Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES DELS ESPORTS Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya AprenAI 2026-2027 Resum complet de Bases dels Esports UVic: classificació CAI de Parlebas, anàlisi sistèmica, principis de Bayer i habilitats esportives de Riera.

APREN.AI Índex 1 Concepte d'esport i classificació praxeològica Definició i trets constitutius de l'esport La classificació CAI de Parlebas Subclassificació d'esports sociomotrius (Hernández Moreno i Blázquez) 2 Anàlisi sistèmica i universals praxeològics de l'esport Model sistèmic: dimensió estàtica i dinàmica Rols, subrols i semiòtica praxeològica Principis d'atac i defensa segons Bayer Els universals ludomotrius de Parlebas 3 Taxonomia de tècnica, tàctica i estratègia Distinció conceptual entre tècnica, tàctica i estratègia Matriu de categorització funcional Interacció segons cooperació i oposició 4 Habilitat, capacitat, aptitud i competència esportiva Fonaments de l'habilitat motriu i criteris de classificació Les cinc relacions específiques de l'esportista (Riera) Diferenciació conceptual: Habilitat, Competència, Aptitud i Capacitat 5 Resum per repassar Praxeologia motriu i classificació dels esports Model sistèmic i universals de l'esport Taxonomia funcional: tècnica, tàctica i estratègia Habilitats, competències, aptituds i capacitats Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 1 1 Concepte d'esport i classificació praxeològica EN ACABAR SABRÀS Identificar els cinc trets que defineixen el concepte institucional d'esport. Classificar qualsevol esport segons la matriu CAI de Parlebas. Distingir els grups d'esports sociomotrius segons l'ús espacial i la intervenció sobre el mòbil. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un partit de tennis individual i un partit de dobles tenen codis praxeològics diferents malgrat jugar-se a la mateixa pista?

Definició i trets constitutius de l'esport Segons la praxeologia motriu, una pràctica es defineix com a esportiva quan compleix un conjunt precís de criteris formals i estructurals: Situació motriu: activitat on el compromís corporal, tant mecànic com decisional, és essencial i insubstituïble. Caràcter lúdic: implicació lliure orientada a la recreació, amb finalitat en ella mateixa. Competició: recerca de superació individual o intent de superar un oponent, ja sigui de manera solitària o en equip. Reglamentació: subjecció a normes formals que codifiquen el desenvolupament i les condicions d'execució.

Institucionalització: emparada i regulada per un organisme rector oficial, habitualment una federació esportiva. Des d'una visió holística com la de l'European College of Sport Science, l'esport abasta l'exercici orientat a mantenir la salut física, preservar l'estat mental i fomentar el vincle social en qualsevol nivell competitiu. La classificació CAI de Parlebas El sistema praxeològic estructura les situacions segons la interacció del protagonista amb el seu entorn i amb els altres participants mitjançant tres criteris estructurals binaris: Companys (C): coexistència d'un acord de cooperació motriu destinat a assolir una meta comuna. Si no n'hi ha, s'indica com a .

Adversaris (A): presència de contracomunicació o oposició motriu per evitar que l'altre assoleixi el seu objectiu. Si no n'hi ha, es denota . Incertesa del medi (I): caràcter variable i imprevisible de l'espai físic natural. Si el medi és fix i estable, s'assenyala com a . C A I Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 2 DEFINICIÓ Les situacions psicomotrius ( ) es caracteritzen per l'absència d'interacció cooperativa o opositora, actuant l'individu en solitari. En canvi, les situacions sociomotrius requereixen interacció motriu amb companys, oponents o ambdós de forma simultània.

La combinació d'aquests paràmetres genera 8 categories o dominis d'acció motriu: Domini Tipus de situació Incertesa Exemples esportius representatius C A I Cooperació i Oposició Inestable Regates de vela amb tripulació en aigües obertes Cooperació i Oposició Estable Futbol, bàsquet, handbol, waterpolo Cooperació Inestable Escalada en cordada, salts acrobàtics aeris en grup Cooperació Estable Patinatge per parelles, rem, figures sincronitzades Oposició Inestable Ciclisme en ruta, regata de vela individual, curses d'orientació Oposició Estable Judo, karate, tennis individual, bàdminton individual Psicomotriu Inestable Piragüisme en aigües braves, esquí, submarinisme Psicomotriu Estable Curses de velocitat, salts atlètics, llançaments, dansa, ioga COMPROVA-HO 2 Quina diferència praxeològica hi ha entre el judo i el futbol segons el codi CAI?

Subclassificació d'esports sociomotrius (Hernández Moreno i Blázquez) Per als esports sociomotrius d'equip en medi estable ( ), la praxeologia introdueix dos criteris operatius addicionals: Grup Espai Intervenció sobre el mòbil Disciplines característiques Grup I Separat Alternativa Voleibol, tennis per parelles Grup II Comú Alternativa Frontó, pilota basca Grup III Comú Simultània Bàsquet, handbol, futbol C A C A I C I A C A I A I C A C I I C A C A I C A I Ús de l'espai: separat (cada col·lectiu competeix en la seva pròpia zona delimitada) o comú (els participants comparteixen la mateixa àrea física).

1 Forma d'intervenció sobre el mòbil: alternativa (torns successius de contacte) o simultània (disputa oberta i directa pel control del mòbil). 2 Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 3 ERROR FREQÜENT No existeix la categoria d'«espai separat amb participació simultània». Si dues formacions estan separades físicament per una xarxa o zona neutra, no poden intervenir simultàniament sobre el mateix mòbil de joc. ESQUEMA Classificació praxeològica CAI de les situacions motrius IDEES CLAU L'esport exigeix situació motriu, joc, competició, regles formals i institucionalització.

El codi CAI estructura les accions segons la interacció amb companys (C), adversaris (A) i incertesa del medi (I). Les pràctiques es divideixen en psicomotrius (solitari) i sociomotrius (cooperació, oposició o cooperació-oposició). Els esports sociomotrius d'espai compartit i medi estable es divideixen segons l'ús espacial i la simultaneïtat sobre el mòbil. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Com es codifica una cursa d'atletisme en pista segons el sistema CAI? 4. En quin grup de la taxonomia d'Hernández Moreno i Blázquez se situa el frontó?

Situacions psicomotrius Sense companys ni adversaris Psicomotriu medi fix C̲ A̲ I̲ (atletisme en pista) Psicomotriu medi inestable C̲ A̲ I (esquí alpí) Situacions sociomotrius Amb interacció humana motriu Cooperació C A̲ (rem, patinatge) Oposició C̲ A (judo, tennis individual) Cooperació i Oposició C A (futbol, bàsquet) Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 4 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin paràmetre praxeològic defineix la presència de contracomunicació directa? 6. Quin esport pertany al domini praxeològic C A I̲? 7. Com es defineix l'espai i la participació en el voleibol? 8.

Quina combinació estructural és inexistent en esports col·lectius? 2 Anàlisi sistèmica i universals praxeològics de l'esport EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els components estàtics i dinàmics del model sistèmic esportiu. Distingir entre rol, subrol, gestema i praxema en una situació de joc. Formular els tres principis ofensius i defensius bàsics del model de Bayer. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què aixecar un dit per avisar d'una jugada assajada no és un praxema sinó un gestema?

Model sistèmic: dimensió estàtica i dinàmica Segons el model sistèmic formulat per Hernández Moreno, els esports s'estructuren a partir de dues dimensions complementàries: Estructura estàtica del reglament: elements formals previs a l'acció que en permeten l'organització bàsica (terreny, temps, normes i comunicació).

Espai comú a) Adversari b) Incertesa ambiental c) Institucionalització d) Escalada en roca a) Bàsquet b) Judo c) Piragüisme d) Espai separat i participació alternativa a) Espai separat i participació simultània b) Espai comú i participació alternativa c) Espai comú i participació simultània d) Espai separat amb participació alternativa a) Espai separat amb participació simultània b) Espai comú amb participació simultània c) Espai comú amb participació alternativa d) Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 5 Dinàmica de joc: ús real que els jugadors fan d'aquesta estructura mitjançant la praxi motriu i les decisions estratègiques.

Element estructural Dimensió o component Funció específica en el joc Reglament Lògica interna (formal i funcional) i lògica externa Fixa paràmetres formals (dimensions, jugadors), funcionals (fautes, fores de joc) i externs (equipacions, àrbitres) Espai motriu Subespais normatius Zones del camp que concedeixen privilegis o imposen restriccions als esportistes Temps esportiu Sincronia externa i sincronia interna La sincronia externa regula durades oficials i temps morts; la interna marca el ritme d'execució i seqüència d'accions Comunicació motriu Codis de senyals i sistemes d'interacció Eina per disminuir la incertesa envers el company i elevar-la davant dels adversaris Tècnica / Gestualitat Gestualitat contextualitzada Execució pràctica condicionada per la normativa vigent i la situació tàctica COMPROVA-HO 10 Quina diferència hi ha entre la sincronia externa i la sincronia interna del temps esportiu?

Rols, subrols i semiòtica praxeològica Dins de la dinàmica de joc, l'esportista assumeix rols i desenvolupa conductes comunicatives codificades: DEFINICIÓ Un praxema és un acte motriu d'execució esportiva observable que conté un significant (el moviment real) i un significat (la intenció tàctica subjacent desxifrada pels altres). Rol estratègic motriu: estatus o condició formal assignada pel reglament que comporta un ventall específic de deures i privilegis (ex. atacant amb pilota, atacant sense pilota, defensor). 1 Subrol estratègic motriu: conductes concretes de decisió que l'esportista executa a cada instant en funció del seu rol (passar, driblar, llançar, fixar una línia defensiva).

2 Praxema: comportament motriu operatiu observable que actua com a signe significatiu del projecte tàctic del jugador. 3 Gestema: gest convencional o expressió mímica d'ordre comunicatiu utilitzat expressament per transmetre ordres als companys.

4 Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 6 Principis d'atac i defensa segons Bayer Bayer organitza els esports d'equip al voltant del control del mòbil, establint tres principis bàsics per fase: Principis d'atac (amb possessió de la pilota) Principis de defensa (sense possessió de la pilota) Conservar el mòbil Recuperar la possessió del mòbil Avançar cap a la porteria o meta adversària Frenar la progressió ofensiva rival cap a la pròpia àrea Finalitzar amb èxit i aconseguir la marca (anotar) Protegir la porteria pròpia i impedir l'anotació Els universals ludomotrius de Parlebas Parlebas formula un conjunt d'universals que sintetitzen l'entramat organitzatiu de qualsevol esport: Xarxa de comunicació motriu: vies d'interacció pràctica positiva (cooperació entre companys) i contracomunicació negativa (oposició entre rivals).

Xarxa d'interacció de marca: interaccions que influeixen de manera directa en el marcador (ex. en xarxa antagònica pura, anotar un gol és l'única via de puntuació). Xarxa de resultat final: codificació de les condicions de victòria, empat o derrota. Xarxa de rols i subrols: sistema formal que regeix la transició entre estatus de joc i les seves accions associades. Codi gestèmic i praxèmic: repertori de signes motors i comunicatius orientats a optimitzar la presa de decisions col·lectiva. PER RECORDAR-HO Els gestemes i praxemes tenen una mateixa missió estratègica compartida: reduir al mínim la incertesa envers els aliats i maximitzar el dubte dels contrincants.

PROCÉS Principis operatius de la fase ofensiva de Bayer 1 Conservació Mantenir el control de la pilota 2 Progressió Avançar cap a la porteria rival 3 Finalització Intentar marcar gol o punt Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 7 IDEES CLAU L'anàlisi sistèmica divideix l'esport en l'estructura estàtica (reglament, espai, temps, comunicació) i la dinàmica de joc (estratègia). El temps esportiu consta de sincronia externa (durades oficials) i sincronia interna (ritme de joc). Els rols defineixen els deures reglamentaris de l'esportista i els subrols representen les decisions motrius instantànies.

Els codis gestèmics (mímica intencionada) i praxèmics (moviments tàctics) regulen el flux informatiu durant el joc. Segons Bayer, l'estratègia s'articula entorn a la conservació, progressió i anotació en atac, oposats a la recuperació, contenció i protecció en defensa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quina funció tenen els subespais motrius establerts pel reglament? 12. En què es distingeix un praxema d'un gestema? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin concepte descriu un estatus formal assignat pel reglament a l'esportista? 14. Segons Bayer, quin és el primer principi fonamental de la fase ofensiva? 15. Què representa el significat d'un praxema? 16.

Quin universal descriu com influeixen les accions en el tanteig final? Gestema tàctic a) Sincronia interna b) Rol estratègic motriu c) Subrol motriu d) Progressar a porteria a) Recuperar la pilota b) Conservar la pilota c) Impedir l'anotació d) El projecte estratègic subjacent a) L'acció física visible b) El temps reglamentari c) El xiulet de l'àrbitre d) Xarxa d'interacció de marca a) Sincronia externa b) Xarxa de canvi de rols c) Codi gestèmic d) Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 8 3 Taxonomia de tècnica, tàctica i estratègia EN ACABAR SABRÀS Distingir clarament els conceptes de tècnica, tàctica i estratègia esportiva.

Construir la matriu d'interaccions segons els criteris de col·laboració i oposició. Classificar accions esportives segons la seva orientació individual o col·lectiva, ofensiva o defensiva. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Quan un ciclista decideix en quin quilòmetre farà l'escapada abans que comenci l'etapa, quin tipus d'acció està desenvolupant?

Distinció conceptual entre tècnica, tàctica i estratègia En la ciència esportiva, els termes tècnica, tàctica i estratègia responen a nivells funcionals clarament delimitats: Dimensió Paraula clau Relació de l'esportista Finalitat funcional Tècnica Execució Mitjà físic i objectes Actuar amb la màxima eficàcia motriu Tàctica Lluita Oponent o adversari Vèncer o superar l'adversari en el joc Estratègia Planificació Globalitat de la situació Assolir l'objectiu principal establert DEFINICIÓ La tècnica és la resolució biomecànica del moviment en relació amb els estris i l'espai; la tàctica és l'enfrontament directe i situacional contra l'adversari; i l'estratègia és el pla global prèviament establert per a la consecució dels objectius.

Matriu de categorització funcional Aquestes tres dimensions s'encreuen segons el nivell d'organització, la fase del joc i l'horitzó temporal: Àmbit d'execució: totes tres poden manifestar-se de forma individual o de manera col·lectiva. Fase competitiva: totes tres adopten una orientació ofensiva o una orientació defensiva. Horitzó temporal (exclusiu de l'estratègia): es planifica a curt termini, a mitjà termini o a llarg termini. Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 9 ERROR FREQÜENT Confondre tàctica i estratègia. La tàctica implica interacció i lluita directa immediata contra un oponent durant la jugada.

L'estratègia inclou la planificació general prèvia i l'organització dels recursos al llarg del temps.

Interacció segons cooperació i oposició La configuració de les tasques determina quines combinacions són operatives segons l'estructura de la situació motriu: Col·laboració Oposició Possibilitats funcionals existents NO NO Tècnica individual NO SÍ Tècnica individual (ofensiva/defensiva) i tàctica individual (ofensiva/defensiva) SÍ NO Tècnica individual i tècnica col·lectiva SÍ SÍ Tècnica individual, tècnica col·lectiva, tàctica individual i tàctica col·lectiva (totes dues amb faceta ofensiva i defensiva) COMPROVA-HO 18 Per què una prova de salts atlètics en solitari no pot desenvolupar tàctica?

ESQUEMA Nivells operatius del rendiment esportiu IDEES CLAU La tècnica prioritza l'execució biomecànica amb els objectes, la tàctica la lluita contra l'oponent i l'estratègia la planificació global. La tècnica i la tàctica s'estructuren en individuals i col·lectives, així com ofensives i defensives. L'estratègia incorpora la dimensió temporal dividida en curt, mitjà i llarg termini. L'absència d'oposició anul·la l'existència de la tàctica motriu en el joc.

Rendiment esportiu Components d'acció Tècnica Execució eficaç (objectes i mitjà) Tàctica Lluita directa contra l'oponent Estratègia Planificació i visió global Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 10 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. A quin concepte correspon la intenció de superar l'adversari directe? 20. Quines manifestacions sorgeixen quan hi ha col·laboració i oposició simultànies? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quina és la paraula clau associada a l'estratègia esportiva? 22. Amb què es relaciona principalment la tècnica en la tasca? 23. Quin factor temporal és exclusiu de la categorització estratègica? 24.

Si una activitat té cooperació però no té oposició, què NO apareixerà? 4 Habilitat, capacitat, aptitud i competència esportiva EN ACABAR SABRÀS Definir i distingir conceptualment habilitat, competència, aptitud i capacitat esportiva. Classificar qualsevol habilitat esportiva d'acord amb els cinc elements relacionals de Riera. Relacionar la influència de l'entorn i la continuïtat temporal amb la taxonomia motriu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què saber fer un canvi de marxa no et converteix necessàriament en un conductor competent?

Lluita a) Execució b) Planificació c) Automatització d) Amb el calendari anual a) Amb l'oponent directe b) Amb el mitjà i els objectes c) Amb el jutge àrbitre d) Torn alternatiu a) Sincronia cardíaca b) Velocitat gestual c) Horitzó a curt, mitjà o llarg termini d) Estratègia a) Tècnica col·lectiva b) Tàctica c) Tècnica individual d) Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 11 Fonaments de l'habilitat motriu i criteris de classificació Des de la psicologia interconductual (Kantor, Ribes), la conducta motriu s'entén com la interacció observable entre l'individu i el seu entorn.

Segons la revisió de Luis Miguel Ruiz i les aportacions de Riera, l'habilitat motriu es caracteritza per: S'aprèn mitjançant la pràctica deliberada. Està vinculada a una tasca concreta o a un objectiu específic. Estableix una relació operativa amb un element de l'entorn. Es demostra executant la tasca de manera regular i amb eficàcia provada. Les habilitats es poden classificar segons múltiples dimensions biomecàniques i contextuals: Participació de grups musculars: fines, grosses o mixtes. Influència de l'entorn: obertes (entorn inestable i canviant) o tancades (entorn rígid i predictible).

Continuïtat temporal: puntuals (inici i final precisos), serials (seqüència coordinada) o contínues (moviment fluid i repetitiu). Gestió del ritme: ritme intern (auto-regulat pel subjecte) o extern (marcat per requeriments contextuals). Grau de complexitat: simples o complexes. Demanda del sistema nerviós: reflexa, automàtica o voluntària. COMPROVA-HO 26 Quina diferència hi ha entre una habilitat tancada i una oberta?

Les cinc relacions específiques de l'esportista (Riera) Riera classifica les habilitats esportives segons l'element fonamental de l'entorn amb el qual s'interactua: Tipus d'habilitat Element de relació Aspecte de l'entorn Objectius motrius típics Instruments utilitzats Bàsiques Medi físic Terra, aigua o aire Córrer, nedar, equilibrar-se, girar, frenar Calçat, taula, esquís, bicicleta Tècniques Objectes Pilota, dard, pedra de cúrling, cistella Conduir, llançar, botar, superar un llistó, seguir un ritme Raqueta, estic, bat, pal, guant Tàctiques Persones Company, adversari, àrbitre Escoltar, lluitar, ajudar, passar Testimoni, pilota, faixa, música, guant de boxa Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 12 Tipus d'habilitat Element de relació Aspecte de l'entorn Objectius motrius típics Instruments utilitzats Estratègiques Normes Normativa, codi de jugada, pacte Seguir pautes reglamentàries, aplicar el fora de joc Xiulet, cronòmetre, pla de partit, agenda, àrbitre Interpretatives Coneixements Coneixements previs, creences Llegir el joc, escollir angle de batuda, abstreure, generalitzar Teoria, model conceptual, principis generals PER RECORDAR-HO Recorda la progressió d'interacció de Riera: el cos interactua primer amb el medi (bàsica), després amb l'objecte (tècnica), amb la persona (tàctica), amb la norma (estratègica) i finalment amb la ment (interpretativa).

Diferenciació conceptual: Habilitat, Competència, Aptitud i Capacitat Aquests quatre termes expressen conceptes tècnics diferenciats: ERROR FREQÜENT Confondre aptitud amb habilitat a causa de la traducció de l'anglès. En català i praxeologia, l'anglès skill equival a «habilitat» (adquirida i específica d'una tasca), mentre que ability s'aproxima a «aptitud» o «capacitat» (base disposicional o condicional).

Concepte Origen / Dinàmica Vinculació Relació ambiental Evidència externa Exemples concrets Habilitat S'aprèn mitjançant la pràctica Tasca concreta i objectiu específic Una relació única de les 5 categories Execució periòdica eficaç i regular Canviar de marxa al cotxe, xutar una pilota, delegar, mirar els alumnes Competència S'aprèn i s'integra Activitat global específica Múltiples relacions amb l'entorn Integració reeixida de diferents habilitats Conduir un cotxe, jugar a futbol, dirigir una empresa, fer classe Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 13 Concepte Origen / Dinàmica Vinculació Relació ambiental Evidència externa Exemples concrets Aptitud (capacitat condicional) Base genètica, s'adapta o deteriora amb entrenament Qualitat personal diferenciada Disposició física o cognitiva general Afavoreix el rendiment en múltiples tasques Força muscular, resistència cardiorespiratòria, intel·ligència, duresa mental Capacitat (aptitud funcional) Es desenvolupa pel domini previ Estructura personal integrada Facilita nous aprenentatges relacionats S'infereix de la història d'aprenentatges Equilibrar-se en diferents medis, coordinar-se, col·laborar, oposar-se ESQUEMA Classificació de les habilitats esportives segons Riera IDEES CLAU L'habilitat motriu s'aprèn per aconseguir un objectiu concret amb eficàcia provada.

Segons Riera, les habilitats es classifiquen en bàsiques, tècniques, tàctiques, estratègiques i interpretatives segons l'element amb què s'interactua. L'aptitud és una condició personal diferenciada amb component genètic que s'adapta mitjançant l'entrenament. La competència és la capacitat d'integrar eficaçment múltiples habilitats per respondre als requeriments d'una activitat complexa. La capacitat és una aptitud funcional adquirida que facilita aprendre noves habilitats a partir d'experiències acumulades.

Habilitats esportives Segons l'element de relació Bàsiques Interacció amb el Medi físic Tècniques Interacció amb Objectes Tàctiques Interacció amb Persones Estratègiques Interacció amb Normes Interpretatives Interacció amb Coneixements Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quin element de l'entorn defineix una habilitat estratègica segons el model de Riera? 28. En què es diferencia fonamentalment una habilitat d'una competència? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Amb quin component de l'entorn es vinculen les habilitats bàsiques segons Riera? 30.

A quin terme correspon el mot anglès 'skill' en la taxonomia de Riera? 31. Com es defineix l'aptitud en comparació amb la capacitat funcional? 32. Jugar un partit complet de futbol és un exemple explícit de: 5 Resum per repassar Praxeologia motriu i classificació dels esports Concepte Definició essencial Esport Situació motriu, lúdica, de competició reglada i reconeguda formalment per una federació o institució oficial. Codi CAI (Parlebas) Classificació de les accions segons la presència o absència de companys (C), adversaris (A) i incertesa ambiental (I). Situació psicomotriu Pràctica individual en solitari ( ) sense cooperació ni oposició directa d'altres participants.

Amb les regles formals a) Amb el medi físic (terra, aigua, aire) b) Amb els instruments tècnics c) Amb els companys d) Capacitat a) Estatus b) Habilitat c) Aptitud condicional d) Depèn del reglament esportiu a) Té base genètica i s'entrena b) Requereix aprendre una norma c) És una activitat global d) Aptitud condicional a) Competència esportiva b) Habilitat simple c) Praxema aïllat d) C A Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 15 Concepte Definició essencial Situació sociomotriu Activitat motriu que exigeix comunicació amb companys, contracomunicació amb rivals o ambdues simultàniament.

Grups d'Hernández Moreno i Blázquez Divisió dels esports sociomotrius en medi estable segons l'espai (separat o comú) i la intervenció sobre el mòbil (alternativa o simultània). Model sistèmic i universals de l'esport Concepte Definició essencial Estructura estàtica Elements formals previs establerts pel reglament que permeten la posada en joc (regles, espai, temps i comunicació). Dinàmica de joc Comportament pràctic real dels participants mitjançant conductes de decisió i desenvolupament estratègic. Sincronia externa i interna L'externa regula els límits horaris oficials del joc; la interna marca la seqüencialitat i el ritme fluid de les accions.

Rol motriu Estatus reglamentari formal assignat a un jugador que determina els seus drets i deures motors possibles. Subrol motriu Conducta específica de decisió i execució motriu que l'esportista concreta en cada acció puntual de joc. Gestema Gest o expressió mímica d'ordre comunicatiu utilitzat intencionadament per transmetre informació tàctica a un aliat. Praxema Acció motriu pròpia del joc interpretada com a signe que revela la intenció tàctica del jugador. Principis de Bayer Triada funcional ofensiva (conservar, progressar i anotar) oposada a la defensiva (recuperar, frenar i protegir).

Taxonomia funcional: tècnica, tàctica i estratègia Concepte Definició essencial Tècnica Execució biomecànica del moviment dirigida a interactuar amb eficàcia envers el medi físic i els estris. Tàctica Decisió i lluita situacional directa contra l'oponent per vèncer-lo en el transcurs de l'acció competitiva. Estratègia Planificació global prèvia a la confrontació destinada a complir l'objectiu principal a curt, mitjà o llarg termini. Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 16 Habilitats, competències, aptituds i capacitats Concepte Definició essencial Habilitat esportiva Conducta apresa per resoldre una tasca o un objectiu concret amb regularitat i eficàcia demostrada.

Classificació de Riera Distribució de les habilitats segons l'entorn de relació: medi (bàsiques), objectes (tècniques), persones (tàctiques), normes (estratègiques) i coneixements (interpretatives). Competència Capacitat apresa d'integrar i coordinar múltiples habilitats per respondre amb èxit a una activitat global. Aptitud (capacitat condicional) Disposició personal diferenciada amb component genètic que es desenvolupa o deteriora mitjançant l'entrenament. Capacitat (aptitud funcional) Disposició personal integrada que s'infereix de la història d'aprenentatge i facilita adquirir noves habilitats similars.

Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 17 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè en l'individual només hi ha oposició (C̲ A I̲), mentre que en dobles s'afegeix la relació de cooperació amb el company (C A I̲). 2. El judo és d'oposició en medi fix sense cooperació (C̲ A I̲), mentre que el futbol inclou cooperació amb companys i oposició rival en medi fix (C A I̲). 3. Es codifica com a en ser una tasca psicomotriu sense companys ni rivals directes i desenvolupada en un espai completament estable. 4. Pertany al Grup II, ja que els esportistes comparteixen el mateix terreny de joc (espai comú) però colpegen la pilota per torns successius (participació alternativa). 5.

b) Adversari. L'adversari (A) estableix la presència d'interaccions d'oposició o contracomunicació motriu. 6. b) Bàsquet. El bàsquet és sociomotriu de cooperació-oposició i es disputa en un entorn rígid sense incertesa ambiental. 7. a) Espai separat i participació alternativa. El voleibol separa els equips mitjançant una xarxa i l'ús de la pilota és estrictament alternatiu. 8. b) Espai separat amb participació simultània. Un espai separat impedeix físicament la disputa simultània de la pilota entre contrincants. 9. Perquè és un gest comunicatiu explícit i substitutiu de la paraula, i no un moviment funcional del propi joc motriu com una desmarcada o un tir. 10.

L'externa correspon a la durada reglamentada (parts, descansos), mentre que la interna reflecteix la seqüència temporal i el ritme fluït de les accions de joc. 11. Atorguen privilegis o imposen prohibicions determinades als jugadors segons la seva posició i el reglament intern. 12. El praxema és una conducta motriu pròpia del joc interpretada com a signe tàctic, mentre que el gestema és un gest o mímica intencionat per comunicar una ordre als companys. 13. c) Rol estratègic motriu. El rol estratègic motriu correspon a l'estatus que atorga deures i drets reglamentaris determinats. 14. c) Conservar la pilota.

En la fase ofensiva, el primer pas bàsic abans de progressar o anotar és assegurar i conservar la possessió. 15. a) El projecte estratègic subjacent. En un praxema, el significant és el comportament físic observat i el significat és la intenció tàctica que persegueix. 16. a) Xarxa d'interacció de marca. La xarxa d'interacció de marca regeix quines interaccions atorguen avantatges o punts directes en el tanteig. 17. Està dissenyant una estratègia, perquè és una planificació global prèvia a la confrontació directa. 18. Perquè en no existir oposició directa d'un contrincant en la mateixa tasca motriu, tota la intervenció es limita a la tècnica individual i a la planificació. 19.

Correspon a la tàctica, ja que el seu objectiu fonamental és la lluita contra l'oponent. 20. Sorgeixen la tècnica individual, la tècnica col·lectiva, la tàctica individual i la tàctica col·lectiva, tant en atac com en defensa. 21. c) Planificació. L'estratègia es fonamenta en la planificació global prèvia per assolir l'objectiu general. C A I Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 18 22. c) Amb el mitjà i els objectes. La tècnica regula la relació directa de l'esportista amb el medi físic i els estris utilitzats. 23. d) Horitzó a curt, mitjà o llarg termini. L'estratègia és l'única que es desglossa formalment en plans a curt, mitjà i llarg termini. 24. c) Tàctica.

La tàctica requereix obligatòriament la presència d'un oponent contra el qual lluitar. 25. Perquè canviar de marxa és una única habilitat aïllada, mentre que la competència de conduir exigeix coordinar múltiples habilitats mecàniques, atencionals i tàctiques. 26. La tancada s'executa en un ambient rígid i constant, mentre que l'oberta exigeix adaptar-se a les fluctuacions de l'entorn. 27. Les normes reglamentàries, les jugades preestablertes i els pactes normatius de la tasca. 28. L'habilitat està restringida a una tasca única concreta (com xutar), mentre que la competència integra diverses habilitats per dominar una activitat global (com jugar a futbol). 29.

b) Amb el medi físic (terra, aigua, aire). Les habilitats bàsiques es defineixen per la interacció amb el medi físic com el terra, l'aigua o l'aire. 30. c) Habilitat. El terme 'skill' s'assigna tècnicament al concepte d'habilitat motriu apresa per a una tasca. 31. b) Té base genètica i s'entrena. L'aptitud és una qualitat personal amb component genètic que es millora o empitjora segons l'entrenament. 32. b) Competència esportiva. Jugar a futbol requereix integrar de manera coordinada múltiples habilitats tècniques, tàctiques i bàsiques. Bases dels Esports: Praxeologia Motriu i Taxonomia 19