'activitat enzimàtica.. Els cofactors són components no proteics necessaris per a l'activitat enzimàtica. Poden ser ions metàl·lics o molècules orgàniques (coenzims).

• a) La part no proteica d'un enzim.
• b) Un enzim completament funcional.
• c) La part proteica d'un enzim que requereix un cofactor.
• d) Un inhibidor enzimàtic.

Resposta: c) La part proteica d'un enzim que requereix un cofactor.. Un apoenzim és la part proteica d'un enzim que requereix un cofactor per ser actiu. Quan s'uneix al cofactor, esdevé un holoenzim.

• a) Ions metàl·lics que activen enzims.
• b) Cofactors orgànics, sovint derivats de vitamines.
• c) Enzims que catalitzen reaccions d'oxidació.
• d) Proteïnes que regulen l'expressió gènica.

Resposta: b) Cofactors orgànics, sovint derivats de vitamines.. Els coenzims són cofactors orgànics que s'uneixen a un apoenzim per ajudar en la catàlisi. Les vitamines sovint formen part de l'estructura dels coenzims.

• a) Glucosa i diòxid de carboni
• b) Aigua i diòxid de carboni
• c) Aigua i oxigen
• d) Glucosa i oxigen

Resposta: c) Aigua i oxigen. La catalasa catalitza la descomposició del peròxid d'hidrogen (H2O2) en aigua (H2O) i oxigen (O2).

• a) Perquè sintetitza proteïnes essencials
• b) Perquè descompon una molècula tòxica produïda durant el metabolisme
• c) Perquè regula el pH cel·lular
• d) Perquè transporta oxigen a les cèl·lules

Resposta: b) Perquè descompon una molècula tòxica produïda durant el metabolisme. La catalasa és essencial perquè durant el metabolisme cel·lular es produeix peròxid d'hidrogen, una molècula tòxica que la catalasa descompon.

• a) Són anaeròbies i moren en presència d'oxigen
• b) Són aeròbies i necessiten diòxid de carboni
• c) Són resistents a l'aigua oxigenada
• d) Són anaeròbies i es reprodueixen més ràpid

Resposta: a) Són anaeròbies i moren en presència d'oxigen. Les bactèries anaeròbies no poden viure en presència d'oxigen. L'aigua oxigenada, en descompondre's, allibera oxigen, creant un ambient hostil per a aquestes bactèries.

• a) Sintetitzar peròxid d'hidrogen
• b) Descompondre el peròxid d'hidrogen
• c) Regular el pH cel·lular
• d) Transportar oxigen a les cèl·lules

Resposta: b) Descompondre el peròxid d'hidrogen. La catalasa descompon el peròxid d'hidrogen (H2O2) en aigua (H2O) i oxigen (O2), cosa que redueix la toxicitat del peròxid d'hidrogen a les cèl·lules.

• a) Augmenta l'activitat de la catalasa
• b) No té cap efecte sobre la catalasa
• c) Disminueix l'activitat de la catalasa
• d) Transforma la catalasa en un altre enzim

Resposta: c) Disminueix l'activitat de la catalasa. La calor excessiva pot desnaturalitzar la catalasa, alterant la seva estructura tridimensional i impedint que funcioni correctament. Això es demostra quan el teixit bullit no reacciona amb l'aigua oxigenada.

• a) Despreniment de bombolles
• b) Canvi de color del teixit
• c) Augment de la temperatura
• d) Disminució del volum

Resposta: a) Despreniment de bombolles. El despreniment d'oxigen en forma de bombolles indica que la catalasa està activa i descompon el peròxid d'hidrogen. L'absència de bombolles suggereix que l'enzim no està actiu o que no hi és present.

• a) Nom del substrat acabat en -asa
• b) Nom del producte acabat en -ol
• c) Nom del científic que el va descobrir
• d) Un codi alfanumèric aleatori

Resposta: a) Nom del substrat acabat en -asa. La nomenclatura enzimàtica sovint utilitza el nom del substrat sobre el qual actua l'enzim, afegint el sufix '-asa'.

• a) Sempre segueixen el sistema de números E.C.
• b) Conserven la denominació antiga o clàssica
• c) S'anomenen segons la seva estructura terciària
• d) Es designen amb lletres gregues

Resposta: b) Conserven la denominació antiga o clàssica. Alguns enzims, com la pepsina i la tripsina, conserven noms històrics o tradicionals que no segueixen les regles modernes de nomenclatura.

• a) Un sistema basat en el pH òptim de l'enzim
• b) Un sistema que indica la massa molecular de l'enzim
• c) Un sistema complex de números que defineixen la classe i subclasse de l'enzim
• d) Un sistema que només utilitza el nom del substrat

Resposta: c) Un sistema complex de números que defineixen la classe i subclasse de l'enzim. Aquest sistema assigna quatre nombres a cada enzim, indicant la classe, subclasse, sub-subclasse i número de sèrie de l'enzim.

• a) Oxidoreductases
• b) Transferases
• c) Hidrolases
• d) Liases

Resposta: a) Oxidoreductases. Les oxidoreductases catalitzen reaccions d'oxidació-reducció, que impliquen la transferència d'electrons.

• a) Hidrolases
• b) Transferases
• c) Isomerases
• d) Ligases

Resposta: b) Transferases. Les transferases catalitzen la transferència de grups funcionals d'una molècula a una altra.

• a) Liases
• b) Ligases
• c) Hidrolases
• d) Isomerases

Resposta: c) Hidrolases. Les hidrolases catalitzen la hidròlisi d'enllaços químics, utilitzant aigua per trencar l'enllaç.

• a) Proteïnes
• b) Lípids
• c) Glúcids
• d) Àcids nucleics

Resposta: a) Proteïnes. Els enzims són proteïnes que catalitzen les reaccions metabòliques, accelerant-les sense consumir-se en el procés.

• a) Inhibidor
• b) Substrat
• c) Catalitzador
• d) Producte

Resposta: b) Substrat. Els enzims actuen sobre substàncies específiques anomenades substrats, transformant-los en productes.

• a) Nucli
• b) Mitocondri
• c) Centre actiu
• d) Lisosoma

Resposta: c) Centre actiu. El centre actiu és la regió específica de l'enzim on s'uneix el substrat i té lloc la catàlisi.

• a) Lípids que acceleren reaccions.
• b) Proteïnes que catalitzen reaccions.
• c) Glúcids que regulen el pH.
• d) Àcids nucleics que transporten energia.

Resposta: b) Proteïnes que catalitzen reaccions.. Els enzims són proteïnes que catalitzen reaccions químiques en els organismes, permetent que aquestes reaccions es produeixin a velocitats compatibles amb la vida.

• a) La molècula sobre la qual actua l'enzim.
• b) L'enzim que es produeix en la reacció.
• c) L'energia necessària per a la reacció.
• d) El cofactor que ajuda a l'enzim.

Resposta: a) La molècula sobre la qual actua l'enzim.. El substrat és la molècula sobre la qual actua l'enzim per transformar-la en producte. L'enzim s'uneix al substrat en el centre actiu.

• a) Els enzims que catalitzen reaccions.
• b) Les estructures cel·lulars on es produeixen les reaccions.
• c) Les molècules que intervenen en les vies metabòliques.
• d) Els components inorgànics necessaris per a la vida.

Resposta: c) Les molècules que intervenen en les vies metabòliques.. Els metabòlits són les molècules que participen en les reaccions químiques del metabolisme, incloent substrats, productes i intermediaris.

• a) Descomposició de glucosa
• b) Síntesi de proteïnes
• c) Degradació d'àcids grassos
• d) Formació de glicogen

Resposta: a) Descomposició de glucosa. La glucòlisi és el procés de descomposició de la glucosa per obtenir energia en forma d'ATP i piruvat.

• a) Descomposició de proteïnes
• b) Síntesi de glucosa
• c) Degradació de glicogen
• d) Formació d'àcids grassos

Resposta: b) Síntesi de glucosa. La gluconeogènesi és la síntesi de glucosa a partir de precursors no glucídics, com el lactat, glicerol i aminoàcids.

• a) Fermentació làctica
• b) Beta-oxidació
• c) Cicle de Krebs
• d) Glicogenòlisi

Resposta: c) Cicle de Krebs. El cicle de Krebs és una via central que oxida molècules derivades de carbohidrats, greixos i proteïnes per produir energia i precursors metabòlics.

• a) Consum d'energia per sintetitzar molècules complexes.
• b) Alliberament d'energia per degradar molècules complexes.
• c) Intercanvi d'energia sense canvi en les molècules.
• d) Producció d'energia lumínica a partir de molècules.

Resposta: a) Consum d'energia per sintetitzar molècules complexes.. Les reaccions anabòliques consumeixen energia per sintetitzar molècules complexes a partir de precursors més simples.

• a) Síntesi de proteïnes a partir d'aminoàcids.
• b) Degradació de glucosa per alliberar energia.
• c) Formació de DNA a partir de nucleòtids.
• d) Producció de midó a partir de glucosa.

Resposta: b) Degradació de glucosa per alliberar energia.. Les reaccions catabòliques trenquen molècules complexes, alliberant energia que es pot utilitzar per altres processos cel·lulars.

• a) Emmagatzemar informació genètica.
• b) Catalitzar reaccions químiques específiques.
• c) Transportar energia per a les funcions cel·lulars.
• d) Regular l'expressió gènica.

Resposta: c) Transportar energia per a les funcions cel·lulars.. L'ATP actua com a portador d'energia, emmagatzemant i alliberant energia quan és necessari per a les reaccions cel·lulars.

• a) Moneda energètica de la cèl·lula
• b) Principal component estructural
• c) Reserva de proteïnes
• d) Transportador d'oxigen

Resposta: a) Moneda energètica de la cèl·lula. L'ATP és coneguda com la moneda energètica de la cèl·lula perquè emmagatzema i transporta energia per a les funcions cel·lulars.

• a) Capacitat d'oxidar molècules
• b) Emmagatzemar glucosa
• c) Capacitat de donar electrons
• d) Regular el pH cel·lular

Resposta: c) Capacitat de donar electrons. El poder reductor es refereix a la capacitat de les biomolècules per donar electrons i protons en reaccions d'òxido-reducció, facilitant la reducció d'altres molècules.

• a) Catabolisme utilitza ATP, anabolisme allibera ATP
• b) Catabolisme degrada, anabolisme sintetitza
• c) Catabolisme redueix, anabolisme oxida
• d) Catabolisme és exclusiu de plantes, anabolisme d'animals

Resposta: b) Catabolisme degrada, anabolisme sintetitza. Durant el catabolisme, les molècules es degraden i alliberen energia, mentre que durant l'anabolisme, les molècules es sintetitzen utilitzant energia.

• a) CO2 atmosfèric
• b) Glucosa
• c) Proteïnes
• d) Lípids

Resposta: a) CO2 atmosfèric. Les cèl·lules autòtrofes utilitzen CO2 atmosfèric com a font de carboni, convertint-lo en matèria orgànica.

• a) Síntesi de proteïnes
• b) Degradació de glucosa
• c) Replicació d'ADN
• d) Formació de teixits

Resposta: b) Degradació de glucosa. El catabolisme és un procés de degradació de molècules complexes en molècules més senzilles, alliberant energia en el procés.

• a) Només reaccions anabòliques
• b) Només reaccions catabòliques
• c) Reaccions anabòliques i catabòliques
• d) Reaccions de transport de membrana

Resposta: c) Reaccions anabòliques i catabòliques. El metabolisme comprèn totes les reaccions químiques que tenen lloc a les cèl·lules, incloent tant l'anabolisme com el catabolisme.

• a) CO2 atmosfèric
• b) Glucosa
• c) Proteïnes
• d) Triglicèrids

Resposta: a) CO2 atmosfèric. Les cèl·lules autòtrofes utilitzen CO2 atmosfèric com a font de carboni. Les altres opcions representen fonts de carboni per a altres tipus de cèl·lules.

• a) CO2
• b) Glucosa
• c) Llum
• d) Compostos inorgànics

Resposta: b) Glucosa. Les cèl·lules heteròtrofes obtenen el carboni de molècules orgàniques com la glucosa, proteïnes o triglicèrids. Les altres opcions no són fonts de carboni per a les cèl·lules heteròtrofes.

• a) Reaccions químiques inorgàniques
• b) Reaccions químiques orgàniques
• c) Llum
• d) CO2

Resposta: c) Llum. Les cèl·lules fotòtrofes obtenen energia de la llum. Les altres opcions representen fonts d'energia per a altres tipus de cèl·lules.