Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS DE PSICOBIOLOGIA Grau en Psicologia Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts complets sobre neurotransmissió química, monoamines, aminoàcids, neuropèptids i l'eix hipotàlem-hipòfisi amb les seves vies hormonals i conductuals.

APREN.AI Índex 1 Principis de la neurotransmissió i neurotransmissors clàssics Criteris i dinàmica de la transmissió sinàptica Classificació general dels transmissors químics Acetilcolina i monoamines: catecolamines i indolamines Aminoàcids transmissors i neuropèptids opioides 2 Comunicació hormonal i eix hipotalamohipofisari Principis de la senyalització neuroendocrina Estructura funcional de la hipòfisi: adenohipòfisi i neurohipòfisi Les neurohormones de la neurohipòfisi: vasopressina i oxitocina 3 Eixos hormonals perifèrics, ritmes i conducta Hormones adenohipofisàries metabòliques: prolactina i GH Eix tiroïdal i eix adrenal de resposta a l'estrès Eix gonadal, conducta i glàndula pineal 4 Resum per repassar Neurotransmissió i missatgers químics clàssics Integració neuroendocrina i lòbuls hipofisaris Eixos adenohipofisaris perifèrics i sincronitzadors Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 1 1 Principis de la neurotransmissió i neurotransmissors clàssics EN ACABAR SABRÀS Distingir els criteris funcionals que defineixen un neurotransmissor clàssic enfront d'un neuropèptid. Relacionar cada neurotransmissor amb els seus principals enzims de síntesi i les seves vies cerebrals. Diferenciar els mecanismes iònics del glutamat i del GABA en la modulació sinàptica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com aconsegueix la neurona que un senyal químic no quedi activat permanentment després de la sinapsi?

Criteris i dinàmica de la transmissió sinàptica Perquè una substància química sigui classificada formalment com a neurotransmissor ha de complir unes condicions biològiques estrictes: Ha de sintetitzar-se dins del soma o el terminal de la neurona. Ha d'estar emmagatzemada a nivell presinàptic i ser alliberada a l'espai sinàptic davant l'arribada d'un potencial d'acció. Si s'aplica de manera exògena, ha de provocar el mateix efecte fisiològic exacte que la substància endògena. Ha de comptar amb un mecanisme d'inactivació ràpid i específic que finalitzi la seva acció.

Un mateix compost pot participar en diferents sinapsis al llarg del sistema nerviós i interactuar amb diferents subtipus de receptors, produint respostes diverses segons l'afinitat i la localització. Les neurones també poden secretar co-transmissors de forma simultània. A més, a banda dels receptors postsinàptics, existeixen autoreceptors situats a la membrana presinàptica encarregats d'autoregular la quantitat de neurotransmissor alliberat. La plasticitat funcional descriu com respon el sistema davant la variabilitat dels senyals químics: Sensibilització (upregulation): la manca crònica d'estimulació provoca un augment en el nombre i la sensibilitat dels receptors postsinàptics.

Dessensibilització (downregulation): una presència mantinguda i excessiva del transmissor fa que els receptors disminueixin en nombre o perdin capacitat de resposta. COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència cel·lular té l'exposició contínua i perllongada d'un receptor al seu lligand específic? Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 2 Classificació general dels transmissors químics Segons la seva estructura i mecanismes de síntesi i emmagatzematge, es distingeixen tres grans famílies: 1. Neurotransmissors clàssics (de baix pes molecular): es fabriquen i s'empaqueten directament als botons terminals en petites vesícules. Inclouen l'acetilcolina, les monoamines i els aminoàcids. 2.

Neuropèptids: cadenes d'aminoàcids sintetitzades al soma neuronal, en vesícules denses que viatgen per transport axonal fins al botó terminal. 3. Transmissors atípics: molècules hidrosolubles i liposolubles com l'òxid nítric o el monòxid de carboni, que actuen sense emmagatzematge vesicular previ. Taula comparativa entre neurotransmissors no peptídics i neuropèptids. Diferències d'alliberament, inactivació i durada d'acció dels neuropèptids. Acetilcolina i monoamines: catecolamines i indolamines L'acetilcolina (ACh) va ser la primera substància aïllada com a neurotransmissor l'any 1921.

Es sintetitza a partir de la colina i l'acetil-CoA mitjançant la colina acetiltransferasa (ChAT) i és degradada a l'espai sinàptic per l'enzim acetilcolinesterasa (AChE). Participa a la contracció muscular, al sistema nerviós autònom (on té un efecte sempre inhibidor a la divisió parasimpàtica), a l'atenció, a l'alerta i a la memòria. El dèficit de les seves vies (originades al nucli basal de Meynert, nucli septal i nuclis peduncle-pontins, amb projeccions cap a l'escorça, l'hipocamp, l'amígdala, el tàlem i el tronc encefàlic) s'associa a la malaltia d'Alzheimer. Actua sobre dos tipus de receptors: Receptors ionotròpics (nicotínics): canals iònics que generen respostes ràpides.

Receptors metabotròpics (muscarínics): lligats a proteïnes G mitjançant segons missatgers, de resposta més lenta. Les catecolamines provenen de l'aminoàcid tirosina (amb la fenilalanina com a origen previ). Són la dopamina (DA), la noradrenalina (NA) i l'adrenalina: Noradrenalina: sintetitzada a través de la tirosina hidroxilasa i la dopamina -hidroxilasa. Es degrada intracel·lularment per la monoaminooxidasa (MAO) i extracel·lularment per la catecol-O- metiltransferasa (COMT), finalitzant principalment per recaptació presinàptica. Té receptors metabotròpics ( ) i controla el cicle son-vigília, l'aprenentatge i la memòria. El seu nucli principal és el locus coeruleus.

β α i β Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 3 Dopamina: sintetitzada per la tirosina hidroxilasa. Finalitza per recaptació i degradació (MAO i COMT) sobre receptors metabotròpics D1-D5. Les seves vies principals són el sistema nigroestriatal (control motor), el sistema mesolímbic cortical (circuit de plaer, reforç i addiccions alterat per amfetamines o cocaïna) i el sistema tuberoinfundibular (regulació hormonal intrahipotalàmica). Entre les indolamines destaca la serotonina (5-HT), derivada del triptòfan per acció de la triptòfan hidroxilasa i degradada per la MAO. S'origina als nuclis del rafe del tronc encefàlic.

Compta amb fins a 14 subtipus de receptors: la gran majoria metabotròpics (amb presinàptics generalment inhibidors i postsinàptics excitadors), excepte el receptor 5-HT_3 que és ionotròpic. Regula l'estat d'ànim, el control d'impulsos, la son, el dolor, l'agressivitat, la gana, el líbido i el reflex de nàusea. Els fàrmacs ISRS n'inhibeixen selectivament la recaptació. COMPROVA-HO 3 Quina és la diferència funcional bàsica entre els receptors colinèrgics nicotínics i els muscarínics?

Aminoàcids transmissors i neuropèptids opioides Els aminoàcids representen els missatgers ràpids més estesos per tot el cervell: Neurotransmissor Paper fisiològic Síntesi i enzims Receptors principals Mecanisme d'acció Glutamat (Glu) Principal excitador del SNC; memòria i plasticitat A partir de glutamina o aspartat; dietètic AMPA, NMDA (ionotròpics) i metabotròpics Entrada de cations ( ); l'excés causa excitotoxicitat GABA Principal inhibidor del SNC; sedació Descarboxilació de l'àcid glutàmic per la GAD (ionotròpic) i (metabotròpic) Obertura de canals de o ; hiperpolarització ERROR FREQÜENT Confondre el receptor amb el receptor .

El primer és un canal iònic directe de clor que conté llocs d'unió moduladors per a les benzodiazepines, mentre que és metabotròpic i actua inhibint canals de calci o activant canals de potassi de manera indirecta. Pel que fa als neuropèptids opioides (endorfines com la -endorfina, encefalines i dinorfines), actuen sobre receptors metabotròpics acoblats a proteïnes G ( ) localitzats a la medul·la i el tronc cerebral, regulant el llindar del dolor, la gana, el reforç i els mecanismes addictius.

Ca2+ GABA A GABA B Cl K+ GABA A GABA B GABA B β μ, κ, δ Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 4 ESQUEMA Famílies de neurotransmissors IDEES CLAU Els neurotransmissors de baix pes molecular es sintetitzen i empaqueten al botó terminal, mentre que els neuropèptids es fabriquen al soma i viatgen en vesícules denses. L'acetilcolina actua a través de receptors ionotròpics (nicotínics) i metabotròpics (muscarínics), i és degradada a l'esquerda per l'AChE. La dopamina i la noradrenalina provenen de la tirosina i comparteixen les vies de degradació mitjançant els enzims MAO i COMT.

El glutamat és el transmissor excitador clau per entrada de calci, mentre que el GABA és el modulador inhibidor per excel·lència associat als canals de clor. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quin paper tenen els autoreceptors a les terminals presinàptiques? 5. Per què l'excés mantingut de glutamat pot esdevenir lesiu per a les neurones? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin enzim s'encarrega d'inactivar l'acetilcolina a la mateixa fenedura sinàptica?

Baix pes molecular Síntesi i recàrrega al botó terminal Acetilcolina Receptors nicotínics i muscarínics Monoamines Catecolamines i indolamines Aminoàcids Glutamat (excitador) i GABA (inhibidor) Neuropèptids Síntesi al soma en vesícules denses Opioides endògens Endorfines, encefalines i dinorfines Atípics Solubles i sense vesícules (òxid nítric) Catecol-O-metiltransferasa a) Acetilcolinesterasa b) Colina acetiltransferasa c) Monoaminooxidasa d) Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 5 7. Quina via dopaminèrgica és la principal responsable dels mecanismes de plaer i addicció? 8. Quin és l'únic subtipus de receptor de serotonina que presenta estructura ionotròpica? 9.

On té lloc exclusivament la síntesi dels neuropèptids abans de ser alliberats? 2 Comunicació hormonal i eix hipotalamohipofisari EN ACABAR SABRÀS Diferenciar morfològicament i funcionalment l'adenohipòfisi de la neurohipòfisi. Explicar els efectes centrals i perifèrics de l'oxitocina i la vasopressina. Descriure el mecanisme de retroalimentació negativa dins els eixos hormonals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què es diu que la neurohipòfisi no és una glàndula endocrina autèntica sinó un magatzem nerviós? Principis de la senyalització neuroendocrina Una hormona és un missatger químic alliberat per glàndules a la sang per assolir òrgans diana allunyats.

L'especificitat de l'efecte depèn de la presència de receptors particulars al teixit de destinació: Receptors de superfície: interactuen amb hormones hidrosolubles que no travessen la membrana plasmàtica. Receptors intracel·lulars: s'uneixen a hormones liposolubles (esteroides i tiroidals) i actuen regulant la transcripció genètica. Aquests receptors mostren una gran afinitat química, alta selectivitat i plasticitat dinàmica en resposta a les concentracions hormonals en sang.

Sistema nigroestriatal a) Sistema mesolímbic cortical b) Sistema tuberoinfundibular c) Fascicle espinotalàmic d) 5-HT2 a) 5-HT4 b) 5-HT3 c) 5-HT1 d) Al soma neuronal a) A la fenedura sinàptica b) A les cèl·lules glials c) Al botó presinàptic d) Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 6 Diagrama de la integració d'estímuls sobre l'eix hipotàlem-hipòfisi. Esquema del bucle de retroalimentació de tres nivells neuroendocrins. Estructura funcional de la hipòfisi: adenohipòfisi i neurohipòfisi L'hipotàlem coordina l'eix neuroendocrí integrant informació sensorial i fisiològica.

La hipòfisi, unida a l'hipotàlem a través de l'infundíbul, consta de dos lòbuls morfològicament i funcionalment diferents: Característica Adenohipòfisi (lòbul anterior) Neurohipòfisi (lòbul posterior) Origen i connexió Regulada pel sistema vascular portal hipotalamohipofisari Connexió neuronal directa a través d'axons hipotalàmics Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 7 Característica Adenohipòfisi (lòbul anterior) Neurohipòfisi (lòbul posterior) Mecanisme de producció Sintetitza i secreta les seves pròpies hormones No sintetitza; emmagatzema i allibera neurohormones Missatgers controladors Factors alliberadors i inhibidors hipotalàmics Impulsos elèctrics procedents dels nuclis supraòptic i paraventricular Taula estructural i vascular d'adenohipòfisi i neurohipòfisi.

Mecanismes d'alliberament hormonal a la circulació sanguínia. COMPROVA-HO 11 Quina glàndula sintetitza l'oxitocina i la vasopressina? Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 8 Les neurohormones de la neurohipòfisi: vasopressina i oxitocina Òrgans diana de les hormones vasopressina i oxitocina. Ambdues hormones presenten una forta homologia estructural (al voltant del 85 % d'homologia entre receptors) però indueixen accions fisiològiques i conductuals ben diferenciades: Vasopressina (ADH / AVP): estimulada per osmoreceptors davant canvis en l'osmolaritat sanguínia.

A la perifèria actua sobre els receptors promovent la reabsorció d'aigua als ronyons i la vasoconstricció vascular. En l'àmbit central, s'associa a la promoció de conductes agressives, major reactivitat davant l'estrès mitjançant l'activació simpàtica i estratègies d'afrontament passiu. Oxitocina (OXT): sintetitzada com a prohormona amb una vida mitjana curta (uns 10 minuts a la sang). La seva secreció no té mecanisme d'inhibició clàssic sinó que s'estimula per la succió del mugró, el tacte genital o components emocionals. Perifèricament desencadena les contraccions del múscul llis uterí durant el part i l'ejecció de llet a la glàndula mamària.

En el sistema nerviós central, modula el reconeixement social, la conducta maternal, la confiança, l'afrontament actiu i exerceix un efecte ansiolític que redueix l'activació de l'amígdala. V i V 1a 2 Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 9 Balanç entre vasopressina i oxitocina sobre l'ansietat. Gràfica de temps d'investigació social amb bloqueig de receptors. Resum comparatiu de les funcions centrals i perifèriques d'oxitocina i ADH. ERROR FREQÜENT Atribuir la producció de llet directament a l'oxitocina.

L'oxitocina s'encarrega exclusivament de la contractació mecànica de les cèl·lules mioepitelials per a l'ejecció del líquid, mentre que la síntesi de la llet depèn de la prolactina segregada a l'adenohipòfisi. Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 10 PROCÉS Circuit de control neuroendocrí clàssic IDEES CLAU El control neuroendocrí es fonamenta en bucles de retroalimentació negativa que mantenen l'homeòstasi corporal. L'adenohipòfisi produeix hormones pròpies estimulada o frenada pels factors alliberadors del sistema porta vascular. La neurohipòfisi és una prolongació nerviosa que allibera a la sang l'oxitocina i la vasopressina fabricades a l'hipotàlem.

L'oxitocina promou la sociabilitat i l'afrontament actiu de l'estrès atenuant l'amígdala, en contrast amb els efectes de la vasopressina. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. A través de quina via arriben els factors hipotalàmics que regulen l'adenohipòfisi? 13. Quins efectes centrals oposats mostren l'oxitocina i la vasopressina davant situacions d'ansietat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin mecanisme comunica de forma directa l'hipotàlem amb l'adenohipòfisi?

Estímuls sensorials o interns Senyals integrats per l'encèfal 1 Hipotàlem Allibera neurohormones o factors reguladors 2 Hipòfisi Segrega hormones tròpiques a la sang 3 Glàndules perifèriques Secreció hormonal cap als teixits diana 4 Retroalimentació negativa Inhibició de la secreció a l'hipotàlem i la hipòfisi 5 Líquid cefaloraquidi ventricular a) Terminals de la substància negra b) Sistema porta capil·lar sanguini c) Tracte axonal magnocel·lular d) Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 11 15. Quin és l'estímul perifèric clau que desencadena la secreció d'oxitocina durant la lactància? 16. Quina d'aquestes funcions perifèriques correspon directament a la vasopressina? 17.

Com respon l'amígdala quan s'administra oxitocina intranasal en experiments d'estrès? 3 Eixos hormonals perifèrics, ritmes i conducta EN ACABAR SABRÀS Desgranar els mecanismes d'acció i regulació de la prolactina i la GH. Explicar l'organització de l'escorça adrenal i les funcions del cortisol en l'estrès. Comprendre el paper de les gonadotrofines en les funcions reproductives i de conducta. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Per què els nivells de cortisol presenten un pic màxim natural just en despertar-se al matí?

La hiperosmolaritat plasmàtica a) L'acció directa de la dopamina b) L'elevació de glucosa a la sang c) La succió física del mugró d) Ejecció de llet a la mama a) Reabsorció d'aigua als ronyons b) Contracció del miometri al part c) Estimulació del creixement ossi d) Augmenta la seva activació a) Atura completament la respiració b) Redueix la seva activació c) Genera excitotoxicitat d) Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 12 Hormones adenohipofisàries metabòliques: prolactina i GH Diagrama de les hormones produïdes per l'adenohipòfisi i els seus òrgans.

L'adenohipòfisi secreta diverses hormones efectores i tròpiques que responen a patrons de control específics: Prolactina (PRL): estimulada pel TRH i sota un control inhibidor continu exercit per la dopamina hipotalàmica. La succió mamària i l'embaràs en desencadenen l'alliberament. Indueix la síntesi i producció de llet, regula la conducta maternal, participa a la gratificació sexual i inhibeix temporalment el cicle ovulatori. Segueix fluctuacions diàries, mensuals i estacionals. Hormona del creixement (GH): estimulada pel GHRH, la hipoglucèmia i la grelina; és frenada per la somatostatina hipotalàmica i per retroalimentació mitjançant el factor IGF-1 hepàtic.

Accelera la condrogènesi, afavoreix el creixement dels ossos llargs, potencia la síntesi proteica i redueix el teixit adipós. El seu dèficit derivat d'estrès emocional greu s'anomena síndrome de deprivació psicosocial. Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 13 Esquema del control dopaminèrgic inhibidor i estimulació de la prolactina. Diagrama de la regulació de la GH per somatostatina i GHRH. COMPROVA-HO 19 Quin paper té la dopamina en el control de la prolactina?

Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 14 Eix tiroïdal i eix adrenal de resposta a l'estrès L'eix tiroïdal està controlat pel TRH hipotalàmic (amb un patró circadiari més alt de dia), que activa la TSH adenohipofisària per fer produir T3 (triiodotironina) i T4 (tiroxina) a la glàndula tiroide mitjançant la tiroglobulina com a proteïna precursora: La hipotèrmia afavoreix la secreció de TRH, mentre que la somatostatina i l'estrès la inhibeixen. Les hormones tiroidals actuen sobre receptors nuclears augmentant el metabolisme basal, la despesa d'oxigen, la freqüència cardíaca i la temperatura. Són fonamentals per a la maduració òssia i el desenvolupament del cervell.

El dèficit fetal o infantil per falta de iode matern origina cretinisme (retard mental greu, baixa estatura i goll). Bucle de retroalimentació de l'eix hipotàlem-hipòfisi-tiroide. Mecanisme nuclear de les hormones T3 i T4. L'escorça adrenal presenta tres zones productores d'esteroides: 1. Zona glomerular: secreta mineralocorticoides (aldosterona). 2. Zona fasciculada: produeix glucocorticoides (cortisol). 3. Zona reticular: sintetitza andrògens adrenals. La medul·la adrenal secreta catecolamines directes (adrenalina i noradrenalina). El cortisol respon a l'eix amb un pic màxim matutí.

Té acció catabòlica (allibera glucosa al torrent sanguini), facilita l'acció de les catecolamines vasculars, és immunosupressor i s'activa davant l'estrès emocional o fisiològic (canvis osmòtics, inflamació o hipovolèmia). CRH ACTH cortisol Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 15 Estructura en capes de la glàndula suprarenal i secrecions. Control de l'eix de l'estrès (CRF-ACTH-cortisol) i retroalimentació.

Eix gonadal, conducta i glàndula pineal La secreció hipotalàmica polsàtil de GnRH estimula la producció de gonadotrofines adenohipofisàries: la FSH (hormona fol·liculostimulant) i la LH (hormona luteïnitzant): Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 16 Esquema general de l'eix gonadal regulat per GnRH. Regulació testicular per FSH (Sertoli) i LH (Leydig). Funció testicular masculina: la FSH manté l'epiteli espermatogènic mitjançant les cèl·lules de Sertoli (que produeixen inhibina per frenar la FSH).

La LH actua directament sobre les cèl·lules de Leydig per produir testosterona, encarregada de la diferenciació dels caràcters sexuals masculins, la síntesi proteica, el creixement ossi i muscular. Cicle gonadal femení: al llarg del cicle menstrual, un pic sobtat de secreció de LH determina l'ovulació. La formació posterior del cos luti estimula la producció de progesterona per a la Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 17 preparació de l'endometri uterí. Gràfica de la secreció de gonadotrofines durant el desenvolupament vital. Corbes de reconeixement social en animals control i animals alfaERKO.

Les hormones sexuals modulen patrons de conducta: en models animals privats de receptors estrogènics ( ) s'observa una pèrdua del reconeixement social habitual davant nous congèneres. En dones, la fase ovulatòria (màxim estrogènic) es correlaciona amb canvis a la líbido i una preferència per cares masculinitzades. Finalment, la melatonina es sintetitza a la glàndula pineal per sincronitzar els ritmes biològics segons el cicle de llum i foscor. Aquest òrgan experimenta una calcificació progressiva a mesura que s'avança en l'edat adulta.

ERROR FREQÜENT Confondre les cèl·lules diana de les dues gonadotrofines al testicle: la FSH actua a les cèl·lules de Sertoli regulant l'espermatogènesi, mentre que la LH estimula les cèl·lules de Leydig per a la secreció de testosterona. αERKO Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 18 ESQUEMA Eixos adenohipofisaris principals IDEES CLAU La prolactina roman sota un to inhibidor continu exercit per la dopamina, mentre que la GH es modula pel balanç entre GHRH i somatostatina. Les hormones tiroidals (T3 i T4) necessiten iode i són imprescindibles per a la maduració del sistema nerviós i la regulació metabòlica.

L'escorça adrenal produeix cortisol amb pic circadiari matutí sota control de l'ACTH per mobilitzar energia durant l'estrès. L'espermatogènesi depèn de la FSH (Sertoli) i la testosterona depèn de la LH (Leydig), mentre que a les dones el pic de LH indueix l'ovulació. La glàndula pineal produeix melatonina guiada pel cicle de llum-foscor i pateix una calcificació gradual al llarg dels anys. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 20. Quines conseqüències té la carència de iode durant l'etapa prenatal sobre el desenvolupament? 21. Què succeeix amb el reconeixement social en ratolins modificats sense receptors estrogènics (αERKO)? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 22.

Quin senyal hipotalàmic manté frenada la prolactina en condicions basals? Eix tiroïdal TRH cap a TSH i producció de T3/T4 Eix corticosuprarenal CRH cap a ACTH i cortisol a l'escorça Eix gonadal GnRH cap a LH/FSH i esteroides sexuals Hormones directes Prolactina (mama) i GH (fetge i teixits) Dopamina a) Somatostatina b) TRH c) GHRH d) Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 19 23. Quin esdeveniment endocrí desencadena directament l'ovulació en el cicle femení? 24. Quina capa de l'escorça adrenal sintetitza principalment el cortisol? 25. On té lloc la síntesi de melatonina per coordinar els cicles de son-vigília?

4 Resum per repassar Neurotransmissió i missatgers químics clàssics Concepte Definició i característiques essencials Neurotransmissor clàssic Missatger de baix pes molecular sintetitzat i emmagatzemat en petites vesícules al botó terminal. Neuropèptid Cadena peptídica sintetitzada al soma en vesícules denses que viatja per transport axonal fins al botó. Autoreceptor Receptor situat a la membrana presinàptica encarregat d'autoregular i frenar l'alliberament de transmissor. Sensibilització (upregulation) Increment en el nombre i afinitat de receptors postsinàptics davant la manca d'estimulació continuada.

Dessensibilització (downregulation) Disminució de la densitat o reactivitat dels receptors postsinàptics provocada per estimulació excessiva. Acetilcolina (ACh) Transmissor degradat per l'AChE, actuant sobre receptors nicotínics (ionotròpics) i muscarínics (metabotròpics). Catecolamines Monoamines derivades de la tirosina (dopamina, noradrenalina i adrenalina) degradades per la MAO i la COMT. Via mesolímbica cortical Circuit dopaminèrgic implicat en els processos de motivació, reforç, recompensa i addiccions. Serotonina (5-HT) Indolamina sintetitzada als nuclis del rafe a partir del triptòfan, amb receptors metabotròpics excepte el 5-HT3.

Una baixada de l'ACTH matutí a) Un pic ràpid de secreció de LH b) Una caiguda sobtada de progesterona c) Un pic màxim de melatonina d) Zona reticular a) Medul·la adrenal b) Zona fasciculada c) Zona glomerular d) Al nucli basal de Meynert a) A la glàndula pineal b) A les cèl·lules de Sertoli c) A la glàndula tiroide d) Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 20 Concepte Definició i característiques essencials Glutamat Principal neurotransmissor excitador del SNC que mitjançant l'entrada de calci pot generar excitotoxicitat. GABA Principal neurotransmissor inhibidor del SNC que actua mitjançant receptors i .

Integració neuroendocrina i lòbuls hipofisaris Concepte Definició i característiques essencials Hormona Senyal químic secretat per glàndules a la sang amb acció distant sobre cèl·lules que en tenen receptors afins. Adenohipòfisi Lòbul anterior que sintetitza i secreta hormones sota control dels factors portav vasculars hipotalàmics. Neurohipòfisi Lòbul posterior que emmagatzema i allibera oxitocina i vasopressina sintetitzades directament a l'hipotàlem. Vasopressina (ADH) Hormona antidiürètica que promou la reabsorció renal d'aigua i respostes d'estrès simpàtic i agressivitat. Oxitocina Neurohormona que provoca contraccions del part, ejecció de llet i promou la calma i la conducta maternal.

Eixos adenohipofisaris perifèrics i sincronitzadors Concepte Definició i característiques essencials Prolactina (PRL) Hormona adenohipofisària estimulada per la succió i sota un fre inhibidor continu exercit per la dopamina. Hormona del creixement (GH) Polipèptid anabolitzant frenat per la somatostatina hipotalàmica i per retroalimentació mitjançant IGF-1 hepàtic. T3 i T4 Hormones tiroidals dependents de iode que acceleren el metabolisme basal i la maduració del sistema nerviós. Cortisol Glucocorticoide de la zona fasciculada adrenal alliberat per ACTH amb pic matutí que mobilitza glucosa.

LH i FSH Gonadotrofines que coordinen la producció de testosterona (Leydig), espermatogènesi (Sertoli) i l'ovulació. Melatonina Hormona de la glàndula pineal encarregada de sincronitzar el metabolisme amb el cicle llum-foscor. GABA A GABA B Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 21 Solucions de les preguntes de repàs 1. Mitjançant mecanismes d'inactivació ràpida que retiren el transmissor de la fenedura, ja sigui per degradació enzimàtica o per recaptació cap al terminal. 2. Es produeix una dessensibilització o regulació a la baixa (downregulation), en què els receptors deixen de respondre eficaçment o redueixen la seva densitat a la membrana. 3.

Els nicotínics són ionotròpics (canals iònics de resposta immediata), mentre que els muscarínics són metabotròpics (actuen mitjançant proteïnes G amb una cinètica més lenta). 4. Detecten la concentració del propi neurotransmissor a la fenedura per autoregular i inhibir de manera immediata el seu alliberament posterior. 5. Perquè manté una entrada massiva de calci a través de receptors com l'NMDA, desencadenant fenòmens de mort cel·lular per excitotoxicitat. 6. b) Acetilcolinesterasa. L'acetilcolinesterasa (AChE) trenca l'acetilcolina a l'espai extracel·lular, a diferència de la ChAT que la sintetitza. 7. b) Sistema mesolímbic cortical.

La via mesolímbic-cortical connecta l'àrea tegmental amb estructures límbiques gestionant el reforç i la motivació. 8. c) 5-HT3. Mentre que la majoria de receptors serotoninèrgics són metabotròpics, el 5-HT3 és un canal iònic directe. 9. a) Al soma neuronal. Els neuropèptids es fabriquen en forma de polipèptids als ribosomes del soma i viatgen per l'axó dins de vesícules denses. 10. Perquè està formada per terminals d'axons que provenen de l'hipotàlem i no sintetitza hormones per si mateixa, sinó que només n'emmagatzema i allibera. 11. Es produeixen exclusivament a l'hipotàlem (nuclis paraventricular i supraòptic) i només s'emmagatzemen i s'alliberen des de la neurohipòfisi. 12.

A través de la xarxa capil·lar local coneguda com a sistema porta hipotalamohipofisari. 13. L'oxitocina té efectes ansiolítics afavorint la calma i l'afrontament actiu, mentre que la vasopressina augmenta la resposta d'estrès, agressivitat i reactivitat simpàtica. 14. c) Sistema porta capil·lar sanguini. L'adenohipòfisi rep els factors alliberadors a través d'un sistema circulatori especialitzat anomenat sistema porta. 15. d) La succió física del mugró. La succió mecànica activa vies sensitives que estimulen l'alliberament ràpid d'oxitocina a l'hipotàlem. 16. b) Reabsorció d'aigua als ronyons. L'ADH actua sobre els túbuls renals mitjançant receptors V2 provocant la retenció hídrica. 17.

c) Redueix la seva activació. L'oxitocina atenua l'activitat funcional de l'amígdala, reduint la por i les respostes ansioses. 18. Perquè segueix un marcat ritme circadiari biològic preparat per activar el metabolisme i mobilitzar reserves energètiques per al nou dia. 19. Actua de forma permanent com a fre inhibidor hipotalàmic sobre l'adenohipòfisi; si la dopamina disminueix, la secreció de prolactina s'activa. 20. Provoca cretinisme, un quadre clínic caracteritzat per retard mental permanent, baixa estatura, afectació motriu i aparició de goll. Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 22 21.

Perden la capacitat habitual de distingir estímuls socials nous en comparació amb els familiars, mantenint conductes de recerca anòmales. 22. a) Dopamina. La dopamina exerceix una inhibició tònica continuada sobre les cèl·lules lactòtrofes de l'adenohipòfisi. 23. b) Un pic ràpid de secreció de LH. L'alliberament massiu i ràpid de l'hormona luteïnitzant (LH) és el responsable directe de l'ovulació. 24. c) Zona fasciculada. La zona fasciculada és l'encarregada de produir els glucocorticoides, principalment el cortisol. 25. b) A la glàndula pineal. La glàndula pineal produeix la melatonina en concordança amb la informació llum-foscor rebuda.

Neurotransmissors i Sistema Neuroendocrí: Psicobiologia 23